INFORME AMBIENTAL DEL POUM D’ESPARREGUERA · Això ha provocat que l’efecte combinat d’una...

11/03 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Esparreguera. INFORME AMBIENTAL

Text Refós s/acord CTUB 17 de novembre de 2004 Desembre 04

- 1 -

INFORME AMBIENTAL DEL POUM D’ESPARREGUERA

0. Presentació

1. Memòria descriptiva

1.1. Aspectes generals.

1.2. Clima i meteorologia.

- Interpretació general de la meteorologia de la zona.

- Circumstàncies específiques: inversions tèrmiques, precipitacions d’intensitat elevada, etc.

1.3. Geologia, geomorfologia i edafologia.

- Descripció geomorfològica.

- Indrets d’interès geològic (geòtops, etc).

- Influència del relleu i els usos del sòl.

- Característiques dels sòls.

1.4. Usos del sòl.

- Actualització del mapa de cobertes del sòl.

- Àrees urbanitzades.

- Superfícies globals i percentatges. Relació amb el relleu i les característiques del territori.

1.5. Hidrologia.

- Característiques de la xarxa hidrogràfica superficial: cursos, cabals, qualitat fisicoquímica i

biològica, etc.

- Descripció dels aqüífers i les aigües subterrànies: tipologia, recursos, qualitat fisicoquímica i

biològica, etc.

- Fonts d’aigua i elements hidrològics d’interès.

1.6. Atmosfera.

- Dades sobre els nivells d’immissió (qualitat de l’aire) de contaminants atmosfèrics.

- Principals àrees industrials, focus d’emissió de contaminació.

- Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat per a la Contaminació Atmosfèrica.

1.7. Vegetació i estructura forestal.

- Caracterització de l’extensió i la configuració del paisatge:

• Descripció del mosaic territorial: superfícies, unitats, fragmentació, etc.

• Connectivitat biològica del territori (corredors biològics, permeabilitat), amb visió

supramunicipal: heterogeneïtat d’espais naturals, efecte barrera de les infraestructures,

estat de les rieres i torrents, zones amb risc d’insularització, etc.

• Elements paisatgístics destacats d’especial interès natural: arbres monumentals, arbredes

d’interès, elements paleontològics, etc.



- 2 -

- Descripció de les comunitats vegetals.

- Figures de protecció en espais naturals.

- Gestió dels sistemes forestals: Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal en finques forestals.

- Riscos:

• Processos erosius i contaminació de sòls.

• Riscos naturals: zones inundables, incendis forestals, riscos geològics, etc.

- Altres aspectes a tractar: estat dels camins forestals.

1.8. Fauna.

- Descripció de les comunitats de fauna.

- Efecte barrera i connectivitat (corredors a les infraestructures de transport, atropellaments, etc).

- La caça.

2. Anàlisi ambiental

2.1. Àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones:

- Sistema hidrològic.

- Línies d’alta tensió.

2.2. Àrees de protecció especial, de conservació, fràgils o singulars per la seva incidència de la

normativa ambiental:

- Parcs Territorials.

- Pla Especial del Parc de la Muntanya de Montserrat.

- Paratges naturals.

2.3. Àrees de protecció o conservació per la concurrència de valors susceptibles de preservació:

- Protecció agrícola.

- Protecció forestal.

- Regeneració forestal.

- Restauració de les àrees extractives.

3. Justificació de l’ordenació.

3.1. Estructura general del territori

- El sistema de comunicacions

- El sistema hidrològic

- El sistema d’espais lliures

- El sistema d’equipaments comunitaris



- 3 -

3.2. El sòl no urbanitzable

- La zona de protecció agrícola

- La zona de protecció forestal

- La zona de regeneració forestal

- La zona de restauració d’àrees extractives

- Protecció dels elements de patrimoni natural i històric d’Esparreguera

3.3. El sòl urbà

- El nucli antic

- Els barris allunyats del nucli: les urbanitzacions

3.4. El sòl urbanitzable

3.5. Aspectes sobre les edificacions i sobre els espais que regula el POUM i que resulten d’interès des

d’una perspectiva ambiental

- Control de la contaminació

- Conservació dels espais naturals i dels corredors biològics

- Prevenció d’incendis

- Connectivitat i fragmentació del territori



- 4 -

0. Presentació

En els darrers anys, la preocupació de la societat humana envers els temes ambientals, aspectes que

condicionen i delimiten la nostra qualitat de vida, ha estat creixent a Europa, provocant un ressò a les

institucions i diversos sectors professionals i socials, especialment pel que fa a la sostenibilitat territorial i

urbana.

Tot i així, els diferents requeriments mediambientals encara no s’acostumen a incorporar de forma adient

dins el planejament urbanístic, tractant-se, doncs, d’un fenomen recent.

En aquest sentit, la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, pretén materialitzar i incorporar aquests

requeriments ambientals a la redacció i execució del planejament urbanístic de Catalunya, entorn

l’anomenat Urbanisme Sostenible.

En l’actual procés de Revisió del POUM d’Esparreguera es vol assolir un model de creixement sostenible i

equilibrat amb el territori, fet que implica a diverses variables interdependents, ja siguin ambientals, socials o

econòmiques. Així, s’entén com a Desenvolupament Sostenible aquell desenvolupament capaç d'assegurar

a tots els éssers humans uns nivells suficients de qualitat de vida tot mantenint-se dins la capacitat de

càrrega dels ecosistemes, els quals són el suport de la vida en el planeta.

Per tant, el planejament d’Esparreguera vol incorporar aquesta consciència creixent de preservar el medi

que ens envolta, ens acull i del qual en formem part.



- 5 -

1. Memòria descriptiva 1.1. Aspectes generals

El terme municipal d’Esparreguera abasta 27’47 Km2 i està situat al nord del Baix Llobregat (Catalunya,

Espanya) (41º 31’ 1” a 41º 35’ 40” N; 1º 49’ 43” a 1º 54’ 44” E).

Figura 1: Mapa de situació del terme municipal d’Esparreguera (Baix Llobregat).

Es troba limitant al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la Serra de Rubió (al

nord del terme) forma part de l’Entorn de Protecció d’aquest espai PEIN.

El seu territori s’estén entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el Torrent de la Salut al nord, i amb els

municipis de Monistrol de Montserrat, Collbató, Hostalets de Pierola, Abrera, Olesa de Montserrat i

Vacarisses (Mapa 1 de l’Annex).

Presenta un relleu variable en quant alçades, pendents i orientacions, amb el Turó de la Socarrada com a

punt més elevat (518’6 m s.n.m.).



- 6 -

La població que acull actualment és de 20.000 habitants aproximadament, repartida entre el nucli urbà

(allargassat en direcció S-N), els barris de La Plana, Can Rial, Mas d’en Gall i la urbanització de Can

Vinyals. Tota la població està concentrada a la meitat sud que està delimitada per la presència del riu

Llobregat, on el relleu és més suau. Així doncs, aquest divideix el terme en dues parts diferenciades, essent

la part més septentrional més rellevant en quant al relleu.

1.2. Clima i meteorologia

Interpretació general de la meteorologia de la zona.

El terme municipal d’Esparreguera està afectat per un clima mediterrani temperat molt proper al mediterrani

semiàrid. Es caracteritza per uns estius calorosos i a la vegada, secs, que agreugen les condicions de

sequera. Aquest és un factor de risc molt important pel que fa als incendis forestals. D’altra banda, els

hiverns són temperats.

La temperatura anual mitjana és de 15’4 ºC (Institut Nacional de Meteorologia), essent la temperatura

mitjana màxima del mes més càlid de 32’3 ºC i la temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred de

2’5 ºC.

Les pluges es distribueixen irregularment al llarg de l’any, concentrant-se a la primavera i sobretot, a la

tardor, tal com es pot observar a la Figura 2.

La precipitació mitjana anual és de 647’3 l/m2. Cal tenir en compte que part de la precipitació caiguda és

evapotranspirada, és a dir, que part de l’aigua que es diposita sobre superfícies (fulls, sòls, etc) s’evapora; i

part de l’aigua és transpirada per les plantes en el seu procés biològic de la fotosíntesi.

Hi ha una relació entre l’increment de la temperatura i l’increment de l’evapotranspiració, la qual s’accentua

de forma molt important als mesos de juny a agost.

Com a balanç, s’observa que a l’estiu es produeix un dèficit hídric molt important, doncs les temperatures

assolides són elevades, mentre que la precipitació esdevé mínima, sobretot als mesos de juliol i agost.



- 7 -

Figura 2: Diagrama ombrotèrmic d’Esparreguera. Període 1960-1984 per les precipitacions (Estació

Meteorològica 163 A d’Esparreguera, Enric Gili i Bas) i 1997-2000 per les temperatures (Estació

Meteorològica dels Hostalets de Pierola, Anoia).

Si s’analitza l’evolució temporal de les precipitacions, es troba que la precipitació anual mitjana entre 1994-

2001 fou de 598’9 ± 228’8 l/m2, entre el 1980 i el 1993, de 575’7 ± 93’5 l/m2 i en el període 1960-1979, de

688’3 ± 230’4 l/m2.

Circumstàncies específiques: inversions tèrmiques, precipitacions d’intensitat elevada, etc.

Com a aspecte important cal destacar és el règim de les pluges variable, ja que es passa d’estacions

humides i torrencials a d’altres àrides amb molta sequera.

Això ha provocat que l’efecte combinat d’una pluja torrencial amb les característiques de la morfologia fluvial

(xarxa hidrogràfica extensa i amb força pendent) hagi provocat avingudes d’aigua amb efectes importants,

tant a nivell ambiental, social i econòmic. Uns exemples són les riuades del setembre de 1971 o la del 10 de

juny del 2000.

D’altra banda, no s’ha de destacar cap altre fenomen característic al terme municipal, llevat de les puntuals

nevades importants que es donen anualment o amb periodicitat superior.

Per últim, cal assenyalar la presència de zones on es crea un microclima, degut a les característiques del

relleu, l’orientació, etc, sobre el tipus de vegetació que es troba en determinants indrets.

0102030405060708090

100

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Prec

ipita

ció

mitj

ana

( l/m

2 )

0

5

10

15

20

25

30

Tem

pera

tura

mitj

ana

ºC



- 8 -

1.3. Geologia, geomorfologia i edafologia.

Descripció geomorfològica.

Esparreguera es troba situada entre dues grans unitats geològiques; la Depressió Geològica de l’Ebre al

nord i el Sistema Mediterrani al sud-est. Aquesta situació fa que presenti una configuració geològica

especial, estant determinada per les característiques estructurals, litològiques i geomorfològiques de cada

unitat.

D’altra banda, la Falla del Vallès-Penedès divideix el terme municipal entre la Serra de Rubió, la qual forma

part de la Serralada Pre-litoral; i la Depressió Pre-litoral o del Vallès-Penedès, on es troba la resta del terme.

La cara nord de la Serra de Rubió es troba en contacte amb la Depressió Central Catalana, on es troba, per

exemple, el Massís de Montserrat (Mapa 2 de l’Annex).

La Serra de Rubió està constituïda per materials pertanyents al sòcol Hercinià, essent bàsicament pissarres

del Paleozoic. Presenta una cobertura mesozoica, com són el conjunt de gresos i calcàries que el riu

Llobregat talla al congost del Cairat. També presenta dipòsits paleògens formats per conglomerats, gresos i

lutites de l’Eocè (com els que formen Montserrat).

A la zona del Cairat (Llobregat) hi ha un conjunt de fins a 200 m de potència de bretxes de còdols

bàsicament calcaris i dolomítics que intercalen lutites vermelles (s’atasconen cap a l’oest i desapareixen

entre el Llobregat i Collbató). Els còdols que les formen són angulosos, heteromètrics i mostren textures que

sovint presenten nòduls de carbonat d’origen edàfic.

Aquesta unitat o zona està configurada com a dipòsits de cons de dejecció o tarteres molt properes al relleu

que es va formar durant l’Eocè inferior.

Cal destacar el Pla de les Bruixes i la zona del Tossal Rodó com a la continuació del Massís de Montserrat,

doncs també estan formats per conglomerats.

D’altra banda, la part del terme ubicada a la Depressió Pre-litoral està constituïda per lutites (argiles i llims),

gresos i conglomerats del Miocè, groguencs i localment, vermells.

Cal destacar el geòtop de les Roques Blaves, format per l’anomenada Farina de Falla o Milonita dels Blaus i

que es detallarà en el proper subapartat.

Finalment, cal assenyalar que els sediments presents al terme municipal pertanyen al Quaternari. Es

caracteritzen per tenir una bona qualitat com a terres de conreu. Les sorres i les graves han estat i són

objecte d’explotació per set canteres al municipi: a la Masia de Cal Parent (Daniel Batlle Pons) a la Riera de

Pierola; el Truquell (Àrids Anton, S. A.); 3 a Can Claramunt (Àrids Anton, S. A., Canteras San Andrés S. A.,

Rocamora); Ca n’Estruch de la Riera (Foexca, S. A.) i el Maset (Àrids Anton, S. A.).

Anys enrera també s’havien extret graves a la zona de la Font Rosada, de Can Cordelles (Marpon, S. L.) i a

la Casanova (Àrids Anton, S. A).

A continuació es poden observar els següents columnes estratigràfiques:



- 9 -

Figura 3. Columnes estratigràfiques dels materials geològics. Estudi geològic i ambiental per a la Conservació i

Protecció dels Blaus. Esparreguera. 2001. Marta Puiguriguer i Roger Mata.

Com a conseqüència d’aquesta riquesa geològica, Esparreguera presenta un relleu molt variable a la seva

part nord (Mapa 4 de l’Annex). A continuació es destaquen les següents zones (Orenci Valls, 1961, La vila

d’Esparreguera i el seu terme):

- Turó de la Socarrada (518’6 m s.n.m.).



- 10 -

- Serra de Rubió (431’5 m s.n.m.): està separada de Montserrat pel Torrent de la Salut. En ella s’hi troba

la Cova del Petrecó, amb estalactites i estalagmites.

- Tossal Rodó (396’4 m s.n.m.): turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És

constituït per una massa de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de

manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la seva part superior

i a la seva faldilla, la vegetació esdevé molt important arbustivament.

- La Puda (90’2 m s.n.m.): antic balneari d’aigües sulfuroses amb gran activitat durant la primera meitat del

segle XX. Es construí al 1870 i contingué activitat fins el 1971. Les seves aigües provenen de diverses

mines, aportant un cabal de 2’5 x 106 l/dia a una temperatura de 28-30 ºC, amb composició sulfúrico-

sòdica. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat.



- 11 -

- Can Tobella (163’8 m s.n.m.): masia documentada del segle XIII situada al peu del Tossal Rodó. Aquesta

posseeix la finca més gran del terme, amb 450 ha aproximadament.

- Cul de la Portadora (461’3 m s.n.m): presenta la forma característica del seu nom i delimita el nord del

terme municipal. En ell s’hi ha trobat restes de ceràmica ibèrica.

- Serrat de Sant Salvador de les Espases (>500 m s.n.m.): serrat situat al nord del terme municipal, format

per diferents tipus de litologies. Al seu capdamunt està situada l’Ermita de Sant Salvador i la font de Sant

Salvador.



- 12 -

La part més meridional del terme presenta un relleu molt més suau, surcat per una important xarxa

hidrogràfica, de la qual es pot destacar la riera de Pierola, la riera de Masquefa, la riera de Magarola, el

Torrent Mal, la riera de la Fàbrega, la riera de Can Cardús, etc.

Indrets d’interès geològic (geòtops, etc).

Es defineix el patrimoni geològic com el conjunt de recursos naturals no renovables que inherentment tenen

un interès o valor científic, cultural o educatiu; i que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de

la història de la Terra i els processos que l’han modelada.

Esparreguera compta amb una riquesa geològica molt important, de la qual se’n poden destacar els

següents elements o unitats:

Geòtop de les Roques Blaves o Blaus: La zona dels Blaus es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia

Sedó fins a Can Roca.

Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració

d’esquists de l’Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va

sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades.

Aquest material geològic està constituït per una matriu d’aspecte homogeni, formada per fragments

d’esquists i de quars intensament triturats.

La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i

trituració.

La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m (Julià i Santanach, 1984) i separa

els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud.

A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses

de l’Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres

del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la

Bramona.

El relleu d’aquests materials destaca pels xaragalls de fns a un grau 5 d’erosió en l’Escala de Morgan

(1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat.



- 13 -

Tectònicament, en aquesta zona s’hi troben les següents estructures:

- Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein.

- Sistema de diaclasses dels materials triàsics.

- Falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès.

- Influència del relleu i els usos del sòl.

- Conjunt de falles dels materials miocènics.

- Microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades).

La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la

Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d’un procés de

deformació de gran magnitud; i finalment, és l’únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d’Olesa

de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d’origen tectònic. Per tant, presenta un

interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gra interès social, fins a

tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l’any 1999, després d’un incendi al mateix estiu de 6,5

ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles

d’Esparreguera, l’A.D.F. d’Olesa de Montserrat-Esparreguera i l’Ajuntament d’Esparreguera.

Segons l’”Estudi Geològic i ambiental per a la Conservació i Protecció d’Els Blaus. Esparreguera”, aquesta

zona presenta un lleuger estat de degradació degut a l’acció erosiva (eòlica i hidràulica) i la presència

d’alguns abocaments incontrolats de residus a la llera de la Riera del Puig.

Geòtop de la Colònia Sedó:

El geòtop de la Colònia Sedó, catalogat també dins del primer inventari i catalogació dels espais d’interès

geològic de Catalunya, està constituït per una sèrie d’afloraments que mostren com els materials de

reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures

originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa.

Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la

depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la

fossa pel NE, va canviant també la seva disposició.



- 14 -

A la part nord de l’aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es

reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests

dos tipus de materials, s’hi desenvolupen fenòmens d’axaragallament.

Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s’observen clarament al

llarg dels talussos generats per l’erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la

Colònia Sedó i per l’activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la

principal amenaça del geòtop.

Com a altres indrets d’importància geològica i, a la vegada, ecològica i d’interès social, científic i educatiu

trobem:

Sant Salvador de les Espases:

El serrat de Sant Salvador està situat a l’est de Montserrat, a l’altra banda del riu Llobregat, per sobre de La

Puda. Es tracta d’un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres,

mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats.

Aquests conglomerats i gresos de l’Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials

calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells.

Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials

(discordança angular progressiva). També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir

present que a la seva cresta acull l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i

irregular que la constitueix.

La Puda:

La zona de la Puda està situada al nord-est d’Esparreguera, accedint a través de la carretera C-55 (marge

oriental del riu Llobregat).

Geològicament, la zona presenta l’aflorament d’esquists del Paleozoic (era primària) fortament plegats i

estructures de deformació (microplecs tipus “chevron” i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es

produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries

i gresos del Muschelkalk.

Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d’un complex

sistema de falles inverses.

A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè).

Els valors geològics de la zona són tres:



- 15 -

1) És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la

Depressió de l’Ebre.

2) Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans

dimensions, falles diverses, boudins, etc.

3) S’hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen

degut al conjunt de falles existents a la zona.

La Balma:

Està localitzada a la carretera de la Colònia Sedó, just després del pont del riu Llobregat.

Geològicament, es tracta d’un aflorament de travertins de l’Era Quaternària, d’uns 3 m d’alçada i 5 m

d’amplada. S’hi ha desenvolupat uns petits carsts (filtració de les aigües en roques calcàries clivellades i

solubles, donant lloc al seu foradament), formant-se aquestes balmes. Aquests materials carbonatats estan

disposats a sobre dels sediments sorrencs del Miocè.

L’interès de La Balma recau en la bellesa dels materials travertínics i en el seu valor educatiu, però al

tractar-se d’una zona força antropitzada (pas de la carretera, propera a una gravera en explotació) fa que

estigui lleugerament degradada i amb la presència de residus.

Carretera de la Colònia Sedó:

Al llarg de la carretera de la Colònia Sedó apareixen uns afloraments de gresos, lutites i conglomerats del

Miocè (Era Terciària), constituint el rebliment de la fossa del Vallès. La disposició d’aquestes capes és

subhoritzontal, inclinant-se, però, a la zona més propera a l’antiga colònia tèxtil. A la zona també hi ha

diverses falles que fan canviar la disposició dels materials.

