Informe de Sostenibilitat Ambiental...Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, el Poal, Torregrossa i...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

Secretaria de Planificació Territorial

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya

Informe de Sostenibilitat Ambiental Aprovació inicial, octubre 2010

ÍNDEX

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL I

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL............................ 1

1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT

OBJECTE DEL PLA ................................................................................................ 3

1.1 Característiques generals de l’àmbit ............................................................ 3

1.2 Ocupació i consum de sòl .......................................................................... 8

1.3 Cicle de l’aigua ..................................................................................... 34

1.4 Ambient atmosfèric................................................................................ 46

1.5 Energia ............................................................................................... 52

1.6 Gestió de residus................................................................................... 54

1.7 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica......... 62

1.8 Qualitat del paisatge i patrimoni cultural..................................................... 83

1.9 Àrees de risc ........................................................................................ 91

2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL.............................. 99

2.1 Relació amb altres plans i programes.......................................................... 99

2.2 Obligacions jurídiques en matèria ambiental sobre les quals el Pla té capacitat

d’incidència .................................................................................................129

2.3 Avaluació ambiental de plans urbanístics i de projectes en l’àmbit del PDU_PU ...138

3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA........................................139

4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES.............151

4.1 Alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit..........................151

4.2 Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals

adoptats......................................................................................................158

4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada ......................165

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

167

5.1 Objectius del Pla ..................................................................................167

5.2 Estratègies d’ordenació..........................................................................168

5.3 Determinacions del Pla amb possibles repercussions ambientals.......................169

ÍNDEX

II PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI

AMBIENT ........................................................................................................179

6.1 Identificació i avaluació d’impactes ..........................................................179

6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries ......................................190

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS

AMBIENTALS ESTABLERTS ...................................................................................197

7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent i les

estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic ................................................197

7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals

establerts ....................................................................................................200

7.3 Conclusions generals de l’avaluació...........................................................208

8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES................................................209

8.1 Indicadors de seguiment.........................................................................209

8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades ...211

8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, planejament

derivat i projectes en l’àmbit del Pla..................................................................211

9. SÍNTESI ....................................................................................................223

9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental........................................223

9.2 Diagnosi, objectius i criteris ambientals. ....................................................224

9.3 Avaluació d’alternatives generals .............................................................234

9.4 Conclusions de l’avaluació ......................................................................234

10. CRÈDITS ................................................................................................237

11. FONTS CONSULTADES ...............................................................................239

11.1 Bibliografia ......................................................................................239

11.2 Pàgines web .....................................................................................241

11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades.......................242

CARTOGRAFIA

ANNEXOS

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL O. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 1

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present document constitueix l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla director urbanístic del

Pla d’Urgell (en endavant PDU_PU, Pla director o Pla) elaborat pel Departament de Política

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Aquest document i la tramitació prevista pel mateix s’ajusta a les determinacions de la normativa

vigent en matèria d’avaluació ambiental del planejament urbanístic: Decret legislatiu 1/2010, de 3

d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol,

pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació

ambiental de plans i programes.

L’objectiu últim de l’informe és facilitar que el Pla director pugui ser considerat i analitzat des de

l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del

territori i qualsevol persona o entitat interessada.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA


1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.1 Característiques generals de l’àmbit

1.1.1 Context territorial

El Pla d’Urgell és una comarca de creació recent1, amb una superfície de 305,1 km2 que pertany a

l’àmbit territorial de les terres de Lleida. Està situada a la plana d’Urgell i delimitada principalment

per l’àrea regada pel Canal d’Urgell. Limita pel nord amb la Noguera, per l’est amb l’Urgell, pel sud

amb les Garrigues i per l’oest amb el Segrià (vegeu Plànol 1).

La comarca la formen setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic

comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la

comarca veïna de l’Urgell (Aguilella), i que a la comarca del Pla d’Urgell hi ha un enclavament que

pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló).

Les temperatures extremes i, especialment, les escasses precipitacions, que se situen al voltant

dels 400 mm, han condicionat històricament l’economia del Pla d’Urgell, limitant la implantació de

l’agricultura. Antigament la plana era dominada pels erms, que servien de base per a la ramaderia

extensiva i la transhumància. L’arribada de les aigües dels canals d’Urgell l’any 1862 ha transformat

profundament l’economia i el paisatge de la plana, possibilitant la implantació de l’agricultura de

regadiu (Aldomà i Guerrero 2000).

1.1.2 Població

La densitat de població del Pla d’Urgell (188 hab/km2) és elevada en el context de les terres de

Lleida - només superada per la del Segrià. Mollerussa concentra el 38% de la població de la comarca.

No obstant, el 54% de la població viu en municipis rurals, amb densitats inferiors als 120 hab/km2, i

concentrada als nuclis principals. Les dades bàsiques de cadascun dels municipis es presenten a la

Taula 1.1.

1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.

1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

4 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

Taula 1.1. Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell

Municipi Superfície

(km2)

Població

(hab. 2008)

Densitat

(hab./km2)

% població respecte el

total

Entitats singulars població (nombre)

Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3

Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1

Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2

Castellnou de Seana 16,11 731 45,38 2,0% 1

Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1

Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1

Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4

Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1

Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1

Mollerussa 7,08 13.675 1.931,5 37,9% 1

el Palau d’Anglesola 12,27 2.050 167,07 5,7% 1

el Poal 8,88 649 73,09 1,8% 1

Sidamon 8,12 727 89,53 2,0% 1

Torregrossa 40,52 2.237 55,21 6,2% 1

Vilanova de Bellpuig 13,98 1.157 82,76 3,2% 1

Vila-sana 19,1 667 34,92 1,8% 1

Pla d'Urgell 305,13 36.069 118,21 100,0% 22

Font: IDESCAT.

La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s.XX (vegeu Taula 1.2),

especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per

contra, la majoria dels municipis de la comarca presenten una població pràcticament estancada des

de mitjans del s.XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament (Barbens, Bellvís,

Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, el Poal, Torregrossa i Vilanova de Bellpuig).

El Pla d’Urgell és actualment la tercera comarca més poblada de l’àmbit de les terres de Lleida,

darrera del Segrià i la Noguera, i seguida per l’Urgell (amb pràcticament la mateixa població).



Taula 1.2. Evolució de la població al Pla d’Urgell 1950 – 2008

Municipi 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2008 % canvi 1950-2008

Barbens 996 933 812 786 737 766 890 -11%

Bell-lloc d’Urgell 1.827 2.226 2.291 2.164 2.152 2.125 2.413 32%

Bellvís 2.752 2.723 2.543 2.403 2.209 2.146 2.468 -10%

Castellnou de Seana 1.038 1.003 904 811 735 713 731 -30%

Fondarella 453 518 521 516 617 682 811 79%

Golmés 1.395 1.267 1.251 1.274 1.215 1.369 1.661 19%

Ivars d'Urgell 2.034 2.048 2.038 1.793 1.616 1.779 1.747 -14%

Linyola 2.099 2.166 2.332 2.262 2.338 2.396 2.781 32%

Miralcamp 1.071 1.164 1.230 1.181 1.155 1.230 1.405 31%

Mollerussa 3.705 4.848 6.685 8.349 9.108 9.864 13.675 269%

Palau d’Anglesola, el

1.503 1.555 1.673 1.658 1.600 1.704 2.050 36%

Poal, el 768 814 815 689 628 634 649 -15%

Sidamon 489 501 510 446 416 583 727 49%

Torregrossa 2.444 2.625 2.485 2.312 2.181 2.217 2.237 -8%

Vilanova de Bellpuig 1.538 1.485 1.366 1.245 1.146 1.136 1.157 -25%

Vila-sana 629 689 622 556 522 528 667 6%

Pla d'Urgell 24.741 26.565 28.078 28.445 28.375 29.872 36.069 46%

Font: IDESCAT: evolució de la població de fet (1950 - 1991) i Padró municipal d’habitants 1996 – 2008.



1.1.3 Geomorfologia

La comarca del Pla d’Urgell s’estén per la plana homònima, situada a una altitud d’entre els 200 i

els 400 m, que pel nord-oest davalla vers la vall fluvial del Segre, a alçades inferiors als 100 m.

El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%,

percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10% (vegeu Figura 1.1 i

Plànol 2). Les úniques zones que presenten un cert pendent corresponen als Tossals de Torregrossa,

que constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca. Un primer sector, el

pròpiament dit dels Tossals de Torregrossa, s’estén entre els municipis de Torregrossa, Sidamon i

Miralcamp, amb les elevacions de la Fita Alta (289 m.s.n.m.) i el Tossal de l’Infern (300 m.s.n.m.), i

l’altre, el dels Tossals de Margalef, per l’extrem sud-oest de Torregrossa, a tocar del límit

comarcal, amb les elevacions de Margalef (271 m.s.n.m.) i la Pena (262 m.s.n.m.)

Esmentar també altres tossals com el de Barret Picat, entre Linyola i els Arcs, i el Tossal Roig, a

l’oest de Bellvís. Aquests tossals presenten una certa singularitat geològica pel seu recobriment amb

mantells de grava i arenes compactades pels sòls amb elevat contingut calcari, i són gairebé els

únics fragments del territori que mantenen restes de vegetació natural, quan han quedat lliures de

l’explotació agrícola (Aldomà i Guerrero 2000).

Tot i el seu caràcter planer, la comarca presenta una lleugera inclinació cap a l’oest, desguassant

cap al Segre.



DISTRIBUCIÓ DELS PENDENTS PER MUNICIPIS

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana

Vilanova de Bellpuig

Torregrossa

Sidamon

el Poal

el Palau d'Anglesola

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

>20 0 0 5 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

10-20 0 0 95 15 0 0 0 12 0 0 0 4 0 0 0 1

5-10 0 0 346 71 0 0 33 74 4 0 0 14 9 1 33 23

0-5 1.910 1.398 3.607 725 888 1.227 675 1.404 2.865 2.432 1.662 525 1.602 4.670 3.458 732

Vi la-sanaVi lanova de

Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal

el Palau

d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola

Ivar s

d'Ur gel lGolmés Fondar el la

Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 1.1. Distribució dels pendents per municipis. Percentatge i superfície (ha).

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa d’elevacions del Terreny de l’ICC.



1.2 Ocupació i consum de sòl

1.2.1 Cobertes del sòl

De l’anàlisi del mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007) es desprèn que el 90% de la

superfície de la comarca està constituïda per conreus, i que les zones d’improductiu artificial

representen el 7% del territori. Els matollars i els prats i herbassars hi són testimonials,

representant només l’1,2% cada un, i els boscos es poden considerar gairebé inexistents, amb només

el 0,4% de la superfície (vegeu Figura 1.2 i Plànol 3).



DISTRIBUCIÓ DE LES COBERTES DEL SÒL PER MUNICIPIS (ha)

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Total Pla d'Urgell

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa


el Poal

Sidamon

Torregrossa


Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa


el Poal

Sidamon

Torregrossa


Vila-sana

Altr es 9,122,81,73,60,528,73,214,62,31,5

Impr oductiu ar ti f icial 36,5216,7148,2115,075,3149,7185,9137,496,7294,2100,946,484,8175,766,1167,3

Pr ats i her bassar s 0,919,738,915,817,224,326,922,044,133,09,55,717,260,010,217,4

Matol lar s 20,380,437,721,76,911,417,19,315,95,92,70,728,885,54,021,7

Boscos 1,516,824,74,71,46,36,25,13,93,22,92,05,018,90,35,4

Conr eus 697,23.149,14.420,81.430,8440,71.466,72.195,82.695,31.301,1368,41.110,7833,4661,63.710,01.317,21.697,2

Bar bensBel l-l loc

d'Ur gel lBel lvís

Castel lnou de

SeanaFondar el laGolmésIvar s d'Ur gel lLinyolaMir alcampMol ler ussa

el Palau

d'Anglesolael PoalSidamonTor r egr ossa

Vi lanova de

Bel lpuigVi la-sana

Figura 1.2. Cobertes del sòl

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).



Pel que fa a l’evolució, l’anàlisi feta a partir dels mapes de classificació dels usos del sòl a

Catalunya (DMAH) dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002 mostra un increment continuat de les zones

urbanitzades que, en aquests 15 anys gairebé s’han doblat. En percentatge, el principal increment

es va produir entre els anys 1987 i 1992, període en que les zones urbanitzades es van incrementar

en un 40%. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha),

si bé en percentatge no arriba al 3%. Per contra, els boscos han patit petites oscil·lacions en

superfície que, atesa la seva reduïda presència, en percentatge esdevenen molt notables (vegeu la

Figura 1.3).

EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

1987

1992

1997

2002

Zones urbanitzades 572 801 926 1.112

Conreus 29.519 29.477 28.862 28.692

Boscos 145 32 37 65

Altres 286 212 698 653

1987 1992 1997 2002

EVOLUCIÓ DE L'INCREMENT (%)

-100

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

100

Boscos -77,7 13,0 77,4

Conreus -0,1 -2,1 -0,6

Zonesurbanitzades

40,1 15,7 20,1

1987 - 1992 1992 - 1997 1997 - 2002

Figura 1.3. Evolució dels usos del sòl

Font: Elaboració pròpia a partir de la sèrie de mapes de classificació dels usos del sòl de Catalunya (DMAH).

1.2.2 Espais oberts

1.2.2.1 Sòl no urbanitzable

D’acord amb les dades del planejament vigent obtingudes en els treballs realitzats pel PDU_PU, el

94,2% del territori del Pla d’Urgell està classificat com a sòl no urbanitzable.

Mollerussa, amb un terme municipal de reduïda extensió i amb l’assentament urbà principal, és el

municipi amb una menor proporció de sòl no urbanitzable (el 35% del terme). Per la banda alta

destaquen els termes de Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana, amb el 98% del terme en sòl no

urbanitzable. Fondarella, Golmés i el Palau d’Anglesola són, després de Mollerussa, els termes amb

menor proporció de sòl no urbanitzable.

La Figura 1.4 mostra la superfície i la proporció de sòl no urbanitzable a nivell de municipis i a nivell

comarcal.



0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

el Poal


Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

SÒL NO URBANITZABLE (ha)

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

el Poal


Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Sòl urbà i urbanit zable 66,44 50,60 80,54 51,62 461,67 76,90 90,13 116,81 178,04 77,09 29,93 123,85 36,52 78,34 215,86 45,24

Sòl no urbanit zable 1.844,69 1.347,34 3.975,53 759,56 244,73 1.407,10 2.776,03 2.315,33 1.484,06 465,93 858,20 1.104,19 1.574,38 4.565,24 3.275,73 711,16

Vila-sana

Vilanova

de

Bellpuig

Torregross

aSidamon Mollerussa Miralcamp Linyola

Ivars

d'UrgellGolmés Fondarella el Poal

el Palau

d'Anglesol

a

Cast ellnou

de SeanaBellví s

Bell- lloc

d'UrgellBarbens

Figura 1.4. Sòl no urbanitzable

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels treballs del PDU_PU.



1.2.2.2 Usos agrícoles i ramaders

L’anàlisi de la dinàmica del sector agrari de la comarca a partir del Cens agrari de 1999 (IDESCAT)

mostra una tendència a la baixa del nombre d’explotacions però una tendència a l’alça de la SAU

(Superfície Agrícola Utilitzada, constituïda per terres llaurades i pastures), i de la cabana ramadera.

Segons aquest cens, el nombre d’explotacions agràries de la comarca es va reduir en un 32% entre

els anys 1982 i 1999, passant de les 2.937 explotacions a les 1.990. La reducció més significativa es

va produir en les explotacions ramaderes (Figura 1.5).

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS AGRÀRIES

0

1.000

2.000

3.000

4.000

Amb terres i senseramaderia

1.684 1.852 1.503

Amb terres i ramaderia 1.209 864 444

Sense terres 44 62 43

TOTAL 2.937 2.778 1.990

1982 1989 1999

Figura 1.5. Evolució del nombre d’explotacions agràries

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

El fet que tant la superfície agrària com la cabana ramadera hagin augmentat en aquest mateix

període ha implicat un increment notable de la mida d’explotació, sobretot pel que fa a unitats

ramaderes2. Malgrat aquest increment, la mida mitjana de les explotacions agrícoles és molt

inferior a la mitjana catalana (paràmetre que ve determinat en bona mesura per tractar-se de

regadius amb orientacions productives intensives), mentre que la mida mitjana de les explotacions

ramaderes és molt superior (Figura 1.6).

2 Unitats ramaderes: s'obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per tal de presentar en una mateixa

unitat d'equivalència les diferents espècies.



EVOLUCIÓ DE LA MIDA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES (HA)

9,1 9,514,6

32,2 30,4

39,3

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1982 1989 1999

Pla d'urgell Catalunya

EVOLUCIÓ DE LA MIDA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS RAMADERES (UR)

74,2

123,0

360,7

31,462,6

155,9

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1982 1989 1999

Pla d'urgell Catalunya

Figura 1.6. Evolució de la mida mitjana de les explotacions agràries


La SAU de l’any 1999 era d’unes 28.500 ha, xifra molt similar a l’obtinguda a partir del mapa de

cobertes del sòl de Catalunya V3 per a l’any 2005 (CREAF 2007), de prop de 27.500 ha, i a

l’obtinguda a partir del mapa de classificació dels usos del sòl de Catalunya (DMAH) per a l’any

2002, d’unes 28.900 ha. Sigui com sigui, la SAU representa més del 85% de la superfície de la

comarca i correspon gairebé únicament a terres llaurades (Figura 1.7).

EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

ha

Superfície noagrària

4.142 4.639 2.014

Altres 3 14 39

Forestal 37 113 21

SAU 26.317 25.733 28.425

1982 1989 1999

EVOLUCIÓ DE LA SAU

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

ha

Superfície noagrària

4.142 4.639 2.014

Altra superfícieagrària

40 127 60

Pasturespermanents

49 41 30

Terres llaurades 26.268 25.692 28.395

1982 1989 1999

Figura 1.7. Evolució de la superfície agrària i de la SAU

Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.



El canal d’Urgell ha tingut un paper clau en la transformació i el desenvolupament del sector agrari

de la comarca, de manera que actualment entorn el 96% de les terres llaurades són de regadiu. Per

tipologies, els conreus més estesos són els herbacis, principalment farratges i cereals per a gra,

seguits dels fruiters, principalment pomera i perera (vegeu la Figura 1.8).

Secà; 726

Regadiu; 25.903

RÈGIM DE LES TERRES LLAURADES (ha)

Hortalises; 308

Cereals ; 11.651

Lleguminoses ; 26

Farratges; 8.817

Fruita fresca ; 5.085

Olivera ; 109

Vinya; 3

Altres conreus ; 536

Altres; 1.076

DISTRIBUCIÓ DE LES TERRES LLAURADES (ha)

Figura 1.8. Règim i distribució de les terres llaurades

Font: Programa Leader. Diagnosi comarcal del Pla d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008a).

Per municipis, Torregrossa, Bellvís i Bell-lloc d’Urgell son els que presenten major superfície de

regadiu, tots amb més de 3.500 ha (Figura 1.9). La major part de la superfície de secà es troba

entre Puiggròs i Sidamon, d’altra es troba al marge esquerre del canal d’Urgell, en terme municipal

de Vilanova de Bellpuig i de Barbens, i d’altra correspon a petites parcel·les enmig de zones de

regadiu.



455

3.570

4.093

1.103

438

933

1.747

2.717

1.096

214

1.182

828

494

5.104

2.243

1.151

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

Palau d'Anglesola, el

Poal, el

Sidamon

Torregrossa

Vila-sana


RÈGIM DE LES TERRES LLAURADES (ha)

Figura 1.9. Règim de les terres llaurades per municipis


Els conreus herbacis configuren un mosaic amb els fruiters de fruita fresca que s’estén per tota la

comarca, si bé els municipis que concentren més superfície de fruiters són Torregrossa, Miralcamp,

Bellvís i Golmés (vegeu la Figura 1.10 i Plànol 4).



DISTRIBUCIÓ DEL TIPUS DE CONREU PER MUNICIPIS (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Total Pla d'Urgell

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

M iralcamp

M ollerussa


el Poal

Sidamon

Torregrossa


Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

M iralcamp

M ollerussa


el Poal

Sidamon

Torregrossa


Vila-sana

Al tr es sòls agr ícoles 19,071,056,551,932,155,152,328,072,523,419,69,845,3185,043,542,4

Fr ui ta f r esca 240,3366,4662,9275,646,4529,8332,4144,9560,5120,7276,5237,944,1984,9231,5346,9

Conr eus her bacis 438,02711,73701,41103,3362,2881,81811,12522,4668,0224,2814,7585,6572,32540,11042,21307,9

Bar bensBel l -l loc

d'Ur gel lBel lvís

Castel lnou de

SeanaFondar el laGolmésIvar s d'Ur gel lLinyolaMir alcampMol ler ussa

el Palau

d'Anglesolael PoalSidamonTor r egr ossa

Vi lanova de

Bel lpuigVi la-sana

Figura 1.10. Distribució del tipus de conreu per municipis

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007)

És important destacar la recent aprovació de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida

(ORDRE AAR/317/2008, de 23 de juny, per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació d'Origen

Protegida Pera de Lleida), que inclou tots els municipis de la comarca del Pla d’Urgell.



Figura 1.11. Bassa de reg del Pla del Sastre, al municipi de Bell-lloc.

Foto: MINUARTIA.

L’any 2000 el DARP va elaborar un mapa d'aptitud agrícola dels sòls de la comarca del Pla d'Urgell

per a tecnologia de reg tradicional en base als següents criteris:

1 Sense limitació

2a Disponibilitat d'aigua

2c Disponibilitat d'oxigen (classe de drenatge)

2e Facilitat de treball del sòl


3b Salinitat/sodicitat

3c Disponibilitat d'oxigen (classe de drenatge)


3f Més d'una limitació de la classe anterior (aptitud bona)



4f Més d'una limitació de la classe anterior (aptitud baixa)

4g Més d'una limitació d'aquesta classe (aptitud marginal)

22 Edificacions

33 Extraccio d’àrids

44 Afloraments de gresos i lutites



El resultat és un mapa (Plànol 5) en que es discriminen els sòls de la comarca segons aptitud bona o

molt bona (valors 1 i 2), moderada (valors 3), o marginal (valors 4).

La cabana ramadera es va veure gairebé doblada entre els anys 1982 i 1999 degut, en bona part, a

l’increment de caps de porcí i d’aviram (Figura 1.12).

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'UNITATS RAMADERES

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

Equins 11 11 27

Conilles mares 62 56 95

Aviram 33.540 23.941 55.096

Porcins 49.355 69.461 92.517

Cabrum 10 16 12

Ovins 1.610 3.010 1.480

Bovins 5.164 9.756 10.908

Total 89.752 106.251 160.135

1982 1989 1999

Figura 1.12. Evolució del nombre d’unitats ramaderes


Segons informació facilitada pel DAR, a la comarca hi ha un total de 650 explotacions ramaderes

actives, distribuïdes tal i com es mostra a la Figura 1.13.



49

23

97

19

10

44

20

39

60

61

34

4

60

76

44

10

0 20 40 60 80 100 120

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Poal

Palau d'Anglesola

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

NOMBRE D'EXPLOTACIONS RAMADERES ACTIVES

Figura 1.13. Nombre d’explotacions ramaderes per municipis

Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Secció d’Avaluació de Recursos Agraris.

Segons dades d’IDESCAT, el sector agrari aporta el 13,5% del VAB3 de la comarca (front a l’1,65% en

el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca

(front al 2,5% de Catalunya). Aquestes xifres, junt amb l’elevadíssim percentatge de sòl agrícola són

una mostra inqüestionable de la importància del sector a la comarca del Pla d’Urgell, i cal afegir-hi

les de la indústria agroalimentària, que està constituïda per empreses majoritàriament petites i que

ocupa prop del 30% dels treballadors del sector industrial (Morell (Coord). et. al. 2008a). Convé

destacar també les nombroses instal·lacions de suport a l’activitat agrària, com magatzems, plantes

deshidratadores de farratge, punts de subministrament de material agrari, o el LAF (Laboratori

d’Anàlisi i Fertilització de sòls).

A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels

principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i

fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita.

Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, cal destacar dos limitants que

poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un

model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca. Malgrat

això, el document Avaluació del territori de Lleida per a usos agrícoles (Martínez et al. 2000)

apunta a un possible increment de superfície dedicada a conreus hortícoles a la comarca, fet que

3 VAB (Valor Afegit Brut a preus bàsics): expressa el valor dels bens i serveis produïts un cop deduït el valor dels bens

intermedis utilitzats en el procés de producció.



permetria reduir la probablement excessiva dependència de la ramaderia que presenta actualment

el sòl agrícola del Pla d’Urgell.

Un altre aspecte vinculat a la ramaderia que pot tenir una incidència significativa en l’àmbit del Pla

d’Urgell serà l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal (que entrarà en vigor

l’any 2012), d’acord amb la qual caldrà reduir el nombre d’animals per unitat de superfície. En

aquest context és previsible que les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions

i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.

La Taula 1.3 inclou els elements de diagnosi de les línies estratègiques de l’Urgell i el Pla d’Urgell

definits en el marc del Programa Leader (Morell (coord.) et al. 2008b) relacionats amb el sector

agrari (cal considerar que aquests elements fan referència a totes dues comarques). L’apartat

2.1.4.2 recull el conjunt de les línies estratègiques definides en el mateix document.

Taula 1.3. Matriu DAFO de les línies estratègiques del Programa Leader de l’Urgell i el Pla d’Urgell

FORTALESES DEBILITATS

Existència d’un potent sector agrícola i ramader que té la seva continuïtat en un aprofitament industrial d’aquestes matèries primeres agrícoles fortament especialitzat. Disponibilitat de produccions alimentàries amb denominació d’origen (DO) i amb àmplia difusió en els mercats nacionals i internacionals.

Presència d’organitzacions agràries importants que consoliden un teixit social agrari modern.

Es compta amb una bona distribució territorial de l’administració agrària i una bona gamma de serveis auxiliars dedicats a la millora de la producció primària.

Sensibilitat davant el nou ús de l’aigua tant pel que fa a la modernització dels vells regadius com els nous previstos en l’execució del Segarra-Garrigues.

Taxes de creixement, en els últims anys, superiors a les de Catalunya.

Necessitat, en determinats punts de l’àmbit, d’aigua i millor gestió del seu ús en els regadius consolidats.

Manca de la inversió necessària en R+D+I en el sector agroalimentari.

Escassa coordinació i cooperació entre innovacions en la transformació dels outputs i el sector productor i que es tradueix en una minsa participació del pagès en la incorporació de valor afegit del producte fins que aquest arriba al seu destí final.

Gran extensió de zones vulnerables i espais a protegir.

Envelliment de la població agrària, agreujat per la mentalitat individual i poc associativa d’una bona part de la gent dedicada a la producció agrària.

OPORTUNITATS AMENACES

L’execució dels nous recs amb el Segarra- Garrigues.

Possibilitat de noves tècniques de producció agrícola (tecnològica, integrada, de conservació,...) sempre de manera sostenible que poden generar sinèrgies i incrementar el valor afegit dels productes.

La delimitació de les futures ZEPA que poden condicionar l’activitat agrària.

Reforma de la PAC amb determinants disminucions pressupostàries i desconnexió dels ajuts a la producció.

Manca de normativa específica per regular les PIMES agroalimentàries i la comercialització de productes de les pròpies explotacions.

Desconeixement de la societat rural per part del món urbà, agreujat per la desconnexió entre administracions, que pot portar a enfrontaments innecessaris i sense cap motiu que els justifiqui.

Manca de criteris empresarials a l’hora de fer inversions en l’explotació agrària i en les noves iniciatives de diversificació, principalment en el sector turístic.



Manca de priorització dels usos agraris del sòl i, per tant, forta especulació amb el preu de la terra per dedicar-la a altres activitats.

El despoblament dels nuclis més petits allunyats de les vies de comunicació més transitades pot representar, d’una banda, l’abandonament productiu de terres i una innecessària concentració poblacional en capitals de comarca i nuclis més grans.

Font: Morell (coord.) et al. 2008b.

1.2.2.3 Usos forestals

Tal com ja s’ha dit a l’apartat 1.2.1, els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en

l’àmbit del Pla, fins al punt que la suma de boscos, matollars, i prats i herbassars no arriba al 3% de

la superfície de la comarca. D’aquests sòls, els majoritaris són els prats i herbassars, amb 363 ha, i

els matollars, amb 321 ha (vegeu la Taula 1.4 i Plànol 6).

Taula 1.4. Distribució de les cobertes dels sòls forestals

Cobertes dels sòls forestals Superfície

Categoria de nivell 3 Categoria de nivell 5 (ha) %

Boscos clars (no de ribera) Alzinar (5-20%cc4) 0,2 0%

Boscos de ribera Boscos caducifolis de ribera 6,9 1%

Alzinar (>= 20%cc) 2,3 0%

Pineda de pi blanc (>= 20%cc) 1,7 0%

Pineda de pinastre (>= 20%cc) 1,6 0%

Roureda de roure martinenc (>= 20%cc) 0,0 0%

Altres caducifolis (>= 20%cc) 3,2 0%

Boscos densos (no de ribera)

Plantació d'altres caducifolis 0,3 0%

Boscos tallats arreu Prats i herbassars procedents de tallades arreu 1,3 0%

Matollars 320,9 38% Matollars

Matollars de formacions de ribera 49,1 6%

Plantacions de coníferes no autòctones Plantacions de coníferes no autòctones 0,5 0%

Plantacions de plàtans Plantacions de plàtans 1,8 0%

Plantacions de pollancres Plantacions de pollancres 26,2 3%

Prats i herbassars Prats i herbassars 362,6 43%

Sòl erosionat per agent natural 3,4 0% Sòls nus forestals

Sòl nu per acció antròpica 58,8 7%

Vegetació d'aiguamolls continentals Vegetació d'aiguamolls continentals 2,6 0%

TOTAL 843,6 100% Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

4 cc: (Cabuda coberta) és la superfície de sòl cobert per la projecció vertical de les capçades dels arbres



1.2.2.4 Problemàtiques existents en els espais oberts: usos i activitats impactants

Activitats en sòl no urbanitzable

Segons informació facilitada pels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres

Públiques a Lleida (DPTOP), de l’any 2004 al maig de 2009 es van autoritzar un total de 742

d’expedients d’activitats en sòl no urbanitzable, distribuïdes tal i com es mostra a la Figura 1.14.

EXPEDIENTS PER IMPLANTACIÓ D'ACTIVITATS EN SÒL NO URBANITZABLE (2004 - 2009)

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

Castellnou de Seana

El Palau d'Anglesola

El Poal

Sidamon

Torregrossa


Vila-sana

Autoritzats Pendents No autoritzats Històric

Figura 1.14. Expedients per implantació d’activitats en sòl no urbanitzable

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP).

L’elevada densitat ramadera

L’elevada densitat ramadera de la comarca, és a dir, l’alt nombre d’unitats ramaderes en relació a

la superfície agrícola utilitzada, és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del

sector agrari. Aquest índex es va incrementar de manera continuada entre els anys 1982 i 1999, fins

a situar-se entorn el doble del que pot absorbir la SAU5 (vegeu Figura 1.15). En aquest context, tots

els municipis de la comarca van ser declarats zona vulnerable pel DECRET 283/1998, de 21

5 Aquest càlcul s’ha fet considerant que cada UR genera 73 kg de N / any i que una ha pot absorbir 200 kg de N / any. És una

orientació, ja que el seu càlcul detallat requeriria d’informació de la que no es disposa



d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats

procedents de fonts agràries.

Malgrat l’increment de pressió normativa a les activitats ramaderes dels darrers anys, i la presència

de 3 instal·lacions de gestió de dejeccions ramaderes a la comarca (vegeu apartat 1.6.4), l’elevada

densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes és una

problemàtica rellevant en els espais oberts.

EVOLUCIÓ DE LA DENSITAT RAMADERA (UR / HA DE SAU)

3,4

4,1

5,6

1,31,7

2,4

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

1982 1989 1999

Pla d'urgell Catalunya Llindar de referència

Figura 1.15. Evolució de la densitat ramadera


Les activitats extractives

En aquest apartat d’usos i activitats impactants convé destacar també les activitats extractives.

Segons dades del DMAH (2009), hi ha un total de 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que

sumen un total de 137 ha principalment dedicades a l’extracció de graves, però també de sorres i

argiles. La Figura 1.16 mostra la superfície d’activitats extractives per municipis i grau de

desenvolupament de l’activitat.



0 10 20 30 40 50 60 70 80

Vila-sana

Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Ivars d'Urgell

Fondarella

Castellnou de Seana

Bell-lloc d'Urgell

Vila-sana Torregrossa Sidamon Mollerussa Miralcamp Ivars d'Urgell Fondarella Castellnou de Seana Bell-lloc d'Urgell

Activitat no iniciada 1,4 0,2 3,2

Activitat en actiu i restauració no iniciada 11,6 22,5 2,2 0,0 1,7 7,4

Activitat en actiu amb restauració integrada 1,1 7,7 1,0 2,9 2,6 32,7 1,7

Activitat restaurada en període de garantia 6,0 4,3 28,6 1,8 0,9

Activitat finalitzada 1,6 7,9 0,0 17,2 6,4

ACTIVITATS EXTRACTIVES (ha)

Figura 1.16. Superfície d’activitats extractives per municipis i grau de desenvolupament de l’activitat

Font: DMAH 2009.

Les instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar

Un altre front potencial d’impactes en els espais oberts són les instal·lacions de panells d’energia

solar. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les

comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell (vegeu l’apartat 1.5.2).

De les 67 parcel·les amb instal·lacions d’aquest tipus identificades a la comarca, cal dir que 13 se

situen en sòls d’aptitud agrícola bona o molt bona, 33 en sòls d’aptitud agrícola moderada i les 21

restants en sòls amb menor vàlua des del punt de vista agronòmic.

1.2.3 Assentaments

1.2.3.1 Sistema d’assentaments i creixement urbanístic potencial

L’anàlisi del sistema d’assentaments (sòls urbans i urbanitzables realitzat en el marc del Pla

territorial parcial de Ponent (en endavant PTPP, vegeu apartat 2.1.1.2), mostra la següent

distribució dels diferents tipus de teixits en relació amb el planejament vigent:



Taula 1.5. Tipologia de teixits urbans al Pla d’Urgell

Sistema d’assentaments: tipologia de teixits Superfície en

l’àmbit del PDU_PU (ha)

%

Nuclis històrics i les seves extensions 967,27 62,74

Ús residencial 5,96 0,39

Ús industrial 513,98 33,34

Àrees especialitzades

Ús d’equipaments 54,58 3,54

TOTAL 1.541,79 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

En relació amb la distribució territorial dels assentaments, hom pot distingir la clara polaritat

comarcal formada per la capital comarcal, Mollerussa, i els nuclis conurbats de Fondarella, Golmés,

Miralcamp i Palau d'Anglesola.

La resta d’assentaments de la comarca se situen al llarg de l’eix viari i ferroviari principal que creua

la comarca (A-2, N-II i ferrocarril) o molt pròxims a aquest eix. És el cas de Bell-lloc d’Urgell,

Sidamon i Castellnou de Seana.

Un tercer grup de municipis se situen a l’entorn de la conurbació central en localitzacions més

allunyades respecte a l’eix de comunicacions anteriorment esmentat. És el cas de Bellvís, el Poal,

Linyola, Vila-sana, Ivars d’Urgell, Barbens, Vilanova de Bellpuig i Torregrossa.

Finalment, destacar els nuclis rural dels Arcs (terme municipal de Bellvís) i de Vallverd (terme

municipal d’Ivars d’Urgell), així com els disseminats aïllats d’Aguilella i del Bullidor (terme

municipal de Barbens), així com la Cendrosa i Montalé (terme municipal d’Ivars d’Urgell).

En relació amb les àrees especialitzades d’ús residencial, s’identifica la urbanització de Vellana, al

terme municipal de Bell-lloc d’Urgell. Es tracta d’una urbanització d’unes 6 hectàrees, situada al

bell mig de la plana agrícola, allunyada de qualsevol nucli urbà i formada per habitatges

unifamiliars amb jardí i majoritàriament amb piscina. A Golmés d’identifica la urbanització dels

Merlets.

En relació amb les àrees especialitzades d’ús d’equipaments, d’acord amb l’anàlisi realitzada pel

PTPP a partir del planejament vigent, la de major entitat (50 ha) se situa al terme municipal de

Mollerussa, a l’entorn del Parc municipal de la Serra, on existeix actualment el Circuit municipal

d’autocros i l’IES Agràries d’Urgell. Així mateix se’n localitzen de molt menor entitat a Bell-lloc

d’Urgell (2,77 ha), Castellnou de Seana (0,99 ha) i Vilanova de Bellpuig (0,87 ha).

Finalment, les àrees especialitzades d’ús industrial existents o previstes es concentren

majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació: a Bell-

lloc d’Urgell, a Vila-sana i a Sidamon, si bé també se’n localitzen a municipis més allunyats d’aquest

eix a Ivars d’Urgell, Linyola, Bellvís i a Vilanova de Bellpuig.



Prenent com a informació de base la coberta d’”improductiu artificial” del Mapa de cobertes del sòl

de Catalunya V3 per a l’any 2005 (CREAF 2007) es pot fer una primera anàlisi de la tipologia urbana

dels assentaments de la comarca, així com d’altres usos consumidors de sòl (vegeu Figura 1.17 i

Plànol 7).

A nivell comarcal, els teixits urbans residencials de tipus compacte (centres urbans i eixamples)

suposen un 18% de la superfície improductiva artificial, mentre que els teixits urbans residencials de

tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats) tenen una extensió menor, representant el 13%

en superfície. Es constata, doncs, que el model urbà predominant a la comarca és el model

d’urbanització compacta representat pels nuclis urbans i les seves extensions.

Pel que fa a les zones industrials i comercials, constitueixen el 18% de la superfície improductiva

artificial, la mateixa proporció que els usos residencials compactes.

És rellevant destacar la important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions

agràries, amb un pes relatiu del 21%, és a dir, una superfície superior, per exemple, a la de

l’extensió urbana compacte.

Les carreteres, autopistes i autovies i ferrocarril tenen un pes del 9% en el conjunt de superfície

“artificial”.

Cobertes del sòl: improductiu artificial (%)

Urbanitzat residencial compacte

18%

Urbanitzat residencial lax

13%

Zones industrials i comercials

18%

Xarxa viària i ferroviària

9%

Zones verdes i cementiris

9%

Granges i naus21%

Zones d'extracció

minera i abocadors

4%

Altres8%

Figura 1.17. Cobertes del sòl: improductiu artificial


La Figura 1.18 mostra la distribució i la superfície d’aquestes cobertes per municipis.



0 50 100 150 200 250 300 350

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Altr es 55,27 0,58 3,28 0,85 0,84 2,46 17,15 1,74 4,84 63,97 4,96 1,00 0,85 3,98 4,71 1,01

Zones d'extr acció miner a i abocador s 0,13 0,00 2,31 14,86 0,00 0,00 3,19 28,65 0,74 0,48 3,56 1,74 22,77 0,96 9,44 0,00

Gr anges i naus 42,14 23,34 73,41 17,83 8,20 21,37 8,87 25,73 42,65 37,44 22,85 2,85 49,18 49,01 33,44 2,53

Zones ver des i cementi r is 6,37 2,93 7,26 16,63 2,61 11,07 28,64 6,04 2,79 2,06 15,07 12,40 17,92 4,68 52,91 1,40

Xar xa viàr ia i f er r oviàr ia 10,93 5,41 16,28 14,98 7,63 8,74 16,17 6,27 14,40 11,45 18,62 12,86 16,19 4,17 33,58 2,84

Zones industr ials i comer cials 34,36 7,72 24,94 13,44 7,25 9,11 82,71 27,09 14,74 17,47 46,05 26,91 4,80 25,36 41,34 2,31

Ur bani tzat r esidencial lax 8,26 10,34 19,63 14,77 3,25 29,35 65,65 18,73 8,08 16,63 25,11 13,50 11,05 19,70 19,89 5,02

Ur bani tzat r esidencial compacte 9,94 15,77 30,72 5,94 16,10 18,83 74,98 11,09 49,20 36,91 17,07 5,78 14,44 39,96 29,27 21,41



el Palau

d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la

Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

COBERTES DEL SÒL: improductiu artificial (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Figura 1.18. Cobertes del sòl: improductiu artificial, distribució municipal.




En relació amb el tipus de teixits urbans residencials, la Taula 1.6 mostra la distribució a nivell

municipal i comarcal. És destacable que un 58% d’aquests, en superfície, són de tipus compacte,

mentre que els habitatges unifamiliars aïllats i adossats suposen el 42% restant.

A nivell de municipis, Sidamon és qui té una major proporció de superfície urbanitzada residencial

de tipus lax formada per cases unifamiliars aïllades, mentre que a l’altre extrem se situa Linyola,

amb el 14% de tipus lax en front del 86 % de tipus compacte.

Altres municipis amb percentatge significatiu de teixit residencial lax, darrera de Sidamon, són

Fondarella (70%), Miralcamp (63%) i el Palau d’Anglesola (61%). Els municipis predominantment

compactes, darrera de Linyola, són el Poal (83%) i Barbens (81%).

Taula 1.6. Tipologia de teixits urbans residencial (%).

Municipi Urbanitzat residencial compacte Urbanitzat residencial lax

Barbens 81,01 18,99

Bell-lloc d'Urgell 59,54 40,46

Bellvís 66,98 33,02

Castellnou de Seana 56,63 43,37

el Palau d'Anglesola 39,08 60,92

el Poal 83,21 16,79

Fondarella 29,97 70,03

Golmés 40,47 59,53

Ivars d'Urgell 68,94 31,06

Linyola 85,90 14,10

Miralcamp 37,19 62,81

Mollerussa 53,32 46,68

Sidamon 28,69 71,31

Torregrossa 61,01 38,99

Vilanova de Bellpuig 60,40 39,60

Vila-sana 54,59 45,41

Pla d'Urgell 57,90 42,10 Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

En relació amb el potencial de creixement dels assentaments de la comarca, l’anàlisi del sòl urbà i

urbanitzable realitzada en el marc del PDU_PU mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà

consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable (vegeu Figura 1.19).

Per municipis, Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i

urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà

consolidat i sense sòl urbanitzable.



0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

el Poal


Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

SÒLS URBANS I URBANITZABLES (ha)

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

el Poal


Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Sòl ur bani tzable 5,34 0,00 0,00 8,99 209,98 24,63 4,24 20,92 79,40 34,15 0,00 7,31 4,72 21,10 56,31 15,22

Sòl ur bà no consol idat 0,00 2,64 10,03 9,18 10,69 6,19 0,00 22,60 24,86 2,99 3,38 1,11 0,00 0,00 32,78 2,38

Sòl ur bà consol idat 61,10 47,96 70,51 33,45 241,00 46,08 85,89 73,29 73,78 39,95 26,55 115,43 31,80 57,24 126,77 27,64


Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon Mol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la el Poal

el Palau

d'Anglesola

Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 1.19. Sòls urbans i urbanitzables, distribució municipal.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes en els treballs del PDU_PU.

El Plànol 8 mostra el règim de sòl d’acord amb el planejament vigent.



1.2.3.2 Problemàtica específica del medi urbà

En relació amb la problemàtica associada al desenvolupament urbà, en el treball El Pla d’Urgell.

Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i Guerrero

2000) es realitzava la següent diagnosi:

Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del

terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en

no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar

dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. Els

sis ajuntaments implicats, Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i

Miralcamp, afronten el fenomen des dels interessos i enfocs estrictament municipalistes.

Per altra part, la proximitat dels nuclis i l’elevada mobilitat existent fan que el desenvolupament

residencial, de l’activitat o de les infraestructures dels diferents nuclis estiguin molt

interrelacionats; però els atractius o avantatges de localització no són els mateixos. La creació

d’infraestructures i la urbanització des d’uns criteris territorials podrien contribuir a corregir les

dinàmiques negatives d’alguns dels nuclis apartats de la N-II.

El desenvolupament urbanístic dels nuclis planteja un contrast radical entre Mollerussa i la resta

de nuclis. En els petits nuclis s’imposa l’autopromoció i l’habitatge unifamiliar, mentre a

Mollerussa domina la promoció professional d’habitatges en bloc, seguint un model més urbà.

Aquestes diferències tendeixen, amb tot, a diluir-se i la promoció professional fa acte de presència

en els nuclis que ofereixen possibilitats de creixement, de manera que aquests darrers poden

veure’s fàcilment desbordats en un futur per la capacitat dels promotors i el volum i la natura dels

projectes.

La retenció de solars unida a les preferències per l’habitatge aïllat fan que es trenqui el model de

creixement compacte dels pobles i que es plantegin molts dubtes i enfrontaments a l’hora de

definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement; els encontorns dels pobles

ofereixen una imatge força caòtica.

L’aparició de la promoció professional en els nuclis petits ajuda a superar els anteriors entrebancs i

facilita molt l’accés a l’habitatge, en particular de les parelles joves, que altrament es veurien

obligades a emigrar cap a la ciutat. L’inconvenient és que aquestes promocions segueixen models

mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició

constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.

No s’han identificat altres problemes significatius en relació amb usos i activitats impactants dins

dels teixits, barris segregats amb problemes de cohesió social etc. Únicament en alguns municipis

s’ha detectat que la proximitat d’usos industrials i residencials genera algunes tensions actuals o

potencials. És el cas del Palau d’Anglesola (amb nous sectors residencials propers a usos industrials)

o de Miralcamp (amb sòl industrial classificat dins del nucli).



1.2.4 Mobilitat

1.2.4.1 Infraestructures viàries i ferroviàries

El principal tret característic del pla d’Urgell a nivell d’infraestructures de transport, és l’existència

d’un important corredor d’infraestructures que travessa la comarca en sentit est-oest:

L’autovia A-2

La carretera N-IIa (històrica N-II), que discorre adjacent o per l’interior dels nuclis urbans de

Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Mollerussa i Golmés.

La línia de ferrocarril convencional Lleida-Barcelona per Manresa, que discorre per l’interior

dels nuclis urbans de Bell-lloc d’Urgell i de Mollerussa.

Al sud-oest de la comarca, la carretera N-240 i la línia de ferrocarril convencional Tarragona-

Lleida travessen el terme de Torregrossa

En relació amb les infraestructures previstes cal mencionar:

Les noves vies ja previstes en el PTPP:

La connexió viària entre Miralcamp i palau d’Anglesola per l’oest de Mollerussa.

La variant de Vilanova de Bellpuig.

Les variants de la C-53 de Tornabous i la Fuliola (amb un petit tram dins de

l’enclavament d’Aguilella que pertany al Pla d’Urgell)

Les noves vies previstes i amb reserva en el planejament vigent o en tràmit.

La via orbital per l’est de Mollerussa

L’Avinguda del Pla d’Urgell (entre Mollerussa i Golmés, pel nord del traçat del

ferrocarril)

La variant de Bellvís

La variant d’Ivars d’Urgell

Connexions viàries a Sidamon i a Barbens.

L’autovia A-27 (Montblanc-Lleida), actualment en estudi informatiu i que discorre pel terme

municipal de Torregrossa al sud-oest de la comarca.

L’Eix Transversal Ferroviari (ETF).

El projecte de l’ETF obre la perspectiva de reorientar l’actual tram de la línia Lleida - Manresa vers

un tren - tramvia que articuli les polaritats urbanes situades sobre l’eix Lleida – Mollerussa – Tàrrega

- Cervera, tot aprofitant-ho per millorar la permeabilitat d’aquesta infraestructura sobre el territori



i els teixits urbans. La materialització d’aquesta operació pot ser força rellevant, per tal

d’augmentar el pes del transport públic en l’àmbit de les terres de Lleida.

El Plànol 9 mostra les infraestructures principals viàries i ferroviàries existents i previstes en l’àmbit

del Pla.

La xarxa de carreteres i camins locals estructura la mobilitat local de l’àmbit.

1.2.4.2 Caracterització de la mobilitat en l’àmbit del Pla

Actualment està en procés d’elaboració la diagnosi i caracterització de la mobilitat per part del Pla

director de Mobilitat de Ponent, si bé no se n’ha pogut disposar fins a la data actual.

D’acord amb la informació facilitada pels ajuntaments de l’àmbit del Pla, existeix una clara

dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de serveis i de llocs de treball a

la qual es desplaça diàriament gran part de la població de la resta de municipis.

L’oferta de transport públic es valora insuficient. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i

d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa raó, el

tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.

Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el trànsit de

pas de l’interior dels seus nuclis. És el cas de Bellvís, Miralcamp, Torregrossa, Vila-sana o Ivars

d’Urgell.

1.2.4.3 Incidència del model urbanístic i territorial sobre la mobilitat

Tal com s’ha esmentat anteriorment, la principal incidència del model urbanístic i territorial sobre

la mobilitat és l’elevada mobilitat obligada existent entre els municipis de la comarca i Mollerussa i

la “necessitat” de realitzar aquesta mobilitat en vehicle privat atesa la manca d’una oferta de

transport públic adequada a les necessitats existents. D’una banda, les concessions de les diferents

línies d’autobusos, per exemple, impedeixen que companyies que circulen per determinats

municipis puguin realitzar parada als mateixos i, per tant, incrementar l’oferta. D’altra banda, la

línia de tren Lleida-Manresa té una molt baixa oferta horària i es troba en condicions força precàries

que no incentiven el seu ús.

Per als desplaçaments de proximitat, és remarcable l’avantatge que significa la plana orografia de

la comarca pel que fa a potenciar els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.2.3, la tipologia dels assentaments de la comarca és

majoritàriament compacte. En aquest sentit, la potencial limitació per al transport públic en alguns

casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del

model urbanístic dels mateixos.

Finalment, i tal com també s’ha exposat en l’apartat 1.2.3, les àrees especialitzades d’ús

d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg



dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i

mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix

d’infraestructures, tals com Ivars d’Urgell, Linyola, Bellvís i a Vilanova de Bellpuig, equilibra la

distribució de les zones d’activitat econòmica en el sentit de facilitar l’accés des d’aquests

municipis i, per tant, amb la possibilitat de reduir-ne la mobilitat obligada.



1.3 Cicle de l’aigua

1.3.1 Cursos superficials

La xarxa de drenatge de l’àmbit del PDU_PU correspon a la conca del Segre (dins la conca de

l’Ebre). Els principals cursos són el Corb, el seu afluent l’Ondara i el Clamor de les Canals o Sèquia

Gran, de tipus mediterrani, de cabal escàs i irregular.

No obstant, cap d’aquests rius té un paper rellevant en l’àmbit del Pla, on es desdibuixen entre la

xarxa de canals i sèquies. El riu Corb aigües amunt de l’àmbit del Pla configura una estreta i

característica vall entre les comarques de la Conca de Barberà i l’Urgell que al Pla d’Urgell

pràcticament desapareix, adoptant un caràcter de canal entre camps, si bé a l’extrem nord-oest de

la comarca, a l’alçada del nucli dels Arcs, recupera un aspecte natural, serpentejant i amb

vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara. En

algun tram, fins i tot té vegetació arbòria (sobretot a partir que el riu fa de límit comarcal amb la

Noguera). Finalment, el riu desemboca al Segre a l’alçada de Vilanova de la Barca, al Segrià. El

mateix passa amb l’Ondara, que neix a la Segarra i s’uneix al Corb a l’alçada de Bellvís (on també

s’anomena Barranc de la Bovera).

A les terres de Lleida, les característiques dels rius i la morfologia del terreny han condicionat

l’aparició de fenòmens endorreics en rius que, per manca de pendent, no arribaven a desguassar i

formaven estanys, com el d’Ivars d’Urgell (vegeu apartat 1.7.5), dessecat a mitjans del segle XX i

actualment en procés de recuperació (DPTOP 2007).



Figura 1.20. A dalt, la vall del riu Corb entre Golmés i Castellnou de Seana i a Vila-sana. A baix, sèquia a la

vall del riu Corb a Vila-sana i sèquia Gran a Sidamon.

Foto: MINUARTIA.

A la Taula 1.7 es mostren les subconques hidrogràfiques del Pla d’Urgell amb les seves superfícies. A

banda dels rius esmentats, la Sèquia de Moradilla també drena una superfície important.

Taula 1.7. Subconques hidrogràfiques del Pla d’Urgell.

Conca principal

Subconca Superfície (ha)

Barranc de les Borgetes 697,22

Clamor de les Canals (Riu Corb, tram superior) 2.754,90

Clot de Sant Gili (per Sèquia del Poble) 936,94

Desaigüe de Santa Maria (per Des. del Canal) 0,98

lo Reguer 1.969,70

lo Regueret 2.730,15

Reguer de Vallfogona 1.258,92

Riera de les Alzines 1.309,84

El Segre

Riera del Serradal 111,20



Conca principal

Subconca Superfície (ha)

Riu Corb (tram inferior) 7.274,63

Riu d'Ondara (per Barranc de la Bovera) 1.650,29

Sèquia de la Cendrosa 817,60

Sèquia de la Femosa 0,05

Sèquia de Moradilla 3.640,26

Sèquia Vella de Barretpicat 0,20

Torrent de la Femosa 744,58

Altres 4.624,56

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de Conques hidrogràfiques 1:50.000. DMAH 2004.

Les pressions, els impactes i els riscos identificats en els cursos superficials de l’àmbit del PDU_PU,

d’acord amb la diagnosi i l’avaluació realitzada en el document IMPRESS, d’incompliment dels

objectius de la Directiva Marc de l’aigua a Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua 2005), se

sintetitzen a la Taula 1.8.

Com es pot observar a la taula, les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla

d’Urgell són els abocaments, tant els industrials com els urbans de sistemes unitaris, les dejeccions

ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia, que provoquen que l’estat

ecològic sigui dolent al riu Corb i l’Ondara i mediocre al riu Clamor de les Canals. El riu Corb i

l’Ondara presenten un elevat risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’aigua,

mentre que el riu Clamor de les Canals té un risc mig.



