Informe Dones i treball - bcn.cat · 6 Dones i treball. 2016 Declaració de Beijing. 1995 A la...

CESB 1

Dones i treballInforme

2016

CESB 1

Informe

Dones i treball2016

CESB 3

Aquest informe ha estat aprovat per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona

President en funcions: Vicenç TarratsVicepresidents: Agustí Bonavia i Juan José CasadoYésika Aguilar i Mireia RecioSecretari general: José A. Fernández

Coordinació: Pascual BayarriDocumentació: Francesc Maneja i Gemma RoquetSupport administratiu: Teresa Navarro i Alma Reza

Direcció editorial: José A. FernándezDisseny i maquetació: José L. Santiago

4 Dones i treball. 2016

CESB 5

Les dones i el treball. Context internacional

Les Nacions Unides

Declaració dels Drets HumansLa igualtat de gènere és un dret humà. Les dones són titulars del dret a viure amb

dignitat, sense amenaces ni pobresa. Les Nacions Unides (UNFPA), perceben que l’equitat de gènere és una condició in-

dispensable per avançar cap al desenvolupament i la reducció de la pobresa ja que les dones apoderades contribueixen a la salut i a la productivitat de les famílies i les comunitats. També milloren les perspectives de les properes generacions.

Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, 1979

Les Nacions Unides van recordar en la seva formulació, que la discriminació contra les dones en l’esfera política, social, econòmica i cultural comporta la violació dels principis de la igualtat de drets i del respecte a la dignitat humana; i a més suposa un obstacle per a l’augment del benestar de la societat i la família.

Mitjançant l’aprovació de la Convenció, els Estats membres es comprometen a prendre mesures apropiades en totes les esferes esmentades, també de caràcter le-gislatiu, per assegurar el desenvolupament i el progrés de les dones, amb l’objectiu de garantir els drets humans i les llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb l’home.

Per impedir la discriminació contra la dona per raons de matrimoni o maternitat i as-segurar l’efectivitat del seu dret a treballar, els Estats membres prendran mesures per:

Prohibir, sota sancions, l’acomiadament per motiu d’embaràs o permís de maternitat.Implantar els permisos de maternitat amb sou o amb prestacions socials equipara-bles sense perdre el lloc de treball, l’antiguitat o els beneficis socials.Fomentar els serveis socials de suport necessaris per permetre que els pares com-binin les obligacions familiars i laborals.Oferir una protecció especial a la dona embarassada en les feines que són perju-dicials.


Declaració de Beijing. 1995A la Declaració de Beijing es van definir 12 àrees d’actuació, entre les quals es

poden destacar la de la dona en l’exercici del poder i l’adopció de decisions o la dona i l’economia, com a elements relacionats amb el mercat laboral.

Des de l’any 1995, els governs, la societat civil i el públic en general han emprès millores en la vida de les dones. Tot i així, encara cal millorar en aquests àmbits i sobretot en la discriminació econòmica i laboral de les dones.

Pel que fa a les dones en l’exercici del poder i la presa de decisions, les Nacions Uni-des consideren que és un determinant fonamental per reflectir de manera més exacta la composició de la societat, perquè la democràcia es reforci i funcioni correctament. I per altra banda, sense la participació activa de les dones i la incorporació del seu punt de vista, no es poden assolir ni la igualtat, ni el desenvolupament ni la pau.

Les estructures dels partits i de les institucions són un obstacle per a la partici-pació de la dona en la vida pública, i és per això que sovint s’estableixen quotes de representativitat. Tot i demostrar en molts casos la seva capacitat de lideratge, les dones pateixen els efectes dels estereotips en la seva desvinculació en la presa de decisions.

És per això que les Nacions Unides reivindiquen la necessitat d’incloure la perspec-tiva de gènere a totes les polítiques i els programes públics per incentivar l’equitat. És necessari perquè amb la crisi econòmica, la desocupació de les dones ha crescut de manera desproporcionada. I alhora, les que conserven els seus llocs de treball, tenen excessives dificultats per ascendir als llocs de comandament.

HeForSheÉs un programa creat per ONU Dones, que té com a missió l’equitat de gènere.

HeForShe convida les persones a afegir-se a una xarxa que mostri de manera més visible la voluntat general d’equitat de gènere. El seu objectiu és mobilitzar tant els homes com les dones.

Per altra banda, té diversos eixos de treball, essencials per aconseguir l’equitat: educació, perquè és allò que capacita les persones; salut; lliure identitat; igualtat d’oportunitats laborals i de salaris; acabar amb la violència perquè les dones no tin-guin por; i fomentar la participació política de les dones perquè puguin donar veu a les seves demandes.

Duu a terme accions com el 10x10x10, un programa pilot d’entre 3 i 5 anys que pre-tén avançar i finalment aconseguir l’equitat de gènere i l’apoderament de les dones a través d’un canvi de “dalt a baix”, que impliqui líders de tres sectors: governamental,

CESB 7

privat i acadèmic. Cada líder ha establert unes fites per arribar a un canvi real i per ser transparents en el procés.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

En el marc de l’agenda internacional post-2015, les Nacions Unides van incloure en-tre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, el número 5 referent a “La igualtat de gènere” per aconseguir la igualtat entre gèneres i apoderar les dones i nenes. Els objectius definits són:

Posar fi a totes les formes de discriminació contra les dones i nenes de tot el món.Eliminar totes les formes de violència en els àmbits públic i privat.Eliminar totes les pràctiques nocives, com ara el matrimoni infantil o la mutilació genital.Reconèixer i valorar les tasques no remunerades i la feina domèstica no remunerada.Participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d’oportunitats de lideratge.Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius.Atorgar a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat. Millorar l’ús de la tecnologia instrumental per promoure l’apoderament de la dona.Aprovar i enfortir polítiques i lleis aplicables per promoure la igualtat i l’apoderament.

Si bé totes aquestes propostes no són vinculants, sí que els Estats membres -com Espanya- haurien de dur-les a terme.

Organització Internacional del TreballLa OIT té com un dels objectius principals promoure la igualtat d’oportunitats entre

homes i dones per un treball digne: ben remunerat, productiu i realitzat en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. Assenyala l’aplicació d’un marc legal específic i les negociacions col·lectives com a realitats que contribueixin a la reducció de les desigualtats laborals entre homes i dones.

Per a l’adopció de mesures que reforcin la promoció d’igualtat entre sexes, l’OIT con-sidera essencial la integració de la igualtat de gènere en tots els àmbits de treball de l’organització. Així doncs, l’estratègia central consisteix a intensificar la transversali-tat del gènere en tots els seus programes. Hi destaquen alguns convenis referents a la igualtats de remuneració (1951), sobre treballadors/es amb responsabilitats familiars (1981) o el de la protecció de la maternitat (2000).

L’OIT enumera quatre estratègies que es poden dur a terme per aconseguir la igualtat de gènere a través de la negociació col·lectiva: reduir la desigualtat de remuneració; conciliar treball, família i vida personal; abordar la violència de gènere i negociar con-


tractes que cobreixin els col·lectius més vulnerables. La inclusió de les dones en les direccions sindicals i els equipis de negociació col·lectiva, l’establiment d’estratègies per millorar la igualtat de gènere en el lloc de treball i/o la promoció de legislació i polítiques per promoure la negociació col·lectiva, faciliten l’assoliment de la igualtat de gènere.

En aquesta línia es va elaborar un “Pla d’acció sobre igualtat de gènere, 2010-2015” amb objectius com: la promoció dels drets fonamentals, la creació d’ocupació, la pro-tecció social i el diàleg social.

Fòrum Econòmic MundialEl WEF presenta anualment des de l’any 2006, un informe sobre la desigualtat de

gènere al món anomenat: Global Gender Gap Report. Mitjançant la ponderació de qua-tre elements essencials en el desenvolupament de les persones com són l’educació, l’economia, la salut i la política, valoren el grau d’equitat en 145 països. Tenen en compte diversos indicadors en cada cas i els valors resultants estan inclosos entre 0 i 1, on “1” és el més igualitari.

L’any 2015 l’equitat econòmica era de 0,6; l’educativa del 0,96, la de salut del 0,93 i en política, del 0,21. Les conclusions principals de l’informe són les següents:

Al món treballen 1.750.000.000 de dones, mentre que l’any 2006 ho feien 1.500.000.000. Les diferències salarials es mantenen 9 anys després. L’any 2006 les dones guanyaven un 54,4% menys que els homes; i el 2015 un 52% menys.

Malgrat les inversions públiques en educació a gran part dels països del món, aques-ta acció no es reflecteix en l’entrada de la dona al mercat laboral. Per tant, des del WEF es plantegen si s’estan duent a terme les estratègies adequades perquè les dones s’hi incorporin.

Si s’estableix una relació entre l’educació, l’ocupació i el lideratge, les dades mos-tren que, a nivell educatiu, les dones tenen més pes que els homes en 97 països, però només ocupen més llocs de treball qualificats en 68 casos. Tan sols a 4 països tenen més pes que els homes en els llocs de lideratge o càrrecs directius.

Per altra banda, el WEF també estableix una correlació entre l’equitat de gènere i l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Com que aquest indicador no té en compte tantes dades i no s’hi inclouen les de caràcter polític, es pot observar que els països obtenen un valor major en IDH.

El WEF ha comprovat amb els seus estudis que les empreses que fomenten la di-versitat de gènere són més exitoses que les que no ho fan. Algunes eines utilitzades han estat:

Lideratge i compromís empresarial.

CESB 9

Establir objectius assolibles i mesurables; i un reclutament pertinent. Coneixement, responsabilitat i transparència de les trajectòries professionals i opor-tunitats per assegurar que no hi ha una discriminació de gènere. Ambient a la feina i conciliació professional i personal. Orientar i experimentar en la promoció del lideratge de dones. Responsabilitat més enllà de la oficina mitjançant la cadena de valor, que inclogui orientació en la diversitat per als proveïdors, distribuïdors i socis. Cal destacar que aquestes intervencions no funcionen com una llista. Ha de ser un

procés que consideri que el tot no és la suma de les seves parts fonamentat en prio-ritats i objectius a llarg termini, amb una comprensió del context i mesures pensades per al curt termini.