Tot aquest escenari geològic és el resultat de la progressió tectònica de distensió que donà lloc a la fossa

del Vallès-Penedès (Neògen). Per aquest motiu, aquesta zona presenta un elevat interès científic i didàctic.

Tot i això, els afloraments estàn afectats per la presència de l’home i per les explotacions de les graveres.

Falla inversa del Paleozoic:

La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l’Era Primària per damunt dels materials vermells de

l’Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s’aixeca

respecte l’inferior degut als esforços compressions que realitzen entre ells.

Aquesta falla s’estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins el sud de la Serra de Rubió, amb una

longitud de 1250 m. Els materials de l’Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són

gresos del Buntsandstein. L’angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20.

Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers

processos de deformació que es varen donar a la zona durant l’orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A

l’estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.



- 16 -

Cova del Petrecó:

Aquesta cova es tracta d’un punt geològic singular per la seva morfologia, ja que presenta un sistema càrstic

ben desenvolupat a les calcàries del Muschelkalk, amb la presència de nombroses estalactites i

estalagmites.

Aquesta està situada a la capçalera del torrent del Violí (Serra de Rubió). La cova està formada per una

galeria d’entrada àmplia, seguida d’un pas molt estret i baix de 7 m de llargada, que porta cap a un sistema

interior de galeries i sales (longitud de 60 m).

Es poden trobar tant estalactites, estalagmites com columnes, de fins a 3 m d’alçada; paviments calcaris de

color rogenc deguts als òxids de ferro. En algunes estalactites es poden observar les voltes concèntriques

de creixement, algunes de color negre degut a la matèria orgànica i al ferro.

Pel que fa al seu estat de conservació, malgrat no trobar-hi residus, hi ha algunes pintades i s’han malmès

algunes estalagmites i estalactites.

Coves del Prim:

Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l’accés de la pista forestal

que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva

peculiaritat. Presenten un estat de conservació regular, i són poc conegudes per la població d’Esparreguera

a l’estar situades lluny de les àrees urbanitzades.



- 17 -

Cova de Can Paloma:

Aquesta cova està ubicada prop de la Masia de Can Paloma, en un barranc important que dóna al riu

Llobregat i a la C-55. Aquesta zona presenta diverses formacions cavernoses degut a l’acció de l’aigua

sobre les roques calcàries. Aquestes coves van acollir en el seu moment a poblacions humanes i se n’han

trobat restes arqueològiques. També en destaquen les parets plenes de fòssils de fulles.

Cova del Seneco:

Es troba situada a la Serra dels Gatells. Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual no compta amb

estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. En ella s’han realitzat, anys enrera, excavacions

arqueològiques.



- 18 -

Influència del relleu i els usos del sòl.

Si s’observen els Mapes 4 i 5 de l’Annex es pot comprovar que existeix una relació entre el grau de pendent

del territori i l’ús del sòl que se li dóna.

D’aquesta manera, el terme municipal es pot dividir bàsicament en dues meitats: la part situada al nord,

abastant des de la Serra de Rubió fins el Cul de la Portadora, el Turó de la Socarrada i el Serrat de Sant

Salvador de les Espases; i la meitat sud, des de Can Roca fins la Riera de Masquefa.

La meitat septentrional es caracteritza per un relleu abrupte, format per serrats amb uns vessants amb

pendents de fins el 90% (Tossal Rodó). En aquesta àrea l’ús del sòl és de caire forestal, amb la presència

d’algunes masies aïllades, com la de Can Tobella, Ca n’Estruch Vell i Ca n’Estruch Nou. Aquests relleus no

permeten l’establiment de nuclis urbans (limitacions d’edificació, de comunicació, d’abastiment de recursos,

etc) ni desenvolupar-se grans extensions de conreus (dificultats de mecanització, d’abastament del reg, etc).

Tal com es pot veure al Mapa 5, la zona central i sud-est del terme és la que presenta uns relleus més

baixos (pendent de fins el 10%). La zona central coincideix amb l’establiment del nucli urbà d’Esparreguera i

dels seus polígons industrials. La zona situada al sud-est (zona de Can Claramunt, etc) disposa d’una gran

extensió de conreus de fruiters, fonamentalment.

Finalment, el territori situat a l’oest i sud-oest del terme municipal presenta uns pendents d’entre el 10 i el

30%. Hi trobem els barris de Mas d’en Gall i Can Rial, els quals s’han adaptat a aquest relleu, doncs els

seus carrers presenten un cert grau de pendent. D’altra banda, al nord de Mas d’en Gall s’hi ha

desenvolupat extensos camps de cereals; mentre que el bosc de la Vinya Vella es manté al marge de la

presència antròpica.

Per tant, aquelles zones més planes del terme municipal varen ser les primeres en ser ocupades per l’home

(nucli urbà i agricultura). A mesura que el municipi va patir la necessitat de créixer, es va ampliar cap a

aquelles zones restants amb un pendent encara accessible (Mas d’en Gall i Can Rial). Finalment, aquelles

zones més muntanyenques romanen amb un ús forestal degut a la manca de viabilitat de ser humanitzades.

Cal destacar la coincidència que els incendis que han afectat els darrers anys al terme municipal

coincideixen amb aquestes zones forestals (focs del 1980, 1985, 1986 i 1994).

Característiques dels sòls.

Al terme municipal ens podem trobar bàsicament amb quatre tipus de sòls:

1) Entisòls: es localitzen a les vores de les rieres i rius, i majoritàriament pertanyen al grup typic xerofluvent.

Són sòls poc evolucionats, amb un nivell de meteorització molt baix i amb nul o escàs desenvolupament

d’horitzons de diagnosi. Un subtipus són els xerofluvents, els quals presenten canvis sobtats en el sentit

vertical del seu contingut en matèria orgànica i de la seva textura.

Es xerorthents són sòls poc desenvolupats, molt joves o sotmesos a la dinàmica erosivo-col·luvial,

natural o antròpica, que els impedeix la formació d’horitzons de diagnosi. Existeixen tres subgrups: lithic

xerorthent, el qual és un sòl poc evolucionat i que presenta un contacte lític a menys de 50 cm. Quan



- 19 -

perd la coberta vegetal pot esdevenir un sòl esquelètic. De vegades es troben associats a sòls més

evolucionats, com aquells que reomplen les diàclassis o fractures de la roca mare. El typic xerorthent

tampoc està evolucionat, però presenta un gruix de més de 50 cm; de vegades es troba en els sòls

“regenerats” sobre sorreres i graveres, zones molt pertorbades per l’acció humana. Aquests sòls són de

qualitat alta i d’aptitud agrícola si la seva extensió i topografia ho permeten.

2) Inceptisòls: entre ells es destaca el typic xerochrept, sobre materials no calcaris. Apareix de forma

discontínua amb altres sòls. També s’hi troba el calcixerollic xerochrept, que té un horitzó càlcic o

petrocàlcic i que es desenvolupa sobre materials calcaris. Aquests darrers es situen en zones de

pendent moderat i assoleixen taxes apreciables d’humus.

3) Mollisòls: no apareix en indrets amb la vegetació degradada, només allà on la vegetació és prou

exhuberant i ombrívola per a permetre una humificació lenta i progressiva de la matèria orgànica (sòls

forestals). Són sòls de color fosc, saturats de bases (Ca2+, Mg2+, K+ i Na+ bàsicament), tous i amb un alt

contingut de matèria orgànica.

4) Alfisòls: són sòls evolucionats, amb un horitzó d’acumulació d’argiles per il·luvió (horitzó argílic), podent

trobar-se en sòls forestals. Existeixen dos grans grups: els haploxeralts, els quals si tenen un gruix i

continuïtat horitzontal suficients, es tracten de sòls del subgrup typic haploxeralf; i si amés, presenten un

horitzó càlcic, del càlcic haploxeralfs.

Els palexeralfs són l’altre grup i es caracteritzen per ser sòls antics, molt evolucionats, relictuals d’un

passat amb un règim climàtic més humit i càlid que l’actual. Presenten una qualitat alta-moderada i una

aptitud agrícola.

1.4. Usos del sòl.

Actualització del mapa de cobertes del sòl.

Per tal de caracteritzar les cobertes del sòl del terme municipal, el CREAF-DMA realitzà l’any 1993 un mapa

de les Cobertes del sòl. Però degut al gran incendi que afectà 890 ha forestals del terme l’any 1994 i els

canvis en el creixement urbà i en els terrenys agrícoles, es realitzà una actualització d’aquest mapa de

Cobertes l’any 2002, emmarcat dins el Pla de Gestió i Restauració Forestal per a les àrees cremades.

Cal assenyalar que prèviament al mapa de 1993, es disposava del Mapa de Cultivos y Aprovechamientos,

de l’any 1979.

Per tant, amb aquest tres mapes es pot analitzar quina ha estat l’evolució temporal de les cobertes del sòl al

terme municipal d’Esparreguera.



- 20 -

Àrees urbanitzades.

D’ençà l’any 1993, s’ha produït un increment de les zones urbanitzades, bàsicament degut al creixement

dels barris de Can Comelles i de Can Vinyals, l’expansió dels Polígons Industrials de Can Comelles i Can

Roca, l’aparició de noves vivendes als barris de Can Rial i Mas d’en Gall i la consolidació del barri del

Castell. Amb aquest augment, el sòl urbà ocupa 352,89 ha (12,85% de la superfície).

En els darrers 9 anys, s’ha passat d’un 11,80% al 12,85% de superfície urbana. Aquest fet s’explica degut a

l’augment dels moviments migratoris des d’altres municipis cap a Esparreguera, per motius econòmics i de

millora de la qualitat de vida (Pla Estratègic Integral d’Esparreguera, octubre 2001).

Superfícies globals i percentatges. Relació amb el relleu i les característiques del territori.

L’actual composició de les cobertes del sòl al terme municipal queda reflectit en la següent taula:

Coberta del sòl Superfície (Ha) % del Terme Municipal

Urbà 352,89 12,85

Vies de comunicació 40,18 1,46

Zones esportives 4,44 0.16

Graveres

(en explotació) 44,28 1,61

Plantació de pollancres 18,29 0,67

Aigües continentals 19,91 0,72

Conreus 624,51 22,73

Prats i herbassars 62,46 2,27

Boscos de ribera 14,13 0,514

Matollar 932,87 33,96

Bosc clar 21,52 0,78

Bosc dens 574,46 20,91

Roquissars 11,81 0,43

Zones nues 25,88 0,94

Tal com es pot observar al plànol de cobertes del sòl, l’actual coberta predominant és la de matollar. En

segon lloc, predominen els conreus, seguit dels boscos densos i finalment les àrees urbanes. Durant el

període situat entre 1989 i 1999, el nombre de terres llaurades passà de 382 a 378 ha, en tant que el terreny

forestal passà de 687 a 417 ha.

A la distribució d’aquestes cobertes segueix una estreta relació amb el relleu del terme municipal (Mapa

Cobertes 2002). En general, es poden establir tres categories de pendents:

Les àrees amb un pendent superior al 30%, situades principalment al nord del terme (Serra de Rubió i àrea

septentrional al riu Llobregat). Presenten unes característiques físiques que en fan inviable la urbanització o

bé l’establiment d’espais agrícoles, de manera que acullen bona part de les àrees forestals.



- 21 -

En segon lloc, trobem aquelles zones amb un pendent entre el 10 i el 30% (oest i sud del terme).

Especialment a l’oest es va desenvolupar el creixement d’Esparreguera més enllà del nucli urbà, amb els

barris de Mas d’en Gall i Can Rial. Ara bé, aquestes vivendes s’han hagut d’adaptar a aquests pendents

significatius.

En tercer lloc, les zones amb menys pendent del terme (<10%) són les ocupades pel nucli urbà i La Plana.

Pel que fa a les zones agrícoles, aquestes es troben fonamentalment esteses per les zones de pendent

mitjà, adaptant-se a aquest relleu. En canvi no se’n troben a les zones septentrionals del terme, on el relleu

és molt més pronunciat.

1.5. Hidrologia.

Característiques de la xarxa hidrogràfica superficial: cursos, cabals, qualitat fisicoquímica i biològica, etc.

El relleu variable i pronunciat del territori fa que s’hi desenvolupi una important xarxa de torrents i rieres.

Allà on els pendents són més importants (part septentrional), aquests cursos d’aigua es presenten més

encaixonats en el relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera és molt estreta, de manera que en cas

de pluges importants, drenen l’aigua ràpidament, cap al Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa

esdevé amb menys pendent i presenta unes lleres de més amplada.

A excepció del riu Llobregat, no hi ha cap curs hídric que porti aigua durant tot l’any de forma abundant.

Només les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten aigua durant tot

l’any, en forma d’una capa superficial d’aigua.

A l’estiu, el balanç pluja/evapotranspiració és negatiu i per tant, l’aigua superficial del Llobregat i dels cursos

esmentats no procedeix de la pluja, sinó dels aqüífers. Per tant, es diu que l’aqüífer recarrega el riu (el riu

drena l’aqüífer o el riu és influent). La resta de cursos només porten aigua quan es produeixen

precipitacions.

Pel que fa a la qualitat fisicoquímica i biològica de les aigües, cal assenyalar l’acció de l’activitat industrial i

de l’abocament de les aigües residuals urbanes al riu Llobregat, aigües que posteriorment passen per

l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Abrera.

D’altra banda, el torrent Mal rep les aigües, canalitzades, dels polígons industrials de Can Comelles i Can

Roca, així com de l’Olana i el de Magarola.

El torrent dels Ducs rep directament les aigües fecals dels barris de Mas d’en Gall i Can Rial; i el torrent del

Saig recull les aigües de La Mina, quan s’obren les comportes periòdicament.

La resta de torrents i rieres no pateix una incidència específica d’aquest tipus. Però cal considerar que la

proximitat de camps agrícoles fa que les aigües puguin portar productes químics (herbicides, insecticides,

etc). Finalment, cal assenyalar que els torrents del Truquell, de Can Claramunt, del Maset, poden patir

contaminació tant de les seves aigües superficials com les subterrànies, degut a l’acumulació de residus



- 22 -

derivats de les activitats extractives o bé derivats de les màquines, com per exemple, olis minerals. Cal tenir

presents que aquests torrents tributen, directe o indirectament al riu Llobregat.

A continuació es descriuen breument les característiques dels principals cursos d’aigua:

♦ El riu Llobregat:

És l’únic riu que creua Esparreguera i la divideix clarament en dues parts: la septentrional, on el territori no

està humanitzat i la meridional, on es troben situades les zones urbanes.

Només travessar el congost del Cairat, el Llobregat rep tributaris que configuren una xarxa de torrents

temporals que evacuen les aigües dels relleus vessants.

La torrencialitat és una de les seves característiques, com a conseqüència de l’organització i l’estructura de

la conca. Una configuració filosa i allargada del drenatge, amb conques estretes, on les aportacions laterals

poden arribar molt depressa a l’eix central, comporta una concentració molt ràpida de les aigües.

♦ Riera del Puig:

Juntament amb el torrent del Puig, el torrent de Pruneres i el torrent del Violí, aquests cursos fluvials es

caracteritzen per estar secs bona part de l’any o bé, per tenir petits cabals d’aigua circulant esporàdicament.

Quan es produeixen pluges importants poden arribar a acollir importants cabals d’aigua i actuen com a

canals d’evacuació de la zona, de manera que controlen les escorrenties superficials.

La riera del Puig presenta 2,58 Km de longitud i una àrea de 1,41 Km2, amb un pendent mitjà de l’11% i una

densitat de drenatge de 2,79 Km/Km2 (la conca de la riera està ben drenada).

La sinuositat de la riera és molt petita i per tant, la velocitat de circulació de l’aigua és gran. D’altra banda, la

conca és oblonga, és a dir, molt poc circular i per tant, la riera no té tendència a les crescudes del nivell de

l’aigua. Presenta una orografia accidentada i regular, la meitat de l’aigua que precipita s’escola pel pendent.

El seu funcionament hídric és intermitent.

El temps de concentració és petit, en 19 minuts l’aigua pot haver recorregut tota la conca i per tant, presenta

un desguàs ràpid.

♦ Riera de Magarola:

La seva conca de drenatge s’estén per l’est de la comarca de l’Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La

superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la

riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s’uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos

d’aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa

2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%).

La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s’hi desenvolupen els nuclis urbans i les

àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s’estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà

també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les

rieres de Pierola i Masquefa.



- 23 -

Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l’interior i les zones costaneres, de manera

que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-

Els Hostalets de Pierola).

El torrent Mal ha estat força modificat per l’activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de

vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. Malgrat això, a les vores de la riera de Magarola

encara es conserva una franja de vegetació de ribera.

L’Estudi de Planificació de l’Espai Fluvial del Torrent Mal i la riera de Magarola a Esparreguera (ACA, abril

2001) realitza una proposta d’ordenació dels usos del sòl compatibles amb el funcionament hidràulic, de

manera que divideix els cursos hídric en tres zones:

a) Zona fluvial (ZF): es tracta de l’espai que cal respectar per a que les avingudes més freqüents

puguin desenvolupar-se sense obstacles. Es defineix com l’espai ocupat per l’avinguda de 10 anys

de període de retorn (llera). En aquesta franja no es permet cap ús. Només podran dur a terme

tasques de manteniment de la vegetació, destinades a afavorir el seu creixement equilibrat i

mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions hauran de ser, en tot cas, autoritzades

i tutelades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

b) Sistema hídric (SH): és la franja delimitada per la línia d’inundació de l’avinguda de període de

retorn de 100 anys. Els usos que s’hi permeten, fora de la Zona Fluvial, són:

- Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a

l’aire lliure i conreus silvestres.

- Ús industrial-comercial: zones verdes.

- Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.

- No es permetran hivernacles, tancaments ni qualsevol construcció que suposi modificacions

del perfil natural del terreny.

- Les estacions de bombament d’aigües residuals o potables s’hauran de situar a cotes

suficients per evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixin inundacions greus.

- Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure, zones de

descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca,

circuits d’excursionisme o d’equitació, excepte edificacions annexes.

c) Zona inundable (ZI): és aquella zona associada a 500 anys de període de retorn. A la zona que

resta entre el límit del Sistema Hídric i la línia de cota per l’avinguda de 500 anys, es limiten els

següents usos:

- Les futures edificacions de caràcter residencial han de tenir planta baixa o el soterrani si n’hi

hagués, a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb l’avinguda

de 500 anys de període de retorn. Aquestes condicions també s’apliquen a EDARs

convencionals i a les estacions de tractament d’aigües potables.



- 24 -

- Les construccions no residencials (industrials, comercials, pàrquing, etc) s’han de situar a

cotes suficients per evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixin inundacions

greus. El mateix s’aplica a les EDAR’s de tipologia “verda” i a les estacions de bombament

d’aigües residuals o potables.

- Les zones d’acampada quedaran fora del Sistema de Protecció Hídrica.

Descripció dels aqüífers i les aigües subterrànies: tipologia, recursos, qualitat fisicoquímica i biològica, etc.

D’estudis sobre els aqüífers del terme municipal d’Esparreguera només trobem el que s’inclou dins l’Estudi

Geològic i Ambiental per a la Conservació i Protecció d’Els Blaus. En aquesta zona es defineixen quatre

unitats hidrogeològiques (Mapa Unitats Hidrogeològiques):

a) Unitat del Paleozoic:

Està formada pels esquists del Paleozoic que afloren en tot el sector oriental dels Blaus. Està confinada

per la falla inversa de la Bramona i per la farina de falla.

En general, l’aqüífer és fissural, pobre i amb un drenatge baix. L’aigua circula a través de les fractures,

acumulant-se en les zones on aquestes es concentren formant aqüífers penjats que poden donar lloc a

sorgències, en aquells punts on les fractures topen amb la superfície topogràfica o a les parts baixes en

contacte amb altres materials. La seva àrea de recàrrega està a les zones elevades, com el turó del

Puig.

b) Unitat del Triàsic:

Està formada per les calcàries del Muschelkalk i els materials greopelítics del Bundsandstein. Aflora en

tot el sector septentrional i limita hidrogeològicament al sud amb la falla inversa del Paleozoic i la farina

de falla. Cadascun d’aquests dos materials acull un aqüífer diferenciat.