Taula 1.8. Pressions, impactes i riscos sobre els cursos d’aigua superficials Codi de l'ACA E0690 E0930

Nom Riu Corb, barranc del Gossalet i riu d'Ondara des de la confluència amb

el Cercavins fins al Corb Riu Clamor de les Canals

Pressió sobre la massa d'aigua

Preses i rescloses Nul·la Nul·la

Endegaments Nul·la Nul·la

Captacions d’aigua Nul·la Nul·la

Regulació flux Nul·la Nul·la

Derivació a centrals hidroelèctriques

Nul·la Nul·la

Zones urbanes en zona inundable Nul·la Nul·la

Zones extractives en zona inundable

Nul·la Nul·la

Zones forestals en zona inundable

Nul·la Nul·la

Abocaments industrials no biodegradables

Mitjana Elevada

Abocadors de residus urbans Nul·la Nul·la

Abocadors de residus industrials Nul·la Nul·la

Usos urbans Nul·la Nul·la

Pastures intensives Nul·la Nul·la

Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses

Mitjana Mitjana

Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics

Nul·la Mitjana

Arrossars Nul·la Nul·la

Dejeccions ramaderes Mitjana Mitjana

Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia

Elevada Mitjana

Abocament de fangs d'EDAR Nul·la Nul·la

Sòls contaminats i potencialment contaminats

Nul·la Nul·la

Vies de comunicació Nul·la Nul·la

Zones mineres i extractives Nul·la Nul·la

Runams salins Nul·la Nul·la

Espècies invasores Nul·la Nul·la

Fòsfor total d'EDARs Nul·la Nul·la

Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Mitjana Elevada

DQO d'abocaments industrials Nul·la Elevada

DQO de nuclis no sanejats Mitjana Baixa

Descàrrega de sistemes unitaris Elevada Elevada

Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total)

Nul·la Nul·la



Codi de l'ACA E0690 E0930

Nom Riu Corb, barranc del Gossalet i riu d'Ondara des de la confluència amb

el Cercavins fins al Corb Riu Clamor de les Canals

DQO d'abocaments biodegradables (total)

Elevada Elevada

Anàlisi de totes les pressions Elevada Elevada

Impacte comprovat sobre la massa d'aigua

Substàncies perilloses Elevat Nul

Vida piscícola Elevat Elevat

Prepotables Nul Nul

Zones de bany Nul Nul

Anàlisi d'impactes comprovats Elevat Elevat

Impacte probable sobre la massa d'aigua

Qualitat segons elements biològics

Dolent Mediocre

Qualitat segons elements fisicoquímics

Deficient Bo

Qualitat segons elements hidromorfològics

Dolent Deficient

Estat ecològic Dolent Mediocre

Impacte per substàncies prioritàries (annex X)

Elevat Nul

Impacte segons tots els indicadors

Elevat Baix

Impacte global (comprovat i probable)

Anàlisi de tots els impactes Elevat Mig

Risc d'incompliment d'objectius de la Directiva

Anàlisi de pressions i impactes Elevat Mig

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Els canals i sèquies, que deriven del canal d’Urgell, que han permès la implantació de l’agricultura

de regadiu al Pla d’Urgell, i els seus desguassos constitueixen els únics cursos d’aigua amb caràcter

permanent o semi permanent que es troben a l’àmbit del Pla (vegeu Plànol 10). L’aigua de les

sèquies prové bàsicament dels canals Principal i Auxiliar d’Urgell, així com de les seves sèquies

principals. Els desguassos tenen una doble funció de desguàs/reg que condiciona la seva qualitat.

L’aigua dels desguassos prové d’excedents de reg (drenatge i escolament superficial), d’excedents

de pluja, d’abocaments i d’aigua del canal (Capell i Villar 2009).



1.3.2 Aigües subterrànies

En l’àmbit del PDU_PU es localitza una única massa d’aigua subterrània, la de l’Al·luvial d’Urgell,

formada pels al·luvials dels rius Corb i Ondara6. Es tracta d’una alternança de graves, sorres, llims i

capes argiloses amb la distribució espacial típica dels ventalls al·lluvials. La recàrrega natural

s’efectua mitjançant infiltració a partir dels regadius del Canal d’Urgell, de les precipitacions i dels

rius Corb i Ondara, i la piezometria està molt condicionada pel reg mitjançant els canals principals i

auxiliar d’Urgell.

De la Diagnosi i caracterització de les masses d’aigua de Catalunya realitzada en el marc del

document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005) se’n desprenen els aspectes significatius que

s’indiquen a continuació.

Les principals pressions a les que està sotmesa aquesta massa d’aigua són l’agricultura

intensiva, els abocaments industrials i els abocaments d’aigües depurades. L’agricultura

intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. Es coneix l’existència

de nombrosos abocaments industrials en aquesta massa d’aigua. La pressió per abocament

d’estacions depuradores d’aigua residual (EDARs) sobre aquesta massa d’aigua és alta. Hi ha

5 punts d’abocament d’EDARs que, si bé la càrrega orgànica no supera en cap cas els 1.000 kg

de DQO diaris, suposen un impacte alt sobre la qualitat dels cursos fluvials.

Les dejeccions ramaderes exerceixen una pressió moderada sobre la massa d’aigua. A 4

municipis (Vila-sana, El Palau d’Anglesola, Miralcamp i Castellnou de Seana) la quantitat

anual de N generat per hectàrea de superfície agrícola útil oscil·la entre 170 i 210 kg de N,

mentre que a Mollerussa és on registra el valor més elevat, 240 kg de N/ha i any.

Donada l’elevada permeabilitat dels materials que configuren l’aqüífer principal, la

vulnerabilitat de la massa d’aigua és elevada. De fet, la massa d’aigua està inclosa

íntegrament dins de les zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats.

Per altra banda, l’impacte comprovat sobre l’estat químic és alt, ja que les concentracions

mitjanes de nitrats superen el límit de 50 mg/L establert per la legislació (68,6 mg/L de

mitjana als 54 punts de la xarxa de control de la qualitat distribuïts arreu de l’aqüífer de

l’al·luvial del riu Corb segons la fitxa de la massa d’aigua subterrània i 80,3 mg/L de mitjana

l’any 2003 segons el document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005)). Els organoclorats

són localment importants i la conductivitat i els metalls presenten valors localment anòmals.

En conclusió, els nitrats i en menor grau els plaguicides, els abocaments industrials i de les EDARs,

són la principal afecció a aquesta massa.

6 La fitxa de massa d’aigua subterrània el denomina riu Cervera.



Taula 1.9. Anàlisi de pressions i impactes a la massa d’aigua subterrània de l’Al·luvial d’Urgell

Anàlisi de pressions

Fonts Pressions Magnitud

Pressions sobre l’estat químic

Pressions difuses

Dejeccions ramaderes Moderada

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris

Alta

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids)

Baixa

Agricultura i ramaderia

Retorns de reg i recàrrega artificial Moderada

Clavegueram i col·lectors urbans i industrials

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials

Baixa

Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues Baixa

Pressions puntuals

Abocaments industrials Alta Activitat industrial

Sòls contaminats Nul·la

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i especials

Nul·la

Activitat minera Runams salins Nul·la

EDARs Abocaments d’aigües depurades Alta

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la qualitat

Nul·la

Extracció d’aigua a zones costaneres

Extraccions costaneres causants d'intrusió salina

Nul·la

Pressió total sobre l’estat químic Alta

Pressions sobre l’estat quantitatiu

Extracció d’aigua Captacions d'aigua subterrània Moderada

Extraccions d’àrids Afeccions a la piezometria i a la qualitat

Nul·la

Agricultura Agricultura intensiva de vivers de plantes ornamentals i freatòfits

Baixa

Pressió total sobre l’estat quantitatiu Moderada

Anàlisi d’impactes

Impacte Descripció Magnitud

Impacte potencial sobre la massa d'aigua

Vulnerabilitat Alta

Impacte potencial estat químic Alt

Impacte potencial estat quantitatiu Moderada

Impacte comprovat sobre la massa d'aigua

Impacte comprovat estat químic Les concentracions mitjanes de nitrats superen els 50 mg/l i els organoclorats són localment importants. La conductivitat i els metalls presenten valors localment anòmals

Alt



Anàlisi de pressions

Fonts Pressions Magnitud

Pressions sobre l’estat químic

Pressions difuses

Impacte comprovat estat quantitatiu

Afeccions locals a la piezometria Moderat

Avaluació del risc d'incompliment

Risc sobre l'estat químic Sí

Risc sobre l'estat quantitatiu No

Risc total Sí

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

1.3.3 Recursos hídrics

El regadiu implica una gran demanda d’aigua que s’ha d’aportar de fonts externes, principalment

del Segre.

De la consulta del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005) es desprèn que la massa

d’aigua subterrània de l’Al·luvial d’Urgell té un volum d’extracció elevat, que es destina

principalment a usos agrícoles. El volum total d’extraccions d’aquesta massa d’aigua, que abasta

part del Pla d’Urgell i part de l’Urgell, se situa al voltant dels 18 hm3 anuals (el 80% dels quals són

per a usos agrícoles). Els recursos disponibles són de 95 hm3 anuals, 54,5 hm3 dels quals es

transfereixen a altres masses. El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada

contaminació de l’aigua per nitrats.

No obstant, la major part dels recursos hídrics són d’origen superficial. La Comunitat de Regants

dels Canals d’Urgell compta amb una concessió de 630 hm3 anuals, que han de servir per regar una

superfície de gairebé 70.000 ha amb una dotació de reg de 9.000 m3/ha/any (REGSA Reg de

Catalunya S.A.U). A banda dels usos agrícoles, el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua

per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o

ramaderes no connectades a la xarxa pública (Aldomà i Guerrero 2000).

Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient

capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal. És el cas de Linyola o dels municipis

de la Mancomunitat d’Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Barbens i Vila-sana, que disposen d’un

projecte de nova captació del canal d’Urgell en terme municipal d’Anglesola per abastir aquests

quatre municipis. El projecte permet que l’aigua es distribueixi per gravetat sense necessitat de

bombaments, amb el consegüent estalvi energètic.

Les previsions pel que fa a infraestructures per a l’abastament d’aigua deriven de la planificació

sectorial (Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC) i Programa de mesures del pla de

gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (en tràmit)). Es preveuen instal·lacions per a

l’abastament d'aigua potable als municipis de Barbens, Ivars d'Urgell, Castellnou de Seana i Vila-

sana (connexió directa al Canal d'Urgell, bassa de regulació i potabilitzadora), si bé no s’estableix la



localització de les mateixes. Els Plans Directors d’Abastament municipals concreten aquestes

previsions.

Les actuacions portades a terme des del anys 70 de revestiment i entubament dels canals i sèquies

han contribuït a reduir les pèrdues d’aigua per evaporació i infiltració, que podien arribar fins al

40%. Així mateix, la construcció de pantans ha permès incrementar les reserves d’aigua (Aldomà i

Guerrero 2000).

No obstant l’anterior, donada la gran demanda d’aigua és imprescindible l’optimització de l’ús de

l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament

òptim de l’aigua disponible. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció

Rural ha redactat plans directors de modernització dels canals d’Urgell i Pinyana, per tal de millorar

l’estalvi d’aigua (DPTOP 2007).

1.3.4 Consums

L’abastament municipal de la comarca del Pla d’Urgell es realitza principalment a través de

derivacions de la xarxa de reg del Canal d’Urgell. No obstant, alguns municipis també disposen de

captacions d’emergència (pous, etc.), que utilitzen en l’època de tanques (en cas d’existència

d’algun problema de manca de subministrament).

No s’ha pogut disposar de dades sobre el consum d’aigua de xarxa del conjunt de municipis de

l’àmbit del Pla d’Urgell, però si de deu municipis que disposen de Pla Director d’Abastament

d’aigua. Aquestes dades es mostren a la Figura 1.21.

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000

Torregrossa

Poal, el

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Torregrossa Poal, el Miralcamp Linyola Ivars d'Urgell Golmés FondarellaCastellnou de

Seana BellvísBell-lloc d'Urgell

Domèstic 118.505 352.955 126.240 83.941 151.566 35.465 32.845 89.534 144.000

Industrial 12.042 164.250 9.625 31.822 82.648 9.297 9.197 24.850 40.000

Altres 5.818 57.305 5.965 6.188 24.330

CONSUM D'AIGUA DE XARXA (m3/any)

Figura 1.21. Consum d’aigua d’alguns dels municipis de l’àmbit (dades de 2008 excepte Bell-lloc d’Urgell,

2009)

Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.



Pel que fa al consum d’aigua per a usos agrícoles, s’ha estimat a partir de les superfícies de regadiu

del Cens agrari de 1999. El resultat d’aquestes estimacions es mostra a la Figura 1.22.

1,51

11,83

13,56

3,65

1,45

3,09

5,79

9,00

3,63

0,71

3,92

2,74

1,64

16,91

7,43

3,81

0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

Palau d'Anglesola, el

Poal, el

Sidamon

Torregrossa

Vila-sana


CONSUM D'AIGUA PER A USOS AGRÍCOLES (Hm3/any)

Figura 1.22. Estimació del consum d’aigua per a usos agrícoles

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999 (Institut d’Estadística de Catalunya) i estimacions.

1.3.5 Sanejament

Segons la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), hi ha 6 Estacions Depuradores d’Aigües

Residuals Urbanes que donen servei a la comarca, amb una capacitat total per a depurar 23.273

m3/dia d’aigües residuals i una població de 98.606 habitants equivalents7.

7 Habitant equivalent: unitat de mesura utilitzada per a determinar la càrrega contaminant orgànica que tenen les aigües

residuals. Es defineix com la càrrega orgànica biodegradable amb una DBO5 de 60 g. d'oxigen per dia.



Taula 1.10. EDARs en servei a la comarca

Cabal de disseny

Població equivalent de disseny

Municipis assistits Tipus d'EDAR Any de posada en marxa

Punt d'abocament

m3/dia habitants equivalents

Bell-lloc d'Urgell

Bell-lloc d'Urgell EDAR biològica

2002 Sèquia gran 2.400 4.000

Bellvis Bellvis EDAR biològica

2003 Sèquia del molí

1.141 2.966

Fondarella-Mollerussa

Vilanova de Bellpuig, Golmés, Mollerussa, Palau d'Anglesola, Fondarella, Miralcamp

EDAR biològica amb reducció de nutrients

1998 Sèquia gran 15.525 77.625

Ivars d'Urgell

Ivars d'Urgell, Barbens, Seana

EDAR biològica

2007 Conca del Corb

847 2.489

Juneda Juneda, Torregrossa EDAR biològica

2003 La clamor dels canals

2.200 8.433

Linyola Linyola EDAR biològica

2001 Riu Corb 1.160 3.093

TOTAL 23.273 98.606 Font: Elaboració pròpia a partir de dades on-line sobre les EDARS en Servei (ACA).

La Figura 1.23 mostra els cabals tractats per aquestes EDAR.

CABALS TRACTATS PER LES EDAR QUE DONEN SERVEI A L'ÀMBIT (m3)

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Linyola 37.10940.39342.37250.32643.39645.55750.67348.78241.16126.04722.15936.387

Juneda, Torregrossa 50.10246.94156.11482.18575.88879.34686.36686.52779.96660.44655.36558.763

Fondarella-Mollerussa 531.544478.478554.728815.431702.818710.197722.610726.128651.507563.710486.665502.349

Bellvís 14.86514.80919.39332.72228.27026.13527.53730.13530.59118.32917.43218.203

Ivars d'Urgell 14.10921.60317.10627.93421.99924.88827.34827.34125.2829.4188.78512.955

Bell-lloc d'Urgell 24.68826.51235.24648.89269.65665.25957.68157.88941.22928.68626.006

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembre

Figura 1.23. Cabals tractats a les EDAR de l’àmbit o que donen servei a l’àmbit8. 2009

Font: Dades facilitades pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

8 Part de les aigües residuals tractades a l’EDAR de Juneda son de fora de l’àmbit d’aquest Pla director



El volum total que han tractat les EDARs de la comarca l’any 2009 és d’uns 8,68 hm3. Cal tenir en

compte que en aquest volum s’inclouen les aigües de Juneda, municipi que no pertany al Pla

d’Urgell.

Per altra banda, i segons informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, s’estima que

entorn a 4.000 i 5.000 m3 diaris d’aigües residuals procedents de Mollerussa no reben tractament.

Així mateix, cal considerar que Castellnou de Seana, el Poal, Sidamon, Vila-sana i part del nucli de

Barbens no disposen de tractament de les aigües residuals.

En relació amb les infraestructures de sanejament, el Programa de sanejament d'aigües residuals

urbanes (PSARU, actualització 2007) i el Programa de mesures del pla de gestió del districte de

conca fluvial de Catalunya (en tràmit) preveuen les següents actuacions, si bé no s’especifica la

localització:

Diversos col·lectors a diversos municipis

Ampliació de l’EDAR de Linyola

EDAR i col·lectors a:

els Arcs

Castellnou de Seana

Vallverd (Ivars d’Urgell)

El Poal

Sidamon

En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del

2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell que estudiarà

l’especificitat de la problemàtica que genera la superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de

sanejament, consideri els creixements urbanístics previstos pels diferents instruments de

planejament i determini les infraestructures a construir i els seus efectes respecte del cicle de

l’aigua.

D’acord amb informació facilitada pels Ajuntaments de l’àmbit, existeixen problemes de manca de

capacitat dels desguassos i de la xarxa d’evacuació derivats del solapament d’aigües residuals amb

les aigües provinent del reg. Així mateix, existeixen sistemes que requereixen d’un bombament de

les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic

associat. Finalment, la capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient en

relació amb les aigües residuals generades.



1.4 Ambient atmosfèric

1.4.1 Capacitat i vulnerabilitat als diferents contaminants

La legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire estableix els instruments necessaris per limitar

les emissions a l’atmosfera d’agents contaminants i definir i establir uns valors de referència per als

nivells d’immissió. En aquest marc, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

(XVPCA, de la Direcció de Qualitat Ambiental del DMAH) ha elaborat els Mapes de Capacitat i

Vulnerabilitat del Territori per a 9 zones delimitades a partir de les condicions de dispersió dels

contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia i de les emissions. El Pla

d’Urgell pertany a la zona 9.

Els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori per als diferents contaminats identifiquen les

àrees del territori que ofereixen condicions més favorables per a l’establiment de nous focus

emissors. Aquests mapes han de constituir una eina per a avaluar la incidència dels contaminants

emesos a l’atmosfera en una zona determinada i un element de referència que ha de facilitar

l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o

millora la qualitat de l’aire.

En l’àmbit del PDU_PU, la vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants (monòxid de

carboni, partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és nul·la a la major part del territori, exceptuant

els voltants de Mollerussa, entre aquesta, Golmés i Vila-sana, on la vulnerabilitat és molt baixa

(Figura 1.24). La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de

sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa (Figura 1.25).

Figura 1.24. Mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants. Pla d’Urgell.

Font: DMAH 1999.



Figura 1.25. Mapes de capacitat del territori per als diferents contaminants. Pla d’Urgell.

Font: DMAH 1999.

La XVPCA defineix 15 Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) en base a l’estimació de les emissions de

contaminants primaris a l’atmosfera i la seva dispersió o transformació en contaminants secundaris.

Per aquesta classificació s’han tingut en compte, entre d’altres, la superfície urbanitzada, el trànsit

en vies interurbanes i les emissions de les activitats industrials. El Pla d’Urgell s’engloba dins una

gran zona denominada Terres de Ponent (núm. 14) que disposa de 4 punts de mesurament, si bé cap

d’ells es troba situat al Pla d’Urgell.

Segons l’últim informe del Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya (any 2008), aquesta zona

presenta una bona qualitat atmosfèrica. Concretament, els nivells de diòxid de nitrogen, diòxid de

sofre, monòxid de carboni, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres i benzè estan

per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic,

cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. Pel que fa als nivells

d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de

protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la

salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2020. No s’ha detectat cap superació

del llindar d’informació ni del llindar d’alerta. Respecte a les partícules en suspensió de diàmetre

inferior a 10 micres no s’ha superat cap dels valors límit de qualitat de l’aire.

1.4.2 Contaminació acústica

Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les

principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.

La legislació vigent en la matèria es concreta en la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra

la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament

de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.



La llei determina l’obligatorietat que els municipis disposin de mapes de capacitat acústica (Decret

245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de

capacitat acústica).

Els objectius d’aquests mapes se sintetitzen bàsicament en:

Classificar les zones del municipi, segons la seva sensibilitat acústica (zones amb una mateixa

percepció acústica).

Disposar d’una base perquè l’administració municipal pugui definir programes d’actuació,

prevenció, determinació de zones urbanitzables, zones de servitud, etc.

El Decret 176/2009 estableix uns valors límit d’immissió per a les infraestructures i activitats en

funció de la zonificació acústica del territori i dels usos del sòl. En les zones urbanitzades existents i

per a determinats usos de sòl estableix els denominats valors d’atenció, més permissius.

Les noves infraestructures i activitats que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU hauran d’ajustar-

se als valors límit d’immissió en funció a la zona de sensibilitat acústica que atorgui el mapa de

capacitat acústica del municipi un cop aprovat.

No es disposa dels mapes de capacitat acústica del conjunt de municipis de l’àmbit del Pla.

1.4.3 Contaminació lluminosa

El Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei

6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi

nocturn concreta les característiques de les zones en funció de la seva protecció a la contaminació

lluminosa. El grau de major protecció serà per a les zones E1 i el de menor protecció seran les E4:

Les zones E1 són les zones de màxima protecció en front la contaminació lluminosa;

corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció

especial i les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000.

Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una

àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000.

Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o

urbanitzable.

Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials

o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el

qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i

Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km

d’una zona E1.

El Plànol 11, de protecció envers la contaminació lluminosa, mostra la localització de les diferents

zones en l’àmbit del Pla, i la Figura 1.26 la distribució de les superfícies. S’hi observa que el 95% de



l’àmbit del Pla és zona E2, el 4% és zona E3 i l’1% restant és zona E1. En l’àmbit del Pla no hi ha

zones E4.

ZONIFICACIÓ SEGONS LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA (ha)

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal

el Palau d'Angleso la

M ollerussa

M iralcamp

Linyo la

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total P la d'Urgell

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal

el Palau d'Angleso la

M ollerussa

M iralcamp

Linyo la

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Zona E3. Pr otecció moder ada 58,37 45,86 70,50 45,51 29,49 124,45 320,78 69,54 83,49 49,32 119,04 78,88 36,61 53,37 94,64 29,40

Zona E2. Pr otecció al ta 1797,11 1351,74 3911,92 766,39 858,65 1102,41 387,04 1421,04 2785,59 2281,58 1543,00 464,43 1574,16 4616,98 3397,02 679,47

Zona E1. Pr otecció màxima 55,02 0,17 69,91 0,00 101,56 47,54



el Palau


Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 1.26. Zones de protecció envers la contaminació lluminosa per municipis, percentatge i superfície

(ha).

Font: DMAH 2007.



Aquest mateix Decret també estableix que els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de

protecció a la contaminació lluminosa que s’assigna al seu terme municipal, sempre que això no

suposi una disminució del nivell de protecció atorgada per aquest reglament. En tot cas caldrà

informar a l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa.

La il·luminació en sol urbà proper a zones de màxima protecció (E1) o zones aquàtiques marines i

continentals, serà especialment respectuosa en evitar efectes pertorbadors en el medi. Si escau, el

Departament de Medi Ambient i Habitatge d’acord amb l’Ajuntament pot determinar

característiques d’il·luminació corresponents a zona E2 (FHS i tipus de làmpada) per garantir una

major protecció en funció de les particularitats de la zona a protegir.

En l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima

protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a

les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades.

1.4.4 Contaminació electromagnètica

Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i

fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als

habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.

Per altra banda, hi ha constància de diverses antenes de telefonia mòbil autoritzades o en tràmit

d’autorització (a Barbens, Bellvís, Golmés, Miralcamp, Sidamon, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana)

segons informació facilitada pels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres

Públiques a Lleida (DPTOP).

1.4.5 Contaminació odorífera

Les activitats ramaderes, i especialment les operacions de gestió i aplicació dels residus ramaders

en el territori generen una significativa contaminació odorífera que pot ocasionar molèsties a la

població de la comarca i a la projecció turística de la mateixa.

Actualment, tots els municipis disposen d’ordenances municipals (en alguns casos incorporades a les

Normes Subsidiàries i als POUMs) reguladores de les activitats ramaderes i de la gestió de fems i

purins. La necessitat d’establir aquesta regulació municipal va sorgir en el moment en que les

activitats existents van haver d’adequar-se a la Llei 3/1998, de 27 de febrer d'intervenció integral

de l'administració ambiental. Moltes granges existents al territori no complien les distàncies a sòl

urbà vigents en aquell moment (distàncies establertes per una normativa dels anys 70s o per les

pròpies Normes Subsidiàries, depenent del municipi), algunes granges se situaven dins del nucli

urbà, etc. L’objectiu principal de les ordenances municipals actualment vigents és l’establiment de

les distàncies mínimes de les granges al sòl urbà (sempre respectant la legislació sectorial de rang

superior), i l’establiment de condicions per a determinats supòsits. Algunes ordenances estableixen



un termini màxim en el que es permet el desenvolupament de l’activitat, passat el qual aquesta

haurà de procedir al tancament.

Les ordenances municipals no aborden explícitament el tema de la contaminació odorífera, si bé

incorporen una regulació bàsica en relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes, d’acord amb

la Disposició transitòria segona del Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa

d'actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que

procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, cal adequar les ordenances

municipals al citat Decret en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest.

D’acord amb la informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, les característiques

agràries i, especialment, ramaderes de la comarca estan assumides per la població, i no existeixen

conflictes significatius en relació amb la contaminació odorífera. En tot cas, quan es produeixen és

perquè en una determinada activitat no s’ha actuat d’acord amb el que estableix la normativa

vigent, que es considera suficient.

En relació amb la contaminació odorífera generada per d’altres activitats, algunes indústries

situades en localitzacions pròximes a sectors residencials són font puntual de conflicte, és el cas de

diverses industries situades en l’àmbit de la conurbació central de la comarca. D’acord amb la

informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, la problemàtica es molt puntual i es

concreta en una o dues activitats: una planta d’elaboració de sucs, concentrats i cremogenats de

fruita i, més puntualment, una planta de producció de llet, ambdues situades a Mollerussa.

Finalment, una altra activitat potencialment generadora de contaminació odorífera en l’àmbit del

Pla és la planta de tractament de purins a Torregorssa (Arpla SL).



1.5 Energia

1.5.1 Consum actual i potencial

El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, tal com es mostra a la Figura 1.27.

Per sectors, el principal consumidor d’electricitat és el domèstic (44% al 2005), seguit de la

indústria (38%) i el terciari i primari (17%).

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

DOMÈSTIC 1.746 1.745 1.742 1.808 1.855 1.916 2.006 1.996 2.332 2.734 2.690 3.269 3.691 4.123

TERCIARI I PRIMARI 586 711 816 811 827 852 932 864 978 997 1.116 1.377 1.433 1.596

INDUSTRIAL 1.947 1.960 2.213 2.352 2.510 2.578 3.063 3.275 3.224 3.293 3.374 3.608 3.722 3.510

CONSTRUCCIÓ 9 3 12 21 27 16 25 18 19 38 86 81 79 92

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D'ELECTRICITAT (MWh)

Figura 1.27. Consum d’electricitat


No s’ha pogut disposar de dades de consums finals d’altres fonts.

1.5.2 Generació i distribució

A la comarca hi ha cinc plantes de cogeneració energètica a partir de purins o farratges, amb una

potència total d’entorn els 50 MW.

Segons dades dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a

Lleida (DPTOP) a la comarca hi ha un total de 97 instal·lacions generadores d’energia solar

fotovoltaica autoritzades entre els anys 2004 i maig del 2009 , que sumen més de 30 MW de



potència. La majoria d’aquestes instal·lacions se situen al nord de la Comarca i sovint s’ubiquen en

espais antigament ocupats per conreus. Si bé la majoria són petites (menys 200 kW de potència),

n’hi ha 10 de més de 1000 kW de potència. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al

municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.

30

1.319

5.680

336

1.500

1.968

1.651

1.274

100

0

6.474

2.628

640

2.938

1.052

3.377

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de …

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

El Palau …

El Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de …

Vila-sana

POTÈNCIA INSTAL·LADA D'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA ENTRE 2004 I MAIG DE 2009 (kW)

Figura 1.28. Potència instal·lada d’energia solar fotovoltaica per municipis

Font: Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP) i estimacions pròpies.

Segons informació facilitada per l’Ajuntament de Torregrossa, al municipi s’està tramitant una nova

planta d’energia solar tèrmica. Per altra banda, el mateix Ajuntament informa de mancances

relacionades amb les estacions transformadores de la xarxa de distribució elèctrica.

Cal destacar que al canal d’Urgell hi ha diversos salts d’aigua a partir dels quals es genera

electricitat

Altres experiències destacables en relació a l’ús d’energies renovables:

A l’escola de Linyola hi ha una caldera de biomassa.

A Vila-sana es preveu impulsar un projecte de generació centralitzada d’aigua calenta a

partir del canyot del panís.



1.6 Gestió de residus

1.6.1 Generació i gestió de residus municipals

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell és l’òrgan encarregat de dur a terme el programa de gestió de

residus municipals elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya, adaptant-lo a les particularitats

de la comarca, a tots els municipis de la comarca, excepte a Mollerussa, amb gestió pròpia.

D’acord amb les dades disponibles a l’Agència de Residus de Catalunya, en l’àmbit del PDU_PU es

generen 16.084 tones de residus municipals anuals (2007), de les quals se’n recull selectivament el

14,55% (2.341 tones). El 85,45% restants es destina a dipòsit controlat.



0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Fr acció Resta 368,56 375,49 717,94 258,47 238,79 736,57 5.340,30 526,27 868,74 591,38 1.027,09 425,06 283,1 794,18 874,29 317,1

Al tr es Residus Deixal ler ies 17,13 7,9 11,62 7,44 3,22 34,51 243,58 11,16 4,8 2,76 34,01 16,29 4,09 8,15 10,65 0,46

Residus voluminosos 4,45 2,05 3,02 1,93 0,84 8,97 63,29 2,9 1,25 0,72 8,84 4,23 1,06 2,12 2,77 0,12

Envasos l leuger s 4,67 10,7 23,61 11,76 5,31 18,46 107,54 10,3 19,76 16,86 9,26 6,72 7,75 20,28 22,61 3,96

Paper i car tr ó 14,12 29,83 31,35 24,11 12,09 38,9 578,81 22,26 35,1 19,95 31,92 21,55 23,2 32,43 31,55 9,19

Vidr e 18,19 25,59 25,49 12,88 8,86 42,56 190,65 16,42 44,6 25,4 35,31 13,19 12,1 35,18 33,27 13,67

Matèr ia or gànica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0



el Palau

d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola

Ivar s

d'Ur gel lGolmés Fondar el la

Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS. ANY 2007 (tones)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

Figura 1.29. Recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU_PU, 2007. Percentatge i pes.

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.



La Figura 1.29 mostra les estadístiques de recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU_PU per

fraccions, en pes i percentatges. Cal destacar l’important pes del municipi de Mollerussa respecte el

total del Pla d’Urgell, responsable del 41% dels residus municipals que es generen a la comarca.

L’evolució en la recollida de residus municipals al conjunt de l’àmbit del Pla entre l’any 2003-2007

es mostra a la Figura 1.31.

Pel que fa a l’índex de recollida selectiva, no s’observen diferències significatives entre els

municipis de l’àmbit del Pla. En conjunt, el percentatge de recollida selectiva és sensiblement

inferior a la mitjana de Catalunya. A la Figura 1.30 es mostra l’evolució de l’índex en els darrers 5

anys, on s’observa que, si bé augmenta cada any, ho fa a un ritme molt lent. La posada en

funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica, a principis del 2009, és

d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.

L’índex de generació de residus municipals del Pla d’Urgell és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007,

inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. A la Figura

1.32 es mostra aquest índex per cadascun dels municipis l’any 2007, on s’observa que, mentre el

principal generador de residus, Mollerussa, presenta valors propers a la mitjana de l’àmbit, tres

municipis la superen àmpliament, sobrepassant inclús la mitjana catalana (Golmés, Vila-sana i

Fondarella). Això es deu principalment a l’existència de restaurants i de sales d’oci, així com de

polígons industrials, que produeixen una quantitat important de residus.

EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE DE RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS

MUNICIPALS

0

10

20

30

40

%

Pla d'Urgell 12,78 12,65 13,1 13,8 14,55

Catalunya 22,64 25,42 29,08 31,95 33,69

2003 2004 2005 2006 2007

EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

kg/h

ab/d

ia

Pla d'Urgell 1,29 1,29 1,21 1,23 1,26

Catalunya 1,61 1,66 1,64 1,64 1,64

2003 2004 2005 2006 2007

Figura 1.30. Evolució del percentatge de recollida selectiva i l’índex de generació de residus municipals

(2003-2007).




EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS (2003-2007)

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

To

nes

Matèria orgànica 0 0 0 0 0

Paper i cartró 807 877 843 881 956

Vidre 503 495 505 568 553

Envasos lleugers 202 235 282 256 300

Residus voluminosos 58 48 48 62 109

Altres recollida selectiva 295 233 244 344 423

Fracció Resta 12.726 13.044 12.747 13.186 13.743

2003 2004 2005 2006 2007

Figura 1.31. Evolució de la recollida de residus municipals (2003-2007).


ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS. ANY 2007 (kg/hab/dia).

1,89

1,11

0,99

1,23

1,14

1,24

1,37

1,18

1,01

1,01

1,95

1,69

1,21

1,01

1,13

1,13

1,26

1,64

0 0,5 1 1,5 2 2,5

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

Total Catalunya

Figura 1.32. Índex de generació de residus municipals, 2007.




El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya

(PTSIGRMC) 2005-2012, aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya a 3

d’abril de 2009, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de

les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.

Per tal de racionalitzar la gestió dels residus municipals, reduir el seu desplaçament reordenant els

fluxos actuals i determinar les instal·lacions necessàries en base als principis de proximitat i

suficiència, el Pla zonifica el territori amb ajustos territorials per complir criteris de proximitat i

realitat geofísica, autosuficients en la gestió de totes les fraccions separades dels residus

municipals. Aquests àmbits com a mínim seran autosuficients en la gestió de les fraccions Resta i

Rebuig. La comarca del Pla d’Urgell constitueix l’àmbit 6.3 del pla.

La prognosi de generació de residus pel període 2005-2012 es fa a partir dels models de creixement

de població elaborats per l’IDESCAT i en base a l’evolució de la generació de residus per habitant

extretes de les dades històriques de l’Agència de Residus de Catalunya (1998-2004). La taula

següent mostra l’evolució prevista de les quantitats de residus generades en l’àmbit 6.3 abans

esmentat:

Figura 1.33. Previsions de recollida en l’àmbit del Pla d’Urgell.

Font: Pla territorial sectorial d’infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005-2012 (Agència de Residus de Catalunya 2009).

Aquestes previsions s’aproximen força a les dades reals per al període 2003-2007 que es recullen a

la Figura 1.31, exceptuant el fet que la recollida selectiva de la fracció orgànica no s’ha iniciat fins

finals de l’any 2008.

En relació amb les infraestructures de gestió de residus, a l’àmbit del PDU_PU existeix un dipòsit

controlat a Castellnou de Seana, que s’ha ampliat recentment amb un nou vas, dues deixalleries

comarcals, a Mollerussa i a Castellnou de Seana, i un servei de deixalleria mòbil iniciat l’any 2009.

El PTSIGRMC preveu la ubicació de noves instal·lacions de tractament de la fracció resta i

voluminosos als terrenys del dipòsit de Castellnou de Seana.

Per altra banda, cal destacar la posada en funcionament l’any 2008 de contenidors soterrats a tots

els municipis de la comarca, excepte Mollerussa per part del Consell Comarcal.



Les infraestructures de gestió de residus existents i previstes pel PTSIGRMC permetran tractar les

fraccions resta i voluminosos en la pròpia comarca, mentre que les restants fraccions han de ser

gestionades fora de l’àmbit del PDU_PU. El propi PTSIGRMC preveu la gestió de la matèria orgànica

a la planta de compostatge existent a Tàrrega (Urgell) i la gestió dels envasos a la futura planta de

triatge d’envasos de Montoliu de Lleida (Segrià).

1.6.2 Generació i gestió de residus industrials

Atenent a les dades de les declaracions de residus de l’any 2005, en l’àmbit del PDU_PU 121

activitats van declarar un total de 64.918 tones de residus. Majoritàriament es tracta de residus no

especials (97%), de manera que només el 3% (2.265 tones) corresponen a especials (vegeu Taula

1.11).

El 43% d’aquests residus són generats per indústries del sector alimentari, fet que condiciona la seva

composició. Dels residus no especials, el 48% correspon a fangs de depuradora, el 19% a residus

animals i el 8% a residus vegetals, mentre que dels especials, el 86% corresponen a residus sanitaris.

Taula 1.11. Residus industrials declarats per municipi segons declaració 2005 (tones)

Municipi Nombre d'empreses

Especials Inerts No especials Total %

Barbens 2 8 0 304 312 0,48

Bell-lloc d’Urgell 9 3 0 368 371 0,57

Bellvís 4 2 0 104 106 0,16

Castellnou de Seana 3 0 0 2 2 0

Fondarella 7 97 0 11.143 11.241 17,32

Golmés 12 7 0 415 422 0,65

Ivars d’Urgell 7 11 0 197 208 0,32

Linyola 5 1 0 624 624 0,96

Miralcamp 7 12 0 3.883 3.894 6

Mollerussa 37 1.981 0 39.375 41.356 63,7

el Palau d’Anglesola 8 68 0 3.922 3.990 6,15

el Poal 1 4 0 24 28 0,04

Sidamon 3 3 0 68 72 0,11

Torregrossa 9 47 0 140 187 0,29

Vilanova de Bellpuig 2 0 0 14 14 0,02

Vila-sana 5 20 0 2.071 2.091 3,22

TOTAL PDU_PU 121 2.265 0 62.653 64.918 100


Observant l’evolució en la declaració de residus industrials en els anys 2001-2005 no s’observa cap

tendència significativa (Figura 1.34).



EVOLUCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

To

nes

Especials 6.223 6.829 343 472 2.265

Inerts 2.951 0 0 0 0

No especials 58.594 59.534 78.901 61.923 62.653

2001 2002 2003 2004 2005

Figura 1.34. Evolució dels residus industrials declarats (tones)


Segons la base de dades on-line d’instal·lacions per a la gestió dels residus industrials de l’Agència

de Residus de Catalunya (2010), en l’àmbit del PDU_PU hi ha:

Dues instal·lacions de gestió de residus orgànics amb destinació a l'agricultura

Una instal·lació per a la valorització de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics

mitjançant digestió anaeròbia.

Una planta de compostatge de llots de depuradora i residus vegetals.

Una planta de desballestament de vehicles fora d'ús, una de recuperació de palets de fusta i

una de reciclatge i recuperació de vehicles fora d'ús, classificació de ferralla i

emmagatzematge i transferència d’altres residus.

Una planta de compostatge de residus de fangs de depuradora, residus d'origen ramader

(fems i gallinassa), residus vegetals i residus de terres de filtració d'olis vegetals.

1.6.3 Generació i gestió de residus de la construcció

A Miralcamp es localitzen unes instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en

una planta de triatge i un dipòsit controlat. D’acord amb informació facilitada pel Consell Comarcal

és prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions.



1.6.4 Generació i gestió de dejeccions ramaderes

Segons la base de dades on-line d’instal·lacions per a la gestió de les dejeccions ramaderes de

l’Agència de Residus de Catalunya (2010) al Pla d’Urgell hi ha una instal·lació autoritzada: la Planta

de tractament de Vila-sana

D’acord amb informació facilitada per l’Agència de Residus de Catalunya, l’antiga bassa de purins

de Castellnou de Seana s’ha reconvertit com a dipòsit de tractament de lixiviats (en terrenys

propers a l’abocador) i a Torregrossa hi ha dues instal·lacions en fase de proves. D’acord amb

informació facilitada pel Consell Comarcal, les dues noves plantes de tractament de purins de

Torregrossa i Miralcamp donaran servei a tota la comarca i es preveu que durant el 2010 ja estiguin

en funcionament.



1.7 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica

1.7.1 Espais naturals protegits

Els espais naturals protegits al Pla d’Urgell ocupen un total de 458 ha, que representen només

l’1,5% del territori comarcal.

La Figura 1.35 i el Plànol 12 mostren, respectivament, les superfícies i la distribució dels espais

naturals protegits per categories de protecció, que s’analitzen en els apartats següents.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Espais inclosos al PEIN

Espais de la xarxa Natura 2000

TOTAL

Espais inclosos al PEIN Espais de la xarxa Natura 2000 TOTAL

Supefície protegida 458 388 458

Resta comarca 30.064 30.134 30.064

SUPERFÍCIE D'ESPAIS NATURALS PROTEGITS (% i ha)

Figura 1.35. Superfície d’espais naturals protegits segons tipus respecte el total comarcal

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla d’espais d’interès natural (DMAH darrera actualització 22/10/2009) i de la xarxa Natura 2000 (DMAH darrera actualització 1/10/2009).

1.7.1.1 Espais Naturals de Protecció Especial

Els espais naturals de protecció especial (ENPE) formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural de

Catalunya (PEIN), tot i que tenen un grau de protecció especial per protegir-ne el seu interès

científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu. La Llei 12/1985, del 13 de juny,

d’espais naturals defineix quatre tipologies de protecció especial: els parcs nacionals, els paratges

naturals d’interès nacional, les reserves naturals integrals i parcials i els parcs naturals.

Al Pla d’Urgell no s’hi localitza cap espai natural de protecció especial, essent els més propers la

reserva natural parcial de Mas de Melons (al sud-oest i a cavall de les comarques veïnes de les

Garrigues i del Segrià) i, ja més allunyada i al nord, la reserva natural de fauna salvatge de Sant

Llorenç de Montgai, a la comarca de la Noguera.



1.7.1.2 Espais inclosos al PEIN

El Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) va ser aprovat mitjançant el Decret 382/1992,

de 14 de desembre, en desplegament de la Llei 12/1985 d’espais naturals, amb l’objectiu de

protegir espais natural destacats per la seva riquesa paisatgística i diversitat biològica (amb

l’aplicació d’un règim urbanístic de sòl no urbanitzable i la regulació d’usos i activitats). Els espais

PEIN del Pla d’Urgell ocupen una superfície de 458 ha, el què suposa l’1,5% de la superfície

comarcal (vegeu Taula 1.12).

Taula 1.12. Espais del PEIN al Pla d’Urgell

Codi Nom Municipis Superfície al Pla d’Urgell (ha)

1380 Tossals de Torregrossa Torregrossa 69,91

1530 Estany d’Ivars i Vila-sana Ivars d’Urgell

Vila-sana 156,58

1580 Plans de Sió Barbens 47,54

1590 Secans de Belianes-Preixana Vilanova de Bellpuig 183,81

Total 457,84

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web del DMAH (darrera actualització novembre 2009).

L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del

paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995 així com d’un

Pla d’usos i gestió de l’estany aprovat definitivament pel Consell General l’11 de juny de 2007 i

publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d’un document que precisa amb major

detall les actuacions a realitzar a l’estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant

determinacions de gestió i millora ecològica com d’ordenació dels usos públics. La resta d’espais

PEIN de la comarca no disposen de Pla especial de delimitació ni de Pla especial de protecció.

Dels espais anteriors que formen part del PEIN, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els Plans de Sió i els

Secans de Belianes-Preixana formen part de la xarxa Natura 2000, tal com es mostrarà en el següent

apartat. Els Tossals de Torregrossa, protegits per ser un dels millors testimonis actuals de petits

tossals àrids de les planes centrals no afectats per les transformacions agrícoles, amb fragments

notables del paisatge i vegetació naturals, amb una flora interessant i amb espècies mediterrànio-

estèpiques notables, no en formen part.

1.7.1.3 Xarxa Natura 2000

La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la fauna i la flora silvestres), la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que

l’adapta al progrés científic i tècnic, i la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979,

relativa a la conservació de les aus silvestres) que queda recollida dins la Directiva Hàbitats,

configuren el marc legal per a la creació de la xarxa d’espais Natura 2000.



Per mitjà de l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre es van designar les zones

d’especial protecció per a les aus (ZEPA) a Catalunya i es va aprovar la proposta de llocs

d’importància comunitària (LIC). Les ZEPA deriven de la Directiva de les aus i són designades

directament per la Generalitat, mentre que els LIC deriven de la Directiva hàbitats i són proposats

pel govern de Catalunya, d’acord amb l’Estat, però han de ser ratificats per la Comissió Europea

convertint-se després en zones especials de conservació (ZEC) en base a l’existència d’hàbitats i

espècies prioritàries.

Amb data 16 de juny de 2009, el Govern de la Generalitat va aprovar la proposta d’ampliació de

límits de diversos espais de la xarxa Natura 2000. Un d’aquests espais és el dels Secans de Belianes-

Preixana, que passa a tenir una part al terme municipal de Vilanova de Bellpuig (ES5130037), amb

una delimitació que coincideix amb la ja actualment protegida especialment pel PTPP (DPTOP

2007).

D’acord amb els acords anteriors, la superfície del Pla d’Urgell inclosa a la xarxa Natura 2000 és de

388 ha (Taula 1.13), l’1,3% del territori comarcal. Com es pot comprovar, en formen part espais

inclosos anteriorment al PEIN.

Taula 1.13. Espais de la xarxa Natura 2000 al Pla d’Urgell

Codi Nom LIC ZEPA Tipologia Municipi Superfície al Pla d’Urgell (ha)

ES5130018 Estany d'Ivars i Vila-sana

S S Espais d’aigües continentals

Ivars d’Urgell

Vila-sana

156,58

ES5130036 Plans de Sió S S Espais de plana agrícola

Barbens 47,54

ES5130037 Secans de Belianes-Preixana

S S Espais de plana agrícola


183,78

Total 387,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web del DMAH (darrera actualització novembre 2009).

1.7.2 Sòls de protecció especial del PTPP

El Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) (DPTOP 2007) atorga protecció especial a

aquells sòls no urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament

restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn

els sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla

considera que cal preservar.

El PTPP, doncs, a més de reconèixer els espais sotmesos a algun tipus de protecció pel seu interès

natural a l’escala del conjunt de Catalunya, atorga la protecció especial a uns altres, que tenen

valor natural a les escales ponentina de conjunt, comarcal i local, com també a aquells que

relliguen tant aquests amb els ja protegits sectorialment com tots entre sí, per tal d’articular una



xarxa que reforci la funcionalitat ecològica del territori tot superant el determinant component

d’insularitat que pateixen els espais actualment protegits.

El PTPP inclou dins del sòl de protecció especial:

Els espais naturals protegits sectorialment

Els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN)

Els espais inclosos dins la xarxa Natura 2000.

Una xarxa d’espais de valor natural i de connexió, definida a partir de la inclusió d’espais

d’interès natural inventariats o amb pla de gestió i amb la inclusió de:

Reserves naturals parcials. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Reserves naturals de fauna salvatge. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Refugis de fauna salvatge. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Zones de caça controlada. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Forests del Catàleg d’utilitat pública (CUP). Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Zones humides. En l’àmbit del PDU_PU es delimita la Bassa de l’Estany.

Espais inclosos en el Pla de recuperació de la llúdriga. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Espais inclosos en el Pla de recuperació del trencalòs. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Localitats d’interès per a la reproducció dels rapinyaires, ocells colonials i quiròpters, com

també hàbitats de fauna ornítica d’interès, com son les àrees de dispersió de l’àguila

cuabarrada, de nidificació de la trenca i de presència d’ocells d’ambients estèpics.

Espais sotmesos a acords de custòdia del territori: en l’àmbit del PDU_PU es concreta en

l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Actualment, d’acord amb la informació de la pàgina

web des la Xarxa de custòdia del territori no ha hagut cap nou acord de custòdia a la comarca

del Pla d’Urgell.

Espais d’interès geològic: geotops i geozones. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

Hàbitats d’interès comunitari. El PTPP inclou dins la xarxa d’espais de valor natural i de

connexió les superfícies contínues relativament extenses ocupades per hàbitats d’interès

comunitari prioritari. També inclou els hàbitats d’interès comunitari no prioritari a les àrees

amb més necessitat de protecció.

Sòls de valor forestal, inclosos els boscos de ribera i la vegetació d’aiguamolls pel seu

potencial en la connectivitat ecològica entre espais naturals i la seva contribució a la qualitat

de l’aigua.

Sòls de valor de connexió (vegeu apartat 1.7.11)

Espais identificats seleccionats i delimitats d’acord amb criteris ecològics (representativitat,

vulnerabilitat, qualitat ecològica, necessitat de protecció d’una espècie, responsabilitat en la

conservació i connectivitat) d’acord amb la metodologia dissenyada i adoptada en l’Estudi de



base del planejament territorial per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent

(Estrada et al. 2003), elaborat per encàrrec de la Secretaria per a la Planificació Territorial

En base als criteris anteriors, el PTPP inclou en el sòl de protecció especial – a més dels espais

d’interès natural amb figura de protecció sectorial, els següents espais:

Taula 1.12. Xarxa d’espais de valor natural i de connexió delimitada pel PTPP

8. Tossals de Margalef. Zona de tamponament al voltant dels tossals de Torregrossa, protegits pel

PEIN, que conserva alguns retalls de vegetació natural estèpica al mig d’un paisatge de cultius

extensius i fruiters regats pel canal d’Urgell.

18. Secà de Belianes-Preixana. Plana extensiva cerealista, majoritàriament de secà, amb finques

de mida petita i gran nombre de marges. Un dels principals sectors per a l’avifauna estèpica de

Catalunya, essencial per al sisó i l’esparver cendrós. També es dóna el gaig blau, el xoriguer petit,

el xoriguer comú, la gralla, la xixella, l’òliba, el mussol, el torlit, la calàndria, l’àguila daurada i

l’àguila cuabarrada.

20. Estany d’Ivars i Vila-sana. Antiga cubeta endorreica, va ser una de les zones humides més

importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l’any 1950. Actualment en fase de

recuperació, s’ha iniciat la seva inundació i la regeneració de la flora i fauna potencial de la zona,

constituïda bàsicament per comunitats aquàtiques pròpies de llacunes estacionals de caràcter salí.

41. Pla de la Serra-Miralcamp. Petit altiplà amb cultius de secà i amb restes de vegetació natural

de brolles de romer i maleïda. Presència d’ocells estèpics com la calàndria, la terrerola vulgar i el

torlit. S’hi ha construït diverses basses de reg, que actuen com a atractiu per als ocells aquàtics.

42. Banquetes del Canal d’Urgell-connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de

Vilobí i el Pla de Lleida. En l’àmbit del Pla d’Urgell està constituït per les banquetes de la Sèquia

Quarta del Canal d’Urgell, al seu pas pel sud de Torregrossa, amb trams d’arbredes. Ocells de ribera

com el teixidor i l’oriol.

46. Connexió riu Corb. Connector fluvial entre les masses forestals de la Conca de Barberà i el riu

Segre, amb zones de bosc de ribera i espècies lligades com el rossinyol, el bord, el balquer, la

boscarla de canyar, l’oriol i el teixidor.

49. Secans del nord de l’Urgell. Planes estèpiques amb conreus de secà. Poblacions importants de

sisó, torlit, calàndria, esparver cendrós i àguila cuabarrada.

51. Connexió horta de Lleida. Petits cursos fluvials de la xarxa de canals derivada dels d’Urgell i

Pinyana. En l’àmbit del Pla d’Urgell, el constitueixen la Clamor de les Canals, la Sèquia de Pelagalls

i la Sèquia de la Plana (Bell-lloc d’Urgell). Conserven reductes de vegetació de ribera, amb algun

tram arbrat amb àlbers, oms i roure valencià. Travessen sectors intensament conreats o urbanitzats

i fan el paper de canalitzadors de fluxos biològics entre el Pla de la Serra-Miralcamp (espai 41) i el

curs fluvial del Segre.

55. Plana. Reductes de vegetació natural que compleixen la funció de connectors biològics en una

zona molt fragmentada: Connector de Mollerussa.



65. Zones humides de la plana. Diferents zones humides de la plana incloses a l’inventari de zones

humides. També trams de banquetes de canal i reguers, que mantenen vegetació de ribera a les

seves ribes. Aquests espais permeten la nidificació d’ocells i rapinyaires.

66. Coladors de Boldú. Espais d’extraordinària riquesa ecològica, relicte d’antigues depressions

endorreiques, amb presència de sals, cosa que permet una flora molt singular: associació de

gipsòfila perfoliada de Lleida, jonquera amb plantatge crassifoli i jonquera amb lletsó crassifoli.

70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de

protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper

important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d’interès geològic. En l’àmbit del

PDU_PU es delimiten hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars

halonitròfils a Bell-lloc d’Urgell.

Font: PTPP (DPTOP 2007).

En conjunt, el PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície del Pla d’Urgell (vegeu la

Figura 1.36 i Plànol 13). Es tracta de la comarca de l’àmbit de les Terres de Lleida amb menor

percentatge de territori protegit especialment, molt per sota de la mitjana de l’àmbit, que se situa

en el 48% del territori amb protecció especial.

PERCENTATGE COMARCAL DE SÒLS DE PROTECCIÓ ESPECIAL

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Garrigues

Noguera

Pla d’Urgell

Segarra

Segrià

Urgell

Terres de Lleida

Sense protecció especial 61 34 86 41 66 57 52

Valor natural i connector 31 34 13 31 26 25 29

PEIN i xarxa Natura 2000 8 32 1 29 8 18 19

Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià UrgellTerres de

Lleida

Figura 1.36 Percentatge comarcal de sòls de protecció especial en l’àmbit de les Terres de Lleida.

Font: PTPP (DPTOP 2007).

La major part dels espais d’interès natural identificats als Estudis de base (Estrada et. al. 2003) han

estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, compten amb un

elevat nivell de protecció. No obstant això, una part del què anomenen Pla de la Serra – Miralcamp

(espai C8) se situa en sòl de protecció preventiva. Es tracta d’unes 186 ha (51% de l’espai C8),

majoritàriament situades a l’entorn del Pantà de la Serra i lo Terrer de la Bòbila, al nord i est de la



Fita Alta. Tot i que presenta uns ambients força alterats per les activitats humanes que s’hi

desenvolupen (extraccions d’àrids i instal·lacions del Club Aeri Mollerussa), és un dels darrers retalls

de vegetació natural existent a la comarca, amb presència d’aus estèpiques, la protecció i

recuperació del qual exerciria de zona de tampó de l’espai del PEIN Tossals de Torregrossa.

