Conjuntura econòmica i inversió a Catalunya, 31 de juliol de 2013
Informe de conjuntura econòmica de Catalunya 3r trimestre de 2010
-
Upload
cambra-de-comerc-de-barcelona -
Category
Business
-
view
275 -
download
1
Transcript of Informe de conjuntura econòmica de Catalunya 3r trimestre de 2010
Conjuntura
Econòmica
de Catalunya
Gabinet d’Estudis Econòmics
III trimestre del 2010
2
ECONOMIA CATALANA
Índex
I. Activitat
Activitat econòmica ...................3
Demanda interna .......................4
Sector exterior ............................5
Indústria......................................7
Construcció.................................9
Serveis i comerç minorista........11
Turisme.....................................12
Serveis a les empreses ............13
II. Mercat de treball .....................14
III. Preus i salaris
Preus de consum......................16
Preus industrials .......................17
Preus de l’habitatge..................18
Costos laborals.........................19
3 I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT
� Activitat econòmicaActivitat econòmicaActivitat econòmicaActivitat econòmica
El PIB català creix, per tercera vegada consecutiva ,
el tercer trimestre
Segons l’indicador sintètic d’activitat de la Cambra, el PIB
català ha crescut el 0,2 % intertrimestral (el 0,1 % segons
l’avanç d’Economia i Finances de la Generalitat). Tot i que
aquest ritme de creixement és similar al dels dos trimestres
precedents, la Cambra estima que tant el consum de les llars
com les exportacions han perdut impuls el tercer trimestre, si
bé això ha estat contrarestat per la desacceleració del
creixement de les importacions i la menor caiguda de la
inversió. En termes interanuals, cal assenyalar que el tercer
trimestre del 2010, el PIB ha deixat de caure.
L’empitjorament de les expectatives per al quart
trimestre fa caure l’indicador de clima empresarial
L’indicador de clima empresarial de Catalunya (ICEC)
elaborat per la Cambra a partir de l’enquesta de conjuntura
retrocedeix per l’empitjorament de les expectatives
empresarials per al quart trimestre. L’empitjorament però és
moderat i no és generalitzat a tots els sectors, només es
dóna a la construcció i al sector hoteler. L’evolució de l’ICEC
avança, per tant, una pèrdua d’impuls del PIB el quart
trimestre. Per al conjunt del 2010, la Cambra preveu que el
PIB caurà el -0,5 % anual, una previsió que no ha variat amb
relació a la realitzada el juliol. I per al 2011 es preveu que el
PIB creixerà a l’entorn del 0,8 %, una dècima més del previst
el juliol. Aquest creixement serà impulsat, sobretot, per la
recuperació de la inversió en béns d’equipament i el
creixement sostingut de les exportacions.
QUADRE 1. Activitat i demanda Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Activitat
Indicador sintètic de PIB III trim. 10 0,32 -0,72 -4,1 CAMBRABCN II trim. 10 -0,1 -0,7 -3,6 INE
Indústria III trim. 10 3,82 -0,12 -12,3 CAMBRABCN II trim. 10 2,2 -0,1 -14,7 INE
Construcció III trim. 10 -7,42 -7,72 -6,3 CAMBRABCN II trim. 10 -6,4 -6,4 -6,3 INE
Serveis III trim. 10 0,52 0,12 -1,3 CAMBRABCN II trim. 10 0,3 -0,2 -2,0 INE
Creació d'empreses oct. 10 -23,0 1,6 -26,7 IDESCAT oct. 10 -18,4 9,6 -29,9 IDESCAT
Demanda
Consum privat III trim. 10 1,92 0,42 -5,1 CAMBRABCN II trim. 10 2,0 0,8 -5,0 INE
Formació bruta de capital fix III trim. 10 -5,82 -8,62 -14,8 CAMBRABCN II trim. 10 -7,0 -8,8 -15,3 INE
Exportacions de béns3 ag. 10 28,9 17,0 -18,2 DGD ag. 10 27,8 17,0 -5,0 DGD
Importacions de béns3 ag. 10 23,2 15,4 -23,1 DGD ag. 10 18,8 15,2 -26,2 DGD
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Dades en valors nominals
Creixement del PIBPrevisions de la Cambra
-0,5
2,8
0,8
1,5
2,5
1,7
-1
0
1
2
3
Catalunya Zona euro (1) Estats Units (1)
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
2010 2011 (1) Previsions de la Comissió Europea de maig del 2010
PIB per sectors
-15
-10
-5
0
5
10
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Indústria Construcció Serveis
PIB
-6
-4
-2
0
2
4
6
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
PIB Catalunya PIB zona euro
4 � Demanda internaDemanda internaDemanda internaDemanda interna
El creixement del consum privat es desaccelera el
quart trimestre
L’augment de l’IVA ha afectat el comportament del consum
privat. Aquest va registrar taxes de creixement positives i
elevades durant el primer semestre per evitar l’increment
impositiu, però el tercer trimestre aquest creixement s’ha
desaccelerat fins al 0,4 % intertrimestral, tres dècimes menys
que l’anterior, segons estima la Cambra. Aquest
comportament és coherent amb la pèrdua d’impuls de les
vendes al detall (0,2 % interanual el tercer trimestre enfront
2,1 % el segon). Tot i això, cal destacar que el creixement de
la producció industrial de béns de consum s’ha accelerat el
tercer trimestre, afavorit en part per l’impuls de l’exportació
del sector de manufactures de consum. Les matriculacions
de turismes han començat a caure intensament entre juliol i
octubre, després de la finalització de les ajudes públiques a
la compra. En el conjunt del 2010, la Cambra preveu que el
consum privat creixerà el 0,6 % anual.
La inversió cau més moderadament, però hi ha
senyals positives de la de béns d’equipament
La inversió continua moderant la caiguda interanual el tercer
trimestre. El fet que aquesta no creixi és degut a que la
inversió en construcció no es recupera. La inversió en béns
d’equipament, en canvi, dóna senyals favorables: la
producció industrial en béns d’equipament ha augmentat el
4,5 % interanual fins al setembre, més que les de béns de
consum i béns intermedis. Alhora, la importació de béns
d’equipament està creixent fortament des de l’abril. La
Cambra preveu que la inversió total caurà el 7,4 % anual el
2010 i que el 2011 pràcticament frenarà la caiguda, gràcies a
la recuperació de la inversió en béns d’equipament.
,
QUADRE 2. Demanda interna Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Indicadors de consum
Consum privat III trim. 10 1,92 0,42 -5,1 CAMBRABCN II trim. 10 2,0 0,8 -5,0 INE
Matriculacions de turismes oct. 10 -32,1 11,3 -13.5 DGT oct. 10 -37,9 8,5 -18,1 DGT
IPI dels béns de consum3 set. 10 2,5 2,6 -8,0 INE set. 10 -1,2 1,1 -8,2 INE
Crèdit al sector privat II trim. 10 -1,3 -1,3 0,9 BE II trim. 10 -1,3 -1,3 -2,4 BE
Import. béns consum durador4 ag. 10 12,5 48,0 -12,9 DGD ag. 10 3,2 29,7 -15,0 DGD
Importació manufact. consum4 ag. 10 19,2 11,9 -13,2 DGD ag. 10 20,9 10,9 -13,6 DGD
Indicadors d'inversió
Formació bruta de capital fix III trim. 10 -5,82 -8,62 -14,8 CAMBRABCN II trim. 10 -7,0 -8,8 -15,3 INE
Matriculacions vehic. indust. oct. 10 -15,5 -0,1 -33,2 DGT oct. 10 -4,6 7,0 -39,7 DGT
IPI dels béns d’equipament3 set. 10 -2,0 4,5 -25,8 INE set. 10 -6,6 -3,3 -22,1 INE
Importació béns d’equipament4 ag. 10 25,4 13,7 -32,8 DGD ag. 10 18,4 9,5 -31,2 INE
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals
Crèdit al sector privat
-5
0
5
10
15
20
25
30
I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
Importacions de béns d'equipament i utilització de la capacitat productiva
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Imp.
bén
s eq
. - T
axa
var
. int
. 12
mes
os,
%
50
55
60
65
70
75
80
UC
P -
Per
cent
atge
Importacions de béns d'equipament Utilització de la capacitat productiva
Matriculació de turismes
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
. int
eran
ual a
cum
. 12
mes
os, e
n %
5 � Sector exteriorSector exteriorSector exteriorSector exterior
El dèficit comercial repunta i augmenta l’11,6 %
interanual fins a l’agost
El creixement nominal de les exportacions i de les
importacions de béns s’ha accelerat el mes d’agost. Es tracta
tan sols de la dada d’un mes però en el què portem del 2010
tant les exportacions com les importacions han deixat enrere
les fortes caigudes de l’any passat. Així, en els vuit primers
mesos del 2010, les vendes a l’estranger han augmentat el
17 % interanual, més que les compres (15,4 %). Aquesta
evolució ha fet que millori la taxa de cobertura (exportacions
sobre importacions), fins al 71,2 %, en el mateix període, la
més alta dels darrers vuit anys. El dèficit comercial, però, ha
tornat a créixer (11,6 % fins a l’agost), després del fort
descens del 2009 (-32,7 %).
