2

informació

El proppassat divendres 10 de juliol el Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya i President de CiU Artur Mas visità per primera vegada Sant Vicenç de Castellet. Arri-bà al migdia a la nostra vila, i el primer que va fer fou visitar l’Ajuntament i les diferents dependències munici-pals, moment en el qual aprofità per demanar als diferents treballadors del Consistori qüestions referents a cadascuna de les àrees.

Posteriorment va assistir a un di-nar organitzat per l’ocasió al Pavelló Municipal, el qual comptà amb prop de dues-centes persones entre mili-tants, simpatitzants i altres que van voler gaudir de la presència del líder de CiU.

Una vegada va concloure el dinar, l’Alcalde de la nostra població Joan Manel Garcia, la Presidenta del Comi-tè Local de CiU Engràcia Santiago i el

mateix Artur Mas van dirigir unes paraules a tots els assistents.

Uns dies abans, el dijous 4 de juny, va visitar la nostre po-blació Josep Rull di-putat i portaveu del grup parlamentari de CiU a la Comissió de Política Territorial i Medi Ambient, amb motiu de la campan-ya de les Eleccions Europees.

Comitè Local de CiU de Sant Vicenç de Castellet

2 3

el pobleARTUR MAS A SANT VIENÇ DE CASTELLET

arts gràfiques

info@print-fol.comtelf. 93 837 28 48

4

el poble

Des del dia 19 de setembre fins el 19 d’octubre, el Castell de Cardona mostra una exposició d’obres de Te-resa Montsech.

L’artista santvicentina, ha desenvo-lupat la seva tasca creadora majo-ritàriament en el camp del gravat, però en aquesta exposició s’hi ha inclòs també obres pictòriques. És la seva una obra que tendeix a la minuciositat, amb una gran riquesa de detalls conformant un conjunt d’obres de temàtica diversa, i que es diria sempre transitant pels mons de la màgia, els somnis, la poesia. La crítica n’ha destacat que “la co-

municació i les relacions humanes han estat sempre un clar referent a l’hora de concebre la temàtica de la seva obra. L’artista adopta una pos-tura receptiva i es nodreix de tot allò que l’envolta, observa i analitza el seu entorn, i en ocasions ironitza un comportament social. I és per aquest motiu que la majoria de la seva pro-ducció se centra, bàsicament, en la figura humana, tractada, però, amb una pinzellada de fantasia i imagi-nació”.

El Parador Nacional, que ja ha pro-gramat algunes altres exposicions, vol amb aquestes iniciatives posar de manifest les condicions que ofereix un recinte històric com el castell per activitats de caire cultural

Teresa Montsech ha realitzat edi-cions exclusives de gravat per a di-verses institucions i ha exposat o participat en certàmens, entre altres llocs a: Manresa, Barcelona, Marbe-lla, Córdoba (Argentina), Moscou, Novosibirsk i Montreal.

EL PARADOR NACIONAL DE CARDONA MOSTRALES OBRES DE TERESA MONTSECH

RAQUEL DEL BARRIO SOLAZ, PRIMERA SERGENTA DEL COSD’INFANTERIA DE MARINA

El passat 7 de juliol, la santvicentina Raquel del Barrio va fer història per ser la primera dona que rep el despa-tx de suboficial del Cos d’Infanteria de Marina, en una cerimònia presidi-da pels Prínceps d’Astúries, a l’Esubo (Escola de Suboficials de l’Armada). La Infanteria de Marina és un cos d’elit que pertany a l’Armada. Té gent desplegada a tots els continents en missions de pau. Bòsnia, El Líban, Haití, El Congo i Afganistà són els destins que esperen a la Raquel. Les seves missions són donar seguretat a bucs de l’Armada contra la pirateria, ajuda humanitària i reconstrucció de ciutats, recollida de “cayucos”, ope-racions anti contraban d’armes i dro-ga, registre de bucs a la mar, desem-barcar en platges hostils i salvament marítim.

Hem demanat a la Raquel que ens

expliqués la seva trajectòria profes-sional i ens ha relatat:

—Porto 11 anys de servei. He es-tat destinada a Las Palmas de Gran Canària, Cartagena i Cadis. Tinc el curs de Policia Naval, Conductora de vehicles de combat i Comunicacions.

He estat a l’escola d’Infanteria de Marina com a instructora del nou personal. Tinc tots els carnets de conduir i també he donat pràcti-ques de conducció. He realitzat un curs contra incendis i diversos de salvament i rescat de personal al mar.

També li hem preguntat sobre el seu futur immediat:

—El meu proper destí és Cadis, en un batalló de desembarcament a la Brigada d’Infanteria de Marina. Aquí seguiré la meva pròpia formació i també formaré al tot el personal de la meva secció. Farem treballs de to-pografia, exercicis tàctics, de tir, amb helicòpters, amb embarcacions i so-bretot la formació per anar de missió a l’estranger.

I finalment li vam preguntar pel seu mèrit:

—La Infanteria de Marina es va fun-dar el 1537, és la Infanteria més an-tiga del món i mai hi ha hagut una dona que arribés al rang de Sergent. Des de petita ja deia a la meva mare que volia fer la mili i salvar vellets, i que volia ser capità de vaixell. De moment vaig pel bon camí... Per mi, tot això és un somni complert i he de donar les gràcies sobretot a la meva família que m’ha recolzat en tot mo-ment i sempre m’han vingut a visitar allà on hagi estat.

Nosaltres et desitgem que continuïs escalant en la teva carrera, i perquè puguis veure complert el teu somni pel que tant t’estàs esforçant.

5

el poble

El passat dia 10 de setembre, una vegada més, es va fer la pujada de torxes a Castellet, amb la presencia de més mainada de l’habitual, cosa que ens alegra, fet que ha comportat també l’acompanyament de pares, mares i avis, dons això de portar una torxa galàctica i fer-la servir d’espasa els fa sentir d’un altre planeta.

El grup es reunia a les 21 hores a la plaça de l’ajuntament i una rua molt llarga de llumetes arribaren abans de les 10 a dalt del turó. L’ermita espe-rava il•luminada ser ocupada pels que volien escoltar el parlament del nostre batlle, que va ser curt, clar i en català, com cal, i el concert vocal, del grup vocal Eumelia que ens de-leità amb un concert a capela molt adient, que va acabar amb un forts aplaudiments dels assistents, degut a la bona sonoritat i les expressives veus.

Llàstima que tot i ser un acte ofi-cial, de la Diada i organitzat per l’Ajuntament i tenint en compte que el dia 13 era la seva festa patronal ens hi faltés la Verge de Castellet.

L’acte va resultar agradable, familiar i molt festiu, on els menuts i no tan menuts aprofitaven per gaudir d’un semi-recuperat Pati de l’ermita que resultava pro verd, bucòlic i adient, en un dia tan assenyalat. LA gent del Centre Excursionista acabaven

la seva col•laboració oferint a tots coca i cava “fresquet”, va durar fins

la mitjanit, dalt del turó de la Verge de Castellet, que ens va fer sentir que no esta sola ni oblidada.

Els actes dl’11 de setembre van començar a la plaça de l’ajuntament amb una xocolatada popular i l’entrega dels premis del concurs de fotografia fetes amb motiu del fira del vapor, per continuar amb una cercavila presidida per les autoritats del poble acompanyada pels gegants i grallers, i representants d’entitats culturals, esportives i socials del po-ble, que portaven les ofrenes al mo-nument de la plaça de 11 de setem-bre.

La plaça ja es trobava amb força ac-tivitat degut a la celebració de la XXI triatló organitzada pel Club Natació

6

el pobleDIADA DE CATALUNYA

el poble

7

El passat dissabte 5 de setembre, moltes botigues del centre del po-ble remataven la temporada de des-comptes, traient els seus gèneres de fi de temporada al carrer, gairebé tot a meitat de preu, i algunes coses fins i tot encara mes abaratides, cosa que s’hi va notar, doncs als carrers, especialment al matí de 10 a 1’ 30, varen ser molts els santvicentins i els visitants forans dels dissabtes, que varen aprofitar les grans ofertes i els preus rebaixats.