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament EconòmicL’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) també

afirma que la igualtat de gènere i els drets de la dona són essencials per accelerar el desenvolupament mundial per a després del 2015 amb els ODS. Per fer-ho l’OCDE con-sidera que és essencial aplicar una visió holística de gènere per treballar en els àmbits de l’educació, la salut, el medi ambient, la pau i seguretat, el lideratge i l’economia.

Per fomentar l’apoderament de les dones l’OCDE manifesta la necessitat d’eliminar la violència contra les dones i nenes; acabar amb els matrimonis precoços; garantir l’accés als actius; i eliminar la discriminació femenina a la vida política, econòmica i pública.

L’OCDE com a organització internacional promou i recolza els debats internacionals i nacionals, i intercanvia principis de polítiques i bones pràctiques. Pot aportar coneixe-ments, estadístiques i bones pràctiques en matèria de polítiques encaminades a com-plir l’objectiu de l’equitat de gènere. Considera que es poden dur a terme iniciatives des de les institucions socials, des de la cooperació al desenvolupament i des de les estructures estatals.


Polítiques públiques a la UELa igualtat de gènere és un valor fundacional de la Unió Europea (UE), ja que al Trac-

tat de Roma es va incloure el principi de “mateixa feina, mateix salari”. Des de llavors, s’han fet uns quants avenços en la legislació sobre la igualtat de tracte, la integració de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques i en la presa de mesures con-cretes per a la promoció de la dona. No obstant, continuen les disparitats de gènere ja que les dones no deixen de ser majoritàries en els sectors laborals més mal retribuïts, i estan infrarrepresentades en els llocs de responsabilitat.

La Comissió Europea va establir una estratègia per a la igualtat entre homes i dones del 2010-2015, que subratllava la contribució de la igualtat de gènere al creixement econòmic i al desenvolupament sostenible. L’actual “Compromís estratègic per la igualtat entre dones i homes 2016-2019” segueix la seva línia per assolir la igualtat real entre sexes en tots els àmbits de la vida, dins i fora de la UE. La Comissió Europea defineix les següents prioritats:

Augment de la participació de la dona en el mercat laboral i promoció de la mateixa independència econòmica de dones i homes.Reduir les disparitats entre sexes existents en les retribucions, els ingressos i les pensions, per combatre la pobresa entre les dones.Promoure la igualtat entre dones i homes en la presa de decisions.Combatre la violència sexista i protegir i donar suport a les víctimes.Promoure la igualtat entre dones i homes i els drets de les dones a tot el món.

Per aconseguir els objectius establerts en cada una d’aquestes àrees, es combinaran els següents instruments, tant legislatius com no legislatius, i financers:

Integració de la perspectiva d’igualtat en totes les activitats de la UE.Compliment de la legislació sobre igualtat de tracte.Execució de programes de finançament de la UE pel 2014-2020.Millora contínua del procés de recollida de dades amb el recolzament d’Eurostat, l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE), Eurofund, el Consell d’Europa i l’Agència de Drets Fonamentals (FRA).Intercanvis de bones pràctiques i aprenentatge entre iguals entre Estats membres i cooperació amb tots els implicats.Revisió anual de les accions clau desenvolupades, com a pas previ per a la prepa-ració d’informes anuals sobre la igualtat entre dones i homes, per tal d’avaluar la necessitat d’adoptar mesures addicionals.

Per tant, la UE aporta unes bases i eixos de treball essencials, que els països han de dur a terme adaptant-los a la seva legislació. Sempre destaca la necessitat de co-operació i coordinació entre administracions i actors, tot fomentant el diàleg social.

CESB 11

Noruega és el país més igualitari pel que fa a la participació econòmica i les opor-tunitats amb un 86,8% d’equitat, tot i ocupar la tercera posició entre 145 països al Global Gender Gap Report 2015. Per altra banda, el poder polític a Noruega també és dels més igualitaris. Un 40% dels parlamentaris són dones, les quals ocupen el 47% de les carteres ministerials. En l’esfera econòmica, la participació de força laboral té una valoració del 95% (el 76% de les dones i el 80% dels homes treballen); l’equitat salarial és del 82%, però arriba al 100% en els ingressos estimats en els treballadors tècnics i professionals, que es divideixen entre un 52% de dones i el 48% homes; i el 55% en els ingressos salarials de legisladors i directius (36% dones i 64% homes).

Les fites aconseguides per Noruega es deuen a l’èmfasi que donen a la igualtat i a les polítiques transversals. Les polítiques igualitàries s’han integrat en àrees com: fa-mília i relacions; mercat laboral, benestar i economia; poder en la presa de decisions; educació i coneixement; crim i violència; pau i desenvolupament; cultura, mitjans de comunicació i esports; i sanitat i drets reproductius.

A més de la transversalitat de les polítiques, el país nòrdic reconeix la relació entre la discriminació per raons de sexe i la discriminació per origen, edat, classe, etc. i per tant, reivindica la necessitat de treballar també des d’aquestes perspectives. Tot i així, encara hi ha diferències en la presència de dones al sector públic i privat, on hi són menys presents que els homes.

El Pla Igualtat de Gènere 2014 establia nou objectius:1. Combatre els estereotips. Es dirigia sobretot a la publicitat i a la indústria por-nogràfica. 2. Igualtat de gènere per al futur: increment de la consciència de la igualtat de gè-nere als parvularis i al sistema educatiu. El govern proposava contractar més homes a les guarderies per incentivar l’elecció de professions menys tradicionals segons el gènere.3. L’oportunitat d’equilibri: conciliació professional i familiar i igualtat en la paternitat. 4. Trencar barreres: equilibri de gènere a tot el mercat de treball. 5. Poder econòmic: distribució més equitativa dels recursos financers i del poder. 6. Un reflex de la població: representativitat equitativa al govern, sobretot a nivell local. 7. Les dones són víctimes, els homes moren: incorporar la perspectiva de gènere en les investigacions, els serveis sanitaris i en l’elaboració de les polítiques.8. Lliures de violència, coerció i abusos sexuals: una condició fonamental per a la igualtat de gènere. Cal combatre la violència contra les dones en totes les esferes de la vida, oferir-los assistència i protecció; i fer-ne partícips els homes.9. Reptes globals: igualtat de gènere amb la intenció de complir els ODS.


Polítiques públiques nacionals

EspanyaSegons l’Informe d’equitat de gènere del WEF, Espanya es troba en la posició 45

entre 145 països, amb una puntuació de 0,74. A nivell educatiu i de salut l’equitat és gairebé plena, amb 0,998 i 0,972 respectivament. En canvi, en el cas de l’economia l’equitat és de 0,674 punts. Tot i que ha augmentat sostingudament des de l’any 2006, podria ser una conseqüència de la baixada del poder adquisitiu a nivell general provo-cat per la crisi econòmica. Per últim, tot i trobar-se en la posició 26, a nivell polític el valor és tan sols del 0,326. Si bé és cert que ha millorat respecte el 2012 i 2013, queda lluny del 0,426 i la cinquena posició dels anys 2010 i 2011.

Tenint en compte el sector públic espanyol, cal destacar que de 350 diputats al Con-grés, un 36% són dones. Al senat, el percentatge de senadores baixa fins al 33%. Tot i una representativitat més elevada d’homes, la igualtat té el suport de diverses lleis. En el cas del Congrés i a nivell autonòmic, la Llei Electoral estableix que a les llistes dels partits hi ha d’haver una representació mínima del 40% de cada sexe. Als municipis, els que tenen menys de 3.000 habitants no estan obligats a complir amb aquestes quotes. Les llistes al Senat han de ser tan pròximes al 40%-60% com sigui possible segons la mateixa llei. Al seu torn, els partits han establert quotes voluntàries.

En l’àmbit privat, la dificultat per conciliar la vida professional i familiar i els sistemes de promoció no objectius són més evidents i es fan palesos amb dades com ara que el 60% dels universitaris són dones, però que aquestes només representen el 45% del mercat laboral, el 22% de la direcció funcional, el 16% dels consells i el 5% dels CEO. La segregació del mercat també es manifesta en els diferents departaments de les empreses, ja que el percentatge de dones en els departaments comercial, financer o d’operacions és molt baix, mentre que a recursos humans o màrqueting augmenta, tot i que els homes continuen sent majoria.

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat juntament amb l’Institut de la Dona i per la Igualtat d’Oportunitats posen a disposició una eina d’assessorament que pretén donar suport de forma integral al disseny i elaboració de plans i mesures d’igualtat per a les empreses i altres entitats. Destaca la Xarxa DIE (xarxa d’empreses amb Distintiu d’Igualtat en l’Empresa), on es poden posar en comú bones pràctiques en matèria d’igualtat. Aquest servei està cofinançat pel Fons Social Europeu.

Llei igualtatEl govern espanyol va aprovar l’any 2007, la Llei orgànica 3/2007 d’igualat efectiva de

dones i homes amb la intenció d’adaptar-se a les pautes establertes internacionalment.

CESB 13

L’article 75 recomana que els consells d’administració de les societats obligades a presentar compte no abreujat de pèrdues i guanys incloguin un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada dels dos sexes en un termini de vuit anys a partir de l’entrada en vigor. A la disposició addicional primera de la llei esmentada s’explicita que per “presència equilibrada” s’entén que cada sexe no pot superar el 60% ni ser inferior al 40%.

Alguns dels instruments en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat van ser el Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats i la creació d’una Comissió interministerial d’Igualtat.

La llei posava èmfasi a la correcció de la desigualtat en l’àmbit específic de les relacions laborals, tot proposant programes d’inserció laboral de les dones i plans d’ocupació; i situant la qüestió en el marc de la negociació col·lectiva, per tal que siguin les parts les que n’acordin el contingut. Les empreses que tinguin una presèn-cia equilibrada de dones i homes en els òrgans de direcció i en els diferents grups i categories professionals, que adoptin plans d’igualtat o altres mesures innovadores de foment de la igualtat, i que facin publicitat no sexista dels productes o serveis de l’empresa, podran rebre un distintiu del Ministeri de Treball i Afers Socials.

La llei reconeix el dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i vol fo-mentar una major coresponsabilitat entre dones i homes en les obligacions familiars.

Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats 2014-2016El Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats 2014-2016 pretén donar resposta a les

desigualtats que encara existeixen entre dones i homes tot i els avenços que s’han fet al país. En moltes àrees encara hi ha situacions de discriminació, no hi ha les mateixes oportunitats en l’àmbit laboral i segueixen els casos de violència contra les dones. Així doncs, el govern espanyol volia impulsar amb aquest pla la igualtat efectiva de tracte i d’oportunitats entre dones i homes tot responent a sis objectius estratègics:

Reduir les desigualtats que encara existeixen en els àmbits de l’ocupació i de l’economia, amb especial incidència en les desigualtats retributives.Recolzar la conciliació i coresponsabilitat de la vida personal, familiar i laboral.Erradicar la violència que pateixen les dones pel fer de ser-ho.Millorar la participació de les dones en els àmbits polític, econòmic i social.Impulsar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes a través del sistema edu-catiu.Integrar plenament el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats en totes les polí-tiques i accions del govern.


EmprenedoriaLa Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, segueix l’estratègia de promoció

de l’emprenedoria potenciada per la UE. És conscient que la participació econòmica de les dones esdevé essencial, tant per raons d’equitat i igualtat, com per qüestions estratègiques, i pràctiques: Els països que no utilitzen el talent de la meitat de la seva població creixen menys i posen en risc la seva competitivitat. A través de la Direcció General per la Igualtat d’Oportunitats, es duen a terme programes destinats a donar suport a l’activitat emprenedora de les dones:

El Programa de Suport Empresarial a les Dones (PAEM) que proporciona informació, assessorament i orientació professional a les dones amb inquietud emprenedora i amb una idea de negoci o de modernització. El Programa Emprendre i Educar en Igualtat, que és un recurs didàctic per a mestres que anima als alumnes a reflexionar sobre les seves experiències personals des d’una perspectiva de gènere. D’aquesta manera es poden treballar els prejudicis socials establerts.

Catalunya

Llei d’igualtatEl Parlament català va aprovar el 21 de juliol de l’any 2015, la Llei 17/2015 d’igualtat

efectiva de dones i homes. D’aquesta llei, se’n poden destacar algunes mesures:Puntuació addicional per a les empreses que disposin de plans d’igualtat, en el cas que no hi estiguin obligades per llei.Les administracions públiques de Catalunya han d’atenir-se al principi de represen-tació equilibrada de dones i homes en tots els càrrecs i òrgans. Les candidatures dels partits polítics, federacions, coalicions i grups d’electors han de respectar les quotes de representació.Estableix quotes per als col·legis i agrupacions professionals i empresarials. Fa un esment a la garantia de la igualtat en les universitats i centres d’estudis su-periors i de recerca.La Generalitat haurà de fer estimacions del valor econòmic del treball domèstic i de cura, informar-ne la societat i dissenyar polítiques econòmiques i socials d’acord amb els resultats.Promoure l’accés de les dones a llocs directius i de comandament.Garantir el compliment del principi d’igualtat retributiva de dones i homes i promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques empresarials.

CESB 15

Eliminar la segregació horitzontal tot promocionant la major diversificació professio-nal de les dones en el mercat laboral.Impulsar mesures que afavoreixin la implantació de nous horaris que permetin el desenvolupament professional i la compatibilització de la vida laboral i personal.L’objectiu és aconseguir una representació equilibrada de dones i homes en tots i cada un dels grups i categories professionals. Ampliació del permís de paternitat a 4 setmanes. Per garantir la transversalitat de la perspectiva de gènere cal que totes les adminis-

tracions públiques de Catalunya incloguin la variable del sexe en totes les estadísti-ques, enquestes i recollida de dades a més d’establir nous indicadors que permetin conèixer millor les diferències dels rols socials, les necessitats, les condicions, els valors i les aspiracions de dones i homes.

El Tribunal Constitucional ha suspès els articles 33 (prevenció de l’assetjament sexual i de l’assetjament per raó de sexe a les empreses), 36 (plans d’igualtat a les empreses), 39 (responsable sindical d’igualtat), 40 (presència de dones i homes en la negociació col·lectiva), 41 (incorporació de la perspectiva de gènere en els expe-dients de regulació d’ocupació) i 44 (prevenció de riscos laborals a l’empresa) de la llei, l’octubre del 2016, després d’admetre a tràmit el recurs interposat pel govern espanyol que afirma que la llei 17/2015 suposa una invasió de les competències.

Altres organismes

Observatori Dona Empresa EconomiaDes de la Cambra de Comerç de Barcelona es va crear l’Observatori Dona Empresa

Economia (ODEE) l’any 2008 amb l’objectiu d’investigar la situació de la dona en el món empresarial i econòmic; analitzar la situació de les dones en el mercat laboral i fomentar accions que condueixin a un debat públic per ajudar a aportar iniciatives i possibles solucions. Ofereix una visió de la dona com a ésser fonamental en el món professional, empresarial i dels negocis.

En primer lloc, l’indicador d’igualtat de gènere de Catalunya de l’any 2015, estableix com a conclusió l’augment del risc de pobresa de les dones formades i ocupades. És un indicador que a partir de 22 indicadors de 4 grans grups (formació, mercat de treball, condicions de vida i apoderament) dóna una visió global comparativa del gènere. En primer lloc, el nivell formatiu de les dones és superior al dels homes. Un 56% dels titu-lats universitaris són dones i tenen menys fracàs escolar. Aquest major nivell formatiu, que ja es donava l’any 2005, no s’ha traduït en una reducció de les desigualtats en el mercat laboral: les dones continuen mantenint una important bretxa salarial (19%),


amb contractes més precaris (22% d’ocupació a temps parcial front el 7% dels homes), pensions un 31% més baixes i prestacions d’atur també un 12% inferiors.

Quant a les condicions de vida, és preocupant la taxa de risc de pobresa de les per-sones que treballen. Si el 2005 era del 8,9% en les dones i el 10,1% en els homes, el 2015 en el cas de les dones ha augmentat fins el 13,1%, cosa que mostra com la crisi ha afectat molt més les dones que treballen que els homes, degut a una precarietat més gran en les condicions econòmiques.

Finalment, l’àmbit de l’apoderament –presència de les dones en llocs de decisió i in-fluència- distingeix entre el camp de la política, on la presència de dones és clarament inferior; l’àrea de l’empresa, on la diferència entre homes i dones que ocupen càrrecs directius és del 45% (tret dels llocs científics i intel·lectuals, on la presència de dones és un 29% superior a la d’homes); en l’àmbit universitari, on la presència de dones en càtedres és el 73% inferior que la d’homes i ha millorat tan sols 2 punts des de l’any 2005; i en les institucions, on la representativitat de les dones és un 70% inferior a la dels homes. Les poques millores que es perceben en aquest àmbit, es deuen als canvis en el camp de la política, perquè en la resta són imperceptibles.

Amb els resultats obtinguts, l’ODEE detecta una nova pobresa femenina, protagonit-zada per dones formades que quan arriben al mercat laboral pateixen la discriminació en sous i condicions laborals, sobretot després de la maternitat, i acaben tenint un elevat risc de caure en la pobresa malgrat tenir una feina. Una pobresa que s’allargarà en el temps amb pensions inferiors i, si cau en l’atur, amb menors prestacions per desocupació.

L’indicador ha assolit un valor de -0,20 l’any 2015, respecte el -0,23 de l’any 2005. Tenint en compte que 0 és la igualtat absoluta, com més proper a +1 és més desigual per als homes i com més proper a -1 és més desigual per a les dones; a Catalunya hi ha una situació clara de desigualtat que pateixen les dones.

Des de l’ODEE proposen impulsar un gran acord entre les institucions, la societat i el món empresarial per reconèixer i aprofitar el talent femení; per complir la Llei d’igualtat aprovada pel parlament català el juliol de l’any 2015 i per fer polítiques preventives i no només pal·liatives que apoderin les dones i evitin l’abandonament de la carrera professional per la maternitat.

Institut Català de les DonesL’Institut Català de les Dones (ICD) té la voluntat d’integrar la diversitat, el talent i

els valors dels homes i les dones en la reconstrucció de l’ordre econòmic i empresa-rial, i reconèixer l’aportació de les dones com a creadores de riquesa, d’empresa i de cohesió social. L’empresa com a motor de creixement i de progrés econòmic i social no

CESB 17

es pot permetre perdre el talent femení que representa més del 50% de tot el capital intel·lectual i emocional del país.

Amb la voluntat de posar en valor el treball de les dones i donar visibilitat a les professionals i emprenedores, l’Institut Català de les Dones, conjuntament amb l’Àrea d’Igualtat i qualitat en el Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, treballa per assolir l’equitat i rectificar l’existent dèficit de presència femenina en els llocs de decisió econòmica i empresarial, i es porten a terme diverses actuacions fer fomentar la perspectiva de gènere a l’àmbit laboral.

Així, la Generalitat de Catalunya va impulsar a petició de l’ICD el programa ACREDITA’T, que va oferir 50 places destinades a professionals de la promoció per a la igualtat efectiva de dones i homes que poguessin acreditar les competències adquiri-des per l’experiència laboral o vies no formals de formació.

Pel que fa a les dones emprenedores, la Xarxa Emprèn ofereix recursos, materials, informació sobre finançament, assessorament, etc. i l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) assessora empreses i persones emprenedores sobre instruments de finançament.

Departament d’Afers Socials i FamíliaEl programa “L’empresa responsable en l’àmbit de la família. Família i empresa: va-

lors compartits”, de la Secretaria de Família del Departament d’Afers Socials i Família, treballa per donar la força que cal a una cultura del treball que permeti una harmonia eficaç entre les esferes laboral, familiar i personal, i per incidir sobre els beneficis que proporciona.

Departament d’Empresa i ConeixementLa Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, del Departament

d’Empresa i Coneixement, també duu a terme un seguit d’actuacions per avançar cap a noves organitzacions del temps que resolguin els desajustos de les actuals i fomentin la conciliació laboral, familiar i personal.

Per altra banda, la Comissió d’Igualtat i Temps en el Treball del Consell de Rela-cions Laborals de Catalunya, ha elaborat el Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa, en la línia de la Llei d’igualtat catalana i donant recomanacions a la Negociació Col·lectiva dels Plans d’Igualtat.

El Govern de la Generalitat està compromès des del seu inici amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, impulsada per la plataforma de la societat civil Ara és l’Hora que aposta per implantar un canvi en els horaris i la seva homologació amb la resta de països del nostre entorn.


Per últim, la Inspecció de Treball de Catalunya és el servei públic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya competent per vi-gilar i exigir el compliment de les normes de l’ordre social (normes legals, reglamen-tàries i del contingut normatiu dels convenis col·lectius). Entre aquestes normes s’hi troben les que regulen la igualtat entre homes i dones en l’àmbit del món del treball.

