Informe 8 de Març de 2015 · 2015. 3. 9. · POBRESA Risc de pobresa Indicadors de renda...

Informe 8 de Març de 2015

Març de 2015

Elaboració: Alba Garcia Sànchez

Lídia Sandalinas Félez

Neus Moreno Saenz

Romina Garcia Inglés

Edita:

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

POBLACIÓ

ACTIVITAT I INACTIVITAT

Activitat i inactivitat La taxa d’activitat La població activa per grups d’edat La població activa per nacionalitat

OCUPACIÓ

Evolució de l’ocupació Població ocupada per grups d’edat Ocupació per nacionalitat La situació professional Ocupació al sector públic i al sector privat Segregació ocupacional El tipus d’ocupació El treball a temps parcial La contractació La bretxa salarial

ATUR

Evolució de l’atur Població aturada i taxa d’atur per grups d’edat Població aturada per nacionalitat Població aturada que cerca la primera feina Durada de l’atur Taxa de cobertura de prestacions de les persones aturades

ELS PLANS I LES MESURES D’IGUALTAT EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Convenis sectorials que preveuen mesures d’igualtat i/o plans d’igualtat Convenis col·lectius sectorials per federacions Convenis col·lectius sectorials per àmbit territorial de negociació

TEMPS LABORALS I TEMPS SOCIALS

Treball remunerat i treball domèstic i familiar Doble presència

PERMISOS DE CONCILIACIÓ

PENSIONS

Pensions contributives Pensions no contributives

POBRESA

Risc de pobresa Indicadors de renda

CONCLUSIONS

PROPOSTES D’ACCIÓ

PRESENTACIÓ

A partir de l’anàlisi de les dades, l'Informe 8 de març de 2015 posa novament de manifest que la situació

social i laboral de les dones a Catalunya es troba lluny d’un canvi de tendència a millor: la seva taxa

d'activitat és d’11 punts per sota de la dels homes, la taxa d'atur femenina continua alta i

majoritàriament, les dones són les titulars de les prestacions socials més baixes pel tipus d'ocupacions a

les que accedeixen.

Les dones es veuen obligades encara a fer-se càrrec en exclusiva dels treballs de cura i a omplir els buits

del sistema públic d'atenció social, fet que condiciona la seva presència i les seves oportunitats en el

mercat de treball i la seva salut. Els poders públics no només hi assisteixen aquiescents sinó que

contribueixen a perpetuar la feminització de l'atenció a la dependència, amb les seves decisions de

retallades en serveis i privatitzacions.

L'ocupació creix massa tímidament i és de pitjor qualitat. La desigualtat salarial entre treballadores i

treballadors segueix sent de les més altes del sud d'Europa i la segregació horitzontal i la vertical és una

característica tant en els sectors d'activitat com en el tipus d'ocupació i en l'orientació professional.

La precarietat laboral de les treballadores s’explica en part pels sous baixos, la divisió sexual dels sectors

d'activitat, les valoracions dels llocs de treball amb biaixos de gènere i de sexe i sobretot, pel tipus de

contractació que cada vegada és més a temps parcial i a més a més temporal. Tot plegat fa que parlem

d'una bretxa en salaris i en prestacions baixes, que fa pronosticar un elevat índex de feminització de la

pobresa.

Malgrat algunes experiències positives en la negociació col·lectiva de mesures i plans d'igualtat hi ha

molta tasca pendent. Pel que fa a l'eradicació de les violències masclistes dins i fora de la feina, la

resposta institucional és insuficient en recursos i lenta en el desplegament de lleis tant orgàniques com

del Parlament de Catalunya.

Per a CCOO és obvi que aquesta crítica situació no es correspon amb la imatge que els Governs de l'Estat

i de la Generalitat insisteixen en donar en un any ple de conteses electorals i conflictivitat política i

social. La seva suposada sortida de la crisi, amb un creixement lleuger de l'economia i un augment

modest de la demanda interna, manté els mateixos esquemes de sempre: l'acumulació de riquesa, de

diner o de poder i les conegudes conseqüències per la classe treballadora i especialment les dones:

patiment, injustícia, inequitat i manca de llibertats.

El context general i la quotidianitat alerten de la incapacitat per a fer canvis profunds a nivell productiu,

econòmic, polític i social. Avui, el capitalisme de sempre, en plena connivència amb el patriarcat, segueix

generant desigualtats, pobresa i exclusió de bona part de la població. La superació de la crisi ha de

qüestionar definitivament l’hegemonia d’un model insostenible i ha de significar posar la vida de les

persones al centre de totes les decisions polítiques.

La mirada de gènere en aquest context no és només una qüestió metodològica sinó substancial perquè

la involució de drets polítics i socials i la imposició de mesures d'austeritat de la mà de les polítiques

públiques repercuteixen molt negativament en les condicions de vida i de treball de les dones i d'una

manera especial les dones joves, migrades i grans.

La finalitat d'aquest informe és visibilitzar i denunciar l’impacte de la precarietat laboral i social (accés al

treball remunerat, atur, tipus d’ocupació, contractació, salari, jornada i temps de treball, els altres

treballs no remunerats, les pensions ...) en les dones a Catalunya. Compartim l’anàlisi, la reflexió i les

propostes d’acció per compromís amb la lluita sindical i feminista i perquè estem convençudes que és un

pas decidit per traçar el millor camí cap a la transformació d’aquesta realitat tant tossuda.

Prou precarietat! Treball, vida i drets!

POBLACIÓ Quan parlem de població ens referim a les persones que viuen a Catalunya i partim de les dades que

ofereix l’Enquesta de Població Activa (EPA). En aquest informe considerem la població de més de 16

anys, edat mínima legal per a treballar, i així després podem comparar-ho amb la població activa, la

població ocupada i la població aturada.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA, 4t trimestre de 2014. Dades de Catalunya

La població de dones de més de 16 anys està 2 punts per sobre de la dels homes. En el cas de la població

de nacionalitat estrangera de més de 16 anys, les dones estan 8 punts per sobre.

ACTIVITAT I INACTIVITAT

Activitat i inactivitat

Definim la població activa com la població que està en edat legal de treballar i consta com a població

ocupada o en atur. En el cas de la població inactiva fem referència a les persones que malgrat estan en

edat de treballar no ho fan ni estan buscant feina.

Font: Elaboració pròpia a partir

de dades de l’EPA, 4t trimestre de

2014. Dades de Catalunya

La població activa de dones està 8 punts per sota de la dels homes, encara que la població de dones de

més 16 anys està 2 punts per sobre. Al contrari, la població inactiva de dones està 18 punts per sobre de

la dels homes.