Es va preguntar el parer a set o vuit botiguers els quals ens varen avançar que havia anat força bé, vaja!... per tornar-hi l’any que ve.

En aquest afer hi varen col•laborar l’Ajuntament de Sant Vicenç de Cas-tellet, l’UBIC de Sant Vicenç de Cas-tellet, la Cambra de Comerç de Man-resa i Comerç Catalunya.

fotos: Santi Comas

FORA STOCKS

Castellet.

El diumenge 13 es va celebrar l’Aplec de Castellet, a tres quarts de nou la concentració dels Romeus, da-vant l’església parroquial, per sortir a les nou cap a l’ermita de Castellet portant a les esquenes la imatge de la Mare de Deu de Castellet, acom-panyats com sempre pels gegants, geganters i grallers. L’esmorzar al polígon de les vives, tertúlia de la bona, coc i mistela per recuperar for-ces, desprès l’ultima embranzida fins a dalt l’ermita, per fer-hi l’ofrena de rams, el pregó a càrrec de Sr. Antoni Carné, President de l’ens de Comu-nicació i la renovació del “Vot del Poble” per part del Sr. Batlle Garcia Campillo.

Tot seguit la Santa missa en honor a

la nostra patrona a càrrec de Mos-sèn David acompanyada de la Coral al Vent.

A ultima hora festival folklòric amb les danses de l’Esbart Dansaire Sant-vicentí, el ballada Barons de Cas-

tellet, ballada de sardanes amb la cobla “Ressò d’Esparreguera” i per finalitzar gran dinar de germanor al Pla del Dipòsits.

Fotos: Santi Comas

www.elbreny.com

La penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet, la Penya mes viatgera del Barça ha volgut deixar palesa la seva estada a Rússia, Turquia i la Xina.

Aquestes tres excursions han estat el desig de diferents grups de perso-nes que han volgut visitar diferents països i cultures aquest estiu 2009.

Amb la samarreta del Barça i les tres copes la Penya ha aconseguit que el Barça i Sant Vicenç de Castellet si-guin encara mes coneguts arreu del mon. VISCA EL BARÇA I VISCA SANT VICENÇ.

el mateix hotel per 60 Eur., queden poques habitacions lliures.

Ja tenim apunt “el gordo” (La Gros-sa de Nadal) de 2009 serà el nº70367 de la Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet.

Encara queden mes ofertes de viat-ges, Lloret, Benidorm, Per Nadal la nostra Penya a tota maquina!!!

entitats

8

LA PENYA VIATGERA

El passat 30 d’abril, el Gremi de Ca-rreters i Cansaladers de Sant Vicenç de Castellet, va fer entrega a la sen-yora Martí i el seu espòs, en nom de la seva germana Camila Martí, del pernil guanyador amb el número de

sèrie 0397 de la Loteria del dia de la Festa de Sant Antoni Abat.

En nom de la Comissió li donem les gràcies i al mateix temps encoratgem a socis, amics, santvicentins, forans, ... a participar a la Loteria de Nadal

2009, per tal de seguir ajudant a mantenir aquesta tradició tant nos-tra que fa créixer i enfortir la cultura i l’esperit de Catalunya.

La Comissió

EL GREMI DE CARRETERS REPARTEIX SORT

8 9

entitats

Com que la Penya Blaugrana no para mai, els reporters del Breny tampoc ho fan, quan començo, les noticies de la Penya (juliol agost) les vacances, com sabeu és quant la gent blaugrana pensa mes. Tant els podem trobar a Estambul, la Capa-doccia, fen un creuer pel Volga, a Sant Petersburg o a la plaça roja de Moscou, a Xina o fins i tot a l’Índia.

Però des de la Penya també s’està col•laborant amb fites solidaries i so-cials com la Construcció d’una escola a l’Índia, que recordi la nostra penya. Gràcies a la col•laboració de tots, molt especialment dels nostres socis ja tenim recollits 4668 Eur.

Una altra noticia important pel nos-tre poble es la col•laboració amb l’escola de Musica que enguany cele-bra el seu 20 aniversari, la Parròquia i l’ajuntament han aconseguit empa-

raular un import concert que es dura a terme el Gener de 2010 a càrrec ni més ni menys que de l’Escolania de Montserrat tan especial com difícil d’aconseguir.

També gairebé ja està tot enlles-tit per el 30 aniversari dinar del dia 11 d’octubre que serà molt espe-cial i espectacular, celebrem el “tri-plet”, el Quinquet i el que faci falta a l’incomparable marc del prestigiós Hotel Juan Carlos I de Barcelona. El bus des de Manresa i Sant Vicenç serà gratuït i per 6 euros es podrà visitar el museu del Barça amb les 5 ultimes copes.

El dia 8 d’octubre ja comencem les festes d’aniversari a 8: 30 del vespre al local social vídeo del 30 aniversari hi haurà sopar per 3 euros.

El dia 11 d’octubre Sortida autocar

a Barcelona pel dinar aniversari ball i sorpresa per 40 Eur. i pels que s’hi vulguin quedar a dormir i esmorzar el mateix hotel per 60 Eur., queden poques habitacions lliures.

Ja tenim apunt “el gordo” (La Gros-sa de Nadal) de 2009 serà el nº70367 de la Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet.

Encara queden mes ofertes de viat-ges, Lloret, Benidorm, Per Nadal la nostra Penya a tota maquina!!!

Un triculé de la Penya.

LA PENYA NO PARA MAI... NI PER VACANCES

el racó gastronòmic

10

GUANYADOR DEL PASTÍS

DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja men-sualment, és el Francisca Solde-vila amb el número de soci 171. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de Sant Vi-cenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.

humor

Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

12 filets de llenguadoEl suc d’una llimona30 g de mantega½ meló gàl•lia½ meló cantalup1 ceba mitjana4 cullerades de melmelada de préssec2 patates cuites1 brot de julivert picat1 culleradeta de gingebre en pols4 culleradetes de vinagre de xerèsOli, sal i pebre

Ingredients (4 pers).

Receptes de tardor

FILETS DE LLENGUADO AMB “CHUTNEY” DE MELÓPreparació:Escalfar el forn a 180º, pelar,

rentar i picar la ceba. Per el “chut-ney”, pelar els melons, treure les llavors de cada tros i talla’ls a daus petits. En una paella amb quatre cullerades d’oli coure la ceba uns tres minuts, ruixeu-la amb vinagre i manteniu-ho a foc fort durant un parell de mi-nuts. Afegiu-hi els daus de meló, la melmelada i el gingebre, i sal-pebreu-ho tot. Deixeu-ho coure uns deu minuts i reserveu-ho.

Per altre banda ruixar amb suc de llimona els filets per les dues bandes i salpebra’ls, poseu-hi una mica de mantega pel damunt, enrotlleu-los i subjecteu-los amb un escuradents. Poseu-los en una safata al forn, ruixeu-ho amb tres cullerades d’oli i enforneu-ho uns set minuts aproximadament. Re-partiu el “chutney” de meló en els plats i col•loqueu al damunt els llenguados; acompanyeu-ho tot amb mitja patata, tallada a quarts i espolseu-hi el julivert. JOSEP CHERTÓ

NOTA DE CATAABADAL PICAPOLL

100% Picapoll

Aquesta edició maridem amb un vi blanc elaborat amb una varietat autòctona de la DO Pla de Bages, que aquest 2008 ha obtingut la medalla de bronze en el concurs “la selección” dels millors vins autòctons d’Espanya.