1.7.3 Hàbitats d’interès comunitari

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la

fauna i la flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats) especifica quins són els

Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) de la Unió Europea.

La superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell és molt reduïda, amb un total de 6,97

ha que representen el 0,02% de la superfície comarcal i que es concreta en reductes d’extensió

minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció

prioritària.

La Taula 1.14 mostra les superfícies d’hàbitats d’interès comunitari per tipus d’hàbitat i per

municipi. Els hàbitats d’interès comunitari del Pla d’Urgell es mostren també al Plànol 14.

Taula 1.14. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell

Codi Hàbitat Municipi Superfície (ha)

No prioritaris

Bellvís 0,468 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

Linyola 0,809

Total 1,277

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)

Bellvís 0,121

Total 0,121

Bell-lloc d'Urgell

0,458

Bellvís 0,233

Ivars d’Urgell 0,356

Torregrossa 1,219

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Vila-sana 0,002

Total 2,269

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics Torregrossa 0,003

Total 0,003

Total no prioritaris 3,669

Prioritaris

Miralcamp 0,335

Sidamon 0,404

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Torregrossa 2,562

Total prioritaris 3,301

Total hàbitats d’interès comunitari 6,970

Font: Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a Catalunya. DMAH 2005.



Una part d’aquests hàbitats d’interès comunitari es localitzen en sòls de protecció preventiva

d’acord amb el PTPP i, per tant, podrien veure’s afectats per noves ocupacions del sòl no

urbanitzable.

Figura 1.37. Hàbitat d’interès comunitari prioritari en sòl de protecció preventiva (Prats mediterranis rics

en anuals, basòfils).

Foto: MINUARTIA.

La Taula 1.15 mostra la superfície de cadascun dels hàbitats d’interès comunitari que es troba en

aquest tipus de sòl i el total de superfície de l’hàbitat al Pla d’Urgell (vegeu Plànol 15). S’observa

que la proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la

major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial.

Pel que fa a l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca, un 15 % se

situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi

afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible

inclusió com a sòl de protecció especial.



Taula 1.15. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari situats en sòl de protecció preventiva o territorial

Codi Hàbitat

Superfície en sòl

preventiu (ha)

% en sòl preventiu

Superfície en

protecció especial

(ha)

% en protecció especial

Superfície en el total de l’àmbit

(ha)

No prioritaris

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)

1,21 100 0,00 0 1,21

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

4,38 19 18,31 81 22,69

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics

0,03 100 0,00 0 0,03

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

0,09 1 12,68 99 12,77

Total no prioritaris 5,71 16 30,99 84,45 36,69

Prioritaris

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

4,86 15 28,15 85 33,01

Total prioritaris 4,86 15 28,15 85 33,01

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari (DMAH 2005) i del PTPP (DPTOP 2007).

1.7.4 Hàbitats rars o amenaçats

En l’àmbit del PDU_PU es detecten diversos hàbitats rars o molt rars, en perill, molt amenaçats,

amenaçats o probablement amenaçats en el futur en l’àmbit català (Departament de Medi Ambient

i Habitatge 2005-2007) que es localitzen al Plànol 16.

El 98% d’aquests hàbitats han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial i, per tant, en la

categoria de major protecció del sistema d’espais oberts. Únicament tres hàbitats amenaçats se

situen parcialment en sòl de protecció preventiva d’acord amb el PTPP tal com mostra la Taula 1.16

i Plànol 17.

Dos d’aquests hàbitats tenen un percentatge molt baix de la seva extensió en sòl de protecció

preventiva. És el cas de les Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades

interiors (99,22 % en sòl de protecció especial) i dels Llistonars (prats secs de Brachypodium

retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa (93,24 % en sòl de protecció especial). Només

els Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)...,

halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors tenen un percentatge significatiu de la seva

extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%) Es tracta d’un hàbitat molt rar i no amenaçat

(Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005-2007). Cal tenir en compte que l’extensió en



termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides

en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a

una qüestió d’escala.

Taula 1.16. Hàbitats rars o amenaçats i superfície en sòl de protecció preventiva

Codi Hàbitat

Superfície en sòl de protecció preventiva

(ha)

% en protecció preventiva

Superfície en sòl de protecció especial

(ha)

% en protecció especial

Superfície en el total de l’àmbit

(ha)

15b Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

0,00 0,00 3,58 100,00 3,58

15e Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors

2,61 20,00 10,44 80,00 13,05

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades

0,00 0,00 1,87 100,00 1,87

23a Basses i estanyols d'aigües salabroses o salines

0,00 0,00 140,87 100,00 140,87

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa

1,20 6,76 16,57 93,24 17,78

44i Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors

0,09 0,78 11,78 99,22 11,87

TOTAL 3,91 2,07 185,12 97,93 189,03

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats de Catalunya (DMAH 2005), i del PTPP (DPTOP 2007).

1.7.5 Zones humides

La Generalitat de Catalunya ha portat terme l’inventari de zones humides de Catalunya per tal de

facilitar el compliment del que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals en relació a la protecció

de les zones humides i com a base per poder redactar Plans sectorials de zones humides que

permetin protegir-ne i potenciar la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes.

Al Pla d’Urgell estan actualment inventariats:

L’Estany d’Ivars i Vila-sana (codi 18002701).



L’antic Estany d’Ivars i Vila-sana estava situat en una conca endorreica i es coneixia com a Llacuna

d’Ivars o d’Utxafava. Estava sec gran part de l’any i acumulava les aigües de pluja o freàtiques, que

no trobaven sortida a cap drenatge natural. Era una llacuna allunyada de la xarxa fluvial i de

caràcter salobre, tant per les aigües freàtiques que la nodrien com per l’evaporació de l’aigua dins

la conca, que provocava una concentració de sals. Amb la construcció del Canal d’Urgell l’any 1860 i

la portada d’aigües del Segre a la plana d’Urgell, el paisatge es transformà: la creació de nombrosos

canals de reg hi portà aigües dolces, tant a través dels recs que arribaven als conreus de la cubeta

com a partir d’aigües freàtiques, i arribà a formar-se un gran estany d’aigua dolça, de fins a 135 ha

i 3,8 m de fondària màxima. Aquest estany va esdevenir l’estany d’aigua dolça més gran de

Catalunya i va anar adquirint una gran biodiversitat, amb la formació d’un extens canyissar i

l’aparició de nombrosos ocells aquàtics, peixos, macròfits submergits, etc.

Entre l’any 1949 i el 1951 l’estany es va dessecar mitjançant la construcció d’un canal de desguàs,

amb l’objectiu d’obtenir guanys amb la transformació de la zona humida en camps de conreu.

L'obra va comptar amb l’oposició de molts veïns i donà llocs a camps poc productius, pel caràcter

salobre del sòl. Amb els anys aparegué novament el projecte de recuperació de l’estany i l’any 1995

es va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Estany d’Ivars i Vila-

sana, que preveia ja la seva recuperació. Aquesta s’ha realitzat, a partir del 2003, pel Consorci de

l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

Aquesta zona humida inclou també la bassa de l’Estany, una bassa artificial d’unes 2 ha, construïda

amb finalitats agrícoles.

La vegetació de l’estany està evolucionant, ja que la recuperació de l’estany s’inicià l’any 2003 i

s’està realitzant gradualment, de manera que encara no s’ha assolit una total naturalització de

l’indret. S’espera la formació d’un extens canyissar a tot el perímetre de l’estany, amb un cinyell

de bogues i lliri groc a la part més interior i, a les aigües, diverses comunitats d’hidròfits submergits

i flotants. Al bosc de ribera es preveu l’aparició progressiva de tamarigars, àlbers, verns, freixes i

oms i als marges de l’estany, herbassars de càrexs i jonqueres. A les parts més allunyades de

l’aigua, dominen els matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Pel que fa a la fauna, és un punt destacable per a la nidificació i l’hivernada de molts ocells,

sobretot anàtides, ardèides i limícoles, que va adquirint cada cop més importància. S’hi ha citat

més de 140 espècies, entre les quals destaquen, per exemple, l’arpella, el rascló, l’agró roig, el

bernat, el cames llargues, el balquer, el cabusset, la fotja, etc.

Els principals impactes que afecten l’espai actualment són els relacionats amb la contaminació de

les aigües i els derivats dels usos agraris de l’entorn –eutrofització, contaminació per fitosanitaris,

etc.-. A la llarga poden produir-se també problemes derivats de la sobrefreqüentació.

L’estany forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5130018 "Estany d’Ivars i Vila-sana".

Préstec de Linyola (codi 18002702).

Zona humida de reduïdes dimensions (menys de mitja hectàrea), formada en una zona on s'havia

realitzat una petita activitat extractiva (préstec). Aquest espai es troba envoltat de conreus (blat

de moro, etc.) i just al costat del Canal del Terraplè, un canal de reg que transcorre enlairat sobre



una mota de terres. Probablement les terres del préstec es varen usar per construir aquesta mota.

L'espai, de forma triangular i allargassada, està format per una bassa que conserva aigua de forma

gairebé permanent. A la bassa s'hi ha desenvolupat un dens canyissar, amb bogues a la part més

interna. Al límit amb el talús de la mota del Canal, coberta de pins, hi creix un canyar. Vora la

bassa hi ha també alguns salzes blancs i oms, que no arriben a formar un bosc de ribera diferenciat.

La bassa és freqüentada per alguns ocells característics de zones humides, com les polles d'aigua

(Gallinula chloropus) o els collverds, i els canyars de l'entorn són utilitzats com a punt de repòs

d'alguna rapinyaire nocturna, que podria nidificar a la zona (cf. Asio otus).

Al Plànol 18 es mostren les zones humides existents actualment al Pla d’Urgell.

Figura 1.38. Estany d’Ivars i Vila-sana i Bassa de l’Estany (foto inferior-dreta)

Foto: MINUARTIA.



1.7.6 Espais d’interès geològic

En l’àmbit del PDU_PU no hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de

Catalunya.

1.7.7 Boscos d’utilitat pública

En l’àmbit del PDU_PU no hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH.

1.7.8 Àrees de protecció de fauna salvatge autòctona

La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel

qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals; DOGC 5113) crea les següents dues

figures de protecció de fauna salvatge autòctona:

Reserves naturals de fauna salvatge: àrees limitades per protegir determinades espècies i/o

poblacions de fauna salvatge en perill d’extinció. Són declarades pel departament competent

i no s’hi permeten activitats que perjudiquin l’espècie o població per a la qual ha estat

creada.

Refugis de fauna salvatge: àrees limitades per preservar la fauna. Són declarats pel

departament competent, d’ofici o a instància dels propietaris dels terrenys, i no s’hi permet

la caça.

Al Pla d’Urgell no hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge.

1.7.9 Reserves Nacionals de caça

Les reserves nacionals de caça són territoris delimitats protegits per la Llei 1/1970, de 4 de abril,

de caça amb la finalitat de protegir espècies de fauna autòctona en zones de muntanya de gran

interès ecològic i paisatgístic. Aquests espais tenen un tractament cinegètic especial i no s’hi pot

caçar sense un permís. Al Pla d’Urgell no hi ha declarada cap reserva nacional de caça.



1.7.10 Espais d’interès per espècies amenaçades amb plans de recuperació o de conservació

En l’àmbit del PDU_PU es localitzen diverses espècies sobre les que s’han realitzat o s’estan

realitzant programes de seguiment, gestió i/o conservació segons consta a la pàgina web del DMAH.

En tots els casos es tracta d’espècies d’aus i concretament s’identifiquen les següents:

àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

esparver cendrós (Circus pygargus)

repicatalons (Emberiza schoeniclus)

sisó (Tetrax tetrax)

terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

xoriguer petit (Falco naumanni)

A partir de la informació de l’Estudi de base del planejament territorial per a la definició del

sistema d’espais naturals de Ponent (Estrada et al. 2003) s’han identificat aquells espais d’interès

regional, comarcal o local (per tant, no protegits per la normativa sectorial) en els quals s’ha

identificat alguna d’aquestes espècies, i que són els següents per a cada espècie:

Per a l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

Secà de Belianes – Preixana: sector de dispersió.

Secans del nord de l’Urgell: un dels sectors principals de la dispersió d’aquesta espècie a

Catalunya

Per a l’esparver cendrós (Circus pygargus)

Secà de Belianes – Preixana: hi ha una de les principals poblacions de Catalunya.

Secans del nord de l’Urgell.

Per al repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Estany d’Ivars i Vila-sana: importants dormidors a l’hivern.

Zones humides de la plana: importants dormidors a l’hivern.

Per al sisó (Tetrax tetrax)

Secà de Belianes – Preixana: juntament amb el secà de Bellmunt (fora de l’àmbit del

PDU_PU), és la principal localitat amb sisons de Catalunya i possiblement el principal sector

per a la cria del país, en concentrar la meitat de les femelles reproductores

Secans del nord de l’Urgell: sectors amb poblacions importants.

Per a la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

Pla de la Serra – Miralcamp



Per al xoriguer petit (Falco naumanni)

Secà de Belianes – Preixana: hi nia.

Cal afegir que al llarg del riu Corb que travessa el Pla d’Urgell fins desembocar al Segre hi fou

present la llúdriga (Lutra lutra) durant la primera meitat del segle XX i el cranc de riu

(Austropotamobius pallipes) fins ben entrada la dècada dels 70 (Estrada et al. 2003), espècies que

han estat objecte de plans de recuperació. En el cas de la llúdriga, atès que és present al riu Segre

en la confluència d’aquest amb el riu Corb, i tenint en compte que és una espècie en expansió, és

possible que pugui arribar al tram baix del riu Corb, si és que encara no ho ha fet. És per aquest

motiu que l’espai de connexió del riu Corb s’ha inclòs parcialment en el Plànol 19 en el seu tram

amb morfologia de riu i vegetació de ribera associada.

La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el

PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció.

Aquest no és el cas, no obstant, de l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, d’interès per la terrerola

vulgar (Calandrella brachydactyla), un 51 % del qual (186 ha) no s’inclou en el sòl de protecció

especial del PTPP (vegeu Plànol 20), resta en sòl de protecció preventiva. Cal dir que la part no

protegida especialment correspon a l’actualment més alterada i degradada per l’activitat humana

(vegeu apartat 1.7.2 per més detalls sobre aquest espai).

1.7.11 Espais d’interès connector i punts crítics

1.7.11.1 Espais d’interès connector

El Pla d’Urgell és una comarca eminentment agrícola, amb un paisatge homogeni, fortament

transformat per les activitats humanes i dominat per conreus herbacis de regadiu. Els espais

naturals protegits de la comarca (apartat 1.7.1) responen a la protecció dels seus darrers hàbitats

esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per

fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. Aquests espais se situen a la perifèria de la

comarca, als seus extrems sud i est, i tal com es descriu al PTPP, la connectivitat ecològica entre

ambients estèpics en l’àmbit de Ponent té lloc mitjançant una anella en la qual el Pla d’Urgell en

resta al centre, degut a la manca d’aquests tipus d’hàbitats a l’interior de la comarca (vegeu Figura

1.39).



Figura 1.39. Principals eixos de connexió biològica

Font: DPTOP 2007, a partir d’Estrada et. al. 2003.

En aquest context, és imprescindible el disseny d’una xarxa de connectors que garanteixin el

manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda

per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans

extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures. Els fluxos

ecològics queden restringits, per tant, a certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la

xarxa de canals i sèquies, així com als marges entre conreus que puguin mantenir restes de

vegetació natural.

No obstant això, en relació als canals, cal destacar que només esdevenen elements de connexió

d’interès ecològic quan estan sense revestir i presenten trams amb franges de vegetació natural a

les seves ribes. Contràriament, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets amb un

elevat pendent i elevada velocitat de l’aigua, sovint són generadors d’efecte barrera per als

desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per ofegament.

En aquest sentit, es considera que la xarxa de canals, regs i sèquies, tot i que com s’ha dit en alguns

casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el



manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en

la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.

Els espais amb un major interès connector a la comarca són:

Xarxa fluvial (vegeu apartat 1.3.1)

Riu Corb: discorre pel sector central de la comarca en sentit est – nord-oest. Element de

connexió entre les serralades prelitorals de la Conca de Barberà, la plana agrícola d’Urgell i

el curs fluvial del Segre

Riu d’Ondara: afluent de l’anterior en el seu curs baix, que discorre per l’extrem nord de la

comarca. Provinent del sud-est de la Segarra discorre també per les comarques de l’Urgell i

el Pla d’Urgell, on queda diluït en diferents regs i sèquies prop de Barbens, fins que

desemboca al riu Corb a través del Barranc de la Bovera, al sector dels Arcs.

Xarxa de canals, regs i sèquies, elements lineals que creuen la comarca. Cal destacar els

següents (vegeu Plànol 10):

Canal Auxiliar d’Urgell: provinent del Pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera), entra a la

comarca pel seu extrem nord i la creua en sentit sud fins a Torregrossa, on gira cap el nord-

oest, i surt de la comarca al sud-oest de Bell-lloc d’Urgell.

Sèquia Segona del Canal d’Urgell: es deriva del Canal d’Urgell a la vora d’Anglesola i discorre

per l’est i el nord de la comarca, pels municipis de Barbens, Ivars d’Urgell i Linyola.

Sèquia Tercera del Canal d’Urgell: prové del Canal d’Urgell al sud de Vilanova de Bellpuig i

discorre pel centre de la comarca en sentit sud-est – oest, tot creuant Mollerussa. Surt de la

comarca per l’oest, entre els termes municipals de Bellvís i Bell-lloc d’Urgell.

Sèquia Quarta del Canal d’Urgell: es deriva del Canal d’Urgell entre Arbeca i les Borges

Blanques i discorre per l’extrem sud de la comarca, pel municipis de Torregrossa, a la vora de

Margalef.

Fondo de la Coma / lo Reguer / Sèquia del Cap de Terme: conjunt de regs, sèquies i

drenatges que entren a la comarca pel seu extrem est, a la vora de Castellnou de Seana, i la

creuen en sentit oest, passant a tocar de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, fins desembocar al riu

Corb prop de el Poal.

Barranc de les Borgetes / Sèquia de la Serra / Sèquia Superior / Sèquia Gran: conjunt de regs

i sèquies que discorren pel sud de la comarca, pel sector del Pla de la Serra-Miralcamp.

Clamor de les Canals o Desaigüe General / Sèquia de Pelagalls / Sèquia de la Plana: conjunt

de sèquies que discorren pel nord, centre i sud de Bell-lloc d’Urgell.

Com ja s’ha comentat, l’interès d’aquesta xarxa d’infraestructures de conducció d’aigua, rau en el

fet que es tracta d’elements lineals que creuen bona part de la comarca, fins i tot a través de les

grans infraestructures viàries. Tenen, per tant, un interès estratègic potencial en el manteniment

de fluxos ecològics, així com socials, en ser els camins que els ressegueixen uns dels darrers llocs

per al lleure existents a la comarca, utilitzats per la gent per passejar, practicar esport, etc.



Cal destacar que bona part d’aquests espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció

especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció.

Dels espais d’interès natural amb funcionalitat com a connectors ecològics identificats als Estudis

de base (Estrada et al. 2003), únicament una part del què anomenen Connector de Mollerussa (que

forma part de l’espai C22, Connectors de Plana) se situa en sòl de protecció preventiva d’acord amb

el PTPP. Es tracta d’una peça de conreu situada al sud-est de Sidamon, al sud de la confluència del

Canal Auxiliar d’Urgell i la Sèquia Gran, anomenada lo Setsams o los Setzehams. Tot i que es tracta

d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de

la connectivitat ecològica, és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major

solidesa a la xarxa de connectors proposada.

1.7.11.2 Punts crítics i conflictes per a la connectivitat

Com s’ha comentat anteriorment, el principal element fragmentador dels hàbitats naturals a la

comarca del Pla d’Urgell ha estat la forta transformació dels usos del sòl a que s’ha vist sotmesa. No

obstant això, existeixen diverses infraestructures lineals que exerceixen un fort efecte barrera per

als desplaçaments de la fauna, entre les quals destaca l’A-2, via d’alta capacitat amb dos carrils per

sentit de circulació (apartat 1.2.4.1). Tot i que el seu efecte barrera és menor, cal destacar que

tant la via ferroviària Barcelona – Lleida com la carretera N-IIa, tenen un efecte sinèrgic en circular

en paral·lel a l’A-2 i a escassa distància.

Els punts on aquest corredor d’infraestructures, format per l’A-2, la N-IIa i la via de tren, intercepta

els espais d’interès connector descrits a l’apartat anterior han estat considerats punts crítics per a

la connectivitat (vegeu Plànol 21). Es tracta generalment d’obres de drenatge de petites dimensions

i amb característiques poc adequades per al pas de la fauna.



Figura 1.40. Sèquies i canals i el seu paper com a connectors. A dalt, sèquia no pavimentada i amb

vegetació (esquerra) i sèquia amb parets rugoses i vegetació (dreta) que poden constituir connectors per a

la fauna. A baix, el canal auxiliar, amb efecte barrera i causa de mortalitat de fauna per ofegament

(esquerra) i pas sota la A-2 no adequat per a la fauna (dreta).

Fotos: MINUARTIA

També s’han inclòs com a punts crítics els futurs punts de creuament entre les noves

infraestructures previstes (Eix Transversal Ferroviari i la connexió viària entre Miralcamp i Palau

d’Anglesola per l’oest de Mollerussa), amb l’objectiu que siguin punts d’atenció en relació al

manteniment de la connectivitat ecològica.

Tal com s’ha exposat anteriorment, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets

amb un elevat pendent i elevada velocitat de l’aigua, són elements de fragmentació del territori

generadors d’efecte barrera per als desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per

ofegament. En aquest sentit s’han considerat com a punts crítics per a la connectivitat, aquells on

el canal d’Urgell, el canal auxiliar i les sèquies segona, tercera i quarta intercepten el sòl de valor

natural i de connexió definit pel PTPP. S’identifiquen també aquells trams de risc per ofegament

de fauna associat a l’efecte barrera d’aquestes infraestructures (vegeu Plànol 21).

1.7.12 Altres espais o elements naturals d’interès

A l’hora d’identificar altres espais o elements naturals d’interès en l’àmbit del PDU_PU cal referir-

se a espais que poden tenir un valor a nivell local i que no han estat inclosos en cap de les

categories anteriorment identificades. En aquest sentit cal tenir en compte que tant els treballs de

base per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent com la xarxa de sòl de protecció

especial definida pel PTPP inclouen un seguit d’espais d’interès local definits com espais d’alt

interès ecològic però de reduïdes dimensions i que es troben aïllats. En general, conserven reductes



naturals interessants i poden esdevenir els nuclis base de les àrees d’interès natural municipals que

es determinin en el planejament local (Estrada et al. 2003).

En l’àmbit del PDU_PU, es tracta de:

Les zones humides de la plana (totes incloses en el sòl de protecció especial pel PTPP)

Els coladors de Boldú (inclosos en el sòl de protecció especial pel PTPP)

Els hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a

Bell-lloc d’Urgell.

En relació amb els espais associats als cursos d’aigua i comunitats de ribera, en el treball El Pla

d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i

Guerrero 2000) es realitzava la següent diagnosi:

En els darrers trenta anys l’entubament sistemàtic de les sèquies de regadiu i la pavimentació dels

canals principals ha significat la destrucció d’un medi viu molt ric, amb tota la fauna i flora

característics dels bosc de ribera, mentre s’ha perdut la capacitat de regeneració de l’aigua dels

cursos superficials. Ho justifica la disminució de “pèrdues” d’aigua de les sèquies i canals?, o no hi

ha alternatives de canalització eficient als tubs i les canals de formigó, que permetin una certa

vegetació en els llits i les vores de les sèquies?.

Les “sèquies principals” que surten dels canals d’Urgell constitueixen amb les seves banquetes

ciclables, els rengs de plataners i els camins de servei una mena d’autopistes verdes que encara

conserven tot el seu valor, per bé que alguns trams han estat ja desforestats i pavimentats i es

produeix una certa degradació per indefinicions en el seu ús.

Queden encara més o menys intactes els desguassos més importants de l’àrea regable, que a hores

d’ara i a pesar de la contaminació de les aigües constitueixen el medi ecològicament més ric de la

comarca. La vegetació característica de canyars i siscalls i els xops, verns, freixes i altres arbres de

ribera defineixen uns autèntics corredors ecològics, estrets, però rics.

Al costat dels desguassos, els pantans esdevenen un altre refugi d’una vegetació i una fauna

similars, per bé que no acabin de suplir els antics medis lacustres de la comarca. Les necessitats del

regadiu han fet, en qualsevol cas, que el nombre de pantans augmenti, així com la seva grandària,

fet que anima cada cop més pescadors i obre la porta a la “naturalització” de determinats pantans.

Per altra part, els pantans de reg se situen en els llocs més enlairats, fet que els hi dóna una

ubicació privilegiada en el territori i estableix complementaritats amb la vegetació i la fauna dels

tossals i plataformes.

Finalment, a nivell municipal també s’identifiquen espais d’interès o indrets emblemàtics

susceptibles de conservació i millora (Aldomà i Guerrero 2000):

El sòls de repoblació forestal d’equilibri i protecció territorial definits pel planejament

urbanístic de Golmès, Miralcamp i el Palau d’Anglesola, que comprenen els indrets pendents

dels tossals i turons, els embassaments de regadiu i els desguassos i sèquies principals.



Indrets emblemàtics que han estat subjectes a actuacions de recuperació i millora per part

dels Ajuntaments, tals com:

El pou de la Font Vella, situat en el camí de Vallfogona al municipi de Linyola.

La plantació de nogueres a la vella carrerada del Poal.

Els espais de lleure a l’entorn del plataner monumental de Vila-sana i dels

dipòsits municipals d’aigua de Fondarella, Sidamon, Bell-lloc i Golmés.

La recuperació dels terrenys dels antics abocadors municipals clausurats via la

recuperació de masses forestals, molt escasses a la comarca o via la creació

d’un gran parc urbà en el cas de Mollerussa.

El barranc, a Linyola. Antic abocador clausurat i restaurat que constitueix un

valuós mirador sobre el Pla d’Urgell.



1.8 Qualitat del paisatge i patrimoni cultural

1.8.1 Unitats de paisatge

El paisatge de l’àmbit del PDU_PU presenta un marcat caràcter rural, però que ha sofert una

profunda transformació arran de la implantació del regadiu, de manera que el paisatge estepari

original pràcticament ha desaparegut.

Tal i com descriu el Pla Territorial parcial de Ponent (DPTOP 2007), aquesta transformació en

regadiu, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran

homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i,

per contra, l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua.

En aquest sentit, i segons el mateix PTPP, els camins de servei situats als marges dels canals i els

boscos de ribera associats als mateixos, han estat els llocs d’esbarjo i trobada de molta de la

població local en absència de qualsevol altre espai natural. La tendència dels darrers anys

d’entubar, soterrar i formigonar els regs i tallar els arbres ha portat a la desaparició d’una part

important d’aquest bosc de ribera que seria convenient mantenir i recuperar. Igualment,

l’aprofitament dels salts d’aigua ha donat origen a molins, papereres i altres construccions

industrials de gran valor històric i cultural.

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (DPTOP-Observatori del Paisatge 2006) identifica 22

unitats de paisatge de les Terres de Lleida. La pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU s’inclou dins

la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel

canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al

paisatge del secà. Concretament, una petita part d’Aguilella, al municipi de Barbens, que s’inclou

dins la unitat de l’Alt Sió, i una petita part de Vilanova de Bellpuig que s’inclou dins la unitat Secans

de Belianes i d’Ondara.

A l’apartat 2.1.2 es detallen els objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit de Terres de

Lleida aplicables a l’àmbit del PDU_PU i els objectius específics per a l’àmbit, mentre que a

l’ANNEX 2 s’inclouen un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los.



Figura 1.41. La plana agrícola de l’Urgell vista des de la Fita Alta i una de les sèquies amb canyar i

vegetació arbòria intercalades entre els camps (sèquia de Moradilla, a Bell-lloc d’Urgell).

Foto: MINUARTIA.

1.8.2 Àmbits de vulnerabilitat paisatgística

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a

protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles

d’accions d’ordenació. A continuació es descriuen les que incideixen en l’àmbit del PDU_PU.

1.8.2.1 Àrees amb valors especials a protegir

Àrees agrícoles més representatives de la Plana d’Urgell: entorn de la sèquia de Safareig

(nord del Tossal Roig) i al prat dels Arcs i lo Catellar (sud de Linyola).

Tossals testimoni dispersos pel territori: tossals de Torregrossa, del Pla de la Serra

(Miralcamp), etc.

Banquetes arbrades dels canals d’Urgell que defineixen la percepció del paisatge de la plana.

Entorns de l’estany d’Ivars i Vila-sana, els coladors de Boldú i el Prat de Montsuar i altres

zones humides reconegudes o recuperables.

Cabanes, tanques i coberts de tàpia distribuïts per tota la Plana d’Urgell, elements

característics de l’arquitectura rural d’aquest territori.

Salt del Duran, situat a la Sèquia Tercera del canal d’Urgell, al límit entre els termes

municipals de Mollerussa i Vilanova de Bellpuig.

Les zones de secà de Vilanova de Bellpuig i Aguilella, per la seva presència residual a l’àmbit

del PDU_PU.

En el Plànol 22 es mostren els patrons agrícoles significatius i els tossals que estructuren la trama

agrícola com a espais de major extensió amb valors paisatgístics especials a protegir, així com les



fileres d’arbres i banquetes arbrades amb requeriments de protecció identificades en el Catàleg de

paisatge. Els elements amb valors diferents que el paisatgístic que s’incorporen en els objectius de

qualitat paisatgística del Catàleg han estat tractats específicament en d’altres apartats de l’ISA

(connectivitat ecològica, zones humides, xarxa hidrogràfica i canals de rec etc.) i no es representen

en el plànol.

1.8.2.2 Paisatges d’atenció especial

El corredor de l’autovia A-2 i el ferrocarril Lleida – Barcelona, que travessa l’àmbit del PDU_PU en

direcció est-oest, és un dels paisatges d’atenció especial identificats al catàleg. Tal com diu el propi

catàleg: Aquestes dues infraestructures tenen un paper molt important en el territori, ja que

exerceixen una pressió significativa associada al desenvolupament urbà i industrial, i exposen

aquest paisatge a diverses percepcions degudes, principalment, a les diverses velocitats i a la

repetició del recorregut.

Figura 1.42. A dalt, la Fita Alta i el Tossal de l’Infern. A baix, l’Estany d’Ivars i Vila-sana i el corredor de

l’A-2.

Foto: MINUARTIA.



1.8.2.3 Àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació

Unitat 21. Plana d’Urgell

Àrees de foment de la gestió:

Restauració i gestió dels trams degradats dels rius Corb i Ondara.

Espais de connectivitat ecològica nord-sud entre les grans infraestructures de la unitat que

transcorren en sentit est-oest: A-2, ferrocarril Lleida- Barcelona.

Canal d’Urgell i la seva xarxa de recs i sèquies que drenen tota la Plana d’Urgell.

Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Estany d’Ivars i Vila-sana).

Promoció, gestió i restauració del patrimoni històric i els seus entorns: restes de castells de

Linyola, el Poal, Torregrossa, etc. I edificis religiosos, ermites i santuaris.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:

Façana urbana de les poblacions que se situen a les proximitats de les principals vies de

comunicació de la Plana d’Urgell, especialment l’A-2.

Conreus abandonats colindants a les zones industrials i urbanes dels entorns de Mollerussa i

Golmés.

Restaurar les banquetes arbrades que segueixen el traçat dels canals d’Urgell.

Delimitar, protegir i conservar els camins rurals.

Àrees industrials que s’estenen al llarg del recorregut de l’A-2: Golmés, Mollerussa, Vila-sana,

Fondarella, etc.

Recorregut de les línies d’alta tensió: una que segueix el corredor central d’infraestructures.

Principals vies de comunicació, especialment l’A-2.

Granges situades a les rodalies dels pobles de Linyola, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana,

Torregrossa, etc.

Restaurar àrees amb activitats extractives abandonades: pla de la Serra i lo Pla (entre

Sidamon i Miralcamp) i entre Miralcamp i Puiggròs.

Zones de concentració de centrals fotovoltaiques.

Zones d’extracció de graves i àrids als tossals de les rodalies de Miralcamp.

Urbanització difusa i habitatges en sòl no urbanitzable als termes de Golmés.

Condicionar els miradors de la unitat: Miralcamp, Barret Picat, Estany d’Ivars i Vila-sana, )

Fita Alta del tossal de les Tenalles.

Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics als punts de principi i final: Ivars

d’Urgell – Vila-sana i Tèrmens - Menàrguens – Bellvís.



Unitat 6. Alt Sió


Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Valls del Sió- Llobregós i Plans de Sió).


Àrea d’influència del nou canal Segarra- Garrigues que creua la unitat de nord a sud (afectant

més del 60% de la unitat).

Unitat 8. Secans de Belianes i d’Ondara


Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Anglesola-Vilagrassa, Granyena, Secans de

Belianes-Preixana i Plans de Sió).


Àrea d’afectació del canal Segarra-Garrigues que transformarà a regadiu la major part

d’aquesta unitat.

1.8.3 Amenaces i oportunitats

Taula 1.17. Amenaces i oportunitats del paisatge del Pla d’Urgell

Unitat 21. Plana d'Urgell

Amenaces Oportunitats

Pressió urbanística i difusió d’edificacions il·legals a la perifèria urbana i industrial de les poblacions.

Territori majoritàriament d’alt valor agrícola.

Creixent implantació de zones de producció energètica mitjançant plaques fotovoltaiques.

Recuperació física i històrica dels camins ramaders.

Les activitats extractives són nombroses a l’extrem sud-oriental de la unitat i produeixen greus afectacions al paisatge.

Escassa demanda turística en el territori, i en conseqüència, escassa pressió social pel desenvolupament d’equipaments específics.

Pèrdua progressiva del pes específic de les explotacions familiars agràries associat a canvis de cultius llenyosos per herbacis que simplifiquen el mosaic del paisatge.

Activitats extractives abandonades que no s’han restaurat.

Consum d’aigua elevat i pèrdua progressiva de la qualitat de l’aigua subterrània motivat per l’ús continuat de fertilitzants i fitosanitaris.

Les grans vies de regadiu i els rius de la Plana d’Urgell passen desapercebuts en el paisatge.

Presencia d’espècies vegetals exòtiques en els cultius, amb valors alts d’ocupació en gran part de la unitat.

Restes de vegetació natural, molt fragmentàries i alterades.

Creuament i contaminació genètica de fauna silvestre i cinegètica amb poblacions domèstiques .

Recuperació de la vegetació arbòria i arbustiva autòctona dels marges de parcel·les, camins i desaigües que afavoreixen la qualitat paisatgística.

Escassa connectivitat biològica entre els espais naturals de la unitat i baixa permeabilitat ecològica entre aquells altres situats al nord i al sud del territori.

Protecció i revaloració social de les construccions rurals de tàpia (cabanes, tanques i coberts).



Paisatge excessivament fragmentat per les vies de comunicació.

Abandonament i enderroc de construccions de cabanes de tàpia característiques de l’arquitectura rural d’aquest territori.

Tala de l’arbrat de les banquetes, canals i desaigües sense planificació de la seva substitució, repoblació o manteniment.

Unitat 6. Alt Sió


Es mantenen molts pocs pagesos en actiu. Hi ha superfícies extenses en planificació del regadiu o a iniciar. La nova agricultura de regadiu s’ha d’entendre com una activitat definidora del paisatge.

L’abandonament rural comporta una amenaça per a la continuïtat dels conreus de secà herbaci extensiu i, per tant, dels seus valor ecològics i paisatgístics.

La concentració parcel·lària prevista pot afectar de manera decisiva l’estructura tradicional del paisatge.

Unitat 8. Secans de Belianes i d'Ondara


La conservació d’espècies estèpiques com el sisó pot veure’s garantida si el secà de Belianes és protegit i gestionat adequadament. Aquesta protecció podria implicar també la garantia de la pervivència del paisatge tradicional del secà de la unitat.

La posada en regadiu pot implicar la pèrdua de la identitat agrària i paisatgística de la unitat.

L’aprofitament solar ha de ser un instrument de suport al desenvolupament socioeconòmic de la zona i a la conservació dels seus valors.

Font: Catàleg del paisatge de Terres de Lleida (DPTOP-Observatori del Paisatge 2006).

1.8.4 Patrimoni cultural

El poblament de la Plana d’Urgell des de molt antic ha deixat nombroses mostres en forma de

jaciments arqueològics, com les restes de poblats del bronze i ferro-ibèric a alguns tossals (Tossal

de les Tenalles, Margalef). D’acord amb la Diagnosi territorial de la comarca del Pla d’Urgell

(Morell (coord.) et al. 2008a), el patrimoni monumental no és especialment destacat i, més enllà de

la presència de nombrosos elements catalogats, les principals mancances són les relacionades amb

el tractament del conjunt dels nuclis històrics.

Lligat a la història més recent, destaca la creació de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a la Casa

Canal (Mollerussa), com a centre d’interpretació de les terres regades pel Canal d’Urgell.

Per altra banda, la recuperació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana comporta diverses actuacions de

revalorització del patrimoni cultural com la recuperació prevista de la masia de Can Cinent com a

centre d’interpretació i la creació de diverses rutes entorn a l’estany i que enllacen amb els

diferents punts d’interès de la comarca (variant del camí de Sant Jaume, ruta monumental, ruta

dels museus, etc.)



És destacable l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals.

Es tracta d’espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi

pot trobar elements patrimonials d’interès. Mollerussa preveu tirar endavant un projecte de 5

quilòmetres de ruta verda per la banqueta del Canal fins el Salt del Duran (penetrant en terme de

Golmés). La tercera sèquia, que discorre per diversos municipis té també un gran potencial

d’arranjament de les seves vores per al gaudi social i la promoció turística del territori.

1.8.4.1 Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN) i Local (BCIL)

El Pla d’Urgell té un bon nombre d’espais d’interès històric arquitectònic i/o arqueològic, alguns

dels quals han estat declarats o incoats com a béns culturals d’interès nacional (BCIN) -béns més

rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la Generalitat- o béns

culturals d’interès local (BCIL). Concretament, al Pla d’Urgell hi ha 10 elements o conjunts del

patrimoni arquitectònic declarats BCIN, molts dels quals lligats a restes de castells, 1 element

incoat com a BCIN i 8 elements o conjunts declarats BCIL. Per altra banda, hi ha un jaciment

arqueològic declarat com a BCIN (Castell de Barbens).

A l’ANNEX 1 s’inclou una llista amb tots aquests elements.

1.8.4.2 Altre patrimoni cultural

Al Pla d’Urgell hi ha d’altres elements o conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o

testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats i que es troben en l’Inventari

del Patrimoni Cultural Català. En conjunt sumen un total de 176 elements o conjunts en el marc de

l’Inventari del Patrimoni arquitectònic i 26 en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic. La seva inclusió

respon a una doble finalitat, d’obtenir i conservar les fonts documentals d’aquests elements, per tal

de preservar el seu testimoni cultural; i d’establir un fons de referència d’elements, com a pas

previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar.

A l’ANNEX 1 s’inclou una llista amb tots aquests elements.

En el marc dels treballs del PDU_PU es preveu la identificació d’altres elements no inclosos en els

inventaris aquí citades, a mode de pre-catàleg de patrimoni i paisatge del Pla d’Urgell.

1.8.4.3 Arbres d’interès

El catàleg d’arbres monumentals elaborat per la Generalitat de Catalunya classifica arbres que es

consideren importants a protegir per la seva singularitat (grans dimensions, bellesa o edat

considerable, importància històrica o simbòlica) i perquè formen part del nostre patrimoni natural,

cultural i històric. La regulació de la declaració d’arbres monumentals ve determinada pel Decret

214/1987 de declaració d'arbres monumentals.

En l’àmbit del PDU_PU només es localitza un arbre declarat com a monumental, el Plàtan de Vila-

sana (Platanus x hispanica), situat al municipi de Vila-sana.



No s’ha localitzat cap arbre ni arbreda declarats d’interès comarcal i local.

Cal esmentar també el Pi del Naques, a Castellnou de Seana (Morell (coord.) et al. 2008a), si bé no

està catalogat.

1.8.4.4 Camins ramaders

Com descriu el Catàleg del paisatge de Terres de Lleida, la Plana d’Urgell ha estat històricament

zona de pastura d’hivern de la ramaderia transhumant, fet pel qual disposa d’una àmplia xarxa de

camins ramaders, molts dels quals van desaparèixer amb la construcció del canal d’Urgell.

Segons consulta efectuada a la Secció de Gestió de Boscos Públics de la Direcció general del Medi

Natural i a l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Medi

Ambient i Habitatge, els municipis de Barbens i Bell-lloc d’Urgell disposen de camins ramaders

classificats i els municipis de d'Ivars d'Urgell, Miralcamp i Vilanova de Bellpuig estan en procés

de classificar-ne, tenen obert l'expedient de classificació en tràmit d'aprovació. En el Plànol

23 es mostren els camins classificats.

L’Estadística de las vías pecuarias de la provincia de Lérida (Martí Lamich 1916 i el Mapa de vías

pecuarias de caràcter general de la provincia de Lérida (Martí Lamich 1924) mostren l’existència de

diverses carrerades que transcorren per la comarca. Posteriorment s’han realitzat treballs per a la

identificació dels traçats d’aquests camins. En el Plànol 23 es mostren els traçats proposats en els

treballs realitzats per Ignasi Aldomà (treballs sense publicar).



1.9 Àrees de risc

1.9.1 Risc d’inundacions

Els municipis amb major risc d’inundacions de l’àmbit del PDU_PU són Barbens i Bellvís, amb risc

alt, seguits d’Ivars d’Urgell, amb risc mitjà. Aquests municipis estan obligats a redactar el Pla

d’Actuació Municipal per inundacions. La resta de municipis de la comarca tenen risc moderat,

essent recomanada la redacció del PAM, o baix, on no cal que es redacti.

Taula 1.18. Risc municipal enfront les inundacions i municipis obligats a realitzar el PAM

Municipi Risc d’inundació Pla d’Actuació Municipal

Barbens Alt Obligats

Bell-lloc d’Urgell Moderat Recomanats

Bellvís Alt Obligats

Castellnou de Seana Baix No

Fondarella Baix No

Golmés Moderat Recomanats

Ivars d’Urgell Mitjà Obligats

Linyola Moderat Recomanats

Miralcamp Baix No

Mollerussa Baix No

el Palau d’Anglesola Moderat Recomanats

el Poal Moderat Recomanats

Sidamon Baix No

Torregrossa Moderat Recomanats

Vilanova de Bellpuig Baix No

Vila-sana Moderat Recomanats

Font: INUNCAT. Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 2006.

Segons la zonificació establerta a la cartografia de la Delimitació de zones inundables per a la

redacció de l’INUNCAT (Plànol 24), els municipis amb major percentatge de zones inundables amb

període de retorn de 500 anys són el Poal, Linyola, Ivars d’Urgell i Barbens (vegeu Figura 1.43). En

superfície absoluta destaca també la presència de zones inundables a Bellvís, si bé representen

només un 7% del municipi donada la seva extensió. En conjunt, les zones inundables representen

menys d’un 7% de l’àmbit del PDU_PU i es troben localitzades íntegrament a zones planes (pendents

inferiors al 20%).



Les zones inundables es concentren on s’uneixen el riu Corb i l’Ondara, entre Linyola i el Poal, a

una zona amb una gran concentració de canals i sèquies, i al llarg d’aquests dos rius i de la Sèquia

de la Cendrosa.

DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES INUNDABLES Q500 PER MUNICIPIS (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Zona no indundable 1753 1398 4048 812 663 1204 708 1491 2276 1991 1634 543 1528 4338 3492 646

Zona inundable Q500 157,6022093 4,359131363 225,4524026 22,81406678 593,3017098 441,2427973 27,97293311 83,21887444 332,5106334 110,7290555



el Palau


Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 1.43. Distribució de les zones inundables per municipis

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT), Departament d’interior, Generalitat de Catalunya.



El risc d’inundació en zones urbanitzades és elevat a Barbens, ja que l’extrem nord del nucli es

localitza en zona inundable, i a Ivars d’Urgell, on les zones esportives i les zones situades al nord de

la carretera LV-3333 es localitzen en zona inundable. A la resta de municipis, les zones inundables

afecten principalment zones agrícoles i algunes masies i cabanes agrícoles disperses.

El Pla INUNCAT identifica, així mateix, diversos punts negres en relació amb el risc d’inundació que

afecten els municipis de Bellvís, Castellnou de Seana, el Poal i Vila-sana. Aquests es mostren en el

plànol 24.

La delimitació de zones inundables de la Planificació de l’espai fluvial de la conca del Baix Segre

està en curs d’elaboració i únicament es disposa de la delimitació del Segre. La delimitació de les

zones inundables del riu Corb, ateses les característiques del curs, requereix d’un model

bidimensional que l’Agència Catalana de l’aigua està executant. El Plànol 24 recull, a mode

informatiu, la delimitació de la zona inundable provisionalment obtinguda amb l’aplicació d’aquest

model.

Més enllà de les delimitacions i la valoració del risc derivats de la planificació sectorial, d’acord

amb la informació facilitada pels Ajuntaments de l’àmbit, el risc d’inundació és actualment un

problema molt significatiu en municipis com Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Palau d’Anglesola,

Miralcamp, Barbens i Mollerussa on el desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació

d’extensions significatives d’aquests termes municipals amb afectació a propietats i a la xarxa

viària. Si bé es requeriria d’un estudi específic per determinar-ne les causes, sembla que la

impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt

especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs en són les

principals.

1.9.2 Risc d'incendis forestals

L’àmbit del PDU_PU presenta un baix risc d’incendis forestals, segons el mapa bàsic de perill

d’incendis forestals. Cap dels municipis està considerat d’elevat perill ni d’elevada vulnerabilitat

front els incendis forestals segons el Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya

(INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada el 2008).

Per altra banda, cap dels municipis de l’àmbit està inclòs en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel

que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals com a zona d’alt risc d’incendis.

El Plànol 25 i la Figura 1.44 mostren el risc bàsic d’incendis forestals. Es pot comprovar que la

pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU presenta un risc baix.



RISC BÀSIC D'INCENDIS FORESTALS PER MUNICIPIS (ha)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Total Pla d'Urgell

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

el Poal


Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Risc baix 1910,5 1397,8 4051,6 811,9 888,1 1226,9 703,2 1490,6 2869,1 2432,5 1660,9 543,3 1610,8 4670,3 3487,4 739,6

Risc moder at 0,6 3,5

Risc al t 0,7 4,0 1,1 4,3 13,3



el Palau


Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 1.44. Distribució del risc bàsic d’incendis forestals per municipis (ha)

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de perill bàsic d’incendi forestal (DMAH 2002).



1.9.3 Risc sísmic

Segons les dades del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), els municipis de

l’àmbit del PDU_PU es troben en zona sísmica d’intensitat VI d’acord amb l’escala d’intensitat MSK,

com es mostra a la Figura 1.45. Per aquest grau es recomana la redacció del Pla d’Actuació

Municipal (PAM) on queden reflectides les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica

i on també consten, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i

materials de què disposa. Aquesta afectació no té implicacions urbanístiques a nivell del PDU_PU.

Figura 1.45. Mapa d’intensitat sísmica i mapa Zones sísmiques per a un sòl mitjà

Font: SISMICAT. Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 2003.

1.9.4 Risc químic

La normativa sobre accidents greus9 determina quines instal·lacions industrials poden originar

accidents amb afectació greu a la població i al medi ambient. Aquesta normativa associa els

accidents greus a la presència de determinades substàncies perilloses, en determinades quantitats i

9

Directiva 96/82/CEE del Consell de les Comunitats, de 9 de desembre de 1996, relativa al control dels riscos inherents als

accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses

Reial Decret 1254/99, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els

quals intervinguin substàncies perilloses

Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l’aplicació a Catalunya del Reial Decret 1254/99

Reial Decret 119/2005, de 4 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol

Reial Decret 948/2005, de 29 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol



estableix dos nivells d’afectació o dos tipus d’instal·lacions: instal·lacions de nivell alt i

instal·lacions de nivell baix.

El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT), elaborat per la Direcció

General d’Emergències i Seguretat Civil (DGESC) del Departament d’Interior de la Generalitat de

Catalunya, és el marc orgànic i funcional per fer front a les emergències per accidents greus amb

substàncies perilloses. Aquest pla inclou les instal·lacions afectades per la normativa d’accidents

greus i també altres tipus d’instal·lacions considerades de risc (empreses que emmagatzemen i

manipulen productes explosius, els aparcaments de mercaderies perilloses d’Adif i instal·lacions

que, tot i no estar afectades pel Reial Decret 1254/99, figuren en un dels Plans de Sector ja

existents).

A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona

d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions. En conseqüència, cap dels seus municipis no

ha d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del PLASEQCAT.

1.9.5 Risc per transport de mercaderies perilloses

Donat que per l’autovia A-2 hi circula un flux important de vehicles amb mercaderies perilloses, els

municipis de Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Golmés, Vila-

sana i Castellnou de Seana han d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT (Pla Especial

d'Emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a

Catalunya).

Els canvis en la priorització de les vies que defineixen la Xarxa d’itineraris de mercaderies

perilloses, amb la definició de l’autovia A-2 com una via a emprar per al transport de mercaderies

perilloses només quan aquestes tenen origen o destinació en alguns dels municipis de les comarques

a les que l’autovia dóna servei, requereix d’una actualització de les dades de flux disponibles. En el

supòsit que es mantinguin valors de flux de mercaderies perilloses superiors a 100 camions/dia

estàndard, caldrà determinar les estratègies de desenvolupament urbà d’acord amb els criteris de

compatibilitat amb la gestió del risc químic en el transport de mercaderies perilloses establerts per

la Direcció General de Protecció Civil.

1.9.6 Zones vulnerables a la contaminació per nitrats

La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

Com es detalla a l’apartat 1.3.2, la principal afecció a la qual estan sotmesos els aqüífers a l’àmbit

del PDU_PU són els nitrats d’origen agrari.

La normativa del PTPP, estableix que “per al manteniment i millora de la qualitat de l’aigua

subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, s’haurà



d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre del 22 d’octubre de 1998) i el Decret

205/2000, de mesures agronòmiques– els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin

aplicables en aquestes zones”.

En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural està impulsant un

programa orientat a l’optimització de la fertilització agrícola que havent-se iniciat a l’àmbit de l’Alt

Anoia-Segarra i a les comarques de Girona, s’anirà estenent de forma progressiva a tot Catalunya

(Agència Catalana de l’Aigua 2008).

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL


2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2.1 Relació amb altres plans i programes

2.1.1 Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)

El Pla territorial parcial de Ponent (en endavant PTPP), aprovat definitivament el 24 de juliol de

2007 (GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de

Ponent (Terres de Lleida)). DOGC 4982 de 5/10/2007) és el planejament territorial vigent aplicable

en l’àmbit del PDU_PU. Així, el Pla director s’ha d’adequar a les normes i directrius que estableix el

PTPP i atendre a les recomanacions d’aquest, tant pel que fa a l’àmbit del planejament com al de

la protecció ambiental.

2.1.1.1 Objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)

L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) del PTPP estableix formalment, i de forma molt

sintètica, els objectius ambientals del Pla que es mostren a la Taula 2.1.

Taula 2.1. Objectius ambientals del PTPP.

Àmbit Objectiu ambiental

Objectiu ambiental 1a Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.

Biodiversitat

Objectiu ambiental 1b Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

Objectiu ambiental 2a Ser eficients en el consum de sòl, especialment de sòl de valor intrínsec i funcional.

Objectiu ambiental 2b Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola.

Objectiu ambiental 2c Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.

Sòl

Objectiu ambiental 2d Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals, així com minimitzar els efectes hidrològics derivats dels desenvolupaments urbans.

Aigua Objectiu ambiental 3a Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers, així com promoció d’un us eficient i sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles.

Canvi climàtic

Objectiu ambiental 4a Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per a no incrementar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contribuir a un ús eficient i sostenible dels recursos energètics.

Paisatge Objectiu ambiental 5a Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.

Font: ISA del PTPP (DPTOP 2007).

2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL


Al marge d’aquesta relació formal d’objectius ambientals continguda en l’ISA del PTPP, l’ISA recull i

explicita un seguit d’objectius específics o principis rectors del Pla en relació amb els tres sistemes

d’ordenació: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat i transport, i basa l’anàlisi

ambiental del Pla en la justificació de la coherència de les propostes del Pla amb aquests objectius

específics o principis rectors i no amb els objectius ambientals anteriorment relacionats. Degut a

això, i per tal de vincular l’anàlisi ambiental del PTPP amb els objectius ambientals formalment

establerts, l’ISA estableix una relació directa o indirecta entre els objectius ambientals i els

objectius específics o principis rectors del Pla per als tres sistemes d’ordenació tal com mostra la

mitjançant la següent Taula 2.2.

Taula 2.2. Objectius específics en els que es basa l’Avaluació ambiental del PTPP i relació amb els

objectius ambientals del Pla.

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS AMBIENTALS QUE INCORPORA

SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural.

1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3a, 4a, 5a

b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística.

2d, 3a

c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.

1a, 1b, 3a

d) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic. 2c, 3a

e) Dotar de sentit morfològic i territorial les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts, de manera que s’afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

1a, 1b, 5a

f) Establir una gradació de preferències en relació a les alternatives d’urbanització i edificació.

1a, 1b, 2b, 2d, 5a

g) Assenyalar indicativament la localització de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur, atenent la seva connectivitat, topografia o condicions.

h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.

1a, 1b, 2b, 2d

i) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts.

1a, 1b, 2b, 5a

j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.

1a, 1b, 2b, 5a

k) Propiciar la gestió i protecció del paisatge rural. 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 5a

SISTEMA D’ASSENTAMENTS

a) Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya. 2a, 4a

b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i acostin els serveis al territori.

2a, 4a

c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada. 2a, 5a

d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els 2a, 4ª



OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS AMBIENTALS QUE INCORPORA

riscos de la segregació urbana.

e) Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori i la seva suburbanització.