L’aqüífer format per les calcàries és un dels més importants, ja que presenta una porositat del 30% i una

permeabilitat teòrica de 10-2 m/dia. Com a conseqüència de la diaclassació i del sistema càrstic

desenvolupat, la porositat, la permeabilitat i per tant, la transmissivitat augmenten de forma important.

L’àrea de recàrrega es concentra a les cotes superiors de la Serra de Rubió (poca vegetació, fracturació i

meteorització dels materials calcaris). Les zones de descàrrega estan a les parts baixes, en contacte

amb els materials del Bundsandstein (pantalla semipermeable). Aquest aqüífer és de tipus càrstic,

heterogeni, anisòtrop, de permeabilitat mitja i drenatge ràpid.

L’aqüífer format pels gresos, en canvi, presenta una permeabilitat baixa degut a la seva cimentació, de

manera que no es desenvolupen aqüífers importants (només alguns de confinats per capes de gres).

c) Unitat d’Els Blaus:

Està constituïda per la farina de falla al llarg de la riera del Puig i el torrent del Puig. Aquesta farina

presenta una porositat i permeabilitat teòriques semblants a les de les lutites o llims (5 als 30% i 10-3 a

10-6 m/dia, respectivament). Per tant, és un sistema d’aqüífers intergranualar, molt pobre, amb una

permeabilitat molt baixa o nul·la.



- 25 -

d) Unitat del Neogen i Quaternari:

Està formada per materials terrígens del Miocè i per les terrasses fluvials del riu Llobregat. Els diferents

aqüífers superficials es distribueixen per la zona de l’ermita del Puig, el nucli d’Esparreguera i la Colònia

Sedó. Aquesta unitat limita per contacte estratigràfic amb els materials del Paleozoic.

Es tracta d’un sistema d’aqüífers homogenis i isòtrops intergranulars i lliures, bastant superficials, amb

nivells piezomètrics poc profunds. Aquests aqüífers donen lloc a diferents fonts.

En general, aquesta zona no és de gran riquesa hidrogeològica, degut a que la major part de l’aigua que

cau per precipitació esdevé escorrentia superficial, ja que la infiltració és baixa (només és important on

afloren les roques calcàries i les terrasses quaternàries).

Aquest estudi recomana que, degut a que les àrees de recàrrega queden limitades a zones concretes i no

són extenses, es dugui a terme la seva preservació per tal d’afavorir la infiltració, l’emmagatzematge de

l’aigua subterrània i per tant, la disminució de l’erosió i la formació d’avingudes.

Finalment, cal destacar la Cubeta d’Abrera. Aquesta s’estén des del congost del Cairat fins el congost de

Martorell. Té una longitud de 10 Km, part d’ells inclosos dins el terme municipal. L’amplada mitjana és de

500m i es localitza en materials granulars de la terrassa inferior del Llobregat. La seva capacitat

d’embassament és de 15 hm3 i la recàrrega es produeix per infiltració directa de les aigües superficials.

Pel que fa a la qualitat fisicoquímica de les aigües subterrànies cal assenyalar:

- En els darrers 2 anys ha aparegut un problema de contaminació per crom a les aigües de la riera de

Magarola. L’ACA està investigant l’origen de la contaminació, probablement al polígon industrial

Magarola.

- Les graveres eliminen part de la zona de recàrrega i emmagatzematge de l’aigua de l’aqüífer del

Llobregat, de manera que es redueix la disponibilitat de recursos hídrics.

Per tant, és recomanable realitzar estudis de la qualitat de les aigües subterrànies per tal de detectar i

eliminar fonts de contaminació.

Fonts d’aigua i elements hidrològics d’interès.

El terme municipal d’Esparreguera acull tot un conjunt de 46 fonts d’aigua distribuïdes per tot el seu territori.

Dins d’aquest conjunt, es citen tres fonts que no pertanyen al terme, però que per la seva proximitat i ús

tradicional pels esparreguerins, val la pena citar.

D’entre totes les fonts, només l’aigua de la font de Sant Salvador reunia les característiques

microbiològiques adients per a ser apte per al consum humà. A continuació, es fa una descripció de

cadascuna d’elles:



- 26 -

NOM LOCALITZACIÓ DESCRIPCIÓ

BARCA, Font de la Camí de la Barca, entre Can Cordelles i

Cal Trempat.

BARONA, Font de la Propera a la Colònia Sedó i a la carretera. Està urbanitzada i raja una quantitat

constant.

BOTER O SOLER, Font del La Gorgonçana, al camp de na Saura,

entre Cal Trempat i La Miranda.

CANYA, Font de la A la via dels FF.CC. Catalans, 10 min

abans d’arribar a l’estació de Montserrat-

Aeri, passat el Km. 42

CANYISSAR o CANYAMASA, Font del/de

la

Prop de la confluència de les rieres de la

Fàbrega i la de Pierola.

COMELLES, Font de Sota de Can Comelles.

CORDELLES o GORGONÇANA, Font de Can Cordelles És molt regular.

DEU, Font de la Captació important d’aigua del torrent de

Can Tobella, al camí del Pla, poc abans

d’enllaçar amb el que va a St. Salvador de

les Espases, a 5 min de la masia.

EIXETES, HORT DE LA FONT o

GUINOFES, Font de

Al costat de la masia de l’Hort de la Font. Actualment alimenta la piscina municipal.

Antigament s’anomenava Font d’en

Guinofes.



- 27 -

ESPERANÇA, Font de Ca Prop de Ca l’Esperança, entre el pla del

Puig i el torrent del Puig.

Avui dia està perduda.

ESTRUC, Font de Ca n’ Instal·lada a l’exterior de la casa, al pla de

la carretera.

Font amb pica.

GALCERANA, Font de la Alimentava la desapareguda bassa

Galcerana.

GAT, Font del Barri Font Es creà amb l’inici del Barri Font.

GUINARDELL, Font del A Can Tobella, a prop de la via dels

FF.CC. Catalans, a 0,5 km d’arribar a

l’estació de Montserrat, al torrent del

Guinardell.

Correspon al mas antic Vilardell. No és

una font abundosa.

GUINEU, Font de la Al mig del torrent de Masquefa i al davant

de la Casa Nova.

Pertany al terme municipal d’Abrera.

GOLART o LLEÓ, Font de Can/del Al torrent de Can Golart i prop de Can

Golart.

MAS MANADER, Font del A dalt de la carena del Mas Manader.

NACI, Font del Al torrent de la Fàbrega.

NARCÍS, Font del Sota el camí de La Puda, des de Can

Castells

Envoltada de pins. Acostuma a estar

eixuta.

OM, Font de l’ Al torrent de l’Om, prop de Can Vinyals.

PASTOR, Font del Al torrent Mal, prop d’on desemboca el



- 28 -

Primer torrent o Torrentó.

PAZ, Font del A les feixes inferiors d’horta a 200m del

pont d’Olesa.

Flux abundant.

PEDRO, Font del Al final del Torrent Mal, sobre els canyars

del Cortada (El Sant).

PEMÀN o ERMITÀ, Font d’en/de l’ A 5 min de l’ermita de St. Salvador de les

Espases, al llit del torrent, al marge

esquerra.

Receptacle d’obra reconstruït inaugurat el

3/5/1929. Batejada com Font de l’Ermità,

substitutiu del de Pemàn, un dels antics

ermitans que en tingué cura entre 1872 i

1879. Mai s’ha vist eixuta. Temperatura de

12 ºC.

PORTERIA, Font de la Colònia Sedó, a 300 m del pont d’Olesa. Forma un clos ombrejat, flux abundant.

PUDA, Font de la La Puda

RACÓ, Font del Prop de Can Tobella, a la riba esquerra

del Llobregat, a la presa del Cairat.

Raja abundantment en una raconada de

les feixes superiors de la masia sota el

cingle balmat per on baixa la cascada de

la Deu.

RAIG, Font del Prop de Can Vinyals.

ROURE, Font del Ca n’Estruch Vell, damunt del Cairat, al

vell camí que mena de Collbató.

Actualment està tancada i es condueix per

al subministrament de la casa.

ROURE, Font del Davant La Puda, a l’altra riba del riu. Desaparegué per la construcció de la C-



- 29 -

55.

ROURE, Font del Can Rial, a sota de la Masia de Can Rial.

SALUT, Font de la Al llit del torrent de la Salut. Pertany al t.m. de Collbató. Té propietats

medicinals com a sulfurosa.

SANT CRISTÒFOL, Font de A l’antiga carretera del pont de Magarola a

Olesa.

Antigament, Font de la Magarola.

SANT MAGÍ o DE LES GRANOTES, Font

de

Sota Can Comelles.

SANT SALVADOR, Font de Prop de La Puda, al camí que puja a St.

Salvador de les Espases.

Estava urbanitzada, però una avinguda

d’aigua la malmeté. Temperatura de 15

ºC.

SAÜQUER, Font del Al marge superior de la carretera de la

Colònia Sedó, a 200 m del pont d’Olesa.

L’aigua surt en canella de ferro en planell

urbanitzat, a uns 100 m de la carretera.

SILVESTRE o TORRENT MAL, Font

d’en/del

Al Torrent Mal Al 1754 apareix amb el nom de Font d’en

Silvestre Pi.

SOBREIXIDOR, Font del Torrent del Saig, al sobreixidor de la mina

d’Aigües Vidal.

TEULA, Font de la Dins la propietat de La Sínia.

TOBELLA, Font de Can Masia de Can Tobella, a la riba esquerra

del Llobregat (Cairat).

TONELLA, Font de la Prop de Can Comelles. Apareix citada a la declaració de Joan



- 30 -

Ortigó del Mas Ferrer Marquès al 1606.

TORRENT FONDO, Font del Al torrent Fondo, sota el Pla de les

Bruixes.

TREMPAT, Font de Cal A sota de la Masia de Cal Trempat Antigament es deia Font d’en Gamisses.

TROBADA, Font de la Prop del llit del torrent de la Font Trobada. A 1m del t.m. d’Esparreguera, pertany a

Collbató.

VIDAL, Font del Prop del c/Barcelona. Alimentava la bassa del Vidal.

VIOLÍ, Font del Sota la Cova del Petrecó, al torrent del

Violí.



- 31 -

Com a element hidrològic d’interès, Esparreguera compta amb la bassa d’aigua de Can Cardús, situada a

l’entrada del barri de Mas d’en Gall i a menys de 5 Km en línia recta del Parc Natural de Montserrat.

Aquesta bassa, de 903,10 m2, és el resultat d’una extracció d’àrids al 1992 que s’efectuà sense llicència

municipal, sobre dues propietats privades. El perímetre màxim d’aquest indret és de 1,5 Ha. Aquesta bassa

es conserva plena d’ençà aleshores. Al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d’en Gall i les

instal·lacions esportives en desús d’aquesta zona urbana.

L’espai està composat per la pròpia bassa d’aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres,

i una elevació formada pels materials de rebuig de l’extracció, la qual presenta un aspecte degradat per

l’erosió generada pels vehicles tot terreny. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l’espai.

La federació ecologista CODA va incloure la bassa dins el seu catàleg d’espais d’interès per al

desenvolupament dels amfibis, un dels grups animals més amenaçats pel canvi climàtic. Cal destacar la

presència d’aus aquàtiques que estan protegides per la legislació vigent.

Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l’ampar de la Llei

d’espais naturals de Catalunya.

La zona presenta una qualificació de “zona per a equipaments”, qualificació compatible per a ésser convertit

en un paratge natural periurbà. De fet, existeix un projecte de restauració de la zona per la Fundació Terra.

Els problemes més importants de la bassa són l’abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de

paranys il·legals per a la captura d’ocells silvestres i la introducció d’espècies no autòctones que afecten tant

a la qualitat de l’aigua com a la resta d’espècies.

Aquesta bassa i el seu entorn, d’altra banda, ofereix la possibilitat d’augmentar la qualitat ambiental de Mas

d’en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l’aire lliure i és, a més a més, una contribució al

manteniment de la biodiversitat en el terme municipal. Per tant, és un element clau per a la sostenibilitat

ambiental d’Esparreguera.

1.6. Atmosfera.

Dades sobre els nivells d’immissió (qualitat de l’aire) de contaminants atmosfèrics.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya disposa d’una àmplia Xarxa de Vigilància i

Control de la Contaminació Atmosfèrica distribuïda per tot el territori de Catalunya. Aquestes estacions

mesuren quins són els nivells d’immisió (qualitat) de l’aire a cada hora, per tal d’obtenir dades de l’evolució

dels contaminants més habituals i detectar situacions de risc, etc.

Ara bé, Esparreguera no compta amb cap estació de la Xarxa. La més propera és la situada a Martorell.

Degut a què els nivells d’industrialització de Martorell són més rellevants que els d’Esparreguera, les dades

que aporta l’estació no es poden assumir com els nivells d’immissió d’Esparreguera.



- 32 -

Una altra eina de la que es disposa són els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat per a la Contaminació

Atmosfèrica, també creats pel Departament de Medi Ambient. Permeten avaluar la incidència dels

contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada. S'han d'entendre com un element de

referència que ha de facilitar l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori

per preservar i/o millorar la qualitat de l’aire. Les seves utilitats són les següents:

• Permeten un coneixement dels valors d'immissió.

• Permeten una ordenació del territori.

• Permeten elaborar estratègies de sanejament ambiental atmosfèric.

Principals àrees industrials, focus d’emissió de contaminació.

Les àrees industrials del terme municipal són la Colònia Sedó, el polígon industrial de Can Comelles Sud, el

polígon de Can Roca, el de l’Olana, el de Magarola i el de la Colònia Sedó.

Aquestes zones acullen activitats ben diverses, amb major o menor incidència ambiental. Bona part d’elles

tenen el que s’anomenen focus emissors vehiculats de contaminació atmosfèrica. Segons el Decret 833/75,

“se entiende por contaminación sistemática aquella emisión de contaminantes en forma continua o

intermitente y siempre que existan emisiones esporádicas con una frecuencia media superior a doce veces

por año, con una duración individual superior a una hora, o con cualquier frecuencia, cuando la duración

global de las emisiones sea superior al 5% del tiempo de funcionamiento de la planta”. A través d’ells, emten

una sèrie de gasos contaminants, les característiques dels quals van directament relacionats amb les

matèries primeres que utilitza l’activitat industrial. Cal dir que, gràcies a l’adaptació obligatòria de les

activitats econòmiques, entre elles les industrials, a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral

de l’Administració Ambiental, les activitats amb focus emissors han de passar un control reglamentari dels

mateixos per part d’una Entitat Ambiental de Control (EAC), periòdicament, cada 2,4 o 5 anys, en funció de

la classificació de l’activitat. Si es detecta que es superen els llindars establerts legalment, les activitats

tenen l’obligació d’adoptar mesures correctores per reduir les seves emissions.

A banda de les emissions puntuals i vehiculades, també cal destacar totes aquelles emissions difoses,

originades per activitats dutes a terme a l’aire lliure o bé les generades pel parc mòbil.

Els contaminants emesos més freqüents i els problemes mediambientals en els que estan implicats són els

següents:

1) NOx: es generen en els processos de combustió i intervenen l’smog fotoquímic (generació de

partícules abrassives que ataquen el sistema respiratori dins el procés de generació de l’ozó

troposfèric), en la pluja àcida i en la destrucció de la capa d’ozó estratosfèrica.

2) SO2: es genera en els processos de combustió i en les indústries de la química orgànica i del

blanqueig del paper. Intervé en el problema de la pluja àcida.



- 33 -

3) CO2: es genera en els processos de combustió i és el principal gas (en termes quantitatius) de

l’efecte hivernacle.

4) CO: es genera en els processos de combustió no realitzats correctament i genera problemes

respiratoris a l’ésser humà, fins i tot, pot provocar la mort.

5) CFC: són hidrocarburs, cada cop en menys ús, però que s’utilitzaven com a gasos refrigerants en

neveres, com a dissolvents en la indústria microelectrònica, com agents de bufat en la fabricació de

plàstics i com a propulsors d’aerosols. Estan implicats directament en la destrucció de la capa d’ozó

estratosfèric i en l’efecte hivernacle.

6) Compostos orgànics volàtils: s’emeten, especialment, en l’ús de pintures, dissolvents i vernissos,

i contribueixen a l’smog fotoquímic.

7) Partícules en suspensió: generen problemes respiratoris i alteracions fisiològiques sobre les

plantes.

Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat per a la Contaminació Atmosfèrica.

A continuació es detallen les conclusions que es poden extreure dels Mapes de les emissions de

contaminació, els nivells d’immissió (qualitat) de l’aire, de vulnerabilitat i de capacitat atmosfèrica del terme

municipal d’Esparreguera.

Atenent, primer de tot, a quines són les densitats d’emissió de contaminació degudes a la indústria, veiem

que les zones més afectades corresponen a l’entorn de la C-55 (a l’alçada de la K. A.O Corporation), la

Colònia Sedó, el nucli urbà, tots els polígons industrials, a l’entorn de la Riera de Magarola, Mas d’en Gall i

Can Rial.

Els nivells d’emissió, per a cadascun dels contaminants considerats són els següents:

Contaminant Densitat d’emissió per les indústries Unitats

PST (partícules en suspensió) <10 Tn/any

SO2 <10 Tn/any

NOx <10 Tn/any

CO 0 Tn/any

HCT 0 Tn/any

Així doncs, els contaminants que més afecten el terme són les PST, SO2 i NOx. Romanen lliures d’aquests

gasos els territoris situats al nord del riu Llobregat (des de la Puda fins el Cul de la Portadora, passant per la

Socarrada, el Tossal Rodó i Sant Salvador de les Espases), la Serra de Rubió (en part) i part de les rieres

de Masquefa i Pierola. Comparativament, Esparreguera presenta uns nivells similars a la resta del Baix

Llobregat per a aquests contaminants, tot i que es tracta dels nivells més baixos establerts. El Baix Llobregat

destaca per zones amb concentracions molt elevades d’emissió.



- 34 -

En canvi, Esparreguera presenta una atmosfera lliure d’emissions de CO i HCT, doncs no posseeix activitats

industrials que n’alliberin en quantitats suficientment rellevants.

En segon lloc cal considerar les emissions d’origen domèstico-comercial:

Contaminant Densitat d’emissió (domèstico-comercial) Unitats

PST <10 Tn/any

SO2 <10 Tn/any

NOx <10 Tn/any

Aquestes emissions es concentren a tot el nucli urbà, els polígons de Can Comelles i Can Roca, l’Olana i

Magarola. I la seva densitat d’emissió és similar a la resta dels nuclis urbans del Baix Llobregat.

Un tercer bloc són les emissions que realitzat el trànsit de vehicles. Tal com es pot apreciar als mapes,

aquestes contaminants es troben presents al llarg de les carreteres del terme municipal: C-55, C-1414 i la N-

II (no a la B-231 al ser menys transitada), degut a la gran quantitat de vehicles que acullen, i al nucli urbà.

Els nivells mesurats són els següents:

Contaminant Densitat d’emissió del trànsit Unitats

PST <10

SO2 <10

<10

10 a 50 NOx

50 a 500

<10 CO

50 a 500

HCT <10

10 a 50

50 a 500

Tn/any

Es detecten uns nivells d’emissió molt importants de NOx, HCT i CO a l’entorn de la N-II degut a la gran

quantitat de vehicles que hi circulen, així com a la C-1414 cap a Olesa de Montserrat i al tram de la C-55

que enllaça amb l’esmentada carretera d’Olesa. Els nivells d’emissió d’aquests gasos són també molt

elevats a la resta del baix Llobregat, al llarg de tota la N-II i aquelles carreteres més importants.

L’emissió de tots aquests contaminants per part totes aquestes fonts de contaminació esmentades fa que

l’aire presenti una concentració promitja d’aquests gasos i per tant, es parla dels nivells d’immissió o qualitat

de l’aire. A Esparreguera, aquests nivells són els següents:



- 35 -

Contaminant Nivells d’immissió Unitats

SO2 ≤ 5 µg / m3

PST < 50 µg / m3

CO ≤ 0,5 mg/ m3

Esparreguera presenta uns nivells baixos de concentració en l’aire comparant amb bona part del Baix

Llobregat. El motiu és degut a què, malgrat tenir unes fonts d’emissió que quantitativament emeten de forma

similar, el terme municipal està menys industrialitzat que altres municipis de la comarca, a més que presenta

una menor circulació de vehicles que no pas a les àrees del sud de la comarca (emissions de SO2, PST i

CO).