CESB 19

Dones i treball a Barcelona

Característiques de la poblacióSegons les xifres del padró municipal d’habitants, l’1 de gener de 2015 Barcelona

tenia 1.604.555 habitants, el 52,7% dels quals eren dones, és a dir, 845.035 persones. La població total de la ciutat s’ha incrementat un 0,14% entre 2014 i 2015, tot i la tendència dels darrers cinc anys, que havia estat de progressiva pèrdua de població.

Evolució de la població barcelonina2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Dones 848.211 849.967 849.293 847.533 851.124 848.121 844.070 845.035Homes 767.697 771.570 770.044 767.915 769.819 763.701 758.316 759.520Font: Padró municipal 1 de gener de 2015.

En la darrera dècada, la xifra total de residents ha augmentat un 0,72% i, si ens fixem en les dades per sexe, la població femenina ha crescut un 0,77%. El pes de la població femenina ha estat majoritari a Barcelona des d’anys enrere, si bé per grups d’edat ens trobem amb un major percentatge d’homes en el grup de menors de 16 anys.

Homes

Dones

Majors de 64 anysDe 16 a 64 anysMenors de 16 anys

104.473 110.126

531.597 511.381

208.965

138.013

Població de Barcelona per edats 2015

Font: Padró municipal. 1 de gener de 2015

El resultat favorable a les dones s’explica, sobretot, per l’esperança de vida més llarga de la població femenina, que supera en quasi 6 anys la dels homes. Així, quan analitzem la població total per sexe i edat, trobem que entre les persones menors de 45 anys els homes superen les dones, però les xifres s’inverteixen entre la població de més de 45 anys, en la qual les dones són majoritàries i augmenten el seu pes a mesu-ra que s’incrementa l’edat fins a arribar a una diferència de més de 70.000 persones entre les majors de 64 anys.


L’esperança de vida va augmentar a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones a l’any 2013. Aquest increment, però, no ha estat igual en els diferents grups socials, de manera que les desigualtats tendeixen a augmentar.

En aquest sentit, es mostra la diferència en l’esperança de vida en el moment de néixer segons el nivell d’estudis i segons el districte de residència respecte al total de Barcelona, en homes i dones, entre els anys 2007 i 2013. Segons el nivell d’estudis s’observa un gradient, en què l’esperança de vida de la població sense estudis era menor respecte al total (d’aproximadament 4 anys l’any 2013), i, al contrari, en què l’esperança de vida era molt superior en la població amb estudis universitaris (uns 4 anys en els homes i 2 anys en les dones el 2013)1.

D’aquesta manera, mentre els homes de més de 64 anys representen el 8,6% de la població total, les dones augmenten fins al 13%. En canvi, entre la població menor de 16 anys, són predominants els homes, que presenten un resultat lleugerament favora-ble de més de 5.600 persones.

Dones

De 0-4 anys 33.425 35.236

De 35-39 anys 68.508 71.505

De 5-9 anys 33.351 35.252De 10-14 anys 31.482 33.150De 15-19 anys 30.657 32.779De 20-24 anys 38.121 38.454De 25-29 anys 52.764 50.337De 30-34 anys 64.294 63.478

De 40-44 anys 63.955 65.446De 45-49 anys 59.503 57.473De 50-54 anys 57.676 52.168De 55-59 anys 53.792 46.364De 60-64 anys 48.542 39.865De 65-69 anys 49.074 39.423De 70-74 anys 42.389 32.832De 75-79 anys 36.089 24.824De 80-84 anys 37.870 22.729De 85-89 anys 26.707 12.709De 90-94 anys 12.979 4.602De 95 anys i més 3.857 894

HomesPiràmide d’edats a Barcelona. 2015

Font: Padró municipal. 1 de gener de 2015

Cal tenir en compte que la població de menys de 15 anys afegida a la de les persones de més de 65 anys constitueix el 35% de la població total i, si la segmentem per sexe, 1 La salut a Barcelona 2014. Agència de la Salut Pública, any 2014.

CESB 21

les dones en edat no laboral arriben al 19,5% i els homes al 15,5% de la població total.La piràmide de població barcelonina tendeix a l’envelliment. L’any 1981 la mitjana

d’edat masculina era de 34,9 anys i al 2014 de 41,8, mentre que la mitjana de dones era de 38,9 i ha passat a ser de 45,7 el darrer any disponible.

En aquest sentit i en relació a la superior esperança de vida de les dones, un indi-cador sobre les característiques de la població que cal remarcar és el de les persones que viuen soles. A Barcelona més de 8.000 dones de 90 anys viuen soles. Es pot ob-servar, a més, que tan sols en la franja compresa entre els 35 i els 54 anys hi ha més homes que dones que visquin sols.

Persones que viuen soles a Barcelona per sexe. 2014Homes Dones % Dones

Menys de 24 anys 1.368 1.661 54,8%De 25 a 29 anys 4.483 5.362 54,5%De 30 a 34 anys 7.906 8.025 50,4%De 35 a 39 anys 9.009 8.035 47,1%De 40 a 44 anys 8.382 6.829 44,9%De 45 a 49 anys 7.165 5.776 44,6%De 50 a 54 anys 6.662 5.968 47,3%De 55 a 59 anys 5.740 6.880 54,5%De 60 a 64 anys 5.130 8.379 62,0%De 65 a 69 anys 4.960 10.428 67,8%De 70 a 74 anys 4.228 11.109 72,4%De 75 a 79 anys 3.425 11.917 77,7%De 80 a 84 anys 3.616 15.215 80,8%De 85 a 89 anys 2.623 12.355 82,5%De 90 a 94 anys 1.288 5.852 82,0%De 95 anys i més 273 1.434 84,0%Font: Lectura del Padró municipal d’habitants. S’observa que el percentatge de dones que viuen soles ha estat sempre major que el

d’homes. Al 2014, el 7,8% de la població femenina de la ciutat vivia sola.

Evolució de la població estrangera a Barcelona per sexe2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Total 273.175 300.917 295.304 279.730 286.789 285.224 273.121 262.459Dones 129.635 141.269 139.607 133.341 138.030 138.898 134.164 133.984Homes 143.540 159.648 155.697 146.389 148.759 146.326 138.957 128.475Font: Lectura del Padró municipal d’habitants.


Un altre factor que caldria valorar a l’hora d’analitzar l’increment superior de la po-blació activa masculina de Barcelona en el període 2008-2015 és l’evolució de la po-blació estrangera, on el pes de la població masculina ha estat superior.

Amb tot, la població de nacionalitat estrangera no es comporta de la mateixa manera pel que fa a gènere. Ens trobem que hi ha certes nacionalitats on l’arribada de pobla-ció masculina és força superior a la femenina quant a percentatge, com és el cas de països com el Pakistan, el Marroc, l’Índia o Bangladesh. En canvi, la vinguda de dones, percentualment és majoritària de països com Hondures, Paraguai i també Rússia. En xifres absolutes, l’origen dels col·lectius majoritaris de dones són Hondures, Paraguai, Rússia, Filipines, etc. en canvi, vénen més homes que dones generalment de Pakistan, el Marroc, l’Índia, i Itàlia.

Immigrants per nacionalitat per sexe. 2014 Total Homes Dones % Dones Total Homes Dones % DonesEspanya 36.562 18.245 18.317 50,1% Índia 1.227 878 349 28,4%Itàlia 3.698 2.085 1.613 43,6% Romania 1.130 468 662 58,6%Pakistan 3.441 2.852 589 17,1% Argentina 1.037 502 535 51,6%Xina 2.811 1.301 1.510 53,7% Mèxic 1.026 455 571 55,7%Marroc, el 1.866 1.130 736 39,4% Regne Unit 1.012 562 450 44,5%Colòmbia 1.855 812 1.043 56,2% Estats Units 1.006 485 521 51,8%França 1.817 985 832 45,8% Alemanya 940 462 478 50,9%Rússia 1.448 493 955 66,0% Ucraïna 667 271 396 59,4%Rep. Dominicana 1.433 631 802 56,0% Portugal 633 337 296 46,8%Veneçuela 1.381 630 751 54,4% Paraguai 599 145 454 75,8%Hondures 1.379 300 1.079 78,2% Filipines 579 198 381 65,8%Perú 1.319 545 774 58,7% Xile 576 292 284 49,3%Equador 1.310 631 679 51,8% Bangladesh 451 327 124 27,5%Brasil 1.253 595 658 52,5% Cuba 445 218 227 51,0%Bolívia 1.238 499 739 59,7% Geòrgia 431 214 217 50,3%Font: Moviments demogràfics 2014. Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Nivell formatiu de la població de BarcelonaUn altre element que cal tenir en compte per analitzar l’evolució de la població fe-

menina en relació a la seva incorporació al mercat de treball és el nivell formatiu, tant en el sistema públic d’ensenyament universitari com en el privat. A l’any 2014, quasi el 30% de les dones de Barcelona tenien una titulació de grau superior. Així mateix, també era el col·lectiu que posseïa un percentatge més gran de població sense estudis amb un total de 60.917 dones.

CESB 23

DonesHomes

139.992

60.917

Universitaris i CFGSBatxillerats i CFGMSecundàriaPrimàriaSense estudis

36.909

110.079

148.158 152.035

177.802 174.423 181.212

216.452Població segons titulació acadèmica. 2014

La tendència de la població total sense estudis s’ha reduït des del 2009 fins al 2014. Tanmateix, continuen sent les dones les que posseeixen un percentatge més baix d’alfabetització. Aquesta circumstància es pot explicar per la manca d’accés a l’escolarització de les dones d’edat avançada. D’altra banda, evolutivament, s’han in-crementat els nivells d’estudis secundaris i superiors en ambdós sexes. Tot i amb això, els percentatges de dones amb estudis universitaris i de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) són superiors en tots els anys.