A la gràfica següent, si hi observem els motius per estar en la situació d’inactivitat, i sempre segons

l’EPA, trobem una quantitat similar d’homes i de dones en els casos de jubilació, formació i malaltia o

incapacitat pròpia. Cal destacar que és la cura d’infants o persones adultes malaltes la raó d’inactivitat

en què apareixen únicament les dones. I tenir altres responsabilitats familiars i altres raons també són

motius pels quals les dones, amb una gran diferència amb els homes, es troben en la situació inactivitat.


La taxa d’activitat


El 68,2% dels homes de més de 16 anys treballen o estan a l’atur, en el cas de les dones es tan sols el

57,3%, 11 punts per sota dels homes.

La població activa per grups d’edat


En totes les franges d’edat les dones tenen una taxa d’activitat per sota dels homes. És entre els 16 i els

19 i els 20 i els 30 anys quan les taxa d’activitat són més properes, amb unes diferència de 2,3 i 3,6

punts respectivament. La taxa d’activitat disminueix tant per a homes com per a dones en la franja de 45

a 60 anys i és també la franja que presenta una diferència més gran entre ells i elles, de 13,7 punts.

La població activa per nacionalitat


En la taxa d’activitat entre dones i homes de nacionalitat estrangera hi ha una diferència de 20 punts,

mentre que la de nacionalitat espanyola és de 10 punts. En ambdós casos, les dones presenten una taxa

d’activitat inferior.

OCUPACIÓ

En aquest apartat analitzem les dades principals de l’ocupació a Catalunya, tant en el que es refereix a la

participació de les dones, com a les condicions de treball que expliquen i determinen en major grau les

desigualtats socials de les dones en el treball remunerat. Així mateix, en alguna ocasió s’aborden les

diferències dins el mateix col·lectiu de dones, principalment a partir de l’edat i la condició migratòria.

Evolució de l’ocupació

El gràfic següent mostra l’evolució de la taxa (%) d’ocupació dels anys 2012, 2013 i 2014, segons sexe, a

Catalunya. En primer lloc, cal destacar que la taxa

d’ocupació ha augmentat lleugerament tant en les

dones com en els homes (1,8 punts en les dones, en

front d’un 2,4 en els homes). En segons lloc, també han

augmentat lleugerament les diferències entre homes i

dones en què les dones sempre tenen una taxa

d’ocupació menor respecte la dels homes. Mentre que

l’any 2012 la taxa d’ocupació en el homes era 7,8 punts

superior a la de les dones, el 2014 és de 8,4 punts per

sobre.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA, 4t trimestre de 2012-2014. Dades de Catalunya

Població ocupada per grups d’edat Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA,

4t trimestre de 2014. Dades de Catalunya

El gràfic següent mostra la taxa (%) d’ocupació, per edat i sexe, en el 4t trimestre de 2014 a Catalunya. El

comportament és molt diferent segons les edats. La taxa d’ocupació en la gent menor de 30 anys i major

de 60 és extremadament baixa. Entre la gent jove no

s’observen diferències significatives per sexe, i és 4

punts superior en els homes que en les dones majors

de 60 anys. Les diferències de sexe més importants les

trobem en els grups de 31 a 44 anys i de 45 a 60 anys

(en el primer la taxa d’ocupació dels homes és 8,4

punts superior, i en el segon 9 punts)

Ocupació per nacionalitat

Com veiem a la gràfica, a Catalunya, el 4t trimestre de 2014, la taxa d’ocupació entre els homes

autòctons i els estrangers és molt similar, mentre que si comparem les dones per nacionalitats, les

estrangeres presenten una taxa de 4,3 punts inferior a les espanyoles.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de

l’EPA, 4t trimestre de 2014. Dades de Catalunya

La situació professional

A la gràfica següent es mostra en nombres absoluts les dones i els homes segons llur situació

professional, a Catalunya, el 4t trimestre de 2014. Observem una similitud important en quan al

col·lectiu de les persones assalariades, i pel contrari, una diferència en les altres situacions. Així, en

aquelles professions que suposen una posició més elevada en la jerarquia laboral (persones empresàries

amb o sense personal assalariat), els homes hi estan sobrerepresentats, mentre que en aquelles que

duen associada una posició més baixa (principalment, l’ajuda a l’empresa o negoci familiar) són les

dones les que hi estan sobrerepresentades.


Ocupació al sector públic i al sector privat

A les dues gràfiques següents veiem l’evolució de la participació en el treball assalariat per sexes, en

nombre absoluts, anys 2012 a 2014, al sector públic i privat. Del seu anàlisi s’extreu que:

- L’ocupació de les dones i els homes al sector privat és més elevada que al sector públic.

- Hi ha més dones que homes treballant al sector públic, al contrari que al sector privat on hi ha més

homes que dones treballant.

- En el sector públic ha disminuït la població ocupada en 23.284 persones, mentre que en el sector

privat ha augmentat en 79.521 persones.

- La destrucció d’ocupació al sector públic ha afectat amb escreix l’ocupació femenina; del 2012 al

2014 hi ha 25.213 dones menys al sector públic, mentre que en cas dels homes s’ha produït un

lleuger augment (1.929).

- Al sector privat hi hagut un augment de l’ocupació d’ambdós sexes; en aquest cas més accentuat per

les dones. De l’any 2012 al 2014 estan ocupades 55.674 dones més, davant de 23.847 homes.


A les dues gràfiques permeten analitzar la taxa de temporalitat i la de contractació a temps parcial en el

sector públic i privat, el 4t trimestre de 2014. Quant a la taxa de temporalitat observem que en el sector

privat és molt similar entre dones i homes, mentre que en el sector públic és 7 punts superior en el cas

de les dones. Pel que fa a la contractació a temps parcial és més elevada al sector privat que al públic, i

en tots dos sectors és superior en el cas de les dones. La diferència per sexes més important la trobem al

sector privat on la taxa de contractació a temps parcial és 19,2 punts superior en el cas de les dones. Al

sector privat més d’una de quatre dones està contractada a temps parcial.


Segregació ocupacional

La taula següent mostra un resum de la distribució sectorial de les activitats per sexe, a Catalunya, el 4t

trimestre de 2014. S’ha considerat la infrarepresentació quan un dels dos sexes hi està present per sota

del 40% en un sector d’activitat. La taula evidencia un mercat de treball segregat on les dones estan

sobrerepresentades a les ocupacions relacionades amb el comerç, les tasques d’administració i las

activitats relacionades amb l’atenció a les persones.