Degut a aquests nivells baixos dels nivells d’immissió, l’ambient atmosfèric del terme municipal

d’Esparreguera presenta una vulnerabilitat nul·la a les emissions de SO2, les PST i al CO, a les zones del

nucli urbà, Mas d’en Gall, Can Rial, Can Vinyals, als diversos polígons industrials i a la zona de la Puda i el

Desert Carmelità.

Pel que fa a l’SO2 i les PST els mapes de Capacitat del Baix Llobregat no defineixen a cap zona del terme

municipal amb una capacitat limitada davant la contaminació, degut als actuals nivells baixos. Les zones

més properes que s’han delimitat són l'àrea de connexió entre la N-II i la C-55 i el pas de la C-55 fins a

Olesa, zones amb capacitat moderada per l’SO2, i amb capacitat alta per les PST.

1.7. Vegetació i estructura forestal.

Caracterització de l’extensió i la configuració del paisatge:

• Descripció del mosaic territorial: superfícies, unitats, fragmentació, etc.

D’entre tot el terreny agrícola i forestal del terme municipal d’Esparreguera, trobem les cobertes vegetals

distribuïdes tal com es pot observar al Mapa de Cobertes del Sòl del 2002. A la figura següent s’analitza

l’evolució temporal de les mateixes:



- 36 -

Figura 4: Canvi de les cobertes vegetals del terme municipal d’Esparreguera (període 1979-2002). No es disposen de

dades del 1979 per a totes les categories de classificació.

Avui dia cal destacar els conreus de grans dimensions de les finques de Can Paloma i Ca n’Estruch, essent

les superfícies agrícoles més descentrades de les zones urbanes i situades enmig de l’entorn forestal.

Al 1993 els conreus abraçaven el 27,27% del terme i al 1979, el 33,03% (907,3 ha aproximadament).

A l’igual que l’actualitat, al 1979 les vinyes envoltaven Can Rial, Mas d’en Gall (en menor proporció) i al sud

del terme; els conreus intensius estaven al sud de Can Rial, a Can Vinyals, a les finques de Can Paloma i

de Ca n’Estruch del Cairat (97 ha); l’horta estava establerta entorn el Llobregat (al sud del terme) (52 ha). El

conreu predominant a Esparreguera eren (i són) els olivars, amb unes 615 ha de superfície, repartides entre

les zones on actualment hi ha els Polígons Industrials de Can Roca i de Can Comelles, entorn el Torrent

Mal, el Camí dels Alemanys, entorn el bosc de la Vinya Vella, a Ca n’Àngel, Can Comelles, al nord de Mas

d’en Gall i a la Serra del Truquell (fins a la Riera de Magarola).

A banda d’aquestes cobertes, veiem que els prats i herbassars ocupen 62,46 ha (2,27% de la superfície).

Aquests s’han incrementat en un 145,90% respecte als existents al 1993, degut a l’abandonament d’alguns

conreus i a la classificació de les cobertes del sòl més acurada respecte la del 1993 (treball de camp). Al

1979 ja eren poc importants en quant a superfície (160,1 ha, 5,83% del terme), però més abundants que

actualment. Aquesta disminució de la seva presència pot ser deguda a la colonització d’espècies llenyoses

(matolls). Aquestes estaven apartades dels nuclis habitats: tota la zona del Cul de la Portadora fins a l’Aeri

de Monistrol, l’Era de les Bruixes i els vessants per on circulen els torrents de Montserrat i del Guinardell;

entorn a Ca n’Estruch del Cairat i sobretot al nord de Mas d’en Gall (Can Cardús).

0

5

10

15

20

25

30

35

40

% t

erm

e m

un

icip

al

Con

reus

Pra

ts i

herb

assa

rs

Bos

cos

derib

era

Mat

olla

r

Bos

c cl

ar

Bos

c de

ns

Roq

uiss

ars

Zone

s nu

es

197919932002



- 37 -

Els boscos de ribera es troben entorn als cursos fluvials, en aquest cas, el Llobregat, degut a la disponibilitat

hídrica suficient per al seu desenvolupament, amb una superfície de 14,13 ha (0,514% del terme municipal).

Actualment, 932,87 ha d’Esparreguera són matollar (33,96%), havent-se incrementat un 77,66% respecte el

que hi havia al 1993. Existeix una coincidència exacta del perímetre del foc del 1994 amb les zones

constituïdes per matollar, estès per tota la Serra de Rubió i tot el sòl forestal situat al nord del Llobregat fins

al Cul de la Portadora. Aquesta coincidència reflecteix el fet que els incendis del 1980, 1985 i 1986 foren

menys intensos que el del 1994, doncs aquest darrer modificà el paisatge i el tipus de coberta del sòl.

Al 1979 el matollar estava concentrat al vessant sud de tota la Serra de Rubió (als anys 50 hi havia hagut

camps d’oliveres), Can Rubió, Les Bramones i tota la zona de les Roques Blaves; també hi havia

recobriment amb matoll a la Font Rosada i Can Castells, entorn els torrents del Bosquetó i del Canyet, al

nord del bosc de la Vinya Vella, al sud del Camí dels Alemanys i a l’oest de la Plana. En total eren 305,6 ha

(11,12% de la superfície). Per tant, no era una cobertura dominant a Esparreguera.

Els boscos densos, bàsicament de pi blanc, situats a les zones afectades per l’incendi del 94

desaparegueren, de manera que actualment el terme municipal compta amb 574,46 ha del mateix (20,91%

de la superfície), un 40,36% menys que l’existent abans del 1994. Aquests es concentren a les Roques

Blaves, entorn el Torrent de la Galetxa, al Bosc de la Vinya Vella, entorn de Mas d’en Gall i Can Rial (al

voltant del Torrent dels Ducs i les Rieres de Pierola i Masquefa). Actualment, a l’àrea de l’incendi no hi ha

cap zona amb bosc madur de pi blanc. Al 1979 representaven una proporció major que els matollars (800 ha

aprox.).

S’ha incrementat l’ocupació dels boscos clars de pi blanc respecte el 1993, fins a unes 21,52 ha (0,78%).

Aquests estan situats de forma dispersa i ocupant petites àrees immerses en boscos densos de pi blanc: al

nord del Torrent del Camp Gran, prop de l’oest del Torrent de Can Golart, al sud de la Vinya Vella, al sud del

Segon Torrent, i a la zona de les Roques Blaves, Colònia Sedó i Can Vinyals. Aquest es troba absent a les

zones cremades al 1994.

S’han incrementat les superfícies de roquissars, amb 11,81 ha (0,43% de la superfície), concentrats a les

parets del Tossal Rodó, a l’entorn de la pista forestal (Camí al Palà) en direcció a la Socarrada al seu pas

pel mateix Tossal, al Pla de les Bruixes i a l’entorn del Cul de la Portadora. Aquests no ocupen grans

extensions sinó que apareixen en forma de clapes entre mig dels matollars. Coincideixen en bona part amb

les zones afectades pel foc del 1994 i amb àrees que ja foren castigades pels incendis del 1980, 1985 i

1986 (acció de l’erosió i el pendent).

Bona part de determinades zones nues delimitades al Mapa de cobertes del sòl del t.m. d’Esparreguera

(1993), afectades pels incendis del 1985 i 1986, han regenerat des d’aleshores, acollint una cobertura de

matollar. Així, només ocupen 25,88 ha (0,94% del terme) (al 1993 abastaven 45,45 ha). La resta,

bàsicament es mantenen d’ençà, distribuïdes en forma de petites àrees per tot el terme municipal. Bona part

d’elles la constitueixen les lleres de les rieres de Pierola i de Masquefa).



- 38 -

• Connectivitat biològica del territori (corredors biològics, permeabilitat), amb visió supramunicipal:

heterogeneïtat d’espais naturals, efecte barrera de les infraestructures, estat de les rieres i

torrents, zones amb risc d’insularització, etc.

L’estudi de la connectivitat aporta reflexions sobre diferents factors importants, centrant-se l’interès en els

moviments dels organismes. L’acció humana comporta una simplificació del paisatge i la desaparició dels

hàbitats, és a dir, de les porcions de territori on resideixen les poblacions.

Quan un hàbitat es fragmenta, les poblacions d’una espècie esdevenen una metapoblació.

Per tal d’estudiar les conseqüències de la fragmentació cal tenir en compte els impactes derivats de la

pèrdua de l’hàbitat pur, l’evolució de la dimensió de les illes d’hàbitat i el seu grau d’aïllament.

Els animals són molt sensibles a l’existència de barreres físiques als seus desplaçaments i depenen de la

presència de corredors biològics. Aquests organismes es desplacen per menjar, per les migracions, també

hi ha la propagació de llavors per mitjà d’un riu, com el Llobregat, etc.

Les masses forestals ocupen 1643 Ha aproximadament (60% del terme municipal), les quals es troben

comunicades amb els entorns naturals del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, els boscos de

Collbató, zones naturals d’Abrera, Vacarisses, etc.

Malgrat trobem elements que actuen com a barreres importants (C-55, N-II, C-1414, B-231) també hi ha

elements naturals que actuen com a corredors, especialment el riu Llobregat i l’extensa xarxa de cursos

hídrics i les grans àrees forestals comunicades entre elles.

Dins les àrees forestals d’Esparreguera, a les zones cremades, hi ha diversos graus de regeneració arbòria

que fa que hi hagi zones més frondoses que d’altres. Cal dir que moltes espècies forestals depenen dels

espais més oberts per obtenir aliment. Ara bé, també hi ha espècies que requereixen grans superfícies

frondoses, com boscos interiors (aquells que compten amb un mínim de 100 m de franja de tamponament o

“buffering edge”). En aquest cas, aquestes espècies quedarien limitades a les zones no cremades del terme,

com per exemple, el Bosc de la Vinya Vella, les zones forestals entorn les rieres de Pierola, Masquefa, etc.

La fragmentació del bosc interior pot afectar a espècies que no es beneficien de la proximitat de clars al

bosc, on hi ha una major densitat de micromamífers.

Per tant, per evitar aquests impactes negatius, es volen preservar els futurs boscos d’Esparreguera (zones

cremades) i la zona dels Blaus dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

D’altra banda, el terreny forestal d’Esparreguera és de tals dimensions que actua coma coixí davant dels

ecosistemes que acull Montserrat, respecte a les àrees industrials situades al sud del Baix Llobregat.

D’ençà l’any 1979 les àrees ocupades per conreus han anat disminuint en quant a superfície, degut a la

tendència de l’economia a centrar-se en el sector industrial i de serveis (creixement dels polígons industrials

de Can Comelles i Can Roca, l’expansió de les activitats extractives al sud del terme municipal), al

creixement del barri de Can Comelles i de la urbanització de Can Vinyals en zones fins ara conreades, la

urbanització del barri del Castell i l’abandonament de camps d’oliveres al nord-oest de Can Rubió i a l’est de



- 39 -

Can Rial (sud del torrent del Pellicer). Avui dia, els conreus estan situats entorn a les zones urbanes i menys

muntanyoses.

Els conreus remanents, però, no han presentat grans canvis en la seva intensificació. Encara es conserven,

per exemple, les franges herbàcies seminaturals que envolten els camps. Aquestes franges constitueixen

una gran reserva de biodiversitat, ja que hi habiten espècies herbàcies pròpies de prats naturals; i els

insectes associats a aquesta flora.

Un altre aspecte a considerar són els elements faunístics vinculats a l’aigua. Avui dia hi ha basses de reg,

abeuradors, fonts d’aigua, la bassa de Can Cardús, la xarxa de torrents i rieres, el riu Llobregat, etc, llocs

aptes per a la reproducció dels amfibis, ja siguin de caire temporal o permanent. Ara bé, l’ús de productes

químics en l’agricultura i les modificacions que pateixen les lleres de les rieres de Pierola i Magarola pel pas

de determinats vehicles de les activitats extractives, esdevenen una amenaça que comprometen la seva

supervivència.

Una zona que pateix un risc important d’insularització és el tram fluvial del torrent Mal, des del polígon

industrial de Can Comelles fins el barri Font. La causa és el teixit urbà que envolta el torrent al nord i al sud i

el pas de la N-II al sud-est.

Una segona àrea amb risc de restar aïllada és la zona agrícola de les Costes de la Gorgonçana i la serra del

Truquell, ja que estan tancades pel barri del Castell, el nucli urbà i la C-1414, de manera que aquesta última

actua com una barrera important per a la connectivitat amb el riu Llobregat i la riera de Magarola.

Una tercera zona és la que resta limitada entre la carretera de Mas d’en Gall i els barris de Can Rial i Mas

d’en Gall. Es tracta d’una zona forestal, amb bosc de pi blanc distribuït entorn els torrents. En aquest cas, la

fauna pot creuar la carretera sense dificultats i dirigir-se cap a la zona de Can Cardús i els Fontanals, amb el

conseqüent risc d’atropellaments. Una situació similar es produeix a la zona forestal compresa entre el Camí

antic del Cairat i la carretera de Santa Margarida del Cairat.

• Elements paisatgístics destacats d’especial interès natural: arbres monumentals, arbredes d’interès,

elements paleontològics, etc.

L’Ajuntament d’Esparreguera realitzà l’any 1997 un Catàleg d’Arbres d’Interès Local, on es recullen tots

aquells arbres de més interès municipal, presents tant en zones urbanes com en entorns rurals. Entre ells es

poden destacar:

1) El Pi Gros del Salt: es tracta d’un pi pinyoner de 35 m d’alçada i 4,80 m de volta de canó. Amb 225

± 10 anys, està situat al Torrent del Salt, a Can Rial (B-231). Fou declarat arbre monumental per la

Generalitat al 1995. Actualment és mort.

2) Plàtans de l’entorn de la Casa Cordelles: són 25 plàtans de 18m, de 1,25 a 1,45 m de volta de canó

i de 100 anys d’antiguitat.

3) Alzines de l’entorn del restaurant “Les Alzines”: es tracta de 30 alzines de 10 a 12 m, de 80 anys

d’antiguitat.



- 40 -

4) Alzina del Camí de Ca n’Àngel: amb 150 anys presenta 15 m d’alçària i 2,20 m de volta de canó.

5) Xiprers del cementiri municipal: són 24 xiprers de 110 anys d’antiguitat i de 8 a 12 m d’alçària.

6) Plàtans de l’entorn de la Font del Torrent Mal: exemplars de 80 anys, amb 15 m d’alçària.

7) Plàtans de la Carretera de Can Sedó fins el final de la Baixada de la Padrineta: es tracta de 3

exemplars de 80 anys, de 1,90 a 2,10 m de volta de canó. Presenten una gran frondositat per

l’abundància d’aigua.

8) Plàtans de la Drecera de la Mitja Lluna: són 26 exemplars de 6 a 10 m d’alçària i 60 anys

d’antiguitat. L’indret era el camí de pas diari dels antics treballadors de la Colònia Sedó.

9) Plàtans de la Font de la Barona: es tracta de 7 plàtans de 100 anys i de 18 m d’alçària. L’indret era

un antic espai de lleure frondós, sense aigua potable.

10) Plàtans distribuïts dins la Colònia Sedó: en general assoleixen entre els 8 i 12 m d’alçada i tenen

entre 100 i 120 anys.

11) Xiprers de l’Ermita del Puig: 8 exemplars de 120 anys i 10 m d’alçada. Estan ubicats a l’antiga

església parroquial del segle X.

12) Pins del Pla del Puig: són 30 pins blancs de 50 anys amb una alçària de 6 a 8 m. entre ells destaca

el Pi de les Tres Branques.

13) Pi del Camí del Puig a Cal Teodoro: es tracta d’un pi blanc de 50 anys, amb 12m d’alçada.

14) Palmera del pati de Can Tobella: es tracta d’un exemplar de 100 anys i 15 m d’alçada. És

característica d’aquesta masia mil·lenària.

15) Xiprers de Can Tobella: són 2 xiprers de 80 anys i 10 m d’alçada, que es troben a l’entrada de la

masia.

16) Roure de l’entorn de Can Tobella: són roure de 100 anys, amb 10 m d’alçada i 2,10 a 2,80 m de

volta de canó

17) Roure del Turó de les Ginesteres: es tracta d’un exemplar de 10m d’alçada i 100 anys d’antiguitat.

Es vol protegir degut a les seves dimensions.

18) Llentiscle arbori situat a la Vinya Vella: segons el llibre Les plantes d’Esparreguera és l’exemplar

més gran d’Europa.

Pel que fa a les arbredes de més interès, cal dir, primer de tot, que les zones afectades per l’incendi del

1994 estan desenvolupant uns boscos molt importants. Seran molt diversos en quant a densitat i composició

(pi blanc, alzina, arboç, càdec i roure) i per tant, són dignes de ser protegits dins el Parc Natural de la

Muntanya de Montserrat.

D’entre les zones no cremades cal destacar el bosc de pi blanc que acull les Roques Blaves, la façana

fluvial del Llobregat a la zona del Camí de la Sal, el Bosc de la Vinya Vella, els bosquets de Mas d’en Gall i

Can Rial, el bosc entorn els torrents de Can Cardús i Can Golart i entorn les rieres de Masquefa, Pierola i

Magarola.



- 41 -

Esparreguera també compta amb un important patrimoni arqueològic, distribuït pel terme municipal i que

s’ha recollit dins del que es coneix com Carta Arqueològica d’Esparreguera (abril-juny 2003). Aquesta carta

realitza una descripció dels següents elements arqueològics:

1. Cova de Can Paloma

2. Balma de Can Paloma

3. Balmes de Can Tobella

4. Balmes de la Gorgonçana

5. Serra de Mas Manader / Serra de Rubió

6. Cova del Patracó

7. El Castell o Serrat de la Guardiola

8. Cul de la Portadora

9. Necròpolis del Bosquetó

10. Santa Maria del Puig. Església

11. Despoblat del Puig

12. Castell d’Esparreguera o del Puig

13. Santa Coloma de la Gorgonçana. Església

14. Sant Salvador de les Espases. Castell i Església

15. Mas Oliva

16. Mas de la Torre

17. Mas Vidal

18. Molins de la Costa de la Gorgonçana

19. Molins de la Riera de Piera

20. Pont medieval del Cairat

21. Nucli Antic

22. Cova de les Pells. Pedrera

23. Santa Margarida del Cairat

24. Pont de les Pells



- 42 -

Descripció de les comunitats vegetals.

Les comunitats vegetals que es desenvolupen al terme municipal són clarament de dos tipus: les que s’han

originat com a conseqüència de la regeneració natural postincendi i aquelles més complexes, de les zones

boscoses o rurals no afectades per cap incendi.

Actualment, 932,87 ha d’Esparreguera són matollar (33,96%). Tal com s’ha comentat, hi ha una

coincidència exacta del perímetre del foc del 1994 amb les zones constituïdes per matollar, estès per tota la

Serra de Rubió i tot el sòl forestal situat al nord del Llobregat fins al Cul de la Portadora. Aquesta

coincidència reflecteix el fet que els incendis del 1980, 1985 i 1986 foren menys intensos que el del 1994,

doncs aquest darrer modificà el paisatge i el tipus de coberta del sòl.

Destaca la Serra de Rubió per estar clarament dividida en quant a les seves vessants: la cara nord amb un

matollar molt dens (>2m d’alçada), on s’intercalen poblacions mixtes d’arboç i pins, amb les zones on

predomina el pi blanc exclusivament. La seva cara sud presenta un grau de regeneració arbòria inferior,

caracteritzada pels pins blancs. En aquesta zona, l’estrat dominant és l’arbustiu, essent de brolla de romaní,

amb alçades entre els 0,5 i els 1,5m. Les brolles són abundants en indrets que havien estat conreats i que

pateixen incendis freqüents. Als anys 50 i 60, aquesta vessant havia contingut importants camps d’oliveres.