Les exportacions als BRIX creixen gairebé el 44 %
interanual fins a l’agost
Les exportacions que més han crescut han estat les dirigides
a fora de la zona euro, el 25,5 % interanual fins a l’agost
enfront de l’11,1 % de les dirigides a la zona euro. Ara bé, la
contribució de les exportacions a la UEM al creixement de
les exportacions totals és superior als dos terços, ja que
representen gairebé el 56 %, i les més elevades són les
contribucions de les vendes a França i a Itàlia. Cal destacar,
però, que les contribucions de les vendes a l’Europa de l’Est
i als BRIX, que contribueixen el 10 % cadascuna al
creixement de les exportacions totals, són equivalents a
l’aportació que fan les vendes a Itàlia. La contrapartida, però,
és la contribució de les importacions que provenen dels
BRIX al creixement total de les importacions, de gairebé el
30 %, tan alta com la que fa el conjunt d’Europa, i que obeeix
principalment a les compres realitzades a la Xina.
QUADRE 3. Sector exterior Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Exportacions ag. 10 28,9 17,0 -18,2 DGD ag. 10 27,8 17,0 -5,0 DGD
Zona euro ag. 10 21,7 11,1 -17,2 DGD ag. 10 19,4 14,4 -13,8 DGD Resta del món ag. 10 37,2 25,5 -19,6 DGD ag. 10 37,5 20,4 -18,6 DGD
Manufactures de consum ag. 10 15,8 8,7 -6,3 DGD ag. 10 15,8 7,5 -6,5 DGD
Béns d’equipament ag. 10 36,4 9,3 -26,7 DGD ag. 10 22,5 14,3 -16,2 DGD
Sector d’automoció ag. 10 20,5 12,6 -21,3 DGD ag. 10 2,7 9,7 -15,1 DGD
Importacions ag. 10 23,2 15,4 -23,1 DGD ag. 10 18,8 15,2 -26,2 DGD
Zona euro ag. 10 12,4 1,5 -21,9 DGD ag. 10 8,1 5,3 -22,6 DGD Resta del món ag. 10 33,1 31,2 -24,5 DGD ag. 10 27,0 24,5 -29,1 DGD
Manufactures de consum ag. 10 19,2 11,9 -13,2 DGD ag. 10 20,9 10,9 -13,6 DGD
Béns d’equipament ag. 10 25,4 13,7 -32,8 DGD ag. 10 18,4 9,5 -31,2 DGD
Sector d’automoció ag. 10 -33,6 -19,3 -19,7 DGD ag. 10 -6,3 -0,1 -21,6 DGD
1 Dada acumulada de l'any actual
Comerç exterior de béns
-30
-20
-10
0
10
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a v
ar. i
nter
anua
l acu
m. 1
2 m
esos
, en
%
Exportacions Importacions
Exportacions de béns per sectors econòmics
-30
-20
-10
0
10
20
30
2007 2008 2009 2010
Tax
a v
ar. i
nter
anua
l acu
m. 1
2 m
esos
, en
%
Manufactures de consum Béns d'equipament Sector d'automoció
Exportacions de béns. Detall geogràficGener-agost del 2010
11,1
27,9
11,6
27,9
25,023,0
17,0
0
5
10
15
20
25
30
Zona euro UE-27 Estats Units Amèrica Llatinai Mèxic
Àsia Àfrica
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Total exportacions
6
1 Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa
QUADRE 5. Indicadors de tipus de canvi i de competi tivitat
última dada anterior 2009 Índex de tipus de canvi 1
Dòlar/euro oct. 10 1,390 1,307 1,395
Ien/euro oct. 10 113,7 110,3 130,2 Indicadors de competitivitat 2
Enfront de la UE-27 II trim. 10 103,6 104,0 105,0
Enfront de p. desenvolupats II trim. 10 105,0 106,6 107,7
1 Mitjanes mensuals 2 Índex de canvi efectiu nominal amb preus industrials. Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa Font: Banc d’Espanya i IDESCAT
Competitivitat 1 en preus industrials enfront de la UE-27
99
100
101
102
103
104
105
106
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II
Índe
x 19
99 =
100
El sector de l’automòbil i el d’altres mercaderies
presenten superàvit fins a l’agost
Tots els sectors econòmics han registrat un augment fort de
les exportacions fins al mes d’agost, excepte el de béns de
consum durador, que ha registrat encara una caiguda del
-2,5 % interanual. Els increments més elevats han estat els
dels sectors d’altres mercaderies (82,6 %), de matèries
primeres (46,6 %), de productes químics (27 %), de
components de l’automòbil (23,9 %), de semimanufactures
no químiques (23,7 %) i de productes energètics (22,1 %).
Ara bé, el sector químic és el que més ha contribuït al
creixement de l’exportació total (més de dos terços). Pel que
fa a les importacions, només els sectors de l’automòbil i de
l’alimentació han registrat caigudes, del -35 % i del -1,2 %
interanual fins a l’agost, respectivament. El sector que més
ha contribuït al creixement de la importació total és el de
productes energètics (en gairebé un terç), si bé en bona part
això s’explica per l’evolució del preu del petroli, que és més
del 40 % més car que un any enrere. Com a resultat d’això,
la major part del dèficit, el 42 %, prové del sector de
productes energètics, seguit pel de béns d’equipament i pel
de manufactures de consum. Mentre que els sectors de
components de l’automòbil i d’altres mercaderies han
presentat superàvit en els vuit primers mesos del 2010,
contribuint a moderar el creixement del dèficit global. Cal
destacar el descens de les importacions del sector de
l’automòbil i de components d’automoció els dos darrers
mesos (juliol i agost), coincident amb la finalització de les
ajudes a la compra de turismes.
La Cambra eleva el creixement de les exportacions
de béns i serveis previst per al 2010, fins al 7,6 %
Recentment, les previsions d’evolució del comerç mundial
per al 2010 s’han revisat a l’alça. Tanmateix, es preveu que
durant la segona meitat de l’any, es produeixi un alentiment,
després d’un primer semestre de creixement elevat. Per tant,
és molt probable que les exportacions catalanes es vegin
afectades i el seu creixement es pugui moderar, com ja s’ha
vist durant el tercer trimestre. Tot i això, el bon
comportament d’aquestes en el què portem d’any, ha elevat
les previsions de la Cambra, fins al 7,6 % per al conjunt del
2010, el que seria el més elevat dels darrers deu anys. Per a
les importacions, la Cambra preveu un creixement inferior al
de les exportacions, del 2,9 % el 2010.
QUADRE 4. Previsions d’exportacions i importacions 1
2010 2011 Data publicació
EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS
Generalitat 1,0 --- novembre 09
BBVA 7,4 9,9 juny 10 CatalunyaCaixa 10,7 5,0 juliol 10 CAMBRABCN 7,6 6,0 octubre 10
Mitjana 6,7 7,0
IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS
Generalitat -2,8 --- novembre 09
BBVA 4,7 6,4 juny 10 CatalunyaCaixa 3,2 2,3 juliol 10 CAMBRABCN 2,9 1,6 octubre 10
Mitjana 2,0 3,4 1 Previsions d’exportacions i importacions en termes de comptabilitat nacional
7 � IndústriaIndústriaIndústriaIndústria
El creixement de la indústria es desaccelera el
tercer trimestre
La Cambra estima que el ritme de creixement intertrimestral
del VAB de la indústria ha perdut impuls el tercer trimestre,
situant l’interanual en el 3,8 %. El creixement de la producció
industrial corregida de calendari també s’ha desaccelerat el
tercer trimestre però encara creix a bon ritme (el 3,1 %
interanual enfront del 5,9 % el segon trimestre). L’únic
component que no ha perdut impuls ha estat el de béns de
consum. Destaca el comportament més favorable de l’IPI a
Catalunya que a Espanya amb creixements respectius del
4,3 % i de l’1 % acumulats fins al setembre. Aquesta
diferència radica principalment en l’evolució de la producció
d’energia i de béns d’equipament.