De color groc pàl•lid, complex, amb aromes de pinya i aranja i rècords de bosc com l’espígol. En boca té una gran amplitud, és cremós, amb un toc d’acidesa que el fa més fresc però molt estructurat i amb un final força persistent.

MONTSE COLOMER

11

el reportatge

Hola amics, sóc en Quim Martínez. Alguns de vosaltres coneixeu ja algu-na cosa del projecte YESWEEKEND. Bé, es tracta de recaptar diners per a organitzacions no lucratives que ajudin en projectes de països neces-sitats.

Estic realitzant aquesta aventu-ra amb un bon amic, l’Stefano De-lli Carri, el meu gran company de viatge. El dia 2 de febrer del 2.009 vam iniciar un viatge amb l’objectiu de conèixer la veritable realitat que viuen alguns pobles i poder així com-partir la nostra experiència amb to-thom. El nostre viatge ens ha portat fins a la Xina, a les portes del Tibet. En aquesta zona de la Xina conviuen diverses minories ètniques.

Després que els maoistes van agafar el control de la Xina el 1.949, van ini-ciar la conquesta més enllà de la gran muralla, ocupant el Tibet al 1.959, quan el catorzè Dalai Lama va haver d’escapar de Lasha cap a l’Índia.

Durant els primers temps de l’ocupació, es calcula que més d’un milió de persones van perdre la vida, la majoria monjos ja que Mao pre-tenia exterminar el budisme. Es van destruir temples i escrits, i també es va prohibir la difusió d’aquesta reli-gió.

Molts monjos i monges es van exi-liar, principalment a l’Índia, tot se-guint les passes del seu mestre el Dalai Lama, però d’altres van marxar cap al Nepal.

El poble tibetà té una cultura anti-ga, és conegut per ser un poble fort i guerrer que va deixar les armes en passar a adoptar el budisme com a religió.

Avui dia, la trista realitat és que cada any un miler de nens i nenes perden la

vida quan, deixant les seves famílies, s’aventuren en una de les travesses més dures al nostre planeta: inten-tar creuar la frontera amb el Nepal, travessant la serralada de l’Himàlaia, per tal de trobar una oportunitat de rebre una millor educació.

A nosaltres ens ha semblat que tot està ple de restriccions. No po-dem preguntar, sembla que hagi una mena de tabú que ho amagui tot. No trobem fonts d’informació que ens aclareixi aquesta realitat.

El que està més al nostre abast és difondre al màxim aquesta situació. Així que, amb la intenció de conèixer millor la vida dels tibetans, ens en-gresquen a començar una travessa pel Tibet.

Nosaltres, com a visitants, hem de patir algunes de les restriccions que l’Estat imposa en aquestes terres. No ens podem moure amb plena llibertat, i menys ara, que estem a tocar del seixantè aniversari de l’1 d’octubre, data en què Xina es va annexionar aquest país i s’estan re-forçant les mesures de seguretat a totes les fronteres, sobretot a les del Tibet per a poder controlar qualsevol intent de manifestació contrària al règim xinès.

Per poder circular per terres tibeta-nes amb seguretat, hi ha unes vies

determinades amb constants con-trols militars i a més, has de tenir un permís que s’atorga per a 7 dies i que costa 700 euros. Tot i amb aquest permís, no tens cap llibertat de mo-viment, has d’anar constantment acompanyat d’un guia.

Així que hem decidit entrar “d’amagatotis” i d’aquesta manera poder trobar les caravanes de nens i nenes, documentar i conèixer de primera mà les seves experiències per després difondre-ho al màxim possi-ble perquè la gent sàpiga el que pas-sa i pugui ajudar a millorar aquesta llastimosa situació.

La principal finalitat del nostre pro-jecte és recollir fons per a millorar els camps de refugiats que acullen aquesta canalla, perquè després del llarg i dur viatge, molts arriben amb greus problemes de desnutri-ció i alguns amb extremitats que els han d’amputar a causa del fred que han sofert al llarg de la traves-sa. En aquests camps de refugiats falten llibres, mantes, medicaments, roba i una millora general de les instal•lacions. Cal tenir en compte que hi ha èpoques de l’any en què s’hi concentren més de 800 criatures a la vegada.

La nostra intenció és passar un temps en aquests camps ajudant en tot el que puguem i, si podem obtenir diners, enviar-los-els per a l’abastament i millores del campa-ment. També dir que agraïm mol-tíssim les plaques solars que en Toni Guardiola i la seva companyia, INSTTAL, ens van proporcionar.

Si voleu seguir les històries de Qui-met al Tibet (molt diferents a les de

l’altre reporter, en Tintin) us ho aniré explicant. Quim Martínez

QUIMET AL TIBET (Pròleg)

12

la columna

CINC MINUTSDiu una publicació del Centre d’Estudis Jordi Pujol:

La forma actual del sistema capitalista és el que avui se’n diu economia de mercat, que en els seus trets generals és acceptada per tots els partits polítics no radicals dels països desenvolupats. Una de les seves característiques és la ca-pacitat d’autocorrecció quan es comprova que les normes amb les quals s’aplica aquell sistema queden molt lluny de la perfecció.

Si llegim l’última frase, ens vénen al cap tot un seguit d’interrogants. Aquesta autocorrecció, qui se suposa que l’ha de fer? Aquestes normes, qui les defineix i qui les vetlla? Qui defineix quan queden molt lluny de la “perfecció”?

És l’Estat realment qui té aquestes capacitats? Són les grans multinacionals les qui acaben directament o indirectament prenent les decisions?

Com pot ser que una farmacèutica pugui fixar uns preus desorbitats per a la medicació contra la S.I.D.A. a l’Àfrica ? Com es pot permetre que els medi-caments arribin adulterats en els enviaments al tercer món? Com poden les empreses mantenir unes patents al llarg d’un munt d’anys, marcant uns preus sovint desmesurats, amb el vist i plau de les lleis? ...

Hi ha tot un seguit de vacunes que se’ns demana que ens posem per a prevenir malalties. Algunes d’aquestes vacunes ataquen virus que muten anualment i per tant la seva protecció pot resultar molt relativa. Tenim vacunes amb efectes secundaris importants, tot i que no siguin massa freqüents, però que poden arribar a alterar seriosament la salut.

És força coherent que es reparteixin vacunes entre la població de risc, però som tots i totes part d’aquesta població? NECESSITEM aquestes vacunes real-ment?

Els vídeos penjats a la xarxa no tenen cap garantia de veracitat, però tot i així, n’hi ha alguns com http://www.youtube.com/watch?v=gKwk8Kq8QXA que et fan replantejar tot un seguit de coses.

Als ambulatoris i escoles es posen vacunes preventives. Les coneixem? Ens hem informat degudament abans de donar el nostre consentiment?

Hi ha vacunes que poden ser necessàries i salvar vides, però quines i fins a quin punt?

Cal cercar informació en les persones especialitzades, solucionar dubtes abans de prendre decisions.

Les vacunes han de ser recursos per a guarir, no per a enriquir. Perquè hem de tenir en compte que encara que ens posin les dosis gratuïtament, el Departa-ment de Salut, les ha de pagar (és a dir, tots nosaltres) i de vegades a uns preus que no es corresponen en absolut al seu cost original i aquests diners van a parar a alguna banda concreta.

És molt important prevenir i ser precabuts, però potser també estaria bé inten-tar fugir de les histèries col•lectives, de plantejar-nos tancar escoles, de deixar de viatjar per por.

Podem viure atemorits o bé informar-nos degudament, pensar i actuar amb coherència.

ELENA FRANC SIS

16

el racó del conte....

16

La gent gran de tots els poblessempre s’han d’escoltarperquè amb les experiènciesviscudestenen moltes coses que explicar.

Molts avis dels que aquí estanalguna guerra han passat,però amb voluntat i gran esforçsempre han tirat endavant.