La vessant nord-est de la serra (Can Paloma i Mas Manader) presenta una gran densitat de matollar amb

alzinar, de gran alçada (fins 3,5m aprox.). Fa anys s’hi havien fet carboneres. Aquesta zona presenta una

gran quantitat de combustible. La major part dels seus arbusts i de plantes enfiladisses són perennifolis i

esclerofil·les.

La part superior del Tossal Rodó, el Cul de la Portadora, la Socarrada, la Serra de la Cova dels Lladres i

Can Tobella contenen un matollar dens d’arboç amb alçades de fins 2,5m. Aquestes comunitats, al no

cremar-se des del 1994, s’han transformat en bosquines on predominen diversos arbusts alts o arbres

baixos, com l’arboç, aladerns, matabou, bruc boal, etc.

A l’entorn de Sant Salvador de les Espases la vegetació és bàsicament arbustiva, amb petits sectors de

roures (Coll de Roure) i pins. Els arbusts predominants són el llentiscle, marfull, romaní, roldor, garric, etc; i

com a espècies arbòries trobem l’arboç i l’alzina. En canvi, a les zones on es produeix una major erosió

degut als grans pendents (parets del Tossal, entorn de l’Aeri de Monistrol i les parets descendents del

vessant de la Socarrada), l’arboç queda reduït fins a tenir un caràcter presencial, apareixent també alguns

pins aïllats. En aquests indrets, el romaní esdevé l’espècie dominant.

Els boscos densos, bàsicament de pi blanc, situats a les zones afectades per l’incendi del 94

desaparegueren, de manera que actualment el terme municipal compta amb 574,46 ha del mateix (20,91%

de la superfície), un 40,36% menys que l’existent abans del 1994. Aquests es concentren a les Roques

Blaves, entorn el Torrent de la Galetxa, al Bosc de la Vinya Vella, entorn de Mas d’en Gall i Can Rial (al

voltant del Torrent dels Ducs i les Rieres de Pierola i Masquefa). Actualment, a l’àrea de l’incendi no hi ha

cap zona amb bosc madur de pi blanc.



- 43 -

S’ha incrementat l’ocupació dels boscos clars de pi blanc respecte el 1993, fins a unes 21,52 ha (0,78%).

Aquests estan situats de forma dispersa i ocupant petites àrees immerses en boscos densos de pi blanc: al

nord del Torrent del Camp Gran, prop de l’oest del Torrent de Can Golart, al sud de la Vinya Vella, al sud del

Segon Torrent, i a la zona de les Roques Blaves, Colònia Sedó i Can Vinyals. Aquest es troba absent a les

zones cremades al 1994.

A banda d’aquestes cobertes, veiem que els prats i herbassars ocupen 62,46 ha (2,27% de la superfície).

Aquests s’han incrementat en un 145,90% respecte als existents al 1993, degut a l’abandonament d’alguns

conreus. Anteriorment aquestes estaven apartades dels nuclis habitats: tota la zona del Cul de la Portadora

fins a l’Aeri de Monistrol, l’Era de les Bruixes i els vessants per on circulen els torrents de Montserrat i del

Guinardell; entorn a Ca n’Estruch del Cairat i sobretot al nord de Mas d’en Gall (Can Cardús).

Els boscos de ribera es troben entorn als cursos fluvials, en aquest cas, el Llobregat, degut a la

disponibilitat hídrica suficient per al seu desenvolupament, amb una superfície de 14,13 ha (0,514% del

terme municipal).

Si no es fa cap tipus de gestió i en base a la simulació a partir del model proposat a l’estudi del Pla de

Gestió i Restauració per a les zones afectades per grans incendis (1980-2002) al t.m. d’Esparreguera, es

troba que els boscos que predominaran a les zones cremades, al 2024, seran de pi blanc (41,48%), en

forma de bosc pur o mixt, a la Serra de Rubió i a la banda més meridional dels terrenys situats al nord del

Llobregat (Can Tobella, Serra del Cairat, etc). L’arboç serà la segona espècie més abundant (31,83%),

predominant al nord del terme (des de Sant Salvador de les Espases fins el Cul de la Portadora, passant per

la Socarrada i el Tossal Rodó). Com a espècies minoritàries es troba l’alzina (8,74%), repartida en petites

taques; i el càdec (7,89 %). El roure apareix en forma d’individus aïllats.

Pel que fa a les densitats, al 2024 els boscos poc densos (20 al 85% de cobertura forestal) ocuparan el

45,39% de les zones cremades, els boscos clars un 19,12%, els molt densos un 14,66% i els excessius un

10,77%. I el 10,06% de les zones cremades presenta una regeneració arbòria insuficient Es produirà,

doncs, una recuperació dels boscos d’Esparreguera a gran part de les zones afectades pels incendis.

Figures de protecció en espais naturals.

Actualment, el territori que s’emmarca des de la cara nord de la Serra de Rubió, passant per Can Tobella

fins el Cul de la Portadora està inclòs dins l’Entorn de Protecció del Parc Natural de la Muntanya de

Montserrat.

D’altra banda, el Pla General presenta la necessitat d’incloure aquestes zones amb el nivell de protecció de

Parc Natural. Però a més, amplia les zones a incloure dins aquesta figura, incloent, doncs, la cara sud de la

Serra de Rubió, fins incloure el geòtop de les Roques Blaves; la Socarrada i Sant Salvador de les Espases,

la Serra del Cairat, el Desert Carmelità, Can Paloma i l’entorn de Can Castells i de la Font Rosada.

Amb la inclusió d’aquestes zones al Parc Natural es durà a terme una regulació més estricta dels usos que

s’hi poden desenvolupar (usos admesos i usos prohibits), regulats al Títol Primer del Pla Regulador del Parc

Natural de la Muntanya de Montserrat.



- 44 -

Gestió dels sistemes forestals: Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal en finques forestals.

El Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la finca de Montsalvat afecta a 56,91 ha ubicades a la Serra

de Rubió (41º 33’ 49”, 1º 59’ 19”). Els propietaris de la mateixa són Francesc Custey Nogueira i Carme

Fornas Barreda, residents a Esparreguera.

La zona que abasta el PTGMF està formada per una cobertura de pi blanc (Pinus halepensis) en

regeneració (fins 2 a 2,5 m d’alçada com a màxim), després de l’incendi que afectà al terme municipal al

1994. El seu grau de regeneració és variable al llarg d’aquesta zona, essent més exhuberant a les parts

més septentrionals de la mateixa, on es troben densitats importants de peus de pi blanc. El sotabosc

predominant és el del romaní (Rosmarinus officinalis), on també s’hi troba l’esparreguera, la farigola, el

llentiscle, etc.

Com a qualificacions especials que rep la finca cal assenyalar:

- El 90% aproximadament de la mateixa situada a la part més meridional està inclosa en l’actual

àmbit d’Entorn de Protecció del Parc Natural dins el Pla Especial de Protecció de la Muntanya de

Montserrat (aprovació definitca 16/02/1988).

- La totalitat de la finca està afectada per la proposta, en fase d’aprovació, d’incloure tot el territori

septentrional forestal d’Esparreguera fins les Roques Blaves a la part meridional, com a Parc

Natural de la Muntanya de Montserrat.

- Segons el planejament vigent del municipi d’Esparreguera, la finca està situada en sòl no

urbanitzable de valor forestal.

- En l’Avanç del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), dins la Regulació de la Protecció al

Sòl No Urbanitzable, bona part de la finca queda regulada com a zona de Regeneració Forestal, a

més d’estar inclosa dins la zona de Protecció Forestal.

- La finca està declarada Refugi de la Fauna Salvatge, segons l’Ordre MAB/194/2003, de 17 d’abril.

El relleu de la finca és variable, amb pendents importants i assolint alçades des dels 230 m s.n.m. als 431,5

m s.n.m.. La litologia de la zona abasta des dels conglomerats, sorrenques i argiles vermelles, les calcàries

dolomítiques i dolomies, fins argiles i sorrenques vermelles amb guixos localment.

Aquest Pla detalla quins són els nivells d’infraestructures contraincendis, els aprofitaments que s’hi poden

dur a terme i defineix els objectius a assolir amb el mateix Pla, com són la recuperació de la cobertura

forestal de la zona, l’aprofitament de productes del bosc (rovellons, tòfones i pinyes), la fomentació de

l’agroturisme i l’educació ambiental.

Per assolir aquests objectius, divideix la finca en 6 zones d’actuació, on s’hi defineixen els usos i les

actuacions que s’han de realitzar, de forma programada.

Entre aquestes zones es distingiran entre dues unitats d’actuació agrícoles (3 i 4) i quatre de forestals

(unitats 1, 2, 5 i 6). Aquest Pla defineix quines tasques s’han de dur a terme per assolir la correcta gestió, de

forma programada entre l’any 2003 i el 2013 (període de vigència del Pla de 10 anys). Aquestes tasques

també estan pressupostades, amb un total de 460.995,15 euros, estant un 45,64% subvencionades.



- 45 -

D’altra banda, hi ha el Pla Tècnic per a la finca de Can Roca, de propietat municipal i de 10 ha de

superfície. Els objectius que planteja són el manteniment de l’estrat arbustiu i herbaci de forma controlada,

la realització d’una poda i la col·locació de cartells informatius pels excursionistes. Les estassades es

realitzaran anualment, l’eliminació de les restes vegetals cada 2 anys, el condicionament de les pistes

forestals cada 4 anys i les podes de 2 m d’alçada cada 4 o 5 anys.

Finalment, està en perspectiva l’elaboració d’un PTGMF per la finca de Can Paloma, afectada per l’incendi

forestal de l’any 1994.

Riscos:

• Processos erosius i contaminació de sòls.

Pel que fa als processos erosius, cal dir que en determinades àrees forestals, com per exemple, la cara sud

del turó de la Socarrada i les parets verticals del Tossal Rodó presenten uns nivells d’erosió no

menyspreables, tenint en compte que aquestes zones han estat afectades per diversos incendis forestals,

que combinat amb el fet que presenten un relleu pronunciat, n’ha dificultat la regeneració de vegetació i per

tant, que es produeixi una incidència dels factors erosius eòlics i hídrics.

També actuen com a factors erosius els propis cursos d’aigua, a través de dinàmica hídrica, que fa que la

morfologia dels mateixos variï al llarg del temps (formació de meandres, erosió de parets, modificacions de

la llera). Així, per exemple, la riera del Puig presenta una gran capacitat erosiva i destructiva molt elevada

quan es produeixen avingudes o colades del propi material que l’aigua transporta. L’existència de passos

estrets a la riera del Puig i al torrent del Puig, a causa del propi encaixonament dels torrents i la profunditat

dels barrancs, augmenta la formació de preses naturals en aquells punts que són més estrets. Les petites

preses, formades per l’acumulació de blocs, residus sòlids, restes vegetals i argila procedent de la pròpia

erosió de “Els Blaus”, poden retenir la circulació de l’aigua, de manera que en moment de forta precipitació

la força de l’aigua pot rebentar aquestes preses i donar lloc a grans avingudes i al transport de blocs de

grans dimensions aigües avall

Aquestes avingudes tenen un gran poder erosiu degut a la gran quantitat de material que transporten. En el

cas de la riera del Puig, els efectes directes d’aquesta acció erosiva s’han establert com:



- 46 -

- La pèrdua de sòl.

- Erosió gradual de la farina de falla i per tant, l’alteració del patrimoni geològic.

- Soscavament dels talussos dels marges dels torrents que faciliten la formació d’esllavissaments.

- Col·lapse de les vies de comunicació de la zona de la Colònia Sedó.

En l’Estudi de la Planificació de l’Espai Fluvial del Torrent Mal i la Riera de Magarola també es destaca el

poder erosiu d’aquesta conca, tant pel que fa a l’erosió lateral de la llera com a l’erosió vertical.

També cal destacar l’acció erosiva de les activitats extractives del terme municipal.

Pel que fa referència a la contaminació dels sòls, no es disposa de cap estudi al respecte, però seria

recomanable realitzar-ne en aquelles zones que previsiblement poden ser susceptibles de patir aquesta

contaminació, com ara són les zones industrials, agrícoles o bé, les zones urbanes que no aboquen a una

xarxa de sanejament les aigües fecals (Can Rial, Mas d’en Gall i Can Vinyals).

• Riscos naturals: zones inundables, incendis forestals, riscos geològics, etc.

L’únic estudi detallat en el qual es defineixen les zones inundables per un curs fluvial és l’Estudi de la

Planificació de l’Espai Fluvial del Torrent Mal i la Riera de Magarola. Tal com s’ha detallat en l’apartat

anterior, defineix una sèrie d’àrees (zona fluvial, sistema hídric i zona inundable) on s’han de regular les

activitats que es puguin desenvolupar, per tal d’evitar pèrdues humanes, econòmiques i socials com la dels

aiguats es que es produïren durant el 10 de juny del 2000.

Els incendis forestals són un agent pertorbador familiar dins el terme municipal d’Esparreguera, degut a les

característiques climàtiques que n’afavoreixen el risc, així com la presència d’una gran superfície forestal.

Per tal d’evitar i en cas d’incendi, extingir els incendis, Esparreguera compta amb diverses eines:

- PAM (Pla d’Actuació Municipal): regula quines són les accions a emprende per parts dels diversos

agents implicats en cas d’emergència, de qualsevol tipus (incendis, aiguats, nevades, etc).

- PPI (Pla municipal de Prevenció d’Incendis forestals): és un document que conté el conjunt de

previsions i mesures que cal prendre per reduir les causes dels incendis, limitar-ne els efectes i

facilitar-ne l’extinció. Aquestes previsions i mesures es presenten a través d’informació escrita

(fitxes descriptives d’actuacions i inversions) i informació gràfica (plànols). Es revisa cada 4 anys.

- PVI (Pla de Vigilància d’Incendis Forestals): és tracta d’un dispositiu de vigilància contra incendis

forestals mitjançant vehicles 4x4 i que duu a terme les tasques de control des del 15 de juny fins el

15 de setembre.

- Pla de Gestió i Restauració Forestal per a les zones afectades per grans incendis (1980-2002) al terme municipal d’Esparreguera: es tracta d’un projecte de final de carrera de Ciències

Ambientals que estudia quin és l’actual estat de regeneració de les zones cremades, en preveu

quin serà el bosc que acollirà l’any 2024, estableix quines zones presenten un major risc d’incendi i

realitza tot un conjunt de recomanacions prioritzades per afavorir el desenvolupament dels boscos

i disminuir el risc d’incendi.



- 47 -

Com a riscos geològics, es destaca el detectat per l’Estudi de les Roques Blaves: hi ha nombroses àrees

afectades per petits fenòmens d’inestabilitat, principalment esllavissaments de tipus rotacional o en cunya.

Aquests afecten majoritàriament a la farina de falla i als dipòsits de graves del quaternari que es troben en

les crestes dels relleus circumdants a la zona d’estudi. Les seves dimensions són de l’ordre mètric, amb

longituds màximes de dos o tres metres, amb escarpaments de pocs centímetres a uns metres i zones amb

fractures també d’ordre centimètric a mètric. Les inestabilitats tenen un grau de perillositat baix o nul per a

l’home, en cavi és moderada o mitja des del punt de vista de les infraestructures i del patrimoni, ja que

algunes inestabilitats podrien afectar als vials de comunicació o vivendes.

El torrent Mal també presenta tot un conjunt de riscos geològics al seu pas per fàbriques i cases del nucli

urbà. Aquests riscos també estan perfectament delimitats a l’estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Finalment, algunes de les activitats extractives presenten talussos superiors als 45º i alçades de fins a 25

metres, presentant un risc elevat de desprendre’s davant la pèrdua de resistència del terreny i la modificació

d’angles d’estabilitat. Alguns d’aquests fronts d’explotació estan pròxims a la carretera o camins, essent

potencial el risc de col·lapse sobre aquests eixos de comunicació.

Altres aspectes a tractar: estat dels camins forestals.

El terme municipal d’Esparreguera compta amb una gran xarxa de camins i pistes forestals que comunica

tots els espais naturals.

L’accessibilitat i l’estat per a la circulació per a vehicles tot terreny autoritzats (de l’A.D.F. i dels bombers) és

variable, tot i que dins el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) s’estan arranjant totes aquelles pistes

més malmeses.

La principal via d’accés a l’espai forestal des del nucli urbà és agafant el camí de Can Sant Joan, Can Batlló,

Can Roca i les Roques Blaves. En concret, des de l’esplanada de Can Roca sorgeixen diverses pistes

forestals, totes elles en bon estat, tant en direcció als Blaus, la Serra de Rubió i Collbató. Val a dir que les

dues primeres pistes citades presenten unes tanques de ferro per evitar la circulació de vehicles a motor no

autoritzats.

Des de la carretera que va a l’ermita de Santa Margarida del Cairat, a l’alçada de Can Paloma, neix una

altra pista que arriba fins el Mas Manader i segueix per la carena de la Serra de Rubió. Aquesta via presenta

dificultats en quant al pendent, però els vehicles d’extinció són capaços de remuntar-la.

Des de la carretera de la Colònia Sedó es pot accedir als Blaus a través de la Riera del Puig. Per enllaçar el

camí de les Bramones hi ha una altra tanca metàl·lica. El camí també és accessible tot i que presenta

alguns xaragalls degut a l’erosió hídrica de la zona.

Una pista forestal a destacar és la que creua el Bosc de la Vinya Vella. Presenta importants problemes de

circulació degut a la presència de pins caiguts al llarg del camí, al creixement de vegetació i a l’estretament

en alguns trams. Aquesta pista està prevista de ser arranjada dins el PPI.



- 48 -

Altres camins i pistes que es poden destacar són el camí del Cementiri, la pista de Ca n’Estruch, el camí

que enllaça a les Tres Rieres, la llera de les rieres de Magarola, Pierola i Masquefa; el camí de Can

Fontanals, el camí de Can Golart, a la part sud del riu Llobregat. I a la seva part septentrional, el camí de

Can Tobella, el camí de la Sal, el camí de l’Aeri (més estret), el camí al Palà (amb algun revolt amb

dificultats), la pista de la Socarrada, el camí del Cul de la Portadora, etc.

1.8. Fauna.

Descripció de les comunitats de fauna.

Primer de tot, cal dir que no s’ha realitzar cap estudi específic de la fauna, els seus hàbitats i la seva

mobilitat al terme municipal d’Esparreguera.

Només trobem les referències de la Topografia mèdica d’Esparreguera, d’Orenci Valls (1932), premiada per

l’Acadèmia de Medicina de Barcelona en el concurs de 1932.

Ara bé, es pot deduir que és la fauna característica de les zones muntanyoses de la Serralada Prelitoral i la

Depressió Prelitoral.

Hi ha una absència de grans mamífers, com per exemple, el senglar, del qual se n’ha trobat algun exemplar.

La seva presència reduïda es pot atribuir a la destrucció dels seus hàbitats en bona part del territori forestal

degut als incendis forestals.

Com a mamífers s’hi troben els talps, eriçons, guineus, fures, esquirols, conills, etc. La fauna ornitològica és

important per la presència d’un mosaic d’hàbitats: s’hi troben puputs, mussols, estornells, mallerengues,

tudons, passarells a les zones boscoses; aus de les zones agrícoles i és ben palesa la presència de bernats

pescaires a l’entorn fluvial del Llobregat. La fauna ictiològica (peixos) és bastant reduïda i poc diversa i es

limita al riu Llobregat.

Malgrat no existir un estudi sobre la fauna que habita al terme municipal, es disposa de dos inventaris

realitzats en indrets característics d’Esparreguera: les Roques Blaves i la bassa de Can Cardús.

Roques Blaves:

S’han inventariat les següents espècies animals:

a) Aus:

- Mallerenga carbonera (Parus major).

- Mallerenga blava (Parus caeruleus).

- Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus).

- Rossinyol (Luscinia megarhynchos).

- Rossinyol bord (Cettia cetti).

- Pit-roig (Erithacus rubecula).

- Gafarró (Serinus serinus).



- 49 -

- Merla (Turdus merula).

- Bruel (Regulus ignicapillus).

- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli).

- Cargolet (Troglodytes troglodytes).

- Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).

- Gaig (Garrulus glandarius).

- Tudó (Columba palumbus).

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

- Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).