2a, 4a, 5a

f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. 1b, 2a, 2b, 2d, 5a

g) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. 2a

h) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades. 1b, 2a, 5a

i) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. 2a, 5a

SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I TRANSPORT

a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans.

4a

b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments urbans. 2a, 4a

c) Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori. 2b, 4a

d) Completar les xarxes estructurants primàries establertes en els plans sectorials amb altres traçats de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla.

e) Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i espacialment significatius en l’àmbit del Pla.

1a,1b, 2a, 2b, 2d, 5

f) Propiciar un bon ajustament dels traçats a les condicions de la matriu biofísica del territori.

1a, 1b, 2a, 2b, 2d, 5

g) Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla.

Nota: S’indica la relació més o menys directa (negreta) o indirecta (normal) Font: ISA del PTPP (DPTOP 2007).

2.1.1.2 Normes, directrius i recomanacions del PTPP aplicables en l’àmbit del PDU_PU

El PTPP desenvolupa la seva proposta espacial a partir de tres sistemes adoptats: espais oberts,

assentaments i infraestructures de mobilitat. En cada sistema atesa llur diferent naturalesa, les

determinacions del PTPP assoleixen un diferent abast.

El sistema d’espais oberts

El Pla proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que els

atorga davant les possibles transformacions:

el sòl no urbanitzable de protecció especial,

el sòl no urbanitzable de protecció territorial i

el sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

El planejament urbanístic haurà de recollir aquestes categories i, en cas necessari, desenvolupar-les

a una escala més precisa.



Pel que fa al sòl no urbanitzable amb valor natural i de connexió, el Pla, mitjançant la seva

capacitat normativa, és un instrument d’ordenació del territori que, des de les competències que li

són pròpies, complementa els continguts de la normativa i la planificació mediambientals.

Respecte del sòl no urbanitzable d’ús agrícola, atès que, d’una banda, aquest és l’ús predominant a

les Terres de Lleida i, a diferència d’altres àmbits de planificació, no és qüestionat per cap altre i,

d’una altra banda, no és, en general, la seva qualitat intrínseca sinó, sovint, una qüestió

d’oportunitat la que el posa en valor, el Pla no li atorga cap protecció especial exclusivament per

aquesta raó. Tanmateix, ja que, en gran part, és el conformador predominant del paisatge i sovint

constitueix hàbitats que sustenten comunitats i espècies de gran valor natural, una part del sòl

agrícola es troba inclòs dins el sòl no urbanitzable de protecció especial.

La Taula 2.3 mostra les superfícies dels diferents tipus de sòl del sistema d’espais oberts que

estableix el PTPP en l’àmbit del PDU_PU.

Taula 2.3. Sistema d’espais lliures del PTPP en l’àmbit del PDU_PU

Tipus de sòl en el Sistema d’espais lliures Sup. en l’àmbit del PDU_PU

% de l’àmbit del PDU_PU

PEIN i xarxa Natura 2000 274 1

Valor natural i connector 3.982 13

Sòl de protecció especial

Total sòl de protecció especial

4.256 14

Sòl de protecció territorial

Sòl potencialment sotmès a risc natural

1.264 4

Sòl de protecció preventiva 23.498 77

Total espais lliures 29.018 95

Superfície comarcal 30.522 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

Nota: Aquestes dades reflecteixen les superfícies dels plànols d’ordenació del PTPP i poden ser lleugerament diferents, per

qüestió d’escala de les dades derivades dels expedients urbanístics del planejament.

La regulació del sistema d’espais oberts i dels tipus de sòl que el conformen és la que s’estableix en

els articles 2.1 a 2.23 de les Normes d’ordenació territorial del PTPP. És pertinent destacar aquí que

els plans directors urbanístics i els plans d’ordenació urbanística municipal podran establir els

subtipus d’espais no urbanitzables de protecció que considerin adequats en funció dels seus

objectius i del seu àmbit, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benentès que no es

consideren contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major

restricció a les possibles transformacions (art. 2.3 del PTPP).

Així mateix, més enllà de les normes i directrius d’obligat compliment que estableix el Pla, aquest

estableix un seguit de recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels

espais oberts (art. 2.21 del PTPP).



Sòl de protecció especial

Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.7.2 el Pla atorga protecció especial a aquells sòls no

urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de

les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn els sòls que

formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla considera que

cal preservar.

La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.6 de les Normes

d’ordenació territorial. Més enllà de les normes i directrius d’obligat compliment el Pla estableix un

seguit de recomanacions adreçades a l’establiment de mesures per a la preservació de valors

específics singulars objecte de protecció especial (art. 2.20 del PTPP)


El PTPP inclou en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals i

mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé diferenciar i sotmetre a una

regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva per algun dels següents motius:

1. De risc:

Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos naturals o

tecnològics o d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic.

2. De vulnerabilitat.

Àrees de sòl en què les actuacions d’urbanització, si s’escauen, haurien d’estar subjectes a

determinades condicions per tal d’evitar efectes de contaminació de les aigües, l’aire o el sol.

3. D’interès paisatgístic.

Àrees de sòl que sense assolir els valors naturals o agraris que tenen els sòls de protecció especial

cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari o com

espais no urbanitzats d’estructuració territorial.

4. De potencial interès estratègic.

Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir

en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les

infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un

reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.

En l’àmbit del PDU_PU el PTP delimita exclusivament sòl de protecció territorial del tipus 1, és a

dir, potencialment sotmès a risc natural, en concret a risc d’inundació.

No obstant l’anterior, el PTP en la seva memòria estableix la previsió d’incorporar al sòl no

urbanitzable de protecció territorial les unitats que, pel seu valor paisatgístic o identitari,



estableixin el Catàleg i les directrius de paisatge de les Terres de Lleida. En aquest sentit en les

normes d’ordenació territorial s’estableix (article 6.6 del PTPP) que:

A partir del catàleg de paisatge del territori s’incorporaran al Pla les directrius de paisatge que

precisaran normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística.

Les directrius de paisatge inclouran les oportunes regulacions dels processos de transformació del

sòl i edificació considerats en aquestes normes i podran introduir, si cal, ajustaments i variacions a

les disposicions establertes inicialment pel Pla, per a adequar-les als diferents caràcters de les

unitats establertes pel catàleg. La incorporació de les directrius de paisatge podrà comportar la

delimitació d’àrees de sòl que no admeten cap tipus d’edificació per motius de paisatge.

La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.8 de les Normes

d’ordenació territorial. Es creu pertinent destacar que en relació amb les actuacions en sòl no

urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la

Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), es considera preferible la seva localització en sòl de

protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial s’haurà

de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció

preventiva.

Sòl de protecció preventiva

D’acord amb l’article 2.9 del PTPP s’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no

urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o

de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici

que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies

que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i

edificades, si escau.

També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es

puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic

general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en

l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.10 de les

Normes d’ordenació territorial. Es creu pertinent destacar que el sòl de protecció preventiva que

mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies

d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació

urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici

de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació

urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció

preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions

admeses en sòl no urbanitzable.



El sistema d’assentaments

En l’àmbit del PDU_PU el PTPP localitza i delimita 1.542 ha de sòl inclòs en el sistema

d’assentaments (un 5 % del territori). La regulació d’aquest sistema i dels tipus de teixits que el

conformen és la que s’estableix en els articles 3.1 a 3.22 de les Normes d’ordenació territorial del

PTPP.

La Taula 2.4 mostra les superfícies dels diferents assentaments que estableix el PDTP en l’àmbit del

PDU_PU.

Taula 2.4. Sistema d’assentaments del PTPP en l’àmbit del PDU_PU

Sistema d’assentaments: tipologies de teixits Superfície en l’àmbit del PDU_PU (ha)

Nuclis històrics i les seves extensions 967,27

Ús residencial 5,96

Ús industrial 513,98

Àrees especialitzades

Ús d’equipaments 54,58

TOTAL 1.541,79 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

Els assentaments existents en l’àmbit del PTPP, la superfície dels mateixos i l’estratègia de

desenvolupament que estableix el PTPP per a cadascun d’ells es mostren a les taules següents.

Taula 2.5. Nuclis històrics i les seves extensions

Municipi Assentament Estratègia

Barbens Creixement moderat

Aguilella Manteniment caràcter rural dispers

Barbens

Bullidor Manteniment caràcter rural dispers

Bell-lloc d’Urgell Bell-lloc d’Urgell Creixement mitjà

Arcs, els Creixement moderat Bellvís

Bellvís Creixement mitjà

Castellnou de Seana Castellnou de Seana Creixement mitjà

Fondarella Fondarella Creixement potenciat

Golmés Golmés Creixement potenciat

Linyola Linyola Creixement mitjà

Ivars d’Urgell Creixement moderat Ivars d’Urgell

Vallverd Creixement moderat

Miralcamp Miralcamp Creixement potenciat

Mollerussa Mollerussa Creixement potenciat

Palau d’Anglesola, el Palau d’Anglesola, el Creixement potenciat

Poal, el Poal, el Creixement moderat



Municipi Assentament Estratègia

Sidamon Sidamon Creixement mitjà

Torregrossa Torregrossa Creixement mitjà

Vilanova de Bellpuig Vilanova de Bellpuig Creixement moderat

Vila-sana Vila-sana Creixement moderat Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Taula 2.6. Àrees especialitzades: ús residencial

Municipi Assentament Superfície (ha)

Estratègia

Bell-lloc d’Urgell Vellana 5,96 Consolidació Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Taula 2.7. Àrees especialitzades: ús industrial i / o logístic

Municipi Superfície (ha) Estratègia

Bell-lloc d'Urgell 104,08 Consolidació

Bellvís 23,10 Consolidació

Castellnou de Seana 7,68 Consolidació

Fondarella 46,38 Consolidació

Golmés 68,32 Consolidació

Ivars d'Urgell 29,59 Consolidació

Linyola 7,51 Consolidació

Miralcamp 6,63 Consolidació

Mollerussa 104,16 Consolidació

el Palau d'Anglesola 55,01 Consolidació

Sidamon 22,56 Consolidació

Vilanova de Bellpuig 11,68 Consolidació

Vila-sana 27,29 Consolidació

TOTAL 513,99 Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Taula 2.8. Àrees especialitzades: ús d’equipaments.

Municipi Superfície (ha) Estratègia

Bell-lloc d'Urgell 2,78 Consolidació

Castellnou de Seana 0,99 Consolidació

Mollerussa 49,95 Consolidació

Vilanova de Bellpuig 0,87 Consolidació

TOTAL 54,59 Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).



En síntesi, el PTP estableix l’estratègia de creixement potenciat per a la polaritat comarcal que

representa el nucli de Mollerussa, com també per als nuclis conurbats de Fondarella, Golmés,

Miralcamp i el Palau d’Anglesola. L’estratègia de creixement mitjà s’assigna a les polaritats

complementàries de Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa, com també per als nuclis

estructurants amb ferrocarril de Castellnou de Seana i Sidamon. Finalment, l’estratègia de

creixement moderat s’assigna als nuclis estructurants del Poal, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana, com

també per al nucli rural dels Arcs, del terme de Bellvís.

Pel que fa a les àrees especialitzades existents, que són el resultat d’implantacions aïllades per al

desenvolupament d’usos específics –residencials, industrials, terciaris, d’equipaments– que

constitueixen una situació de fet, el PTP els assigna l’estratègia de consolidació acceptant la seva

implantació amb les característiques previstes pel planejament vigent, sense perjudici de les

accions de millora o d’integració en el paisatge que convingui portar a terme. En certs casos en què

s’han desenvolupat implantacions especialitzades de forma adjacent als nuclis històrics, però

s’evidencia una oberta desproporció entre les extensions del que és nou i del que era preexistent o

una clara ruptura morfològica o tipològica en relació al nucli inicial, el PTP no ho considera un

procés d’extensió urbana i sí, en canvi, d’establiment d’una àrea especialitzada.

En la seva versió per a aprovació provisional i definitiva, i fruit del procés d’avaluació ambiental del

Pla, el PTP estableix un seguit de separadors urbans entre nuclis urbans allà on el creixement

d’aquests podria representar una barrera per a la connectivitat ecològica.

En relació amb aquests separadors, el PTP estableix que el planejament urbanístic respectarà les

condicions limitatives que en determinats llocs assenyalen les determinacions del Pla. Aquestes les

constitueixen els separadors urbans que indiquen l’obligació de mantenir franges de sòl no

urbanitzable que evitin el contacte entre possibles extensions urbanes. L’amplada d’aquests

separadors no ha d’ésser inferior a 500 metres, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho

permetin (art. 3.6 del PTP sobre les limitacions físiques a l’extensió urbana).

Així mateix, el PTP estableix que el planejament i les actuacions urbanístiques que es desenvolupin

hauran d’identificar els punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica dins l’àmbit

de planejament, preveure les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la seva situació,

evitar els usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures lineals i

mantenir els separadors urbans establerts pel PTP (art. 2.15 del PTP).

Pel que respecta al desenvolupament del PTP mitjançant plans directors urbanístics, el PTP promou

i convida els municipis a desenvolupar instruments conjunts de planificació com ara plans directors

urbanístics, plans especials urbanístics o POUM plurimunicipals, les propostes dels quals hauran de

respectar les determinacions del Pla.

A les conurbacions i àrees amb major intensitat i complexitat urbanes, el Pla estableix els àmbits

que han d’abastar els plans directors urbanístics de propòsit general, la redacció dels quals

considera convenient i necessària. En l’àmbit del PDU_PU s’estableix la formulació a curt termini

d’un Pla director urbanístic que abasti l’àrea integrada pels municipis de Fondarella, Golmés,

Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, Sidamon i Vila-sana.



Cal dir que els àmbits delimitats pel PTP per a la formulació de plans directors urbanístics s’han

d’entendre com a mínims. Els municipis pertanyents al mateix sistema o, en el seu cas, subsistema

en què el Pla delimita un àmbit de pla director urbanístic i que així ho demanin de manera

justificada, podran formar part de l’àmbit de competència del pla director urbanístic corresponent.

En aquells àmbits on s’elaborin plans directors urbanístics de propòsit general, aquests

determinaran la distribució quantitativa aproximada dels habitatges i llocs de treball que es

preveuen en els municipis compresos, tot mantenint la coherència entre ambdues quantitats. En

aquests casos i pel que fa als nuclis als quals s’han assignat estratègies de creixement mitjà o

moderat, els plans directors urbanístics podran predeterminar les extensions que es proposen per a

cada un, amb la condició que en conjunt no s’excedeixin les possibilitats màximes d’extensió que

resultarien de l’aplicació de les normes de les estratègies de creixement mitjà o moderat a cada un

dels nuclis als quals els han estat assignades pel Pla.

El sistema d’infraestructures de mobilitat i transport

El PTP considera com a infraestructures de mobilitat i transport la xarxa viària, la xarxa ferroviària,

el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. En

conseqüència, fa propostes de nous traçats i de millores en les xarxes viària i ferroviària. De la

mateixa manera, el Pla fa propostes relatives a les àrees logístiques i de serveis associades a

aquestes xarxes, com també a les que formen part del sistema aeroportuari de l’àmbit de les Terres

de Lleida.

En l’àmbit del PDU_PU, el PTP fa les següents propostes:

Xarxa viària

Atès que la fragmentació és un dels riscos principals a què s’enfronten els espais de valor natural

pel que fa a les vies que els travessen, el PTPP proposa la redacció d’un catàleg que reculli tots els

punts conflictius existents en l’actualitat per a procedir a la seva progressiva permeabilització.

D’acord amb el PTPP, els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les

existents observaran, amb caràcter general, la condició de minimitzar els efectes següents:

L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per la qual cosa s’ubicaran preferentment

en sòl de protecció preventiva o de protecció territorial.

El trossejament de camps, prats i, en general, de les peces de sòl morfològicament

rellevants.

La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una adaptació suficient de les rasants als

terrenys i, en el seu cas, la construcció de trams en viaducte o túnel.

L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i disposant els passos de fauna

necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.

Els efectes negatius sobre el cicle hidràulic i l’erosió del sòl.



La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge.

El PTPP recull la totalitat de determinacions incloses al Pla d’infraestructures de transport de

Catalunya (PITC) i proposa explícitament altres actuacions que el PITC no preveu, però que es

consideren d’especial interès territorial. El PTPP determina els trams existents que no requereixen

modificacions substancials, els trams existents que requereixen condicionament o millora

significatius i els trams de nou traçat necessaris.

En relació amb les vies estructurants primàries (vies majoritàriament segregades que podran tenir

secció transversal 2+2 si així es justifica en els plans sectorials i els projectes de traçat, si bé

podran tenir seccions inferiors en altres casos), el PTPP preveu el condicionament de l’itinerari les

Borges Blanques-Bellcaire d’Urgell (C-233 / L-200 / LP-3322), que inclou les noves variants de les

Borges Blanques, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola i enllaç amb l'autovia A-2. Aquest

corredor constituirà el camí més curt entre les Borges Blanques, Mollerussa i Balaguer.

Pel que fa a les vies estructurants secundàries (vies de relligat intern de l’àmbit de les Terres de

Lleida, que juguen un paper molt limitat com a eixos de llarg recorregut o d’interconnexió amb la

resta de Catalunya, generalment carreteres convencionals de secció 1+1, si bé poden tenir trams

segregats i de secció superior), el PTPP preveu:

El condicionament integral de l’itinerari aeroport d'Alguaire-Vilanova de Segrià-la Portella-

Albesa-Menàrguens-Térmens-Bellvís-el Palau d’Anglesola.

El condicionament integral de l’itinerari Castelldans-l’Albagés-el Soleràs-la Granadella-

Bovera-límit comarcal de la carretera C-233 i enllaç entre Llardecans i la Granadella entre les

carreteres C-233 i C-12. Inclou la nova variant de l’Albagés, la nova variant a Vilanova de

Bellpuig i el nou vial de connexió entre la carretera C-233 i les carreteres LP-2041 i LP-2015

al terme municipal de Bellpuig

El condicionament d’altres vies estructurants secundàries de la comarca tals com Juneda-

Torregrossa- Mollerussa

El PTPP considera vies estructurants urbanes aquelles vies primàries que vertebren sistemes

plurimunicipals però que han estat o seran substituïdes funcionalment com a eixos de llarg

recorregut per vies de prestacions superiors. La seva principal missió és canalitzar trànsits de

recorregut curt i mitjà, gràcies a les nombroses connexions de què disposen amb la xarxa local del

corresponent sistema i identifica com a tal el tram Lleida-Bellpuig de les actuals carreteres LL-11 i

N-IIa, i no en preveu cap actuació específica.

Finalment, pel que fa a les vies integrades (les que tenen un grau d’integració elevat amb la

topografia i les activitats del territori i que comprenen la major part de les que es poden denominar

locals, capil·lars o paisatgístiques), el PTPP estableix el condicionament d’un gran nombre de vies

de la comarca.



En síntesi, el PTPP en l’àmbit del PDU_PU preveu:

El condicionament de les vies de Térmens - els Arcs de Bellvís - el Poal - Palau d’Anglesola;

Térmens – Bellvís - Palau d’Anglesola; Bellvís - els Arcs - Linyola; Bellcaire d’Urgell - Linyola i

unió amb el nou traçat que arriba fins a Miralcamp; Mollerussa – Miralcamp - Puiggròs; Golmés

- Vilanova de Bellpuig; Vilanova de Bellpuig - Castellnou de Seana - Ivars d’Urgell; Mollerussa

- Vila-sana - Ivars d’Urgell.

El nou traçat que voreja Mollerussa, el Palau d’Anglesola i Fondarella, i comunica Linyola

amb Miralcamp.

La nova variant a Vilanova de Bellpuig

Xarxa ferroviària

En matèria ferroviària el PTP recull el traçat del nou eix transversal ferroviari (ETF) d’acord amb el

Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) que travessa la comarca en direcció est-oest

en un traçat adjacent a l’autovia majoritàriament pel nord d’aquesta. El PTP considera que l’ETF

representa l’oportunitat d’oferir un servei de viatgers d’extraordinària qualitat entre algunes

ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya (Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa,

Vic, Girona), en coherència amb les directrius de la planificació territorial de Catalunya.

La proposta del PTP per a la xarxa ferroviària convencional es concreta en el condicionament de la

línia Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera. La implantació del nou l’ETF representa l’alliberament de

la línia convencional que uneix Lleida i Manresa, tot travessant l’àmbit de les Terres de Lleida. En

aquest context, i per tal de reforçar l’oferta de transport públic que ha de satisfer la demanda de

mobilitat interna de l’àmbit, es proposa transformar la línia actual en un servei de tren-tramvia,

que ofereixi elevades freqüències de pas i temps de viatge competitius respecte del vehicle privat.

Un petit tram de la línia convencional Lleida-Picamoixons-Reus-Tarragona discorre pel sud del

terme municipal de Torregrossa. El PTPP també n’estableix el condicionament.

En síntesi, el PTPP en l’àmbit del PDU_PU preveu:

La permeabilització de les vies a Bell-lloc d’Urgell i Mollerussa.

El condicionament del tram ferroviari Lleida – Mollerussa – Tàrrega

Sistema aeroportuari

El PTP no estableix cap actuació al respecte en l’àmbit del PDU_PU



Sistema logístic

El PTPP considera que l’àmbit de les Terres de Lleida ofereix un elevat potencial d’acollida per als

desenvolupaments logístics. Pel que fa a terminals intermodals de mercaderies, connectades a les

xarxes viària i ferroviària, actualment només n’existeix una d’operativa a les Terres de Lleida (la

terminal de contenidors del Pla de Vilanoveta, a Lleida), però és evident que la planificació

d’infraestructures singulars com l’eix transversal ferroviari o l’aeroport de Lleida a Alguaire

representen un incentiu a la promoció de noves terminals i dels desenvolupaments logístics

associats.

No obstant l’anterior, en l’àmbit del PDU_PU el PTP no identifica cap àrea per al possible

desenvolupament futur d’àrees logístiques.

2.1.1.3 Indicacions per a l’avaluació ambiental del Pla derivades de PTPP

La Memòria ambiental del PTPP estableix que els plans directors urbanístics previstos en l’àmbit

territorial del Pla centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han

motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són:

Ordenar el creixement urbanístic dels nuclis amb estratègia de creixement potenciat amb uns

criteris d’eficiència i sostenibilitat, perseguint moderar el consum de sòl, reduir la mobilitat

obligada i potenciar el transport públic.

Potenciar els sistemes i àmbits de cooperació, planificació i gestió supramunicipal per tal de

desenvolupar creixements urbanístics de manera conjunta i compacte enlloc de generar petits

polígons dispersos pel territori. Es proposa que aquests polígons es gestionin amb repartiment de

beneficis i càrregues entre els municipis situats dins l’àmbit del mateix pla director.

Concentrar la major part del desenvolupament urbanístic en els nuclis amb millor accessibilitat i

capacitat de dotar de serveis a la resta del territori per tal de fer més eficient la gestió de recursos.

Minimitzar l’impacte de les noves infraestructures i potenciar el desenvolupament del transport

col·lectiu.

Donar un tractament continu al sòl no urbanitzable per sobre dels límits dels termes municipals.

L’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics i municipals inclourà també els aspectes

següents:

Possibles afeccions a hàbitats i espècies estèpiques i pseudoestèpiques

Garantir la conservació dels espais de valor (ecològic, agrícola, paisatgístic...)

Assegurar la funcionalitat dels connectors i la permeabilitat de la matriu

Incorporació de mesures per la mobilitat sostenible

Evitar els continus urbans



Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració

en el paisatge

Incorporació de mesures per potenciar el consum responsable d’aigua

2.1.2 Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, elaborat per l'Observatori del Paisatge, lliurat al

Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 31 d'octubre de 2006, va ser aprovat

definitivament el 10 de setembre de 2008.

Com diu la Memòria del catàleg, “aquest s’ha redactat de manera simultània i coordinada amb la

redacció del Pla territorial parcial de Terres de Lleida, s’aplica sobre el mateix territori i li aporta

objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions orientades a la protecció, gestió i ordenació

del paisatge”.

Així doncs, el Catàleg proposa una política paisatgística per a les Terres de Lleida, establint 21

objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit de Terres de Lleida i un llistat de criteris i

accions que contribueixen a assolir-los. A continuació es presenten aquests objectius (descartant els

objectius que no són d’aplicació a l’àmbit del PDU_PU però mantenint la mateixa numeració que es

presenta al catàleg):

Taula 2.9. Objectius de qualitat paisatgística del Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida aplicables a

l’àmbit del PDU_PU.

Objectius de qualitat paisatgística

1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

2. Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans.

3. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

4. Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l’entorn.

5. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la connectivitat paisatgística i social del territori.

6. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions.

8. Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable.

12. Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual.

13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i no incorporin elements estranys o aliens.

14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida.

15. Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat.



Objectius de qualitat paisatgística

17. Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades per al seu ús social.

19. Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en àrees fràgils. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).

El Catàleg identifica 22 unitats de paisatge de les Terres de Lleida. La pràctica totalitat de l’àmbit

del PDU_PU s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, per a la qual s’estableixen els

següents objectius específics:

Taula 2.10. Objectius de qualitat paisatgística específics de la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell.

Codi Objectiu

OQP21.1 Uns reductes de vegetació estèpica ben conservats i gestionats.

OQP21.2 Unes zones humides representades per l’estany d’Ivars i Vila-sana i el Prat de Montsuar10 que mantinguin la singularitat i biodiversitat de flora i fauna.

OQP21.3 Uns canals amb banquetes arbrades funcionals i protegides, habilitades per al gaudi de la població local.

OQP21.4 Uns cursos fluvials dels rius Corb i Ondara amb una vegetació associada que conservi la seva funcionalitat ecològica.

OQP21.5 Un llegat històric ben conservat i potenciat turísticament.

OQP21.6 Un paisatge amb parcs solars eficients i ben integrats i ubicats.

OQP21.7 Unes vies de comunicació permeables que permetin la connectivitat ecològica entre el nord i el sud de la unitat.

OQP21.8 Unes perifèries urbanes amb àrees industrials i terciàries, urbanitzacions, granges, etc. ubicades de manera racional i responent a les necessitats reals.

OQP21.9 Unes àrees agrícoles amb unes edificacions de suport integrades en el paisatge. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).

Els objectius de qualitat paisatgística específics de les unitats de paisatge de l’Alt Sió i de Secans de

Belianes i d’Ondara aplicables a l’àmbit del PDU_PU es mostren a la taula següent:

10 El paratge conegut amb el nom de Coladors de Boldú-Montsuar es localitza a la comarca de l’Urgell.



Taula 2.11. Objectius de qualitat paisatgística específics de les unitats de paisatge de l’Alt Sió i Secans de

Belianes i d’Ondara aplicables a l’àmbit del PDU_PU.

Unitat Codi Objectiu

Alt Sió OQP6.1

Un paisatge agrari ben conservat, que mantingui el caràcter cerealista, l’estructura tradicional i que afavoreixi les poblacions de sisó i esparver cendrós.

OQP8.2 Un paisatge rural caracteritzat pels conreus de secà tradicionals definits pels tossals, amb edificacions aïllades (granges i polígons industrials) i infraestructures ordenades i ben integrades que permetin la permeabilitat del territori i que afavoreixin les poblacions de sisó.

OQP8.3 Uns tossals protegits, ben conservats i amb qualitat paisatgística.

Secans de Belianes i d’Ondara

OQP8.5

Un paisatge on els elements amb valor històric o religiós de la unitat siguin el nexe d’unió entre població i territori.

Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).

El catàleg incorpora una proposta de criteris i accions necessàries per a assolir els objectius de

qualitat paisatgística que, d’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i

ordenació del paisatge, han de servir per a la definició de les directrius de paisatge que ha

d’elaborar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a la seva incorporació en el

planejament territorial. Els criteris i accions potencialment aplicables a l’àmbit del PDU_PU es

mostren a l’ANNEX 2.

A banda de l’establiment de les unitats de paisatge, el catàleg ha identificat quatre paisatges

d’atenció especial, en els quals hi ha uns trets molt singulars que els individualitza o bé s’espera

una gran transformació paisatgística. Un d’ells, el del corredor de l’autovia A-2 i el ferrocarril

Lleida – Barcelona, travessa l’àmbit del PDU_PU en direcció est-oest. Tal com diu el propi catàleg:

“Les finalitats que es persegueixen en aquest paisatge d’atenció especial són:

1) Preservació dels valors estètics.

2) Preservació dels valors ecològics.

3) Integració paisatgística de les infraestructures de transport i de servei a l’entorn.”

2.1.3 Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits.

2.1.3.1 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany d’Ivars iVila-sana

L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del

paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995 així com d’un

Pla d’usos i gestió de l’estany aprovat definitivament pel Consell General l’11 de juny de 2007 i

publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d’un document que precisa amb major



detall les actuacions a realitzar a l’estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant

determinacions de gestió i millora ecològica com d’ordenació dels usos públics.

2.1.3.2 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits

de la Plana de Lleida i el pla de gestió d'aquests espais

Actualment es troba en tramitació el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels

espais naturals protegits de la Plana de Lleida (corresponents als espais de la xarxa natura 2000) i el

pla de gestió d'aquests espais. Aquest Pla especial i de gestió contempla la regulació dels usos i la

gestió en els Espais Naturals Protegits (en endavant ENP) de la Plana de Lleida corresponents a nou

espais de la xarxa Natura 2000, entre els quals s’hi inclouen l’espai Plans de Sió (codi ES5130036) i

l’espai Secans de Belianes (codi ES5130037) situats parcialment al Pla d’Urgell.

L’objectiu primordial que es proposa el Pla especial i de gestió és compatibilitzar la conservació

dels hàbitats, i la fauna que els habita, amb els usos productius del sector agrícola i ramader de la

zona.

Tot i no ser un Pla aprovat definitivament, es reprodueixen a continuació els objectius generals del

mateix:

Bloc1. Garantir la conservació, i en cas que sigui necessari la recuperació dels hàbitats i de les

espècies recollides a les directives comunitàries i la resta d’elements d’interès de la

biodiversitat, en un estat de conservació favorable

1.1. Conservar i recuperar les poblacions d’ocells estèpics d’interès comunitari

1.2. Conservar i recuperar els hàbitats naturals, la flora i la fauna

1.3. Ampliar el coneixement tècnic i científic

Bloc 2. Compatibilitzar i ordenar les activitats socioeconòmiques de manera compatible amb

els objectius de conservació

2.1. Establir un model agrícola i ramader rendible i de foment de la biodiversitat

2.2. Ordenació d’altres activitats econòmiques i infraestructures

2.3. Potenciar l’ús públic i les activitats turístiques basades en l’aprofitament dels valors naturals

paisatgístics, històrics i culturals

Bloc 3. Establir un model de governança i de gestió

3.1. Dissenyar una autoritat de gestió participada que combini l’existència i el foment d’iniciatives

locals amb un òrgan comú per la globalitat dels espais protegits



3.2. Coordinar les mesures compensatòries dels diversos projectes que actuen sobre el territori En

el funcionament actual i futur dels espais protegits

3.3. Fomentar els acords de custòdia amb propietaris i gestors dins l’espai natural protegit

3.4. Fomentar la gestió adequada de les finques de propietat pública

3.5. Fomentar la integració de la gestió de l’espai protegit amb el territori circumdant

El compliment dels objectius anteriors es desenvolupa amb 262 accions que composen el cos

executiu del Pla de Gestió. El Pla identifica la necessitat de potenciar una activitat agrícola i

ramadera moderna i dinàmica, tant per aconseguir millorar els beneficis econòmics de les

explotacions com per assolir els objectius de conservació, atès que la conservació de bona part dels

valors naturals que depenen d’aquests Espais Naturals Protegits està íntimament lligada amb la

continuació i la millora de l’activitat agrícola majoritàriament extensiva que es dóna en aquests

espais. En aquest sentit inclou nombroses actuacions que poden aportar beneficis, directes o

indirectes, als agricultors i les explotacions agrícoles en general.

El Pla inclou un volum corresponent al Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels

Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, document que es redacta en compliment de la Llei

12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual

s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), com a document que determina la regulació d’usos

i activitats en l’àmbit del Pla.

2.1.4 Plans i programes de desenvolupament rural i agricultura

2.1.4.1 Programa de desenvolupament rural 2007-2013

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2007-2013 estableix com a objectius

prioritaris els següents:

L’augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal.

La millora del medi ambient i de l’entorn rural.

La millora de la qualitat de vida a les zones rurals i foment de la diversificació de l’economia

rural.

El desenvolupament de la capacitat local de creació d’ocupació i diversificació.

Garantir la coherència de la programació i la complementarietat entre els diferents

instruments comunitaris

Aquest Programa s'estructura en tres eixos temàtics i un de metodològic. Aquests eixos que es

concreten en un ventall de mesures per a portar a terme la política de desenvolupament rural

definida a Catalunya, que es mostren en la següent taula:



Taula 2.12. Actuacions del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013

Eix 1: Augment de competitivitat del sector agrícola i forestal

Activitats d’informació i formació professional (actuació 111)

Instal·lació de joves agricultors (actuació 112)

Jubilació anticipada d’agricultors i treballadors agrícoles (actuació 113)

Utilització de serveis d’assessorament per part dels agricultors i silvicultors (actuació 114)

Implantació de serveis de gestió, substitució i assessorament (actuació 115)

Modernització de les explotacions agràries (actuació 121)

Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals (actuació 123)

Cooperació per al desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies en el sector agrícola i alimentari i en el sector forestal (actuació 124)

Infraestructures relacionades amb l’evolució i l’adaptació de l’agricultura i la silvicultura (actuació 125)

Compliment de les normes basades en la normativa comunitària (actuació 131)

Participació dels agricultors en programes relatius a la qualitat dels aliments (actuació 132)

Activitats d’informació i promoció (actuació 133)

Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn natural

Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats naturals en zones de muntanya (actuació 211)

Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats en zones diferents de les de muntanya (actuació 212)

Ajudes agroambientals (actuació actuació 214)

Ajudes relatives al benestar animal (actuació 215)

Ajudes per a inversions no productives (actuació 216)

Primera forestació de terres agrícoles (actuació 221)

Recuperació del potencial forestal i implantació de mesures preventives (actuació 226)

Ajudes per a inversions no productives (actuació 227)

Eix 3: Millora qualitat de vida en les zones rurals i diversificació de l’economia rural

Diversificació cap a activitats no agrícoles (actuació 311)

Creació i desenvolupament de microempreses (actuació 312)

Foment d’activitats turístiques (actuació 313)

Prestació de serveis bàsics per a l’economia i la població rurals (actuació 321)

Conservació i millora del patrimoni rural (actuació 323)

Eix 4: Aplicació de la metodologia Leader

Estratègies de desenvolupament local (actuació 410)

Cooperació interterritorial o transnacional (actuació 421)

Funcionament dels grups d’acció local, adquisició de capacitats i animació del territori (actuació 431)

Font: Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013 (DAR 2009).

El Pla d’Urgell, el Consorci Leader Pla d’Urgell–Urgell és el grup d’acció local que gestiona

l’aplicació de la metodologia Leader, a través de l’Eix 4 del PDR, en aplicació d’estratègies de

desenvolupament rural (actuació 410).



El PDR no concreta la localització de les mesures. La incidència del mateix a la comarca i,

concretament, la incidència vinculada a canvis en el territori agrari dependrà de les mesures que es

promoguin des de l’Administració en desenvolupament de les actuacions incloses al PDR, així com a

la iniciativa de la pròpia comarca (administració, consorcis, sector privat etc.) per acollir-se a les

mesures i al finançament de les mateixes que preveu el Pla.

2.1.4.2 Programa LEADER

En el marc del programa LEADER s’han definit les següents línies estratègiques de l’Urgell i el Pla

d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008b).

1. Fomentar noves activitats d’important valor afegit, així com processos d’integració vertical en el

sector alimentari per garantir la consolidació de la branca agroalimentària, aplicant mesures

d’identificació dels productes de la zona.

2. Fomentar l’agricultura sostenible, ecològica i potenciar la seguretat alimentària, mitjançant el

reforçament dels sistemes de control y seguiment de les produccions en els distints sectors del

sistema agroindustrial i les mesures per millorar els instruments privats de traçabilitat dels aliments

mitjançant la introducció de referències territorials específiques. A la vegada potenciar el consum

local en el sentit d’orientar-lo cap a aquest tipus de productes compatibles amb la conservació del

medi i la millora de la qualitat de vida dels habitants de l’àmbit, tot considerant el foment, en el

consum alimentari, de la dieta mediterrània.

3. Recolzar totes aquelles iniciatives encaminades al tractament de residus ramaders que tinguin

com a objectiu la seva concentració i tractament per a l’obtenció d’altres inputs productius com

poden ser els energètics

4. Desenvolupar produccions artesanals no alimentàries

5. Consolidar la creació de petites empreses industrials, millorant l’actual estructura de producció

secundària amb accions, a la vegada, de diferenciació de l’oferta, lligades als sectors punters de

l’àmbit, per tal de poder comptar amb els elements necessaris del que podria ésser un districte

industrial, la qual cosa vol dir centrar els esforços en la indústria agroalimentària, metal·lúrgica,

maquinària agrícola i materials i indústria auxiliar de la construcció.

6. Incentivar el sector del comerç, no només el de l’engròs, sinó també el detallista, modernitzant

els seus establiments i especialitzant les activitats per tal de fer del tot compatible la pràctica

comercial amb la vitalitat del teixit urbà. Entendre la distribució final del producte, la que arriba a

les economies domèstiques, com un dels valors insubstituïbles per tal no només de consolidar, com

hem dit, el teixit urbà, sinó de potenciar la cohesió social de cadascun dels assentaments.

7. Foment del turisme, amb especial atenció al rural, a través d’una adequada ordenació de l’oferta

i la millora de la demanda atenent, amb preferència, per un turisme cultural i sostenible, un

turisme d’ús per sobre d’un de canvi de preu. Particular atenció rebrà l’agroturisme o turisme lligat

a l’activitat agrària.



8. Centrar la sostenibilitat en la conservació del medi ambient, paisatge i patrimoni natural i

cultural, la qual cosa inclou, de manera implícita, la transformació del segon i rehabilitació i

actualització, respectivament, del tercer, sense que en cap cas, això impliqui degradació o canvis

cap a una lenta desaparició.

9. Ajustar l’operativitat de les accions a la pràctica actual del mercat, en aquelles on això sigui

possible. És a dir, fomentar el codesenvolupament amb altres territoris en aquelles pràctiques on,

per diferents raons, hi ha coincidències de producte, mercat, formes comercials o homogeneïtat en

els outputs.

10. Establir programes específics de recolzament a les iniciatives locals de desenvolupament rural

que contemplin com a beneficiaris prioritaris a col·lectius fins ara discriminats, com poden ser, per

exemple, dones, joves, persones amb discapacitat i, també, unitats productives d’economia social,

com són les cooperatives, entitats associatives agràries, societats laborals, societats anònimes

laborals, etc.

11. Fomentar entre les micro, petites i mitjanes empreses, preferentment entre aquelles que

s’acabin acollint al programa d’ajudes LEADER, els principis i valors que emanen de la

Responsabilitat Social de les Empreses, de la que ja se n’ha parlat abastament.

2.1.4.3 Pla de regadius de Catalunya

El Pla de regadius de Catalunya 2007-2011, actualment vigent, té com a objectius principals:

Millorar de la gestió de l'aigua d'acord amb els objectius establerts en la Directiva Marc de

l'Aigua de la Unió Europea.

Promoure l'ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, amb el foment de nous regadius

eficients i moderns.

El pla preveu dues actuacions principals:

Modernitzar 175.000 ha de regadiu tradicional (60% de la superfície de reg tradicional

actual), com els Canals d'Urgell, Pinyana, el Canal d'Aragó i Catalunya o bé el Delta de l'Ebre

Implantar 125.000 ha de nous regadius eficients com ara el Segarra-Garrigues, l'Algerri-

Balaguer, Segrià Sud i el Garrigues Sud.

La dotació d’un reg tradicional és de l’ordre de 10.000 m3/ha i any, mentre que la d’un reg

modernitzat pot situar-se entorn els 6.500 m3/ha i any.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha elaborat el Pla de regadius de

Catalunya 2008-2020, actualment en tramitació. El nou proposa la millora general dels regadius a

Catalunya, consolidant noves actuacions planificades, i la millora dels regs existents, especialment

els tradicionals. L’estratègia del Pla de Regadius en allò que fa referència a les actuacions

estructurals se centra en dos aspectes:

Modernització dels regadius tradicionals



Actuacions en altres regadius, que inclou bàsicament el desenvolupament de nous regadius

La Modernització dels regadius tradicionals es centra en les infraestructures per millorar l’eficiència

en l’ús de l’aigua. La major part d’aquests regadius són històrics, i presenten sistemes de reg per

gravetat i, en la majoria de casos, amb una baixa eficiència d’aplicació i distribució de l’aigua. La

seva modernització significarà un estalvi potencial d’aigua a la vegada que permet introduir un

conjunt de millores sobre la gestió de les comunitats de regants i els regants a nivell individual, com

per exemple: estratègies de reg amb menor dotació, reg a la demanda, reg en temps real,

telecontrol etc.

El Pla classifica el regadiu dels Canals d’Urgell com a regadiu tradicional en procés de

modernització. Són aquells estructurats en diverses fases o etapes d’execució, en els que ja s'ha

executat una part (fase) de l'obra de modernització, i encara queda alguna part que es troba en

situació de planificació o bé encara no s’ha adjudicat. La modernització prevista es concreta en el

desenvolupament del Pla director de modernització dels canals d’Urgell que s’exposa a l’apartat

2.1.4.4.

El desenvolupament del regadiu Segarra-Garrigues afecta una part petita de la Comarca,

concretament una petita part de l’enclavament d’Aguilella, al municipi de Barbens, i una petita

part de Vilanova de Bellpuig, ambdós àmbits estan inclosos a la xarxa Natura 2000 i, per tant, és

previsible que la transformació del territori sigui poc significativa.

2.1.4.4 Pla director de modernització dels canals d’Urgell

Amb la finalitat de poder disposar d’una proposta global de modernització de tota la zona regable

de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), Regs de Catalunya, SA (REGSA)

per encàrrec del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va encarregar la

redacció del Pla Director de Modernització de la zona regable dels Canals d’Urgell, document que

va ser lliurat al juliol de 2005.

Els objectius del Pla són:

Analitzar la situació actual i identificar aquelles debilitats del sistema que requereixen

d’una actuació.

Analitzar els possibles escenaris a curt i mitjà termini en previsió d’aquelles situacions que

puguin requerir d’alguna actuació.

Identificar i estudiar els possibles condicionants de disseny.

Realitzar una planificació en aquells aspectes que facin referència a:

Infraestructures

Funcionament del sistema

Gestió de la Comunitat



Analitzar l’escenari futur amb la implantació de l’harmonització del riu Noguera Pallaresa.

El Pla inclou una proposta de sectorització del conjunt de la zona regable, tenint en compte la

superfície actualment de reg i la possible superfície regable que es pugui incrementar en el futur.

També inclou una nova proposta de funcionament de la CGRCU en relació amb a la gestió

hidràulica, la representativitat territorial, i el marc jurídic.

En relació amb la proposta d’infraestructures, el Pla (que haurà de concretar-se en els

corresponents avantprojectes i projectes constructiu amb els corresponents estudis d’impacte

ambiental quan es requereixin) estableix les següents actuacions:

Taula 2.13. Actuacions d’infraestructura del Pla director de modernització dels canals d’Urgell.

Xarxa Actuacions

Adequació de la xarxa de transport en alta:

- Adequació de la captació

- Adequació del canal principal pel transport de 45 m3/s (inclou adequació de la 1a sèquia principal)

- Adequació del canal auxiliar

- Adequació del mòdul b3

Xarxa primària

- Basses de regulació

- Estacions de bombament

- Electrificació

Xarxa secundària - Equips de filtrat

- Canonades pel transport entre bassa i inici sector

- Canonades de la xarxa distribució dins sector

- Hidrants i punts de presa

- Sistema de control

Font: Pla Director de modernització de la Zona Regable dels Canals d’Urgell (Institut del medi ambient i ciències socials SL 2005).

El desplegament del pla director de modernització pot tenir una influència ambiental significativa

especialment pel que fa a l’impacte sobre la connectivitat que poden tenir aquestes

infraestructures, així com a l’afectació sobre la biodiversitat del territori (eliminació de basses de

reg, ocupació de sòl per noves infraestructures, increment de la superfície regada, adequació de les

infraestructures principals de transport d’aigua etc.). En aquest sentit, les actuacions hauran de ser

coherent amb les directrius i requeriments establerts pel planejament territorial, director

urbanístic i sectorial pel que fa a la preservació dels espais d’interès natural i connector i a la

preservació de la biodiversitat.

2.1.4.5 Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola

El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar, el 6 de juliol del 2006, el

conveni específic de col·laboració tècnica entre l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Institut de Recerca i



Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per a l'execució de l'estudi titulat Pla per a l'eficiència en l'ús de

l'aigua per a reg agrícola.

La Llei 21/2005, de mesures financeres estableix, en la seva disposició addicional tretzena que el

Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'establir, amb la coparticipació dels sectors interessats,

un pla d'eficiència de l'ús de l'aigua per a reg agrícola que consideri els volums assignables per a

cada tipus de conreu i àmbit territorial, el seu origen com a recurs i els programes de millora

proposats en cada cas.

El Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola impulsat per l l'Agència

Catalana de l'Aigua (versió 2009) té els següents objectius:

1. Avaluar l’estalvi potencial d’aigua de reg segons la zona regable i conreu existent

2. Detectar els punts clau que ens possibilitin les millores més significatives en l’eficiència en

l’ús de l’aigua de reg.

3. Potenciar i fomentar la reutilització amb el compliment dels requisits de qualitat, tant

sanitària com agronòmica, com a font substitutiva de subministrament d’aigua per usos

agraris.

4. Determinar les oportunitats de millora tecnològiques, metodològiques i de gestió per

l’optimització dels usos de l’aigua de reg

5. Aportar una eina de planificació a l’Administració i les entitats implicades en aquest Pla

En una primera fase (ja finalitzada) les actuacions desenvolupades en el marc del Pla han estat les

següents:

Diagnosi de la situació existent en els regadius catalans i avaluar l'estalvi potencial d'aigua

assolible (Eina informàtica GIS GESTIO REGS)

Determinació d’oportunitats de millora tecnològica i metodològica en la gestió de l’aigua de

reg.

Les següents actuacions (en desenvolupament) previstes pel Pla són:

La incorporació al Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 del DAR

La fixació de propostes en infraestructures encaminades a assolir aquests potencials

d’optimització

En aplicació del Pla, el març de 2009 es va signar un conveni de col·laboració entre l’ACA i la

Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell per l’estalvi d'aigua i la modernització

d’infraestructures. En el marc d’aquest conveni es va establir l’objectiu de millorar l'eficiència i la

gestió dels canals i subministrament a uns 16 municipis, explotacions ramaderes i municipis aïllats.

L’actuació prevista és la instal·lació comportes automàtiques, amb un pressupost de 2,1 milions

d’euros (70 % aportats per ACA / 30 % per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell).

L’actuació s’ha començat a executar l’octubre de 2009 i és previst que estigui completament

implantada per l’estiu de l’any 2011.



2.1.5 Plans de transports i mobilitat

2.1.5.1 El Pla de transport de viatgers a Catalunya 2008-2012

El Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012 (en endavant, PTVC) és el pla territorial

sectorial que defineix les directrius i les línies d’actuació per als propers anys en relació amb

l’oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema.

El PTVC té caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de

política territorial, i de pla específic de mobilitat a l’efecte d’allò que estableix la Llei 9/2003, de

13 de juny, de la mobilitat

El PTVC abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de l’àmbit de

Catalunya, és a dir:

Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana.

Serveis regulars d’autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals

amb reiteració d’itinerari i cobrament individual, que es desenvolupen com a alternativa i

complement dels serveis regulars, de manera especial en les zones de demanda baixa. Dintre

d’aquests darrers, s’inclouen els serveis a la demanda i els serveis escolars a portes obertes.

L’àmbit d’actuació es limita, per tant, a les comunicacions interurbanes i no abasta la mobilitat

urbana, sens perjudici de l’anàlisi de la coordinació entre els transports urbans i interurbans, amb

l’objectiu de configurar una xarxa integral de transport públic de viatgers a Catalunya basada en la

intermodalitat de modes, més enllà del seu àmbit territorial o de les competències de gestió sobre

els diferents serveis de transport.

El Pla analitza i planteja propostes entre els principals pols del territori. L’anàlisi de la resta de

relacions de mobilitat la deixa per als plans de caire més local, per als quals fixa uns criteris, als

quals s’hauran d’adaptar aquests instruments de planificació. En són un exemple els programes de

nous serveis que es puguin desenvolupar dintre dels Plans Directors de Mobilitat (PDM)de l’ATM o

dels consorcis del transport públic o dels plans comarcals impulsats per la Direcció General del

Transport Terrestre (DGTT), els quals s’hauran d’atenir als criteris fixats en aquest PTVC.

Els objectius del PTVC són els següents:

1. Coordinar els serveis ferroviaris i d’autobús i establir la xarxa integrada de transport públic

de Catalunya

2. Racionalitzar els serveis de transport públic, adaptar els modes de transport al territori i

millorar l’eficiència dels recursos

3. Incrementar la participació del transport públic en la mobilitat

4. Millorar la velocitat comercial

5. Reducció de les externalitats del transport



6. Incrementar i millorar l’oferta de transport públic

7. Millorar el sistema d’informació adreçat a les persones usuàries del conjunt del transport

públic col·lectiu

8. Millorar la qualitat i l’eficiència del servei de transport Públic

Plans de serveis desenvolupats pels consorcis de transport públic i altres plans comarcals

Una de les actuacions previstes en el PTVC és impulsar els treballs que els Consorcis del transport

públic han de desenvolupar, i que aquests actuïn de forma coordinada amb els objectius fixats per a

la millora de la xarxa de transports, de manera que es compleixin les Directrius Nacionals de

Mobilitat (DNM) i, molt especialment, que la integració tarifària del conjunt de Catalunya pugui ser

una realitat l’any 2012.

El mes d’agost de 2005, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la constitució del

Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida, format per la Generalitat de Catalunya,

l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià, amb la finalitat de coordinar el sistema de

transport públic de viatgers en l’àmbit territorial del Segrià i, en el futur, de les Terres de Ponent.

Actualment l’àmbit de l’ATM de l’àrea de Lleida, comprèn un total de 108 municipis de les

comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell, dividits en dues zones tarifàries.

Els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa pertanyen a la zona 1, mentre que la resta dels

municipis de la comarca del Pla d’Urgell pertanyen a la zona 2.

El Consorci ha desenvolupat els projectes del pla de serveis i d’integració tarifària, iniciada el 31 de

març de 2008. El Pla de serveis de l’àrea de Lleida es va implementar durant l’any 2006 i va

incloure actuacions sobre serveis regulars, transport a la demanda, serveis nocturns i serveis a

polígons industrials.

Pla d’oferta de la xarxa ferroviària

El PTVC elabora les següents propostes de millora de l’oferta ferroviària i de la gestió dels serveis

amb incidència directa o indirecta a la comarca del Pla d’Urgell:

Regionals d’altes prestacions: nous serveis ferroviaris exprés Figueres-Lleida

Servei de rodalia a les Comarques de Lleida: millora de la freqüència Lleida-Cervera11

Serveis regionals convencionals: millora de les freqüències i serveis semidirectes.

11 En aquest àmbit, el PITC proposa l’adaptació a xarxa tramvia de les línies Lleida–la Pobla de Segur i Lleida–Manresa, tot

aprofitant la xarxa ferroviària existent, la qual pot complementar o substituir parcialment les propostes plantejades pel

PTVC. No obstant això, el PTVC no incorpora la definició d’aquestes línies, deixant la seva concreció per als estudis i

projectes específics que s’han de desenvolupar.



Pla d’oferta de la xarxa pública de transport col·lectiu per carretera

Serveis de vertebració entre pols primaris (nuclis amb més de 10.000 habitants i capitals

comarcals): el PTVC proposa un mínim de la següent proposta de 3 expedicions per sentit

entre Balaguer-Mollerussa i Mollerussa-les Borges Blanques, així com reforçar els serveis en

hores punta entre Lleida-Mollerussa.

Serveis comarcals: el PTVC recull la previsió de desenvolupament d’un estudi de millora del

transport públic d’abast comarcal al Pla d’Urgell. L’any 2009, es va concloure el Pla de

serveis conjunt de les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i les Garrigues, dissenyat per

l’ATM de Lleida i la Direcció General del Transport Terrestre del DPTOP. L’objectiu del Pla és

garantir l’accés amb transport públic de totes les poblacions, optimitzant els recursos

disponibles en cada cas i atenent, també, la demanda existent als municipis més dispersos.

Així mateix, el Pla té com a finalitat millorar la coordinació entre els serveis d’autobús i el

tren, per a garantir que el conjunt de ciutadans d’aquestes comarques disposin d’un servei

de transport públic en xarxa adequat a les seves necessitats de mobilitat (ATM Àrea de Lleida

2009).

Les actuacions previstes al Pla d’Urgell són les següents:

Creació de 15 expedicions addicionals en dia feiner.

Creació d’un servei de vertebració Mollerussa – Balaguer (8 expedicions els

feiners)

Creació d’un servei suburbà en l’àmbit de Mollerussa. Donarà servei a

Mollerussa, Golmés, Miralcamp, el Palau d’Anglesola i Fondarella (20.000

habitants en total) amb dues línies circulars de dilluns a dissabte. Interval de

pas de 30minuts en el tram comú.

Connexió Mollerussa amb els trens AVANT a l’estació de Lleida Pirineus: es

garanteixen com a mínim dues correspondències diàries que permetin als

usuaris passar el dia a Barcelona:

- Una correspondència amb l’AVANT que surt a les 8h05 de Lleida amb destinació Barcelona.

- Una correspondència amb l’AVANT que arriba a les 21h20 a Lleida, per tornar a la capital comarcal.

Els estudiants de la Universitat de Lleida es podran aprofitar de l’expedició

addicional creada al vespre per millorar les connexions amb l’AVANT per tornar

a Mollerussa (sortida de les 22h de Lleida).