Aquestes situacions desagradablesno son cap tonteria,que més d’un d’aquests avisper menjar res no tenia.

Els que tenien una mica d’hortetquatre pollastres i tres gallines,amb verdura i uns quants ousencara es defenien.

Quan la gana els apretava

es veien obligats a agafar,d’un camp quatre pomes i sis peresper algo a casa portar.

Aquesta situació desesperantque molts de vosaltres segur heu viscut,el jovent no ho pot entendreperquè ni tan sols havien nascut.

Als joves d’avui diano els hi vingueu amb històries,ja que si ells escolten aixòdiran que son “paranoies”.

Per mi la gent gran es mereix molt respectei son dignes d’admirar,ja que amb lo poc que abans teniens’havien d’espavilar.

Als avis se’ls ha d’estimar

es la meva opinió,a casa m’ho han ensenyati crec que tinc raó.

El jovent i la canallaque als avis no volen respectar,només que pensin una cosaa grans també hi hauran d’arribar.

Els temps que actualment estem passantamb aquesta gran crisis que hi ha,que no sigui el desencadenantdel que els nostres avis van passar.

Ja per acabarsols resta dir,que la generació que avui pugemcom a mínim gana no tinguem de patir.

Marta Collantes i Vidal.

“Up!”, és una pel•lícula d’animació emotiva, tendra, do-lça i amb grans dosis d’aventures, situacions còmiques i per res dirigida a un públic especialment infantil, ja que la gent gran també es sent identificada amb el perso-natge d’en Carl. Carl és un avi que està molt decebut de la vida, tota la seva vida ha volgut fer realitat un somni que juntament amb la seva esposa era un dels motius de continuar vivint, al morir la seva esposa Ellie, es tanca a dins de casa seva i es torna esquerp, eixut i desagradable amb tothom qui s’acosta a ell.....L’argument pot recordar a alguna que d’altra pel•lícula que s’ha fet amb personatges reals. L’originalitat del film també resideix en què al estar feta per la Disney-Pixar, és la primera que s’ha realitzat amb el sistema de 3-D. No envà he tingut la sort de veure-la en el sistema normal i he de dir que és una veritable meravella. A la pel•lícula hi apareixen una sèrie de personatges molt simpàtics i un

petit explorador molt rabassudet que fan el dalí del públic.Com a curiositat esmentaré que en càsting que es va realitzar per trobar la veu d’en Russell (el petit rabassudet), s’hi varen presentar 450 nens, essent triat Jordan Nagai (en el doblatge original), un nen de 7 anys sense experiència en món del doblatge. I també cal re-marcar que 20.622 globus de colors són els responsables que la casa d’en Carl alci el vol; en la majoria de les esce-nes es varen fer servir uns 10.297 globus.En la versió espanyola las veus dels personatges varen estar a càrrec de Luis Varela, Claudio Rodríguez, Julian Mora i Luis Bajo entre d’altres.Pel•lícula molt recomanable per a tots els públics, que ha tingut una gran acollida entre tots els mitjans i unes crítiques excepcionals.

LA GENT GRAN

cinemaUP!Director: Pete Docter i Bob Peterson

Gènere: Animació

Productora: Disney-Pixar

Distribuïdora: Buena Vista

Nacionalitat: USA.

JOSEP CHERTÓ

cartes a el Breny

16 17

Benvolguts veïns i amics

En primer lloc us prego accepteu les meves disculpes si les meves ratlles publicades a El Breny us han pogut ocasionat algun greuge, res era més allunyat de les meves intencions i propòsits. Senzillament només, eren un glossa del conjunt publicat en el butlletí difós per C.i.U. I volien fer-se ressò del que darrerament han es-tat els comentaris de la majoria dels santvicentins, provocats segurament per la manca absoluta d’informació al respecte. Si heu parat bé l’orella sabreu que això és ben cert. Malgrat la vostra involuntària ensopegada, crec fermament que la secció local del Partit Socialista de Catalunya, té en un pròxim futur un destacat pro-tagonisme en un positiu desenvolu-pament de Sant Vicenç de Castellet.

Opino si bo que publiquéssiu amb

tota claredat tots els comptes de les empreses municipals creades per vo-saltres amb la evident bona intenció i responsabilitat ,de donar un conjunt de millors serveis a la població. Seria excel•lent per la vostre part, publi-car amb tot detall i transparència la seva gestió i la relació dels ingressos i despeses que amb seguretat, són correctes. Malgrat que la Diputació Provincial, no en considerés viable la seva continuïtat, si voluntàriament ho portéssiu a la pràctica segurament tindríeu una molt agradable sorpresa pels resultats que n’obtindríeu. Ara teniu la oportunitat òptima per fer-ho. Immillorable per enaltir el nom del partit i vindicar els seus gestors-responsables i acallar les crítiques que rebeu.

Excuseu-me que tampoc posi la meva signatura al peu d’aquestes

lletres a la que amb tota seguretat acompanyaria la signatura de nom-brosos santvicentins. La meva inten-ció sempre és i serà la de reflectir la opinió de la majoria dels veïns del poble i els seus temes d’actualitat .L’avantatge i la pega dels pobles és que tothom en coneix les seves virtuts i els seus defectes. Permeteu-me que declari que no vull ésser enemic ni de cap persona ni de cap institució. Pel bé i de Sant Vicens crític positiu.

Aquí hi i poso punt final amb l’expressió amical en vers el Partir Socialista de Catalunya i tots els seus militants locals i amb el ferm desig de no embarcar-me en cap mena de polèmica amb ningú..

Un santvicentí, que estima molt el poble.

Som un grup d’associats preocu-pats pel futur de l’Associació Parro-quial de Sant Vicenç, i el seu servei d’assegurança per enterrament. Pen-dents d’una assemblea, que no sa-bem quan arribarà, en la qual se’ns ha d’explicar què passa amb aquesta associació, només ens podem reme-tre al què ens van dient aquí i allà sobre el tema.

Sabem que l’Associació Parroquial Sant Vicenç va ser fundada per mos-sèn Josep Rovira Tenas i Alfons Ma-rigot i Baraldés, l’any 1958, rector i alcalde respectivament, per poder ajudar a les famílies amb poc po-der adquisitiu a pagar els tan cars enterraments. A la llarga, s’ha as-sociat tanta gent que actualment hi ha uns 850 membres titulars (a més dels familiars). Durant aquests 51 anys, la gestió ha estat a càrrec de l’ajuntament. Aquest era tan bona que mai es va qüestionar si li perto-cava o no fer-ho.

De sobte, apareix l’actual mossèn, David de Vargas i diu que l’associació pertany a la parròquia i la vol por-tar des de la mateixa. L’ajuntament li dona els papers i ell ho porta a la Gestoria Rius de Manresa perquè ho gestionin ells.

A partir d’aquí, la informació és molt ambigua. Primer costava creure que des de l’últim rebut cobrat al fe-brer encara no s’haguessin mort 10 associats. Semblava ser que en falta-ven dos, els quals es van morir amb una certa rapidesa i es va passar un rebut. Quan aquest arriba, no porta els noms dels 10 difunts, com s’havia fet sempre. Segons la gestoria es va fer per desconeixement. Les coses continuen confoses.

Després es convoca una reunió, avi-sant a ningú en concret (la gent se n’assabenta pel boca a boca), per aclarir el tema. Aquesta es va impug-nar per l’irregularitat de no convocar

als associats per escrit.

Ara estem esperant la convocatòria a l’assemblea que ho ha d’aclarir tot, però la gestoria només sap dir que “aviat...”

Sabem que en aquests moments s’està treballant conjuntament amb un advocada perquè la gestió de l’associació torni a ser administrada per l’ajuntament i perquè s’acabin les irregularitats que s’han donat aquests últims mesos.