Evolució percentual del nivell d’estudis per sexe2009 2010 2011 2012 2013 2014

DonesSense estudis 13,6 13 11,2 9,4 8,9 8,2Primària 23,6 22,9 22 21,1 19,3 18,8Secundària 18,1 18,2 19,6 19,3 20,1 20,4Batxillerat i CFGM 21,8 21,5 21,8 23,2 23,5 23,4Universitaris i CFGS 22,8 24,2 25,4 26,9 28,1 29,1HomesSense estudis 10,5 10,2 8,6 6,7 6,2 5,6Primària 22,7 22 21 20,1 17,4 16,8Secundària 18,9 19,1 20,6 20,7 22,2 22,6Batxillerat i CFGM 25,3 24,9 25,2 26,9 27,3 27,2Universitaris i CFGS 22,5 23,6 24,5 25,6 26,8 27,7

Segons l’EPA, el primer trimestre de 2016, el 58,6% de la població activa de Barce-lona havia assolit un grau de formació superior, un 4,8% havia estudiat fins a primària i la resta -gairebé un 36,7%- havia cursat secundària de 1a i 2a etapa. La ciutat és l’àmbit que disposa del percentatge més gran de població altament qualificada.


Un segon element que s’ha de tenir en compte per intentar dibuixar el mapa del nivell d’instrucció dels barcelonins és la quantitat d’alumnes matriculats a les universitats de Barcelona i als cicles de formació professional que acaben els estudis, tenint en compte que les persones matriculades provenen de diferents indrets.

Abandonament escolarSegons l’Enquesta de joves de Barcelona del 2015, la taxa d’abandonament escolar

prematur és del 14’6% i és pràcticament igual en homes i dones. Aquesta taxa és del 22,2% a Catalunya, i de l’11,3% a la UE. Per tant, tot i que la situació a la ciutat és millor que a Catalunya, cal incidir en aquesta problemàtica per evitar que els joves abandonin la formació obligatòria, tant els homes com les dones.

Formació professionalEn els estudis d’FP l’home té més presència que la dona, tant en grau mitjà com en

grau superior. Segons l’Anuari de la Formació Professional a Barcelona 2015, el 43,4% de l’alumnat d’FP a Barcelona és femení davant el 56,6% masculí. Aquesta diferència s’ha accentuat lleugerament d’ençà del curs 2010-11, quan la matriculació femenina significava el 44,1%2.

DonesHomes

CFGSCFGM

61,7%

38,2%

54,4%45,5%

Alumnat de FP segons sexe. Curs 2013-14

Respecte a l’edat cal destacar que el 42% dels matriculats tenen entre 20 i 24 anys. Si analitzem el perfil segons l’edat per cicles apreciem diferències importants; mentre que una de cada dues persones que es matriculen a un CFGM té entre 16 i 18 anys, entre els estudis de CFGS tres de cada quatre té més de 20 anys i un 10% te més de 30 anys.

Cal esmentar que les dades de l’EPA pel primer trimestre de l’any 2016 ens mos-tren que a un major nivell formatiu li corresponen uns majors nivells d’ocupació i, per 2 Anuari de la formació professional a Barcelona, 2015

CESB 25

tant, menors nivells de desocupació; mentre les persones amb estudis superiors, tant d’FP de grau superior com universitàries i post universitàries tenen unes taxes d’atur del 9% les persones amb nivells formatius inferiors se situen en valors del 15% i el 25%. Així doncs, el mercat valora les persones amb estudis superiors, entre les quals s’inclouen les persones que han cursat un CFGS.

Les xifres per gènere varien notablement segons la família professional: a imatge personal el 95% dels matriculats són dones i a administració i gestió i serveis socio-culturals i a la comunitat representen el 84%, en canvi en la família d’informàtica i comunicació i fabricació mecànica el 92% i el 97% respectivament són homes.

Aquestes proporcions també canvien en funció de si observem CFGM o CFGS: hi ha més presència de dones als CFGS que als CFGM (46,3% i 38,2% respectiva-ment). Igualment, encara existeix una relació de gènere entre la família professional i l’ocupació, aquesta sovint associada al rol femení o masculí.

CFGM. Titulacions per famílies professionals al Barcelonès. Curs 2014-15Dones Homes Dones Homes

Total 6.602 9.801 Imatge i so 82 262Activitats fisicoesportives 41 296 Imatge personal 1.091 55Administració i gestió 885 683 Indústries alimentàries 120 105Agrària 21 120 Indústries extractives -- --Arts gràfiques 60 109 Informàtica i comunicacions 107 2.019Comerç i màrqueting 278 368 Instal·lació i manteniment 9 428Edificació i obra civil 2 23 Maritimopesquera -- --Electricitat i electrònica 24 954 Química 96 128Energia i aigua -- -- Sanitat 2.501 972Fabricació mecànica 12 510 Serveis socioculturals i a la comunitat 792 190Fusta, moble i suro 17 143 Tèxtil, confecció i pell 98 10Hoteleria i turisme 340 812 Transport i manteniment de vehicles 26 1.614Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament.

Al Barcelonès no s’imparteixen els CFGM d’energia i aigua, el d’indústries extracti-ves, ni el pesquer, però a Catalunya són famílies professionals on el percentatge de nois supera el 90%.


HomesDonesActivitats �sicoesportives 14% 86%Administració i gestió 60% 40%Agrària 17% 83%Arts grà�ques 45% 55%Comerç i màrqueting 43% 57%Edi�cació i obra civil 23% 77%Electricitat i electrònica 4% 96%Energia i aigua 3% 97%Fabricació mecànica 8% 92%Hoteleria i turisme 60% 40%Imatge i so 31% 69%Imatge personal 95% 5%Indústries alimentàries 38% 62%Informàtica i comunicacions 9% 91%Instal·lació i manteniment 7% 93%Química 44% 56%Sanitat 70% 30%Seguretat i medi ambient 29% 71%Serv. sociocult. i a la comunitat 84% 16%Tèxtil, confecció i pell 90% 10%Transp. i manten. de vehicles 2% 98%

Titulacions en CFGM al Barcelonès. Curs 2014-15

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament.

Pel que fa als de grau superior, ens trobem amb valors molts semblants pel que fa al repartiment de les famílies professionals entre sexes. Tant les dones com els homes predominen en les mateixes àrees que en els CFGM.

Un cop més, entre els de grau superior, ens trobem valors molts semblants quant al repartiment de les famílies professionals entre sexes. Tant les dones com els homes predominen en les mateixes àrees que en els CFGM.

Al 2015, 18.811 alumnes van cursar algun tipus de curs de formació contínua a Bar-celona. D’aquests alumnes el 57,5% van ser dones, generalment entre els 31 i 50 anys, essent la mitjana d’edat de participació de 40,8 anys. Aquest fet s’explica sobretot per la funció requalificadora i de reciclatges de continguts d’aquest sector de població.

CESB 27

CFGS. Alumnat que ha obtingut la titulació al Barcelonès. Curs 2014-15Dones Homes Dones Homes

Total 12.073 13.981 Imatge i so 650 1.464Activitats fisicoesportives 288 1.705 Imatge personal 786 41Administració i gestió 1.299 855 Indústries alimentàries 23 37Agrària 20 96 Informàtica i comunicacions 237 2.394Arts gràfiques 74 89 Instal·lació i manteniment 23 326Comerç i màrqueting 787 1.035 Maritimopesquera -- --Edificació i obra civil 62 203 Química 323 416Electricitat i electrònica 43 976 Sanitat 2.679 1.169Energia i aigua 9 346 Seguretat i medi ambient 22 54Fabricació mecànica 35 401 Serveis socioculturals i a la comunitat 3.345 640Fusta, moble i suro -- -- Tèxtil, confecció i pell 164 18Hoteleria i turisme 1.184 800 Transport i manteniment de vehicles 20 916

HomesDonesActivitats �sicoesportives 12% 88%Administració i gestió 56% 44%Agrària 15% 85%Arts grà�ques 36% 64%Comerç i màrqueting 43% 57%Edi�cació i obra civil 8% 92%Electricitat i electrònica 2% 98%Fabricació mecànica 2% 98%Fusta, moble i suro 11% 89%Hoteleria i turisme 30% 70%Imatge i so 24% 76%Imatge personal 95% 5%Indústries alimentàries 53% 47%Informàtica i comunicacions 5% 95%Instal·lació i manteniment 2% 98%Química 43% 57%Sanitat 72% 28%Serv. sociocult. i a la comunitat 81% 19%Tèxtil, confecció i pell 91% 9%Transp. i manten. de vehicles 2% 98%

Titulacions en CFGS al Barcelonès. Curs 2014-15

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament.


Formació universitàriaA Catalunya, tant al sistema públic d’universitats com al privat, les dones són majo-

ria. Al curs 2013-2014 hi representaven més de 53% del total de persones matricula-des. A les universitats presencials amb seu a Barcelona, el percentatge pràcticament es manté: el 52,7% són dones.

Matricules curs 2013-2014. Per sexe i universitatsTotal Homes Dones % Dones

Alumnes matriculats 215.448 100.210 115.238 53,5%Sistema universitari públic 157.727 73.922 83.805 53,1%Universitat de Barcelona 47.405 18.371 29.034 61,2%Universitat Autònoma de Barcelona 35.548 14.967 20.581 57,9%Universitat Politècnica de Catalunya 28.275 20.857 7.418 26,2%Universitat Pompeu Fabra 12.564 5.113 7.451 59,3%Universitat de Girona 13.627 6.017 7.610 55,8%Universitat de Lleida 8.396 3.667 4.729 56,3%Universitat Rovira i Virgili 11.912 4.930 6.982 58,6%Sistema universitari privat 21.976 9.429 12.547 57,1%Universitat Ramon Llull 12.145 5.554 6.591 54,3%Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 5.137 2.038 3.099 60,3%Universitat Internacional de Catalunya 3.225 1.195 2.030 62,9%Universitat Abat Oliba CEU 1.469 642 827 56,3%Universitat Oberta de Catalunya 35.745 16.859 18.886 52,8%Font: Secretaria d’Universitats i Recerca

Les alumnes són majoria en totes les universitats del territori català tant en el sis-tema universitari privat com en el públic, a excepció de la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual les dones matriculades constitueixen el 26,2% del total del seu alumnat.

Si desagreguem les especialitats i el sexe de les persones que les cursen es pot observar que les dones superen els homes en totes les especialitats i universitats excepte en les especialitats tècniques impartides a la UPC.

Si bé és cert que en les ciències de la salut el protagonisme de les dones és cla-rament superior, és interessant fer esment al cas de la medicina, ja que la inferme-ria sempre ha estat una carrera professional escollida generalment per dones. En el cas de medicina el percentatge de dones matriculades és igualment superior al dels homes, i representen entre el 61% i el 69% segons la universitat barcelonina que tinguem en compte.