- Tallarol de garriga (Sylvia cantillans).

- Tallareta cuallarga (Sylvia undata).

- Picot verd (Picus viridis).

- Cadernera (Carduelis carduelis).

- Oriol (Oriolus oriolus).

- Astor (Accipiter gentilis).

- Gamarús (Strix aluco).

- Òliba (Tyto alba).

- Xot (Aythya marila).

- Mussol comú (Athene noctua).

- Duc (Bubo bubo).

- Tòrtora (Streptopelia turtur).

- Cucut (Cuculus canorus).

- Abellerol (Merops apiaster).

- Colltort (Jynx torquilla).

- Verdum (Carduelis chloris).

- Puput (Upupa epops).

- Trist (Cisticola juncidis).

- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta).

- Mallerenga emplomada (Parus cristatus).

- Teixidor (Remiz pendulinus).

- Pinsà comú (Fringilla coelebs).

- Enganyapastors (Caprimulgus europaeus).

- Cuereta blanca (Motacilla alba).

- Griva (Turdus viscivorus).



- 50 -

- Pinsà mec (Fringilla montifringilla).

- Trencapinyes comú (Loxia curvirostra).

- Pardal de bardissa (Prunella modularis).

- Tallareta vulgar (Sylvia communis).

- Tord comú (Turdus philomelos).

- Raspinell (Certhia brachydactyla).

- Garsa (Pica pica).

- Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).

Totes les espècies són residents tot l’any, excepte la cotxa fumada, el tallarol de garriga, l’oriol, el xot, la

tòrtora, el cucut, l’abellerol, el colltort, el puput, la bosqueta vulgar, l’enganyapastors i la tallareta vulgar, les

quals són espècies estiuenques; i el pinsà mec, espècie hivernant.

b) Mamífers:

- Mostela (Mustela nivalis, Linné):

- Fagina (Martes foina foina, Erxleben).

- Musaranya (Crocidura russula, Hermann):.

- Porc senglar (Sus scrofa, Linné).

- Guineu (Vulpes vulpes, Linné).

- Esquirol (Sciurus vulgaris, Linné).

- Teixó (Meles meles, Linné).

- Ratolí de camp (Apodemus sylvaticus, Linné).

- Eriçó (Erinaceus europaeus, Linné).

c) Rèptils:

- Vidriol (Anguis fragilis, Lución).



- 51 -

- Serp d’aigua (Natrix natrix).

- Serp d’escala.

- Escurçó (Vipera aspis).

d) Amfibis:

- Gripau (Bufo bufo).

e) Aràcnids:

- Escorpí.

Bassa de Can Cardús: S’han inventariat les següents espècies:

VERTEBRATS

a) Aus:

- Pardal comú (Passer domesticus).

- Falciot comú (Apus apus).

- Falciot pàl·lid (Apus pallidus).

- Oreneta comuna (Hirundo rustica).

- Avió comú (Delichon urbica).

- Abellerol (Merops apiaster).

- Cigonya comuna (Ciconia ciconia) (tardor 1995-96).

- Puput (Upupa epops).

- Cuereta blanca (Motacilla alba).

- Cuereta torrentera (Motacilla cinerea).

- Pit-roig (Erithaculus rubecula).

- Mallerenga carbonera (Parus major).

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

- Aligot (Buteo buteo).

- Àliga marcenca (Circaetus gallicus).

- Estornell negre (Sturnus unicolor).

- Enganyapastors (Caprimulgus europaeus).

- Rossinyol bastard (Cettia cetti).

- Trist (Cisticola juncidis).



- 52 -

- Tudó (Columba palumbus).

- Cadernera (Carduelis carduelis).

- Verdum (Carduelis chloris).

- Titella (Anthus pratensis).

- Bernat pescaire (Ardea pratensis).

- Bitxac comú (Saxicola torquata).

- Blauet (Alcedo attis).

- Cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros).

- Mastegatatxes (Ficadula hypoleuca).

- Rossinyol (Luscinia megarhynchos).

- Rascló (Rallus aquaticus).

b) Mamífers:

- Conill (Oryctolagus cuniculus).

- Rat-penat (Pipistrellus spp.).

- Guineu (Vulpes vulpes) (visites esporàdiques).

- Senglar (Sus scrofa) (visites esporàdiques).

- Teixó (Meles meles) (visites esporàdiques).

c) Rèptils:

- Llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida).

- Tortuga de Florida (Chrysemys scripta).

- Colobra d’aigua (Natrix maura).

- Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus).

d) Amfibis:

- Granota verda (Rana perezi).

- Reineta (Hyla meridionalis).

- Gripau llevadora (Alytes obstetricans).

- Gripau comú (Bufo bufo).

e) Peixos:

- Gambúsia (Gambusia affinis).

- Carpa (Ciprinus carpio).

- Carpí (Grassius auratus).

INVERTEBRATS

f) Insectes:

- 5 espècies d’Odonats.

- 1 espècie de Notonectes.

- 1 espècie de Girínids.

- Grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa).



- 53 -

- Cuca de llum.

- Escorpí d’aigua (Nepa cinerea).

Efecte barrera i connectivitat (corredors a les infraestructures de transport, atropellaments, etc).

De forma general, la fragmentació dels hàbitats de determinades espècies animals implica la pèrdua de la

seva superfície i l’aïllament, donant lloc al seu empobriment biològic. Aquesta situació està directament

associada a l’efecte barrera que generen les infraestructures de transport i altres elements artificialitzadors

que construeix l’home.

A la vegada, aquest efecte barrera elimina les connexions entre altres hàbitats o poblacions i talla corredors

migratoris de determinades espècies (tenint conseqüències més greus com més important sigui el grau de

vulnerabilitat de l’espècie).

Al terme municipal es poden detectar unes barreres a la fauna molt importants: les carreteres C-55, la C-

1414, la N-II i la B-231, bàsicament; les activitats extractives, les tanques que delimiten determinades zones

agrícoles, etc.

En general, existeixen quatre tipus de passos de fauna per tal de minimitzar aquest efecte barrera de les

infraestructures de transport: drenatges, els passos inferiors a la calçada, els passos superiors a la calçada i

els passos d’amfibis, essent les dos primeres tipologies les més utilitzades a Esparreguera, malgrat que

caldria fer un estudi exhaustiu d’inventari i efectivitat dels passos de fauna.

Les variables determinants en l’ús d’estructures condicionades com a passos de fauna, a partir dels

resultats de treballs duts a terme en diferents eixos viaris de Catalunya entre 1993 i 1997 (Rosell & Velasco

1999) són les següents:



- 54 -

Grup taxonòmic Condicions que influeixen sobre l’ús d’un pas

Afavoreix Dificulta

Amfibis • Presència d’aigua a l’interior i a les entrades del pas

• Dimensions àmplies (excepte si es tracta de passos específics amb tanca interceptora i sistemes de guiatge cap al pas)

• Ubicació adequada

• Existència de grans desmunts o terraplens al sector on s’ubica el pas.

• Existència de graons o pous a les entrades de pas.

Rèptils • Substrat natural. • Bon condicionament de la vegetació a

les entrades.

• Presència d’aigua a l’interior i a les entrades del pas.

• Existència de grans desmunts o terraplens al sector on s’ubica el pas.

Petits mamífers • Presència d’aigua a les entrades del pas.

Lagomorfs • Dimensions àmplies. • Bona visibilitat de la boca oposada de

l’estructura, des de l’entrada del pas.

• Substrat de xapa metàl·lica corrugada.

• Existència de graons o pus a les entrades del pas.

Carnívors • Bon condicionament de la vegetació a les entrades.

• Ubicació adequada

• Presència d’aigua cobrint tota la base del pas.

Toixó • Substrat de xapa metàl·lica corrugada.

Guilla • Dimensions àmplies. • Bona visibilitat de la boca oposada de

l’estructura, des de l’entrada del pas.

• Substrat de xapa metàl·lica corrugada.

Ungulats • Dimensions àmplies • Ubicació adequada • Bon condicionament de la vegetació a

les entrades.

• Accés al pas mitjançant rampes d’accés o de descens (pas situat a diferent nivell que els entorns).

Els principals corredors biològics estan situats a la part septentrional del terme municipal, zona totalment

forestal, esdevenint un nexe de comunicació entre el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac

i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. En aquest sentit, el riu Llobregat és un important element de

connectivitat biològica, especialment a tres nivells: zona nord del terme, la Serra de Rubió i Montserrat.

Una altra àrea de connectivitat, tant de fauna forestal com agrícola és la que compren el Bosc de la Vinya

Vella, els torrents de Can Cardús i Can Golart i els conreus de Mas d’en Gall amb Collbató.

Una tercera zona és que comprenen les rieres de Masquefa, Pierola i Magarola, zones fluvials i forestals,

connectades amb els termes municipals del voltant.



- 55 -

La caça.

El terme municipal d’Esparreguera compta amb 120 socis del Club de Caça, els quals disposen d’un total de

1200 ha per dur a terme la seva activitat, pertanyent 400 ha dels Hostalets de Pierola i 900 ha

d’Esparreguera. Val a dir que la finca de Can Tobella, amb més de 400 ha pertany com a zona de caça del

terme municipal d’Olesa de Montserrat.

Els caçadors duen a terme l’ensinistrament dels seus gossos a la zona compresa entre la Colònia Sedó i tot

el vessant dels Blaus situat a sota de Can Comelles. En aquesta zona no s’allibera aviram.

Aquests realitzen tasques de repoblació cada any, consistents en:

- Nadal: alliberament de 150 faisans.

- Març: alliberament de 70 parelles de perdius i 100 parelles de conills.

- Del mes d’octubre al febrer: s’alliberen cada 15 dies 100 conills i 100 perdius, més femelles que

mascles, en una proporció de 5:1.

- A finals de la temporada de caça, al febrer: s’alliberen 100 conills i 200 perdius.

Amb aquest índex d’alliberament d’animals, correspon una ràtio promitja de 21 peces/caçador per

temporada (1 peca per setmana aproximadament), sense tenir en compte els animals caçats no procedents

de les tasques d’alliberament, ni la taxa de natalitat, així com la de mortalitat natural.

Com a aspectes negatius de la caça cal destacar:

1) L’eradicació de bona part de la fauna ornitològica, fet que té conseqüència sobre tota la cadena tròfica

de les comunitats animals i vegetals. Un dels efectes més palesos és l’eliminació de les aus que

s’alimenten i controlen la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Schiff). L’efecte directe

d’aquest fet és l’extensió d’aquesta plaga pels boscos de pins d’Esparreguera, provocant aquesta

malaltia als arbres. Per tant, s’observa clarament les conseqüències indirectes de la caça a través de

tots els esglaons de la cadena tròfica.

2) La gran quantitat de cartutxos abandonats al medi forestal. Aquests trenquen amb l’estètica i el

paisatge del medi natural, generen contaminació al sòl pel seu contingut metàl·lic i plastificat, etc. En

una campanya de recollida de cartutxos realitzada pel Centre Obert La Fulla d’Esparreguera, fa uns 10

o 12 anys enrere, es recolliren 1,5 m3 de cartutxos, essent unes 30.000 unitats aproximadament.

3) El risc de patir accidents per dispars per part dels caminants, ciclistes, etc, etc, quan comparteixen

l’espai amb els caçadors durant l’època de caça. Tot i que aquests últims tenen l’obligació de no

disparar en direcció als camins, així com d’obrir l’arma si es creuen amb una altra persona, és ben

constatat l’incompliment d’aquestes normes bàsiques.

4) La mort directe dels animals per la caça pot implicar la mort directe de les seves cries (efecte indirecte

de mortalitat).

5) La contaminació acústica dels trets, amb el conseqüent efecte sobre la fauna (estrès, etc).

6) L’abandonament de deixalles per part dels caçadors.

7) L’augment de la presència de vehicles a les zones forestals.



- 56 -

2. Anàlisi ambiental

2.1. Àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones:

Sistema hidrològic.

Per tal de regular els usos i la presència humana en la xarxa hídrica que discorre pel terme municipal

d’Esparreguera, així com per preservar-ne i gestionar la seva qualitat ecològica, s’ha delimitat com a

Sistema Hidrològic (H) tot el conjunt de rieres (Puig, Pierola, Masquefa, Magarola, etc) i torrents (Fondo,

Sastre Pobre, Sant Salvador de les Espases, etc), així com el riu Llobregat al seu pas per Esparreguera.

Línies d’alta tensió.

Les línies d’alta tensió que creuen el municipi són:

1) Línia elèctrica Vandellós-Rubí de 220 kV: pertany a la companyia ENHER i discorre al llarg de 2,5

km pel sud del terme.

2) Línia elèctrica Bages- Sentmenat de 380 kV: pertany a la companyia FECSA i discorre durant

7,5km pel nord del terme municipal.

2.2. Àrees de protecció especial, de conservació, fràgils o singulars per la seva incidència de la

normativa ambiental:

Parcs Territorials.

La delimitació dels Parcs Territorials (Pt) es realitza amb l’objectiu d’ordenar aquests espais i regular-ne els

usos que s’hi puguin dur a terme. En ells es prioritza la conservació de les comunitats forestals, minimitzant

l’artificialització de la seva superfície, fent compatibles els usos ambientals, d’esbarjo i l’agrícola. S’han

definit com a Parcs Territorials:

• Torrent Mal.

• El Truquell.

• Els Blaus – Santa Maria del Puig.

Pla Especial del Parc de la Muntanya de Montserrat.

L’àmbit del Pla Especial del Parc Natural de Montserrat (M) comprèn la superfície inclosa en la nova

delimitació proposada pel Parc Natural de Montserrat a Esparreguera, que abasta des del límit nord del nucli

urbà fins el nord del terme municipal. Aquest territori està qualificat com a sòl no urbanitzable i estarà regulat

per les determinacions tant del Pla Especial del Parc Natural com les del present Pla d’Ordenació.



- 57 -

Paratges naturals.

Degut a la seva singularitat, fragilitat ecològica o el seu bon estat de conservació, s’han inclòs dins la figura

de Paratges Naturals els següents:

1. Socarrada.

2. Tossal Rodó.

3. Font de la Canya.

4. Font de la Canya 1.

5. Font del Guinardell.

6. Font de l'Ermita de St. Salvador de les Espases.

7. Font del Torrent de St. Salvador de les Espases (Font de l'ermità o del Peman).

8. Font-safareig de Can Tobella.

9. Font de Can Tobella.

10. Font del Camí de Can Tobella.

11. Coves del Prim.

12. Cova de Can Paloma.

13. Cova del Petrecó.

14. Cova del Seneco.

15. Llentiscle Arbori (zona de la Vinya Vella).

16. Zona Boscosa de la Vinya Vella.

17. Les Roques Blaves.

18. Les Setze Fonts.

19. Font de la Barona.

20. Geòtop de la Colònia Sedó.

21. Font del Torrent Mal.

22. Font de la Teula.

23. Font de Can Golart.

24. Bassa de Can Cardús.

25. Font de l'Avellaner.

26. Font del Roure.



- 58 -

27. Font de la Riera Pierola.

28. Font de la Guineu.

29. Balma de la Riera de Masquefa.

30. Molí de la Riera Pierola (2).

2.3. Àrees de protecció o conservació per la concurrència de valors susceptibles de preservació:

Protecció agrícola.

S’han definit tota una sèrie de territoris per tot el terme municipal com de Protecció Agrícola (PA), com a

terrenys aptes per a l’explotació agrícola, i que a més, es volen protegir pel seu valor agrícola, productiu,

paisatgístic o ecològic.

Aquests es troben especialment situats a la meitat sud i oest del terme, imbricats entre la important xarxa de

torrents i rieres.

Protecció forestal.

S’inclouen dins la categoria de Protecció Forestal (PF) tots aquells territoris no explotats agrícolament i que

acullen masses boscoses madures (inclús boscos de ribera), que cal protegir per garantir l’equilibri

mediambiental del terme municipal. Aquests es troben especialment situats a les zones no afectades pels

incendis del 1986 i 1994, així com al voltant de la xarxa hídrica, constituint els esmentats boscos de ribera.

Regeneració forestal.

Dins de l’àmbit de la Regeneració Forestal (RF) s’inclouen totes aquelles àrees afectades pels incendis

forestals del 1986 i 1994 (com a més recents) i que acullen comunitats arbustives i herbàcies, en diferents

nivells de desenvolupament en la seva estructura, sense constituir un estrat arbori madur. Es concentren

sobretot al nord del terme municipal, a partir de la Serra de Rubió fins el Cul de la Portadora.

L’objectiu d’aquesta delimitació és dur a terme tota una sèrie d’actuacions per tal d’afavorir la seva actual

regeneració (aclarides de masses joves de pi blanc, selecció de rebrots d’arboç i alzina, neteja de l’estrat

arbustiu entorn els càdecs i neteja de l’estrat arbustiu en general).

Restauració de les àrees extractives.

Degut a l’especial incidència mediambiental que tenen les activitats extractives a Esparreguera s’han

qualificat com a zones de Restauració de les àrees extractives (RE), per tal de regular-ne els usos, els

terminis i la seva restauració ambiental.



- 59 -

3. Justificació de l’ordenació Tal i com s’ha avançat en la presentació del present informe, el POUM d’Esparreguera té com a objectiu

bàsic ordenar el creixement del municipi d’acord amb el criteri de configurar una vila mallada, compacta i de

densitat mitjana, tot considerant la necessitat de potenciar un desenvolupament urbanístic sostenible en els

termes establerts per la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme i, en aquest sentit, incorpora les

determinacions necessàries per protegir els espais naturals i els valors existents en el territori municipal, al

mateix temps que potencia la mobilitat sostenible.

Una vegada descrit en el primer apartat del present informe ambiental l’àmbit territorial del POUM i la seva

situació d’acord amb el planejament vigent i delimitades, en el segon apartat, les àrees que s’han d’entendre

com àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, les àrees que es consideren que han de

ser objecte de protecció especial per la incidència de la normativa ambiental, com a conseqüència de la

seva conservació, fragilitat o singularitat i les àrees que es configuren com de protecció o conservació per la

concurrència de valors susceptibles de preservació, procedeix en aquesta tercera part de l’informe

ambiental examinar l’alternativa d’ordenació proposada pel POUM en relació amb les seves actuacions més

transcedents, als efectes de comprovar la seva adequació als principis de sostenibilitat perseguits i

concretar, tant les mesures ambientals adoptades per neutralitzar o disminuir els impactes com, en el seu

cas, les recomanacions que, des d’un punt de vista ambiental, cal tenir en compte en les diferents fases de

desenvolupament de l’ordenació proposada.

3.1. Estructura general del territori

El sistema de comunicacions

L’ordenació establerta en el POUM objecte del present informe té en compte els projectes d’àmbit territorial

en curs (telefèric d’Esparreguera-Olesa i Quart cinturó), que conduiran a què Esparreguera es converteixi en

el centre geogràfic d’un sistema de ciutats format per Terrassa, Manresa, Igualada i Martorell i, en aquest

sentit, i entre d’altres aspectes que s’examinaran més endavant, estableix les determinacions necessàries

per a adequar el sistema de comunicacions propi a aquest nou marc territorial.

Al respecte, i en primer lloc, convé destacar que l’ordenació que planteja millora les connexions entre la

xarxa viària urbana i l’autovia A-2, la qual cosa permet mallar una xarxa que ara és lineal i que es

caracteritza pels seus desequilibris i discontinuïtats. Més concretament, cal destacar que, en relació amb les

indicades connexions, aquestes no sols s’incrementen sinó que el POUM ha optat per preveure rotondes

elevades, la qual cosa s’ha de valorar com l’opció ambientalment més adequada atès que no sols redueix

l’ocupació del sòl sinó que, a més, redueix els moviments de terres derivats, la qual cosa comporta no sols

una menor afectació del territori sinó també una major funcionalitat.

Així mateix, cal assenyalar que amb l’objectiu de mallar la xarxa viària, que s’estableix com una finalitat del

POUM, s’ha previst un element viari, la Ronda Llobregat, que permet recollir les circulacions per la banda

est de la vila i que resulta transcendent atès que en l’actualitat no hi ha vialitat rodada dins del nucli

paral.lela a l’antiga N-II que permeti relligar la trama viària rodada ortogonal a aquella.