Si la nostra informació no és del tot correcta, esperem que ens ho corre-geixin verbalment a la reunió o per escrit aquí mateix. Si és correcta, si us plau, què estem esperant per deixar les coses clares i contestar a la gran pregunta: perquè hem de canviar de mans una gestió que fa 51 anys fun-ciona de manera immaculada i de la qual no hi ha hagut mai cap queixa?

Uns associats realment preocupats.

CARTA A LA SECCIÓ LOCAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

QUÈ PASSA AMB ELS REBUTS D’ENTERRAMENTS?

cartes a el Breny

17

Carrefour aprofitant la difícil situa-ció econòmica per la que passen moltes famílies d’aquest país ha de-cidit treure’n rendiment publicitari de la crisi.

La publicitat diu, amb 4 euros diaris pot alimentar una família de 4 mem-bres (2 adults i 2 nens) o el que es el mateix amb 28 euros es pot alimen-tar una família durant tota la setma-na.

He anat a la web www.carrefour.es i he trobat el menú per 4 perso-nes. Els responsables de comunicació de Carrefour han trobat un seguit d’articles d’alimentació que sumats tots donen 28Eur.

El menú el trobareu al següent en-llaç: http://www.carrefour.es/hiper-mercados/promociones/menu-fami-liar/ticket_20090709.pdf

Pels que no tingueu internet a ma, la llista conté:1 Safata de quarts de pollastre 6

unitats aproximadament 2 kg.1 Dotzena d’ous “M”1 Safata de costella de porc trosse-

jada, aproximadament 650 gr.4 Truites de riu aproximadament

300 gr 1 Bossa de 2 kg pomes golden

núm. 1 1 Bossa de patates de 5 kg.1 Enciam 1 Malla de tomàquets 1 kg.1 Manat de bledes 1 kg.1 Kg de taronges 1 Pac de 8 iogurts naturals 1 Paquet de macarrons de ½ Kg1 Paquet d’arròs de 1 kg.3 Llaunes de tonyina de 52 gr.5 Ampolles de llet de 1 litre.1 Ampolla d’oli de gira-sol 1 l.1 Paquet de llenties de ½ kg1 Paquet de Frankfurt núm. 1 (no

especifica ni la quantitat ni el pes).1 Paquet de pa de motlle de 600

gr.

Si algú intenta passar la setmana amb aquest menú, té garantit:

- D’entrada que no s’engreixarà.

- Amb aquesta dieta, no puja ni el colesterol, ni els triglicèrids.

- Que no se li farà malbé res a la nevera.

Perdó, ara m’adono que no sóc metge, ni expert en nutrició, per tant les garanties que acabo d’escriure no les tingueu en consideració.

Proposo com exercici d’economia domèstica repartir els aliments pro-posats per Carrefour en esmorzar, di-nar i sopar per quatre persones i be-renar pels nens (total 98 àpats). A mi hem semblen totalment insuficients els aliments de la llista per alimentar 4 persones durant una setmana.

Les dificultats econòmiques de mol-tes famílies afectades per la crisi no hauria de ser motiu per fer una cam-panya publicitària. Se que els ma-nuals de marketing diuen que aquest admet tots els “istes” que vulgueu, classista, racista, sexista, masclis-ta,.... Però senyors de Carrefour, una mica de dignitat, no es pot frivolit-zar amb un tema tan seriós com es l’alimentació en temps de crisi.

Si la intenció de Carrefour, era aju-dar les famílies amb serioses dificul-tats econòmiques podrien fer-ho de manera més efectiva per les famílies, però això no es un titular i no es pot publicitar. La llista de productes potser hauria de ser una mica mes extensa, suposant que una família de quatre membres pugui subsistir amb aquest cistell de la compra, cada set-mana haurà de menjar el mateix, po-drà canviar la manera de cuinar i triar si les llenties son per dinar el dilluns o les canviem de dia. No s’han fixat en les fruites de temporada, a l’estiu síndries i melons. Potser hi hauria d’haver productes alternatius, po-der escollir llenties, cigrons o mon-getes seques. Mirant la llista, no sé que menjaria per esmorzar. El pa, en aquesta llista té molt poc protagonis-

me, només 600 gr, de pa de motlle, per tota una setmana, no arriba ni a 25 gr de pa per persona i per dia.

No tot es negatiu, Carrefour a l’hora de fer la llista, ha posat pocs productes transformats per la indús-tria agroalimentària. Pizzes, galetes i pastissos, conserves i precuinats, productes tots ells mes cars.

A Manresa, hi ha diferents col•lectius que intenten ajudar a les persones que la crisi i l’atur ha deixat en una situació més precària, famílies sense feina, hipotecades per contrac-tes molts anys i que han exhaurit la prestació d’atur. En aquesta situació les dificultats econòmiques son molt fortes. El convent de Santa Clara, coordina l’ajut a aquests col•lectius més desafavorits. Sense fer soroll.

Fa dies que es va llençar la campan-ya i m’ha semblat que ha aconseguit una certa notorietat i que ha arribat a força ciutadans. He fet una recer-ca per la xarxa amb l’ajut de Google i he vist que la premsa en general aplaudeix la iniciativa de la multina-cional i informen que no es tracta d’una campanya puntual, si no d’un compromís de Carrefour que tin-drà continuïtat. En les pàgines web que els internautes poden expressar les seves opinions, aquí hi ha divisió d’opinions, gent que aplaudeix la ini-ciativa de Carrefour i d’altres que el consideren clarament insuficient.

Ramon Bonvehí

INSUFICIENT

SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT

13

cartes a el Breny

Avui 6 d’agost de 2009, a les pisci-nes de Sant Vicenç s’ha fet una prova que es fa cada estiu, i un cop l’any, la anomenada dels 10.000 metres. Aquesta prova consisteix en què els nedadors del Club Natació Castellet, han de nedar aquests metres, en to-tal 400 piscines, amb el millor temps possible. És una prova una mica “du-rilla” però que satisfà a nedadors, entrenadors i pares. I quina seria la meva sorpresa que quan arribo a la piscina, em trobo amb què encara no havia començat per culpa d’uns

banyistes que no volien sortir de la piscina on s’havia de realitzar la cur-sa. Cal dir que a l’entrada de la pis-cina hi havia un rètol on s’informava que aquesta prova començaria a les cinc de la tarda, pel què “una” pisci-na romandria tancada als banyistes, per tal que els competidors pogues-sin nedar amb la tranquil•litat que l’esforç d’aquesta prova de resistèn-cia requereix.

Davant les reivindicacions dels banyistes han hagut de fer acte de

presència la Policia Local i el regidor d’esports de l’Ajuntament, i tot i això, els banyistes seguien sense sor-tir de l’aigua. La meva pregunta és: Amb un esport tant complert i gra-tificant com és la natació, i per una prova puntual que es fa un cop l’any, s’havia de liar tant la troca? Senyo-res... una mica de civisme, que no costa tant!!!

Mireia Besora

Membre de la junta directiva del Club Natació Castellet.

Quan el Partit dels Socialistes va posar em marxa el 2003 la construc-ció del nou CAP, que s’està edificant a l’antic solar de RENFE, va tenir molt interès en conservar els arbres i al menys un dels dipòsits d’aigua. L’equip d’arquitectes encarregats de redactar el projecte van ser molt re-ceptius a la voluntat del govern mu-nicipal i van fer un treball molt mi-nuciós per aconseguir una edificació que sense perdre superfície, s’adaptés a la presència dels arbres. Fins i tot es va tenir en compte que fossin visibles des de les sales d’espera, entenen que era un element que aportava ca-lidesa a la funció de l’ambulatori.