CESB 29

Alumnat per sexe a les Universitats de Barcelona. Curs 2013-2014UB UPF UPC URLL CEU UIC UAB Total

Arts i humanitats 8.988 2.410 323 15 36 4.445 16.217 Homes 3.476 743 203 9 8 1.721 6.160 Dones 5.512 1.667 120 6 28 2.724 10.057 Socials i jurídiques 16.029 7.128 682 4.747 1.384 772 11.137 41.879 Homes 7.689 2.832 454 1.830 718 380 4.701 18.604 Dones 8.340 4.296 228 2.917 666 392 6.436 23.275 Experimentals i enginyeries 6.491 2.121 27.164 3.647 188 8.392 48.003 Homes 3.622 1.313 20.393 2.561 107 5.042 33.038 Dones 2.869 808 6.771 1.086 81 3.350 14.965 Salut 10.431 892 441 3.860 257 1.638 7.988 25.507 Homes 2.950 215 111 1.323 64 620 2.279 7.562 Dones 7.481 677 330 2.537 193 1.018 5.709 17.945 Educació 6.410 228 585 2.458 9.681 Homes 1.086 31 84 327 1.528 Dones 5.324 197 501 2.131 8.153

Alumnat de medicina a les universitats de Barcelona. Curs 2013-2014Total Homes Dones % dones

Universitat de Barcelona 1.809 579 1.230 68,0 %Universitat Autònoma de Barcelona 2.619 793 1.826 69,7 %Univ. Iinternacional de Catalunya 1.180 454 726 61,5 %Font: Dades de les universitats.

Màsters i doctoratsPel que fa als alumnes matriculats a màsters oficials, trobem que les dones conti-

nuen sent-hi majoritàries, si bé trobem una excepció en el cas del sistema universitari privat, on el nombre d’homes és superior, així com en els màsters de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El mateix succeeix amb els alumnes matriculats a estudis de doctorat, ja que es pot veure com en la majoria dels casos les dones són majoritàries, amb les úniques excep-cions de la UPC, la UOC i la Universitat Abat Oliba.


Màsters oficials, per universitats i sexe. Curs 2014-2015Total Homes Dones % Dones

Total 25.446 12.070 13.376 52,6%Sistema universitari públic 15.926 7.454 8.472 53,2%Universitat de Barcelona 5.295 1.948 3.347 63,2%Universitat Autònoma de Barcelona 2.824 1.106 1.718 60,8%Universitat Politècnica de Catalunya 3.089 2.183 906 29,3%Universitat Pompeu Fabra 2.054 950 1.104 53,7%Universitat de Girona 765 341 424 55,4%Universitat de Lleida 814 422 392 48,2%Universitat Rovira i Virgili 1.085 504 581 53,5%Sistema universitari privat 3.825 1.981 1.844 48,2%Universitat Ramon Llull 2.626 1.478 1.148 43,7%Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 606 243 363 59,9%Universitat Internacional de Catalunya 296 107 189 63,9%Universitat Abat Oliba CEU 297 153 144 48,5%Universitat Oberta de Catalunya 5.695 2.635 3.060 53,7%Font: Departament d’Empresa i Coneixement. Secretaria d’Universitats i Recerca.

Alumnat de doctorat, per universitats i sexe. Curs 2014-2015Total Homes Dones % Dones

Alumnes matriculats 15.430 7.417 8.013 51,9%Sistema universitari públic 14.968 7.150 7.818 52,2%Universitat de Barcelona 5.186 2.213 2.973 57,3%Universitat Autònoma de Barcelona 4.084 1.807 2.277 55,8%Universitat Politècnica de Catalunya 2.061 1.446 615 29,8%Universitat Pompeu Fabra 1.255 619 636 50,7%Universitat de Girona 825 385 440 53,3%Universitat de Lleida 433 185 248 57,3%Universitat Rovira i Virgili 1.124 495 629 56,0%Sistema universitari privat 266 164 102 38,3%Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 150 74 76 50,7%Universitat Abat Oliba CEU 116 90 26 22,4%Universitat Oberta de Catalunya 196 103 93 47,4%Font: Departament d’Empresa i Coneixement. Secretaria d’Universitats i Recerca.

CESB 31

Població activa

Segons l’Enquesta de Població Activa, a Barcelona el segon trimestre de 2016 la població activa sumava un total de 821.900 persones, de les quals un 49% eren homes i un 51%, dones. L’evolució de la població activa de Barcelona presenta caracterís-tiques diferents segons el sexe. El segon trimestre de 2016, hi havia 419.000 dones actives, la xifra més alta des del 2008. Des del 2008 fins el 2015 els homes actius han disminuït un 13,8%, mentre que les dones han augmentat un 0,4%. Amb tot, el total de Barcelona s’ha reduït un 7,2% fins el 2015.

Dones

Homes

2016 (II T)20152014201320122011201020092008

453.100 448.675 440.525

399.800

402.900390.200 393.225

408.325 401.600419.000

Població activa a Barcelona

Font: EPA

Taxa d’activitatSi bé, l’activitat laboral i professional abans estava gairebé reservada als homes, es

pot apreciar que aquesta inèrcia està canviant cap a una major igualtat si comparem les taxes d’activitat masculines i femenines.

Evolució taxa d’activitat per àmbits territorialsBarcelona Catalunya Espanya UE-15

Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones2008 79,7 86,2 73,3 78,3 86,4 70,0 73,8 82,8 64,5 72,3 79,5 65,22009 79,5 84,2 74,8 77,9 84,9 70,7 74,2 82,0 66,1 72,4 79,2 65,62010 80,1 84,6 75,5 78,4 84,9 71,7 74,6 81,8 67,1 72,4 79,0 65,82011 81,2 85,1 77,4 79,2 84,8 73,4 74,9 81,5 68,3 72,6 78,9 66,32012 80,4 84,4 76,5 78,7 83,8 73,5 75,3 81,2 69,3 72,9 79,0 67,02013 79,5 82,3 76,9 79,1 84,0 74,1 75,3 80,9 69,7 73,2 79,0 67,42014 79,9 82,6 77,5 79,0 83,3 74,7 75,3 80,7 69,8 73,3 78,9 67,82015 79,3 83,0 76,0 78,9 83,5 74,3 75,5 80,9 70,0 73,4 78,9 67,9


Si prenem com a referència el 2008, any d’inici de la crisi, la taxa d’activitat femenina ha augmentat 2 punts, mentre que la dels homes n’ha disminuït 2,4.

La bretxa entre la taxa d’activitat femenina i masculina s’ha reduït arran de la crisi fins a situar-se en 8,9 punts el quart trimestre de 2013. Es pot observar que la taxa d’activitat femenina sempre ha estat per sota de la masculina, però cada vegada amb menys diferència.

Dones

Homes

20152014201320122011201020092008

84,2 85,1

82,3 83,0

74,877,4 76,9 76,0

Taxa mitjana d’activitat anual a Barcelona

Font: EPA

Població inactivaL’evolució de la població inactiva de Barcelona es caracteritza per un descens con-

tinuat des de l’any 2008 fins l’any 2012. Va començar aquest període amb 513.475 persones inactives i va acabar-lo amb 497.200. Els anys 2013, 2014 i 2015 torna a repuntar, i decreix una altra vegada substancialment el segon trimestre del 2016, pas-sant de 524.050 a 508.500 persones inactives.

Població inactiva a Barcelona2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 (II T)

Estudiant 74.825 66.875 64.925 68.375 71.150 71.700 73.550 71.800Jubilat/pensionista 294.575 306.600 295.950 288.800 289.025 303.950 312.750 310.700Feines a la llar 116.350 109.275 108.150 102.325 101.700 92.350 98.525 95.000Incapac. permanent 18.500 19.350 16.175 22.900 25.750 25.200 24.625 21.400Altres 7.725 10.575 12.050 14.800 12.700 14.400 14.600 9.600Total 511.975 512.675 497.250 497.200 500.325 507.600 524.050 508.500Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa.

En una anàlisi del detall del tipus d’inactivitat trobem que a la categoria de feines de la llar el descens de persones que declaren que aquesta és la seva activitat perd entre 2008 i 2015 un 27,9% de persones. A la resta de categories, trobem que les persones

CESB 33

amb incapacitació permanent per treballar experimenten un increment del 55,8%, els jubilats augmenten un 9,66% i el nombre d’estudiants es manté

Aquest descens de la població inactiva no es pot vincular amb l’evolució de la pobla-ció resident a Barcelona, ja que les variacions segons el cens són mínimes, sinó amb altres factors com l’emigració, l’allargament dels períodes de formació i el fenomen de les persones que entren en la inactivitat desmoralitzades per llargues estades a l’atur, coneguts com a “desanimats”.

Segons l’EPA, el 1r trimestre de 2016 a Barcelona la població inactiva s’havia situat en les 520.700 persones, el 32,4% del total de la població.

PensionistesEntre el 2011 i el 2014 no hi ha hagut canvis destacables en el nombre d’homes i

dones pensionistes, en règim general o d’autònoms.

Pensionistes a la ciutat de Barcelona per règim2011 2012 2013 2014

HomesGeneral 131.603 133.354 134.321 134.548Autònoms 24.123 24.740 25.760 26.348Altres règims 4.595 4.310 3.796 3.685DonesGeneral 181.801 184.329 192.599 193.649Autònoms 36.942 36.975 37.103 37.140Altres règims 11.334 10.556 3.846 3.775Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

Tot i que la variació anual a Barcelona no és remarcable, sí que ho és la diferència entre les pensions que perceben els homes i les dones mensualment.

Import mitjà de les pensions a la ciutat de Barcelona2011 2012 2013 2014 Var. 2013-14

Homes 1.255 1.288 1.309 1.335 2General 1.350 1.385 1.416 1.436 1,4Autònoms 762 784 812 822 1,3Dones 719 744 781 793 1,5General 770 796 817 838 2,5Autònoms 514 527 546 554 1,6Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT


Pel que fa a les darreres dades publicades per l’Agència Tributària de l’any 2014, el nombre de pensionistes a la província de Barcelona era d’1.298.992, dels quals, les dones significaven el 52% del total. En canvi, pel que fa a la pensió mitjana anual rebuda, segons l’AEAT, les dones rebien de l’ordre de 5.000 euros menys.