Serveis suburbans: els àmbits d’aplicació d’aquest tipus de serveis són àrees situades a

l’entorn d’un nucli important amb el qual formen un continu urbà, habitualment les capitals

de certa envergadura, amb municipis que n’han canalitzat part del creixement i que es

caracteritzen per una autocontenció baixa (pols conurbats). Se’n proposa a Mollerussa.



Pla de coordinació autobús-ferrocarril

En l’àmbit del Pla d’Urgell s’estableixen les següents actuacions per a la millora de la connexió bus-

tren:

Mollerussa, Miralcamp, Puiggròs, Arbeca, Castelldans: connexió amb l’estació de les Borges

Blanques, creació de serveis d’aportació o coordinació i millora de la freqüència de les línies

existents.

Pla d’Urgell: millora de la connexió amb l’estació de Tàrrega. Creació de serveis d’aportació

o coordinació i millora de la freqüència de les línies existents.

2.1.5.2 El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015

El Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015 (DPTOP 2009) aprovat

definitivament pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de gener de 2009 té com a principal

objectiu definir les actuacions pendents i les eines adequades que, des de l’Administració, s’han de

dotar per desenvolupar plenament la xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova

xarxa d’aeroports comercials a Catalunya.

El Pla estableix la configuració de la xarxa d’aeroports i aeròdroms de Catalunya, en la qual no

inclou directament cap instal·lació al Pla d’Urgell. No obstant això, s’estableix que durant el

termini de vigència del Pla s’analitzi la viabilitat de desenvolupament de nous aeròdroms al Priorat,

Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls. Addicionalment, es preveu

l’anàlisi de la viabilitat i, si s’escau, el desenvolupament a títol experimental, d’un altiport en les

comarques del Pirineu.

En particular, pel que fa a l’aeròdrom de Mollerussa, en cas que se’n determini la viabilitat

ambiental, tècnica i econòmica, s’estableix que el seu desenvolupament complert tindrà lloc durant

la vigència del Pla (2009-2015).

2.1.5.3 El Pla estratègic de la bicicleta

El Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012) aprovat definitivament pel Govern de la

Generalitat de Catalunya el 7 de gener de 2009, té com a objectiu fomentar l’ús d’aquest mitjà de

transport. Els principals eixos estratègics d'aquest pla són:

Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables

Impulsar la construcció d’una xarxa de 1.200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el

Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC)

Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques,

enllumenat, estacionament i senyalització

Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies

previstes



Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de

zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures

Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per

transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió

Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes

Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació

Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles

Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats

Al Pla d’Urgell s’està treballant actualment en una proposta de rutes ciclables des de la Universitat

de Lleida.

2.1.5.4 El Pla director de mobilitat de Terres de Ponent

EL Pla director de mobilitat de Terres de Ponent està actualment en fase de redacció i no ha estat

possible obtenir-ne cap informació.

2.1.5.5 Pla director urbanístic de l’eix transversal ferroviari

El PDU de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), aprovat definitivament el gener de 2010, permet

realitzar les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i defineix els traçats i les

estacions de la mateixa. El Pla preveu una estació de viatgers al Pla d’Urgell (prop de Mollerussa).

L’Eix Tranversal Ferroviari serà una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que

unirà, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectarà, així

mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçarà de manera directa o indirecta

amb els seus aeroports, i també amb l’aeroport d’Igualada/Òdena. A més, un ramal des d’Igualada a

Martorell connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En

total, la reserva per a l’Eix Transversal Ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els

diferents ramals.

2.1.6 El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, revisat l’any 2009 s’ estructurat en 4 àmbits principals:

Estratègia d’estalvi i eficiència energètica,

Pla d’energies renovables

Pla d’infraestructures energètiques necessàries



Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic.

Més enllà de la incorporació dels criteris d’estalvi i eficiència energètica en el planejament

urbanístic, els principals aspectes del Pla de l’Energia amb incidència territorial en l’àmbit del Pla

d’Urgell són aquells que fan referència a la potenciació de l’energia solar fotovoltaica (pel que

representa de possible increment d’instal·lacions en sòl no urbanitzable, si bé el Pla proposa

nombroses actuacions que no necessàriament comporten nova ocupació de sòl) així com a les

previsions d’infraestructures d’energia elèctrica.

El Pla de l’Energia preveu un fort impuls a les energies renovables, i estableix com a objectiu un

consum d’energia primària d’origen renovable de 2.703,4 ktep l’any 2015. Aquest objectiu significa

passar d’un percentatge de participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària

del 2,9% l’any 2003, al 10,0% l’any 2015. L’objectiu previst en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica

en la revisió del Pla de l’energia de 2009 és 5 vegades major que en la versió del Pla aprovada l’any

2005, passant dels 100 MW als 500 MW l’any 2015.

En relació amb la planificació d’infraestructures energètiques, el Pla estableix actuacions per al

reforç de l’alimentació de la xarxa de 110 kV de la Catalunya interior. L‘alimentació de la xarxa de

110 kV de la Catalunya interior es realitza bàsicament des de les transformacions 400/110 kV

d‘Ascó, Vandellòs, Calders i Pierola, les transformacions 220/110 kV d‘Escatrón, Tarragona i Pobla

de Segur i la generació situada al Pirineu. Les transformacions 220/110 kV d‘Adrall i Pobla porten

bona part de la generació del Pirineu cap a l‘Àrea Metropolitana de Barcelona, alhora que donen

reserva d‘alimentació a la xarxa de 110 kV en situacions de baixa hidraulicitat. El Pla identifica dues

problemàtiques estructurals a mig termini:

Les transformacions mencionades i els circuits adjacents tenen uns nivells de càrrega elevats.

La indisponibilitat d‘algun transformador i/o circuit produeix la saturació de circuits i de

transformadors.

Les transformacions i la generació mencionades estan allunyades del centre de càrrega de la

xarxa de 110 kV de la Catalunya interior. Aquest fet, juntament amb una demanda

significativa a les subestacions del Segrià i l‘Urgell, produeix nivells de tensió excessivament

baixos en aquestes receptores.

Per resoldre aquestes problemàtiques estructurals i les sobrecàrregues que es preveuen a llarg

termini s‘han planificat diverses actuacions amb incidència en l’àmbit del PDU_PU:

Ampliació de la subestació Juneda 220 kV, per poder atendre part de la demanda futura

prevista a les comarques de Les Garrigues, Pla d‘Urgell i Segrià.

Tancament de l‘anell de 110 kV Montroig – Tàrrega – Mollerussa.



2.2 Obligacions jurídiques en matèria ambiental sobre les quals el Pla té capacitat d’incidència

Les obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima, paisatge i mobilitat

sostenible aplicables en l’àmbit del pla queden definides a diferents nivells que a continuació es

detallen.

En el marc del VI Programa de medi ambient de la Unió Europea es defineixen quatre àrees

d’actuació prioritàries que han de regir les estratègies de planificació territorial dels països de la

Unió Europea.

Intentar resoldre el canvi climàtic.

Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua de

biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.

Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants

d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius

sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.

Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de

càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic

mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de

l’economia i la prevenció de la generació de residus.

2.2.1 Biodiversitat

Existeixen diverses estratègies i convenis a diferents nivells que defineixen una sèrie de principis

per a la prevenció i lluita global vers la conservació de la diversitat biològica. Entre ells destaquen

l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la

diversitat biològica (1992), l’Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica (1995), l’Estratègia

de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998)o l’Estratègia espanyola per a la conservació de la

biodiversitat (1998).

Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya s’està elaborant

l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. Aquest

document té definits eixos, objectius estratègics i objectius operatius, i s’ha estat debatent en un

procés de participació, juntament amb l’Avantprojecte de la Llei de Biodiversitat L’Estratègia

catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional, però els concreta i adequa

a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al conjunt de

la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions

en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic.

En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la



diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica

de Catalunya.

Ells objectius estratègics i operatius de l’Estratègia (en la versió que es disposa) en els quals el

planejament territorial i urbanístic pot tenir major capacitat d’incidència són els següents:

O4. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya

Completar el sistema d'àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i

posar en funcionament el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees

protegides

Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió

d’espais naturals

O6. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats

Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a

Catalunya

O7. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges

propis de Catalunya

Invertir la tendència de pèrdua de les connexions biològiques i de fragmentació

dels hàbitats en el conjunt del territori català

Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals

Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació

O8. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament

econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat

biològica en tots els nivells del planejament i per a totes les zones del territori

Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa

que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la

diversitat biològica

Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la

legislació urbanística catalana, els objectius, normativa i instruments que

garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat

biològica

O15. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la

biodiversitat i el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la redacció

de projectes, la construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures.

Planificar les infraestructures del transport incorporant la conservació de la

diversitat biològica i el paisatge. Incrementar de forma significativa la longitud

de carreteres amb mesures per reduir l’efecte barrera i per permeabilitzar el

traçat



O16. Assolir models socioeconòmics i territorials compatibles amb la conservació i l’ús

sostenible de la diversitat biològica en les costes i les àrees de muntanya.

Integrar la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en la

planificació de tota la superfície de les zones de muntanya

O17. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes

aquàtics, que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d’impactes, la millora

d’hàbitats i la conservació de la diversitat biològica.

Elaborar els documents de planificació hidrològica i ordenació de les conques

integrant els condicionants de la conservació de la biodiversitat

Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els

aprofitaments hidràulics sobre els organismes i els sistemes aquàtics

Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels

abocaments procedents de depuració

A més d’això, cal fer referència al document Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de

Catalunya (DMAH, 2006). Tot i no tenir valor jurídic, constitueix un document de referència per

establir objectius i criteris en aquest camp. El document proposa 68 directrius, de les quals,

aquelles amb major incidència en l’àmbit de la planificació territorial i urbanística són les següents:

Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la

connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes a escala local tant els que estan

definits de valor natural per la planificació sectorial i territorial com els que no.

Concentració de les noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells

sectors que es demostri que tenen un menor valor ecològic, de manera que no interrompin

cap connexió ecològica o corredor biològic d’àmbit municipal. Igualment s’evitaran els usos

urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures viaries.

Delimitació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica i previsió de

les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la situació.

Adequació dels usos admesos en els sectors de sòl no urbanitzable amb més valor connectiu

per tal de que no comprometin el manteniment de la seva funció connectiva.

Disseny del sistema d’espais lliures i de carrers arbrats de manera que es tendeixi a la seva

connexió i estructuració com una vertadera xarxa.

Tractament dels límits urbans i integració dels principis de permeabilització i l’establiment

d’itineraris paisatgístics.

Estudi de la possibilitat d’utilitzar plans especials per tal de protegir aquells sectors de sòl no

urbanitzable de més valor per a la biodiversitat i d’importància per al manteniment de la

connectivitat ecològica.

Establiment de mesures de gestió activa en els sòls no urbanitzables per tal d’incrementar el

grau de protecció activa preventiva dels sòls amb interès connector.



On sigui necessari, dotació d’una figura especial de protecció com a connector fluvial en

l’àrea de “zona fluvial”.

Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès

connector i adopció de mesures necessàries per la seva protecció.

2.2.2 Aigua

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per la que

s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, marca un conjunt

d’objectius ambientals, en bona part dels quals el planejament territorial pot tenir incidència i que

són, especialment:

Prevenir i protegir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, terrestres i zones humides

directament dependents dels ecosistemes aquàtics.

Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos

hídrics disponibles.

Protegir i millorar el medi aquàtic en les seves diverses formes.

Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves

contaminacions.

Contribuir a prevenir i pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

Protegir les aigües territorials i marines.

2.2.3 Medi ambient atmosfèric

La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la

qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa té com a objectiu general definir els

principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a:

Definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per a evitar,

prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu

conjunt.

Avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats

membres.

Obtenir informació sobre la qualitat de l’aire ambient per tal d’ajudar a combatre la

contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores

resultants de les mesures nacionals i comunitàries.

Assegurar que aquesta informació sobre qualitat de l’aire ambient es trobi a disposició dels

ciutadans;



Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

Fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per a reduir la contaminació

atmosfèrica.

Entre els objectius de la Directiva, aquells sobre els quals el planejament territorial pot tenir major

capacitat d’incidència són:

Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la

contaminació de l’aire.

Preveure la localització dels equipaments de mesura de la qualitat de l’aire.

Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

2.2.4 Sòl

Existeix una Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i

social i el Comitè de les Regions (COM/2006/231 final, no publicada al DOCE) titulada Estratègia

temàtica per a la protecció del sòl, que té com a objectiu general la protecció i ús sostenible del

sòl en funció dels següents principis rectors:

Prevenció de la degradació del sòl i conservació de les seves funcions.

Restauració del sòl degradat per retornar-li un nivell de funcionalitat que es correspongui

almenys al seu ús actual i previst.

Un dels pilars fonamentals d’aquesta estratègia és l’establiment d’una legislació marc l’objectiu

principal de la qual sigui la protecció i la utilització sostenible del sòl, fet pel qual s’ha elaborat la

Proposta de Directiva per la que s’estableix un marc per a la protecció del sòl i es modifica la

Directiva 2004/35/CE (COM/2006/232 final, no publicada al DOCE).

En base a aquest document, es detecten determinats objectius sobre els quals el planejament

territorial sembla tenir capacitat d’incidència i que són els següents:

Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria

orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, salinització

i inundació i esllavissament.

Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.

Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les

inundacions i l’esllavissament de terres.

Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.



2.2.5 Canvi climàtic

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus entre els

quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al

citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que marquen els objectius en la lluita

contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. També el Llibre Blanc del

Transport i els Principis per al Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la

importància del reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible. Cal

esmentar també el pacte d'Alcaldes europeus contra el canvi climàtic. Aquest pacte se centra en el

compromís d’assolir una reducció del 20% de gasos d’efecte hivernacle respecte les emissions de

2005. És una declaració d’intencions, que encara presenta punts per concretar i articular.

L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan de asignaciones i la Estrategia española del cambio

climático, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del

Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a

la Directiva del mercat d’emissions).

A Catalunya, el Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 és el primer document que

d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de govern de

la Generalitat de Catalunya. L’objectiu bàsic d’aquest Pla és el de reduir el creixement de les

emissions dels sectors difusos al 37%, de manera que l’emissió total anual durant els anys del

Protocol de Kyoto (2008-2012) no hauria de ser superior a 36,55 Mt de mitjana anual. L’assoliment

d’aquest objectiu s’estructura entorn a una sèrie de programes i subprogrames dels quals, aquells

en el que el planejament territorial i urbanístic pot tenir major incidència són els següents:

Programa 1. Reducció d’emissions en els sectors difusos

Subprograma 1.2 Reducció d’emissions a la construcció i l’ús dels habitatges

- Vers la millora del comportament energètic dels edificis d’habitatges

- Vers la introducció d’equips eficients de climatització als habitatges

Subprograma 1.3. Reducció de les emissions al sector serveis

- Vers la millora del comportament energètic dels edificis de serveis

- Vers la introducció d’equips eficients de climatització i enllumenat

Subprograma 1.6. Reducció d’emissions al transport i la mobilitat

- Vers la mobilitat sostenible i el transport públic



2.2.6 Paisatge

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la

planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.

A Catalunya la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, promou el

reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal d’harmonitzar la

preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un desenvolupament

sostenible.

La Llei es basa en els principis d’actuació següents:

La necessitat d’afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes

d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de

funcionalitat dels ecosistemes.

La preservació, mitjançant l’establiment de mesures protectores del paisatge, del dret dels

ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.

El reconeixement que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més

de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, patrimonial i

identitària.

La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del

territori, i de l’edificació.

La necessitat de la cooperació entre les diferents administracions públiques en l’elaboració

de les polítiques de paisatge.

La promoció de polítiques de concertació pública i privada en l’adopció d’instruments i en les

decisions sobre el paisatge.

La promoció de la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions,

l’adopció d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.

La impulsió de la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i

econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de

defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

El foment de la formació en matèria de paisatge.

Els objectius que emanen d’aquests documents sobre els quals el planejament territorial té major

capacitat d’incidència són els següents:

Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.

Integrar el paisatge en les polítiques de planificació.

Considerar els efectes paisatgístics dels projectes d’urbanització, de creació

d’infraestructures i de l’edificació.

Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi-naturals.



D’acord amb el que determina la Llei del paisatge, el Departament de Política Territorial i Obres

Públiques ha d’incorporar als plans territorials parcials i, si escau, als plans directors territorials, les

directrius del paisatge derivades dels objectius de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs

del paisatge.

2.2.7 Mobilitat sostenible

La Llei 9/2003, de la mobilitat, és la norma que estableix els principis i els objectius als quals ha de

respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies adreçada a la

sostenibilitat i la seguretat. Concretament, la Llei es fonamenta en deu principis i formula vint-i-

tres objectius. Els objectius en els que el planejament territorial i urbanístic té major capacitat

d’incidència són els següents:

Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de

manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament

l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social,

sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més

segura possible.

Planificar la mobilitat prenent com a base la prioritat dels sistemes de transport públic I

col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte, com els desplaçaments a peu, amb

bicicleta i amb altres mitjans que no consumeixin combustibles fòssils.

Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no

mecànica, com anar a peu o amb bicicleta, d'una manera especial en el medi urbà, i

desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.

Disminuir la congestió de les zones urbanes per mitjà de mesures incentivadores i de foment

de l'ús del transport públic i per mitjà d'actuacions dissuasives de la utilització del vehicle

privat als centres de les ciutats.

Millorar la velocitat comercial del transport públic de viatgers.

Fomentar propostes i actuacions que contribueixin a la millora de la seguretat viària.

Analitzar les polítiques de planificació i implantació d'infraestructures i serveis de transport

amb criteris de sostenibilitat i racionalitzar l'ús de l'espai viari, de manera que cada mitjà de

desplaçament i cada sistema de transport disposin d'un àmbit adequat a llurs característiques

i als principis d'aquesta Llei.

Promoure la construcció d'aparcaments dissuasius per a automòbils, motocicletes i bicicletes

a les estacions de tren i autobús i a les parades principals d'autobús per tal d'afavorir

l'intercanvi modal, i als accessos a les ciutats, amb capacitat suficient, en ambdós casos, per

a atendre la demanda dels usuaris i amb un preu d'aparcament, si n'hi ha, adequat a llur

finalitat.



Avançar en la definició de polítiques que permetin el desenvolupament harmònic i sostenible

del transport de mercaderies, de manera que, sense deixar d'atendre'n la demanda, se'n

minimitzi l'impacte, especialment mitjançant el foment de la intermodalitat amb altres

mitjans, com el ferroviari i el marítim.

Relacionar la planificació de l'ús del sòl amb l'oferta de transport públic.

La Llei estableix i jerarquitza els diferents instruments de planificació de la mobilitat. Entre

aquests, les Directrius nacionals de mobilitat, que tenen la naturalesa de pla territorial sectorial

aplicable a tot l’àmbit de Catalunya. En relació amb el planejament territorial i urbanístic

destaquen les següents:

Fomentar l'ús del transport públic als diferents àmbits territorials.

Introduir l'accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta en el procés de planificació

dels nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

Introduir les necessitats de la distribució urbana de mercaderies en el procés de planificació

de nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.



2.3 Avaluació ambiental de plans urbanístics i de projectes en l’àmbit del PDU_PU

Per a l’avaluació ambiental del PDU_PU és oportú tenir en compte el desenvolupament de

l’avaluació ambiental del POUM de Mollerussa (aprovat l’any 2009), així com dels plans urbanístics

actualment en tràmit: POUM de Barbens, POUM del Poal, POUM de Vilanova de Bellpuig i POUM de

Vila-sana.

Així mateix, cal tenir en compte les avaluacions ambientals en curs de variant L-200 (Miralcamp,

Mollerussa i Fondarella) i de la variant del Palau d’Anglesola.

Han estat consultats els documents de referència emesos pel Departament de Medi Ambient i

habitatge en el marc del procés d’elaboració dels quatre POUMs anteriorment citats, així com els

documents d’abast dels estudis d’impacte ambiental de les dues infraestructures viàries.

Les principals determinacions que es considera rellevant prendre en consideració en el marc del

procés d’elaboració del PDU_PU són les següents:

Valoració de les 4 alternatives d’ordenació que planteja l’avanç del POUM de Vilanova de

Bellpuig (des del punt de vista ambiental es recomana l’adopció de les alternatives 1 i 2

(menor consum de sòl i de recursos)

Possible afectació de l’arbre monumental (plataner de Vila-sana) per un vial de l’àmbit PP-7

a Vila-sana.

Afectació sobre la connectivitat (connexió riu Corb) en zona inundable per part de l’àmbit

industrial (SUD-9) a Vila-sana.

Plantejament de una alternativa per a la variant del Palau d’Anglesola. Camí 3111. (reserva

del planejament) diferent a la prevista en el PTPP.

Plantejament de dues alternatives per a la variant L-200 Miralcamp-Mollerussa-Fondarella, i

indicació com a preferible del corredor 1 des del punt de vista ambiental.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA


3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

A continuació es mostra una síntesi de la diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, destacant aquells

aspectes més rellevants del medi. A partir de la consideració dels aspectes ambientals rellevants de

l’àmbit, dels referents i requeriments de planificació i normatius identificats en l’apartat anterior i

dels propis objectius del Pla director, es formulen els objectius ambientals del Pla director

urbanístic del Pla d’Urgell.

El plànol 26 mostra una síntesi de la diagnosi ambiental del territori realitzada.

Taula 3.1. Diagnosi sintètica i objectius ambientals del pla

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals

Pob

laci

ó

La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s. XX, especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis presenten una població pràcticament estancada des de mitjans del s. XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament.

Car

acte

ríst

iques

gen

eral

s de

l’àm

bit

Geo

mor

folo

gia

El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10%

Els Tossals de Torregrossa constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca.

Cob

erte

s de

l sò

l

Els conreus constitueixen el 90% de la superfície de la comarca. Els matollars i els prats i herbassars són testimonials i els boscos es poden considerar gairebé inexistents. La superfície ocupada per edificacions i infraestructures representa el 7% del territori.En el període 1987-2002 pràcticament s'ha doblat la superfície urbanitzada. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3%.

Ocu

pac

ió i c

onsu

m d

e sò

l

Espai

s ob

erts

Sòl no

urb

anit

zabl

e Elevada proporció (94%) de sòl no urbanitzable (SNU). Els termes amb menor proporció de SNU són Mollerussa (35%), seguida a molta distància de Fondarella (86%), Golmés (89%) i el Palau d'Anglesola (90%). Municipis com Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana tenen el 98% del terme en SNU.

3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL



Actualment, el 96% de les terres llaurades són de regadiu. El sector agrari aporta el 13,5% del VAB de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, es detecten dos factors limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca.

Uso

s ag

ríco

les

i ra

mad

ers

A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita.

11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.

Usos forestal

s

Els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en l’àmbit del Pla (3%), del qual, el 81% corresponen a matollars, prats i herbassars.

10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.

L’elevada densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes constitueixen una problemàtica rellevant en els espais oberts.

Vegeu objectiu 6.

Important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions agràries, amb una superfície total ocupada superior, per exemple, a la de l’extensió urbana compacte.

És previsible que degut a l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.

1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.

Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.

L’elevada densitat ramadera de la comarca és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. L'any 1999 aquest índex se situava entorn el doble del que pot absorbir la Superfície Agrícola Utilitzada.

Pro

ble

màt

iques

exi

sten

ts e

n e

ls e

spai

s ob

erts

: uso

s i ac

tivi

tats

im

pac

tants

Existeixen 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que sumen un total de 137 hectàrees.

Vegeu objectiu 1.




Les instal·lacions de panells d’energia solar són un front potencial d’impactes en els espais oberts. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell. I algunes d'aquestes instal·lacions se situen en sòls amb d'alta aptitud agrícola.

Vegeu objectiu 1.

Únicament s'identifica una urbanització residencial de baixa densitat i aïllada a la comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell.

Tot i la diversitat municipal, a nivell comarcal el model d’urbanització compacte, representat pels nuclis urbans i les seves extensions (397 ha - 58%), predomina sobre els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats), que tenen una extensió menor (289 ha - 42 %).Les promocions desenvolupades en els darrers anys en els nuclis petits segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.

2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.

Sist

ema

d’as

senta

men

ts i c

reix

emen

t urb

anís

tic

pot

enci

al

L’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable.

Ass

enta

men

ts

Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. S’hi identifiquen sis municipis implicats: Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp.

3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.

Pro

ble

màt

ica

espec

ífic

a del

med

i urb

à

Es plantegen dubtes a l’hora de definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement: els encontorns dels pobles.

Vegeu objectiu 3.




Infr

aest

ruct

ure

s vi

àrie

s i

ferr

ovià

ries

Existeix un potent corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries que creuen l’àmbit d’est a oest (A-2, N-Iia, ferrocarril convencional) i que constitueixen una forta barrera entre el nord i el sud de la comarca. Es preveuen noves infraestructures viàries i ferroviàries amb forta incidència potencial sobre el territori (connexió Miralcamp-el palau d’Anglesola – via orbital; autovia A-27, eix transversal ferroviari).

4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes

Car

acte

ritz

ació

de

la m

obilit

at e

n

l’àm

bit

l’

àmbit

del

Pla

Existeix una forta dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de

serveis i de llocs de treball a la qual es desplaça diàriament gran part de la població

de la resta de municipis de la comarca. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa

raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.

Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el

trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis.

5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic.

Mob

ilit

at

Inci

dèn

cia

del

mod

el u

rban

ísti

c i

terr

itor

ial so

bre

la

mob

ilit

at

La tipologia dels assentaments de la comarca és majoritàriament compacte. La potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos. Les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix d’infraestructures possibilita la reducció de la mobilitat obligada.

Vegeu objectiu 5.

Els rius que travessen la comarca tenen molt poca entitat i en diversos trams es desdibuixen en la xarxa de canals i sèquies els quals constitueixen els únics cursos d'aigua amb caràcter permanent o semipermanent.

No obstant l'anterior, el riu Corb a l’alçada del nucli dels Arcs, adopta un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara, i en algun tram, fins i tot té vegetació arbòria.

Vegeu objectiu 9.

Cic

le d

e l’

aigu

a

Curs

os s

uper

fici

als

Les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments industrials i urbans de sistemes unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia.

Vegeu objectiu 7.




Aig

ües

subte

rràn

ies

Els nitrats derivats de l'agricultura intensiva i de les dejeccions ramaderes i, en menor grau, els plaguicides, els abocaments industrials i els abocaments de les EDARs són les principals afeccions a les aigües subterrànies de la comarca. Tota la comarca està designada com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries d'acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües.

Vegeu objectius 2 i 6

Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat

Rec

urs

os h

ídri

cs

El volum total d’extraccions d'aigües subterrànies és elevat ( uns 18 hm3 anuals, el 80% dels quals són per usos agrícoles) tot i que els recursos disponibles d’aigües subterrànies són molt superiors (uns 95 hm3 anuals). El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per nitrats. La major part dels recursos hídrics són d’origen superficial (concessió de 630 hm3

anuals del canal d'Urgell). A banda dels usos agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o ramaderes no connectades a la xarxa pública. La gran demanda d’aigua fa necessària l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal.

Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides


Con

sum

act

ual

i p

oten

cial

Diversos municipis de la comarca disposen de Pla Director d'abastament d'aigua.

Segons la informació disponible i les estimacions efectuades els principals consums d'aigua de la comarca són, amb molta diferència, per a usos agrícoles.

Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència)




Sanej

amen

t

Hi ha diversos municipis les aigües residuals dels quals no reben tractament.

Alguns sistemes de sanejament requereixen d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic associat.

La superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de sanejament genera actualment problemes de capacitat de tractament i d’evacuació de la xarxa, entre d’altres. La capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient.

En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell.

7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües

Capacitat i vulnerabilitat als diferents contaminants

La vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants és nul·la o molt baixa. La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa.

Vegeu objectiu 5.

Contaminació acústica

Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.

Contaminació lluminosa

No es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades.

Am

bie

nt

atm

osfè

ric

Contaminació electromagn

ètica

Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.

Contaminació odorífera

La problemàtica de contaminació odorífera per activitats properes a àrees residencials o per l’activitat ramadera és puntual i no té una rellevància significativa a la comarca.

Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.

Ener

gia Consum

actual i potencial

El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, fins a situar-se entorn els 9000 MWh. El principal consumidor d’electricitat és el sector domèstic (44% al 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari i primari (17%).

No es disposa de dades de consums finals d'altres fonts energètiques.

Vegeu objectius 2 i 5.




Generació i distribució

Gran nombre d'instal·lacions generadores d’energia solar fotovoltaica autoritzades. La majoria se situen al nord de la Comarca i en espais antigament ocupats per conreus. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.

Vegeu objectiu 1.

Gen

erac

ió i g

esti

ó de

resi

dus

munic

ipal

s

L’índex comarcal de generació de residus municipals és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007, inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. El percentatge de recollida selectiva és sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica a finals de l’any 2008 és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.

El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.

Generació i gestió de residus

industrials

La major part dels residus i industrials declarats són residus no especials (97%) i generats per indústries del sector alimentari. Només el 3% corresponen a especials (majoritàriament sanitaris).

Generació i gestió de

residus de la construcció

A Miralcamp es localitzen dues instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en una planta de triatge i un dipòsit controlat. És prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions.

Ges

tió

de

resi

du

s


dejeccions ramaderes

Existència d’una instal·lació autoritzada per a la gestió de les dejeccions ramaderes i dues instal·lacions més en fase de proves.

Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.

Espais naturals protegits

Els espais naturals protegits (458 ha) representen només l'1,5% del territori comarcal i responen a la protecció dels darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial i Pla d'usos i gestió.

Mat

riu t

erri

tori

al:

pat

rim

oni nat

ura

l,

bio

div

ersi

tat

i co

nnec

tivi

tat

ecol

ògic

a

Sòls de protecció

especial del PTPP

El PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície de la comarca establint una xarxa d'espais protegits. Es tracta de la comarca de l’àmbit de les terres de Lleida amb menor percentatge de sòl de protecció especial, molt per sota de la mitjana de l’àmbit (48%).

8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.




Hàb

itat

s d’i

nte

rès

com

unit

ari

La superfície d’hàbitats d’interès comunitari és molt reduïda (6,97 ha - 0,02% de la superfície comarcal) i es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària. La proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial. No obstant això, el 15% de l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial.

Hàb

itat

s am

enaç

ats

El 98 % d’aquests hàbitats ja han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial. Només un d'ells té un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%). Es tracta d’un hàbitat molt rar però no amenaçat. L’extensió en termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala.

Zones Humides

Dues zones humides incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: l’Estany d’Ivars i Vila-sana (126 ha) i Préstec de Linyola (<0,5 ha).

Espais d’interès geològic

No hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.

Boscos d’utilitat pública

No hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH.

Àrees de protecció de

fauna salvatge

autòctona

No hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge.

Reserves Nacionals de

caça

No hi ha declarada cap reserva nacional de caça.

Espais d’interès per

espècies amenaçades

La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció. Únicament l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, té un percentatge significatiu en sòl de protecció preventiva. Es tracta de la part més alterada i degradada per l’activitat humana.

Vegeu objectiu 8.




El manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures, passa per la preservació de certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com els marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural.

9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.

Tot i que la xarxa de canals, regs i sèquies en alguns casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.

Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.

Bona part dels espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció. Únicament una part del què s'ha anomenat Connector de Mollerussa se situa en sòl de protecció preventiva. Tot i que es tracta d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada pel PTPP.

Vegeu objectiu 8.

Espai

s d’i

nte

rès

connec

tor

i punts

crí

tics

L'autovia l’A-2, la via ferroviària Barcelona – Lleida i la carretera N-IIa, exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna i tenen un efecte sinèrgic. Els punts on les infraestructures actuals o previstes intercepten els espais d’interès connector cal considerar-los punts crítics per a la connectivitat.

Vegeu objectiu 4.

Alt

res

espai

s o

elem

ents

nat

ura

ls

d’i

nte

rès

Els hàbitats associats als cursos d'aigua (canals, sèquies i desguassos i basses) constitueixen espais d'interès natural i és rellevant evitar la seva eliminació causada per entubaments i pavimentacions que destrueixen la vegetació en els llits i les vores d'aquests cursos.

Vegeu objectiu 9.




La transformació en regadiu del territori, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua

La pràctica totalitat de l'àmbit del Pla s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà.

Vegeu objectiu 11

Unit

ats

de

pai

satg

e

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida identifica patrons agrícoles significatius, tossals que estructuren la trama agrícola i fileres d’arbres i banquetes arbrades com a espais amb valors paisatgístics especials a protegir. El catàleg estableix objectius de qualitat paisatgística específics per cada unitat de paisatge i un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los.

Vegeu objectiu 11

Àmbits de vulnerabilitat paisatgística

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació.

Vegeu objectiu 11.

Amenaces i oportunitats

Ja recollides en d'altres apartats.

Qual

itat

del

pai

satg

e i pat

rim

oni cu

ltura

l

Existeixen mancances en el tractament conjunt dels nuclis històrics

Destaca l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals com a espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials d’interès. Hi ha projectes incipients d'aprofitar el gran potencial d'aquests espais per al gaudi social i la promoció turística del territori.

Pat

rim

oni cu

ltura

l

Existència d'espais i elements d'interès històric, arquitectònic i arqueològic i d'arbres d'interès.

12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.




Ris

c d’i

nundac

ions

La delimitació de zones inundables de la planificació sectorial actualment disponible no reflecteix la problemàtica real del territori en front al risc d'inundació, el qual constitueix actualment un problema molt significatiu en diversos municipis. El desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions significatives de terrenys amb afectacions a propietats i a la xarxa viària. La impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs s'apunten com les causes principals.

13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.

Risc d'incendis forestals

El risc d’incendis forestals és baix a tota la comarca.

Risc sísmic

La comarca es troba en la zona sísmica d’intensitat VI. El risc sísmic no és significatiu i no té implicacions urbanístiques pel PDU_PU.

Risc químic

A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions.

Risc per transport de mercaderies

perilloses

L'important flux de vehicles amb mercaderies perilloses que circula per l'autovia A-2 fa que diversos municipis de l'àmbit hagin d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT.

Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.

Àre

es d

e ri

sc

Zones vulnerables a

la contaminació

per nitrats

La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries .

Vegeu Objectiu 6

D’acord amb la taula anterior, els objectius ambientals del Pla director del Pla d’Urgell són els

següents:

Elements del medi Objectius Ambientals

Prioritat Pr= Prioritari

Add: Addicional


P


P


P

Ocupació i consum de sòl

4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.

P



Elements del medi

Objectius Ambientals Prioritat

Pr= Prioritari Add: Addicional


P


Add.


P


P

Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat.

Add.


Add.

Cicle de l’aigua

Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).

Add.

Ambient atmosfèric


Add.

Gestió de residus Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.

Add.


P


P


P

Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica


Add.


P Qualitat del paisatge i patrimoni cultural


P


P Àrees de risc


Add.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES


4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

4.1 Alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit

A l’hora d’exposar les alternatives que es poden plantejar des del Pla cal tenir en compte que el Pla

territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), en endavant PTPP, acota significativament el marge

d’actuació del Pla director, definint l’estratègia de creixement per a cada nucli, definint en quin sòl

es pot créixer i en quina dimensió, traçant les reserves per a les principals infraestructures

necessàries per al desenvolupament de la comarca etc.

Així, les opcions estratègiques ja han estat preses a nivell territorial i el Pla director pot traslladar-

les a nivell d’ordenació i regulació a una escala de major detall, tot i que encara a una escala més

general que la que permetran els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, en els quals es podran

concretar possibles alternatives per desenvolupar el que estableix el Pla director.

En aquest context, el Pla director no ha plantejat alternatives d’estratègia, atès que el

planejament territorial ja estableix quins han de ser els objectius estratègics per a la comarca i

quines són les necessitats de l’àmbit del pla.

Atenent a les consideracions anteriors les alternatives considerades en el marc de l’avaluació

ambiental del Pla han estat les següents:

Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell

4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


4.1.1 L’alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

Les característiques generals del planejament vigent són les següents:

9 dels 16 municipis de la comarca disposen com a instrument de planejament de Normes

subsidiàries i 2 més de delimitació de sòl urbà. Els POUMs dels 5 municipis que en disposen

són anteriors a l’aprovació del planejament territorial actualment vigent (PTPP), excepte el

de Mollerussa. Així doncs, el planejament urbanístic vigent en gran part de la comarca és

antic i no s’ajusta a la normativa urbanística i territorial actualment vigent.

Les característiques bàsiques del planejament se sintetitzen en la Taula 4.1 i en la Figura 4.1

i 4.2.

Taula 4.1. Planejament vigent i creixement potencial

Municipi Sòl urbà consolidat

Sòl urbà no

consolidat

Total sòl urbà

Sòl urbanitzable

Creixement potencial segons

planejament vigent

Habitatges actuals

ha ha ha ha ha Habitatges Habitatges

Vila-sana 61,10 0,00 61,10 5,34 5,34 0 214

Vilanova de Bellpuig 47,96 2,64 50,60 0,00 2,64 191 489

Torregrossa 70,51 10,03 80,54 0,00 10,03 134 947

Sidamon 33,45 9,18 42,63 8,99 18,17 133 244

Mollerussa 241,00 10,69 251,69 209,98 220,67 10.644 4.575

Miralcamp 46,08 6,19 52,27 24,63 30,82 174 433

Linyola 85,89 0,00 85,89 4,24 4,24 0 1.018

Ivars d'Urgell 73,29 22,60 95,89 20,92 43,52 313 685

Golmés 73,78 24,86 98,64 79,40 104,26 3.468 560

Fondarella 39,95 2,99 42,94 34,15 37,14 960 229

el Poal 26,55 3,38 29,93 0,00 3,38 107 254

el Palau d'Anglesola 115,43 1,11 116,54 7,31 8,42 553 696

Castellnou de Seana 31,80 0,00 31,80 4,72 4,72 0 391

Bellvís 57,24 0,00 57,24 21,10 21,10 211 380

Bell-lloc d'Urgell 126,77 32,78 159,55 56,31 89,09 1.870 782

Barbens 27,64 2,38 30,02 15,22 17,60 523 357

Total Pla d'Urgell 1.158,43 128,84 1.287,26 492,32 621,15 19.282 12.254

Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).



SÒLS URBANS I URBANITZABLES (ha)

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

el Poal


Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Sòl ur bani tzable 5,34 0,00 0,00 8,99 209,98 24,63 4,24 20,92 79,40 34,15 0,00 7,31 4,72 21,10 56,31 15,22

Sòl ur bà no consol idat 0,00 2,64 10,03 9,18 10,69 6,19 0,00 22,60 24,86 2,99 3,38 1,11 0,00 0,00 32,78 2,38

Sòl ur bà consol idat 61,10 47,96 70,51 33,45 241,00 46,08 85,89 73,29 73,78 39,95 26,55 115,43 31,80 57,24 126,77 27,64



el Palau

d'Anglesola

Castel lnou de

SeanaBellvís

Bel l-l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 4.1. Distribució del sòl urbà i urbanitzable segons planejament vigent




HABITATGES ACTUALS I POTENCIALS

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000

Vila-sana


Torregrossa

Sidamon

Mollerussa

Miralcamp

Linyola

Ivars d'Urgell

Golmés

Fondarella

el Poal


Castellnou de Seana

Bellvís

Bell-lloc d'Urgell

Barbens

Habi tatges potencials 0 116 134 133 10.644 174 0 313 3.468 1.006 107 553 0 211 1.871 523

Habi tatges actuals 214 489 947 244 4.575 433 1.018 685 560 229 254 696 391 380 782 357



el Palau

d'Anglesola

Castel lnou de

SeanaBel lvís

Bel l -l loc

d'Ur gel lBar bens

Figura 4.2. Habitatges actuals i potencials segons planejament vigent


En el conjunt comarcal, el planejament vigent té un potencial de creixement en superfície

(sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable) de 621 ha, que en relació amb el sòl urbà

consolidat (1.158 ha) suposa un creixement potencial del 53%.

En nombre d’habitatges el potencial és molt elevat. Els 19.282 habitatges potencials del

planejament vigent, en relació amb els 12.254 habitatges actuals, permeten un creixement

del 157% en relació amb el parc actual. Les hipòtesis de creixement contemplades en el PTPP

d’acord amb el model V15 CAT indicaven una dotació per a l’any 2026 a la comarca de 15.049

habitatges principals. Cal tenir en compte que, tal com s’exposa en l’apartat 3.1 de la

Memòria d’ordenació del Pla, el ritme de creixement demogràfic de la comarca supera en

gran mesura els referents establerts pel PTPP i de mantenir-se, ni que sigui lleugerament per

sota, fa que augmentin les necessitats d’habitatge nou en relació a les previsions efectuades

pel PTPP.

Actualment, els municipis del que es pot anomenar la primera corona: Mollerussa, Palau

d'Anglesola, Golmés, Miralcamp i Fondarella, concentren el 53% del parc actual d’habitatges-

les previsions del Planejament vigent farien pujar aquest percentatge fins al 82%. Es tracta,

doncs, d’un creixement fortament concentrat a l’entorn de Mollerussa.



En relació amb el potencial creixement residencial, la situació és molt variable en funció dels

municipis. Així, municipis com Barbens i Ivars d’Urgell, tenen excés de previsió en relació

amb l’estratègia establerta pel PTPP (vegeu Figura 4.3), si bé en molts d’altres municipis, el

PTPP atorga possibilitats de creixement molt superiors en relació amb el planejament

actualment vigent. És el cas de Linyola i Vilanova de Bellpuig, així com del Poal, Torregrossa

o Castellnou de Seana.

Figura 4.3. Potencial de creixement en extensió segons planejament vigent i PTPP.

Sup. Terme Superfície Superfície Superfície

SUC SUNC SUBLE SÒL POTENCIAL %Estratègia de creixement,

PTPPSÒL

POTENCIAL%

Ha Ha Ha Ha Ha HaBARBENS 756 27,64 2,38 15,22 17,60 64% CREIXEM ENT M ODERAT * 10,62 30BELL LLOC D'URGELL 3.492 126,77 32,78 50,09 82,87 65% CREIXEM ENT M ITJÀ 76,06 60BELLVÍS 4.394 50,84 3,69 21,10 24,79 49% CREIXEM ENT M ITJÀ 30,50 60ELS ARCS - BELLVÍS 6,40 0,00 0,00 0,00 0% CREIXEM ENT M ODERAT * 4,07 30CASTELLNOU DE SEANA 1.611 31,80 0,00 4,72 4,72 15% CREIXEM ENT M ITJÀ 19,08 60FONDARELLA 543 39,95 2,99 34,15 37,14 93% CREIXEM ENT POTENCIAT - -GOLM ES 1.662 73,78 24,86 79,40 104,26 141% CREIXEM ENT POTENCIAT - -IVARS D'URGELL 2.432 62,87 20,41 20,92 41,33 66% CREIXEM ENT M ITJÀ 16,98 30VALLVERD 10,42 2,19 0,00 2,19 CREIXIM ENT M ODERAT* 5,65 30LINYOLA 2.866 85,89 0,00 4,24 4,24 5% CREIXEM ENT M ITJÀ 51,63 60M IRALCAM P 1.484 46,08 6,19 24,63 30,82 67% CREIXEM ENT POTENCIAT - -M OLLERUSSA 706 241,00 10,69 149,00 159,70 66% CREIXEM ENT POTENCIAT - -EL PALAU D'ANGLESOLA 1.228 115,43 1,11 7,31 8,42 7% CREIXEM ENT POTENCIAT - -EL POAL 888 26,55 3,38 0,00 3,38 13% CREIXEM ENT M ODERAT * 10,36 30SIDAM ON 811 33,45 9,18 9,99 19,17 57% CREIXEM ENT M ITJÀ 20,07 60TORREGROSSA 4.056 70,51 10,03 0,00 10,03 14% CREIXEM ENT M ITJÀ 42,31 60VILANOVA DE BELLPUIG 1.398 47,96 2,64 0,00 2,64 6% CREIXEM ENT M ODERAT * 14,80 30VILA - SANA 1.911 61,10 0,00 5,34 5,34 9% CREIXEM ENT M ODERAT * 16,76 30

PLA D ' U R GELL 3 0 .2 3 9 1.158 13 3 4 2 6 559 3 19

total extensió actual total


Pel que fa al potencial de sòl per a activitat econòmica, els petits nuclis més perifèrics tenen

previsions escasses de sòl industrial. La localització de nous sectors de sòl per a activitat

econòmica se situa adjacent als assentaments existents o en localitzacions adequades per la

seva connexió directa amb les infraestructures viàries. En el cas de Bellvís i d’Ivars d’Urgell

es preveuen sectors en localitzacions allunyades del nucli urbà. En el primer cas en un àmbit

amb implantacions ja preexistents. En el segon no.

A nivell de comarca, el sòl urbanitzable classificat per a activitat econòmica és de 170 ha (a

les quals es podien afegir els sectors amb usos mixtes-terciaris i d’activitats (68 i 49 ha

addicionals). En sòl urbà, existeix un significatiu potencial de sòl per a activitat econòmica

(116 ha) corresponents als nous polígons industrials urbanitzats a Bell-lloc d’Urgell i al Palau

d’Anglesola.



4.1.2 La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell

La proposta del PDU_PU s’exposa en l’apartat 5. En relació amb el Planejament (territorial, sectorial i urbanístic) vigent, el PDU_PU bàsicament fa les següents propostes:

Dins del sistema d’espais oberts, incrementa la superfície de sòl de protecció especial i

territorial respecte al PTPP (vegeu apartat 5.3.1).

Assenyala la modificació total o parcial de determinades peces de sòl urbà i de sòl

urbanitzable, proposant àrees de compleció i d’extensió a concretar per part del

planejament vigent (vegeu apartat 5.3.2).

Fa la proposta de nous sòls per a activitat econòmica: un Sector d’Activitat Econòmica

supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats a 14 nuclis de la comarca (vegeu apartat 5.3.2).

Proposa noves infraestructures viàries: modifica el traçat de la Via Orbital del PTPP i proposa

un eix complementari per l’oest de Mollerussa, proposa una Avinguda del Pla d’Urgell a la

conurbació central que allarga la prevista pel planejament vigent de Mollerussa, i proposa

variants a diversos nuclis, algunes ja previstes en el planejament vigent (vegeu apartat5.3.4).

4.1.3 Alternatives per al traçat de la Via Orbital

El PDU_PU planteja un traçat alternatiu per a la Via Orbital respecte al PTPP que s’ajusta amb

major mesura, per l’oest de Mollerussa, als sòls urbans i urbanitzables, i planteja un traçat

complementari per l’est que esdevé estratègic per a l’emplaçament del Sector d’Activitat

Econòmica supramunicipal.

Les alternatives considerades per a la Via Orbital es mostren a la Figura 4.4.



Via Orbital PTPP Via Orbital PDU PU °

0 1 2km

Figura 4.4. Alternatives de traçat per a la Via Orbital del Pla d’Urgell.

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.



4.2 Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals adoptats

4.2.1 L’alternativa zero i la proposta del Pla

A l’hora de plantejar-se l’avaluació ambiental de les alternatives, cal tenir en compte que el Pla

director no substitueix al Planejament urbanístic i, per tant, no és una alternativa a aquest en

sentit estricte, sinó que establirà determinacions a les quals el planejament urbanístic vigent haurà

d’adaptar-se, així com pautes i recomanacions que el planejament urbanístic podrà adoptar o no.

En aquest context, l’anàlisi d’alternatives se centra en destacar quines seran les principals

aportacions del PDU_PU en relació amb el planejament vigent i en quina mesura contribueixen a un

major assoliment dels objectius ambientals plantejats.

La Taula 4.2 mostra de forma general quina és l’adequació de les alternatives considerades

(planejament vigent i proposta del PDU_PU) als objectius ambientals plantejats.



Taula 4.2. Adequació de les alternatives generals als objectius ambientals12

Alternatives


Prioritat Pr:Prioritari

Add: Addicional

Planejament vigent Proposta del PDU_PU


P Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures de protecció paisatgística són les que deriven directament del PTPP i les que han incorporat les figures de planejament més recent, així com les genèriques derivades de la legislació sectorial.

→ La normativa del Pla estableix nombroses determinacions per a l'assoliment d'aquest objectiu amb coherència a nivell comarcal.

↑


P El planejament vigent es caracteritza majoritàriament per tenir una estructura compacte tradicional. Únicament s'identifica una urbanització residencial de baixa densitat i aïllada a la comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell, ja existent. A Golmés es localitza la urbanització dels Merlets En els darrers anys s'han incrementat els creixements en cases en filera.

→ El Pla realitza propostes de compleció i d'extensió urbana i preveu Parcs Locals d'Activitats econòmiques així com un Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal que incrementen el consum de sòl respecte al planejament vigent. El Pla no estableix cap creixement residencial aïllat de baixa densitat. Les propostes de compleció i extensió dels nuclis es preveu realitzar-les en base a les densitats adequades d'acord amb les característiques urbanes de l'entorn.

→

Ocupació i consum de sòl


P El planejament vigent fins al moment ha permès les implantacions i creixements no suficientment ordenats a l'entorn de Mollerussa i especialment en relació amb els municipis limítrofs. Els nous sectors previstos per a activitat econòmica se situen majoritàriament adjacents als assentaments existents o en localitzacions adequades per la seva

→ El fet que el Pla director estableixi una ordenació i regulació supramunicipals permetrà solventar els desajustos entre termes municipals i fer propostes amb major coherència territorial. En el marc de la gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, el Pla estableix la necessitat d'establir directrius d’ordenació espacial, tipologia i

↑

12

↑ Objectiu que s'assoleix substancialment

→ Objectiu que s'assoleix parcialment ↓ Objectiu que no s'assoleix



Alternatives



Add: Addicional


connexió directa amb les infraestructures viàries. En dos casos puntuals es preveuen sectors en localitzacions allunyades del nucli urbà, si bé incorporats al PTPP amb estratègia de consolidació.

tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics, amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans. El Pla no preveu cap nova implantació industrial aïllada. La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària).


P Els espais connectors integrats al sòl de protecció especial pel PTPP haurien de garantir la connectivitat a nivell territorial. A escala local però, el planejament vigent en la major part dels municipis no estableix determinacions precises per prevenir la creació de barreres a la connectivitat. Els traçats d'infraestructures viàries previstes derivats de la planificació sectorial i territorial generen potencials barreres a la connectivitat.

→ El Pla defineix i estableix àmbits de connexió que completen la xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i estableix la regulació d'aquests àmbits per garantir la connectivitat ecològica. Així mateix, identifica àmbits en els que es requereix la millora de la permeabilitat de les infraestructures lineals i estableix nombroses determinacions en la normativa per a evitar o minimitzar l'efecte barrera de les infraestructures lineals existents i previstes.

↑


P El planejament municipal vigent no pot abordar una reflexió global a nivell supramunicipal en relació amb la mobilitat.La concentració de l'oferta de sòl per a activitat econòmica en l'àmbit central més poblat és positiva en termes de reducció de les necessitats de mobilitat obligada. No obstant això, l'escàs sòl per a activitat econòmica en alguns municipis perifèrics genera una major mobilitat obligada dels seus habitants. Tot i no ser una qüestió derivada del planejament vigent, l’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.

→ La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària). El Pla realitza una profunda reflexió en relació amb la mobilitat sostenible. Estableix nombrosos objectius sectorials en relació amb la potenciació del transport públic col·lectiu (alguns dels quals cal assolir amb d'altres instruments diferents al PDU_PU); recull la proposta de tren-tramvia com a aposta de futur per a la mobilitat entre municipis sobre l'actual línia de tren convencional una vegada implantat l'eix transversal ferroviari i proposa noves estacions per tal d'optimitzar l'ús d'aquesta potencial infraestructura, així com l'adequada

↑



Alternatives



Add: Addicional


connexió amb la xarxa d'autobús. Finalment, identifica la xarxa potencial per a la mobilitat a peu i en bicicleta a través de la proposta de sendes verdes.


Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures d'integració paisatgística són les que deriven directament del PTPP i les que han incorporat les figures de planejament més recent, així com les genèriques derivades de la legislació sectorial.

→ El Pla estableix requeriments normatius en relació amb la integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes amb coherència a nivell comarcal. En el marc de la proposta de Xarxa Patrimonial i del Paisatge incorpora un pre-catàleg en el que s'inclouen edificacions agràries susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per a usos compatibles ambientalment.

↑


P La problemàtica que ha comportat el plantejament d'aquest objectiu depassa l'àmbit d'actuació i intervenció del planejament urbanístic municipal.

↓ El PDU_PU posa de manifest en la seva diagnosi la problemàtica actual i estableix determinacions i directrius per a les activitats agrícoles i ramaderes (en la mesura de les seves competències) per contribuir a l'assoliment de l'objectiu.

→

7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües.

P S'identifiquen municipis amb necessitat d'implantació de noves infraestructures d'aquest tipus que no disposen de reserva d'emplaçament en el seu planejament.

↓ El PDU_PU posa de manifest en la seva diagnosi la problemàtica actual i incorporar, en la seva ordenació, emplaçaments preferents per a EDARs i reserves de sòl per a l'ampliació i milllora de les infraestructures actuals, d'acord amb les previsions de la planificació sectorial. Es condiciona el desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries.

↑


Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures al respecte són les que deriven directament del PTPP i de la normativa sectorial.

→ El PDU_PU identifica i reconeix tots els elements de la xarxa hidrogràfica (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) i els defineix com a elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix nombrosos requeriments normatius per a la seva protecció.

↑

Cicle de l’aigua

Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.

Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures al

→ El PDU_PU identifica i incorpora les zones humides en el sòl de protecció especial i amplia el sòl de protecció

↑



Alternatives



Add: Addicional


respecte són les que deriven directament del PTPP i de la normativa sectorial. Hi ha zones humides no i ncloses en sòl de protecció especial (Préstec de Linyola).

especial a l'entorn de l'Estany d’Ivars i Vila-sana. S'estableixen determinacions específiques en la normativa per a la protecció de les zones humides.


Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. És d'aplicació la normativa sectorial aplicable.

→ El PDU_PU estableix requeriments addicionals al respecte per als plans d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els projectes que es desenvolupin en l'àmbit.