Amb gran sorpresa vàrem veure fa un temps que ara, en plena cons-trucció del nou CAP, sense cap raó aparent, s’han eliminat tos els arbres, excepte el més gran. Suposant que devia haver-hi alguna raó que des-coneixíem en un ple de l’ajuntament vàrem demanar a l’alcalde per quina raó s’havien tallat els arbres, i si la nostra sorpresa abans ja era gran, després de sentir la resposta de la nostra màxima autoritat va ser ma-júscula. L’alcalde no sabia res, no s’havia assabentat de res, i no creia que hagués de fer res. Si han tallat els arbres deu ser perquè els feia nosa.

Ja estem acostumats a que el nos-

tre alcalde no sàpiga mai res, no es preocupi de res, ni tingui res per dir. Per això no ens hauria d’estranyar que es quedi indiferent mentre ter-ceres persones li fan desaparèixer els arbres que ell hauria de cuidar. Si ell ja va ser el primer en fer tallar els de la plaça 11 de setembre perquè es-taven malalts, deu ser lògic que no li preocupi gens que li vagin elimi-nant els que queden. No ens hauria d’estranyar, però és preocupant que la nostra primera autoritat es prengui tant a la fresca les coses són respon-sabilitat seva. Molt preocupant.

Grup Municipal Socialista

MALAMAROR A LES PISCINES

LA GUERRA CONTRA ELS ARBRES

c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET

cartes a el Breny

19

El passat dia 7 de setembre en va deixar en Francesc Canal i Garroset. L’amic Paco de cal Canal. Des de feia anys que vivia a Barcelona, però la seva presència entre nosaltres era molt constant i fluida. Molt unit amb la seva família, tan present i amb una presència de tan alt significat a la vida i desenvolupament de Sant Vicenç. Casat amb la santvicentina Olga Barcala, eren pares de tres fills

i una filla i avis de nets. Fill del qui tants anys fou i és recordat secretari de l’Ajuntament. Bon professor de Química. Excel•lent músic; era un pianista excepcional i havia donat proves del seu virtuosisme i mestrat-ge arreu del món. Molt bon tertulià i polemista. Sense cap dubte ens ha deixat un molt bon record a totes les persones que el tractaren. Mai va deixar de sentir-se santvicentí i una

de les seves dèries era retornar a viure entre nosaltres i continuar essent un veí més. El seu desig de viure a Sant Vicenç no l’ha pogut realitzar, però si que restarà entre nosaltres dons, les seves despulles reposen en el nostre cementiri Municipal. Quedi en pau el nostre estimat i recordat amic Paco. Rebi la seva família el nostre sincer i emocionat condol.

Josep Bach i Casanoves

DEFUNCIÓ

Sr. Ramon Carreras i Solsona, sen-to molt que per culpa d’una lletra, s, t’hagis sentit al•ludit i, si cal, et demano disculpes ja que no era la meva intenció.

A mi el què vertaderament em pre-ocupa és el poc interès que sembles demostrar per la imatge del Sant Pere que varen donar els teus familiars a

l’ermita de Sant Pere de Vallhones-ta, perquè hi hagués una imatge del nostre patró. Jo n’estava molt orgu-llós d’ensenyar-la a les centes i fins i tot mils de persones que, al llarg dels anys, ha visitat l’ermita on durant tots aquests anys ha estat a càrrec i custòdia del Centre Excursionista, que l’ha mimat com es mereixia, fins

el punt que no ha calgut mai restau-rar-lo, una mica de pintada i com nou. Suposo que ara també estarà ben cuidada, però ara ja te n’hauràs de preocupar tu, perquè la gent del Centre, ben poca cosa hi podem fer.

Un que te cura de Sant Pere de Vallhonesta,

Alfons

RESPOSTA A L’AL·LUDIT

14

Tenim a Coses de l’Esplai a Ramon Ferrer Freixes, que està disposat a explicar-nos alguna cosa de la seva vida. Un company més al llistat de gent de la segona edat. Ramon nas-cut a?

—Vaig néixer a Sant Vicenç de Cas-tellet, el dia 8 de gener del 1926, fill de Jaume Ferrer i Dolors Freixes, els pares van venir, de la Colònia Valls el pare i la mare de Callús. I els dos es-tan enterrats a Sant Vicenç. La mare va morir el dia 11 de novembre de 1980 i el pare el dia 21 de setembre de 1988.

—Quants germans sou, Ramon?

Tres fills per als pares, jo el més gran. El que em segueix, que ja és mort, el Josep, feia de recader i després hi ha el Joan. El Josep estava casat amb Mercè Costa, que té una filla. El Joan està casat amb la Maria Pilar Castaño Simón i tenen un fill. La feina d’en Joan era de viatjant de productes de perruqueria i la Pilar tenia una perru-queria al carrer de Maria Gimferrer.

—Tornant als teus pares, la gent gran sabem que tenien una botiga de comestibles al carrer Gran, canto-nada Castellet. Et recordes d’alguna cosa?

Alguna cosa. Tenien la botiga a on s’hi venia comestibles. La varen tenir fins l’any 1939, quant es va acabar la guerra. Els motius per tancar-la és millor no recordar-los.

La van tenir de plegar forçosa-ment. Passat un temps es van refer i van tornar a obrir una altra botiga. Aquesta, més petita, al carrer de Ma-ria Gimferrer, perquè sàpiguen quina és, últimament va ser de l’Esquena. Resumin, que els pares també van haver de passar penalitats per fer-nos grans.

—La guerra i postguerra van ser uns temps dolents. Com és de suposar, vas anar a l’Escola?

Poc o molt si, amb el Sr. Bigata, de-via ser als Nacionals.

—Estàs casat amb?

La Tomasa Garcia Sánchez i ens vam casar a l’any 1952, a l’Església de Sant Vicenç, després de festejar sis o set anys. Per portar més de cinquanta anys de casats, vam celebrar les no-

ces d’or a Santa Susana. Un dia que ens va deixar un molt bon record, a nosaltres i a totes les parelles que hi poden arribar.

—Els casos viscuts, bons o dolents, es recorden sempre. Millor recordar els bons?

Tenim un fill que es diu Jaume. La dona és de descendència murciana, però va néixer a Villar-Bornot, provín-cia de Grenoble, tocant als Alps Suïs-sos. Va néixer el 20 d’agost de 1928. La Tomasa van ser sis germans, en Josep Antoni, en Joan, en Salvador, en Mateu, la Tomasa i el Pere. El Jo-sep Antoni, el Salvador i el Mateu ja són morts. Els dos primers van néixer a Totana, els altres tres, nascuts a Villa-Bornot i després tots plegats a Totana i de Totana a Catalunya.

—La teva situació laboral (pencar) quina ha estat?

Tal com era aquell temps, vaig co-mençar aviat per no perdre temps. De primer, per mediació d’un parent, vaig anar a Granja d’Escarp, a treba-llar a les mines. Em sembla que tin-dria uns tretze anys. No ho vaig pas-sar massa bé, però va ser una solució per començar a menjar a casa, ja que teníem un subministra de menjar derivat de treballar a les mines i per tant jo podia portar menjar a casa sense perill de ser requisat, ja que disposava d’un salva conducte que impedia que les forces de seguretat, la Guàrdia Civil, ho requises.

Al plegar de miner, vaig anar a tre-ballar d’aprenent de pintor amb el

coses de l’esplai

POLLASTRES A L’ASTObert tota la setmana

DIFUNTS JULIOL I AGOST 2009

15

coses de l’esplai

Doménech Grauvilardell, que tenia el taller al carrer de Santa Maria. Passat un temps, vaig entrar a Cal Soler de pintor. Per motius de la feina, vaig passar al taller de fusteria i després vaig marxar per anar de pintor a Pin-turas Farré de Manresa. Mentre tant, a cal Soler, em van demanar perquè tornes a la fàbrica, entremig vaig fer la mili i acabada, vaig tornar a Cal Soler. De pintor vaig passar al taller de vehicles a portar la furgoneta de l’empresa, de xofer del Corrons i ser-vei de despatx fins que van plegar.