OCUPACIONS PER SECTORS D'ACTIVITAT Home Dona Total Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s’hi relacionen 38207 4531 42738 Indústries de productes alimentaris 60144 34979 95123 Fabricació de begudes 11226 4723 15949 Indústries tèxtils 12349 3367 15716 Indústries del paper 11580 3155 14735 Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 15337 4158 19495 Indústries químiques 27489 13935 41424 Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 10881 4182 15063 Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10777 748 11525 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 39231 7693 46924 Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics 6870 4276 11146 Fabricació de materials i equips elèctrics 9712 5026 14738 Fabricació de maquinària i equips 23053 6536 29589 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 47784 24690 72474 Fabricació de mobles 13564 2378 15942 Reparació i instal·lació de maquinària i equips 19097 3187 22284 Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 10368 3617 13985 Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus; activitats de valorització 10959 1512 12471 Construcció d’immobles 49034 3047 52081 Construcció d'obres d'enginyeria civil 10704 2281 12985 Activitats especialitzades de la construcció 116896 10007 126903 Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 39847 7229 47076 Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de motor i motocicletes 69998 33322 103320 Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor i motocicletes 101998 219437 321435

Transport terrestre; transport per canonades 95186 10805 105991 Emmagatzematge i activitats afins al transport 20235 9020 29255 Activitats d’emissió i programació de ràdio i televisió 6065 2206 8271 Telecomunicacions 12281 5207 17488 Serveis de tecnologies de la informació 40961 11110 52071 Activitats auxiliars de la mediació financera i d’assegurances 3357 5298 8655 Recerca i desenvolupament 10418 5817 16235 Publicitat i estudis de mercat 7054 12741 19795 Activitats relacionades amb l’ocupació 2707 6407 9114 Activitats de seguretat i investigació 19013 2965 21978 Serveis a edificis i activitats de jardineria 28878 60604 89482 Activitats administratives d’oficina i altres activitats auxiliars a les empreses 6235 12194 18429 Educació 58614 128198 186812 Activitats sanitàries 34924 123203 158127 Activitats de serveis socials amb allotjament 7677 40865 48542 Activitats de serveis socials sense allotjament 2494 26082 28576 Activitats de creació, artístiques i d’espectacles 8860 5227 14087 Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals 3534 8987 12521 Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment 23195 12921 36116 Activitats associatives 3134 6977 10111 Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics 6174 1081 7255 Altres activitats de serveis personals 10864 37542 48406 Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic 14443 93480 107923


Seguidament trobem un resum d’aquells sectors en els que existeix paritat la en la participació de dones

i d’homes.

OCUPACIONS PER SECTORS D'ACTIVITAT Home Dona Total Confecció de peces de vestir 6743 9872 16615 Fabricació de productes farmacèutics 17906 13650 31556 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 8510 6596 15106 Activitats postals i de correus 12811 8289 21100 Serveis d’allotjament 18793 24127 42920 Serveis de menjar i begudes 90549 84167 174716 Edició 8331 6087 14418 Mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions 22542 20467 43009 Assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte la Seguretat Social obligatòria 17595 16487 34082 Activitats immobiliàries 8696 12654 21350 Activitats jurídiques i de comptabilitat 28913 38724 67637 Activitats de les seus centrals; activitats de consultoria de gestió empresarial 11357 10260 21617 Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècnics 22659 14612 37271 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 12017 9542 21559 Activitats de les agències de viatges, operadors turístics i altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen 6513 8417 14930 Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 78026 86248 164274 Activitats relacionades amb els jocs d’atzar i les apostes 5386 6179 11565


El tipus d’ocupació

Tot seguit analitzem la participació de dones i homes, en nombre absoluts, segons el tipus d’ocupació, a

Catalunya, el 4t trimestre de 2014. La gràfica mostra una divisió sexual pràcticament a totes les

categories. Les dones estem sobrerepresentades a les anomenades ocupacions elementals, serveis de

restauració i comerç, treballs de tipus administratiu i tècnics i professionals. Els homes estan

sobrerepresentats en treballs d’execució qualificats, treballs de maquinària i direcció. En general, les

dones estan sobrerepresentades als treball menys qualificats.


El treball a temps parcial

La contractació a temps parcial és molt més significativa en el cas de les dones que en el cas dels homes

(17 punts més elevada). La contractació a temps parcial en les dones és del 24%, és a dir que,

aproximadament, 1 de cada 4 dones té contracte a temps parcial. Cal assenyalar que aquest tipus de

contractació al nostre país no és escollida.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA, 4t trimestre del 2014. Dades de Catalunya

La gràfica següent mostra la contractació a temps parcial per sexe i edat. S’observa que la parcialitat és

superior en les dones en tots els trams d’edat, essent molt elevada tant per les dones com pels homes

més joves, de 16 a 19 anys. A partir dels 20 anys, en tots els trams d’edat, la parcialitat és més de 15

punts superior per les dones que pels homes. Destaca que el 32,8% de les dones de 20 a 30 anys tenen

contracte a temps parcial, i el 28,8% de les dones de més de 60 anys.

Cal ressaltar que el contracte a temps parcial té efectes sobre les condicions de vida presents i també té

un impacte enorme sobre les pensions i altres prestacions contributives.


La contractació

Els gràfics següents mostren el tipus de contractació segons sigui indefinit o temporal. La taxa de

temporalitat de les dones el 4t trimestre de 2014 és lleugerament superior a la dels homes. Quant a

l’evolució entre 2012 i 2014, el 2013 hi observem un augment per ambdós sexes i una disminució el

2014. Caldrà continuar seguint l’evolució de la sèrie per poder comprovar un canvi no conjuntural de

tendència.


Bretxa salarial

6905,33 € era la diferència entre la mitjana salarial anual dels homes i de les dones el 2012 a Catalunya,

segons les últimes dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial publicada el 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial, publicada el 2014. Dades de Catalunya

Si comparem aquesta diferència amb l’any 2011 veiem que ha disminuït, i això es així com a

conseqüència de les congelacions i fins i tot baixades salarials que hem estat patint aquests últims anys.

La bretxa salarial no disminueix perquè estiguem eliminant d’una manera activa les desigualtats i

discriminacions envers les dones al món del treball, sinó perquè estan empitjorant les condicions

laborals i entre elles, els salaris. Per tant, l'objectiu que volem de reducció de la bretxa salarial amaga un

empitjorament de les condicions de treball.


En l’evolució de la bretxa salarial anual i en la bretxa salari/hora de 2012 es produeix el mateix

comportament, tot i que la bretxa salari/hora disminueix menys perquè no està subjecta als mateixos

factors que l’anual en què tambéhi influeixen els complements salarials, les hores extraordinàries, les

reduccions de jornada, etc.

L’Enquesta d’Estructura Salarial recull dades sobre els salaris de les dones i els homes a Espanya, pero no

estàn totes disponibles per nacionalitat. En especial hi han unes dades referents al Salari Mínim

Interprofessional que volem destacar en aquest informe, encara que facin referència a les retribucions a

Espanya.

El 17,36% de les dones guanyen menys del Salari Mínim Interprofessional (dels 641,40€/mes el 2012), el

7,52% en el cas dels homes. El 56% de les dones tenen uns guanys inferiors a dos vegades el Salari Mínim

Interprofessional, sent el 35,59% en el cas dels homes.