→

Ambient atmosfèric Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.


→ El PDU_PU estableix requeriments al respecte per als plans d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els projectes que es desenvolupin en l'àmbit.

→

Gestió de residus Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.


→ El Pla identifica les instal·lacions existents i estableix reserves de sòl per a possibilitar l'ampliació d'infraestructures (abocador de Castellnou de Seana), d'acord amb la planificació sectorial. Es condiciona el desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequada gestió dels residus. S'estableix una reserva estratègica de sòl per a possibilitar la implantació d'infraestructures ambientals.

↑

Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica


P La regulació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic és molt limitada en gran part de les figures de planejament municipal de la comarca. La regulació aplicable en el sistema d'espais oberts és l'establerta pel PTPP en aquells aspectes en que sigui més restrictiva en relació amb les possibles obres, edificacions i implantació d'activitats que poguessin afectar els valors del sòl no urbanitzable. Els traçats de les infraestructures viàries previstes derivats de la planificació sectorial i territorial afecten sòls de protecció especial. Gran part dels matollars i prats de la

→ El Pla amplia la superfície de sòl de protecció especial, estableix àmbits de connexió que completen la xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i regula aquests àmbits per garantir-ne la connectivitat ecològica. Així mateix, estableix requeriments addicionals per a la protecció d'espais i elements d'interès natural. Proposa modificacions als traçats de les infraestructures viàries previstes que suposen una menor afectació al sòl de protecció especial. El nou sòl de protecció especial protegeix 90 ha addicionals de matollars, prats i

↑



Alternatives



Add: Addicional


comarca estan inclosos en el sòl de protecció especial i només un 0,3% es localitzen en sòls urbans o urbanitzables segons el planejament vigent. Pel que fa als hàbitats estèpics, els sòls urbans i urbanitzables suposen una afectació potencial del 5% de la superfície present a la comarca. Cal dir que un 16% d'aquests hàbitats es localitzen en sòl de protecció especial, mentre que un 81% es troben en sòl de protecció preventiva (bàsicament conreus herbacis extensius de secà).

herbassars. Queden protegits el 46 % dels existents a la comarca. Pel que fa als hàbitats estèpics de la comarca (majoritàriament conreus extensius de secà), el Pla n'inclou en sòl de protecció especial el 35 %.


P Les determinacions del planejament urbanístic vigent per a l'assoliment de l'objectiu són escasses en gran part dels municipis. El planejament municipal no permet abordar una reflexió ni una proposta coherent a nivell supramunicipal. Part dels cursos fluvials i de reg principals estan inclosos en el sòl de protecció especial del PTPP.

→ El PDU_PU identifica i reconeix les xarxes hidrogràfica i hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix nombrosos requeriments normatius per a la seva protecció i valorització amb funcions ecològiques i socials.

↑


P El planejament vigent a la major part dels municipis no contempla mesures específiques per assolir aquest objectiu. Tot i això, el 63,5 % dels boscos identificats a la comarca es localitzen en sòl de protecció especial d'acord amb el PTPP.

→ El Pla incrementa la superfície de boscos en sòl de protecció especial i protegeix els que queden fora d'aquest sòl a través de la incorporació d'aquests petits espais boscosos a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge.

↑


Add. Les determinacions del planejament urbanístic vigent per a l'assoliment de l'objectiu són escasses en gran part dels municipis. El planejament municipal no permet abordar una reflexió ni una proposta coherent a nivell supramunicipal. Tots els boscos de ribera identificats a la comarca (excepte un petit bosc de 0,2 ha al nord de l'Estany d’Ivars i Vila-sana i de la granja del Feló) estan inclosos en sòl de protecció especial del PTPP, així com també ho estan els principals canals amb

→ El PDU_PU protegeix tots els boscos identificats a la comarca incloent-los o bé en el sòl de protecció especial o bé en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge. El PDU_PU identifica i reconeix les xarxes hidrogràfica i hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix requeriments normatius per a la protecció de la vegetació de ribera. La proposta de corredors del sòl de valor natural i de connexió comporta proteccions addicionals a la vegetació de ribera.

↑



Alternatives



Add: Addicional


vegetació de ribera associada. La proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge afavoreix també l'assoliment de l'objectiu.


P Gran part de figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques per a la preservació i la posada en valor del paisatge. Les mesures de protecció paisatgística són les que deriven directament del PTPP i les que han incorporat les figures de planejament més recent.

→ La normativa del Pla estableix nombroses determinacions per a l'assoliment d'aquest objectiu amb coherència a nivell comarcal. El Pla fa seus els objectius i les determinacions del Catàleg de Paisatge de les terres de Lleida i els incorpora en les seves propostes.

↑ Qualitat del paisatge i patrimoni cultural


P Tot i que el planejament d'alguns municipis conté la protecció d'elements patrimonials, gran part dels espais i elements d'interès patrimonial de la comarca no estan identificats ni protegits específicament d'acord amb el planejament vigent.

→ La proposta de la Xarxa patrimonial i del paisatge respon plenament a l'objectiu plantejat.

↑


P Existeixen alguns sòls urbans i urbanitzables en zones inundables d'acord amb la delimitació de la planificació sectorial disponible. Estudis d'inundabilitat més precisos hauran d'avaluar la idoneïtat dels mateixos.

→ El PDU_PU no varia significativament la situació pel que fa a sòls urbans i urbanitzables en zones inundables i condiciona els desenvolupaments urbans i les noves ocupacions al que s'estableixi en estudis d'inundabilitat de major detall i en la planificació sectorial.

→ Àrees de risc


Add. L'avaluació d'aquest objectiu requereix una definició prèvia de perfils de vulnerabilitat al canvi climàtic per la comarca, per tipus d’impactes (increment de temperatura, increment d’avingudes...), i en base a aquests, considerar l'adequació del planejament a les possibles mesures per reduir la vulnerabilitat del territori. L'absència d'una planificació de referència d'adaptació al Canvi Climàtic que contempli una anàlisi de la vulnerabilitat per sectors del territori, així com de directrius generals sobre mesures a aplicar, fa difícil avaluar l'assoliment d'aquest objectiu. Malgrat la manca dels referents, es considera que el planejament vigent no té cap efecte significatiu en relació amb la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.

Es considera que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.



4.2.2 Les alternatives per al traçat de la Via Orbital

La proposta del PTPP per a la Via Orbital del Pla d’Urgell preveu un traçat exclusivament per l’oest

de Mollerussa, Fondarella i el Palau d’Anglesola, mentre que la proposta del PDU_PU proposa també

la traça de la Via Orbital pel costat est, articulant els municipis de Miralcamp, Mollerussa, Golmés i

Vila–Sana, fins la carretera LP-3322. Així, el consum total de sòl es major en la proposta del

PDU_PU, si bé es considera que aquest traçat per l’est és estratègic i necessari per a l’emplaçament

del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal que proposa el Pla.

Pel que fa al traçat per l’oest, la proposta del PDU_PU ajusta el traçat del PTPP per tal de cenyir-se

més al límit del sòl urbanitzable de Mollerussa, de Fondarella i de Palau d’Anglesola. En aquest

àmbit, s’optimitza el consum de sòl per part de la nova infraestructura evitant una excessiva

separació dels sòls urbanitzables, reduint així el risc d’ocupació d’un territori més ampli per part

dels futurs desenvolupaments urbans. D’aquesta manera, el traçat serveix de contenció als

creixements i actua com a ronda.

L’alternativa del PDU_PU per la banda oest modifica també l’articulació entre la Via Orbital i la

carretera LP-3322, per tal d’evitar la fragmentació d’uns sòls de valor natural i de connexió i reduir

l’afectació en un punt crític per a la connectivitat ecològica.

4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada

D’acord amb el que s’ha mostrat a la Taula 4.2, es pot concloure que la proposta del Pla director

urbanístic del Pla d’Urgell aporta propostes i mesures que milloren la situació actual en relació amb

els objectius ambientals establerts, atès que comporta millores per a l’assoliment de gran part dels

objectius.

En relació amb les alternatives per al traçat de la Via Orbital, si bé globalment, al proposar un

traçat per l’est de la conurbació central, el consum de sòl és superior en la proposta del PDU_PU,

pel traçat oest, l’alternativa del PDU_PU per la banda oest és preferible en termes d’optimització

del consum de sòl i de preservació de la connectivitat ecològica. L’elecció de l’alternativa del

PDU_PU deriva de la voluntat de reduir l’impacte sobre el territori per la banda oest i de la

necessitat de proposar el traçat complementari per poder donar servei al nou Sector d’Activitat

Econòmica supramunicipal.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA


5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

5.1 Objectius del Pla

Els objectius del PDU_PU, tal com exposa l’article 1 de la normativa del Pla, són els següents:

Plantejar una ordenació urbanística que cerqui el principi d’equitat en l’habitabilitat del

territori.

Delimitar, a escala de la comarca del Pla d’Urgell, els àmbits que han de conformar els espais

oberts, mitjançant els diferents tipus bàsics de sòl definits a l’article 17 d’aquesta

Normativa. En concret:

Recollir les proteccions dels espais oberts definides pel Pla territorial parcial de

Ponent, d’ara endavant PTPP, i precisar-ne els límits, incorporant petites peces

pròpies de l’anàlisi més detallat realitzat, establint subcategories o establint

precisions normatives addicionals.

Identificar i delimitar els elements bàsics de la seva morfologia, els seus marges

i els tossals susceptibles de conformar els Parcs territorials i els Parcs

comarcals, establint les regulacions necessàries per a la seva gestió.

Desenvolupar les estratègies de desenvolupament urbanístic per a cada assentament de la

comarca del Pla d’Urgell, per tal d’afavorir el desenvolupament sostenible i socio-econòmic

de la comarca. En concret:

Establir criteris d’aplicació per part del planejament urbanístic de les

estratègies fixades pel PTPP, així com del mecanisme de càlcul de superfície de

les extensions urbanes admissibles.

Assenyalar els àmbits preferents més adequats per a la localització de les

possibles complecions o extensions dels nuclis del Pla d’Urgell.

Estudiar i reconsiderar, si s’escau, els aprofitaments urbanístics, els usos, les

activitats i revisar les condicions d’implantació, per tal de minimitzar l’impacte

i reconduir, en la mesura del possible, el model d’ocupació de sòl.

Assenyalar les ubicacions més adequades per a la implantació dels sectors

d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal i dels parcs locals d’activitat.

Identificar els equipaments, les dotacions i els serveis d'abast territorial existents i proposa la

ubicació dels previstos o dels proposats.

Potenciar l’articulació dels diversos assentaments entre si per afavorir el sistema de

mobilitat del Pla.

5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


Definir i establir la Xarxa patrimonial i del paisatge amb l’objectiu de contribuir a la

interpretació, investigació, preservació, conservació, difusió, comunicació i a la gestió

integral del patrimoni arquitectònic, històric - artístic i paisatgístic del Pla d’Urgell.

- Identificar els elements i àmbits de protecció patrimonial que constitueixen el

patrimoni de la comarca del Pla d’Urgell, establint les regulacions necessàries

per a la seva gestió integral conjunta.

5.2 Estratègies d’ordenació

D’acord amb els objectius del Pla i atenent als objectius ambientals del mateix, el Pla articula les

seves propostes en les següents estratègies d’ordenació:

1. Ordenació de l’estructura d’articulació territorial per potenciar l’accessibilitat i la connexió

del Pla d’Urgell amb les comarques veïnes; definició dels corredors de mobilitat i

reconeixement del paper de les sendes verdes i de les connexions de camins del Pla d’Urgell.

2. Ordenació i protecció del sòl no urbanitzable i establiment dels criteris per a l’estructuració

orgànica d’aquest sòl: definició i protecció dels elements territorials bàsics dels espais oberts

i precisió i regulació dels diferents tipus d’espais oberts establerts pel PTPP.

3. Concreció de les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis i proposta de les

ubicacions més adequades per a les complecions o extensions dels nuclis, així com per a la

implantació dels sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal i municipal.

4. Establiment de directrius i recomanacions per a una adequada implantació dels equipaments

territorials o per a la valorització dels existents. Proposta de reserves de sòl.

5. Definició del reserves de sòl indicatives per a noves infraestructures de la mobilitat viària: Via

Orbital, variants dels nuclis i avinguda del Pla d’Urgell.

6. Establiment de determinacions per a la millora de la mobilitat viària: reconversió de la

carretera N-II en passeig territorial i urbà, reconversió de travessies urbanes en passeig urbà,

millora d’accessos a nuclis i millora de traçats.

7. Establiment de determinacions per a la millora de la mobilitat ferroviària: conversió de la

línia de tren convencional en un tren tramvia, reserva de sòl per a estacions i punts de pas

per a vianants.

8. Reserva indicativa de sòls per a infraestructures de serveis tècnics.

9. Definició de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge amb l’objectiu d’interpretar, investigar,

preservar, conservar, difondre i comunicar el patrimoni històrico-artístic, de cultura

tradicional o paisatgístic del Pla d’Urgell.



5.3 Determinacions del Pla amb possibles repercussions ambientals

La Memòria d’ordenació del PDU_PU exposa detalladament les determinacions del Pla. A

continuació es presenta una síntesi esquemàtica que recull les propostes del Pla amb possibles

repercussions ambientals, les quals seran tingudes en compte en l’avaluació. Per a major informació

en relació amb cadascuna de les propostes es recomana consultar la Memòria d’ordenació del Pla.

5.3.1 Espais oberts

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels espais oberts

són les següents:

Ampliació del sòl de protecció especial per inclusió d’hàbitats amenaçats o probablement

amenaçats en el futur en l’àmbit català, d’hàbitats d’interès comunitari, i d’espais lliures a

l’entorn de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, a l’entorn del Pla de la Serra i a l’entorn dels Tossals

de Margalef.

Increment del sòl de protecció territorial com a reserva estratègica (vegeu proposta d'Àrea

d'Infraestructures ambientals a l’apartat 5.3.5).

Definició i protecció del connector de lo Setzehams (o lo Setsams) per millorar la

continuïtat i funcionalitat, a escala comarcal, de la xarxa de sòls de valor natural i de

connexió definida pel PTPP.

Definició i protecció dels corredors del sòl de valor natural i de connexió que articulen i

complementen a nivell comarcal la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.

Delimitació i regulació del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, del tossal de la Serra i

del Tossal de l’Infern (La Serra): s’estableix el requeriment de redacció d'un Pla especial, i se

li atribueix un règim transitori com a sòl de protecció especial mentre no es redacti el Pla

especial, així com requeriments per a mantenir la permeabilitat ecològica en aquest àmbit.

Delimitació i regulació del Parc territorial dels Tossals de Margalef: redacció d'un Pla

especial, règim transitori com a sòl de protecció especial i requeriments per a mantenir la

permeabilitat ecològica en aquest àmbit.

Delimitació del Parc territorial de l’Estany d’Ivars i Vila-sana: reconeixement dels

instruments de planificació i gestió existents.

Delimitació de Parcs comarcals: espais per al descans i l'esbarjo que completen la xarxa de

parcs territorials, facilitant la connectivitat i el funcionament de la xarxa d’espais oberts,

que es localitzen en sòls qualificats com a sistema d’espais lliures pel planejament municipal

vigent.

Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidrogràfica de la plana (rius, torrents,

barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) com a element territorial bàsic de l’ordenació

dels espais oberts.



Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidràulica de la plana (canal principal,

canal auxiliar, sèquia principal, sèquia secundaria, boqueres, salts d’aigua, centrals de

generació d’energia i basses) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais

oberts.

Requeriments per a la millora de la permeabilitat de les infraestructures territorials i

hidràuliques en aquells àmbits crítics per a la connectivitat ecològica generats per les

infraestructures viàries i ferroviària, així com per les principals infraestructures lineals de

conducció d’aigua.

Proposta d’un Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció

d’aigua.

Identificació i definició de la xarxa de sendes verdes com a element territorial bàsic de

l’ordenació dels espais oberts.

Pre-catàleg de masies i d'habitatges rurals.

Proposta d'inventari de cabanes de tàpia, coberts i altres edificacions rurals per a la

recuperació d'aquestes edificacions i la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament

turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, sempre no

residencial.

Proposta de diversos programes a desenvolupar en l’àmbit del Pla d’Urgell, destaquen:

Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader

Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla

d’Urgell

Programa d’activitats extractives

Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i

ramaderes.

La Taula 5.1 mostra quina és la proposta de sòl de protecció especial, territorial i preventiva del Pla

en relació amb la del Pla territorial parcial de Ponent.

Taula 5.1. Tipus de sòls del sistema d’espais lliures PTPP i PDU_PU

PTPP PDU_PU

Tipus de sòl Sup. en l’àmbit del PDU_PU (ha)


Sup. en l’àmbit del

PDU_PU (ha)


Sòl de protecció especial 4.256 14 5.899 19

Sòl potencialment sotmès a risc natural

1.264 4 1.164 4


Reserva estratègica

0 0 75 0



PTPP PDU_PU

Tipus de sòl Sup. en l’àmbit del PDU_PU (ha)


Sup. en l’àmbit del

PDU_PU (ha)


Total sòl de protecció territorial

1.264 4 1.239 4

Sòl de protecció preventiva 23.498 77 21.880 72

Total 29.018 95 29.018 95

* Les determinacions i pautes quantificables en sòls urbans i urbanitzables del PDU_PU (redefinició i ajust de sòl urbà, modificació d'àmbit i localització de compleció preferent) s'estima que poden reduir el sòl de protecció preventiva en unes 15 hectàrees (un 0,07 % d'aquest tipus de sòl)

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del PTPP i de la proposta del PDU_PU.

Els plànols 27 i 28 mostren les principals propostes del Pla per al sistema d’espais oberts.

5.3.2 Assentaments

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels assentaments

són les següents:

Redefinició i ajust de límit de sòls urbans en nuclis que no tenen un règim de sòl ajustat al

seu perímetre consolidat. Ampliació puntual del sòl urbà per tal de reconèixer un règim urbà

del sòl en el que existeixen edificacions, aparcaments i/o vialitats properes al límit vigent en

l’actualitat. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 2 ha, a concretar pel

planejament municipal.

Modificació d'àmbits de sectors de sòl urbanitzables: ajustos que suposen petits increments

de sòl urbanitzable per adequació a l’estructura de la propietat del sòl, per millorar la

qualitat ambiental i paisatgística i per completar la trama urbana. S’estima que el

creixement potencial pot ser d’unes 7 ha, a concretar pel planejament municipal.

Els sectors amb aquesta determinació són els següents:

Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha)

Fondarella SAU-1 Mixt - 1,4


Golmés SUD-13 Residencial Ferrocarril nucli 3,4

Golmés SUD-23 Residencial Colomer est 2 (nacional IIa) 4,8



Modificació d’ús de sectors de sòl urbanitzable. La proposta és la següent:

Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha) Ús proposat

Bell-lloc d’Urgell

PPU-3 Residencial Residencial Tinguda 3,2 Mixt

Bell-lloc d’Urgell

PPU-9 Residencial Serret 4,4 Mixt

Fondarella SAU-2 Mixt - 1,6 Residencial

Fondarella SAU-3 Mixt - 3,5 Residencial

Golmés SUD-01 Industrial PP del sector Nord-est - Mixt

Golmés SUD-22 Industrial Colomer est 2 (ferrocarril) 3,7 Mixt Miralcamp SAU-04 Industrial - 4,1 Residencial Miralcamp SAU-05 Industrial - - Residencial Miralcamp SAU-06 Mixt - 3,3 Residencial Miralcamp SAU-07 Mixt - 5,4 Residencial Mollerussa SUBd-9a Residencial Negrals nord I 9,8 Industrial Mollerussa SUBd-9b Residencial Negrals nord II 5,6 Industrial Sidamon SAU-2 Mixt - 2,5 Residencial

Àmbits condicionats: es requereix per a diversos sectors de sòl urbanitzable que s’adeqüin al

traçat definitiu de la Via Orbital, per tant els sector resten condicionats a la implantació de

la infraestructura. Per aquests sectors no es pot determinar l’extensió resultant, atès que

dependrà del traçat de la citada via. Són els següents:

Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha)


Fondarella SAU-7 Industrial - 11,6

Golmés SUD-01 Industrial PP del sector Nord-est 8,3

Golmés SUD-18 Residencial Codis Nord 3,9

Golmés SUD-19 Residencial Codis centre (nacional IIa) 5,7 Golmés SUD-20 Residencial Codis sud (nacional IIa) 7,3 Mollerussa SUBd-9a Residencial Negrals nord I 9,8 Mollerussa SUBd-9b Residencial Negrals nord II 5,6 Mollerussa SUBd-11 Industrial Sèquia del Marqués 4,1 Mollerussa SUBnd Residencial Tossal Blanc 12,1

Localització de compleció preferent: el Pla identifica àmbits de compleció preferent de

l’àrea urbana relacionats amb el completament de la trama urbana, com a pauta per al

planejament urbanístic municipal, en tot cas subjectes a la justificació de la necessitat de

creixement i al compliment de les estratègies de desenvolupament urbanístic previstes pel

PTPP. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 5,5 ha, a concretar pel

planejament municipal.

Àmbit d'extensió preferent: el Pla identifica àmbits d’extensió preferent de l’àrea urbana

relacionats amb millores d’accessibilitat al nucli, amb l’objectiu que els plans d’ordenació

urbanística municipal els classifiquin com a sòl urbanitzable si es verifica la seva necessitat i



oportunitat. El PDU_PU no n’estableix l’extensió atès que serà el planejament municipal el

que la determinarà, en funció de les necessitats i possibilitats de creixement del nucli.

Parcs Locals d’Activitats: el Pla preveu sectors d’activitat econòmica a tots els municipis de

la comarca excepte a Golmés i a Mollerussa amb la finalitat de cobrir les necessitats

d’emplaçament de magatzems, tallers i activitats artesanals dels pobles, així com de

consolidar les instal·lacions industrials existents i donar resposta a les seves necessitats de

desenvolupament. El PDU_PU no n’estableix l’extensió sinó una localització indicativa. Part

dels àmbits proposats estan ja ocupats per activitats industrials.

Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE): el Pla localitza un sector

d’activitat econòmica localitzat en sòls dels municipis de Golmés i Vila-sana, al nord-est de

Mollerussa, de 266 ha, 32 de les quals són sòl urbà ocupat per instal·lacions existents.

Àrees amb regulació de l’ús extractiu: el Pla determina la necessitat de rehabilitar els

àmbits d’extracció d’àrids o graveres que s’assenyalen en els plànols d’ordenació i que

s’especifiquen en la Memòria d’ordenació.

El plànol 29 mostra les principals propostes del Pla per al sistema d’assentaments.

5.3.3 Equipaments

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels equipaments

són les següents:

Reserva estratègica de sòl per a equipaments i/o serveis territorials d’àmbit

supramunicipal: el Pla proposa una disposició dels sòls destinats a equipaments per tal que

el planejament derivat la tingui en compte com a opció de localització preferent. Cal dir que

el Pla no delimita l’emplaçament, per la qual cosa no s’estableix quina ubicació concreta o

extensió tindria el nou equipament.

Conjunt d’equipament: el Pla identifica els equipaments que formen un conjunt a l’entorn

d’elements dels espais oberts o de la xarxa patrimonial i del paisatge, amb l’objectiu

d’aplicar estratègies comunes d’intervenció i de rehabilitació.

Centres equipats: el Pla identifica aquells elements que exerceixen una centralitat sobre el

nucli existent o la seva extensió per a que siguin potenciats en la redacció i el

desenvolupament del planejament municipal.

Equipaments aparcaments: el Pla identifica esplanades de petita o mitjana superfície

contigües a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària per tal

que siguin reconeguts pel planejament a desenvolupar com àrees susceptibles d’acollir espais

d’aparcaments que permetin complementar la xarxa de mobilitat comarcal. Cal dir que el Pla

no delimita l’emplaçament, per la qual cosa no s’estableix quina ubicació concreta o

extensió tindria el nou aparcament.



5.3.4 Infraestructures de la mobilitat

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de les

infraestructures de la mobilitat són els següents:

5.3.4.1 Millora de la mobilitat viària

Reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà.

Reconversió de travessia en passeig urbà: el Pla identifica aquelles travessies urbanes que

han de ser transformades a mesura que les carreteres principals del Pla d’Urgell siguin

alleugerides del trànsit de pas absorbit per les noves variants i desafectades com a

carreteres.

Millora d’accés al nucli: el Pla identifica els accessos actuals als nuclis que han de ser

millorats per tal de regular i optimitzar el trànsit rodat i de vianants.

Millora del traçat: el Pla proposa la millora del traçat de carreteres actuals que han de

permetre millorar les relacions intermunicipals.

Condicionament paisatgístic d'infraestructures d’interès local.

5.3.4.2 Reserva de sòl per a nous traçats

Reserva de sòl per a la Via Orbital: el Pla grafia de forma indicativa el traçat de la futura

Via Orbital del Pla d’Urgell, de tal manera que completa, per la part est de la primera

corona, el traçat proposat pel PTPP. El PDU_PU també proposa un traçat alternatiu, a la part

oest de la primera corona, per tal d’ajustar la traça a límit de sòl urbà, ajustant-lo més a les

vores del teixit dels nuclis de tal manera que serveixi de contenció als creixements i de

ronda, evitant així una major dispersió urbana.

Reserva de sòl per variants de nuclis: el Pla assenyala les variants que considera necessàries

per a incrementar l’eficiència de la xarxa viària del Pla d’Urgell. Recull les variants en

projecte, les propostes del planejament vigent o en tràmit i proposa nous traçats. Les

propostes són les següents:

Miralcamp, Mollerussa i Fondarella: es recull projecte en tràmit.

Vilanova de Bellpuig: es recull projecte en tràmit.

Barbens: es proposa una nova variant a l’est de Barbens, sobre la carretera

LV-3341, segons els treballs del POUM en redacció.

Bellvís nord: es proposa una nova variant al nord que permeti el pas per

l’exterior del nucli urbà de la carretera que connecta Mollerussa - Palau

d’Anglesola – Bellvís -Térmens – Menàrguens – Albesa - Alguaire (Aeroport).



Bellvís est: es proposa una nova variant a l’est que permeti connectar la LV-

3311 i la carretera Bellvís - Térmens – Menàrguens – Albesa - Alguaire

(Aeroport).

Els Arcs de Bellvís: es proposa una variant de la carretera Mollerussa -

Vallfogona de Balaguer – Balaguer.

Ivars d’Urgell nord: es proposa la modificació de la reserva viària que figura

al POUM d’Ivars d’Urgell, un cop aquesta es creua amb la carretera LV-3333,

per tal de connectar-la amb el camí a la Fuliola i el pont per sobre la segona

sèquia del canal d’Urgell.

Ivars d’Urgell sud: Es reconeix la variant tal i com proposa el POUM fins el

punt on es creua amb la carretera LV-3333.

Torregrossa: es proposa una variant al nord del nucli que permeti connectar

les carreteres LV-7022 i la LV-2001 i alhora assolir la funció de ronda.

Vila-sana: Es proposa una nova variant al nord del nucli que permeti

connectar la carretera d’Ivars d’Urgell a Vila-sana i la carretera LP-3322.

Reserva de sòl per a l’Avinguda del Pla d’Urgell: el Pla assenyala la reserva de sòl per tal de

garantir la continuïtat de l’avinguda del Pla d’Urgell als municipis de Fondarella i Golmés, de

tal manera que s’implanti un nou eix de centralitat i mobilitat que possibiliti descarregar

l’antiga carretera N-II i la millora dels accessos des de l’A-2.

5.3.4.3 Millora de la xarxa ferroviària

Reserva de sòl per a l'estació de l'Eix Transversal Ferroviari: el Pla proposa la reserva de

sòl –amb una mida d’1,2 km de longitud- per a l’estació de mercaderies i de passatgers del

Pla d’Urgell (Mollerussa-Golmés-Vila-sana) situada al costat de l’A-2.

Reserva de sòl per a estacions del tren-tramvia: El Pla proposa la reserva de sòl per les

estacions de passatgers del futur tren-tramvia al Pla d’Urgell.

Punt de pas de vianants: el Pla preveu passos de vianants vinculats a les estacions del tren-

tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa

actualment el corredor central d'infraestructures.

5.3.4.4 Infraestructures del transport col·lectiu

Reserva de sòl per a l’estació d’autobusos de la comarca: el Pla proposa la reserva de sòl

per a la localització de l’estació d’autobusos de la comarca del Pla d’Urgell, al municipi de

Mollerussa, en proximitat amb l’actual estació de tren de la línia Lleida – Barcelona per

Manresa, en un futur reconvertida en tren-tramvia, de manera que es permeti la

complementarietat dels dos sistemes de transport.



5.3.4.5 Programes per a l’ordenació territorial

Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures

Programa de reconversió de les travesseres urbanes en passeig

El plànol 30 mostra les principals propostes del Pla per al sistema d’infraestructures de la mobilitat.

5.3.5 Infraestructures de serveis

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de les

infraestructures de serveis són els següents:

Àrea d’infraestructures ambientals: el Pla delimita una àrea d'unes 75 ha, en sòls de Palau

d’Anglesola i de Sidamon, entre l’autovia A-2 i la reserva de sòl per a l’Eix transversal

ferroviari. Aquest àmbit té per objecte acollir l’emplaçament d’infraestructures de tipus

ambiental o de producció d’energies renovables, peces d’equipaments o àrees funcionals

associades a l’autovia A-2, i preveure una àrea per a resoldre els problemes d’inundabilitat

associats a la sèquia del Marqués i a la sèquia Gran o desguàs general, a través d’un sistema

de laminació d’aigües que reguli els fluxos derivats de l’àrea urbana central del Pla d’Urgell.

Emplaçament preferent d’EDAR: el Pla proposa emplaçaments per a EDARs per tal que el

planejament general o sectorial els tingui en compte com a opció de localització preferent.

Aquestes es proposen per a municipis amb previsió d’aquest tipus d’infraestructura segons

planejament sectorial vigent, i on s’ha identificat la seva mancança o dèficit, i se situen

properes a sèquies de desguàs.

Reserva de sòl per ampliació d’infraestructura: el Pla proposa la reserva de sòl per a

l’ampliació d’infraestructures de serveis:

Castellnou de Seana: es proposa una reserva de sòl per ampliació de l’abocador

comarcal.

Fondarella: es proposa una reserva de sòl per ampliació de la depuradora

comarcal.

Ivars d’Urgell: es proposa una reserva de sòl per ampliació de la potabilitzadora.

5.3.6 Xarxa Patrimonial i del Paisatge

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de la Xarxa

Patrimonial i del Paisatge són les següents:



Mesures i actuacions d’integració paisatgística per a les següents actuacions proposades pel

PDU_PU:

Via Orbital

Variants dels nuclis

Nusos viaris

Passeig territorial i urbà de la N-II

Travessies urbanes

Vies verdes

Accessos a nuclis

Via del tren tramvia

Façanes urbanes

Completament de les vores i de les trames urbanes

Conreus abandonats

Mesures i actuacions de reducció d’impacte en les següents actuacions o àmbits:

Enclaus de producció d'energia renovable (fotovoltaiques i biomassa)

Enclaus de producció agrícola i ramadera (enclaus agrícoles, granges i edificis

auxiliars)

Àrees amb regulació de l'ús extractiu

Infraestructures de mobilitat

Parcs Locals d'Activitats

Xarxa de les infraestructures elèctriques i de telecomunicacions

Infraestructures de serveis territorials

Mesures i actuacions de millora de la qualitat paisatgística per a elements de la Xarxa

Patrimonial i del Paisatge:

Béns culturals, conjunts urbans i nuclis històrics

Elements patrimonials de la xarxa de sendes verdes

Conjunt patrimonial de la xarxa hidràulica del Canal d'Urgell

Arbres i arbredes de valor singular

Indrets paisatgístics i patrimonials



Programes per a l’ordenació territorial

Programa de sendes verdes i camins patrimonials (itineraris d’interès

pasisatgístic)

Pla de camins rurals

Programa de ‘Camins ramaders’ o Carrerades

Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT


6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.1 Identificació i avaluació d’impactes

En aquest apartat s’identifiquen i avaluen els probables efectes significatius sobre els diferents

elements del medi derivats del desenvolupament del Pla.

La identificació, descripció i avaluació dels impactes s’ha realitzat al nivell de detall que permet el

grau de definició de les propostes del Pla. Sense entrar en la descripció detallada de tots els

impactes potencials derivats de cada actuació, s’ha optat per fer una descripció sintètica de les

propostes que poden tenir impacte en cadascun dels àmbits considerats i una valoració quantitativa

–quan la proposta té un nivell de concreció suficient- o qualitativa, de l’impacte global.

L’impacte s’ha avaluat segons sigui neutre (en aquells casos en que el Pla no fa propostes que facin

augmentar l’impacte considerat), baix (quan hi ha impacte molt poc significatiu), moderat (quan es

produeix un impacte però no té la magnitud suficient per considerar-lo significatiu, sobretot tenint

en compte el context ambiental i territorial de l’àmbit del Pla) i significatiu (en aquells casos en

que es produeix un impacte d’una magnitud que es considera important).

Hi ha un gran nombre d’actuacions del Pla que tenen un impacte ambiental clarament positiu que

ha de ser naturalment contemplat en l’avaluació ambiental del Pla. Es tracta d’actuacions del Pla

que poden considerar-se propostes amb impacte positiu o, també, mesures preventives, correctores

o compensatòries d’altres impactes negatius. L’estructura que es proposa en aquest capítol inclou

la descripció d'aquestes propostes del Pla en l’apartat 6.2, de forma que s’hi recullen les actuacions

del Pla amb impacte ambiental positiu que, al seu torn, són mesures del propi Pla per prevenir

potencials impactes negatius per tal que no s’arribin a produir, així com per corregir i/o compensar

impactes ambientals negatius derivats d’altres actuacions del Pla.

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


6.1.1 Ocupació i consum de sòl

Caracterització de l'impacte

Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre

Permanent / temporal

Avaluació

Nous consums de sòl per assentaments

El nou consum de sòl per assentaments deriva de: - Les propostes de redefinició, ajust i condicionament de sòls urbans i urbanitzables: el PDU_PU estableix àmbits indicatius i no determina la superfície, que serà concretada pel planejament municipal, sempre d'acord amb les estratègies de creixement del PTPP. Una estimació del resultat de les determinacions d'ajust i modificació de sòls urbans i urbanitzables mostra un possible creixement potencial d'aproximadament 9 noves hectàrees.- Els Parcs Locals d’Activitats: el PDU_PU no n’estableix l’extensió sinó una localització indicativa. Part dels àmbits proposats estan ja ocupats per activitats industrials i d'activitat econòmica. - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE): aproximadament 266 ha, 32 de les quals són sòl urbà ocupat per instal·lacions existents. Es tracta de la proposta del Pla amb un major impacte pel que fa a consum de sòl. El Pla estableix com a pautes d’ordenació o recomanacions uns àmbits indicatius de compleció i extensió dels nuclis que podrien concretar-se en el planejament municipal prèvia justificació de la seva necessitat i del compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. La superfície que mitjançant el planejament municipal s'acabarà ocupant atenent a aquestes pautes no es pot determinar a priori. Una estimació del possible creixement derivat de les propostes de compleció preferent mostra unes 5,5 ha de nous sòls urbanitzables.

I 1 Negatiu Permanent Significatiu

Nous consums de sòl per infraestructures de mobilitat

El consum de sòl deriva de les reserves per a nous traçats que estableix el Pla: - Reserva de sòl per a la Via Orbital: uns 16 km de nova via, amb una secció potencial de 2+2, suposaria una ocupació d’unes 42 ha. - Reserva de sòl per variants de nuclis: el Pla no estableix el traçat d'aquestes variants i, per tant, no se'n pot determinar quantitativament l'ocupació. - Reserva de sòl per a l’Avinguda del Pla d’Urgell: uns 5,5 km de nova via, amb una secció de 64 m entre façanes, suposaria una ocupació d'unes 35 ha. La Reserva de sòl per a l'estació de l'Eix Transversal Ferroviari ocupa una superfície d'unes 6 ha incloses dins la proposta de SAE. Les reserves per a noves estacions del tren-tramvia s'han grafiat de forma indicativa, pel que es desconeix l'ocupació resultant.







Avaluació

Nous consums de sòl per altres implantacions

La previsió d'una Àrea d’infraestructures ambientals (AIA), d'unes 75 ha, comportarà la implantació dels usos previstos en aquest àmbit. L'ocupació del sòl resultant no es pot determinar a priori atès que es desconeixen les instal·lacions que s'hi implantaran. En tot cas, la proposta comporta un ús eficient del sòl al concentrar aquestes infraestructures en un sol sector rodejat d'infraestructures lineals existents o previstes i evita, així, la dispersió d'aquest tipus d'instal·lacions pel territori. Pel que fa a d'altres propostes del Pla de reserva per a nous usos (equipaments, infraestructures de serveis etc), el pla proposa localitzacions indicatives sense establir la delimitació ni, per tant, la superfície potencialment ocupable. En el cas d'infraestructures ambientals, s'implantaran les que es derivin del planejament sectorial i no són noves ocupacions atribuïbles al Pla.

I 3 Sense avaluar

Permanent Sense avaluar

6.1.2 Cicle de l'aigua




Avaluació

Consum d'aigua Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment del consum d'aigua. Aquest increment del consum deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en el consum d'aigua. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment del consum d'aigua derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment d'aquest consum global d'aigua que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.


Generació d'aigües residuals

Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment de la generació d'aigües residuals. Aquest increment deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament







Avaluació

municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en la generació d’aigües residuals. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment en la generació d'aigües residuals derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment de generació d’aigües residuals que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu. El Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.2) pot contribuir a reduir la contaminació de les aigües.

I 6 Positiu Permanent Moderat

Les propostes del Pla no suposen un risc per a la contaminació de les aigües en tant que es condiciona la implantació de nous usos residencials i d'activitat econòmica a la previsió dels adequats sistemes de sanejament i gestió dels residus (vegeu apartat 6.2.2).

I 7 Neutre Neutre Neutre

La identificació i protecció de la totalitat de les xarxes hidràulica i hidrogràfica de la plana (vegeu apartat 6.2.2) contribueix a reduir el risc de contaminació de les aigües.


El Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.2) pot contribuir a reduir la contaminació de les aigües.


La proposta d'emplaçament preferent d’EDARs cerca contribuir a l'assoliment de les previsions del planejament sectorial per a la resolució de les mancances identificades en diversos nuclis.


Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes (6.2.2).


Contaminació de les aigües

El Pla estableix mesures per prevenir la contaminació de les aigües per part dels usos urbans i dels usos agraris (vegeu apartat 6.2.2)




6.1.3 Cicle de l'energia i ambient atmosfèric




Avaluació

Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment del consum d'energia. Aquest increment del consum deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en el consum d'energia. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment del consum d'energia derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment d'aquest consum global d'energia que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.

I 13 Negatiu Permanent Significatiu Consum energètic

El Pla estableix requeriments d'estalvi i eficiència energètica per als nous desenvolupaments urbans.


Contaminació atmosfèrica

Com a resultat de l'increment de consum energètic (I-13) i de l'increment previsible de la mobilitat (I-55), és de preveure un increment de les emissions de contaminants a l'atmosfera respecte les actuals. Cal considerar però, com s'ha indicat a l'apartat 1.4.1, que segons els mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants, el Pla d'Urgell presenta vulnerabilitat nul·la o molt baixa i que la capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa. Per aquest motiu, es considera que l'impacte és moderat.

I 15 Negatiu Permanent Moderat


L'impacte negatius de les propostes del Pla en relació amb la contaminació acústica deriva de la proposta de noves infraestructures viàries. Concretament, s'identifica el tram sud del traçat de la Via Orbital per l'oest de Mollerussa, que discorre adjacent a sectors urbanitzables residencials i, per tant, amb un impacte sonor sobre aquests sectors. La determinació de canvi d'ús dels sectors de sòl urbanitzable industrials i mixts situats a l'est del nucli de Miralcamp, per passar a usos residencials, comportarà una major exposició a la contaminació acústica derivada del trànsit de la variant ja executada (Via Orbital), que discorre per l'est del nucli.







Avaluació

La reconversió de les travessies urbanes en passeig urbà, així com la reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà suposarà una reducció significativa de la contaminació acústica dins dels nuclis urbans.

I 17 Positiu Permanent Significatiu


Els nous sectors d'activitat econòmica i els creixements urbans que es puguin derivar de l'aplicació de les pautes o recomanacions que estableix el Pla es desenvoluparan en zones de protecció alta envers la contaminació lluminosa segons la zonificació actual, que passaran a ser considerats zones de protecció moderada. No es proposa cap creixement urbà proper als sòls de protecció màxima. En tot cas, els nous desenvolupaments s'adequaran a la normativa sectorial vigent.

I 18 Negatiu Permanent Baix

6.1.4 Cicle dels residus




Avaluació

Generació de residus

Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment de la generació de residus. Aquest increment deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en la generació de residus. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment en la generació de residus derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment de generació de residus que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.




6.1.5 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat




Avaluació

Cap de les determinacions d'ordenació del PDU_PU per al sistema d'assentaments no afecta significativament sòl de protecció especial establert pel PTPP. Únicament s'identifica una mínima afectació de 0,2 ha derivada de la pauta de localització de compleció preferent a Miralcamp. Es tracta d'un "buit" del planejament vigent situat a l'entrada del poble en uns terrenys sense valor significatiu. De fet, el PTPP, atesa l'escala del planejament territorial, delimita sòl de protecció especial sobre sectors de sòl urbà i urbanitzable i, per tant, el planejament director i municipal han d'ajustar la delimitació a escala detallada. No es considera, doncs, una afectació real a sòl de valor especial. Les delimitacions dels Parcs Locals d'Activitats de Miralcamp i de Bellvís, hauran d'evitar l'afectació de sòls de protecció especial.


El traçat de la Via Orbital té una afectació sobre sòl de protecció especial al nord de Palau d'Anglesola en uns 900 m del seu recorregut.


La reserva de sòl per a la Via Orbital suposa una reducció de l'afectació de sòl de protecció especial respecte a l'opció plantejada pel PTPP. En concret, la proposta redueix l'afectació d'aquest tipus de sòl en un total de 1.600 metres de recorregut.


Afectació als espais d'interès natural amb protecció sectorial o protegits pel planejament territorial

El Pla incrementa la superfície de sòl de protecció especial (vegeu apartat 6.2.5). Estableix nou sòl de protecció especial a l'entorn dels espais naturals protegits sectorialment (Estany d'Ivars i Vila-sana i Tossals de Torregrossa), afavorint la major protecció d'aquests espais en front a agressions en els seus límits externs.


Afectació a àmbits inclosos en inventaris i catàlegs de valors del patrimoni natural

Les zones humides de l’inventari de zones humides de Catalunya s'inclouen en el sòl de protecció especial. Addicionalment s'estableixen mesures per evitar l'afectació de qualsevol zona humida que s'identifiqui a la comarca per part de futures actuacions.


No es produeix cap afectació negativa sobre hàbitats d'interès comunitari ni hàbitats rars o amenaçats derivada de les propostes per a assentaments, equipaments i infraestructures de la mobilitat i de serveis que estableix el Pla.

I 25 Neutre Neutre Neutre Afectació als hàbitats d'interès comunitari i hàbitats amenaçats

Tots els hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats s'inclouen en el sòl de protecció especial. Addicionalment s'estableixen mesures per evitar l'afectació d'aquests hàbitats per part de futures actuacions.


Afectació d'ambients de matollars, prats i comunitats estèpiques

L'anàlisi de l'afectació a aquest tipus d'ambients s'ha realitzat a partir del Mapa de cobertes del sòl (matollars, prats i herbassars) i dels hàbitats considerats estèpics del Mapa d'hàbitats de Catalunya. Les afectacions potencials es limiten a l’afectació de conreus extensius de secà per part de les propostes del Sector d'Activitat Econòmica Supramunicipal (SAE), així com







Avaluació

dels Parcs Locals d'Activitats (PLA), amb afectacions molt menors. L'anàlisi acurat de les característiques dels àmbits afectats permet concloure que la major part d'aquests conreus ja són, en l'actualitat de regadiu. Les potencials afectacions per possibles creixements urbans són molt poc significatives. L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció especial d'àrees de matollars, prats i herbassars i d'hàbitats de comunitats estèpiques (vegeu apartat 6.2.5.).


Les propostes per als assentaments urbans i sòls d'activitat econòmica tenen afectacions sobre sòls d'aptitud agrícola bona o molt bona. S'identifiquen com a impactes significatius l'afectació per part del Sector d'Activitat Econòmica (s'ha estimat que podria arribar a les 307 ha afectades) i dels Parcs Locals d'Activitats proposats al Poal i a Vilanova de Bellpuig (amb una afectació potencial màxima estimada de 14 i 10 ha respectivament). Pel que fa a l'afectació per part de les infraestructures, la Via Orbital travessa sòls d'aptitud agrícola bona o molt bona.


L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció especial d'espais d'interès agrícola (vegeu apartat 6.2.5)


Afectació als espais d'interès agrícola

Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader (vegeu apartat 6.2.5).


No es produeix cap afectació sobre els boscos identificats a la comarca derivada de les propostes per a assentaments, equipaments i infraestructures de la mobilitat i de serveis que estableix el Pla.

I 32 Neutre Neutre Neutre Afectació als boscos de la comarca

L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció de 2 hectàrees addicionals de boscos a la comarca. Les altres masses boscoses identificades es protegeixen mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge.


Cap de les propostes del Pla sobre el sistema d'assentaments (redifinició, ajust, condicionament i compleció de sòls urbans i urbanitzables, Parcs Locals d'Activitats i Sector d'Activitat Econòmica) suposa un risc significatiu per a la connectivitat ecològica de la comarca. Pel que fa a les infraestructures, el traçat de la Via Orbital, al nord del Palau d'Anglesola, discorre per una àrea crítica per a la connectivitat en el qual hi conflueixen infraestructures hidràuliques i viàries.


La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP.


La definició i protecció del connector de lo Setzehams (o lo Setsams) i dels corredors del sòl de valor natural i de connexió milloren la continuïtat i funcionalitat, a escala comarcal, de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP (vegeu apartat 6.2.5).


Afectació a la connectivitat ecològica

L'establiment de la determinació d'ordenació de millora de la permeabilitat de les infraestructures territorials i hidràuliques en diversos àmbits crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures







Avaluació

viàries i ferroviàries, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua afavoreix la connectivitat ecològica a la comarca. La proposta del Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció d’aigua contribueix a la millora de la connectivitat ecològica a la comarca (vegeu apartat 6.2.5).


La definició i protecció del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, del Tossal de la Serra i del Tossal de l’Infern (La Serra) i del Parc territorial dels Tossals de Margalef reforcen la funcionalitat connectora de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.


La identificació i protecció de la totalitat de les xarxes hidràulica i hidrogràfica de la plana (vegeu apartat 6.2.5) pot afavorir la funció connectora d'aquests corredors lineals.


Les propostes de redifinició, ajust, condicionament i compleció de sòls urbans i urbanitzables no tenen una afectació significativa sobre la xarxa hidrogràfica i hidràulica. Alguns dels emplaçaments per als Parcs Locals d'Activitats i l'emplaçament del Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal incorporen, segons la delimitació indicativa del PDU_PU, cursos hídrics i infraestructures hidràuliques, o aquests fan de límit del sector que es proposa. S'estableix normativament que caldrà garantir un adequat tractament d'aquests cursos i, en tot cas, mantenir la seva potencial funció connectora. La Via Orbital, l'Avinguda del Pla d'Urgell i diversos dels traçats indicatius per a futures variants tenen punts de creuament ambla xarxa hidrogràfica i hidràulica.


Vegeu impactes I-7 a I-12 I 42 - - - El Pla estableix nombrosos requeriments normatius per a la protecció de la vegetació de ribera de la xarxa hidrogràfica. La proposta de corredors del sòl de valor natural i de connexió comporta proteccions addicionals a la vegetació de ribera.


Espais fluvials-Directiva marc de l'aigua (vegetació de ribera)

Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.5).


6.1.6 Paisatge i patrimoni cultural




Avaluació

Afectació paisatgística per usos en sòl no urbanitzable

La principal afectació paisatgística en sòls no urbanitzables deriva de les propostes del Pla per a infraestructures viàries, essent la via orbital la que té un impacte potencial més significatiu sobre espais d'interès paisatgístic. Les propostes per als assentaments, concretament el Polígon d'Activitat Econòmica supramunicipal i el Parc local d'activitats de Fondarella es localitzen en espais d'interès







Avaluació

paisatgístic, si bé adjacents a la conurbació central de Mollerussa i, per tant, sense dispersar l'impacte pel territori. El Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pla d’Urgell i les recomanacions i pautes de gestió que estableix el Pla contribueixen a la preservació dels valors paisatgístics en el sòl no urbanitzable.


El Pla estableix nombroses mesures preventives per evitar l'impacte paisatgístic dels potencials usos en sòl no urbanitzable (vegeu apartat 6.2.6).


Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures i Programa d’activitats extractives (vegeu apartat 6.2.6).


6.1.7 Àrees de risc




Avaluació

Les determinacions d'ordenació del PDU_PU per al sistema d'assentaments no suposen un increment significatiu de la vulnerabilitat en front al risc d'inundabilitat. Únicament els Parcs Locals d'Activitats de Barbens i del Poal es localitzen en sòls potencialment inundables d'acord amb la informació disponible. Cal dir que en ambdós casos es tracta d'extensions del nucli urbà que actualment ja se situa en sòls inundables.

I 49 Negatiu Permanent Baix

El Pla estableix mesures preventives per evitar l'ocupació de zones de risc (vegeu apartat 6.2.7).


La reserva estratègica de sòl de protecció territorial per al possible emplaçament d'un sistema de basses de laminació d’aigües que col·laborin a contenir les avingudes d’aigua que es generen en la zona pot contribuir positivament a reduir la vulnerabilitat en front al risc d'inundació.


Ocupació d'àrees inundables

Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.7).


Entre les propostes del PDU_PU a l’entorn de l’A-2 es preveuen reserves de sòl per la implantació de nous sectors d’activitats econòmiques, que hauran de respectar les distàncies i les mesures de seguretat definides per la legislació sectorial vigent.

I 53 Sense avaluar


Ocupació d'àrees de risc pel transport de mercaderies perilloses

El Pla estableix mesures preventives per evitar l'ocupació de zones de risc (vegeu apartat 6.2.7).




6.1.8 Mobilitat




Avaluació

La creació de nous sectors d'activitat econòmica (SAE I PLAs) comportarà una major mobilitat directament relacionada amb les activitats que s'hi desenvolupin. No obstant això, aquestes mateixes àrees possibilitaran reduir les distàncies per a la mobilitat obligada des dels nuclis al possibilitar un increment dels llocs de treball en cadascun d'ells.

I 55 Sense avaluar


Generació de mobilitat (increment potencial de desplaçaments)

La mixticitat d'usos en els sectors de sòl urbanitzable que el Pla proposa modificar afavoreix una menor generació de mobilitat.


La reconversió de les travessies urbanes en passeig urbà, així com la reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà suposaran una reducció significativa dels impactes de la mobilitat a l'interior dels nuclis urbans, encara que amb conseqüències sobre l’ocupació del sòl derivat de la construcció de noves variants.

I 57 Sense Avaluar

Permanent Sense Avaluar

L'Eix Transversal Ferroviari, la proposta de tren-tramvia i les reserves d'estacions que proposa el Pla potencien un transvassament modal de l'ús del vehicle privat cap a l'ús del transport públic ferroviari.


La localització de la reserva de sòl per a l’estació d’autobusos de la comarca potencia la complementarietat del transport amb autobús per carretera i el transport ferroviari.


La localització d'aparcaments contigus a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària afavoreixen la intermodalitat en el transport.


La previsió de passos de vianants vinculats a les estacions del tren-tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures, afavoreixen la mobilitat a peu.


Repartiment modal dels mitjans de transport

Definició i identificació de les vies verdes, dins de la xarxa de sendes verdes, que es corresponen amb vies de la xarxa secundària o vies integrades, a les que es proposa complementar amb una senda verda per a ciclistes o vianants.




6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries

6.2.1 Ocupació i consum de sòl

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 1 S'estableixen requeriments normatius de gradualitat i continuïtat en l’extensió de l’àrea

urbana existent. Nous consums de sòl per assentaments

M 2 Tots els nous creixements potencials dels assentaments que proposa el Pla són assentaments de tipus compacte i en continuïtat amb les trames urbanes preexistents.

M 3 S'ajusta el traçat oest de la Via Orbital per apropar-lo al nucli urbà de Mollerussa i, per tant, amb un traçat més eficient des del punt de vista de la potencial ocupació del sòl en aquest tram.

Nous consums de sòl per infraestructures de mobilitat

M 4 Prohibició de l’obertura de nous camins per a donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar.

6.2.2 Cicle de l'aigua

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 5 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant

d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir l'abastament d’aigua, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. En tot cas s’estarà condicionat a la garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest, d’acord amb la planificació sectorial vigent.

M 6 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris d'estalvi d'aigua en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.

Consum d'aigua

M 7 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).

M 8 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantirel correcte sanejament de les aigües, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic.

M 9 El PDU_PU proposa emplaçaments per a EDARs per tal que el planejament general o sectorial els tingui en compte com a opció de localització preferent. Aquestes es proposen per a municipis amb previsió d’aquest tipus d’infraestructura segons planejament sectorial vigent, i on s’ha identificat la seva mancança o dèficit, i se situen properes a sèquies de desguàs.

M 10 S'estableix per a les edificacions, existents o de nova construcció, en sòl no urbanitzable, el requeriment normatiu de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals.

M 11 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins.

M 12 En el marc del Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell El PDU_PU proposa l'elaboració d’estudis de modelització del cicle de l’aigua, integrant els resultats dels Plans directors d’abastament i el Pla director Integral de Sanejament de la comarca, sempre amb el vist-i-plau de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell.

Generació d'aigües residuals


Contaminació de les aigües

M 14 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte sanejament de les aigües, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o



Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic.

M 15 La proposta d'emplaçaments per a EDARs que fa el PDU_PU pot contribuir a la implantació de les infraestructures necessàries per solucionar els dèficits actuals o futurs.

M 16 S'estableixen requeriments per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius.

M 17 S'estableixen requeriments per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidràulica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius.