El saldo de la marxa dels negocis el tercer
trimestre és el menys negatiu en dos anys i mig
L’enquesta del clima a la indústria assenyala que la marxa
dels negocis encara ha estat dolenta el tercer trimestre, però
registra el menys negatiu dels darrers dos anys i mig. La
utilització de la capacitat productiva ha augmentat
lleugerament fins al 71 %. La caiguda de la facturació s’ha
desaccelerat el tercer trimestre amb relació al mateix
trimestre del 2009, mentre que la facturació a l’estranger
presenta un saldo positiu, és a dir, continua creixent, per
quart trimestre consecutiu. Els preus de venda han caigut
moderadament, a un ritme semblant al dels dos trimestres
anteriors. La caiguda de la inversió es va frenar el segon
trimestre i la situació es manté estable el tercer. La feblesa
de la demanda, el factor principal que limita la marxa dels
negocis, es continua moderant, i retorna al nivell mitjà del
2007. Mentrestant, les dificultats de finançament es
mantenen força estables, i són menys importants que
l’augment de la competència i dels costos de producció.
Índex de producció industrialSèrie corregida de calendari
-30
-20
-10
0
10
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a v
ar. i
nter
anua
l acu
m. 1
2 m
esos
, en
%
Béns de consum Béns d'equipament Béns intermedis
QUADRE 6. Indústria Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya
última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Indicador d’activitat industrial III trim. 10 3,82 -0,12 -12,3 CAMBRABCN II trim. 10 2,2 -0,1 -14,7 INE
Índex de producció industrial3 set. 10 0,0 4,3 -15,6 INE set. 10 -1,4 1,0 -15,8 INE
Béns de consum3 set. 10 2,5 2,6 -8,0 INE set. 10 -1,2 1,1 -8,2 INE
Béns d'equipament3 set. 10 -2,0 4,5 -25,8 INE set. 10 -6,6 -3,3 -22,1 INE
Béns intermedis3 set. 10 -2,5 3,9 -19,5 INE set. 10 0,1 3,4 -21,0 INE
Producció de turismes set. 10 -2,1 16,4 -18,7 MITYC set. 10 -14,2 11,2 -7,6 MITYC
Producció de vehic. indust. set. 10 88,6 110,0 -67,2 MITYC set. 10 26,9 43,9 -39,5 MITYC
Importació turismes i motos4 ag. 10 -32,0 -35,0 -20,2 DGD ag. 10 -21,1 -19,2 -19,1 DGD
Importació components autom.4 ag. 10 -35,7 7,1 -18,8 DGD ag. 10 6,0 21,8 -24,0 DGD
Ocupats - Indústria II trim. 10 -3,5 -6,1 -16,5 INE II trim. 10 -6,4 -8,4 -13,3 INE
Aturats registrats - Indústria oct. 10 -5,4 5,1 51,0 INEM oct. 10 -1,4 4,2 46,4 INEM
1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals
Ocupació
-20
-15
-10
-5
0
5
10
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Indústria Total
PIB. Sector de la indústria
-15
-10
-5
0
5
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
8
L’alimentació registra una marxa dels negocis
bona, per primera vegada des del final del 2007
Els resultats subsectorials de l’enquesta posen de manifest
que el tercer trimestre la marxa dels negocis ha estat bona a
la química i al plàstic, per segona vegada consecutiva, i a
l’alimentació, per primera vegada des del darrer trimestre del
2007. Per contra, les branques d’altres productes minerals
no metàl·lics i de la fusta i el suro, són les que tenen una
marxa dels negocis més dolenta. La lleu millora en el grau
d’ús de la capacitat productiva s’ha donat a la química, al
paper i l’edició, al tèxtil i la confecció i a la fusta i el suro, sent
el nivell més elevat el de la química (vegeu el gràfic). El
descens de la facturació s’ha accentuat a les branques de la
fusta i el suro, del material de transport i de la metal·lúrgia.
En canvi, les vendes han crescut a les branques
d’alimentació, de maquinària elèctrica i electrònica i de
maquinària mecànica. Cal destacar que la branca de
material de transport evoluciona millor en quant a la
facturació a l’estranger que registra una acceleració lleu del
creixement, el tercer trimestre. També cal destacar que les
branques de l’alimentació, la química i manufactures
diverses assenyalen un lleuger augment dels ocupats.
Les perspectives per al quart trimestre milloren
moderadament
Els empresaris preveuen que la marxa dels negocis al
conjunt de la indústria millorarà una mica el quart trimestre,
atès que preveuen un augment moderat de les comandes.
Així mateix, les perspectives empresarials apunten que l’ús
de la capacitat productiva continuarà millorant lleugerament.
Tanmateix, es preveu que el creixement de la facturació total
es desaccelerarà, i seria el de la facturació a l’estranger el
que podria guanyar una mica d’impuls. Les expectatives
d’inversió per al quart trimestre, continuen estancades.
Inversió industrialPerspectives
-30
-20
-10
0
10
20
30
I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III IV
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Augmentar
Mantenir-se
Disminuir
Marxa dels negocis
-21
-4-7
-35
-44
-60
-40
-20
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10
Normal
Dolenta
QUADRE 7. Enquesta de conjuntura a la indústria Saldos,1 en percentatge
III trimestre del 2010 Marxa dels negocis Facturació 2 Facturació a l’estranger 2
Tendència 3 de la
inversió Alimentació, begudes i tabac 2 13 18 -4 Tèxtil, confecció, cuir i calçat -21 -20 -5 -4 Indústries de la fusta i del suro -44 -50 -21 -15 Paper, edició, arts gràfiques i reprografia -17 -14 -6 -5 Indústries químiques 33 -1 29 2 Cautxú i matèries plàstiques 17 -10 15 3 Altres productes minerals no metàl·lics -53 -40 -8 -20 Metal·lúrgia i fabricació de prod. metàl·lics -22 -25 -4 -8 Maquinària i equips mecànics -27 5 16 -4 Màquines d'oficina, eq. elèctrics i electrònics -4 7 19 10 Fabricació de material de transport 0 -30 29 9 Indústries manufactureres diverses -35 -10 -1 -8
Total indústria -4 -9 14 -2
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Utilització de la capacitat productivaIII trimestre del 2010
5961
65 64
78
7071
76
7274
70
60
Mitjana: 71
45
50
55
60
65
70
75
80
Per
cent
atge
química cautxú plàstic
aliment. mat.transport
màq. elec.
màq.mecàn.
paper metal. tèxtil manuf.diverses
fusta i suro
prod. min. nometàl.
Total indústria
9 � ConstruccióConstruccióConstruccióConstrucció
El descens de l’activitat constructora es continua
moderant, però encara és intens el tercer trimestre
L’activitat de la construcció ha continuat caient a un ritme
més moderat, però aquesta moderació és molt suau, de
manera que l’activitat al sector encara es redueix fortament,
el -7,4 % interanual el tercer trimestre, segons l’indicador
sintètic de la Cambra. Així mateix, el consum de ciment
continua caient intensament (-22,7 % interanual el tercer
trimestre), i fins i tot ha accelerat la caiguda amb relació al
trimestre anterior. En canvi, la producció de ciment porta dos
trimestres creixent, si bé en el tercer ho ha fet molt suaument
(0,2 % interanual). Les previsions de la Cambra xifren la
caiguda del VAB de la construcció en el -7,9 % per al conjunt
del 2010, superior a la registrada el 2009 (-6,6 %). I es
preveu que el 2011, aquest encara caigui fortament: a
l’entorn del -6 % anual.
La licitació total creix el 15 % fins a l’octubre, per
l’intens increment registrat el darrer mes
Segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de
Catalunya, el fort impuls de licitació oficial d’obra de l’octubre
ha canviat el signe de la seva evolució, de manera que fins
que no s’ha registrat aquest impuls, la licitació queia. Així
doncs, en els deu primers mesos del 2010, la licitació d’obra
ha crescut el 15 % interanual, tant per l’edificació com per
l’obra civil, que han crescut el 13,9 % i el 16,4 %,
respectivament. L’impuls de la licitació registrat a l’octubre
prové fonamentalment d’obra licitada per la Generalitat —
aquesta ha augmentat el 74,5 % acumulat—, la més
important és la concessió d’obra pública per a la construcció,
conservació i explotació d’infraestructures de la línia 9 de
metro.