Les dones estrangeres pateixen una doble bretxa salarial, pel fet de ser dones i pel fet de ser

estrangeres. Encara que la diferència entre elles i els homes estrangers es més petita que si ho

comparem amb la diferència entre dones i homes de nacionalitat espanyola.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial, publicada el 2014. Catalunya

Les diferències salarials entre homes i dones existeixen en totes les edats i augmenten amb l’edat. A

l’inici de la vida laboral és quan, en general, es cobren els salaris més baixos i a menys salari, menys

bretxa. Els salaris dels homes augmenten en la seva vida laboral en major proporció que els de les dones.

En el cas de les dones observem que l’edat en la que tenen els salaris més elevats és en la franja d’edat

entre 35 i 44 anys. A partir dels 45 anys, els salaris de les dones es modifiquen un mínim i a la baixa.


La bretxa salarial existeix en tots els sectors d’activitat, essent inferior en el sector de la construcció, on

els salaris són més baixos i on la presència de dones que hi treballen es ínfima. A la industria la bretxa

salarial és mes alta, com a conseqüència dels salaris més elevats.


La diferència de salaris entre dones i homes es manifesta en totes les ocupacions, essent més gran quan

el grau d’ocupació és més elevat en la jerarquia laboral. Es dona el cas que en la majoria dels tipus

d’ocupació, el salari de les dones en el tipus d’ocupació més alt en la jerarquia no arriba a la quantia del

salari dels homes en un tipus d’ocupació inferior.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial, publicada a 2014. Dades de Catalunya

En tipus de contracte i tipus de jornada, sempre és inferior el salari de les dones respecte el dels homes.

Si ho veiem per tipus de contracte, malgrat que sempre hi ha diferència salarial, on hi ha menys bretxa

salarial és en els contractes temporals, és a dir, novament en les pitjors condicions laborals.

Si veiem el tipus de jornada, la gran diferència salarial és en la jornada completa.

L’eliminació de la bretxa salarial no pot ser com a conseqüència de l’aproximació d’homes i dones en les

situacions de precarietat, que són les que han estat patint les dones des que s’han incorporat d’una

manera massiva en el món del treball remunerat. No podem acceptar tampoc com a classe treballadora

que les retribucions dels homes quedin congelades o es redueixin.

Actualment, eliminar la desigualtat i la bretxa passa per aconseguir una millor i més equitativa retribució

en homes i dones.

ATUR

Evolució de l’atur


Una de cada cinc persones actives està a l’atur. Si bé la taxa d’atur ha baixat, haurem d’analitzar també

la qualitat de l’ocupació creada i els tipus de contractes que s’estan aconseguint. De moment, allò que

podem valorar és que la bretxa d’atur entre dones i homes es redueix. Els primers anys de la crisi, l’atur

va afectar més als homes que a les dones; en aquests moments, tant homes com dones tenen

pràcticament la mateixa taxa d’atur, i això vol dir que els homes han reduït més la taxa d’atur que les

dones.

Població aturada i taxa d’atur per grups d’edat


Hem de destacar l’elevada taxa d’atur entre el jovent, de 16 a 19 anys, que significa que són joves que ja

estan buscant feina i no la troben. No arriben a 4 de cada 10 joves d’aquesta edat els/les que troben

feina.

Entre 20 i 30 anys, amb una taxa d’atur més baixa, tan sols 1 de cada 3 joves que volen treballar ho

aconsegueix.

És a la franja d’edat entre 31 i 44 anys on la taxa d’atur de les dones se situa per sobre de la dels homes.

És la franja d’edat en què les dones haurien de tenir una perspectiva d’ocupació més elevada, i al mateix

temps coincideix amb la franja d’edat més provable en què les dones tinguin criatures si així ho

decideixen.

Població aturada per nacionalitat


La taxa d’atur de les persones de nacionalitat estrangera triplica la taxa d’atur de la gent de nacionalitat

espanyola. La taxa d’atur entre homes i dones és quasi la mateixa en ambdós casos.

Població aturada que cerca la primera feina


En la franja d’edat de les persones més joves, són més els homes els que busquen una primera feina.

Una hipòtesi és que sigui com a conseqüència de l’abandonament prematur dels estudis per part dels

joves.

Destaquem que a partir dels 31 anys són més les dones les que estan buscantfeina per primera vegada.

És la situació de la crisi i la manca d’ingressos familiars que ha fet plantejar a les dones que fins ara no

havien format part de la població activa la necessitat de buscar un treball remunerat.

Durada de l’atur

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA, 4t trimestre del 2014. Dades de Catalunya

La reforma laboral i les noves legislacions sobre ellal estan fent que la permanència a l’atur s’equipari

entre dones i homes. A l’actualitat, el problema rau en el tipus de contractació que s’ha tingut abans de

estar en situació d’atur i el tipus de prestacions mentre s’està en aquesta situació.

Taxa de cobertura de prestacions de les persones aturades


Un de cada tres homes aturats percep una prestació, però en el cas de les dones és una de cada quatre.

Caldria també incorporar en l’anàlisi, el tipus, la quantia i la durada de la prestació que tot indica que es

més gran en el cas dels homes.

Cal tenir en compte la greu situació del jovent: un de cada 8 nois aturats tenen prestació, i en el cas de

les noies, una de quasi cada 10. I en aquest cas tampoc entrarem en les quanties d’aquestes prestacions.

La taxa de protecció augmenta amb l’edat, augmentant proporcionalment la cobertura als homes més

que a les dones. Arribant la diferència més gran, 22 punts, en les persones entre 45 i 60 anys. En aquesta

franja d’edat, d’especial vulnerabilitat, només poc més de la meitat dels homes aturats tenen cobertura

d’atur, i en el cas de les dones és tan sols una tercera part.

ELS PLANS I LES MESURES D’IGUALTAT EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Convenis sectorials que preveuen mesures d’igualtat i/o plans d’igualtat

Les dades que presentem a continuació són resultat d’un estudi fet des de la Secretaria de la Dona dels

convenis sectorials que estaven vigents el 31 de gener de 2015, segons dades facilitades pel

Departament de Negociació Col·lectiva de Comissions Obreres de Catalunya.

S’han estudiat 272 convenis sectorials, dels quals 122 tenen afectació estatal, 52 a Catalunya, 43 a la

província de Barcelona, 14 a la província de Girona, 15 a la província de Lleida i 26 a la província de

Tarragona.

Han augmentat el nombre de convenis sectorials en relació amb l’any passat i al mateix temps, la

inclusió de mesures d’igualtat i articles sobre la negociació de plans d’igualtat a les empreses de l’àmbit

d’aquests convenis.

El 57% dels convenis d’aquest any, enfront del 36% de l’any passat, regulen la necessitat de la negociació

de plans de igualtat.