M 18 S'estableix, per a les edificacions existents o de nova construcció en sòl no urbanitzable, el requeriment normatiu de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals.

M 19 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins.

M 20 El PDU_PU proposa l'elaboració d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell, d’abast supramunipal que, entre d’altres aspectes, hauria de contenir els estudis i la modelització del cicle de l’aigua al Pla d’Urgell, així com integrar els resultats dels Plans directors d’abastament i el Pla director Integral de Sanejament de la comarca, sempre amb el vist-i-plau de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell.

M 21 El Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes que proposa el PDU_PU podrà contribuir a reduir la contaminació de les aigües per part de l'activitat agrària.

6.2.3 Cicle de l'energia i ambient atmosfèric

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 22 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús

residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte subministrament elèctric, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. En tot cas s’estarà condicionat a la garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest, d’acord amb la planificació sectorial vigent.

M 23 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris d'eficiència energètica en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.

Consum energètic


M 25 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de prevenció de la contaminació en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.

Contaminació atmosfèrica

M 26 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).







6.2.4 Cicle dels residus

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries

Generació de residus M 29 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir la correcta gestió dels residus, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic.

M 30 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins i emplaçament adequat per a minimitzar la contaminació odorífera.

M 31 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de millora de la gestió dels residus en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.


6.2.5 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 33 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una reducció de l'afectació de sòl de

protecció especial respecte a l'opció plantejada pel PTPP. En concret, la proposta redueix l'afectació d'aquest tipus de sòl en un total de 1.600 metres de recorregut.

Afectació als espais d'interès natural amb protecció sectorial o protegits pel planejament territorial

M 35 El PDU_PU amplia el sòl de protecció especial respecte al PTPP. Pel que fa als espais naturals protegits per la legislació sectorial, s'estableix nou sòl de protecció especial al nord-oest de l'espai natural protegit de l’Estany d’Ivars i Vila-sana per tal de garantir la protecció del desguàs natural fins el riu Ondara i el pantà endorreic que hi havia en aquest espai, així com a l'entorn dels Tossals de Margalef, per tal d’afavorir la continuïtat de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió i de garantir la protecció d’una zona tampó suficient a l’entorn de l'espai natural protegit dels Tossals, tenint en compte el seu elevat grau d’aïllament i la pressió que exerceix l’activitat agrícola al seu voltant.

M 36 Inclusió de totes les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya en sòl de protecció especial.

Afectació a àmbits inclosos en inventaris i catàlegs de valors del patrimoni natural

M 37 S'estableixen requeriments normatius per evitar l'afectació de les zones humides.

M 38 Tots els hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats s'inclouen en el sòl de protecció especial.

M 39 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 56 hectàrees addicionals d'hàbitats d'interès comunitari i d'hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en el futur.

Afectació als hàbitats d'interès comunitari i hàbitats amenaçats

M 40 No s’admeten nous usos o ocupacions en sòls amb presència d’hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats en l'ISA, excepte quan es justifiqui la inexistència d’alternatives raonables de localització fora d’aquests sòls i s’apliquin criteris d’impacte mínim i, en el seu cas, s’establiran mesures compensatòries de la pèrdua d’aquests hàbitats.

Afectació d'ambients de matollars, prats i comunitats estèpiques

M 41 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 68 hectàrees addicionals de matollars, 22 hectàrees de prats i herbassars, i 271 ha d'hàbitats estèpics d'acord amb el Mapa d'hàbitats de Catalunya (cal dir que es tracta majoritàriament de conreus herbacis extensius de secà, gran part dels quals han esdevingut ja de regadiu).

M 42 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 233 hectàrees addicionals d'espais amb aptitud agrícola bona o molt bona.

Afectació als espais d'interès agrícola

M 43 Proposta d'un Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader que determinarà la delimitació precisa dels espais d’interès agrari.

Afectació als boscos de la comarca

M 44 L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció de 2 hectàrees addicionals de boscos a la comarca. Les altres masses boscoses



Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries identificades es protegeixen mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge.

M 45 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP.

M 46 Definició i delimitació del Connector dels Setzehams (o lo Setsams), una peça de sòl situada a l’est del nucli urbà de Sidamon, a llevant del polígon industrial, actualment d’ús agrícola, en la que no hi ha edificacions. La protecció d’aquest àmbit, juntament amb la delimitació del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, Tossal de la Serra i Tossal del Infern (La Serra), es considera necessària per tal de preservar i millorar la continuïtat i la funcionalitat ecològica de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.

M 47 Definició d’una xarxa de Corredors del sòl de valor natural i de connexió que articulen i complementen a nivell comarcal la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP.

M 48 Determinació de millora de la permeabilitat de les grans infraestructures territorials i hidràuliques, en aquells trams i punts crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures viàries i ferroviàries, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua. En aquests trams s’estableixen requeriments específics amb l’objectiu de reduir l’efecte barrera associat a aquestes infraestructures lineals i millorar la seva permeabilitat per als desplaçaments de la fauna.

M 49 Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidrogràfica de la plana (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais oberts i establiment de requeriments per al manteniment de la seva funcionalitat com a connectors.

M 50 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP.

M 51 S'estableixen requeriments normatius per a les infraestructures lineals existents i les previstes per a la seva permeabilització als desplaçaments de la fauna.

M 52 S'estableix normativament per als sectors de creixement urbà el requeriment de mantenir el potencial connector de tots els cursos hidrològics i hidràulics que discorrin per l’interior o adjacents als àmbits de desenvolupament urbà.

M 53 Requeriment normatiu d'establir mesures compensatòries del potencial impacte del SAE millorant la connectivitat ecològica en àmbits propers.

M 54 S'estableixen requeriments normatius per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius.

M 55 S'estableixen requeriments normatius per garantir la permeabilitat de les tanques ramaderes als desplaçaments de la fauna silvestre no cinegètica

Afectació a la connectivitat ecològica

M 56 Proposa d'un Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció d’aigua. El Pla contindrà una diagnosi de l’efecte barrera i la mortalitat de la fauna per ofegament causades per aquestes infraestructures, elaborarà propostes de millora (segons les prescripcions tècniques establertes per l’ACA) i establirà un programa de seguiment i avaluació al respecte. El Pla inclourà, com a mínim, els trams identificats en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PDU_PU com a trams de risc per ofegament de fauna i efecte barrera.

M 57 Vegeu mesures M-14 a M-21. M 58 Per a la delimitació precisa dels corredors del sòl de valor natural i de connexió

s'estableix que en aquells casos en que hi hagi vegetació en els marges s’inclourà en la delimitació del corredor tota l’extensió ocupada per aquesta.

Espais fluvials-Directiva marc de l'aigua (vegetació de ribera)

M 59 Proposta d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell que determinarà la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantejarà la gestió de les mateixes, per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable. El programa haurà d’incloure la valorització de les làmines d’aigua, pantans, antics clots, fondos i bases. De l'estudi associat al programa podria derivar-se la necessitat de rehabilitar antics fondos o clots, que havien tingut la funció d’alleujar la xarxa hídrica.



6.2.6 Paisatge i patrimoni cultural

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 61 S'amplien els supòsits normatius en els que es requerirà estudi i informe d'impacte i

d'integració paisatgística. M 62 S'estableixen mesures normatives per a l'adequació paisatgística de les edificacions

en sòl no urbanitzable. M 63 Establiment de requeriments normatius per a garantir la compatibilitat ambiental dels

nous usos, activitats, edificacions, instal·lacions i infraestructures en el sòl no urbanitzable. Especificació del grau de compatibilitat, condicionant o incompatibilitat en funció del tipus de sòl.

M 64 Establiment de requeriments normatius per garantir la compatibilitat ambiental dels nous usos, activitats, edificacions, instal·lacions i infraestructures en el sòl no urbanitzable. Especificació del grau de compatibilitat, condicionant o incompatibilitat en funció del tipus de sòl.

M 65 Establiments de condicions normatives per a les noves edificacions o ampliacions de les existents destinades a habitatge rural per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística.

M 66 Establiment de condicions per a les edificacions i instal·lacions d'interès públic per tal de garantir la seva compatibilitat ambiental i paisatgística.

M 67 S'estableixen condicions normatives generals per a la construcció, ampliació o reforma de magatzems per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística.

M 68 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: dimensions màximes.

M 69 S'estableixen mesures normatives per a la minimització dels impactes negatius derivats de les concentracions parcel·làries: afectacions al patrimoni, als elements d'aigua superficial i a la biodiversitat del territori.

M 70 S'estableixen mesures normatives per a la reducció de l'impacte ambiental i paisatgístic de les noves línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o energia.

M 71 Es prohibeix l’obertura de nous camins per donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar.

M 72 S'estableixen mesures normatives per evitar l'erosió del sòl en futurs moviments de terra.

M 73 S'estableixen mesures normatives per al manteniment dels marges de conreus. M 74 S'estableixen requeriments per a l'autorització d'activitats extractives i per a l'ampliació

de les ja autoritzades en sòl de protecció especial, així com requeriments per a la restauració.

M 75 S'estableixen mesures per a la reducció de l'impacte ambiental i paisatgístic de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions.

M 76 S'estableixen criteris per a la integració paisatgística dels parcs solars. M 77 S'estableixen mesures de gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge per prevenir i

corregir els impactes paisatgístics, en concret es proposa establir directrius d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics, amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans.

Afectació paisatgística per usos en sòl no urbanitzable

M 78 Es proposa un Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge, un Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures i un Programa d’activitats extractives, els quals podran incidir en la prevenció i correcció dels impactes paisatgístics en el sòl no urbanitzable.



6.2.7 Àrees de risc

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries

M 79 En els sòls subjectes a riscos el Pla, d’acord amb el que estableix l’art. 9.2 del TRLU, exclou qualsevol tipus d’ús que pugui comportar un risc greu per a les persones.

M 80 Requeriments per al planejament urbanístic municipal de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades.


Ocupació d'àrees inundables

M 82 Proposta d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell que determinarà la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantejarà la gestió de les mateixes, per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable. El programa haurà d’incloure la valorització de les làmines d’aigua, pantans, antics clots, fondos i bases. De l'estudi associat al programa podria derivar-se la necessitat de rehabilitar antics fondos o clots, que havien tingut la funció d’alleujar la xarxa hídrica.

M 83 En els sòls subjectes a riscos el Pla, d’acord amb el que estableix l’art. 9.2 del TRLU, exclou qualsevol tipus d’ús que pugui comportar un risc greu per a les persones

M 84 S'estableixen requeriments per al planejament urbanístic municipal de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades.

Ocupació d'àrees de risc pel transport de mercaderies perilloses

M 85 S'estableix que la implantació de nous sectors d’activitats econòmiques a l'entorn de l'A-2 haurà de respectar les distàncies i les mesures de seguretat definides per la legislació sectorial vigent.

6.2.8 Mobilitat

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 86 El canvi d'ús d'alguns sectors residencial a usos mixtes pot reduir les necessitats

locals de mobilitat. Generació de mobilitat (increment potencial de desplaçaments)

M 87 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de mobilitat sostenible en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.

M 88 Potenciació del transport públic ferroviari a través de l'Eix Transversal ferroviari i la proposta de tren-tramvia i de les respectives reserves d'estacions.

M 89 Reserva de sòl per l’estació d’autobusos de la comarca al municipi de Mollerussa, en proximitat amb l’actual estació de tren de la línia Lleida – Barcelona per Manresa, en un futur reconvertida en tren tramvia, per tal de permetre la complementarietat dels dos sistemes de transport.

M 90 Proposta d'aparcaments en localitzacions contigües a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària per tal d'afavorir la intermodalitat en el transport.

M 91 Previsió de passos de vianants vinculats a les estacions del tren-tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures.

Repartiment modal dels mitjans de transport

M 92 Definició i identificació de les vies verdes, dins de la xarxa de sendes verdes, que es corresponen amb vies de la xarxa secundària o vies integrades, a les que es proposa complementar amb una senda verda per a ciclistes o vianants.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS


7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent i les estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic

En aquest apartat és confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els

objectius ambientals del PTPP amb les estratègies d’ordenació en les que es basen les propostes del

PDU_PU.

Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi

incideixen de forma coherent. Com no pot ser d’altra manera, el PDU_PU fa seus els objectius i les

estratègies del planejament territorial que li és d’aplicació.

L’ordenació i regulació del sistema d’espais oberts (sòl no urbanitzable) i la proposta de Xarxa

Patrimonial i del Paisatge són les estratègies del Pla que presenten una major contribució a

l’assoliment dels objectius plantejats. Les propostes del Pla per a la mobilitat en transport públic

col·lectiu també hi contribueixen.

Finalment, les propostes del Pla en relació amb els assentaments i els equipaments no suposen una

major exposició en zones de risc natural i s’estableixen requeriments per a la promoció d’un ús

eficient i sostenible de l’aigua. Les zones d’activitat econòmica i els equipaments contribueixen així

mateix a reduir la mobilitat obligada dels nuclis urbans.

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


Taula 7.1 Coherència de les estratègies d’ordenació del PDU_PU amb els objectius ambientals del PTPP.

ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PTPP

1. Estructura d’articulació

territorial per potenciar

l’accessibilitat i la connexió

del Pla d’Urgell.

2. Ordenació

i protecció del SNU

3. Desenvolupa-

ment urbanístic dels nuclis,

complecions i extensions,

sectors d'activitat econòmica

4. Implantació i valorització equipaments

5. Reserves de sòl per a

noves infraestructu

-res de mobilitat

viària

6. Millora de la mobilitat

viària: reconversió

N-II i travessies urbanes, millora

d’accessos a nuclis i de traçats.

7. Millora de la mobilitat ferroviària:

tren tramvia,

estacions i passos per a

vianants.

8. Reserva indicativa de

sòls per a infraestructures

de serveis tècnics

9. Xarxa Patrimonial

i del Paisatge

1a Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.

x x

Biodiversitat

1b Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.

x x

Sòl 2a Ser eficients en el consum de sòl, especialment de sòl de valor intrínsec i funcional.

x

2b Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola.

x

2c Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.

x x

2d Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals, així com minimitzar els efectes

x x



ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PTPP

1. Estructura d’articulació

territorial per potenciar

l’accessibilitat i la connexió

del Pla d’Urgell.

2. Ordenació

i protecció del SNU

3. Desenvolupa-




4. Implantació i valorització equipaments

5. Reserves de sòl per a

noves infraestructu

-res de mobilitat

viària






tren tramvia,


vianants.


sòls per a infraestructures

de serveis tècnics

9. Xarxa Patrimonial

i del Paisatge

hidrològics derivats dels desenvolupaments urbans.

Aigua 3a Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers, així com promoció d’un ús eficient i sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles.

x x

Canvi climàtic

4a Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per a no incrementar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contribuir a un ús eficient i sostenible dels recursos energètics.

x x x

Paisatge 5a Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.

x x


200

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals establerts

La verificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals es realitza a dos nivells: a

nivell de les estratègies d’ordenació del Pla definides en l’apartat 5.2 i a nivell de propostes

concretes (apartat 5.3).

7.2.1 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla

En aquest apartat es confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els

objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla.

La matriu mostra quines estratègies d’ordenació contribueixen, d’alguna manera, en l’assoliment de

l’objectiu. Cal destacar que una estratègia d’ordenació pot tenir aspectes positius alhora que

aspectes negatius per a l’assoliment d’un objectiu. En tot cas, l’avaluació de la congruència a nivell

de proposta es realitza en l’apartat 7.2.2.

Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi

incideixen coherentment. Es fa evident que és en l’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable i en

l’establiment de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge on hi ha més relació de coherència amb els

objectius ambientals.



Taula 7.2 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla.

Estratègies d'ordenació del PDU_PU

Objectius Ambientals 1. Estructura d’articulació

territorial

2. Ordenació i protecció

del SNU

3. Desenvolupa




4. Implantació i valorització

d'equipaments

5. Reserves

de sòl per a noves

infraestructures de mobilitat

viària






tren tramvia,


vianants.


sòls per a infraestructu

res de serveis tècnics

9. Xarxa Patrimonial i del Paisatge


x x


x x


x x x


x x x

5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum

x x x





territorial


del SNU

3. Desenvolupa





d'equipaments

5. Reserves

de sòl per a noves


viària






tren tramvia,


vianants.





energètic.


x x


x


x x


x x


x x

Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris

x





territorial


del SNU

3. Desenvolupa





d'equipaments

5. Reserves

de sòl per a noves


viària






tren tramvia,


vianants.





establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).


x x


x


x x


x x


x x





territorial


del SNU

3. Desenvolupa





d'equipaments

5. Reserves

de sòl per a noves


viària






tren tramvia,


vianants.






x x


x x


x

13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc. x x




7.2.2 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla.

En aquest apartat es confronten els objectius ambientals del Pla amb les propostes concretes del

Pla que hi incideixen de manera rellevant. Atès que en els apartats anteriors ja s’han descrit les

propostes del Pla (apartat 5.3), s’han avaluat els impactes derivats de les mateixes (apartat 6.1) i

s’han exposat les mesures preventives i correctores adoptades (apartat 6.2), l’avaluació que aquí es

realitza és de caràcter qualitatiu i cal remetre’s als apartats anteriorment citats per tal de trobar la

informació detallada de cada proposta, dels seus impactes i de les mesures establertes en relació

amb les temàtiques de cada objectiu.

Taula 7.3 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla13.

Objectius Ambientals

Prioritat Pr:

Prioritari Add:

Addicional

Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu ambiental


P

La regulació que estableix el Pla del sòl no urbanitzable i els requeriments i condicionants que estableix als usos i activitats que s'hi poden implantar, així com l'elevat nombre de mesures per a la preservació i la millora de la qualitat del paisatge permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑

2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos. P

Si bé el Pla no estableix cap creixement residencial aïllat de baixa densitat, sinó creixements compactes i adjacents a les trames preexistents, el consum de sòl derivat del desenvolupament de les propostes del Pla a la comarca, especialment pel que fa a sòls per a activitat econòmica i a les infraestructures viàries (Via Orbital i variants dels nuclis) és significatiu. En tot cas, els creixements que es desenvolupin hauran de justificar l'acompliment de les estratègies del Pla territorial parcial del Ponent per a cada nucli.

→


P

El Pla no preveu cap nova implantació industrial aïllada. La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària) i la proposta de nous Parcs Locals d'Activitats els situa adjacents a les trames urbanes ja existents. La regulació del sòl no urbanitzable i les mesures de gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans contribueixen a l'assoliment de l'objectiu.

↑


P

Les propostes del Pla en relació amb la protecció dels elements i àmbits d'interès com a corredors ecològics que completen la xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i la regulació d'aquests àmbits; la determinació de la millora de la permeabilitat de les infraestructures lineals en els punts crítics identificats; així com les nombroses determinacions que estableix el Pla en la normativa per evitar o minimitzar l'efecte barrera de les infraestructures lineals existents i previstes,

↑

13

↑ Objectiu que s'assoleix substancialment

→ Objectiu que s'assoleix parcialment ↓ Objectiu que no s'assoleix




Prioritat Pr:

Prioritari Add:

Addicional


permeten concloure que l'objectiu ambiental s'assoleix substancialment.


P

La localització del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària), així com la proposta de creació de sectors d'activitat adjacents als nuclis urbans, que poden reduir la mobilitat obligada residencia-lloc de treball per als habitants d'aquests nuclis, contribueixen a frenar aquesta mobilitat. Les nombroses propostes del Pla per a la promoció del transport públic col·lectiu (tren-tramvia, ETF, emplaçament per l’estació d’autobusos etc.), així com les propostes per a potenciar la mobilitat a peu i en bicicleta (sendes verdes, carrils bici, passos per a vianants per creuar el corredor central d'infraestructures etc.) permeten concloure que el Pla contribueix substancialment a l'assoliment de l'objectiu.

↑


Add.

Les determinacions que estableix la normativa del Pla, així com la proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge i l'elaboració d'un pre-catàleg en el que s'inclouen edificacions agràries susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per a usos compatibles ambientalment, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑

6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües. P

Si bé aquest objectiu depassa les competències d'un Pla director urbanístic, els requeriments que estableix el Pla per a les activitats agràries, especialment per a les construccions ramaderes, per tal de reduir la seva incidència ambiental, així com la proposta d'un Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes, permeten concloure que el Pla assoleix parcialment l'objectiu.

→


P

La localització per part del Pla d'emplaçaments preferents per a EDARs i de reserves de sòl per a l'ampliació i millora de les infraestructures actuals, d'acord amb les previsions de la planificació sectorial, així com el condicionament del desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües, permet afirmar que el Pla assoleix substancialment l'objectiu.

↑


Add.

La identificació i el reconeixement de tots els elements de la xarxa hidrogràfica (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos), la definició d'aquests com a elements territorials bàsics dels espais oberts i els nombrosos requeriments normatius que estableix el Pla per a la seva protecció, així com les mesures i programes que estableix al Pla per a contribuir a l’ús racional del recurs aigua, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


Add.

La inclusió de totes les zones humides de l'Inventari de Zones Humides de Catalunya en el sòl de protecció especial; l'ampliació del sòl de protecció especial a l'entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'establiment de determinacions específiques en la normativa per a la protecció de les zones humides, així com la protecció que estableix el Pla per a tots els elements de la xarxa hidrogràfica, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


Add.

Tot i que el Pla no determina específicament els criteris a adoptar, els requeriments que estableix el Pla per als plans d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els projectes que es desenvolupin en l'àmbit en relació amb l'estalvi i l'ús racional de l'aigua permeten concloure que l'objectiu s'assoleix parcialment.

→


Add.

Si bé algunes actuacions derivades del Pla poden generar aquest tipus de contaminacions, no s'han identificat situacions de risc significatiu. El Pla estableix mesures per a prevenir i controlar aquests tipus de contaminacions que, en tot cas, haurà d'ajustar-se a la normativa sectorial.

→




Prioritat Pr:

Prioritari Add:

Addicional



Add.

Les reserves de sòl per a possibilitar l'ampliació d'infraestructures (abocador de Castellnou de Seana), d'acord amb la planificació sectorial; el condicionament del desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequada gestió dels residus; la reserva estratègica de sòl per a possibilitar la implantació d'infraestructures ambientals; els requeriments per a l'adequada gestió de fems i purins en les construccions ramaderes i el Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes que proposa el PDU_PU, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


P

La inclusió dels espais i elements d'interès natural o connector en el sòl de protecció especial i l'increment de la superfície de matollars, prats i comunitats estèpiques que es protegeixen especialment, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


P

La identificació i reconeixement de les xarxes hidrogràfica i hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels espais oberts i els nombrosos requeriments normatius i propostes per a la protecció i valorització d'aquests cursos amb funcions ecològiques i socials, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


P

La protecció de tots els boscos identificats a la comarca mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge permet concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


Add.

La inclusió de tots els elements de la xarxa hidrogràfica i el seu entorn en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, la protecció de tots els boscos de ribera identificats, així com els requeriments normatius que estableix el PDU_PU per a la protecció de la vegetació de ribera, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


P

Les nombroses determinacions normatives que estableix el Pla per a la preservació del paisatge rural de qualitat i la incorporació en les seves propostes dels objectius del Catàleg de Paisatge de les terres de Lleida, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.

↑


P

La proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge respon plenament a l'objectiu plantejat.

↑


P

Els únics creixements proposats pel Pla en zones inundables, d'acord amb la delimitació vigent per part del planejament sectorial (INUNCAT) es localitzen adjacents a dos nuclis urbans ja actualment situats en zona inundable. El condicionament dels desenvolupaments urbans i les noves ocupacions al que s'estableixi en estudis d'inundabilitat de major detall i en la planificació sectorial, permet concloure que les propostes del Pla no suposen un increment significatiu de la vulnerabilitat al risc d'inundació.

→

Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic. Add.

Es considera que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.



7.3 Conclusions generals de l’avaluació

A partir de l’anàlisi realitzada en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental es pot concloure

que el Pla director fa una contribució positiva en termes ambientals, especialment significativa en

aquells aspectes relacionats amb la protecció especial dels espais oberts, la connectivitat ecològica,

el paisatge i la mobilitat sostenible.

L’avaluació realitzada conclou que el Pla assoleix substancialment 15 dels 21 objectius ambientals

plantejats, i els altres 6 s’assoleixen parcialment. En cap cas les propostes del Pla suposen una

contradicció amb cap objectiu ambiental que permeti concloure que tal objectiu no s’assoleix.

El principal impacte ambiental negatiu de les propostes del Pla és el potencial consum de sòl per

part de les noves àrees d’activitat econòmica que es proposen (Sector d’Activitat Econòmica

supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats) i per part de les noves infraestructures viàries

(bàsicament pel traçat de la Via Orbital, ja prevista pel PTPP per l’oest de Mollerussa i a la que el

PDU_PU li afegeix un traçat complementari per l’est, i per part dels nous traçats indicatius per a

variants dels nuclis).

Pel que fa al consum de sòl derivat de les propostes d’assentaments, l’impacte més significatiu

deriva de la implantació del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal, situat, això sí, en una

localització central i òptima en termes d’ocupació del sòl i de mobilitat sostenible.

En relació amb els creixements dels nuclis urbans de la comarca, el Pla fa propostes indicatives i, en

tot cas, haurà de ser el planejament municipal qui justifiqui la necessitat i oportunitat i el

compliment de les estratègies del PTPP.

El desenvolupament potencial d’aquests nous sectors, especialment la implantació del Sector

d’Activitat Econòmica, tenint en compte les dimensions que indicativament es proposen, suposarà

un significatiu increment del consum de recursos (aigua i energia) i de generació d’aigües residuals i

de residus.

Resta afegir quins han estat els principals elements que han condicionat el desenvolupament de

l’avaluació ambiental del Pla. En aquest sentit cal fer notar que el nivell de concreció d’algunes de

les propostes del Pla i el fet que moltes d’elles tinguin un caràcter indicatiu han dificultat, en

alguns casos, el procés d’avaluació ambiental. En relació amb l’anterior, s’ha fet palès que, en

molts casos la distinció entre “proposta” i “mesura” no és inequívoca, i en aquest sentit poden

haver algunes ambigüitats en l’avaluació.

Malgrat tot l’anterior, a través de l’ISA s’ha fet un esforç per sintetitzar i esquematitzar els

aspectes essencials de l’avaluació realitzada, amb l’objectiu de facilitar la interpretació ambiental

del Pla sense caure en excessives descripcions detallades que podien dificultar la identificació clara

de quins són els punts forts i quins els punts febles del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell.

INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES


8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8.1 Indicadors de seguiment

Aquest capítol de l’informe ambiental proposa alguns indicadors per fer el seguiment de

l’assoliment dels objectius ambientals del Pla. L’objectiu de fer un seguiment és conèixer l’evolució

d’aquelles tendències que s’han revelat com a més preocupants en l’escenari de l’alternativa zero,

és a dir, les tendències que possiblement s’esdevindrien en absència de Pla, i que apunten un futur

més incert per al medi ambient i la sostenibilitat del Pla d’Urgell. A continuació s’inclouen els

indicadors proposats en format de fitxa per mesurar l’evolució del territori en aquells aspectes

sobre els que el Pla director té capacitat d’incidir. La Taula 8.1 mostra el llistat d’indicadors

proposats segons l’àmbit temàtic al que pertanyen, les fonts d’informació per al seu càlcul, la

periocitat proposada i la tendència desitjada.

Taula 8.1 Indicadors ambientals de seguiment.

Elements del medi Indicadors Font d'informació

Periodicitat Tendència desitjada

Nombre i superfície ocupada anualment per noves activitats aïllades implantades en el sòl no urbanitzable.

Consell comarcal i municipis. Llicències atorgades per a noves activitats en sòl no urbanitzable.

Anual Mantenir una estabilitat i evitar un creixement significatiu.

Nombre de desplaçaments en transport col·lectiu i transports alternatius al vehicle privat a motor, tant per mobilitat obligada com no obligada, i percentatges respectius.

Institut d’Estadística de Catalunya.

Quinquennal Increment

Ocupació i consum de sòl.

Projectes d'integració paisatgística i de restauració de construccions agrícoles i ramaderes per a nous usos.

Consell comarcal i municipis. Projectes aprovats i executats.

Anual Increment

Consum anual d'aigua per a ús agrícola.

Comunitats de regants.

Anual Manteniment o disminució.

Consum anual d'aigua per a usos urbans per habitant.

Consell comarcal, companyies d'aigua i municipis.

Anual Manteniment o disminució.

Cicle de l’aigua.

Nombre d'instal·lacions de sanejament de les aigües.

Agència Catalana de l'Aigua i municipis.

Biennal Increment fins a completar la depuració del 100% de les aigües.

8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


Elements del medi Indicadors Font d'informació

Periodicitat Tendència desitjada

Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i mesura de l’eficiència en la depuració.

Agència Catalana de l'Aigua i dades de les pròpies EDARs.

Biennal Increment fins a completar la depuració del 100% de les aigües. Increment o manteniment de l'eficiència.

Superfície total ocupada per cada hàbitat d'interès comunitari prioritari i per cada hàbitat amenaçat o potencialment amenaçat en el futur en l'àmbit català.

Cartografia d'hàbitats de Catalunya.

Quinquennal Manteniment o increment.

Superfície de matollars, prats i comunitats estèpiques.

Mapa de Cobertes del sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya.


Superfície de boscos a la comarca.



Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica.

Superfície de boscos i de comunitats de ribera a la comarca.



Àrees de risc. Episodis de danys per inundacions i població afectada.

Municipis. Anual Manteniment o disminució.

Per al seguiment del Pla es tindran en compte, també, els resultats obtinguts del seguiment

ambiental del PTPP en l’àmbit del Pla d’Urgell, avaluant l’evolució dels indicadors proposats pel

PTPP que no han estat inclosos en els indicadors del PDU_PU.

Taula 8.2 Indicadors de seguiment del PTPP.

Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic conreu / pastura / bosc i del paisatge rural:

Evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari.

Evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

Consum de sòl i desenvolupament:

Increment del sòl construït (imatge de satèl·lit Landsat) / increment del nombre d’habitatges

Població resident / nombre d’habitatges

Increment del sòl urbà i urbanitzable / sòl planer (menys del 20% de pendent )

Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1.000 habitants)



Fragmentació dels espais oberts:

Evolució del nombre de polígons del sòl construït (imatge de satèl·lit Landsat)

km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori

km vehicle dia / km2 de territori

km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de mobilitat

Evolució dels ambients pseudoestèpics de secà:

Evolució de les cobertes de sòl (imatge de satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

Evolució de les tendències poblacionals de les espècies d’avifauna estèpica.

Evolució dels espais agraris de secà respecte dels de regadiu:

Evolució de les cobertes de sòl de conreus (imatge de satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades

La pràctica totalitat de les mesures adoptades pel Pla formen part del propi disseny d’aquest, o bé

es tracta de determinacions normatives pels plans i projectes derivats. Així doncs, el compliment

d’aquestes mesures queda garantit pel propi desenvolupament del Pla, i la verificació del seu

compliment s’haurà de fer en el marc de la tramitació dels plans i projectes derivats.

La normativa del PDU_PU estableix que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques

establirà un sistema de seguiment del Pla. Aquest es durà a terme d’acord amb el desplegament i

actualitzacions del Pla territorial parcial de Ponent vigent.

Per altra banda, dins els programes per a l’ordenació territorial que proposa el Pla s’inclou un

Programa d’informació i gestió del Pla on es proposa la creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del

Pla director urbanístic. Aquesta oficina serà la responsable del seguiment de les determinacions del

Pla i del càlcul dels indicadors proposats. En cas que no es creï, el responsable d’aquest seguiment

serà el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes en l’àmbit del Pla

Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) dels municipis del Pla d’Urgell hauran

d’adequar-se a les previsions del present Pla director.

Alguns aspectes en relació amb la diagnosi ambiental del territori i a l’establiment de mesures

preventives i correctores dels impactes ambientals negatius que pot generar el planejament

urbanístic és més idoni abordar-los a escala de POUM que a escala del Pla director.

Tal i com s’estableix a la normativa del Pla (Disposició addicional), el desenvolupament del

planejament urbanístic municipal haurà d’atendre les directrius ambientals establertes en aquest

informe de sostenibilitat ambiental a més de les que ja queden recollides en la pròpia normativa del

Pla.



En general, els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat

adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al Document de referència del Pla

director urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit de les comarques de Ponent

(http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/lleida/08062_ponent.pdf) que resultin

d’aplicació en funció del tipus de pla que es tracti. En qualsevol cas es tindran també en compte

les directrius que s’estableixen a continuació.

8.3.1 Directrius ambientals en relació amb els residus

Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la

recollida selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels

residus, si és el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans

recollits a l’article 49 del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la

Llei reguladora dels residus.

Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals

contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de residus

municipals de Catalunya.

Qualificar els espais a què fan referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics

inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la

Llei d’urbanisme).

En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar

l’aprovació de qualsevol actuació urbanística als criteris que estableixi l’Agència de Residus

de Catalunya.

Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre

residus de la construcció.

Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el

desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya

i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.

Qualsevol actuació que es desenvolupi en un emplaçament relacionat amb activitats

potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005,

de 14 de gener, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl

i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants.

En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb

contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, de 31 de març, pel

que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc

d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de

gestió de residus. Aquest residus es gestionaran en instal·lacions autoritzades per l’Agència

de Residus de Catalunya.



Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel

qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

8.3.2 Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua

En general, els planejaments urbanístics hauran d’anar adaptant-se a les disposicions que es derivin

de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, al futur Pla de Gestió del Districte de

Conca Fluvial de Catalunya que s’està redactant en l’actualitat.

8.3.2.1 En relació amb el Domini públic hidràulic (DPH ) i la zona de policia de Lleres (ZP)

Domini públic hidràulic (DPH )

Segons l’article 2 del RD 849/1986, d’11 d’abril (RDPH): Constitueixen Domini Públic

Hidràulic de l’Estat, amb les excepcions expressament establertes a la Llei:

Les aigües continentals, tant les superficials con les subterrànies renovables

amb independència del temps de renovació.

Les lleres de corrents naturals, contínues o discontínues.

El aqüífers subterranis, als efectes del actes de disposició o d’afecció dels

recursos hidràulics.

Pel que fa les lleres de domini privat, s’estarà al que estableix l’article 5 del RD 1/2001 de 20

de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.

Totes les obres i intervencions realitzades en els espais considerats DPH, l’expedient serà

instruït per l’Agència Catalana de l’Aigua, obtenint-se la corresponent autorització per part

de l’Organisme Hidràulic Competent, de conformitat amb l’article 53 del RDPH.

En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de

fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions) i encreuaments de conduccions o serveis

sota lleres, cal aplicar el document tècnic redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua

anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que

interfereixen amb l’espai fluvial” Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint

el document tècnic anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis

d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Zona de policia de Lleres (ZP)

D’acord amb l’article 6 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH, els marges

de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

a una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula a

dit RDPH.



a una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del

sòl i de les activitats que es desenvolupin.

La zona de servitud té les finalitats establertes a l’article 7 del RD 9/2008 d’11 de gener pel

qual es modifica el RDPH ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i

practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a

l’especificat a l’esmentat article.

L’article 9 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH, estableix que, a la

zona de policia de 100 metres d’amplada mesurats horitzontalment a partir de la llera i amb

la finalitat de protegir el DPH i el règim de corrents, resten sotmesos al disposat al RDPH, les

següents activitats i usos del sòl:

les alteracions substancials del relleu natural del terreny

les extraccions d’àrids

les construccions de qualsevol tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional

qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim

d’avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de la massa

d’aigua, de l’ecosistema aquàtic, i en general, del domini públic hidràulic.

Per poder realitzar obres en ZP, caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia

(instruint-se l’expedient davant l’Agència Catalana de l’Aigua, obtenint-se la corresponent

autorització per part de l’Organisme Hidràulic Competent), a menys que el corresponent Pla

d’Ordenació Urbanística, o d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de

l’Administració, haguessin estat informats per l’Organisme Hidràulic Competent i hagueren

recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 del RDPH). En tot cas,

s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.

8.3.2.2 En relació amb el desenvolupament de la Directiva Marc de l’Aigua

Els Planejaments Generals (i les seves revisions), així com els Planejaments Derivats que es

desenvolupin a partir del present Pla director, hauran d’assumir les determinacions de

l’IMPRESS i les successives que es vagin derivant de la implantació de la Directiva Marc de

l’Aigua.

Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua, haurà d’adoptar mesures

per a millorar aquest nivell (i especialment no empitjorar-lo), i així poder assolir el bon Estat

Ecològic abans del 22 de desembre de 2015. Caldrà que les actuacions siguin compatibles

amb els Criteris d’intervenció en espais fluvial i les Directrius de Planificació i Gestió de

l’Espai Fluvial establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua.



8.3.2.3 En relació amb l’abastament d’aigua

Els plans urbanístics municipals incorporaran una descripció gràfica i escrita de la xarxa

d’abastament actual així com de les noves propostes del Planejament.

El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i

garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament. Per això, els

Ajuntaments han d’articular, a través del planejament urbanístic municipal, la repercussió de

les noves promocions urbanístiques del cost global de l’abastament d’aigua, no només pel

que fa a la xarxa de distribució necessària, sinó afegint el cost global de la infraestructura

d’abastament que caldrà ampliar per donar servei a la demanda. En aquest sentit, els nous

Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (així com en les seves revisions), inclouran la

descripció i valoració de els infraestructures d’abastament en alta que són necessàries per

donar resposta a tal justificació urbanística, així com preveure la fórmula de repercussió del

seu cost real en el nou creixement (la inversió necessària en infraestructura d’abastament,

pot preveure’s per sobre d’uns 900 €/habitant)

Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del futur Pla

Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya i dels corresponents Plans Directors Municipals.

Els plans urbanístics municipals que es desenvolupin a partir del present Pla Director

Urbanístic, incorporaran:

1. Les necessitats d’aigua del creixement (residencial, industrial, etc.) que preveu el

planejament tant en Sòl Urbà No Consolidat com en Sòl Urbanitzable (Volum anual, i

cabal continu). Es podran utilitzar les següents dotacions:

(*) En un habitatge es consideren 3 habitants.

2. Justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes dels

creixements urbanístics i grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta. Incloent

un Balanç d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos, justificant-se la



capacitat de subministrament (mitjançant Informe per part de l’ens subministrador:

Canal d’Urgell, etc.) Com a entrades del balanç figuraran les captacions d’aigua i com a

sortida els consums dels diferents sectors (tant del Sòl Urbà actualment existent, com de

les previsions de creixement) així com les possibles pèrdues.

Si el balanç hídric posa de manifest una manca de recurs per afrontar la futura demanda

d’aigua, caldrà definir totes les actuacions a realitzar per assegurar l’abastament de les

futures necessitats previstes en el nou planejament general, que n’avaluï el seu cost i

que en planifiqui la seva realització i finançament.

Es condicionarà el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes

a l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les

necessitats d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament

que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un

ús sostenible d’aquest.

Es col·locaran comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa

de distribució (comptadors domiciliaris).

Es regularitzarà la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que

estiguin usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la

corresponent concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües

(TRLLA) i el seu Reglament.

Es preveurà i fomentarà l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84,

85 i 86 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

Es preveurà i fomentarà la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas

amb els articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb els “Criteris de

reutilització d’aigües regenerades” de l’ACA.

Es preveuran aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del

recurs, tant a nivell d’urbanització com en l’edificació.

Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el

subministrament d’aigües.

Es qualificaran els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos

en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei

d’urbanisme).

Es protegiran i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del

territori.



8.3.2.4 En relació amb el sanejament i la contaminació de les aigües

Les xarxes de sanejament de nova construcció hauran de ser separatives: residuals

domèstiques, residuals industrials (que en principi haurien de preveure una depuració pròpia

i independent de les domèstiques), i pluvials.

Els plans urbanístics municipals incorporaran una descripció gràfica i escrita de la xarxa

actual, així com de les noves propostes del planejament, amb expressió del punt de connexió

a la xarxa existent i del punt de retorn al medi.

Caldrà justificar que el retorn al medi no originarà afeccions a tercers (desbordaments, etc.),

podent ser necessari la instal·lació de sistemes de laminació. En cas d’abocament a una

sèquia de rec (pluvials / residuals depurades), serà necessari comptar amb l’autorització

prèvia de la comunitat de regants corresponent.

Les aigües procedents d’excedents de reg o de rebaix del nivell freàtic no es connectaran a la

xarxa de residuals (de conformitat amb l’article 8.c del Decret 130/2003 de 13 maig pel qual

s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS)

Els plans urbanístics municipals justificaran l’adequació al Decret 130/2003 de 13 maig pel

qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS)

Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del Programa de

Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU) a les successives actualitzacions del

mateix.

Els plans urbanístics municipals han de preveure les necessitats de tractament de les aigües

residuals, en funció del seu creixement previst.

Les noves connexions industrials a EDAR’s municipals estan limitades a que l’aportació

d’aigües industrials es aquestes no superi el 30 % del total de la càrrega de disseny (sempre

via “Conveni de Sanejament”). En el cas de no estar en aquest supòsit, els nous

desenvolupaments industrials hauran de preveure una depuració pròpia de les aigües

residuals que generin amb abocament directe/indirecte al DPH (previ a l’inici de l’activitat,

s’hauria de disposar de la corresponent Autorització d’Abocament, d’acord amb l’establert

als articles 245 i següents del RD 606/2003, de 23 de maig, que modifica el RDPH: en especial

els articles 253 i 260). En aquest cas, el planejament urbanístic que desenvolupi el sòl

industrial, haurà de preveure una reserva de sòl per tal d’implantar una EDAR pròpia, així

com incorporar les previsions d’obra i econòmiques, necessàries per a l’establiment

d’aquesta infraestructura ambiental.

El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la depuració de les aigües

residuals derivades del seu desenvolupament. En el marc d’aquest objectiu, en el PSARU

s’estableix la previsió de subscripció d’acords voluntaris entre l’Administració amb

competències urbanístiques, l’Agència Catalana de l’Aigua i els propietaris per tal de

formalitzar el compromís de col·laboració en matèria de sanejament de creixements

urbanístics. Conseqüentment, els Ajuntaments han d’articular, a través del Planejament

Urbanístic Municipal, la repercussió del cost global del sanejament de les aigües residuals de

les noves promocions urbanístiques. Així doncs, i tal i com està establert en el PSARU 2005,



els promotors que desenvolupin el Planejament Urbanístic (planejament derivat, polígons

d’actuació urbanística) hauran d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional

d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de sanejament: col·lectors en alta,

estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de l’EDAR i l’emissari

terrestre. L’operació es pot concretar via Conveni entre les parts (d’acord amb el model de

Conveni que figura a l’Annex 7 del PSARU 2005, que haurà de ser subscrit per l’Ajuntament,

propietaris afectats, Agència Catalana de l’Aigua i Ens Gestor, amb la finalitat d’executar el

sanejament amb les adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l’Ajuntament)

o altres instruments que responguin al mateix criteri, d’acord amb l’establert al PSARU 2005.

En els nuclis de població sense depuració (on es prevegin desenvolupaments urbanístics del

planejament i sigui inviable la signatura del “Conveni de Sanejament”), o simplement en el

supòsit que no fos d’interès per a l’Agència Catalana de l’Aigua i/o Promotors, la signatura

de l’esmentat “Conveni de Sanejament”, aquests nous sectors hauran de preveure la seva

pròpia depuració (amb la corresponent Autorització d’Abocament).

Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del Programa de

Reutilització d’Aigua a Catalunya i a les successives actualitzacions del mateix.

En zones urbanes consolidades, caldrà adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de

les aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials

(PSARI), del futur Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya i del Reglament de Serveis

Públics de Sanejament.

Es preveurà el pretractament dels abocaments industrials en aquelles indústries de nova

implantació en sectors consolidats.

Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar

correctament el sanejament de les aigües.

Es qualificaran els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos

en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei

d’urbanisme).

Es preveurà la implantació d’elements de retenció de les aigües del primer rentat dels

col·lectors de pluvials, així com separadors d’hidrocarburs en les xarxes de sanejament de

pluvials dels nous assentaments o infraestructures de mobilitat (quan escaigui).

S’introduiran mesures de control en origen per a la gestió del drenatge urbà (paviments

porosos, drens amb superfície vegetal, retenció temporal de volums d’aigua, disseny urbà per

minimitzar l’acumulació de contaminants en superfície, etc.)

La planificació derivada i els projectes d’infraestructures que derivin del PDU_PU han de

contemplar les mesures necessàries per a la preservació i no afecció de les aigües

subterrànies, tenint en compte l’establert a la Directiva 2006/118/CE, relativa a la protecció

de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament, i la seva transposició a

la legislació estatal, el Real Decreto 1514/2009, de 2 de octubre, por el que se regula la

protecció de las aguas subterráneas contra la contaminación y el deterioro.



8.3.2.5 En relació amb les zones inundables

Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin dels instruments

de Planificació de l’Espai Fluvial.

Els plans urbanístics municipals incloguin terrenys emplaçats en zones potencialment

inundables, i quan no es disposi d’estudis de detall aprovats per l’Agència Catalana de

l’Aigua, o l’INUNCAT no proporcioni informació decisiva, d’acord amb la Disposició transitòria

Segona del Reglament d’Urbanisme, caldrà que, entre la documentació urbanística, figuri un

estudi d’inundabilitat, que haurà de ser informat favorablement per l’Agència Catalana de

l’Aigua. L’estudi d’inundabilitat seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions

tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua. Març

2003). L’anàlisi hidràulic haurà de ser en règim gradualment variat (programa HEC-RAS o

similar), sempre i quan no es justifiqui que un estudi més senzill sigui suficient. Destacar que

en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del

transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en

format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000,

determinant les zones inundables d’acord amb els criteris establerts a l’apartat segon de la

Disposició transitòria segona del Reglament d’urbanisme.

Les figures de Planejament General (així com les seves revisions), les figures de Planejament

Derivat i els projectes d’urbanització que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU hauran de

ser compatibles amb l’article 5 “Directriu de preservació front als riscs naturals o

tecnològics”, l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, tenint-se en

compte també la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front

als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme”, i

la Disposició Transitòria Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de

planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el

Reglament de la Llei d’Urbanisme.

En les zones de Sòl Urbà Consolidat afectades per inundacions, i d’acord amb l’Article 6.5

“Directriu de preservació front als riscs d’inundació” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les limitacions dels usos i construccions

admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no

s’apliquen al sòl urbà, no obstant s’hauran de preveure les actuacions necessàries per a

l’adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació.

Haurà de considerar-se, també, el compliment de la “Directriu Bàsica de Planificació de

Protecció Civil davant el Risc d’Inundacions” (aprovada per Acord del Consell de Ministres de

9 de desembre de 1994, i publicada mitjançant Resolució de 31 de gener de 1995 al BOE núm.

38, de 14 de febrer de 1995).

Es realitzaran estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement

urbanístic envers els aqüífers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de

les aigües, rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).

S’adoptaran mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions

hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.



En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala

de més precisió, es consideraran en l’ordenació dels usos i les activitats i les altres

determinacions que contenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir

les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.

Es consideraran els punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i

encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document

tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que

interfereixen amb l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.

Es protegiran les lleres i minimitzar les intervencions en elles (desviaments, eixamplaments,

estretaments, enfonsaments, canalitzacions, entubaments...).

8.3.2.6 Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais

fluvials

Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de

matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic,

respectant les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.

Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els

seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus

traçats longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de

ribera .

Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es

situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones

morfodinàmicament actives i de risc d’erosió.

En tot cas i durant la fase d’instal·lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de

preservar al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable

l’afecció al mateix caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental

que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen

amb l’espai fluvial (ACA, 2006).

8.3.3 Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric

Els Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del

planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament

de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les

determinacions de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al

territori pel que fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art.

8.2 del Decret 322/1987).



Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en

l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes

estratègics de soroll (art. 23 de la Llei 16/2002).

Es programarà la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o

ordenances reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.

Es preveurà la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la

contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o de plans d’adequació de la il·luminació

exterior, si escau.

Es preveurà la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les

instal·lacions de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.

Es considerarà l’impacte de la contaminació acústica i lluminosa en tots els projectes

derivats del pla.

8.3.4 Altres directrius ambientals

Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la

seva urbanització i edificació. Tenir en compte els criteris de gestió del risc d’inundació

aplicats a la planificació dels usos del sòl establerts per la Direcció General de Protecció Civil

(veure annex II).

Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració

en el paisatge.

Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.

Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació i preveure millores en l’eficiència

energètica dels sistemes urbans, ampliant si s’escau els requeriments establerts pel Decret

d’ecoeficiència.

Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la

fauna. En sòl agrícola no s’haurien d’admetre (en tot cas es pot admetre un tancat amb paret

de pedra a la zona del voltant de les edificacions existents) i les que siguin per funcions

cinegètiques s’haurien de limitar al filats longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl

forestal s’hauria de prestar especial atenció per evitar trencar el paisatge i no impedir la

permeabilitat per a la fauna.

Promoure la minimització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels

materials de construcció (tant de les grans infraestructures de mobilitat com dels nous

creixements), fomentant la restauració, la reutilització i l’ús de materials reciclables i

reciclats.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI


9. SÍNTESI

9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental

L’objectiu principal d’aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant ISA) és facilitar que

el Pla director urbanístic del Pla d’Urgell (en endavant PDU_PU o Pla) pugui ser considerat i

analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics,

la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada.

El contingut de l’ISA s’estructura en els següents capítols:

- Capítol 1. Es descriuen els aspectes i elements ambientalment rellevants del Pla d’Urgell, i

se’n fa una diagnosi.

- Capítol 2: S’identifiquen els objectius, criteris, i obligacions de protecció ambiental que ha

d’atendre el Pla.

- Capítol 3: A partir de la diagnosi realitzada i dels requeriments normatius identificats en els

capítols precedents, es formulen els objectius ambientals del Pla. Aquests objectius són la

base de l’avaluació ambiental, atès que aquesta se centra en valorar l’assoliment o no dels

objectius ambientals per part de les propostes del Pla.

- Capítol 4. Es descriuen i s’avaluen les alternatives considerades per a l’ordenació global de

l’àmbit i es justifica l’elecció de l’alternativa seleccionada.

- Capítol 5. Es fa una descripció sintètica de la proposta del Pla per tal d’identificar i mostrar

quines actuacions són les que caldrà avaluar des del punt de vista ambiental.

- Capítol 6. S’identifiquen i s’avaluen els probables efectes significatius sobre el medi ambient

derivats de les propostes del Pla i s’estableixen mesures preventives, correctores i

compensatòries.

- Capítol 7. Es realitza una avaluació global del Pla i es justifica el compliment dels objectius

ambientals establerts.

- Capítol 8. S’estableixen mesures de seguiment i supervisió i determinacions per als plans

d’ordenació urbanística municipals i planejament i projectes derivats.

9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


9.2 Diagnosi, objectius i criteris ambientals.

La següent taula mostra una síntesi de la diagnosi realitzada i la relació amb els objectius

ambientals que es planteja el Pla.

Taula 9.1. Diagnosi sintètica i objectius ambientals del pla

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Pob

laci

ó

La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s. XX, especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis presenten una població pràcticament estancada des de mitjans del s. XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament.

Car

acte

ríst

iques

gen

eral

s de

l’àm

bit

Geo

mor

folo

gia

El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10%

Els Tossals de Torregrossa constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca.

Cob

erte

s de

l sò

l

Els conreus constitueixen el 90% de la superfície de la comarca. Els matollars i els prats i herbassars són testimonials i els boscos es poden considerar gairebé inexistents. La superfície ocupada per edificacions i infraestructures representa el 7% del territori.En el període 1987-2002 pràcticament s'ha doblat la superfície urbanitzada. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3%

Sòl no

urb

anit

zabl

e Elevada proporció (94%) de sòl no urbanitzable (SNU). Els termes amb menor proporció de SNU són Mollerussa (35%), seguida a molta distància de Fondarella (86%), Golmés (89%) i el Palau d'Anglesola (90%). Municipis com Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana tenen el 98% del terme en SNU.

Ocu

pac

ió i c

onsu

m d

e sò

l

Espai

s ob

erts

Uso

s ag

ríco

les

i ra

mad

ers

Actualment, el 96% de les terres llaurades són de regadiu. El sector agrari aporta el 13,5% del VAB de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, es detecten dos factors limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca.




A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita

11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial

Usos forestal

s

Els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en l’àmbit del Pla (3%), del qual, el 81% corresponen a matollars, prats i herbassars.

10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat

L’elevada densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes constitueixen una problemàtica rellevant en els espais oberts.

Vegeu objectiu 6

Important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions agràries, amb una superfície total ocupada superior, per exemple, a la de l’extensió urbana compacte.

És previsible que degut a l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.


Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment

L’elevada densitat ramadera de la comarca és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. L'any 1999 aquest índex se situava entorn el doble del que pot absorbir la Superfície Agrícola Utilitzada.

Existeixen 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que sumen un total de 137 hectàrees

Vegeu objectiu 1

Pro

ble

màt

iques

exi

sten

ts e

n e

ls e

spai

s ob

erts

: uso

s i ac

tivi

tats

im

pac

tants

Les instal·lacions de panells d’energia solar són un front potencial d’impactes en els espais oberts. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell. I algunes d'aquestes instal·lacions se situen en sòls amb d'alta aptitud agrícola.

Vegeu objectiu 1




Únicament s'identifica una urbanització residencial de baixa densitat i aïllada a la comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell.

Tot i la diversitat municipal, a nivell comarcal el model d’urbanització compacte, representat pels nuclis urbans i les seves extensions (397 ha - 58%), predomina sobre els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats), que tenen una extensió menor (289 ha - 42 %).Les promocions desenvolupades en els darrers anys en els nuclis petits segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.

2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos

Sist

ema

d’as

senta

men

ts i c

reix

emen

t urb

anís

tic

pot

enci

al

L’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable.

Ass

enta

men

ts

Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. S'hi identifiquen sis municipis implicats: Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp.


Pro

ble

màt

ica

espec

ífic

a del

med

i urb

à

Es plantegen molts dubtes i enfrontaments a l’hora de definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement: els encontorns dels pobles ofereixen una imatge força caòtica.