Projectes d'habitatges visats
-80
-60
-40
-20
0
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a va
r. in
tera
nual
acu
m.1
2 m
esos
, en
%
QUADRE 8. Construcció Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Indicador activitat construcció III trim. 10 -7,42 -7,72 -6,3 CAMBRABCN II trim. 10 -6,4 -6,4 -6,3 INE
Consum aparent de ciment set. 10 -25,9 -20,4 -22,6 Ciment Català set. 10 -15,1 -14,6 -33,3 OFICEMEN
Projectes d’habitatges visats juny 10 -12,1 -34,4 -36,6 Col·l. Arquit. ag. 10 2,9 -11,4 -51,0 MFOM
Habitatges iniciats – Total obra II trim. 10 28,9 31,4 -51,8 DMAHG II trim. 10 -18,4 -19,2 -54,1 MFOM
Habitatges acabats - Total obra II trim. 10 -53,8 -51,4 -45,4 DMAHG II trim. 10 -23,6 -31,6 -32,9 MFOM
Licitació oficial d’obres oct. 10 200,5 15,0 -27,6 CCOC3 ag. 10 -28,7 -33,2 -1,8 SEOPAN
Edificació oct. 10 288,5 16,4 -5,2 CCOC3
ag. 10 -14,2 -16,6 18,1 SEOPAN
Obra civil oct. 10 135,3 13,9 -40,7 CCOC3
ag. 10 -35,0 -42,3 -10,1 SEOPAN
Administració central oct. 10 -51,0 62,1 -52,6 CCOC3
ag. 10 -23,0 -38,5 -29,4 SEOPAN
Generalitat oct. 10 843,3 74,5 -46,7 CCOC3
ag. 10 -52,1 -34,8 -8,3 SEOPAN
Administració local oct. 10 -37,3 -32,7 23,4 CCOC3
ag. 10 13,8 -29,2 57,5 SEOPAN
Compravenda d’habitatges set. 10 -2,0 30,3 -25,0 INE set. 10 -4,1 11,7 -25,4 INE
Aturats registrats – Construcció oct. 10 1,9 11,9 66,1 INE oct. 10 1,1 7,3 56,8 INE
1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 La CCOC recull la licitació per data d’obertura, incloent-hi les concessions, i SEOPAN recull la licitació per data de publicació i sense incloure les concessions
Ocupació
-30
-20
-10
0
10
20
30
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Construcció Total
PIB. Sector de la construcció
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
10
La marxa dels negocis continua sent molt dolenta,
i es manté estancada, el tercer trimestre
Els empresaris assenyalen que la marxa dels negocis a la
construcció ha estat dolenta el tercer trimestre i no hi ha
signes de millora: el saldo és manté altament negatiu i
estable des de fa sis trimestres. La mateixa evolució
s’observa pel volum de contractació d’obra, i en el cas de
l’obra executada, fins i tot, s’observa una nova acceleració
de la caiguda, després de dos trimestres de moderació. La
feblesa de la demanda —primer factor que limita la bona
marxa dels negocis— es manté estable però es troba en un
dels valors més alts de la sèrie històrica, en ser assenyalat
pel 87 % de les empreses del sector. En canvi, el segon i el
tercer factor en importància —les dificultats de finançament i
l’augment de la competència— són destacats per un
percentatge d’empresaris lleugerament inferior al del
trimestre precedent, tot i que continuen en valors superiors a
la mitjana històrica.
Les expectatives empresarials per al quart
trimestre empitjoren lleugerament
Es preveu que la marxa dels negocis a la construcció el
quart trimestre sigui una mica pitjor que el trimestre anterior.
Els empresaris apunten que la caiguda del volum de
contractació d’obra es podria accentuar moderadament el
quart trimestre, si bé preveuen que l’obra executada caurà a
un ritme similar al del trimestre anterior. Pel que fa als preus
de venda, les perspectives dels empresaris apunten una
caiguda més moderada. En canvi, es preveu una
intensificació de la caiguda de les inversions el quart
trimestre.
Volum obra executadaPerspectives
-24
-32-33
-8
-30
-21
-16
-40
-30
-20
-10
0
II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Empitjorar
Mantenir-se
QUADRE 9. Enquesta de conjuntura a la construcció Saldos,1 en percentatge
IV trim. 08 I trim. 09 II trim. 09 III trim. 09 IV trim. 09 I trim. 10 II trim. 10 III trim. 10
Marxa dels negocis -41 -50 -44 -42 -41 -45 -45 -46
Volum de contractació -60 -70 -59 -65 -66 -62 -63 -65
Volum d’obra executada2 -38 -52 -22 -34 -26 -31 -24 -43
Tendència3 marxa dels negocis -38 -17 -17 -20 -24 -1 -26 -28
Tendència3 preus de venda -17 -26 -26 -31 -19 -17 -26 -22
Tendència3 preus de compra 7 -17 -13 -11 -7 -4 -6 -11
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Nombre de treballadorsPerspectives
-28
-31-28
-13
-23
-20-21
-40
-30
-20
-10
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10
Empitjorar
Mantenir-se
Factors que limiten la bona marxa dels negocis III trimestre del 2010, en percentatge
4
5
5
9
18
52
54
87
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Insuficiència de l'equip productiu
Insuficiència d'infraestructures
Ineficiència de serveis
Manca de mà d'obra qualificada
Augment de costos de la producció
Augment de la competència
Dificultats de finançament i tresoreria
Debilitat de la demanda
11 � Serveis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minorista
L’activitat als serveis agafa impuls el tercer
trimestre
La Cambra estima que el creixement de l’activitat als serveis
ha crescut el 0,2 % intertrimestral, el tercer trimestre, dues
dècimes més que l’anterior, i ha situat l’interanual en el
0,5 % que, per tant, s’ha accelerat. El turisme i els serveis a
les empreses expliquen el comportament favorable del
sector serveis, sobretot el turisme. Així ho manifesta
l’enquesta de conjuntura de la Cambra i Idescat, com es
detalla més endavant, i l’evolució de les pernoctacions, que
han accelerat el creixement des del 8,9 % el segon trimestre
fins al 10,1 % el tercer. El grau d’ocupació per places ha
pujat fins al 68,7 %, dos punts més que el tercer trimestre del
2009, i el creixement del personal empleat als hotels també
s’ha accelerat, fins al 9,5 % interanual el tercer trimestre.
Perspectives lleugerament positives al comerç
minorista per al quart trimestre
La marxa dels negocis al comerç minorista ha estat dolenta
el tercer trimestre però no ha estat pitjor que el mateix
trimestre de l’any passat, segons els resultats de l’enquesta
de clima. Ara bé, el descens de la facturació s’ha accentuat
el tercer trimestre arrossegat, sobretot, per l’empitjorament
de la branca de venda de vehicles, que s’ha vist afectada per
la finalització de les ajudes públiques a la compra. L’augment
de la competència pren més importància com a factor
limitador de la marxa dels negocis que el trimestre anterior,
mentre que la feblesa de la demanda i les dificultats de
finançament es mantenen pràcticament estables, si bé
aquest últim continua molt per sobre de la mitjana històrica.
Les perspectives per al quart trimestre són lleugerament més
positives del que ho eren per al mateix trimestre del 2009, si
bé es preveu un lleuger empitjorament a les branques de
parament de la llar, llibres i revistes i venda de vehicles.
.