El 75% dels convenis inclouen articles que fan referència a l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de

sexe. Són més nombrosos els que tracten l’assetjament sexual (l’assetjament per raó de sexe és encara

més difícil d’identificar). El 41% dels convenis (35,3% el 2014) incorporen mesures de protecció en

l’àmbit laboral a les quals poden acollir-se les treballadores que pateixin violència en l’àmbit de la

parella. Per un coneixement més específic sobre aquests tipus de clàusules veieu l’informe elaborat per

la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya “Viure lliures de violència masclista: a la

feina i a tot arreu”, publicat amb motiu del 25 de novembre de 2014.

I un 93% dels convenis regulen mesures relatives a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Si

bé la majoria d’aquests convenis fan referència i/o recullen les mesures establertes en la Llei Orgànica

de Igualat, n’hi ha algun que incorpora i amplia nous drets.

Més del 75% dels convenis incorporen diferents tipus de mesures d’igualtat, que fan referència a:

igualtat retributiva, criteris igualitaris i no-discriminació en les promocions, formació i accés a l’ocupació.

Alguns d’aquests convenis preveuen la possibilitat de mesures d’acció positiva per superar les

desigualtats i d’altres creen comissions d’igualtat, fan declaracions de principis i manifesten el

compromís de les empreses i la representació sindical per a la consecució de la igualtat entre homes i

dones a la feina.

Convenis col·lectius sectorials per federacions

Convenis col·lectius sectorials per àmbit territorial de negociació

TEMPS LABORALS I TEMPS SOCIALS El temps és un bé escàs i valuós. El temps té moltes dimensions: com es mesura, com s’harmonitza, el

seu ús racional, el significat que té per les persones, les seves diferències de gènere, la sincronia de les

exigències dels espais domèstic i familiar, personal i laboral... Demana un debat central i un acord social,

polític i laboral.

L’organització dels temps socials és múltiple. Les necessitats domèstiques i familiars, sobre tot les

derivades de la cura i l’atenció a les persones, els horaris de les escoles, del comerç, del transport públic,

de les gestions ciutadanes... tot plegat fa que trobar l’equilibri demandes/temps no sigui fàcil. Per una

altra banda, el retrocés de l’anomenat estat del benestar i la crisi econòmica ha fet augmentat la

demanda d’atenció a les persones en l’àmbit domèstic i familiar. I en l’equilibri demandes/temps, per la

divisió sexual dels treballs i els estereotips de gènere, hi ha una desigualtat de gènere important.

I en aquesta mirada del temps social cal reflexionar sobre el temps en el treball remunerat i el seu

impacte en la vida de les persones, sobre tot quan a les empreses el que es demanda i paga és la

disponibilitat, essent una de les causes més importants de discriminació i desigualtat de gènere. Les

persones treballadores aportem al treball assalariat coneixements i experiències, però també, i sobre

tot, temps.

Treball remunerat i treball domèstic i familiar

A la taula següent observem, segons l’Enquesta Catalana d’Usos del Temps realitzada per la Generalitat

de Catalunya, la distribució mitjana de temps al treball remunerat i al treball domèstic i familiar, per sexe

i edat, a Catalunya el 2011. L’anàlisi d’aquestes dades mostra una forta desigualtat de dones i homes en

els usos del temps, fruit de la divisió sexual dels treballs. Algunes de les dades que cal ressaltar són les

següents:

- El temps dedicat al treball domèstic i familiar és superior al treball remunerat: 2h59’ al costat de

2h31’, respectivament.

- Els temps dedicat al treball, és a dir, la càrrega total de treball: treball remunerat més treball

domèstic i familiar és superior en les dones: 6h09’ (els homes 5h18’)

- Fruit de la divisió sexual dels treballs existeix una desigualtat de gènere en els usos del temps del

treball remunerat i del domèstic i familiar. Els homes dediquen 1h02’ de mitjana diària més que

les dones al treball remunerat (3h03’ en front 2h01’), i les dones dediquen 1h52’ de mitjana al

dia més al treball domèstic i familiar que els homes (3h54’ en front al 2h02’).

- Les diferències de participació en el treball domèstic i familiar es donen en totes les franges

d’edat: sempre són les dones les que de mitjana hi dediquen més temps que els homes, i a partir

dels 16 anys pràcticament és el doble.

Activitats principals

Menys de 16 anys

De 16 a 29 anys

De 30 a 44 anys

De 45 a 64 anys

De 65 anys Total

Homes

Treball remunerat .. 2:18 4:27 3:57 0:23 3:03 Llar i la família 0:26 1:06 2:16 2:21 2:34 2:02 Treball remunerat i llar i família 0:27 3:25 6:43 6:18 2:57 5:06

Dones

Treball remunerat .. 2:13 3:11 2:33 .. 2:01 Llar i la família 0:52 2:13 4:23 4:26 4:28 3:54 Treball remunerat i llar i família 0:52 4:26 7:34 7:00 4:31 5:55

Total

Treball remunerat .. 2:16 3:50 3:14 0:12 2:31 Llar i la família 0:39 1:38 3:17 3:24 3:39 2:59

Treball remunerat i llar i família 0:40 3:54 7:08 6:39 3:52 5:31 Unitats: Durada mitjana en hores i minuts (hh:mm). Font: Idescat. Enquesta de l'ús del temps.. Catalunya. 2011

Doble presència

Definim doble presència com la situació en què sobre la mateixa persona recau la necessitat de

respondre a les demandes del treball domèstic i familiar i del treball remunerat. Té dues dimensions: la

carrega de treball i la dificultat per atendre les demandes quan apareixen de forma sincrònica. Els

estudis científics ja han evidenciat que la doble presència és un factor de risc psicosocial que afecta a la

salut.

Al quadre següent descrivim l’exposició a la doble presència segons la II Enquesta de Condicions de

Treball de Catalunya, realitzada pel Departament d’Empresa i Ocupació el 2010. Hi observem que el

nivell d’exposició desfavorable per la salut pel conjunt de la població és elevat, del 33%. Però el fet més

rellevant és l’exposició diferenciada entre dones i homes. El 54,9% de les dones assalariades a Catalunya

estan exposades a un nivell desfavorable de doble presencia per la salut, és a dir, 1 de cada 2 dones hi

està exposada.

Font: II Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Catalunya. 2010

La doble presència s’explica per tres factors principalment: per la divisió sexual del treball domèstic i

familiar, per la manca de suport del sistema públic de benestar a les persones i per com s’organitza el

treball remunerat. En relació a l’àmbit laboral s’ha observat que hi ha dos factors que incideixen en la

doble presència. D’una banda les exigències quantitatives, i per una altra l'ordenació, durada,

allargament o modificació de la jornada de treball i el nivell d'autonomia sobre aquesta. S’haurà d’estar

alerta a les properes enquestes de condicions de treball per veure l’impacte de la reforma laboral sobre

la durada i desregulació de la jornada de treball, i el seu presumible efecte sobre l’augment de la doble

presència.