No em preguntis el temps d’estada als llocs perquè ja fa anys que tot ha passat.

—Una època de feina també d’aquell temps, problemes però es van passar, has anomenat la mili, que en dius?

El meu destí va ser a Manresa a la Caserna del Carme, quinze dies i després cap a Viella a la Vall d’Aran. Passat un any tornada a Manresa. En resum, de la mili no en tinc queixes, entre haver treballat a les mines i sa-ber pintar, es pot dir que vaig estar bé.

—No tot han de ser pegues, a la vida hi hem de tenir una mica de tot. Les teves distraccions, per passar-ho bé?

De tot el què he pogut fer: cine, ball, buscar bolets, billar, petanca. Amb els bolets tots els anys el dia del meu sant feia festa i anava al Montseny a buscar rovellons. També havia anat

a Castellar de N’Huch, això entre d’altres sortides. Ara els bolets a sota del llit. És un dir, que la Tomasa ho té tot molt net.

Encara conservo la petanca i el bi-llar. Aguantaré mentre pugui.

—De l’Esplai, que en tens de dir?

De moment bé, molt contents jo i la dona. Jo gairebé hi vaig cada dia, la dona els diumenges o dissabtes. Quant hi havia la perruqueria era de segur els dissabtes. És un lloc per nosaltres, per fer la discutida amb els companys, de vegades també hi tenim alguna enrabiada, però passa de seguida. Pau i que duri, l’Esplai i nosaltres també.

Molt ben dit Ramon, que duri tot, tant com es pugui. Plegarem la xerra-deta. Els lectors sabrem alguna cosa més que no sabíem de la teva vida. Moltes gràcies Ramon en nom de l’Esplai, del Breny i d’un servidor.

Esteve Lafont

Pasqual Aguilera Pladellorens13-07-09 - 74 anys.

Queralt Creu Villaurbina14-07-09 - 95 anys.

José Méndez Murcia19-07-09 - 81 anys.

Pilar Roca Casasayas25-07-09 - 67 anys.

Dolores Sánchez Romero28-07-09 - 89 anys.

José Luís Roca Bernabeu28-07-09 - 51 anys.

Fernando Bach i Guiu05-08-09 - 96 anys.

Carmen Playà Brunet06-08-09 - 71 anys.

Carmen Fernández Resina07-08-09 - 91 anys.

Luisa Cardona Ferrer07-08-09 - 87 anys.

Maria Tudela Martínez27-08-09 - 84 anys.

LA FRASE DEL MESSi vols anar ràpid, ves sol.

Si vols anar lluny, ves acompanyat.

20

esports

Les opinions reflectides a les pàgines de El Breny, ex-pressen únicament les opi-nions dels seus autors.

El Breny es reserva el dret de publicar els escrits que ens arribin, i de determinar la prioritat de publicació.

NOTA INFORMATIVA

En Josep Jiménez i Sánchez regen-ta el Club Taekwondo Castellet. És Professor de Taekwondo i 3è DAN, Àrbitre Nacional i Entrenador Na-cional.

Per a ell el Taekwondo és el seu esport, el que estima per sobretot i del que ha fet una norma de vida. És el que practica perquè li agra-den els reptes personals i l’esperit de superació individual.

— Què és el Taekwondo?

És un art marcial que teu el seu ori-gen a Corea. Podríem dir que té dues vessants:

TDK : Tècnica i Combat

ARTS MARCIALS : Defensa personal i Pumjet

A més d’ésser un esport que ajuda a desenvolupar molts valors morals: disciplina, respecte, afany de supera-ció…

—Quan vas començar a practicar Taekwondo?

L’any 88, quan vaig tornar de fer la “mili”

—Què és el que et va motivar a practicar aquest esport?

Ja de petit, des dels 8 als 13 anys, havia practicat karate al c/ Santa Maria ( al Gimnàs Castellet). Des-prés vaig deixar aquest esport per començar a fer Taekwondo a Man-resa, a l’Escola Hong. M’agradava més per trobar-lo més dinàmic i

perquè es fan servir més les cames.

— Hi ha hagut quelcom persona que t’hagi influenciat positivament en aquest esport?

Sí, el Mestre Hong. Va ésser el meu Professor, però també és un bon amic. Sempre va creure en mi, en les meves possibilitats per desenvolupar aquest esport. El respecto i estimo molt.

—Com et va formar el Mestre Hong en aquesta disciplina?

La filosofia es veure la consciència del moment, gaudint d’allò que és bo i oblidant, el més ràpid possible, el que és dolent.

Aixecar-te cada dia i, quan vagis a dormir, deixar-lo més perfecte de com el vas trobar, encara que sigui en coses petites. Has d’aconseguir que esdevingui un hàbit, una actitud davant la vida.

—Com vau arribar a arranjar el Club Castellet?

La nostra Escola neix al novembre del 1992, dins les activitats del Gim-nàs Castellet. L’any 2000 ens tras-lladem al Pavelló Municipal i l’any 2003 formem el Club. Durant tots aquests anys hem treballat molt perquè el nostre esport formés part del nostre poble. Agraïm el suport de l’Ajuntament, que ens facilita un lloc adequat per a la pràctica del Tae-kwondo i també agraïm als nostres

CLUB TAEKOWONDO CASTELLET

alumnes, que al llarg de tots aquests anys ens han fet ésser un Club, amb la seva participació.

—Suposo que des què vau co-mençar el nombre d’alumnes ha anat creixent…

Vam començar l’any 92 amb 7 alumnes i, lentament vam anar creixent, fins ara que en tenim unes 160 llicències entre els alumnes de Sant Vicenç i els extraescolars del Col.legi Pompeu Fabra del Pont de Vilomara.

Els nens fan una bona pinya i es re-lacionen entre ells i formen un únic equip els alumnes dels dos pobles.

—Fes-me cinc cèntims de com fun-cioneu i com treballeu…

Degut al nombre d’alumnes, els te-nim dividits per grups d’edat i nivell.

Tenim varis monitors per grup, però sempre amb la supervision del Mes-tre constantment a la sala.

Fem treballs específics de tècnica per nivell i treballs específics de tèc-niques de combat per edad.

Treball conjunt de tots els grups de preparació física.

Sempre dins la base del respecte, sacrifici en el treball i disciplina mar-cial i amb el suport de la Federació Catalana de Taekwondo.

—Quines són les etapes de la vida del practicant de TDK?

De 4 a 5 anys Pre-taekwondo Autonomia motora i conductes lúdi-ques

De 5 a 7 anys Adaptació

Control motor i elements tècnics

De 7 a 9 anys Iniciació

Rendiment motor i tècniques fona-mentals

De 9 a 12 Desenvolupament

P.físic/psicològica i tècniques especí-fiques

De 12 a 15 Perfecció

Evitar sobrecàrrec i adap. Funcional òptima

Més de 15

Treball continu de rendiment i per-feccionament

—Si esteu federats heu de competir amb d’altres Clubs?

A nivell Regional competim en totes les categories, amb la modalitat Tèc-nica i amb la modalitat de Combat.

—Heu guanyat quelcom campionat de Catalunya?

Sí, a Junior i a Infantil.

—Quines raons donaries perquè els nois/es practiquin aquest esport?

Doncs, aquest esport pot potenciar les qualitats físiques i mentals dels nens, a més de desenvolupar hàbits importants i una actitud positiva da-vant la vida.

—Com a Club teniu ajuda de l’Ajuntament?

Molta. Ens han cedit un bon espai al Pavelló per fer els entrenaments i, també, tenim l’ajuda econòmica que ens pertoca.

Vull felicitar-vos perquè al llarg d’aquests anys heu aconseguit, amb el vostre treball, que aquest esport formi part del nostre poble i amb la participació dels vostres alumnes aconseguir el desenvolupament del Club Taekwondo.