- 60 -

Aquest element es concep en el POUM com una via urbana amb carril bici que ha de permetre tant el trànsit

rodat com el passeig, i el POUM insisteix en la importància del seu tractament paisatgístic adequat atès que

ha de constituir la nova façana de la vila al Llobregat.

El traçat previst en el POUM per la referida via és la solució que més s’adapta a la topografia i al paisatge i

en la seva previsió s’ha tingut cura de què no s’afecti a cap espai natural, per bé que la seva execució

requerirà l’aprovació d’un Pla Especial urbanístic el qual haurà de concretar el seu disseny i la implantació

sobre el territori.

A la vista de la infraestructura a la qual ens referim, de la dificultat topogràfica del territori on es preveu

implantar i de la seva transcendència paisatgística, procedirà que en el referit Pla Especial s’incorpori un

estudi d’impacte ambiental i en la seva execució caldrà tenir en compte els passos de fauna o corredors

biològics; que els moviments de terres hauran d’evitar grans talussos i la importància d’establir barreres

acústiques, ja sigui per mitjà d’elements artificials o, per mitjà de la pròpia vegetació.

Juntament amb les operacions indicades, el POUM estableix una altra actuació rellevant des d’un punt de

vista de la vialitat bàsica: l’accés a Mas d’En Gall que s’anomena en el POUM “Camí de l’Alfàbrega”. Una

vegada examinades distintes alternatives, l’opció adoptada pel POUM és la més adequada des d’un punt de

vista ambiental, atès que aprofita el traçat del camí antic de Mas d’en Gall, el qual es preveu connectar amb

la rotonda d’accés a l’A-2 des de la Creueta. A més, i tenint en compte la voluntat del Pla de generar el

menor impacte possible, la seva execució també requerirà d’un Pla Especial previ que concreti exactament

el traçat tenint en compte la topografia i els elements ambientals, seguint el criteri de minimització

d’afectació del relleu, de torrents i rieres i tot preveient passos de fauna en aquells indrets que es requereixi.

Pel que fa al sistema viari, el POUM també planteja la previsió de tres nous ponts sobre el Torrent Mal, una

nova accessibilitat a les àrees industrials i donar caràcter estructural a la xarxa de camins rurals. Des d’un

punt de vista ambiental, es considera que s’ha optat per la millor ordenació pel que fa a aquests elements i,

en particular, convé destacar la transcendència d’ordenar la xarxa de camins rurals i preveure que aquests

tinguin l’amplada establerta per la legislació vigent en matèria de protecció contra incendis, així com establir

la importància de millorar alguns dels mateixos. Així mateix, la nova accessibilitat a les àrees industrials es

considera adequada des d’un punt de vista ambiental atès que minimitza el contacte d’aquestes àrees amb

les àrees residencials. A més, el pont previst sobre el Torrent Mal que comunicarà La Creueta amb el

Polígon Industrial de Can Comelles, permet millorar l’accés a la deixalleria municipal, la qual facilitarà

l’accés al ciutadà a aquesta instal·lació municipal destinada a la recollida i tractament específic dels diferents

tipus de residus.

Quant al sistema viari, el POUM estableix la necessitat de soterrar una bona part dels aparcaments públics

per tal guanyar espai per a les persones. D’aquesta manera, l’impacte visual dels vehicles sobre l’entorn

urbà serà reduït de forma considerable, millorant-se la qualitat de vida dels ciutadans.

En relació amb el sistema de comunicacions, el POUM identifica i qualifica com a sistema ferroviari els

terrenys ocupats per les línies fèrries, que se situen a la part nord del terme municipal travessada per la línia

de ferrocarril Barcelona-Manresa i aquells sòls on es preveu la construcció de l’aeri Esparreguera-Olesa de



- 61 -

Montserrat. Les actuacions sobre el sistema ferroviari hauran de tenir en compte, d’una banda, que l’actual

línia fèrria causa un efecte barrera per a la fauna de la zona, generat tant per les pròpies vies del tren com

per les grans xarxes metàl·liques instal·lades per a evitar l’afectació de les vies en cas de despreniments de

roques, a la zona del Tossal Rodó. I de l’altra, els impactes, des d’un punt de vista energètic i paisatgístic

que poden generar la instal·lació del telefèric. En particular, en l’execució d’aquesta infraestructura caldrà

tenir en compte l’impacte que pot generar la presència de pilones i de cables distribuïts al llarg del trajecte

per sobre del riu Llobregat.

El sistema hidrològic

El POUM ha identificat el sistema hidrològic del municipi i l’ha regulat tenint en compte les limitacions de la

legislació d’aigües i els informes emesos per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En relació amb el sistema hidrològic, cal tenir present que resulta transcendent garantir la seva conservació

atès que es tracta d’espais que garanteixen una riquesa biològica i, en aquest sentit, cal destacar que cal

protegir tant el riu Llobregat com la resta de la conca hidrogràfica estesa per tot el terme municipal (Torrent

Mal, riera de Pierola, riera de Masquefa, torrent del Truquell, torrent Fondo, torrent del Sastre Pobre, torrent

de Sant Salvador, torrent de Mas Grau, etc). Des d’aquest punt de vista, cal considerar com a molt adequat

el fet que el POUM hagi recollit als plànols tots els torrents i rieres indicant l’àmbit del domini públic a fi i

efecte d’aplicar en ells les proteccions establertes per l’ACA i les limitacions de la legislació sectorial.

El POUM estableix la prohibició de la ubicació de construccions a la Zona de Policia dels torrents i rieres

que conformen la xarxa hídrica del terme municipal. En concret, resten subjectes a les limitacions derivades

de la legislació d’aigües les següents activitats:

- Les alteracions substancials del relleu del terreny.

- Les extraccions d’àrids.

- Les construccions de qualsevol tipus (tinguin caràcter definitiu o provisional).

- Qualsevol ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o que puguin ser

causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic.

Amb aquesta prohibició es vol protegir també les comunitats vegetals i faunístiques que formen part

d’aquests cursos fluvials, comunitats molt importants perquè poden acollir una gran diversitat d’espècies.

Pel que fa al sistema hidrològic, cal incidir en l’ordenació que s’estableix en relació amb el Torrent Mal, pel

qual es preveu la implantació d’un parc territorial, per bé que el seu tractament i concret disseny haurà de

ser objecte, d’acord amb el POUM, d’un Pla Especial

Amb la regulació d’aquest parc es respectarà i millorarà l’actual domini públic hidràulic, ja que actualment és

un espai degradat tant físicament com socialment. Fins els aiguats de l’any 2000 va acollir una certa vida a

través dels horts de la seva llera, que van desaparèixer pràcticament en la seva totalitat amb les

inundacions. Actualment, però, encara romanen alguns d’aquests horts.



- 62 -

Per tal de constituir aquest parc es faran actuacions d’endegament d’aquelles parts de la llera i de les seves

terrasses amb més problemes d’erosió i d’inestabilitat. També es realitzarà un camí o itinerari que permetrà

a la gent passejar per aquest entorn fluvial, camí que serà respectuós amb el curs actual del torrent, sense

perdre de vista que aquest torrent presenta avingudes amb un període de retorn curt. Aquest camí

discorrerà properament al llit del torrent, ja que aquest queda encaixonat entre unes parets força verticals.

Amb aquest Parc Fluvial també es pretén recuperar el tradicional ús social del Torrent Mal, a través de la

restauració i correcta gestió dels horts socials treballats pels propis vilatans.

En aquest punt relatiu al sistema hidrològic, també cal posar de manifest que el creixement de la població

d’Esparreguera implicarà un augment en el volum de producció d’aigües residuals. El POUM preveu que els

sectors de creixement garanteixin la concreta gestió de les seves aigües residuals i fa una previsió de sòl

per tal de tenir la possibilitat d’instal·lar una estació depuradora d’aigües residuals, de tal manera que, si

s’escau, els sectors de creixement hauran d’assumir la càrrega d’execució d’aquesta infraestructura. Per

tant, el POUM aposta per una correcta gestió del cicle integral de l’aigua, considerant tant la preservació

dels aqüífers, com el subministrament a la població i el tractament de les aigües residuals.

El sistema d’espais lliures

El POUM regula com a sistema d’espais lliures les àrees destinades a parcs i jardins sobre els quals

s’estableix el compliment dels estàndards legals i els parcs territorials, que s’identifiquen amb la clau Pt, i

que són el Parc dels Blaus, el Parc de Santa Maria del Puig, el Parc del Truquell i el Parc fluvial del Torrent

Mal, al qual ja ens hem referit en el present informe.

- El parc territorial dels Blaus permetrà consolidar l’ús social, ambiental i educatiu que té la zona

anomenada Les Roques Blaves i l’Ermita de Santa Maria del Puig. L’àmbit que abasta el parc inclou

elements de patrimoni històric, com les restes d’una torre de guaita; el Camí de les Bramones, amb

paisatgístiques visuals de la zona; elements d’ús social i educatiu, com els dos miradors dels Blaus, on

es poden observar els afloraments blavosos característics de la zona; la zona de pic-nic formada per

mobiliari de fusta a sota d’un alzinar, al costat del propi camí de les Bramones, etc. Cal destacar que

aquesta zona s’ha proposat com a territori a formar part del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

pel seu interès ecològic i geològic.



- 63 -

Per tant, amb la delimitació d’aquest parc es durà a terme una dinamització dels usos socials, els quals

abasten des dels passejants, els ciclistes, els passejants a cavall, etc., i es realitzarà una gestió adient

de la zona per tal de preservar-la en correctes condicions.

- En la zona corresponent al Pla del Puig, la delimitació d’aquest parc permetrà consolidar i gestionar

l’ampli ús social que presenta aquest turó. Són habituals els dinars a l’esplanada, així com la passejada

dels vilatans. Aquest turó presenta, entre els seus elements de patrimoni històric, l’Ermita del Puig i les

restes de l’antic Castell d’Esparreguera. Aquesta zona està situada, també, molt properament al geòtop

de les Roques Blaves i al camí forestal de Les Bramones.

Cal dir que en les antigues cases situades de l’esplanada es podria instal·lar una Escola de Natura, per

tal d’informar a tots els visitants, alumnes, etc, sobre les peculiaritats ecològiques dels Blaus, així com

de la resta del terme municipal i la relació dels terrenys forestals d’Esparreguera amb la Muntanya de

Montserrat.

Parc territorial del Truquell: La delimitació d’aquest parc permetrà assolir la protecció de les àrees agrícoles

situades a Les Costes de la Gorgonçana i a la pròpia Serra del Truquell. Aquesta protecció resulta important

per tal de lluitar contra la degradació paisatgística i ecològica que està patint aquest lloc del terme municipal

degut a les extraccions de graves de la zona.

- Pel que fa al sistema d’espais lliures, cal referir-se també en aquest informe ambiental a la Bassa de

Can Cardús. La zona de la bassa, situada a les afores de Mas d’en Gall, amb 903,10m2 i 1,5 ha de

superfície total, està composada per la pròpia bassa d’aigua, una cubeta amb restes de vegetació

humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l’extracció de l’any 1992 (origen



- 64 -

de la bassa), la qual presenta un aspecte degradat per l’erosió generada pels vehicles tot terreny.

També hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l’espai. L’aigua que conté la bassa prové de

l’aflorament de les aigües del nivell freàtic al rebaixar-se la cota del terreny amb les esmentades

excavacions.

Com a valors ecològics que presenta cal destacar que aquesta bassa forma part del Catàleg d’espais

d’interès per al desenvolupament dels amfibis, un dels grups animals més amenaçats pel canvi climàtic.

També hi ha la presència d’aus aquàtiques que estan protegides per la legislació vigent. D’altra banda,

acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l’ampar de la Llei d’Espais Naturals

de Catalunya.

L’ordenació prevista en el POUM per aquesta bassa pretén preservar totes aquestes qualitats i permetre, en

cas que s’aprovi, l’execució d’un projecte de restauració de la zona realitzat per la Fundació Terra,

consistent bàsicament en la creació d’una segona bassa d’aigua que estaria comunicada amb l’existent, i la

millora de la vegetació de l’entorn.

En les actuacions que es projectin sobre la bassa, caldria tenir en compte la necessitat de combatre

determinades problemàtiques existents, com són l’abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació

de paranys il·legals per a la captura d’ocells silvestres i la introducció d’espècies no autòctones que afecten

tant a la qualitat de l’aigua com a la resta d’espècies.

El sistema d’equipaments comunitaris

Tal com s’assenyala a l’anàlisi urbanística realitzada, Esparreguera presenta un gran desequilibri en la

distribució dels equipaments entre la seva part de ponent, infradotada, i la de llevant. Per aquest motiu el

POUM defineix l’establiment i la distribució de nous equipaments en els nous barris previstos i en aquelles

àrees infradotades que disposen d’espai per a la seva ubicació.

Així, a La Plana es preveu la ubicació d’un nou ambulatori, així com un nou institut; a Can Comelles una

escola, etc. D’aquesta manera, s’aconseguirà millorar les relacions socials, econòmiques i ambientals de

cada barri, en disposar d’aquells serveis necessaris per a la vida diària, sense haver de dependre tant

necessàriament del nucli urbà.



- 65 -

D’altra banda, el reequilibrament dels equipaments plantejat pel POUM d’Esparreguera minimitzarà la

mobilitat amb transport privat obligada en l’actualitat com a conseqüència de la manca d’equipaments en

determinades zones del municipi.

Resulta d’interès destacar que el POUM d’Esparreguera estableix que la construcció dels nous equipaments

previstos, tant els sanitaris com els educatius, culturals i esportius, cercaran la màxima sostenibilitat, tant en

la fase de construcció (tipologia edificatòria, elements constructius, instal·lacions, materials de construcció,

salut i qualitat interior), d’execució, d’ús i manteniment, i la d’enderroc. Com a aspectes que cal tenir en

compte en tot cas, es destaquen:

- Minimització de l’impacte ambiental de la construcció (i del cicle de vida dels materials que la

constitueixen).

- Utilització de materials de baix impacte ambiental en la seva producció; o bé que siguin reciclats o

reciclables.

- Dissenys constructius adequats a les necessitats.

- Introducció d’energies renovables (solar fotovoltaica i tèrmica, etc.).

- Utilització de tecnologies per a l’estalvi d’energia: bombetes de baix consum, dispositius automàtics

d’il·luminació, aprofitament de la llum natural (maximitzada gràcies al disseny i l’orientació de l’edifici),

etc; i per a l’estalvi d’aigua: cisternes de lavabo dobles, aprofitament d’aigües pluvials per a l’aigua dels

lavabos, dutxes de baix consum i reductors de cabal, ús de filtres/perlitzadors per a aixetes, ús d’aixetes

amb un sol comandament, aixetes termoestàtiques, aixetes amb tancament automàtic, la prevenció de

la corrosió i les incrustacions a les conduccions d’aigua, la instal·lació en aquests edificis de superfícies

semipermeables pel drenatge, canalització i aprofitament de les aigües pluvials, etc.

- El disseny dels edificis que permeti el desenvolupament de l’Efecte Trombe (circulació d’aire calent i

fred a l’interior de l’edifici de forma natural, permetent el confort sense l’ús d’energies).

- En el cas de piscines, s’adoptaran les següents mesures per a l’estalvi d’aigua:

1) Reutilització per al reg del percentatge diari d’aigua que per llei ha de ser abocada.

2) El tancament de la piscina, protegint l’aigua de l’evaporació, els tractaments i les neteges.



- 66 -

3.2. El sòl no urbanitzable

El POUM classifica com a sòl no urbanitzable els terrenys que pels seus valors agrícoles, forestals o

ambientals es consideren incompatibles per a la seva transformació urbanística i també aquells que es

consideren inadequats pel desenvolupament urbà, tot preveient com un dels seus objectius fonamentals

protegir el medi físic i natural.

A aquests efectes, es preveuen en sòl no urbanitzable quatre qualificacions urbanístiques: zona de

protecció agrícola, zona de protecció forestal, zona de regeneració forestal i zona de restauració d’àrees

extractives.

La regulació establerta a les diferents zones previstes contempla la protecció tant de les activitats agrícoles

con forestals, en tant que activitats econòmiques que contribueixen a fomentar l’equilibri i la biodiversitat i

també enfront de propostes especulatives de reclassificació del sòl.

La zona de protecció agrícola:

El POUM protegeix les àrees agrícoles del terme, tant pel seu valor social, econòmic i ecològic, com per

exemple, Can Tobella, Can Paloma, Can Castells i espais entorn Mas d’en Gall i Can Rial. En concret, es

tracta de terrenys que actuen com a part del mosaic territorial, fent que el paisatge sigui heterogeni; actuen

de fre davant dels incendis forestals; fan de coixí entre les zones urbanes i les àrees forestals; fan de

corredors biològics d’espècies que habiten en zones agrícoles; acullen espècies animals i vegetals a les

seves vores diferents a les que es troben en zones forestals, tot contribuint a la diversitat, etc.

La zona de protecció forestal:

La conservació de les àrees forestals queda àmpliament justificada per les seves funcions ecològiques,

socials i econòmiques. En concret, les seves funcions i els beneficis que aporta són, entre d’altres:

- Mantenen la connectivitat entre espais naturals (tant de la fauna com de la vegetació).

- Regulen el cicle de nutrients del sòl, evitant la seva pèrdua excessiva.

- Regulen el cicle hidrològic, ja que afavoreix en una major infiltració de l’aigua precipitada, retenen

l’aigua que posteriorment s’evapora i es transpira per la vegetació, de manera que es disminueix

l’escorriment superficial.

- Actuen de controladores de les avingudes d’aigua.

- Disminueixen l’acció erosiva de l’aire i l’aigua sobre el sòl.

- Absorbeixen el CO2 a través de la fotosíntensi (contribució a la reducció de l’efecte hivernacle).

- Produeixen oxigen.

- Acullen comunitats vegetals de diferents tipus.

- Acullen comunitats faunístiques que poden ser d’especial interès.

- Disminueixen la incidència directa de la radiació solar al sòl.

- Generen microclimes diferents en el seu interior, comparant amb zones no forestals.

- Immobilitzen determinats contaminants.



- 67 -

- Presenten determinats organismes, com líquens, que actuen com a indicadors de la qualitat de l’aire.

Així, si no es troben presents, aleshores la contaminació és rellevant.

- Produeixen beneficis econòmics i humans: tala d’arbres, recollida de fruits, bolets, espàrrecs, plantes

aromàtiques, etc.

- Generen interessos educatius, científics, didàctics i de lleure.

La zona de regeneració forestal

El Pla fomenta la recuperació de les àrees cremades pels incendis forestals dels anys 1980, 1985, 1986 i

especialment, el de 1994. Per fer-ho, defineix com a ús del sòl un àmbit de “Regeneració forestal”, on es

delimiten quines tasques cal realitzar sobre la vegetació per tal d’afavorir el desenvolupament d’un bosc de

qualitat i prevenir possibles nous incendis forestals.

Aquestes tasques s’han de prioritzar en el següent ordre, tant per motius ecològics com econòmics:

1) Aclarida de les masses joves de pi blanc (Pinus halepensis) que presenten unes densitats de

peus elevades. Són un total de 152,61 ha repartides sobretot a la Serra de Rubió. D’aquesta

manera s’aconseguirà desenvolupar un bosc de qualitat i disminuir el risc d’incendi.

2) Selecció de rebrots d’arboç (Arbutus unedo) i d’alzina (Quercus ilex sp. ilex) (414,45 ha).

L’espècie predominant és l’arboç, concentrat a tota la part septentrional del terme i que ha

rebrotat en unes densitats molt importants. Aquest tipus d’espècie arbòria pot donar lloc a un bosc

frondós i peculiar, doncs a Catalunya no és una espècie tant àmpliament estesa com el pi blanc.

3) Neteja de l’estrat arbustiu entorn els càdecs (Juniperus oxycedrus) (119,38 ha), espècie més aviat

minoritària a Catalunya i que ha rebrotat a les parets i a la base del Tossal Rodó i en zones de la

Socarrada.

4) Neteja de l’estrat arbustiu en zones de risc d’incendi (sense regeneració arbòria), amb un pendent

inferior al 50% (13,38 ha), per tal de disminuir la càrrega de combustible davant de possibles nous

incendis.