Pensionistes i pensions mitjanes. 2014Pensionistes Pensió mitjana anual

HomesCatalunya 837.599 16.296Barcelona província 622.326 16.916DonesCatalunya 889.835 11.270Barcelona província 676.666 11.506Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’AEAT.

Viduïtat A causa d’una esperança superior de vida, les dones representen el 93,59% del total

de les pensions de viduïtat a la ciutat de Barcelona. Malgrat que les dones sempre han sigut àmpliament les majors beneficiàries d’aquestes pensions, darrerament la dinàmica ha anat decreixent a conseqüència d’una esperança de vida cada vegada més similar entre ambdós sexes.

Pensions de viduïtat a Barcelona2011 2012 2013 2014

Total 99.247 98.779 98.398 97.807Homes 5.809 5.980 6.096 6.267Dones 93.438 92.799 92.302 91.540% dones 94,1% 93,9% 93,8% 93,6%Font: IDESCAT.

CESB 35

Població ocupada

Des de 2008 fins el 2015 la població ocupada masculina ha baixat un 19,2%, mentre que la femenina ho ha fet un 7,5%. El segon trimestre de 2016, l’ocupació a Barcelona assoleix 712.800 persones, gairebé la meitat de les quals són dones. Així, l’ocupació femenina a la ciutat és de 355.700 persones, un 5,2% més que al mateix periode de l’any anterior.

Evolució de la població ocupada a Barcelona2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 (II T)

Homes419.100 386.350 371.400 373.175 354.900 344.425 332.100 338.600 357.100

53,6% 52,2% 52,6% 51,9% 50,9% 50,6% 49,9% 50,3% 50,1%

Dones362.100 353.575 334.375 346.100 341.300 336.025 332.900 334.700 355.700

46,3% 47,8% 47,4% 48,1% 49% 49,4% 50,1% 49,7% 49,9%Total 781.200 739.925 705.775 719.275 696.200 680.450 665.000 673.300 690.200Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa.

Dones

Homes

2016 (II T)20152014201320122011201020092008

419.100

371.400

354.900

332.100

357.100362.100

334.375 341.300 332.900 355.700

Evolució de la població ocupada a Barcelona

Font: EPA

Taxa d’ocupacióLa progressiva i creixent incorporació de les dones al desenvolupament d’activitats

professionals remunerades s’aprecia en l’evolució de les taxes d’ocupació. Malgrat que el còmput total dóna una diferència favorable als homes, en el darrer any 2015 s’ha accentuat la diferència entre sexes. Un altre element que cal tenir en compte és que, en tots dos casos, tot i haver patit fluctuacions, ha anat creixent progressivament.

La taxa d’ocupació barcelonina ha estat superior, des de l’any 2007, a la de Catalun-ya, Espanya i la UE-15. En ple període de crisi econòmica, la taxa d’ocupació femenina de Barcelona ha tingut nivells superiors, fins a situar-se més de 10 punts per damunt de la mitjana espanyola, i més de 3 punts per sobre l’UE-15.


Taxa mitjana anual d’ocupació per sexe i àmbits territorialBarcelona Catalunya Espanya UE-15

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones2008 79,7 67,9 78,5 63,9 74,5 56,2 74,2 60,12009 72,3 65,0 70,2 60,0 67,5 54,0 71,9 59,62010 69,8 64,0 69,1 59,7 65,7 53,5 71,3 59,52011 70,5 65,9 67,9 59,7 64,2 53,3 71,2 59,82012 67,8 63,8 64,3 57,5 61,1 51,8 70,5 59,82013 67,0 63,7 64,0 57,4 60,1 51,0 70,1 59,92014 68,5 64,1 66,1 59,7 61,6 52,0 70,5 60,52015 71,8 64,8 68,6 59,8 63,9 53,5 71,0 61,1Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPAi Eurostat.

Dones

Homes

201520142013201220112010200920082007

79,0

72,3

70,5

67,0

71,8

66,765,0 65,9

63,764,8

Taxa mitjana anual d’ocupació a Barcelona

Font: EPA

Demandes d’ocupacióLes dones amb nivells d’estudis alts (universitaris) i de FP, tenen més demandes

d’ocupació per millorar la seva situació laboral tot i no estar a l’atur.

Demandes d’ocupació de persones no aturades. Juny 2016Total Homes Dones % dones

Sense estudis 66 35 31 47,0%Estudis primaris incomplets 436 227 209 47,9%Estudis primaris complets 908 440 468 51,5%Programes formació professional 1.776 764 1.012 57,0%Educació general-secundària 12.755 6.359 6.396 50,1%Tècnics-professionals superiors 1.735 815 920 53,0%Universitaris primer cicle 980 447 533 54,4%Universitaris segon cicle 2.890 1.283 1.607 55,6%Altres estudis post-secundaris 85 30 55 64,7%

CESB 37

Ocupació-tipus de jornadaSegons l’EPA, el segon trimestre del 2016 les dones ocupades superen els homes en

les jornades parcials, ja que posseeixen el 66,9% dels contractes d’aquest tipus. Que la majoria de contractes a jornada parcial pertanyin a dones té efectes negatius entre els quals destaquen el manteniment de la bretxa salarial i les pensions més baixes.

Tipus de jornada a Barcelona 2015 2016 (II T)Total ocupació 673.400 712.800Homes 338.700 357.100Dones 334.700 355.700Jornada complerta 575.300 612.600Homes 310.300 323.900Dones 265.000 288.700Jornada parcial 98.000 100.200Homes 28.300 33.200Dones 69.700 67.000

Tipus de jornada a Barcelona. 2016 (II T)Jornada completaHomes 52,9%Dones 47,1%Jornada parcialHomes 33,1%Dones 66,9%


Salaris

Diferencies salarialsL’Institut Nacional d’Estadística no disposa de dades de la ciutat ni de la província re-

ferents a les diferències salarials segons el sexe, però la idea fonamental que s’extreu a nivell autonòmic i estatal és que la bretxa salarial entre homes i dones ha augmentat respecte a les dades del 2008. De fet, segons l’Enquesta d’estructura salarial de l’INE, l’any 2013 les dones catalanes tenien un salari mitjà anual 33,5 punts per sota del dels homes, i gairebé dos punts més que el còmput global de l’Estat. Per altra banda, en el període 2008-2013 els salaris es van incrementar un 3,7% a Espanya i un 3,8% a Catalunya, però igualment els salaris dels homes es mantenen per damunt en tots els grups d’edat, tipus de feina i àmbit territorial.

Així doncs, la bretxa salarial entre homes i dones va tenir un increment de 3,6 punts a Espanya i de 1,3 punts a Catalunya. Aquesta esquerda no és lineal sinó que s’accentua amb l’edat.

Així, a Catalunya, una dona de menys de 25 anys rep un salari brut anual quatre ve-gades inferior –o 22.314 euros menys- al d’un home de 55 anys i més, diferència que disminueix respecte a les dones de la mateixa franja d’edat -13.222 euros. Tanmateix, les persones menors de 35 anys i en major mesura les de menys de 25 anys, han vist com els seus salaris han disminuït al llarg de la crisi, mentre que en la resta de franges d’edat han augmentat.

Salari brut anual per edat i sexe a Catalunya2008 2013

Total Dones Homes Bretxa salarial Total Dones Homes Bretxa

salarialTotal Catalunya 23.375,5 19.928,5 26.353,9 6.425,4 24.253,7 20.740,6 27.684,3 6.943,8Menys de 25 anys 13.371,9 12.178,0 14.433,4 2.255,4 10.471,5 8.948,9 12.016,2 3.067,3De 25 a 34 anys 20.770,0 18.723,1 22.778,4 4.055,3 19.250,2 17.760,4 20.806,1 3.045,7De 35 a 44 anys 24.625,9 20.917,6 27.800,7 6.883,1 25.273,3 22.014,2 28.300,8 6.286,6De 45 a 54 anys 26.764,2 22.120,0 30.814,1 8.694,1 26.907,7 22.097,8 31.540,4 9.442,655 i més anys 26.548,2 21.611,8 29.573,5 7.961,6 26.709,9 22.171,6 31.263,2 9.091,6Font: Elaboració pròpia amb dades extretes de l’INE.

Aquestes desigualtats poder ser agreujades segons l’ocupació de les persones assa-lariades. L’INE agrupa les ocupacions en tres nivells: alt, mitjà i baix. A partir d’aquesta classificació es pot observar com els treballadors en ocupacions amb nivell baix van veure reduïts els seus salaris a Catalunya, mentre que els de les persones amb ocupa-

CESB 39

cions de nivell alt van augmentar. Tot i així, tots els nivells van perdre poder adquisitiu en aquest període: les persones del grup d’ocupacions d’alt nivell un 4,2%, les de nivell mitjà un 9,4% i les de nivell baix un 11,5%.

Si alhora es té en compte el sexe, es fa palès que la població ocupada masculina va incrementar els seus salaris al llarg del període, mentre que la femenina va veure com es redueïen, cosa que ha accentuat la bretxa salarial entre homes i dones amb una ocupació de nivell baix i alt.

Salari brut anual a Catalunya per nivell d’ocupació. 2008-2013

2008 2013


salarialTotal 23.375,5 19.928,5 26.353,9 6.425,4 24.253,7 20.740,6 27.684,3 6.943,8Alta 32.662,2 28.569,6 36.313,8 7.744,2 33.497,1 29.513,2 37.257,0 7.743,7Mitjana 19.516,2 16.473,0 22.753,7 6.280,8 19.729,3 16.997,4 22.969,4 5.972,0Baixa 17.986,4 13.404,1 20.256,6 6.852,6 17.734,4 13.027,3 20.932,7 7.905,4

Per últim, si tenim en compte la durada del contracte, l’esquerda salarial entre ho-mes i dones s’eixampla al llarg del període 2008-2013. A Catalunya, l’any 2008, el salari pels contractes indefinits era quasi un 48% més alt que el dels temporals; l’any 2013 aquesta diferència pujava fins el 73,2%.

Salari brut anual a Catalunya per durada de contracte. 2008-2013

2008 2013


salarialIndefinits 24.827,06 20.923,63 28.238,01 7.314,38 25.916,15 21.905,2 29.856,51 7.951,31Temporal 16.797,13 15.263,04 18.056,40 2.793,36 14.960,67 14.096,66 15.776,35 1.679,69

Al seu torn, l’Agència Tributària presenta els salaris mitjans anuals per sexe i per província. Com s’ha comentat, la província de Barcelona segueix la dinàmica catalana i manté una bretxa salarial destacable entre homes i dones de 5.901 euros anuals tot i millorar respecte l’any 2008, que es situava en 7.529 euros.