Vegeu objectiu 3

Mob

ilit

at

Infr

aest

ruct

ure

s vi

àrie

s i

ferr

ovià

ries

Existeix un potent corredor d'infraestructures viàries i ferroviàries que creuen l'àmbit d'est a

oest (A-2, N-IIa, ferrocarril convencional) i que constitueixen una forta barrera entre el

nord i el sud de la comarca. Es preveuen noves infraestructures viàries i ferroviàries amb forta incidència potencial sobre el territori (connexió Miralcamp-el

palau d'Anglesola - via orbital; autovia A-27, eix transversal ferroviari)

4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes




Car

acte

ritz

ació

de

la m

obilit

at e

n

l’àm

bit

l’

àmbit

del

Pla

Existeix una forta dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de

serveis i de llocs de treball a la qual es desplaça diàriament gran part de la població

de la resta de municipis de la comarca. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa

raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.

Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el

trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis

5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic

Inci

dèn

cia

del

mod

el u

rban

ísti

c i

terr

itor

ial so

bre

la

mob

ilit

at

La tipologia dels assentaments de la comarca és majoritàriament compacte. La potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos. Les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix d’infraestructures possibilita la reducció de la mobilitat obligada.

Vegeu objectiu 5

Els rius que travessen la comarca tenen molt poca entitat i en diversos trams es desdibuixen en la xarxa de canals i sèquies els quals constitueixen els únics cursos d'aigua amb caràcter permanent o semipermanent.

No obstant l'anterior, el riu Corb a l’alçada del nucli dels Arcs, adopta un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara, i en algun tram, fins i tot té vegetació arbòria.

Vegeu objectiu 9.

Curs

os s

uper

fici

als

Les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments industrials i urbans de sistemes unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia.

Vegeu objectiu 7

Cic

le d

e l’

aigu

a

Aig

ües

subte

rràn

ies

Els nitrats derivats de l'agricultura intensiva i de les dejeccions ramaderes i, en menor grau, els plaguicides, els abocaments industrials i els abocaments de les EDARs són les principals afeccions a les aigües subterrànies de la comarca. Tota la comarca està designada com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries d'acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües





Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat

Rec

urs

os h

ídri

cs

El volum total d’extraccions d'aigües subterrànies és elevat ( uns 18 hm3 anuals, el 80% dels quals són per usos agrícoles) tot i que els recursos disponibles d’aigües subterrànies són molt superiors (uns 95 hm3 anuals). El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per nitrats. La major part dels recursos hídrics són d’origen superficial (concessió de 630 hm3

anuals del canal d'Urgell). A banda dels usos agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o ramaderes no connectades a la xarxa pública. La gran demanda d’aigua fa necessària l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal.



Con

sum

act

ual

i p

oten

cial

Diversos municipis de la comarca disposen de Pla Director d'abastament d'aigua.

Segons la informació disponible i les estimacions efectuades els principals consums d'aigua de la comarca són, amb molta diferència, per a usos agrícoles.

Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència)

Sanej

amen

t

Hi ha diversos municipis les aigües residuals dels quals no reben tractament.

Alguns sistemes de sanejament requereixen d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic associat.

La superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de sanejament genera actualment problemes de capacitat de tractament i d’evacuació de la xarxa, entre d’altres. La capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient.

En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell.


Am

bie

nt

atm

osfè

ric Capacitat i

vulnerabilitat als diferents contaminants

La vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants és nul·la o molt baixa. La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa.

Vegeu objectiu 5.





Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.


No es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades

Contaminació electromagn

ètica

Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.

Contaminació odorífera

La problemàtica de contaminació odorífera per activitats properes a àrees residencials o per l’activitat ramadera és puntual i no té una rellevància significativa a la comarca.

Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera

Consum actual i

potencial

El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, fins a situar-se entorn els 9000 MWh. El principal consumidor d’electricitat és el sector domèstic (44% al 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari i primari (17%).

No es disposa de dades de consums finals d'altres fonts energètiques.


Ener

gia

Generació i distribució

Gran nombre d'instal·lacions generadores d’energia solar fotovoltaica autoritzades. La majoria se situen al nord de la Comarca i en espais antigament ocupats per conreus. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.

Vegeu objectiu 1

Ges

tió

de

resi

du

s

Gen

erac

ió i g

esti

ó de

resi

dus

munic

ipal

s

L’índex comarcal de generació de residus municipals és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007, inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. El percentatge de recollida selectiva és sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica a finals de l’any 2008 és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.

El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades

Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes




Generació i gestió de residus

industrials

La major part dels residus i industrials declarats són residus no especials (97%) i generats per indústries del sector alimentari. Només el 3% corresponen a especials (majoritàriament sanitaris).


residus de la construcció

A Miralcamp es localitzen dues instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en una planta de triatge i un dipòsit controlat. És prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions


dejeccions ramaderes

Existència d’una instal·lació autoritzada per a la gestió de les dejeccions ramaderes i dues instal·lacions més en fase de proves.

Espais naturals protegits

Els espais naturals protegits (458 ha) representen només l'1,5% del territori comarcal i responen a la protecció dels darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial i Pla d'usos i gestió.

Sòls de protecció

especial del PTPP

El PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície de la comarca establint una xarxa d'espais protegits. Es tracta de la comarca de l’àmbit de les terres de Lleida amb menor percentatge de sòl de protecció especial, molt per sota de la mitjana de l’àmbit (48%).

Hàb

itat

s d’i

nte

rès

com

unit

ari

La superfície d’hàbitats d’interès comunitari és molt reduïda (6,97 ha - 0,02% de la superfície comarcal) i es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària. La proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial. No obstant això, el 15% de l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial.

Mat

riu t

erri

tori

al:

pat

rim

oni nat

ura

l, b

iodiv

ersi

tat

i co

nnec

tivi

tat

ecol

ògic

a

Hàb

itat

s am

enaç

ats

El 98 % d’aquests hàbitats ja han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial. Només un d'ells té un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%). Es tracta d’un hàbitat molt rar però no amenaçat. L’extensió en termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala





Zones Humides

Dues zones humides incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: l’Estany d’Ivars i Vila-sana (126 ha) i Préstec de Linyola (<0,5 ha).

Espais d’interès geològic

No hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya

Boscos d’utilitat pública

No hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH

Àrees de protecció de

fauna salvatge

autòctona

No hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge

Reserves Nacionals de

caça

No hi ha declarada cap reserva nacional de caça

Espais d’interès per

espècies amenaçades

La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció. Únicament l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, té un percentatge significatiu en sòl de protecció preventiva. Es tracta de la part més alterada i degradada per l’activitat humana.

Vegeu objectiu 8

El manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures, passa per la preservació de certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com els marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural.

9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal

Espai

s d’i

nte

rès

connec

tor

i punts

crí

tics

Tot i que la xarxa de canals, regs i sèquies en alguns casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.

Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies




Bona part dels espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció. Únicament una part del què s'ha anomenat Connector de Mollerussa se situa en sòl de protecció preventiva. Tot i que es tracta d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada pel PTPP.

Vegeu objectiu 8

L'autovia l’A-2, la via ferroviària Barcelona – Lleida i la carretera N-IIa, exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna i tenen un efecte sinèrgic. Els punts on les infraestructures actuals o previstes intercepten els espais d’interès connector cal considerar-los punts crítics per a la connectivitat.

Vegeu objectiu 4

Alt

res

espai

s o

elem

ents

nat

ura

ls

d’i

nte

rès

Els hàbitats associats als cursos d'aigua (canals, sèquies i desguassos i basses) constitueixen espais d'interès natural i és rellevant evitar la seva eliminació causada per entubaments i pavimentacions que destrueixen la vegetació en els llits i les vores d'aquests cursos.

Vegeu objectiu 9.

La transformació en regadiu del territori, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua

La pràctica totalitat de l'àmbit del Pla s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà.

Vegeu objectiu 11

Unit

ats

de

pai

satg

e

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida identifica patrons agrícoles significatius, tossals que estructuren la trama agrícola i fileres d’arbres i banquetes arbrades com a espais amb valors paisatgístics especials a protegir. El catàleg estableix objectius de qualitat paisatgística específics per cada unitat de paisatge i un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los

Vegeu objectiu 11

Àmbits de vulnerabilitat paisatgística

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació

Vegeu objectiu 11

Qual

itat

del

pai

satg

e i pat

rim

oni cu

ltura

l

Amenaces i oportunitats

Ja recollides en d'altres apartats




Existeixen mancances en el tractament conjunt dels nuclis històrics

Destaca l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals com a espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials d’interès. Hi ha projectes incipients d'aprofitar el gran potencial d'aquests espais per al gaudi social i la promoció turística del territori.

Pat

rim

oni cu

ltura

l

Existència d'espais i elements d'interès històric, arquitectònic i arqueològic i d'arbres d'interès.

12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic

Ris

c d’i

nundac

ions

La delimitació de zones inundables de la planificació sectorial actualment disponible no reflecteix la problemàtica real del territori en front al risc d'inundació, el qual constitueix actualment un problema molt significatiu en diversos municipis. El desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions significatives de terrenys amb afectacions a propietats i a la xarxa viària. La impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs s'apunten com les causes principals.

13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc

Risc d'incendis forestals

El risc d’incendis forestals és baix a tota la comarca.

Risc sísmic

La comarca es troba en la zona sísmica d’intensitat VI. El risc sísmic no és significatiu i no té implicacions urbanístiques pel PDU_PU

Risc químic

A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions

Risc per transport de mercaderies

perilloses

L'important flux de vehicles amb mercaderies perilloses que circula per l'autovia A-2 fa que diversos municipis de l'àmbit hagin d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT

Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic

Àre

es d

e ri

sc

Zones vulnerables a

la contaminació

per nitrats

La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries

Vegeu Objectiu 6



9.3 Avaluació d’alternatives generals

Les alternatives generals considerades en el marc de l’avaluació ambiental del Pla han estat les

següents:

Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell

De l’avaluació realitzada en relació amb l’assoliment dels objectius ambientals plantejats per part

de cada alternativa es conclou que la proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell aporta

propostes i mesures que milloren la situació actual en relació amb els objectius ambientals, atès

que comporta millores per a l’assoliment de gran part dels objectius.

9.4 Conclusions de l’avaluació

Una vegada analitzades les propostes del Pla que poden tenir repercussions ambientals

significatives, tant positives com negatives, i avaluades aquestes repercussions o impactes, l’ISA

conclou que el Pla director del Pla fa una contribució positiva en termes ambientals, especialment

significativa en aquells aspectes relacionats amb la protecció especial dels espais oberts, la

connectivitat ecològica, el paisatge i la mobilitat sostenible.

L’avaluació realitzada conclou que el Pla assoleix substancialment 15 dels 21 objectius ambientals

plantejats, i els altres 6 s’assoleixen parcialment.

Els objectius que s’assoleixen substancialment són els següents:

Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les

edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no

urbanitzable.

Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades,

generadores de major mobilitat.

Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot

les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.

Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més

eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum

energètic.

Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en

funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles

funcions alternatives, compatibles ambientalment.

Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat

abastament i sanejament de les aigües.



Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl

d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i

qualitat.

Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.

Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus,

en especial de les dejeccions ramaderes.

Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva

inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir

especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars,

prats i comunitats estèpiques.

Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper

com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb

la seva funció principal.

Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema

escassetat.

Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa

hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.

Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius

paisatgístics establerts per la planificació sectorial.

Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús

públic i turístic.

Els objectius que el Pla assoleix parcialment són els següents:

Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els

creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.

Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes

de consum i contaminació de les aigües.

Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels

criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).

Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la

contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.

Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.

Finalment, en relació amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi

climàtic, es conclou que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la

vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.



En cap cas les propostes del Pla suposen una contradicció amb cap objectiu ambiental que permeti

concloure que tal objectiu no s’assoleix.

El principal impacte ambiental negatiu de les propostes del Pla és el potencial consum de sòl per

part de les noves àrees d’activitat econòmica que es proposen (Sector d’Activitat Econòmica

supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats) i per part de les noves infraestructures viàries

(bàsicament pel traçat de la Via Orbital, ja prevista pel PTPP per l’oest de Mollerussa i a la que el

PDU_PU li afegeix un traçat complementari per l’est, i per part dels nous traçats indicatius per a

variants dels nuclis).

Pel que fa al consum de sòl derivat de les propostes d’assentaments, l’impacte més significatiu

deriva de la implantació del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal, situat, això sí, en una

localització central i òptima en termes d’ocupació del sòl i de mobilitat sostenible.

En relació amb els creixements dels nuclis urbans de la comarca, el Pla fa propostes indicatives i, en

tot cas, haurà de ser el planejament municipal qui justifiqui la necessitat i oportunitat i el

compliment de les estratègies del PTPP.

El desenvolupament potencial d’aquests nous sectors, especialment la implantació del Sector

d’Activitat Econòmica, tenint en compte les dimensions que indicativament es proposen, suposarà

un significatiu increment del consum de recursos (aigua i energia) i de generació d’aigües residuals i

de residus.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 10. CRÈDITS


10. CRÈDITS

MINUARTIA, Estudis Ambientals

Coordinació dels treballs d’avaluació ambiental:

Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals

Equip redactor de l’ISA:

Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals

Roser Campeny Valls, Doctora en Biologia

Alba Daranas Llopart, Llicenciada en Ciències Ambientals

Marc Fernández Bou, Enginyer de forests

Marcel Fontanilles Puigdefàbregas, Llicenciat en Ciències Ambientals

Vicenç Planas Herrero, Enginyer Agrònom

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES


11. FONTS CONSULTADES

11.1 Bibliografia

ALDOMÀ, I., GUERRERO, M. 2000. El Pla d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i

social i ordenació del territori. Manuscrit.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2003. Delimitació de zones inundables per a la redacció de

l’INUNCAT. Conques internes de Catalunya. Revisió octubre 2003. Departament de Medi Ambient,

Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2005. Document IMPRESS de diagnosi del risc d'incompliment

d'objectius de la Directiva marc de l'aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat

de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2008. L’Aigua a Catalunya: diagnosi i propostes d’actuació :

esquema provisional dels temes més importants que es plantegen en la redacció del Pla de Gestió

del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat

de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2009. Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg

agrícola. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA. 2009. Pla territorial sectorial d’infraestructures de Gestió de

Residus Municipals de Catalunya 2005-2012. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat

de Catalunya.

ATM Àrea de Lleida. 2009. Pla de serveis de les comarques de La Noguera, El Pla d’Urgell i Les

Garrigues. Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida. Generalitat de Catalunya.

CAPELL,M., VILLAR, J.M. 2009. Caracterització de les aigües de drenatge utilitzades per regar

dintre de la zona regable del canal d’Urgell, a la comarca del pla d’Urgell. Institut Tècnic

d’Assessorament i gestió Integrat.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA RAMADERIA I PESCA. 2000. Mapa d’aptitud agrícola dels sòls de la

comarca del Pla d’Urgell per a tecnologia de reg tradicional. Escala 1:50.000. Elaborat a partir del

Mapa de Sols de Catalunya (1:25.000) utilitzant la informació emmagatzemada al sistema

d'informació de Sòls i Usos del Sòl de Catalunya mitjançant programari ARC INFO. Secc d'Avaluació

de Recursos i Noves Tecnologies. Serveis d'Agricultura.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. 2009. Programa de Desenvolupament

Rural 2007-2013. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. Sd. Pla de regadius de Catalunya

2007-2011. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES. 2009. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat

de Catalunya.

11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. 1995. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de

l’Estany d’Ivars – Vilasana. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2005-2007. Manual dels hàbitats de Catalunya.

Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts

pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. J. Vigo, J. Carreras i A. Ferré, eds.). Departament

de Medi Ambient i Habitatge.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2010. Pla especial de protecció del medi natural i

del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida i el pla de gestió d'aquests espais.


DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2007. Pla territorial parcial de Ponent

(Terres de Lleida). Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla d’aeroports, aeròdroms i

heliports de Catalunya 2009-2015. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla de transports de viatgers de

Catalunya 2008-2012. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla estratègic de la bicicleta.


DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2010. Pla director urbanístic per a la

concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix transversal ferroviari.


DEPARTAMENT D’INTERIOR. 1999. Pla Especial d’emergències pel cas d’accidents en el transport de

mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT). Generalitat de

Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2003. Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT).


DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2006. Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya

(INUNCAT). Actualització 2006. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2007. Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya

(PLASEQCAT). Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2007. Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya

(INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada al 2007). Generalitat de Catalunya.

ESTRADA, J., FANLO, E. & ROCA, J. R. 2003 Estudi de base del planejament territorial per a la

definició del sistema d’espais naturals de Ponent. Manuscrit. Departament de Política Territorial i

Obres Públiques.

INSTITUT DEL MEDI AMBIENT I CIÈNCIES SOCIALS SL. 2005. Pla Director de modernització de la Zona

Regable dels Canals d’Urgell.(Clau: E1-UR-02972).

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES


MARTÍNEZ, J.A., BLANCO, O., BOIXADERA, J. 2000. Avaluació del territori de Lleida per a usos

agrícoles. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Programa per al Planejament

Territorial.

MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D. 2008a. Programa Leader.

Diagnosi comarcal del Pla d’Urgell. Universitat de Lleida

MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D., 2008b. Línies

estratègiques comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Universitat de Lleida

OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006. Catàleg del paisatge de Terres de Lleida. Departament de

Política Territorial i Obres Públiques.

11.2 Pàgines web

Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp

Web del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR

Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/

Web de l’IDESCAT

http://www.idescat.net/

Web de l’Agència Catalana de l’Aigua

http://www.gencat.cat/aca

Web de l’Agència de Residus de Catalunya

http://www.arc-cat.net/ca/home.asp

Web del Consell Comarcal del Pla d’Urgell

http://www.plaurgell.cat/

Web de l’Estany d’Ivars i Vila-sana

www.estanyivarsvilasana.cat

Web de REGSA Regs de Catalunya S.A.U.

http://www.regsa.cat/

Web de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell

http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp�

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp�

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR�

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/�

http://www.idescat.net/�

http://www.gencat.cat/aca�

http://www.arc-cat.net/ca/home.asp�

http://www.plaurgell.cat/�

http://www.estanyivarsvilasana.cat/�

http://www.regsa.cat/�

11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL


http://www.canalsurgell.com/

Web de la Xarxa de custòdia del territori

http://www.custodiaterritori.org/

11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades

CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS

Mapa de Cobertes del sòl v.3 (2007).

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

Bases disponibles de cartografia ambiental a la web del DMAH.

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

Base topogràfica 1:5.000 v2.0.

Base topogràfica 1:50.000 v3.1.

Model Digital d’Elevacions de Catalunya (15 x 15 m).

Ortofotomapa 1:5.000 v5.0.

http://www.canalsurgell.com/�

http://www.custodiaterritori.org/�

CARTOGRAFIA

Plànol 1. Situació

Plànol 2. Pendents

Plànol 3. Cobertes del sòl

Plànol 4. Cobertes del sòl: espais agrícoles

Plànol 5. Aptitud agrícola del sòl

Plànol 6. Cobertes del sòl: espais forestals

Plànol 7. Cobertes del sòl: improductiu artificial

Plànol 8. Planejament urbanístic vigent: classificació del sòl

Plànol 9. Infraestructures viàries i ferroviàries existents i previstes

Plànol 10. Xarxa hidrogràfica

Plànol 11. Protecció envers la contaminació lluminosa

Plànol 12. Espais naturals protegits

Plànol 13. Sistema d'espais oberts del PTPP

Plànol 14. Hàbitats d'interès comunitari

Plànol 15. Hàbitats d'interès comunitari prioritari en sòl de protecció preventiva

Plànol 16. Hàbitats rars o amenaçats

Plànol 17. Hàbitats rars o amenaçats en sòl de protecció preventiva

Plànol 18. Zones humides

Plànol 19. Espais naturals d’interès regional, comarcal i local d’especial valor per a la fauna

Plànol 20. Espais d’interès per a la fauna en sòl de protecció preventiva

Plànol 21. Connectivitat

Plànol 22. Espais amb valors paisatgístics especials a protegir

Plànol 23. Camins ramaders

Plànol 24. Inundabilitat

Plànol 25. Risc bàsic d'incendis forestals

Plànol 26. Plànol de Síntesi: diagnosi ambiental

Plànol 27. Principals propostes PDU_PU: espais oberts

Plànol 28. Canvis en el sistema d’espais oberts respecte al PTPP

Plànol 29. Principals propostes PDU_PU: assentaments

Plànol 30. Principals propostes PDU_PU: infraestructures de la mobilitat

ANNEXOS

ANNEX 1. ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC

Patrimoni arquitectònic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat

Creu de terme de Bullidor Barbens

Comanda de Barbens Barbens

Castell i església del Bullidor Barbens.El Bullidor

Torre del Telègraf Bell-lloc d'Urgell

Peu i capitell de creu de terme Castellnou de Seana

Capitell de creu de terme Castellnou de Seana

Castell de Montsuar Ivars d'Urgell

Castell de Linyola Linyola

Cal Castell Poal, el

Castell de Torregrossa Torregrossa

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Patrimoni arquitectònic incoat com a BCIN al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat

Casa segle XVII (Ca l'Apotecari) Vilanova de Bellpuig


Elements o conjunts declarats BCIL en l’àmbit del Pla d’Urgell inclosos a l’inventari del Patrimoni

Arquitectònic de Catalunya Nom del BCIL Localitat

Eix Carrer Major Pl. Cavallers Malta, Pl. Església, C/ St. Domenec Barbens

Església de Nostra Senyora de l'Assumpció (Església parroquial de Santa Maria)

Bellvís

Casal municipal de Miralcamp Miralcamp

Església parroquial de Sant Miquel Miralcamp

Xemeneia Jan Bru Miralcamp

Església parroquial de Sant Joan Baptista Palau d'Anglesola, el

Cal Graells Poal, el

Casa Utxafava Vila-sana


Altre patrimoni arquitectònic en l’àmbit del Pla d’Urgell inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de

Catalunya

Nom Localitat

Església parroquial de Santa Maria Barbens

Cal Veciana Barbens

Església parroquial de Sant Miquel Bell-lloc d'Urgell

Creu de terme Bell-lloc d'Urgell

Rectoria Bell-lloc d'Urgell

Cal Pubill Bell-lloc d'Urgell

Cal Fam Bell-lloc d'Urgell

Cal Bosch Bell-lloc d'Urgell

Cal Codina Bell-lloc d'Urgell

Cal Calvet Bellvís

Casa de la vila de Bellvís Bellvís

Habitatge al carrer Major 11 Bellvís

Pilar de l'Anunciació Bellvís

Tossal de les Sogues Bellvís

Cal Borràs Bellvís

Cal Bufalà Bellvís

Santuari de la Mare de Déu de les Sogues (el Miracle) Bellvís

Cal Cava Bellvís

Cal Ceprià Bellvís

Molí de l'Adam Bellvís.Descampat

Església parroquial de Sant Antoni Bellvís.Els Arcs

Cafè Modern Castellnou de Seana

Església parroquial de Sant Joan Baptista Castellnou de Seana

Ajuntament Castellnou de Seana

Cal Peretó Castellnou de Seana

Cal Rafel Castellnou de Seana

Cal Galitó Castellnou de Seana

La Farinera Castellnou de Seana

Església Parroquial - Convent dels Aubacs Fondarella

Ermita de Sant Sebastià Fondarella

Cal Combelles - Lo Castell Fondarella

Cal Renyé Fondarella

Cal Viudes Fondarella

Cal Ros Fondarella

Cal Pere Pou Fondarella

Cal Serrano Fondarella

Nom Localitat

Creu de Terme Golmés

Mas Pons Golmés

Cal Postilló Golmés

Casa Pairal de Cal Metge Golmés

Cal Marquet Golmés

Cal Patet Golmés

Cal Calbís Golmés

Cal Manuelet Golmés

Església parroquial de Sant Salvador Golmés

Cal Felip Golmés

Cal Toldrà Golmés

Escoles (CEIP Francesc Arenes) Golmés

Pilastra dels Fondets o del Salt del Duran Golmés

Pont del cap del Terme Golmés

Església parroquial de Sant Andreu Ivars d'Urgell

Mas de la Cendrosa Ivars d'Urgell

Cal Sant Ivars d'Urgell

Cal Segarreta Ivars d'Urgell

Graner del Senyoriu de Montaler Ivars d'Urgell

Ermita de la Mare de Déu d'Horta Ivars d'Urgell

Capelleta Exterior Ivars d'Urgell

Masia de Montaler Ivars d'Urgell

Molí de l'Estany Ivars d'Urgell

Molí del Novell i Molí de la Cendrosa Ivars d'Urgell

Torre Torallla Ivars d'Urgell. Vallverd

Creu de Terme de Vallverd Ivars d'Urgell. Vallverd

Església de Sant Miquel Ivars d'Urgell. Vallverd

Església Parroquial de Santa Maria Linyola

Llindes Linyola

Carrer Major i Plaça de l'Església Linyola

Creu de Terme de les Oliveres Linyola

Sector del Centre Històric de Linyola Linyola

Casa del carrer Major, 3 de Linyola Linyola

Cal Galceran Linyola

Molí d'Oli Linyola

La Font Vella Linyola

Rectoria Miralcamp

Capella del Convent de les Monges Miralcamp

Habitatge a Miralcamp Miralcamp

Nom Localitat

Lo Sindicat Miralcamp

Església parroquial de Sant Jaume Mollerussa

Capella de Sant Isidor Mollerussa

La Vilaclosa Mollerussa

Cal Bosch Mollerussa

Cal Jaques Mollerussa

Torre Noguesa Mollerussa

Torre Culleré Mollerussa

Habitatge a l'avinguda de la Generalitat, 12 Mollerussa

Cases Barates Mollerussa

Casa Pintó Mollerussa

Bloc de pisos plaça Major, 17 Mollerussa

Casa Vilaró Mollerussa

Cal Menutx Mollerussa

Casa Niubó Mollerussa

Casa Rembler Mollerussa

Cal Castelló Mollerussa

Casa Prim Mollerussa

Ca l'Ishanda Mollerussa

Casa al canal d'Urgell Mollerussa

Molí d'Oli de Cal Calçoner (Molí de Cal Farran) Mollerussa

Estació del Nord Mollerussa

La Forestal d'Urgell Mollerussa

La Farinera Mollerussa

Cal Cobatxo Mollerussa

Creu de Terme Mollerussa

Societat recreativa l'Amistat Mollerussa

Edifici Cultural Mollerussa

Centre d'atenció primària Mollerussa

Ajuntament de Mollerussa Mollerussa

Cal Duc Mollerussa

Plaça de l'Ajuntament Mollerussa

Habitatges Pau Casals Palau d'Anglesola, el

Ajuntament Palau d'Anglesola, el

Sindicat Agrícola Palau d'Anglesola, el

Pont de Pedra Palau d'Anglesola, el

Fassina (Cups De Palau d'Anglessola) Palau d'Anglesola, el

Creu de terme Palau d'Anglesola, el

Cal Miqueló Palau d'Anglesola, el

Nom Localitat

Edifici d'habitatges a la plaça Major, 5 Palau d'Anglesola, el

Cal Blasió Palau d'Anglesola, el

Cal Massot Palau d'Anglesola, el

Cal Iseta Palau d'Anglesola, el

Capelleta de Santa Llúcia Palau d'Anglesola, el

Cal Felipet Palau d'Anglesola, el

Llinda al carrer Sant Joan 5 Palau d'Anglesola, el

Masia de l'Empriu Palau d'Anglesola, el. Partida de l'Empriu

Edifici a la Plaça Major, 4 (Cal Pere Bassa) Palau d'Anglesola, el.Primer eixample

Creu de Terme Poal, el

Església Parroquial de Sant Joan Baptista Poal, el

Cal Puig Poal, el

Carrer Major Poal, el

Estació Carrilet Poal, el

El Molinet Poal, el

Creu del Molinet Poal, el

Casa Principal Poal, el

Casa Gené Poal, el

Habitatges en Filera Poal, el

Cal Francés Poal, el

Els Molinets Poal, el

Casa de la vila de Sidamon Sidamon

Església parroquial de Sant Bartomeu Sidamon

Escoles Municipals Sidamon

Cal Cabalé Sidamon

Cal Miqueló Sidamon

Església parroquial de l'Assumpta Torregrossa

Ajuntament Torregrossa

Portal medieval de Torregrossa Torregrossa

Capella de Sant Roc Torregrossa

Cal Farré Torregrossa

Cal Jaumet Torregrossa

Cal Salvia Torregrossa

Casal Torregrossa

Cal Majo Torregrossa

Habitatge al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 1 Torregrossa

Església de Sant Bartomeus de Margalef Torregrossa

Església de Santa Maria de Margalef Torregrossa

Pou Bo Torregrossa

Nom Localitat

Biblioteca Pública - Llar de Jubilats Torregrossa

Habitatge unifamiliar Torregrossa

Monument a la Sardana Torregrossa

Casal-Palau dels Ducs d'Almenara Torregrossa.Margalef

Església parroquial de Sant Miquel Vila-sana

Benefici de Sant Antoni (Torre del Fraret) Vila-sana

La Casa Vella Vila-sana

La Novella Alta Vila-sana

Novella Baixa Vila-sana

Torre Celestino Vila-sana

Cal Chamà (Torre del Xammar) Vila-sana

Masia Felip (Masia Montserrat o Colònia Agrícola de Montserrat) Vila-sana

Cal Senyor (La Casa de Dalt) Vila-sana

Cementiri Vilanova de Bellpuig

Església parroquial de Sant Pere Vilanova de Bellpuig

Antic Ajuntament Vilanova de Bellpuig

La Facina Vilanova de Bellpuig

Cal Palau Vilanova de Bellpuig

Cal Martí Vilanova de Bellpuig

Cal Tudela Vilanova de Bellpuig

Font de l'Anjua Vilanova de Bellpuig

Creu de terme Vilanova de Bellpuig

Casella de la Turbina Vilanova de Bellpuig


Patrimoni arqueològic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat

Castell de Barbens Barbens


Altre patrimoni arqueològic inclòs a l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya al Pla

d’Urgell Nom Localitat

Aguilella (Guinella, la) Barbens

Gurugú Barbens

Cantaperdius Bellvís

Tossal de les Sogues (Castell de Sagàs) Bellvís

El Tossal - II Golmés

Nom Localitat

Cendrosa, la Ivars d'Urgell

Església Parroquial de Santa Maria Linyola

Bellfort Miralcamp

Tossal del Molinet (Tossal del Molinot; Tossal del Molí; Tossal de la Mola) Poal, el

Tossal, lo Poal, el

Pena - IV Puigverd de Lleida (Segrià) / Torregrossa

Carrerada, la Sidamon / Torregrossa

Tossal de les Tenalles Sidamon

Margalef - I Torregrossa

Margalef III Torregrossa

Margalef IV Torregrossa

Margalef-Ii Torregrossa

Pena - I Torregrossa

Pena - II Torregrossa

Pena - III Torregrossa

Tossal del Silleret Torregrossa

Vilaplana Torregrossa

Vimpeli (Vimpèleg) Torregrossa

Novella Baixa Vila-sana

Pleta, la Vila-sana

Vilot Vila-sana


ANNEX 2. PROPOSTA DE MESURES I ACCIONS PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA DEL

CATÀLEG DEL PAISATGE DE TERRES DE PONENT

OBJECTIU 1

Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i

endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans

CRITERIS

Promoure accions per tal de recuperar el patrimoni urbà.

Desenvolupar plans especials de rehabilitació dels nuclis urbans d’interès.

Protegir determinats espais agrícoles en actiu que llinden amb del territori urbà o periurbà

com elements que afegeixen qualitat paisatgística i ambiental, sobretot al límit de contextos

urbans densos.

Establir normes generals per a la senyalètica dels municipis.

Promoció d’estudis adreçats a l’adequació lumínica de l’enllumenat públic municipal i

l’aprovació d’ordenances reguladores del cel nocturn a tots els municipis.

ACCIONS

Incorporar els trams urbans amb valor paisatgístic o perfils (skyline) en el catàleg de béns que

formen part de la documentació dels POUM.

Identificar i senyalitzar els itineraris d’interès paisatgístic urbà.

Elaboració de cartes de colors i memòries de qualitat dels materials de les façanes,

paraments i cobertes en el marc del POUM que garanteixin la integració dels edificis en el seu

entorn urbà i preservin el caràcter constructiu de cada zona.

Incorporar progressivament arbrat als carrers, passeigs i viari urbà en general adaptant a

cada cas les espècies arbòries adequades a les amplades, orientació, amplada de la vorera i

requeriments generals del carrer.

OBJECTIU 2

Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats

reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans

CRITERIS

Promoure un poblament compacte a l’entorn dels nuclis urbans ja consolidats evitant la

creació de nous assentaments urbans sense contigüitat a les trames existents i prioritzant la

urbanització que relligui les trames disperses de la perifèria i reompli els buits intersticials.

Evitar la transformació dels perfils topogràfics i l’afectació de les panoràmiques i visuals des

de la trama urbana vers els espais oberts.

Respectar la continuïtat funcional dels canals, banquetes i sistemes de reg i, en la mesura del

possible, mantenir-los descoberts i amb un tractament paisatgístic adequat.

Minimitzar l’impacte de les infraestructures viàries i ferroviàries de gran capacitat existents

sobre els assentaments urbans per preservar la tranquil·litat i el benestar dels seus residents,

al mateix temps que s’assegura la mobilitat.

Implicar la població local en els programes de participació ciutadana en el marc dels POUMs.

Incorporar la regulació de la contaminació acústica i lluminosa en els nous creixements per

garantir el gaudi del paisatge nocturn i acústic dels residents.

Conservar els elements històrics i culturals de paisatge que identifica el catàleg: ermites,

castells, masies, arbres, elements de pedra seca, etc. en les noves extensions urbanes.

ACCIONS

Elaborar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

de Catalunya, una normativa de criteris arquitectònics (volums, tipologies de construccions i

materials, colors, etc.) per al paisatge urbà de Terres de Lleida.

OBJECTIU 3

Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos

naturals i l’ús turístic i de gaudi

CRITERIS

Buscar fórmules urbanístiques que permetin relligar o donar algun tipus de continuïtat als

espais verds urbans (parcs, places, passeigs, etc.) respecte els espais oberts circumdants.

Evitar l’ocupació mitjançant infraestructures o conversions en sòl urbanitzable dels

connectors ecològics i paisatgístics de Terres de Lleida, d’acord amb la cartografia temàtica

d’aquest catàleg.

Vetllar pel manteniment de la vocació agrícola de les àrees que envolten els espais protegits,

atesa la seva funció d’àrea tampó.

Vetllar perquè els plans especials de protecció i millora del medi natural i del paisatge, o

figures anàlogues d’ordenació d’espais protegits, accentuïn els continguts en matèria de

paisatge.

Facilitar i promoure les iniciatives voluntàries de conservació de la natura i el paisatge

mitjançant, entre altres, les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i Forestal (ADF) i les

entitats de custòdia del territori.

Promoure la declaració d’espais d’interès natural a escala de planejament municipal o

figures anàlogues amb participació dels municipis i la ciutadania.

Incorporar el vector acústic en l’elaboració de mapes de capacitat acústica dels municipis

com a valor associat a la tranquil·litat lligat al paisatge. Tot plegat, mitjançant la delimitació

de les zones de sensibilitat acústica alta o i fins i tot zones d’especial protecció de la qualitat

acústica (ZEPQA).

ACCIONS

Elaborar un Pla de valorització del potencial turístic basat en paisatge de Terres de Lleida

amb determinació de rutes i miradors, patrimoni natural, arquitectònic, cultural, etc.

Creació de rutes paisatgístiques pels espais naturals més destacats que promoguin el seu

coneixement i gaudi, partint dels itineraris paisatgístics establerts en el catàleg. Les rutes

haurien d’enllaçar viari rural, espais naturals i nuclis.

Elaboració d’un pla de restauració dels paisatges d’alt valor ecològic i paisatgístic en retrocés

o sotmesos a afeccions o abandonament.

Elaboració de campanyes de sensibilització sobre la importància de protegir i ordenar els

espais naturals incidint també, en el seu ús recreatiu mitjançant la planificació integrada

d’aquest ús públic i la conservació i aprofitament dels recursos naturals.

OBJECTIU 4

Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts

d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a

l’entorn

CRITERIS

Evitar models i tipologies edificatòries impròpies de la zona.

Promoure la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni arquitectònic del

territori en les seves diferents variants (pedra seca, tova, tàpia, etc.).

Restringir la localització de construccions rurals en tossals, carenes i parts centrals de fons de

vall i en general, en punts focals respecte carreteres i miradors i indrets amb alta fragilitat o

exposició visual.

Promoure l’adequació paisatgística de les instal·lacions associades a les explotacions agràries

– magatzems, granges, coberts per a la maquinària, sitges, dipòsits, etc.-.

Reutilitzar o rehabilitar edificacions ja existents a l’hora d’instal·lar equipaments públics en

espais oberts.

Promoure i facilitar la integració paisatgística de les edificacions en ús no vinculades a ús

agrícola que presenten un impacte visual negatiu.

Instal·lar pantalles vegetals en la construcció de granges com a principal mesura correctora i

arbrat aïllat com a element d’acompanyament tradicional a la resta d’edificacions.

Vetllar per l’elaboració de catàlegs de masies i cases rurals com a documentació dels POUM o

com a plans especials urbanístics, d’acord a l’art. 69 de la Llei d’urbanisme.

ACCIONS

Desenvolupar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, un manual

de bones pràctiques per la construcció d’edificacions al medi rural.

Incloure un annex a l’apartat de normativa del sòl no urbanitzable dels plans d’ordenació

urbanística municipal per a les construccions de nova planta i ampliació o arranjament

d’edificacions existents que defineixi una carta de colors i materials pròpia per a cada

municipi.

OBJECTIU 5

Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la continuïtat

paisatgística i social del territori

CRITERIS

Procurar conservar la morfologia del terreny, els desmunts i terraplens i prioritzar els túnels i

els falsos túnels en la construcció de noves infraestructures lineals en zones de relleu, en

especial en àrees d’alt valor paisatgístic definides en el catàleg.

Evitar l’increment de l’efecte barrera o de fragmentació de les infraestructures lineals en el

corredor Lleida i Barcelona que comprèn paisatges amb interès connector i paisatgístic

definits en el catàleg i en especial:

Tossal Roig.

Tossal de les Tenalles, tossal de l’infern al sud de Mollerussa (Plana d’Urgell).

Les banquetes arbrades, específicament les situades entre Bell-lloc d’Urgell i el

límit oest de la unitat Plana d’Urgell, i entre Mollerussa i Bellpuig.

Les terrasses al límit entre la unitat Plana d’Urgell i Secans de Belianes i

d’Ondara, a l’extrem de la línia de canvi regadiu- secà.

Procurar minimitzar l’impacte visual de les infraestructures noves i existents mitjançant

pendents dels talussos tendents a una secció 2:1 i la revegetació per hidrosembra i

plantacions sempre segons les condicions específiques del territori, emprar els runams

sobrers per a la restauració de pedreres i minimitzar préstecs.

Promoure la participació ciutadana en el disseny de les infraestructures de comunicació

lineals.

Fomentar l’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos viaris amb

incidència visual (edificis, productes exposats a l’aire lliure, instal·lacions adjacents,

retolació, etc.)

Concentrar la ubicació d’àrees de servei en àrees que ja compten amb altres tipus

d’edificacions o instal·lacions i restringir-la en els itineraris amb valor paisatgístic.

Assegurar que les grans infraestructures viàries (modificacions de la variant sud, autopistes,

TGV,.) respectin els valors escènics dels itineraris paisatgístics: Térmens – Menàrguens –

Bellvís

Promoure projectes de restauració de carreteres fora d’ús que inclogui l’eliminació de

quitrans i elements del viari.

Finançar, a partir del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge, projectes de

plantació de fileres arbrades amb espècies arbòries adaptades a l’indret associades a

infraestructures lineals de comunicació.

ACCIONS

Elaborar per part de la Generalitat, i amb col·laboració dels ajuntaments, un pla de supressió

de rètols publicitaris a l’entorn de les carreteres, amb especial èmfasi a les estructures de

suport fora d’ús.

Incloure als Catàlegs de Béns dels diferents POUMs o altres figures de planejament municipal

les fileres d’arbres que voregen algunes carreteres.

OBJECTIU 6

Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais

oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions

CRITERIS

Introduir un apartat específic en els plans d’ordenació urbanística municipal sobre el

tractament paisatgístic del viari d’accés a les poblacions.

Fomentar la creativitat paisatgística a les entrades a nuclis urbans amb finalitats de

dignificació d’aquests espais, fent visibles els valors estètics que es reconeix en aquest

catàleg.

Establir la millora de les entrades als nuclis urbans com una actuació prioritària a l’hora

d’atorgar el Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

ACCIONS

Eliminar gradualment, coordinadament amb els ajuntaments i altres organismes competents

(Estat, Generalitat, Diputació), els rètols publicitaris a l’entrada dels nuclis urbans i les

estructures de suport fora d’ús.

Mantenir i promoure, quan tècnicament sigui viable, les fileres arbrades als accessos viaris a

les poblacions, amb espècies arbòries adaptades a l’indret.

Elaborar un pla d’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos

viaris de les entrades als nuclis amb incidència visual (edificis, exposicions a l’aire lliure,

instal·lacions adjacents, retolació, etc.).

Elaborar plans de senyalització urbana adequada i coherent a les dimensions i

característiques del nucli.

Elaborar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, una guia per a la

integració paisatgística de les entrades dels nuclis amb referència expressa a les males

pràctiques que cal evitar.

Desenvolupar programes de restauració dels entorns urbans.

OBJECTIU 7

Un sistema aeroportuari dissenyat amb criteris d’integració i aportació de nous elements d’interès

en el paisatge.

OBJECTIU 8

Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no

preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que

confronten amb el sòl no urbanitzable

CRITERIS

Promoure la promoció mancomunada supramunicipal de polígons industrials i terciaris, amb

criteris de minimització de: l’exposició visual, l’ocupació de sòl i la fragmentació del

paisatge.

Condicionar la construcció de nous polígons industrials i terciaris al desenvolupament d’un

percentatge del sòl programat en el planejament urbanístic municipal vigent.

Prioritzar la localització dels nous projectes en sectors de creixement contigus a superfícies

urbanitzades o ja construïdes i optimitzar les infraestructures i serveis preexistents.

Excloure la construcció de polígons industrials i comercials en àrees compreses en espais on

el catàleg ha identificat com especialment valuoses.

Reubicar progressivament les indústries aïllades en polígons industrials per evitar la dispersió

de les construccions.

Tractament lumínic anàleg al del sòl no urbanitzable a les façanes dels polígons industrials

que confronten amb sòls no urbanitzables.

Instal·lació de pantalles arbrades a les façanes dels polígons industrials que confronten amb

sòls no urbanitzables i sòls urbans.

Recollir en un apartat de les Ordenances de funcionament dels polígons el tractament dels

residus (runes, embalatges, bidons, materials de construcció, aparells obsolets, etc).

ACCIONS

Elaborar, per part de la Generalitat de Catalunya, un manual de bones pràctiques per a la

integració i la millora paisatgística de les instal·lacions industrials i terciàries.

Crear un premi per reconèixer els millors projectes d’integració paisatgística de noves

instal·lacions i recuperació de les ja construïdes.

Elaborar plans de recuperació paisatgística dels polígons industrials i terciaris que

contemplin: la creació de pantalles arbrades, l’enllumenat, el tractament dels accessos i les

trames viàries internes, el tractament dels paraments, cobertes i rètols.

Dissenyar mecanismes fiscals per a la bonificació fiscal dels polígons industrials i terciaris que

impulsen polítiques d’integració paisatgística.

OBJECTIU 9

Unes centrals eòliques planificades amb visió de conjunt a escala regional, amb participació dels

actors del territori i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors.

OBJECTIU 10

Uns nuclis encimbellats on s’identifiqui amb claredat el perfil paisatgístic de l’espai construït i els

seus punts d’interès (campanars, esglésies, castells, casals, etc.) en relació al paisatge obert i el sòl

no urbanitzable.

OBJECTIU 11

Un paisatge de nuclis alineats en valls ordenats urbanísticament i amb visió de conjunt conforme a

l’assumpció d’aquest patró d’assentament.

OBJECTIU 12

Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual

CRITERIS

Preservar els tossals de la plana com a elements identitaris i de referència del paisatge de

Terres de Lleida.

Evitar l’ús extractiu o la localització de zones industrials o terciàries, emissors de

telecomunicacions, parcs solars, etc. sobre els tossals de la plana.

Divulgar el valor paisatgístic i ecològic dels tossals testimoni.

Vetllar perquè les Ponències tècniques ambientals municipals i comarcals tinguin en compte

l’Inventari de tossals en l’emissió d’informes d’activitat.

Vetllar perquè la Comissió Territorial d’Urbanisme tingui en compte l’Inventari de tossals en

l’emissió d’informes relatius a planejament general i derivat.

ACCIONS

Elaborar un inventari cartogràfic per a la caracterització dels tossals estèpics de Terres de

Lleida i la seva zona d’influència.

Incorporar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’Inventari de

tossals estèpics en el Pla Territorial Parcial de Terres de Lleida (fins ara Ponent) dins

l’apartat corresponent al sistema d’espais oberts en la categoria de sòls de protecció

especial.

Obrir una línia d’ajudes per als ens locals perquè efectuïn els requeriments i tràmits adients

per al trasllat de les antenes i emissors que se situen al capdamunt dels tossals. Els ajuts

podrien provenir del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge que estableix la

llei del paisatge.

Elaborar materials de difusió per donar a conèixer el valor ecològic i paisatgístic dels tossals.

OBJECTIU 13

Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i

no incorporin elements estranys o aliens

Instal·lar taules d’orientació en la xarxa de miradors (veure Objectiu de qualitat paisatgística

14) que assenyalin els diferents elements orogràfics que constitueixen el fons escènic de

Terres de Lleida, amb esment dels elements no geomorfològics que també en puguin formar

part (Seu Vella, un determinat campanar, etc.).

OBJECTIU 14

Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la

diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida

CRITERIS

Facilitar l’observació, el gaudi i la interpretació del paisatge a tots els ciutadans, amb

atenció especial a les persones que presenten problemes de mobilitat.

Restringir l’existència d’obstacles (línies elèctriques, edificis, etc.) que impedeixin o alterin

l’observació del paisatge des dels miradors identificats en el catàleg.

ACCIONS

Identificar, representar cartogràficament i, sempre que sigui possible, integrar en el Pla

Territorial Parcial de Terres de Lleida en el Sistema d’espais oberts en la categoria de sòls de

protecció territorial, la xarxa de miradors i itineraris paisatgístics de Terres de Lleida, a

partir dels miradors i recorreguts identificats en aquest Catàleg.

En col·laboració amb altres administracions, i en particular de l’administració actuant en

matèria turística, elaborar un protocol de construcció de miradors amb indicació de

superfícies mínimes, tipus de senyalització, accessibilitat mínima, adaptació a la mobilitat

reduïda, equipament bàsic, etc. per tal de dotar d’una única línia d’estil a tots els miradors

de la xarxa, amb independència del promotor.

Crear, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, una línia d’ajudes

destinades als ens locals o comarcals per a la construcció de miradors a través del Fons per a

la protecció, gestió i ordenació del paisatge establert per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de

protecció, gestió i ordenació del paisatge, si s’escau amb preferència per la xarxa

identificada en el Catàleg.

OBJECTIU 15

Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat

CRITERIS

Conservar algunes àrees de secà i específicament dels tossals com a espais de biodiversitat.

Posar en valor determinades pràctiques agràries i ramaderes (pastures, etc.) per tal d’obrir

noves vies de desenvolupament rural lligats al turisme de descoberta i interpretació.

Coordinar els diferents agents i administracions que intervenen en els processos de posada en

funcionament de nous regadius i concentracions parcel·làries per tal d’evitar una

implementació sectorialitzada o que no tingui en compte tots els interessos que hi concorren.

Donar valor afegit als productes primaris d’aquestes zones mitjançant estratègies de

valorització del paisatge local i de diferenciació del tipus de producció.

ACCIONS

Destinar un percentatge de la superfície afectada per processos de concentració parcel·lària

al manteniment de zones ermes i de pastura. Aquest percentatge pot sortir de l’anomenada

massa comuna, percentatge de la superfície que s’exclou de la reparcel·lació per a

l’aprofitament privat per a destinar-se a camins, usos generals, etc.

Aplicar el programa dels contractes globals d’explotació a tot l’àmbit de Terres de Lleida

caracteritzat per planes pseudoestepàries, a fi d’assegurar l’adjudicació d’inversions en la

conservació del paisatge.

OBJECTIU 16

Un paisatge de secà, de conreu d’olivera i ametller, productiu i vinculat al manteniment dels

elements de pedra seca de suport a l’agricultura.

OBJECTIU 17

Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada

gestionades i revaloritzades pel seu ús social

CRITERIS

Vetllar pel manteniment dels patrimoni arquitectònic civil i paisatgístic lligat als Canals de

Terres de Lleida i, en especial, per la conservació de les banquetes arbrades, actiu visual de

primer ordre de tot l’àmbit territorial.

Promoure espais de concertació i cogestió entre administracions, associacions de protecció

de les Banquetes i altres agents implicats, i les Comunitats de Regants, titulars dels canals i

el seu entorn.

Posar en valor i divulgar entre la ciutadania els valors naturals, socials i paisatgístics dels

canals, el seu patrimoni arquitectònic civil i en particular de les banquetes arbrades.

Incloure les banquetes arbrades com a element d’interès a considerar en el contingut de la

documentació ambiental dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i els Catàlegs de Béns

corresponents.

ACCIONS

Inventariar i representar cartogràficament els trams de canals que mantenen banquetes

arbrades i camins de servei aptes per al trànsit rodat o el senderisme.

Declarar, per part dels municipis i Consells Comarcals, les banquetes arbrades dels Canals

com a Béns Culturals d’Interès Local o Comarcal.

Dissenyar programes d’interpretació i difusió dels valors i elements lligats a les

infraestructures dels canals amb més profunditat històrica de Terres de Lleida.

Incloure les Banquetes inventariades com a punt d’interès de les taules d’orientació dels

miradors de la zona identificats en el catàleg: Miralcamp, Fita Alta, Barret Picat, Estany

d’Ivars i Vila-sana.

Definir i habilitar, per part dels municipis del Pla d’Urgell i el Consell Comarcal del Pla

d’Urgell, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, una xarxa d’itineraris

paisatgístics que transcorri per aquelles banquetes arbrades associades als canals i sèquies de

la plana d'Urgell que conservin els seus valors originals i que permetin el gaudi del paisatge

associat a aquests elements. En el mateix sentit, restaurar i habilitar els trams de banquetes

arbrades que siguin necessaris per a la confecció dels esmentats itineraris.

OBJECTIU 18

Uns paisatges fluvials del riu Segre i la Noguera Pallaresa i Ribagorçana conservats conforme

a la seva dinàmica i accessibles per activitats d’oci.

OBJECTIU 19

Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies

d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en

àrees fràgils

CRITERIS

Promoure prioritariament localitzacions en polígons industrials, zones construïdes, i

instal·lacions agrícoles de gran dimensió (granges, magatzems, etc.) o zones limítrofs sempre

condicionat a l’existència de connexió elèctrica al mateix punt o a una distància pròxima.

Restringir la instal·lació de parcs solars en àmbits amb absència manifesta d’electrificació.

Promoure un repartiment de beneficis que tingui en compte en alguna mesura a les

explotacions agràries veïnes i imputi una part dels rendiments a la integració paisatgística del

polígon, instal·lacions ramaderes, etc. sobre les que s’implanta.

Promoure ajudes i avantatges per a instal·lacions d’ús domèstic (5-10 kw màxim) en sòl no

urbanitzable i àmbits no electrificats per tal d’evitar l’estesa de nous cablejats.

Evitar la concentració de parcs solars en zones amb exposició visual alta i nombre

d’observadors potencials alt (fons escènics), zones fràgils, i en concret, en aquelles que

s’observen des del miradors reconeguts al catàleg.

Evitar l’afectació i desbocament de masses forestals.

Aprofitar la utilització d’accessos previs i promoure la reutilització d’edificacions

preexistents.

Evitar la proliferació de l’estesa aèria de les línies elèctriques, afavorint, quan sigui possible,

el seu soterrament.

Evitar la impermeabilització de les superfícies ocupades pels parcs mitjançant l’ús de

materials naturals (saulons, graves, etc.).

Minimitzar les dimensions dels tancaments i permetre la permeabilitat de la fauna i les

dimensions dels edificis de control.

Incorporar els criteris i mesures continguts al Catàleg del Paisatge en el planejament

municipal (plans d’ordenació urbanística municipal, plans especials urbanístics, etc.) així com

una zonificació del terme segons l’aptitud de cada àmbit considerat per a acollir parcs solars.

Promocionar la participació de la població local en la iniciativa de la instal·lació.

ACCIONS

Elaborar, per part de la Generalitat de Catalunya, una normativa sobre la implantació

d’instal·lacions fotovoltaiques a tot el territori català, tenint present les qüestions

paisatgístiques reconegudes en els catàlegs de paisatge.

Elaborar una normativa que reguli la implantació de les instal·lacions en el sòl no

urbanitzable i tingui en compte:

La localització, d’acord, entre altres, al grau d’exposició visual i als valors

paisatgístics reconeguts.

El detall de les tipologies de tancaments permeses.

El detall de les dimensions, cobertes i paraments dels edificis de control.

El percentatge en el pressupost de les mesures correctores.

El manteniment de les mesures correctores.

La participació de la població local en el projecte.

Crear un sistema de control a posteriori d’adopció efectiva de les mesures d’integració

paisatgística previstes en el contingut de cada Estudi d’Integració Paisatgística.

OBJECTIU 20

Un paisatge de les construccions defensives que vinculi història, territori i població de Terres de

Lleida.

OBJECTIU 21

Una Horta de Lleida productiva i concebuda com a àrea tampó de vocació agrícola entre la ciutat i

els espais oberts perifèrics.

Informe de Sostenibilitat Ambiental...Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, el Poal, Torregrossa i...

Documents

Transcript of Informe de Sostenibilitat Ambiental...Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, el Poal, Torregrossa i...