5) Neteja de l’estrat arbustiu de la resta d’àrees forestals (309,32 ha), perseguint els mateixos

objectius.



- 68 -

La zona de restauració d’àrees extractives

El municipi d’Esparreguera, és un dels municipis de la comarca del Baix Llobregat amb una major superfície

del seu terme municipal afectada per activitats extractives. En concret, un 3,07% de la seva superfície

(83,21 ha) està ocupada per explotacions a cel obert. Les graveres es troben principalment concentrades al

sud-est del municipi, on es localitzen els majors dipòsits d’àrids, relacionats directament amb la dinàmica

hídrica del riu Llobregat, a excepció de l’explotació de La Masia, situada en el marge sud-oest del municipi.

Tota activitat minera implica una modificació de l’entorn on es troba, això desencadena la possibilitat de que

es produeixin un seguit d’impactes sobre el medi ambient. Doncs bé, el principal impacte ambiental que

generen les activitats extractives existents a Esparreguera és sobre el paisatge, l’atmosfera, i en alguns

casos, les aigües. Concretament, les activitats extractives existents a Esparreguera generen els següents

impactes ambientals:

- Impacte visual:

La modificació de la topografia originada, la destrucció de la vegetació i la construcció d’infrastructura

auxiliar per a l’explotació, entre altres activitats comporta una destrucció del paisatge originari i una

conseqüent pèrdua de la qualitat visual del mateix. Al terme d’Esparreguera, les graveres són molt

evidents i es poden veure des de molts punts, principalment es detecten canvis importants en la

morfologia del terreny a través de grans talussos verticals

- Impacte biològic:

L’activitat extractiva comporta la pèrdua de la biodiversitat, desforestació i variació de les condicions

microclimàtiques. Al terme d’Esparreguera les graveres estan situades principalment a la riba del riu

Llobregat, de manera que actuen com una barrera física per al moviment faunístic que viu a les vores

del riu, alhora per tant que trenquen la funció de corredor biològic que tenen les lleres en bon estat. Per

aquesta mateixa raó, no es conserva el bosc de ribera.

- Impacte geològic:

El resultat de l’extracció de les roques per àrids, comporta una destrucció dels dipòsits fluvials lligats a la

dinàmica hídrica del riu Llobregat, en el seu pas per Esparreguera. En conseqüència, les lleres del riu

en aquest punt han quedat malmeses i per tant les condicions actuals fan que la zona sigui més

vulnerable davant de les possibles i potencials avingudes. Les graveres d’Esparreguera exploten el

terreny a través d’un sistema de terrasses pel que s’afavoreix a la verticalització dels talussos de gran

alçada. Els materials que s’exploten són principalment les graves quaternàries que constitueixen els

dipòsits de terrassa o bé, els conglomerats i graves poc consolidats d’edat miocena. La poca

consistència dels materials afavoreix l’erosió.



- 69 -

- Impacte hidrogeològic:

L’alteració dels sistemes aqüífers es dóna pel fet que una extracció d’aquestes dimensions redueix la

superfície de recarrega d’aigua meteòrica. Per altra banda, els dipòsits de graves actuen com dipòsits

granulars, és a dir com a bons aqüífers lliures molt porosos amb gran capacitat per retenir aigua. La

sostracció d’aquests materials fa que bona part de la dinàmica hídrica subterrània es vegi alterada i els

aqüífers superficials destruïts.

- Impacte hidrogràfic:

Les extraccions també han comportat una modificació dels sistemes d’escorrentia superficial, trencant

l’equilibri hidrològic original i fent disminuir els canals que alimenten el riu Llobregat. Per altra part,

l’acumulació de residus de la pròpia activitat o derivats de les màquines, com ara olis o altres productes

constitueixen una focus de potencial contaminació per a les aigües superficials i subterrànies. La poca

consistència dels materials que s’exploten afavoreix la seva erosió i posterior sedimentació en els

cursos d’aigua on aboquen les aigües meteòriques que actuen com agents de desgast i transport.

- Impacte geotècnic:

Algunes de les explotacions presenten talussos superiors als 45º i alçades de fins a 25 metres, que

presenten un risc elevat a despendre’s davant de la pèrdua resistència del terreny i la modificació dels

angles d’estabilitat. Algunes d’aquests fronts d’explotació estan pròxims a la carretera o camins, essent

potencial el risc de col·lapse sobre aquests eixos de comunicació.

- Impacte edàfic:

L’extracció de les graves implica de manera directa la desaparició completa del substrat edàfic. En cap

cas s’ha fet un decaptage selectiu per tal de fer un reserva de la capa de sòl amb la finalitat de poder-la

instaurar durant la fase de restauració de la zona. Aquesta pèrdua de sòl porta un impacte induït,

l’augment dels processos erosius per l’acció de l’aigua de pluja i el vent, alhora això implica la formació

de grans talussos en el relleu.

- Impacte atmosfèric:

Augment de la pol·lució atmosfèrica a causa del moviment de materials, transport amb camions i pols

que genera la pròpia explotació. L’activitat extractiva d’Esparreguera genera l’emissió de partícules

sòlides en suspensió.

Impacte acústic:

Augment de la contaminació acústica a conseqüència de l’explotació contínua amb maquinaria i el

trànsit constant de vehicles pesats



- 70 -

La restauració d’un espai alterat per una activitat extractiva és entesa com el conjunt de processos que

tenen per objectiu condicionar una zona d’explotació de tal manera que s’aconsegueixin les condicions

inicials o en el seu defecte una màxima integració amb l’entorn natural. La legislació de mines vigent regula

la restauració d’una zona afectada per una activitat extractiva, sota el principi bàsic que tota activitat

extractiva necessita d’un pla de restauració prèviament aprovat amb un contingut mínim.

Una vegada analitzades les activitats extractives al municipi d’Esparreguera i els impactes que generen, es

considera molt adequada una regulació com la que estableix el POUM que delimita les actualment existents

i les qualifica de zona de restauració de les àrees extractives, tot prohibint noves explotacions fins que, si

s’escau, no es realitzi l’aprovació d’un Pla Especial d’Activitats Extractives i establint que s’hauran de

destinar els recursos necessaris per a la gestió del programa de restauració per a cadascuna d’elles al

temps que estableix un termini màxim de quinze anys des de la data d’aprovació del POUM, per finalitzar les

activitats existents, determinant que la finalització d’aquest període o, en el seu cas, del termini previst en el

Pla de Restauració donarà lloc a l’extinció de les llicències atorgades.

L’ordenació establerta per aquesta zona resulta molt transcendent des d’un punt de vista ambiental atès que

les graveres existents han generat i generen en l’actualitat un importantíssim impacte sobre el medi.

Protecció dels elements de patrimoni natural i històric d’Esparreguera.

Un altre punt que el POUM considera fonamental és la protecció d’aquells elements considerats patrimoni

natural d’Esparreguera: elements d’interès geològic (La Puda, els Blaus, la Cova del Petrecó, etc.), hídric

(les fonts d’aigua), paisatgístic (masies com Can Golart, la Casa Blanca, Can Tobella; Mas Manader, el Cul

de la Portadora amb restes de ceràmica ibèrica, etc.). A aquests efectes en el catàleg que integra la

documentació del POUM es recullen tots aquells béns del sòl no urbanitzable a protegir i es preveu que un

Pla Especial concreti aquesta protecció, Pla Especial aquest que haurà de tenir en compte la

transcendència ambiental tant de protegir els paratges naturals com de rehabilitar i restaurar les edificacions

existents en sòl no urbanitzable als efectes de destinar-les als usos que s’admeten en la legislació

urbanística i es recullen en el POUM.

3.3. El sòl urbà

El nucli antic

El POUM regula els usos del nucli antic de manera que minimitza el creixement de la vila, mitjançant el

“reciclatge” de la mateixa, disminuint així la seva expansió territorial i, per tant, el seu impacte sobre el

territori natural, ja sigui agrícola, forestal, etc.

El POUM estructura les actuacions urbanístiques de manera que s’optimitza l’ocupació del sòl i es minimitza

l’impacte visual sobre el casc urbà. En aquest sentit, primer, realitza una regulació dels usos mitjançant el

reaprofitament i l’ocupació d’habitatges buits al nucli urbà per tal d’evitar un creixement innecessari de la vila

i també amb l’objectiu de dinamitzar més la vida al centre de la vila.



- 71 -

D’altra banda, destina com a equipaments edificis que actualment estan infrautilitzats, com són l’Escorxador,

l’Ateneu, certs edificis del casc urbà, la caserna de la Guàrdia Civil, etc.

Així mateix, l’ordenació prevista pel nucli fomenta la seva accessibilitat a peu i afavoreix el transport públic,

al temps que s’equilibra la densitat amb les dotacions previstes.

Els barris allunyats del nucli: les urbanitzacions

El POUM ordena els barris residencials allunyats del nucli: Mas d’en Gall, Can Rial i Can Vinyals, tot limitant

el seu creixement als efectes de contenir l’ocupació del territori i racionalitzar la xarxa viària, afavorint el

transport públic i els vials peatonals. Així mateix, es regula l’adaptació de l’edificació a la topografia als

efectes de generar el menor impacte possible i reduir els costos de construcció. En relació amb la regulació

d’aquests barris destaca la reserva de terrenys per millorar les dotacions d’espais lliures i d’equipaments.

3.4. El sòl urbanitzable

El sòl urbanitzable que preveu el POUM es limita a contemplar aquells terrenys que es consideren

necessaris per a garantir el creixement de la població i l’activitat econòmica i que s’entenen aptes per a dur

a terme aquesta transformació, tot distingint entre sòl urbanitzable delimitat i no delimitat als efectes

d’ordenar el creixement i tot preveient la necessària garantia en tot cas dels recursos hídrics, energètics i de

recollida i depuració d’aigües. Així mateix, en els diferents sectors de sòl urbanitzable es preveu que

aquests hauran de contribuir a millorar o completar l’estructura viària del nucli, la qual cosa s’haurà

d’efectuar tenint en compte les exigències d’afavorir l’accessibilitat i el transport públic.

El POUM estableix per tots els sectors de sòl urbanitzable residencial l’obligació de reservar per a la

construcció d’habitatges de protecció pública, el sòl necessari per a localitzar el 35% de sostre destinat a

habitatge, tot preveient una edificació compacta de densitat mitjana.

Els dos sectors de sòl urbanitzable delimitats previstos són el sector residencial del Castell II-La Creu i el

sector industrial de L’Olana que ja estaven previstos en el planejament vigent. Respecte al primer, resulta

d’interès assenyalar que dins d’aquest sector es contempla la implantació del parc del Truquell, de 6

hectàrees aproximadament, amb l’objecte d’envoltar el cementiri i constituir un filtre entre l’àrea urbana i la

rústica. Pel que fa al sector de L’Olana, es planteja una ordenació que permet una oferta de parcel·la

mitjana i s’estableix una nova previsió dels accessos viaris, que permetran evitar el trànsit de vehicles

pesants a través de l’únic actual accés des de La Plana, de manera que es minimitzarà el contacte amb les

àrees residencials i, per tant, es millorarà la qualitat de vida dels ciutadans, en quant a l’actual trànsit

generat, la contaminació atmosfèrica i acústica, el risc d’accidents, etc.

D’altra banda, s’estableixen quatre sectors de sòl urbanitzable no delimitat: el sector de La Creueta, el del

Truquell-Can Sant Joan, el de la Serralada i el de Llobregat.

-



- 72 -

- Pel que fa a La Creueta, el POUM preveu el creixement urbà amb una densitat mitjana per tal d’ajustar-

se a l’espai on actualment hi ha els camps de conreu. En la seva implantació cal evitar l’afectació de

l’entorn forestal i valuós de la Vinya Vella, així com les seves vinyes.

- El sector del Truquell-Can Sant Joan, que es preveu com un sector discontinu té per objecte implantar

una àrea industrial al sud del Truquell i un parc agrari a Can Sant Joan. La implantació de l’àrea

industrial haurà de tenir en compte de preservar les comunitats de matollar de pi blanc en regeneració

acompanyat d’altres espècies vegetals, així com les zones agrícoles de la resta de la serra. Per tal de

minimitzar l’impacte mediambiental que es pugui ocasionar, es durà a terme un control de les tasques

d’atalussament per ubicar-hi les naus (esglaonats) i un control de que no es realitzin abocaments de

residus incontrolats degut a les tasques de la construcció.

- El sector de la Serralada. Per dinamitzar la zona, es podria preveure que la masia de Can Roca acollís

l’Escola del Circ i que la masia de Can Sant Joan es destinés com a equipament d’ensenyament

agrícola i forestal. En tot cas, el POUM preveu un equipament docent d’1 Ha al marge esquerre del

principi del camí per tal de dotar al barri de Can Comelles d’aquest equipament educatiu que resulta

necessari. També es preveu la continuació del Passeig de la Serralada per tal de millorar la

comunicació amb aquestes zones. Tant sols es preveu la delimitació d’una petita zona residencial,

entorn de l’equipament docent, per tal de dinamitzar-lo i realitzar un acabament més coherent de la vila

amb aquest equipament.

D’aquesta manera, deixant la part més septentrional i oriental sense urbanitzar es minimitzarà la

incursió o pressió de la presència urbana a les zones forestals del terme, especialment a les Roques

Blaves, fet que es traduiria probablement en un increment de l’abandonament de deixalles, un augment

del risc d’incendi forestal degut a la proximitat, afectacions físiques al geòtop, etc.

Finalment, cal tenir en compte que un factor decisiu per a la percepció dels ciutadans d’Esparreguera és

la imatge de Montserrat i és que la presència de la muntanya de Montserrat des de qualsevol punt del

terme, forma part de la identitat de la vila. Per aquest motiu, la construcció de les vivendes a la zona

tindrà en compte aquest valor paisatgístic, regulant-se les alçades de les edificacions de manera que no

es produeixi una pantalla visual a aquesta identitat.

- El sector del Llobregat es delimita als efectes de dotar d’urbanitat la nova Ronda del Llobregat i es

condiciona a l’execució d’aquesta infraestructura en el tram on s’inclou el sector. L’edificació haurà de

tenir en compte l’adaptació a la topografia i l’impacte paisatgístic, i s’haurà de tenir especial cura en

minvar l’impacte volumètric i procurar accessibilitat i transparència visual.



- 73 -

3.5. Aspectes sobre les edificacions i sobre els espais que regula el POUM i que resulten d’interès des d’una perspectiva ambiental

Control de la contaminació

El POUM estableix que es tindrà en compte la realització d’unes tasques de prevenció de possibles

fenòmens de contaminació que poden provocar:

a) Les indústries (les ja existents i les futures), ja sigui d’emissions atmosfèriques per part de focus

potencialment contaminadors de l’atmosfera (Decret 833/1975) o bé, d’emissions difoses. Aquests

contaminants poden ser el CO2 (diòxid de carboni), CO (monòxid de carboni), SO2(diòxid de sofre), NO2

(diòxid de nitrogen), NO (òxid de nitrogen), compostos orgànics volàtils, partícules en suspensió, etc.

També es tindrà en compte les aigües residuals abocades per aquestes activitats i el seu destí (a llera

pública, com el Torrent Mal, o a la xarxa de clavegueram), els sorolls que poden generar, l’impacte

lumínic (Llei 16/2002), la contaminació del sòl degut a abocaments industrials, etc.

b) Els vehicles, a través de les seves emissions de CO, CO2, partícules en suspensió i NOx, essent aquest

últim precursor de l’ozó troposfèric, agent causant de problemes respiratoris en la població i agent

alterant del metabolisme de la vegetació (forestal i agrícola).

c) Les vivendes: aigües residuals i emissions atmosfèriques, especialment.

En concret, la regulació de quins seran els límits dels nivells d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi

ambient queda recollit a les Normes Urbanístiques del POUM, establint els límits i requeriments pel que fa a:

sorolls i vibracions, contaminació atmosfèrica, aigües residuals, residus sòlids, càrrega i descàrrega,

aparcaments, olors, radiacions electromagnètiques, el risc d’incendi i el risc d’explosió. També regula l’àmbit

d’aplicació de les mesures correctores per tal de disminuir la incidència mediambiental de les activitats.

Es considera necessari dur a terme un control d’aquestes activitats per tal de poder detectar i evitar

possibles episodis de contaminació (per exemple, el cas de la contaminació per crom hexavalent al torrent

Mal) i així poder actuar i aplicar mesures correctores ràpidament.

- El POUM regula l’edificació en zones de pendent elevat, la qual cosa es considera d’interès des d’una

perspectiva ambiental atès no sols el necessari respecte per la topografia sinó també atès que aquestes

edificacions solen ser agressives amb l’entorn ja que sovint es construeixen en zones forestals, amb el

conseqüent risc d’incendi i l’impacte paisatgístic que generen.

- Conservació dels espais naturals i dels corredors biològics

El POUM d’Esparreguera presenta, entre els seus pilars bàsics, un requisit estratègic per garantir la

sostenibilitat: la conservació dels espais naturals que formen part del territori d’Esparreguera, espais

ben diversos que garanteixen una riquesa biològica. Dins d’aquesta conservació s’hi inclou, a més, la

d’aquells espais que actuen com a connectors i corredors biològics d’espais, com podent ser el riu

Llobregat i la resta de la seva conca hidrogràfica estesa pel terme municipal.



- 74 -

Un valor afegit que encara justifica més la conservació d’aquests espais és la presència del Parc

Natural de la Muntanya de Montserrat, de la que Esparreguera en forma part, actualment, com a Entorn

de Protecció. El límit d’aquest entorn arriba fins la carena de la Serra de Rubió i abasta tota la part

situada al nord-est del riu Llobregat, vorejant part del Tossal Rodó i el Cul de la Portadora. Un pas

endavant que realitza el POUM és la inclusió de 1.127,86 ha forestals dins la figura del Parc Natural.

Les zones incloses són tota la part septentrional del terme (Cul de la Portadora, Tossal Rodó, la

Socarrada, Sant Salvador de les Espases, Serra del Cairat fins La Puda) i la Serra de Rubió, el Mas

Manader i les Roques Blaves.

D’aquesta manera es millorarà el coneixement que pot arribar a aportar aquesta zona (botànic, faunístic,

ecològic, del procés de regeneració post-incendi, la dinàmica de connectivitat entre espais naturals, els

moviments migratoris, la distribució d’espècies, etc), així com es permetrà dur a terme una gestió adient,

conservar-la i protegir-la de fenòmens naturals (incendis forestals, empobriment genètic de les

poblacions, etc) i antròpics (degradació degut a l’accés per motos i quads, etc).

- Prevenció d’incendis

Per tal de prevenir i lluitar contra possibles nous incendis forestals el POUM considera fonamental,

juntament amb el Pla de Prevenció d’Incendis, la conservació i manteniment d’un bon estat de la xarxa

de pistes forestals que abasta tot el territori forestal del terme. Aquest bon estat s’aconsegueix per mitjà

de tasques d’arranjament de les pistes, com poden ser, l’anivellament i eliminació de xaragalls, el

manteniment de l’amplada de les pistes, l’eliminació de la vegetació que hi creix en elles, el

manteniment de les canaleres d’evacuació de les aigües, etc.

- Connectivitat i fragmentació del territori.

Els corredors biològics són fonamentals per garantir la supervivència dels espais naturals i evitar el seu

aïllament, fet que implicaria un empobriment de la diversitat genètica que acullen i per tant, la

progressiva desaparició d’espècies.

Per tal de garantir aquesta connectivitat, els traçats de les noves vies de comunicació previstes

disposaran dels seus corresponents passos de fauna, adequats a l’espècie animal que s’espera que les

creuin.

D’altra banda, el Pla ha evitat fragmentar tots aquells espais que conformen la xarxa hídrica de torrents i

rieres a l’hora de delimitar les àrees agrícoles (les existents i les previstes), les quals conviuen amb

elles.

INFORME AMBIENTAL DEL POUM D’ESPARREGUERA · Això ha provocat que l’efecte combinat d’una...

Documents

Transcript of INFORME AMBIENTAL DEL POUM D’ESPARREGUERA · Això ha provocat que l’efecte combinat d’una...