PERMISOS DE CONCILIACIÓ En el darrers 15 anys la normativa espanyola, així com la negociació col·lectiva, ha avançat de forma

important en els drets i permisos anomenats de conciliació. Tanmateix cal tenir en compte que n’hi ha

de dos tipus. Uns que són permisos retribuïts (maternitat i paternitat) i altres que són sense retribuir

(excedències i reduccions de jornada).

Quant a la maternitat, hem d’assenyalar que existeixen 16 setmanes de permís, 6 de les quals les ha de

gaudir la dona immediatament després del part i les 10 setmanes restants les poden gaudir la mare o el

pare. Segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, l’any 2013, a Catalunya, el dret al permís

de maternitat va ser exercit per 49.598 dones i 817 homes, de manera majoritàriament és exercit

únicament per les dones.

En relació al permís de paternitat, amb una durada de 15 dies, només pot ser exercit pels homes. L’any

2013, segons dades del mateix Ministeri, aquest dret, a Catalunya, va ser exercit per 44.643 homes. No

és possible fer una estimació del percentatge d’homes que tenint dret al permís de paternitat

l’exerceixen, però és més que probable que existeixi una utilització determinada pels estereotips socials

de gènere que encara persisteixen.

Les reduccions de jornades per cura, ja sigui de fills, filles o de familiars, és un permís no retribuït i el

poden exercir tant les dones com les homes. Actualment no es disposa de dades estadístiques sobre

aquest tema. Volem assenyalar la regressió en aquest dret que va suposar la reforma laboral de 2013, ja

que va eliminar el dret a escollir torn i horari de treball, i actualment aquest tema està provocant un

volum important de denúncies i judicialització.

I, en relació a les excedències per cura de fills, filles o de familiars, també és un permís no retribuït que el

poden demanar tant les dones com el homes. Al quadre següent es mostren les dades de 2013 segons el

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Aquest tipus de permisos són exercits de forma majoritària per

les dones: en el 95,4% dels casos d’excedència per cura de fills/filles i en el 84,4% per cura de familiars.

Font: Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Catalunya. 2013

PENSIONS

Els sistema de pensions a la nostra societat el determinen diferents conceptes, però els principals, els

que afecten a un nombre més important de persones, estan lligats a les condicions d’ocupabilitat i les

característiques del treball remunerat (incapacitat permanent i jubilació). Així doncs, les discriminacions

de les dones en el mercat del treball es traduiran en desigualtat a les pensions. En definitiva, és la

continuació del procés de la vida laboral: el pas de la bretxa salarial a la bretxa de les pensions.

D’altra banda quan parlem de pensions trobem un prestació molt significativa, i encara més per les

dones: les pensions de viduïtat, en la que les dones estan sobrerepresentades i que, en la major part dels

casos, expressa la divisió sexual del treball entre el treball remunerat i el treball de cura o domèstic i

familiar. Aquesta desigualtat afecta tant a les pensions contributives com a les no contributives.

La taula següent mostra, segons dades de l’INSS, i desagregades per sexe, el nombre de persones i la

pensió mitjana de les pensions contributives a l’any 2013 a Catalunya. Les dades marquen una

desigualtat important entre dones i homes, i volem destacar que:

- Tenint en compte el conjunt de les pensions, les dones cobren de mitjana 479 € menys al mes que

els homes. En el cas de la pensió de jubilació és de 536 €, és a dir, un 43,5% menys.

- Les dones estan sobrerepresentades en les pensions de viduïtat, més de 361.000 dones en front de

32.800 homes. La viduïtat és l’únic supòsit en el qual els homes perceben una pensió

significativament inferior a les dones, ja que en aquest cas són els homes els que reben les

conseqüències de les desigualtats de gènere en el mercat de treball.

Homes Dones Total Diferència Dones/homes

nombre pensió mitjana nombre

pensió mitjana nombre

pensió mitjana Pensió mitjana

Incapacitat permanent 94.024 1.096,36 71.942 825,43 165.968 978,92 -270,93

Jubilació 591.061 1.234,42 448.121 697,62 1.039.196 1.002,93 -536,79 Viduïtat 32.823 464,43 361.161 637,47 393.990 623,05 173,04 Orfenesa 23.417 363,53 20.828 366,10 44.252 364,73 2,57

Favor familiar 300 533,38 1.160 511,63 1.460 516,10 -21,74

Totes les classes 741.625 1.155,05 903.212 675,87 1.644.866 891,92 -479,19

Unitats pensió mitjana: euros. Font: Institut Nacional de la Seguretat Social. Elaboració pròpia. Catalunya. 2013

Pensions no contributives Font: Imserso. Catalunya. Desembre 2014. Elaboració pròpia

El gràfic següent mostra, segons dades de l’Imserso, el nombre de pensions no contributives per sexe, a

Catalunya, el desembre de 2014. Les dones estan sobrerepresentades en aquest tipus de pensions

(representen el 65%). Cal assenyalar que la mitjana de la prestació en el cas de la jubilació és de 379,14 €

mensuals i en el cas de la invalidesa és de

426,23 € al mes. Si tenim en compte els

criteris de risc de pobresa (el desembre de

2014 se situava en 387,18 € al mes), caldria

considerar aquest col·lectiu, principalment

les persones perceptores de la pensió de

jubilació, com un grup social en situació de

risc de pobresa.

POBRESA La pobresa definida com la manca de recursos per satisfer les necessitats bàsiques de les persones és un

realitat globalitzada que ja afecta el conjunt dels països, amb unes taxes més elevades al països del sud.

La pobresa és un procés social que s’explica per les relacions polítiques i econòmiques determinades pel

sistema econòmic i patriarcal. És per això que al conjunt dels països es reitera una constant: les persones

de classe social “baixa” i les dones són les que més pateixen la pobresa, pel que fa a la impossibilitat de

cobrir les necessitats materials bàsiques, la vulnerabilitat davant dels drets, l’exclusió social i la dificultat

de participació democràtica.

El fet de que la pobresa a nivell globalitzat, i a cadascuna de les societats, afecti més a les dones, ha fet

que a nivell feminista, social i polític ens referim a la “feminització de la pobresa” per visualitzar que les

dones són les més afectades, però, principalment per explicar les causes que la provoquen i les

polítiques necessàries per a fer-hi front. Les causes les trobem en la divisió sexual entre el treball

remunerat i el treball de cura, en la participació de les dones en el mercat de treball (precarietat,

segregació horitzontal i vertical, bretxa salarial), en la violència masclista, en la negació de la llibertat de

les dones. L’acció política per a fer-hi front és donar resposta a cadascuna de les causes.