Us desitjo continuitat i molta sort

esports

21

22

esportsEL BERNAT TOBIAS A LA SELECCIÓ ESPANYOLA

El Bernat Tobias continua acumulat èxits. Ja vàrem parlar de com va ser convocat per la Selecció Catalana. Doncs bé, a partir del mes de juliol van començar les convocatòries a diferents jugadors d’equips d’arreu d’Espanya per seleccionar els 10 mi-llors i que anirien amb la Selecció Es-panyola a Dinan (França) del 14 al 19 de setembre a realitzar el Campionat d’Europa juvenil d’hoquei patins.

A meitats de juliol va sortir publicat a la pàgina web de la Real Federa-ción Española de Patinaje, el llistat definitiu dels 10 jugadors seleccio-nats i allí estava el santvicentí Bernat Tobias, enmig de jugadors de clubs de renom dins del món de l’hoquei.

En Bernat Tobias ha estat entrenant de dilluns a divendres al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès des del mes de juliol de forma inin-terrompuda.

La segona setmana de setembre, la selecció espanyola ja estava prepara-da i amb moltes ganes de començar el campionat. El diumenge 13 de setembre, la selecció agafava l’avió cap a Dinan al nord de la Bretanya francesa.

El primer partit d’en Bernat amb la selecció va ser contra Suïssa amb resultat favorable a Espanya per 7-0, partit fàcil però treballat; el segon partit dimarts a la tarda, Espanya es va enfrontar amb Itàlia amb empat a 2 gols, partit on la selecció italiana es va mostrar fidel al seu estil, tancada i dura en defensa i sortides molt peri-lloses cap a la porteria espanyola. El partit decisiu per assegurar-se la pri-mera plaça de grup era contra Angla-terra el dia següent, dimecres, partit que va solucionar-se positivament per la selecció per un contundent 9-0 davant d’una selecció anglesa molt tancada. Amb aquest resultat l’equip d’en Bernat s’assegurava el primer lloc de grup.

A quarts de final el santvicentí To-bias van enfrontar-se davant del

combinat Andorrà on van guanyar per un 6-0 i li donava pas a semifi-nals, allí l’esperava la selecció france-sa que tenia el suport del seu públic. La selecció espanyola va deixar el partit favorable amb un 5-3, aquest resultat li donava pas a la final con-tra Portugal. La selecció portuguesa havia fet fins a les hores uns partits impecables, demostrant ser un equip molt potent i conjuntat. En Bernat i els companys de selecció no van po-der aturar la selecció portuguesa que ja van anar pel davant en els primers instants de partit, cosa que va donar lloc a que la selecció espanyola bus-qués el gol, però no va ser així i la selecció portuguesa va encaixar-li 4 gols més, no va ser fins al final que en Pol Macià, company d’En Bernat marquès en els darrers minuts, re-sultat final 4-1 i En Bernat i els seus companys de selecció Subcampions d’Europa Sub-17.

De ven segur que ens ha quedat un cert regust de decepció, però tot el

contrari, el que ha aconseguit la se-lecció és molt, però encara ho és més lo que ha aconseguit en Bernat To-bias i que no està a l’abast de molts. Si tenim en compte que la resta de companys de selecció pertanyen a clubs importants, on el nombre de jugadors és alt, molta qualitat dels seus entrenadors, fisioterapeutes i... d’organització en general supera en escreix a la d’un club modest que té unes limitacions, dins d’una petita localitat a la comarca del Bages, lluny dels grans zones d’influència del món de l’hoquei, que és diu Sant Vicenç de Castellet i el seu club, on es va for-mar: Club Hoquei Castellet, amb en-trenadors de la casa, instal•lacions fins fa poc, amb moltes mancan-ces..., però En Bernat des dels 4 anys es va posar uns patins i ja hem vist fins on es pot arribar amb esforç, il•lusió... i sobre tot, sobre tot, amb una família que el recolza i un Club que va fent gràcies a l’ajut material, moral i econòmic de les institucions municipals, a un grapat d’espònsors incondicionals, als socis del club, a les famílies dels jugadors/es i com no a l’afició incondicional que ens ajuda a tirar endavant un projecte esportiu que veiem que pot donar i dóna els seus fruits. No voldria deixar d’esmentar altres grans jugadors que han sortit del nostre club al llarg dels nostres 27 anys d’existència i que ac-tualment estant jugant en categories superiors com per exemple l’OK lliga, tenim els germans Giralt, en Maiol i en Narçal, que juguen al llista Blava i al C.P. Mataró i Oriol Valera que juga al Reus Deportiu.

De ven segur que en Bernat sap molt bé que el club hoquei castellet no podrà donar-li tot el que ell pot arribar a aconseguir en aquest es-port, tots intuïm que en Bernat To-bias ens deixarà aviat per anar a cer-car èxits a un altre Club, però de ven segur que en Bernat sempre dirà, allà on vagi, que és un santvicentí format a les files del Club Hoquei Castellet.

L’altre dia, passejant pel poble vaig veure dues amigues meves, la Rosa i la Maria, que parlaven animosa-ment, mentre donava la impressió que els queia la baba tot llegint un diari. En veurem, em criden i em diuen totes entusiasmades – Mira mira, i m’ensenyen la foto del seu net Pol, que tot un atleta, ha guan-yat 3 medalles i ha quedat campió de Catalunya. Les felicito cordialment i comparteixo la seva alegria, doncs és un orgull pel nostre poble tenir atleta tan bo, essent només un jove de 10 anys.

El nostre campió és en Pol Vila i Vilaseca, nat a Sant Vicenç el 9 de maig de 1999. Comença a participar en competicions escolars l’octubre de 2008 i forma part del Club Atlètic Manresa, club amb molta solera en el món de l’atletisme. El seu entrena-dor Amadeu Pintó, de seguida se’n adona que serà un gran reforç per l’equip que ja tenen format per nens

de la seva edat, i que pel seu caràcter obert i tranquil, encaixaria molt bé. Des de les hores, el Pol, dins la cate-goria Benjamí, guanya totes les cur-ses en què participa, de cros escolar de la comarca.

Enguany puja a la categoria Ale-ví i ja comença a batre dos records de Manresa individuals, a les proves 600 metres llisos i 60 metres tanques i dos més en relleus, en les proves 600x3 llisos i 60x4 tanques.

Cal destacar que en la seva partici-pació en el Campionat de Catalunya en les proves combinades de salt de llargada i 60 metres tanques, on va quedar campió i subcampió respecti-vament (medalles d’or i d’argent que es poden veure a la foto).

El sorprenent d’en Pol, és la facili-tat que té per competir en diverses disciplines, la qual cosa li augura un bon futur en un mon tan dur com és l’atletisme. I és que al Pol no només té unes favorables qualitats físiques, sinó que gaudeix d’allò més corrent, saltant i entrenant. Molta sort i força Pol.

Alfons

22

esports

23

POL VILA I VILASECA, UN ALTRE CAMPIÓ A SANT VICENÇ

El meu nom es Juanjo Beltran, sóc veí de Sant Vicenç i el meu telf. és el 659398389. L’objectiu d’aquesta cri-da és la de col•laborar amb els nens/es d’aquest poble que, per diferents motius no poden jugar a futbol aquí i que, per la meva experiència i els meus contactes, tinc la possibilitat de poder ajudar-los, i el més important portar un control sobre ells per si el dia de demà engeguem algun projecte al po-ble. La paraula técnica seria la de ces-sió de nens/es a altres poblacions, per més endavant recuperar-los. Ho faig per col•laborar, o sigui que no hi ha cap tipus de cost per gestió. Els clubs on podrien anar els nens/es serien: Artés, Sant fruitós, Pont de Vilomara, Sallent, Castellebell, etc...

FUTBOL

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29