QUADRE 10. Serveis i comerç minorista
Catalunya Espanya Indicadors quantitatius Taxes de variació interanual, en %
última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Indicador activitat dels serveis III trim. 10 0,52 0,12 -1,3 CAMBRABCN II trim. 10 0,3 -0,2 -2,0 INE
Vendes al detall6 set. 10 -1,1 1,5 -4,8 INE set. 10 -2,8 -0,5 -5,7 INE
Trànsit aeri de passatgers ag. 10 3,1 1,5 -7,2 Aviació Civil ag. 10 3,8 2,1 -8,0 Aviació Civil
Trànsit marítim de mercaderies ag. 10 1,6 7,7 -20,5 Ports Estat ag. 10 3,8 8,6 -13,4 Ports Estat
IMD dels vehicles pesants juny 10 -5,2 -3,9 -6,3 CAMBRABCN febr. 10 -5,4 -6,4 13,4 MFOM
Ocupats - Serveis III trim. 10 0,4 -0,1 -4,6 INE III trim. 10 -0,3 -0,4 -2,5 INE
Enquesta comerç minorista Catalunya. Saldos,3 en percentatge III trimestre del 2010
productes alimentaris roba i
calçat
parament de la llar llibres i
revistes farmàcia,
drogueria i perfumeria
venda
vehicles i accessoris
grans superfícies
altre tipus de comerç
especialitzat total comerç
minorista
Marxa dels negocis4 -38 -37
-26 -37 -30 -56 29 -9 -36 Vendes4 -42 -39
-32 -43 -45 -58 33 -16 -40
Tendència5 de marxa negocis 25 11
-2 -8 2 -10 46 16 6
1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 4 Respecte del trimestre anterior 5 Perspectives per al proper trimestre
6 sense estacions de servei, índex deflactat per l’IPC
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
PIB. Sector dels serveis
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Facturació del comerç minorista Perspectives per al IV trimestre del 2010
-11-5
4
32
-1
16
1
46
6
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
prod.alimentaris
roba i calçat
parament de la llar
llibres irevistes
farmàcia,drogueria,perfumeria
vendavehicles i
acces.
granssuperfícies
altre tipus comerç
especial.
Total comerç minorista
Mantenir-se
Augmentar
Disminuir
Marxa dels negocis del comerç minorista
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Bona
Normal
Dolenta
12 � TurismeTurismeTurismeTurisme
La marxa dels negocis als hotels és bona el tercer
trimestre, per primera vegada en tres anys
L’enquesta de clima al sector hoteler assenyala que la marxa
dels negocis ha estat bona el tercer trimestre, cosa que no
es veia en un tercer trimestre des de l’any 2007. Aquest
resultat és generalitzat a les costes catalanes i al
Barcelonès, són una excepció les zones de Pirineus i de
l’Interior de Catalunya, on la marxa dels negocis encara és
dolenta. La facturació ha crescut i s’ha accelerat el tercer
trimestre i ho ha fet a totes les zones, sent en aquest cas
l’única excepció l’Interior, on encara cau moderadament. Els
resultats de l’enquesta de Clima també assenyalen que els
preus de venda al sector hoteler han crescut el tercer
trimestre, especialment a les costes. Entre els factors que
limiten la marxa dels negocis, destaca la notable pèrdua
d’importància de la feblesa de la demanda, malgrat que
continua sent el més rellevant, en ser destacat pel 70 % de
les empreses del sector hoteler; en canvi, n’han guanyat
l’augment de la competència i dels costos de producció,
segon i tercer factor en importància.
Les perspectives per al quart trimestre empitjoren
amb relació a un any enrere
Els empresaris preveuen que la marxa dels negocis
empitjorarà el quart trimestre amb relació al mateix trimestre
de l’any passat, una vegada eliminats els efectes de
l’estacionalitat. Les empreses del sector hoteler preveuen
que la facturació podria accelerar el ritme de caiguda el quart
trimestre, en termes interanuals, i en menor mesura també
els preus de venda i el nombre de treballadors. Per tant, en
conjunt, les perspectives empresarials per al darrer trimestre
del 2010 són pitjors del que ho eren en el mateix trimestre
del 2009.
Marxa dels negocis del sector hotelerIII trimestre del 2010
-20
1918
12
-35
-44
16
7
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Pirineus Costa Brava
Costa delMaresme
Barcelonès Costa de Garraf Costa Daurada Interior
Total Catalunya
Normal
Dolenta
Bona
QUADRE 11. Enquesta de conjuntura al sector hoteler Saldos,1 en percentatge
III trimestre del 2010 Comparativa 2 preus de venda Tendència 3 preus de
venda Tendència 3 marxa dels negocis Tendència 3 de les
inversions
Pirineus 14 -25 -48 4
Costa Brava 34 -70 -81 -14
Costa del Maresme 45 -83 -85 -44
Barcelonès 3 -46 -21 -1
Costa de Garraf 33 -74 -83 -56
Costa Daurada 32 -72 -65 -26
Interior 5 -30 -27 -23
Total Catalunya 20 -58 -52 -16
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Factors que limiten la bona marxa dels negocis III trimestre del 2010, en percentatge
5
9
11
12
23
36
54
70
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Insuficiència de l'equip productiu
Ineficiència de serveis
Insuficiència d'infraestructures
Manca de mà d'obra qualificada
Dificultats de finançament i tresoreria
Augment dels costos de la producció
Augment de la competència
Debilitat de la demanda
Viatgers allotjats i pernoctacions
-10
-5
0
5
10
15
20
2007 2008 2009 2010
Viatgers Pernoct acions
13
� Serveis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empreses
La marxa dels negocis encara és dolenta el tercer
trimestre, però no tant com un any enrere
Els resultats de l’enquesta de clima al sector de serveis a les
empreses assenyala que, el tercer trimestre, la marxa dels
negocis ha estat dolenta, però la situació no és tan negativa
com un any enrere. Així mateix, la facturació ha continuat
caient però ha moderat el descens amb relació al tercer
trimestre del 2009. Els preus de venda també han continuat
disminuint el tercer trimestre, per desena vegada
consecutiva. Paral·lelament, el descens del nombre de
treballadors s’ha frenat, excepte a la branca d’activitats de
lloguer, on el descens s’ha intensificat, i a les branques
d’R+D i estudis de mercat i de publicitat i serveis
audiovisuals, on la caiguda s’ha moderat però encara no s’ha
frenat. El descens de la inversió també s’ha frenat el tercer
trimestre, excepte al subsector d’activitats de lloguer, mentre
que a la branca d’activitats informàtiques ha crescut, per
segon trimestre consecutiu. Les dificultats de finançament
han repuntat en passar a ser assenyales pel 30 % dels
empresaris, cinc punts més que el trimestre precedent.
Les perspectives per al quart trimestre milloren i
són lleugerament positives
Es preveu que la marxa dels negocis millorarà el quart
trimestre, en què presenta un saldo moderadament positiu.
Així mateix, es preveu que les vendes creixeran, unes
perspectives millors del que ho eren un any enrere, en què
es registraven saldos lleugerament negatius. Destaquen
sobretot les perspectives positives a la branca d’activitats
informàtiques pel que fa a la facturació i a l’ocupació, on són
de creixement moderat i millors que a la resta de branques.
QUADRE 12. Enquesta de conjuntura al sector de serv eis a les empreses Saldos,1 en percentatge
III trimestre del 2010
activitats informàtiques activitats
de lloguer
R+D, estudis de
mercat i serveis tècnics
activitats jurídiques, comptables
i gestió empresarial
publicitat i serveis
audiovisuals
activitats empresarials
diverses
total serveis
a les empreses
Marxa dels negocis -13 -32 -34 -24 -32 -12 -17 Facturació2 -31 -30 -35 -37 -42 -17 -24 Inversions realitzades2 11 -19 -8 2 -3 -1 -1 Nombre de persones ocupades2 -1 -25 -16 -1 -14 1 -1 Tendència3 de marxa dels negocis 28 0 11 -5 15 9 8 Tendència3 de la facturació 24 -1 6 -7 17 11 8
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Marxa dels negocis
-13-17
-12
-24
-43
-50
-40
-30
-20
-10
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10
Normal
Dolenta
Facturació del sector de serveis a les empresesEvolució respecte del trimestre anterior. III trimestre
-61
-43
-32
-57-54
-30
-45
-35
-24
-17
-42
-37
-30-31
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
Activitatsinformàtiques
Activitats delloguer
R+D, estudisde mercat i
serveistècnics
Act. jurídiq.,comptab., i
gestió empr.