Risc de pobresa1

A la gràfica següent trobem l’evolució del percentatge (% de persones en situació de risc de pobresa) i

observem que al llarg del transcurs de la crisi econòmica, de 2008 a 2012, hi ha un augment significatiu

del percentatge de persones en situació de risc de pobresa, afectant tant a homes com a dones. En el cas

dels homes es produeix un increment de 4,5 punts i en el cas de les dones, de 2,5 punts. S’ha de tenir en

compte que la situació d’inici, l’any 2008, era més desfavorable per a les dones (18,1%, en front el 15%

dels homes). Aquesta situació de més risc de pobresa per a les dones es manté durant els 4 anys. L’any

2012 advertim un lleuger descens (d’1 punt) en el cas de les dones, i caldrà seguir la sèrie per interpretar

aquest resultat. En tot cas, volem fer notar que el risc de pobresa és una realitat greu també a la nostra

societat i afecta a 1 de cada 5 persones, una mica més a les dones que als homes.

1 El risc de pobresa es refereix a l'any anterior, i es calcula (segons criteri d’Eurostat) a partir del llindar de pobresa ( 60% de la mediana dels

ingressos per unitat de consum de les persones)

Font: Idescat. Enquesta condicions de vida de l’INE. Catalunya. 2008-2012 En el risc de pobresa també existeix una desigualtat molt important segons l’edat. Com s’observa a la

gràfica següent i en els tres anys que s’analitzen, de 2010 a 2012, el percentatge més elevat de risc de

pobresa està en les persones menors de 16 anys. El 2012 el percentatge és de 29,4% . En els tres anys

analitzats i pel conjunt dels trams d’edat el risc de pobresa és més elevat en les dones. Les diferències de

gènere més importants les trobem en les persones de més de 65 anys. L’any 2012 el risc de pobresa de

les dones és 4 punts superiors al dels homes. A la nostra societat el risc de pobresa és més elevat en les

persones de menys de 16 anys. L’any 2012 quasi 1 de cada 3 dones amb menys de 16 anys viu en

situació de risc de pobresa.

Font: Idescat. Enquesta condicions de vida de l’INE. Catalunya. 2010-2012. Elaboració pròpia

Indicadors de renda

L’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE també explora alguns indicadors que ens aproximen a la

realitat de la pobresa i el gènere a la nostra societat, com poden ser: la renda mitjana neta anual, les

llars amb dificultats a fi de mes i el tipus de privacions a les llars. Com mostra la taula següent, en tots els

indicadors les dones estan en pitjor situació. Volem ressaltar la diferència del 18% de les rendes mitjanes

per llar entre dones i homes, i la diferència d’uns 10 punts en els tipus de privacions de les llars.

Dones Homes Diferencia dones/homes

Renda mitjana neta anual

Per llar 23.958€ 27.224€ -3.266 € (18%)

Per persona 10.124€ 10.228€ -104 € (1%)

Per unitat de consum 14.849€ 15.292€ -443 € (2,9%)

Llars amb dificultat per arribar a fi de mes

Amb dificultat 32,4% 31% -1,40%

Amb alguna dificultat 33,5% 27,5% -6,00%

Sense dificultat 34,1% 41,4% +7,30%

Tipus de privacions de les llars

Vacances mínim una setmana a l’any 46,8% 36,3% -10,50%

Capacitat per fer-se càrrec de

despeses imprevistes

46,2%

36,1% -10,10% *favorable als homes Font: Idescat. Enquesta condicions de vida de l’INE. Catalunya. 2012. Elaboració pròpia.

CONCLUSIONS

✓ Des de l’any 2008 i al llarg de la crisi, la destrucció de l'ocupació ha estat una realitat que ha tingut

un major impacte per a les dones que per als homes; tot i que en els darrers mesos es produeix un

lleuger augment de l'ocupació aquesta és de pitjor qualitat i en pitjors condicions .

✓ El 2014 la creació d'ocupació ha estat majoritàriament masculina. Per a les dones, l'ocupació és

precària, inestable, parcial i més mal pagada.

✓ Les retallades en el sector públic han suposat un impacte de gènere perquè han destruït un tipus

d'ocupació molt feminitzada i amb contractació indefinida. El sector privat en canvi, genera ocupació

tant per homes com per dones però augmenta la precarietat. Les conseqüències de les reformes

laborals segueixen tenint un impacte de gènere important sobretot pel contracte a temps parcial, les

jornades irregulars i arbitràries i els sous baixos.

✓ El 47% de les dones es declara activa, 8 punts menys que els homes; de les persones inactives, les

dones són el 59%, 18 punts més que els homes. Segons l'EPA, el motius d’inactivitat són similars en

dones i en homes quan la inactivitat és deguda a jubilació, formació i malaltia o incapacitat. En canvi,

la gran escletxa de la inactivitat de les dones és la que provoca la cura o criança de fills o filles, la

cura de persones malaltes i grans o l'assumpció d’altres responsabilitats familiars.

✓ Els permisos retribuïts (paternitat o maternitat) i els no retribuïts (excedències o reduccions de

jornada) s’exerceixen per les dones de forma molt majoritària. El 2013 a Catalunya, el dret al permís

de maternitat va ser exercit per 49.598 dones i 817 homes, el 95,4% de les excedències per fills o

filles les han exercit les dones i en un 84,4% per a tenir cura de familiars. Les dones quan tenen fills o

filles també passen a la inactivitat o al contracte parcial fins a 5 vegades més que els homes i per

cada home que redueix la jornada hi ha 10 dones.

✓ Segons el tipus d’ocupació segueix persistint la divisió sexual pràcticament en tots els àmbits i

categories. Les dones estan sobrerepresentades a les anomenades ocupacions elementals, serveis

de restauració i comerç, treballs de tipus administratiu i tècnics professionals. Els homes estan

sobrerepresentats a treballs d’execució qualificats, treballs de maquinària i direcció. En general, les

dones estan sobrerepresentades als treballs menys qualificats.

✓ La desigualtat salarial entre treballadors i treballadores existeix per a tots els grups d'edat. Les dones

cobren 6.900 € de mitjana menys que els homes (salari brut anual). Les dones estrangeres pateixen

doble discriminació. Per edats, la diferencia va des dels 2.000 € de persones de menys de 25 anys

perquè tant dones joves com homes joves cobren poc, fins a aproximadament els 8.000 € que

cobren més els homes que les dones de mitjana, en la franja de 45 a 54 anys . Els salaris dels homes

van augmentant al llarg de la vida laboral en major proporció que els de les dones. Les dones entre

35 i 44 anys tenen els salaris més elevats però a partir dels 45 en lloc d'incrementar-se

progressivament com en el cas dels homes, modifiquen a la baixa.

✓ El 17,36% de les dones treballadores guanyen menys del SMI (641,40 €) en front del 7,52% dels

homes. El 56% de les dones i el 35,59% dels homes tenen uns guanys inferiors a dues vegades el

SMI. En canvi, trobem el doble d’homes que cobren de 5 a 6 vegades el SMI més que les dones.