Publicitat i serveis
audiovisuals
Act.empresarials
diverses
total
Sal
do
2009 2010
Mantenir-se
Disminuir
Factors que limiten la bona marxa dels negocis III trimestre del 2010, en percentatge
2
3
4
9
18
30
41
70
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Insuficiència de l'equip product iu
Insuf iciència d'inf raestructures
Inef iciència de serveis
M anca de mà d'obra qualif icada
Augment costos de la producció
Dif icultats f inançament i t resoreria
Augment de la competència
Debilitat de la demanda
14 II. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALL
L’ocupació creix per segona vegada consecutiva, i
modera el descens interanual fins al -0,7 % el
tercer trimestre
El nombre d’ocupats ha augmentat en 34,5 milers de
persones el tercer trimestre respecte l’anterior, i ha situat el
total en 3.176,1 milers, segons dades de l’EPA. Això ha
suposat un increment intertrimestral de l’1,1 %, semblant al
del trimestre anterior (1,4 %). Tot i que aquesta xifra està
afectada per l’estacionalitat del període, és el millor registre
en un tercer trimestre des del 2005. El creixement
intertrimestral de l’ocupació ha afavorit que el descens
interanual s’hagi continuat moderant, fins al -0,7 %. Aquest
trimestre, però, els ocupats a temps parcial han disminuït
respecte al precedent, fent que el creixement interanual hagi
perdut impuls. Els ocupats a temps complet, en canvi, han
crescut, suavitzant la caiguda interanual, fins al -1,2 %. Els
assalariats amb contracte indefinit han disminuït el tercer
trimestre respecte el segon, però aquest descens és menor
que el registrat un any enrere, de manera que han començat
a créixer en termes interanuals (0,9 %). En canvi, els
assalariats temporals han crescut, en termes intertrimestrals,
augmentant la taxa de temporalitat, fins al 18,8 %.
El sector serveis és el que registra un major
augment de l’ocupació el tercer trimestre
El nombre d’ocupats al sector serveis ha augmentat l’1,9 %
intertrimestral, més que a la indústria (0,5 %), mentre que a
la construcció ha continuat caient (-3,9 %), el tercer
trimestre. Aquesta evolució ha fet que, en termes
interanuals, l’ocupació als serveis hagi crescut per segona
vegada consecutiva, tot i que a un ritme inferior que el
trimestre passat. En canvi, a la indústria i als serveis,
l’ocupació ha continuat caient més moderadament.
QUADRE 13. Mercat de treball Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Població activa III trim. 10 1,0 -0,1 -0,9 INE III trim. 10 0,6 0,1 0,8 INE
Població aturada III trim. 10 10,2 10,4 78,9 INE III trim. 10 10,9 12,7 60,2 INE
Població ocupada III trim. 10 -0,7 -2,1 -8,7 INE III trim. 10 -1,7 -2,6 -6,8 INE
Ocupats a temps parcial III trim. 10 3,3 4,4 -8,9 INE III trim. 10 2,4 1,8 -0,4 INE
Ocupats a temps complet III trim. 10 -1,2 -3,0 -8,7 INE III trim. 10 -2,3 -3,3 -7,6 INE
Per sectors
Indústria III trim. 10 -0,4 -4,3 -16,5 INE III trim. 10 -4,4 -7,1 -13,3 INE
Construcció III trim. 10 -13,2 -14,2 -18,4 INE III trim. 10 -9,8 -12,5 -23,0 INE
Serveis III trim. 10 0,4 -0,1 -4,6 INE III trim. 10 -0,3 -0,4 -2,5 INE
Població assalariada III trim. 10 0,7 -1,6 -8,5 INE III trim. 10 -1,2 -2,4 -6,0 INE
Assalariats indefinits III trim. 10 0,9 -1,1 -4,7 INE III trim. 10 -0,8 -1,7 -0,9 INE
Assalariats temporals III trim. 10 -0,2 -4,1 -22,5 INE III trim. 10 -2,4 -4,6 -18,4 INE
Població no assalariada, III trim. 10 -7,7 -4,6 -10,1 INE III trim. 10 -4,0 -3,4 -10,3 INE
Atur registrat oct. 10 4,2 14,0 53,3 INEM oct. 10 7,3 12,8 43,5 INEM
1 Dada acumulada de l'any actual
Taxa d'atur
6,7
17,017,9 17,7 17,4
7,7 7,5 7,5 7,3
10,0
6,66,86,1
7,6 7,69,0
11,8
16,2 15,9 16,0
9,8 9,9
7,2 7,4
9,79,38,88,07,6
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Per
cent
atge
Catalunya Zona euro
Ocupació
-12
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Taxes d'atur femení i total
5
7
9
11
13
15
17
19
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Per
cent
atge
Taxa d'atur femení Taxa d'atur total
15
L’ocupació assalariada pública ha caigut en termes
interanuals, per primera vegada en dos anys i mig
La població assalariada ha crescut, en termes
intertrimestrals, i ha situat la taxa de variació interanual en
terreny positiu (0,7 %), el tercer trimestre, per primer cop en
els darrers dos anys. Aquesta evolució obeeix a la dels
assalariats del sector privat, que porten dos trimestres
consecutius creixent, fet que ha situat la variació interanual
en l’1,3 %, aquesta no era positiva des del segon trimestre
del 2008. En canvi, els assalariats al sector públic han
disminuït el tercer trimestre amb relació al precedent, per
segona vegada consecutiva, fent que la variació interanual
s’hagi tornat negativa (-2,7 %), cosa que no passava des del
primer trimestre del 2008. El descens més important s’ha
registrat entre els assalariats públics amb contracte
temporal, on ha estat del -9,9 % interanual, mentre que els
que tenen contracte indefinit ho han fet en menor mesura, el
-0,3 %, el tercer trimestre.
La taxa d’atur es redueix una mica per segon
trimestre consecutiu, i se situa en el 17,4 %
El creixement de la població ocupada ha anat acompanyat
d’una reducció de la població aturada, del -1 % el tercer
trimestre respecte a l’anterior. Aquest descens ha estat
superior a l’increment de la població activa, que ha estat del
0,7 %, de manera que la taxa d’atur s’ha reduït tres dècimes,
fins a situar-se en el 17,4 % el tercer trimestre.
Paral·lelament, la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació han
augmentat, per segona vegada consecutiva, situant-se en el
63,3 % i en el 52,3 %, respectivament.
Temporalitat dels contractes
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Assalariats amb contracte indefinit Assalariats amb contracte temporal
Atur juvenil
5
10
15
20
25
30
35
40
45
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Per
cent
atge
Taxa d'atur juvenil (16-24 anys) Taxa d'atur total
Afiliats a la Seguretat Social i atur registrat
-8
-6
-4
-2
0
2
4
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
2007 2008 2009 2010
Af iliat s a la Seguret at Social At ur regist rat
QUADRE 14. Mercat de treball Taxes, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Taxa d’atur III trim. 10 17,4 17,7 16,2 INE III trim. 10 19,8 20,0 18,0 INE
Taxa d’atur juvenil III trim. 10 37,8 39,4 37,1 INE III trim. 10 40,7 41,2 37,9 INE
Taxa d’activitat III trim. 10 63,3 62,8 62,7 INE III trim. 10 60,1 60,0 59,9 INE
Taxa d’ocupació III trim. 10 52,3 51,7 52,5 INE III trim. 10 48,2 48,0 49,1 INE
Taxa de temporalitat III trim. 10 18,8 17,7 18,0 INE III trim. 10 25,6 24,9 25,4 INE
Taxa de temps parcial III trim. 10 11,9 12,6 11,6 INE III trim. 10 12,8 13,2 12,8 INE
1 Dada acumulada de l'any actual
16 III. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARIS
• Preus de consum Preus de consum Preus de consum Preus de consum
La inflació augmenta dues dècimes fins al 2,6 % a
l’octubre, però la subjacent es manté estable
Els preus de consum han crescut el 0,8 % mensual a
l’octubre, cosa que ha situat la inflació en el 2,6 % interanual,
dues dècimes per sobre de la del setembre. Els components
més volàtils de l’IPC són els que han pressionat a l’alça el
creixement dels preus: els productes energètics han registrat
una taxa interanual del 12 % (10,7 % el mes anterior) i els
aliments sense elaboració del 2,5 % (2 % l’anterior). D’altra
banda, la disminució dels preus de la medicina i les
comunicacions i la pèrdua d’impuls dels preus de l’oci, la
cultura, els hotels, cafès i restaurants han contrarestat
l’augment de la inflació. La pressió inflacionista sobre els
components menys volàtils de l’IPC s’ha mantingut estable.
Així, la inflació subjacent s’ha situat en l’1,4 % a l’octubre,
per segon mes consecutiu. Aquesta evolució s’explica per
l’estabilització del creixement dels preus dels serveis en
l’1,7 % i la lleu acceleració d’una dècima dels béns
industrials no energètics i dels aliments elaborats (fins a
l’1 % i l’1,4 %, respectivament).
El diferencial d’inflació amb la UEM se situa en 0, 7
punts a l’octubre, el més elevat dels darrers dos a nys
La taxa harmonitzada de l’IPC a la zona euro s’ha situat en
l’1,9 % interanual a l’octubre, una dècima més que al
setembre. La menor acceleració dels preus a Europa ha
ampliat lleugerament el diferencial d’inflació de Catalunya
amb la UEM, fins a set dècimes, el més elevat dels darrers
dos anys. Catalunya es manté com una de les comunitats
autònomes més inflacionistes, juntament amb Astúries i
Castella La Manxa (ambdues amb una inflació del 2,6 % a
l’octubre).
Índex de preus de consum. Octubre del 2010
-1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
begudesalcohòliques i
tabac
transport habitatge hotels, cafès irestaurants
parament de lallar
alimentació vestit i calçat
Catalunya Espanya
Índex de preus de consum
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
QUADRE 15. Preus i costos Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum. 1 20092 font última dada acum. 1 20092 font
Preus
Índex de preus de consum oct. 10 2,6 1,9 0,2 INE oct. 10 2,3 1,6 -0,3 INE
Aliments oct. 10 0,9 -0,4 0,0 INE oct. 10 0,4 -1,1 -1,1 INE
Béns industrials oct. 10 4,0 2,9 -3,0 INE oct. 10 3,7 2,6 -3,1 INE
Serveis (amb lloguer) oct. 10 1,7 1,5 2,7 INE oct. 10 1,5 1,2 2,4 INE
Inflació subjacent oct. 10 1,4 0,8 1,2 INE oct. 10 1,1 0,5 0,8 INE
Costos Cost salarial per treballador i mes II trim. 10 2,2 2,2 1,9 INE II trim. 10 1,8 1,8 3,2 INE Augment salarial pactat en convenis set. 10 1,6 1,6 2,5 DTG oct. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any
Índex de preus de consum
2,62,42,12,2
1,72,0
1,71,71,2
1,4
1,20,7
-0,2
0,50,7
0,7
0,5 0,5 0,6
0,20,5 0,7
1,1 1,31,4 1,4
-2
-1
0
1
2
3
4
oct. 09 nov. des. gen.10
febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct.
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
IPC general IPC subjacent
17
QUADRE 16. Preus industrials Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya
última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Índex de preus industrials set. 10 3,2 1,8 -3,4 INE set. 10 3,4 2,7 -3,4 INE
Béns de consum set. 10 0,4 -0,4 0,0 INE set. 10 0,2 0,0 -0,6 INE
Béns d'equipament set. 10 0,8 0,3 1,6 INE set. 10 0,5 0,1 0,8 INE
Béns intermedis set. 10 3,6 2,9 -5,8 INE set. 10 4,0 2,1 -5,4 INE
Energia set. 10 11,0 5,4 -9,7 INE set. 10 9,1 9,2 -6,8 INE
Preu del barril de petroli ($) oct. 10 12,9 32,1 -36,6 MEH
1 Dada acumulada de l'any actual
• Preus industrials Preus industrials Preus industrials Preus industrials
El creixement dels preus industrials repunta tres
dècimes, fins al 3,2 % interanual el setembre
L’índex de preus industrials (IPRI) ha crescut el 3,2 % el mes de
setembre amb relació al mateix mes de l’any passat. Això ha
suposat una lleu acceleració, que prové principalment del
component energètic (de 2,3 punts, fins a l’11 % interanual), i en
menor grau, dels components de béns de consum (de quatre
dècimes, fins al 0,4 %) i de béns d’equipament (d’una dècima,
fins al 0,8 %). En canvi, els preus dels béns intermedis han
crescut el 3,6 % interanual el setembre, una dècima menys que
a l’agost. L’acceleració de l’IPRI ha estat superior a Espanya, de
manera que el diferencial de creixement de Catalunya amb la
mitjana nacional ha esdevingut negatiu el setembre (-0,2 punts).
Si bé cal assenyalar que el diferencial és negatiu només pel
component de béns intermedis, per a la resta és positiu,
especialment pel component energètic (de gairebé 2 punts).
La Cambra preveu una lleugera moderació de la
inflació fins al desembre
Malgrat l’acceleració de la inflació general, les pressions
inflacionistes de fons es mantenen contingudes i no
s’adverteixen riscos significatius per a l’estabilitat de preus a curt
termini. De fet, l’IPCA a impostos constants per a Espanya,
disponible fins al setembre, apunta que les pujades impositives
estan sent el principal factor de pressió a l’alça dels preus al
consum al llarg del 2010. Per tant, quan aquests elements
transitoris vagin perdent força l’evolució de l’IPC es moderarà.
El principal risc que pot impulsar la inflació a l’alça continua sent
el preu del petroli, que segueix la seva escalada a principis de
novembre. Tanmateix, la fortalesa de l’euro esmorteirà l’impacte
de l’encariment del cru sobre la taxa d’inflació. Així, la Cambra
preveu una moderació lleu de la inflació general a Catalunya,
fins al 2,5 % al desembre, que en el cas de la inflació subjacent
podria ser una mica més intensa, fins a l’1,1 %.
Índex de preus industrials i preu del petroli
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
2007 2008 2009 2010
IPR
I - T
axa
de v
ar. i
nter
anua
l, en
%
-100
-50
0
50
100
Pre
u pe
trol
i - T
axa
de v
ar. I
nter
an.,
%
IPRI Preu del petroli
Índexs de preus de consum i de preus industrials
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
IPC IPRI
Índex de preus industrials
-10
-5
0
5
10
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Zona euro
18 � Preus de lPreus de lPreus de lPreus de l’habitatge’habitatge’habitatge’habitatge
La caiguda del preu de l’habitatge es modera el
tercer trimestre, per quarta vegada consecutiva
El preu de l’habitatge s’ha reduït l’1,7 % interanual el tercer
trimestre del 2010, segons dades del Ministeri de l’Habitatge.
Això suposa que la caiguda del preu se suavitza, per quart
trimestre consecutiu. Aquesta evolució és el reflex de la del
preu de l’habitatge lliure, que s’ha reduït l’1,7 %. En canvi, el
preu de l’habitatge protegit ha crescut l’1,2 %, un ritme, però,
més moderat que el del trimestre anterior. Pel que respecte
al preu de l’habitatge lliure, el que modera la caiguda és el
de l’habitatge nou (del -2,6 % del segon trimestre al -1,2 % el
tercer), entre que el de segona mà ha registrat una caiguda
del -1,9 %, una dècima superior a la del trimestre precedent.
Cal destacar que, el tercer trimestre del 2010, el preu de
l’habitatge lliure nou ha retornat a una senda de creixement
positiu a la província de Lleida (2,2 %) i a la província de
Girona ha crescut (2,6 %), per segon trimestre consecutiu.
La caiguda del preu de l’habitatge lliure a Catalunya és
inferior a la registrada en el conjunt d’Espanya (del -1,7 %
enfront el -3,4 %, respectivament). El tercer trimestre, el preu
se situa en 2.222 €/m2 a Catalunya, mentre que a Espanya
és de 1.832 €/m2. L’esforç d’una llar per a la compra
d’habitatge es continua moderant el segon trimestre, gràcies
a la reducció del tipus d’interès hipotecari i l’augment
moderat dels salaris. Aquest esforç podria créixer una mica
el tercer trimestre, en què el tipus d’interès ha repuntat.
El creixement dels costos de la construcció es
manté moderat, perquè cauen els d’edificació
Els costos de la construcció han crescut el 0,3 % interanual
el setembre, igual que a l’agost. Aquesta estabilitat ha estat
afavorida per una caiguda dels costos d’edificació del -0,9 %,
una dècima superior a la del mes anterior, que ha estat
contrarestada per l’acceleració d’una dècima de l’augment
dels costos d’obra civil, fins al 3,7 %. Destaca el fort
creixement del preu de l’alumini i del coure fins al setembre.