✓ Per sectors, d'una diferència de 1.300 € en la construcció o 2.000 € en la indústria, anem a més de

6.000 € en serveis. Per al tipus de contracte indefinit hi ha una diferència superior als 7.000 € i pel

temporal, d'uns 2.000 € de mitjana.

✓ Podem afirmar que si la bretxa salarial es redueix no és degut al desenvolupament i progrés de la

igualtat sinó a l’empitjorament de les condicions laborals tant per a homes com per a dones.

✓ 1 de cada 5 persones actives és a l'atur. La taxa d'atur és d'un 20,2% en el cas dels homes i d'un

19,9% en el cas de les dones. Encara que aparentment la taxa sigui similar, cal tenir en compte que

la població activa de dones és menor.

✓ L'atur entre la població jove de 16 a 19 anys que busca feina i no la troba és alarmant. És de 65,7%

per a homes i d'un 56,1% per a dones. Només 4 de cada 10 joves troben feina. I entre 20 i 30 anys

és 1 de cada 3.

✓ Per cada home de 45 a 60 anys que busca la primera feina hi ha 3 dones, i de 31 a 44 anys, per cada

home hi ha gairebé 5 dones.

✓ De la població aturada que rep subsidi gairebé hi ha el doble d'homes que dones. Un de cada tres

homes aturats percep una prestació però en dones és una de cada quatre. En el cas de joves és

també alarmant que un de cada 8 nois rep prestació mentre que en les noies en rep 1 de cada 10.

✓ El nombre de convenis sectorials que regulen mesures i plans d'igualtat ha augmentat respecte de

l'any passat. Més del 75% dels convenis sectorials inclouen articles sobre mesures d'igualtat

retributiva, criteris igualitaris per a les promocions, no discriminació en promoció, formació i accés a

l'ocupació. El 93% dels convenis preveuen mesures relatives a la conciliació de la vida personal,

familiar i laboral. El 75% dels convenis inclouen articulat sobre l'assetjament sexual i per raó de sexe

i el 41% (35% el 2014) recull mesures de protecció a les treballadores que pateixen violència

masclista en l'àmbit de la parella.

✓ Segons l'Enquesta Catalana d'Usos del Temps existeix una gran desigualtat entre les dones i els

homes en els usos del temps, fruit de la divisió sexual dels treballs, tant de cura com remunerat. El

temps dedicat al treball domèstic i familiar és superior al temps dedicat al treball remunerat i la

càrrega total és superior per a les dones (6h0') que per als homes (5h18'). Els homes dediquen 1

hora més que les dones al treball remunerat i les dones dediquen gairebé 2 hores més que els

homes al treball domèstic i familiar. Les diferències en la dedicació al treball domèstic i de cura es

troben en totes les edats però a partir de 16 anys és pràcticament el doble.

✓ El 54,9% de les dones assalariades a Catalunya estan exposades a la doble presència, és a dir, més de

la meitat de les treballadores han de respondre a ambdós treballs, l’assalariat i el domèstic i familiar.

La doble presència està identificada com un risc psicosocial que afecta la salut de les dones

principalment per la càrrega de treball i la dificultat que suposa la sincronització de les demandes del

treball remunerat i del de cura.

✓ Del nombre de persones que rebien pensió a Catalunya el 2013 hi ha una desigualtat substantiva pel

que fa a les dones. Del conjunt de pensions, les dones cobren de mitjana 479 € menys que els homes

que cobren 536 € de pensió mitjana. La bretxa de les pensions cal xifrar-la en el 43,5% que les dones

cobren de menys.

✓ Les dones estan sobrerepresentades en les pensions de viduïtat, en una relació d’1 a 10, així com en

les pensions no contributives.

✓ El decurs i l’agreujament de la crisi, del 2008 al 2012, han comportat un augment significatiu del

percentatge d’homes i de dones en situació de risc de pobresa. En el cas dels homes, la crisi ha fet

que aquest nombre augmenti 4,5 punts i en el cas de les dones 2,5 perquè ja parteixen d'una

situació més desfavorable. El risc de pobresa afecta 1 de cada 5 persones.

✓ A Catalunya, el 2011, hi havia aproximadament 3 milions de llars de les quals més d'un 20% són llars

monoparentals i d'aquestes, el 78% estan formades per mares soles amb fills i filles (IEC

Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya).

✓ Segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE hi ha un impacte de gènere en la realitat de la

pobresa quan analitzem les rendes anuals, les llars amb dificultats per arribar a final de mes i les

privacions de les llars. En totes les categories les dones estan en pitjor situació, i quant a les rendes

mitjanes per llar, les dones tenen un 18% menys de renda i 10 punts més de privacions a les llars.

PROPOSTES D’ACCIÓ

✓ Polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere que permetin corregir la segregació

horitzontal i vertical, la desigualtat en l’accés, l'impacte de gènere en l'atur de llarga durada, que

afavoreixin realment la corresponsabilitat en els treballs de cura i siguin efectives en la creació

d'ocupació real, de qualitat i amb drets.

✓ Accions efectives davant la precarietat laboral i econòmica, que eradiquin la bretxa salarial i en

prestacions, la discriminació laboral, i que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en la promoció de les

dones, en la seva formació i en la seva carrera professional.

✓ Impuls de la negociació col·lectiva sectorial i d’empresa, dels plans d’igualtat i de les mesures com

els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe per fer front a les desigualtats de les dones en

les feines remunerades.

✓ Garantia dels drets d’igualtat en sectors feminitzats com a conseqüència de la segregació horitzontal

de les ocupacions.

✓ Aprovació i desenvolupament de la ILP de la renda bàsica de ciutadania i de la ILP d’habitatge contra

els desnonaments i la pobresa energètica.

✓ Desenvolupament amb recursos de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència

masclista, i aprovació i desenvolupament del Pacte nacional contra la violència a les dones.

✓ Polítiques públiques que garanteixin l'accés en equitat als recursos d'atenció social sense cap

exclusió per motiu de sexe, de gènere, edat, origen, creença o condició sexual.

✓ Que els Governs de l'Estat i de la Generalitat garanteixen l'accés a la salut, a l'educació de tots els

nivells i a l’orientació sense discriminació ni estereotips.

✓ Garantia dels drets sexuals i reproductius, del dret al propis cos i del dret a l’avortament lliure i

gratuït.

✓ Garantia d'un ensenyament laic.

✓ I, finalment, en un any amb convocatòria d’eleccions municipals, autonòmiques i estatals, cal

recordar als partits polítics que l’acció pública ha de donar resposta a les desigualtats socials i de

gènere, i que sense la participació de les dones no hi ha democràcia.

Informe 8 de Març de 2015 · 2015. 3. 9. · POBRESA Risc de pobresa Indicadors de renda...

Documents

Transcript of Informe 8 de Març de 2015 · 2015. 3. 9. · POBRESA Risc de pobresa Indicadors de renda...