Preu de l'habitatge lliure, IPC i tipus d'interès
-10
-5
0
5
10
I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Preu/m2 d'habitatgeIPCTipus d'interès mitjà de préstec hipotecari en el conjunt d'entitats a més de 3 anys
QUADRE 17. Preus de l’habitatge i costos de la constru cció Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Preu/m2 de l’habitatge lliure III trim. 10 -1,7 -3,0 -6,5 MVIV III trim. 10 -3,4 -4,0 -7,4 MVIV
Preu/m2 de l’habitatge lliure nou III trim. 10 -1,2 -2,9 -4,8 MVIV III trim. 10 -3,4 -4,0 -7,0 MVIV
Barcelona III trim. 10 -2,4 -3,1 -3,5 MVIV
Girona III trim. 10 2,6 0,8 -9,4 MVIV
Lleida III trim. 10 2,2 5,3 -6,4 MVIV
Tarragona III trim. 10 -6,9 -8,8 -8,7 MVIV
Índex de costos de la construcció set. 10 0,3 1,0 -5,6 CCOC ag. 10 2,1 1,7 0,8 MFOM
Edificació set. 10 -0,9 -0,4 -5,6 CCOC ag. 10 2,1 1,8 0,6 MFOM
Obra civil set. 10 3,7 5,1 -5,7 CCOC ag. 10 2,9 1,2 1,7 MFOM 1 Dada acumulada de l'any actual
Índex de costos de la construcció i IPC
-10
-5
0
5
10
15
2007 2008 2009 2010
Í ndex de cost os de la const rucció IPC
Accessibilitat a l'habitatgeEsforç sobre el salari
20
25
30
35
40
45
I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II
Per
cent
etge
, mitj
ana
dels
últi
ms
4 tr
imes
tres
Catalunya Espanya
19 � Costos laboralsCostos laboralsCostos laboralsCostos laborals
El creixement del cost laboral s’accelera fins a
l’1,2 % el segon trimestre, però es manté moderat
L’Enquesta de Costos Laborals de l’INE situa el cost laboral
per treballador i hora en 2.805,29 euros el segon trimestre,
xifra que implica un creixement del cost laboral de l’1,2 %
interanual, cinc dècimes més que el trimestre precedent, tot i
que continua sent moderat. Aquest creixement ha estat
idèntic al registrat en el conjunt d’Espanya el segon
trimestre. L’acceleració dels costos a Catalunya obeeix a la
moderació de la caiguda interanual dels costos no salarials,
des del -3,4 % el primer trimestre fins al -1,8 % el segon. En
canvi, el creixement del cost salarial s’ha desaccelerat una
dècima, fins al 2,2 % el segon trimestre, i se situa per sobre
de la mitjana nacional (1,8 %). El creixement interanual del
cost laboral per hora efectiva ha perdut impuls en passar de
l’1,2 % el primer trimestre al 0,5 % el segon, atès que el
nombre d’hores treballades ha augmentat lleugerament
aquest trimestre per l’efecte de la Setmana Santa.
L’augment del cost laboral a la indústria perd
impuls mentre que als serveis en guanya
El cost laboral per treballador i mes ha caigut el -2,7 %
interanual al sector de la construcció el segon trimestre, un
ritme més moderat que el primer (-3,8 %). El comportament
del cost laboral als sectors de la indústria i dels serveis ha
estat diferent, mentre que al primer s’ha desaccelerat, al
segon s’ha accelerat, però han crescut pràcticament al
mateix ritme: l’1,8 % a la indústria i l’1,9 % als serveis, el
segon trimestre. A la indústria, però, l’increment del cost
salarial s’ha desaccelerat, fins al 2 %, mentre que al sector
serveis s’ha accelerat moderadament, fins al 3,1 %. El cost
salarial a la construcció s’ha reduït el -2,6 % el segon
trimestre, menys que a l’anterior (-4,7 %).
,
QUADRE 18. Salaris Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Cost laboral per treballador i mes II trim. 10 1,2 0,9 2,5 INE II trim. 10 1,2 1,1 3,5 INE Cost salarial per treballador i mes II trim. 10 2,2 2,2 1,9 INE II trim. 10 1,8 1,8 3,2 INE Altres costos per treballador i mes II trim. 10 -1,8 -2,6 4,3 INE II trim. 10 -0,6 -0,9 4,3 INE Cost laboral per hora efectiva II trim. 10 0,5 0,9 4,9 INE II trim. 10 0,8 1,4 5,6 INE Cost salarial per hora efectiva II trim. 10 1,5 2,1 4,2 INE II trim. 10 1,4 2,1 5,3 INE Altres costos per hora efectiva II trim. 10 -2,5 -2,7 6,5 INE II trim. 10 -1,0 -0,5 6,4 INE Augment salarial pactat en convenis set. 10 1,6 1,6 2,5 DTG oct. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS
1 Dada acumulada de l'any actual
Cost salarial per treballador i mes
0
1
2
3
4
5
6
I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
Cost salarial per treballador i mes, per CAII trimestre del 2010
-0,4
0,00,4 0,7 0,7 0,7
1,2 1,3 1,4 1,5 1,82,2
2,7
4,8 5,1 5,25,8
-1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Can. Bal. Ara. C-M Mad. Nav. And. Rio. Cant. Val. C-Ll Cat. P.B. Ext. Ast. Gal. Mur.
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Cost salarial per hora efectiva, per sectorsII trimestre del 2010
15,7315,67
14,37
16,53
13
14
14
15
15
16
16
17
17
indústria construcció serveis Total
Eur
os
20
L’increment salarial pactat és de l’1,61 % fins al
setembre, nou dècimes menys que un any enrere
En els nou primers mesos del 2010, s’han signat 800 acords
en el procés de negociació col·lectiva, que han afectat a
1.688.758 treballadors. L’augment salarial pactat en aquests
acords ha estat de l’1,61% fins al setembre, nou dècimes
menys que en el mateix període de l’any passat, i per sota
de la inflació registrada enguany (del 2,1 % a Espanya i del
2,4 % a Catalunya, el setembre). Cal destacar que l’augment
salarial pactat en l’àmbit de l’empresa ha estat de l’1,09 %
fins al setembre, inferior a l’1,65 % pactat en els d’àmbit
sectorial, que afecten al 91 % dels treballadors implicats en
el procés de negociació col·lectiva.
L’augment salarial pactat a la construcció fins al
setembre, és l’únic que supera la inflació
Els increments salarials pactats per sectors s’han moderat
amb una intensitat similar amb relació als registres d’un
any enrere. Ara bé, aquests se situen en nivells diferents.
En els nou primers mesos del 2010, l’augment salarial
pactat a la indústria i als serveis ha estat de l’1,45 % i de
l’1,42 %, respectivament, mentre que a la construcció ha
estat del 2,52 %, l’únic que encara es manté per sobre de
la inflació. En els tres sectors, aquests increments són
gairebé un punt percentual inferiors als registrats en el
mateix període de l’any passat.
L’increment salarial pactat en els acords de nova
signatura ha estat de l’1,38 % fins al setembre
En els convenis revisats, que són els que engloben al 90 %
dels treballadors afectats pel procés de negociació
col·lectiva, l’increment salarial pactat ha estat de l’1,61 % fins
al setembre. En canvi, en els convenis de nova signatura
s’ha pactat un augment dels salaris inferior, de l’1,38 % en el
mateix període, i més concretament, de l’1,44 % en els que
són de periodicitat anual, i de l’1,38 % en els que són
plurianuals. L’increment salarial pactat per províncies ha
oscil·lat entre l’1,54 %, el més baix, que ha estat el pactat a
Barcelona, i l’1,95 %, el més alt, pactat a Lleida.
Augment salarial pactat en convenisGener - setembre
2,56
3,59
2,53
1,611,61
2,512,70
3,66
0
1
2
3
4
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
total convenis convenis plurianuals - altres anys
Augment salarial pactat en convenis Per sectors. Gener-setembre
1,45
3,50
2,522,37
1,42
2,39
0
1
2
3
4
2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
indústria construcció serveis
QUADRE 19. Negociació col ·lectiva a Catalunya. Gen . – set. del 2010
Acords Empr. Treball. Increment salarial
col·lectius afectades afectats pactat %
Revisats 694 155.593 1.633.431 1,61
De nova signatura 106 10.097 55.327 1,38
Anuals 25 26 2.329 1,44
Plurianuals 81 10.071 52.998 1,38
Total convenis 767 165.690 1.688.758 1,61 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Augment salarial pactat en convenis
-1
0
1
2
3
4
5
6
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Augment salarial IPC general