Bretxa salarial segons l’AEAT 2008 2014

Total Homes Dones Bretxa salarial Total Homes Dones Bretxa

salarialCatalunya 21.777 24.312 17.365 6.947 20.711 23.271 17.839 5.432Prov. Barcelona 22.181 25.614 18.085 7.529 21.775 24.580 18.679 5.901


Afiliació a la Seguretat Social

En el gràfic es veu com la ciutat de Barcelona presenta un comportament semblant a la resta d’àmbits territorials. En el període entre 2008 i 2015, el nombre absolut de persones afiliades al règim general de la Seguretat Social s’ha reduït en tots els àmbits territorials d’estudi. La ciutat de Barcelona ha sofert una reducció del 6,6%, mentre que a la seva província i a Catalunya els descensos respectius han estat de més del 9%. Cal esmentar però, que entre 2014 i 2015 tots tres àmbits territorials han patit augments de més del 3% en el nombre d’afiliats totals.

Dones

Homes

Mar2016

Des.2014

Des.2013

Des.2012

Març2012

306.924

297.406294.498

302.517

315.104

305.113298.674

298.239

304.741

313.916

Evolució de l’a�liació a la Seguretat Social

En els darrers mesos, l’afiliació entre homes i dones ha estat força semblant en l’àmbit de Barcelona. Tal i com es pot observar, trobem un repunt en l’afiliació a la Seguretat Social a partir del tercer trimestre de 2013 aproximadament, fins a situar-se en un total de 314.066 afiliats masculins i 313.313 de femenins en l’últim trimestre del 2015.

Dins els diferents grups d’afiliació, trobem el de la llar, que és majoritàriament fe-mení. Davant la infravaloració i la invisibilitat del treball domèstic, l’Organització In-ternacional de Treball (OIT), va elaborar un conveni de treball per aquest col·lectiu, ja que considera que les persones que s’hi dediquen fan una contribució significativa a l’economia mundial. Aquest col·lectiu té el risc de patir situacions de vulnerabilitat, atès que en molts casos, la feina domèstica està realitzada per persones immigrants.

CESB 41

Contractació

En el nombre de contractes totals a Barcelona en els darrers anys, és superior el de les dones que el dels homes. Tanmateix, els de les dones pateixen de més tempora-litat, ja que entre els anys 2014 i 2015 en sumen de l’ordre de 40.000 més. Mentre que els homes han vist incrementats els contractes indefinits més d’un 17% entre el període analitzat.

Tipus de contracte per sexe a Barcelona 2014 2015 Var. 2014-15Homes 407.947 443.708 8,8%Indefinits 53.169 62.366 17,3%Temporals 354.778 381.342 7,5%Dones 449.374 483.790 7,7%Indefinits 54.014 60.865 12,7%Temporals 395.360 422.925 6,9%Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.

Les dones pateixen més la temporalitat, sobretot en els contractes d’inserció, bonifi-cats minusvàlids i obra o servei.

Contractes segons durada i sexe. 2015Total Homes Dones % dones

IndefinitsOrdinari temps indefinit 88.988 45.294 43.694 49,1%Foment de la contractació indefinida 1.679 812 867 51,6%Indefinit minusvàlids 473 254 219 46,3%Convertits en indefinits 32.091 16.006 16.085 50,1%TemporalsObra o servei 288.122 153.778 134.344 46,6%Eventuals circumstàncies de producció 344.532 177.630 166.902 48,4%Interinitat 157.741 43.049 114.692 72,7%Temporals bonificats minusvàlids 1.034 607 427 41,3%Inserció 178 98 80 44,9%Relleu 1.272 510 762 59,9%Jubilació parcial 1.420 718 702 49,4%Substitució jubilació 64 anys 28 8 20 71,4%Pràctiques 5.502 2.616 2.886 52,4%Formació 2.943 1.429 1.514 51,4%Altres 1.495 899 596 39,9%


Població aturada. EPA

Del primer trimetre del 2008 al segon trimestre del 2016 l’atur s’incrementa un 88,8%. Si bé la destrucció de llocs de treball entre 2008 i 2013 a causa de la crisi va afectar més els homes que les dones, el major increment de la població activa femenina, en aquest període, va donar lloc a un major creixement de l’atur femení, un125,3%, ja que l’augment del masculí va ser del 54,2%.

Segons l’EPA, el segon trimestre de 2016 a Barcelona hi havia 109.100 persones aturades, el 58% de les quals eren dones. La població femenina aturada era de 63.300 persones, amb un increment del 3,8% respecte el mateix període de l’any anterior.

Evolució de la població aturada segons l’EPA. Mitjana anual en milers

2016 (II T)20152014201320122011201020092008

Dones

Homes34,0

77,385,6

67,8

45,8

26,1

58,967,0 68,7

63,3

Taxa d’aturEl 2015, la taxa d’atur femenina era del 14,7%, 1,5 punts superior a la taxa masculi-

na. Entre el 2008 i el 2015 les taxes augmenten tant en els homes com en les dones.

Dones

Homes

20152014201320122011201020092008

14,0

16,818,6

13,312,9

14,7

16,9 14,6

Taxa anual mitjana d’atur

Font: EPA

Si comparem l’evolució de la taxa d’atur barcelonina amb la de la resta de Catalunya, Espanya o de la UE-15, podem afirmar que la de Barcelona sempre s’ha mantingut en

CESB 43

nivells més favorables que a la resta de la comunitat autònoma, així com de la resta de l’Estat espanyol. Només durant el període àlgid de la crisi, la taxa d’atur de la ciutat va superar la taxa de la UE-15.

Taxa mitjana d’atur. Mitjana trimestralBarcelona Catalunya Espanya UE-15

Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones2008 7,4 7,5 7,3 9,0 9,1 8,7 11,3 10,1 12,9 7,2 6,8 7,72009 13,6 14,1 13,1 16,3 17,3 15,1 18,0 17,8 18,2 9,2 9,2 9,12010 16,4 17,5 15,2 17,8 18,8 16,7 20,0 19,7 20,3 9,7 9,7 9,62011 16,1 17,2 14,9 19,3 19,9 18,6 21,5 21,2 22,0 9,8 9,7 9,82012 18,2 19,7 16,6 22,7 23,4 21,9 24,9 24,8 25,2 10,7 10,7 10,72013 17,9 18,6 17,1 23,3 23,8 22,6 26,2 25,7 26,8 11,2 11,2 11,22014 17,2 17,1 17,3 20,5 20,8 20,1 24,6 23,7 25,6 10,6 10,7 10,72015 14,1 13,4 14,7 18,7 18,0 19,6 22,2 20,9 23,7 10,0 10,0 10,1Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA i Eurostat.

Atur registrat per durada i edatL’any 2015 els homes són majoritaris entre les persones que porten aturades menys

d’un any, mentre que les dones pateixen amb més profunditat l’atur de llarga durada.Per edat i sexe, les dones menors de 25 anys ofereixen xifres inferiors a les dels ho-

mes. En tota la resta de franges d’edat, l’atur registrat femení és superior al masculí. És especialment significatiu en les dones majors de 55.

Dones

Homes

2016 (II T)20152014201320122011201020092008

30.118

54.03757.329

51.373

45.800

32.298

49.510

55.14252.093

46.222

Evolució de la població aturada registrada. Mitjana anual

Font: Servei Públic d’Ocupació

En la franja d’edat de 45 anys i més, les dones que porten més de 12 mesos aturades suposen un total de 14.909, davant d’11.789 homes. Per contra, l’atur de curta durada afecta menys les dones en totes les franges d’edat.


Atur registrat per durada, sexe i edat a Barcelona. 2015Total Menys de 25 25-44 anys 45 anys i més

Homes 40.520 2.364 17.171 20.985 Fins a 6 mesos 18.574 1.932 10.567 6.075 % sobre total 45,8% 81,7% 61,5% 28,9%De 6 a 12 mesos 6.286 254 2.911 3.121 % sobre total 15,5% 10,7% 17,0% 14,9%Més de 12 mesos 15.660 178 3.693 11.789 % sobre total 38,6% 7,5% 21,5% 56,2%Dones 44.753 2.002 18.797 23.954 Fins a 6 mesos 17.780 1.613 10.299 5.868 % sobre total 39,7% 80,6% 54,8% 24,5%De 6 a 12 mesos 6.879 227 3.475 3.177 % sobre total 15,4% 11,3% 18,5% 13,3%Més de 12 mesos 20.094 162 5.023 14.909 % sobre total 44,9% 8,1% 26,7% 62,2%

DonesHomesMenys de 20 644

495

De 20 a 24 1.9601.863

De 25 a 29 3.5103.896

De 30 a 34 4.7745.235

De 35 a 39 5.7006.014

De 40 a 44 5.9045.969

De 45 a 49 6.1985.966

De 50 a 54 6.1046.179

De 55 a 59 6.3547.356

De 60 a 64 4.0975.496

Atur registrat. Mitjana anual 2015

CESB 45

Atur femení per barrisLa desigualtat entre barris queda reflectida també en l’atur. Així, el rànquing dels

barris segons el pes de l’atur femení mostra que en zones on hi ha més població activa i hi ha més dones treballant, és on l’atur femení s’enfila fins a un percentatge més alt.

El 2015, amb les darreres dades disponibles per barris, lidera el rànquing de presèn-cia relativa de les dones en atur el barri de Pedralbes, amb el 59,5%. El segueixen tres barris del districte de Sarrià i tres barris del districte de Sant Andreu tots amb percentatges entre el 55,7% i 57,8%.

Barris amb major pes de dones sobre el total de persones aturades. 2015

38%-45%>45%-50%>50%-55%>55%-60%

El 2015, amb les darreres dades disponibles per barris, lidera el rànquing de presèn-cia relativa de les dones en atur el barri de Pedralbes, amb el 59,5% de les persones femenines en atur. El segueixen tres barris del districte de Sarrià i tres barris del dis-tricte de Sant Andreu tots amb percentatges entre el 55,7% i 57,8%.


Districte Barri Dones/TotalLes Corts Pedralbes 59,50%Sarrià-Sant Gervasi Sarrià 57,78%Sarrià-Sant Gervasi Sant Gervasi - la Bonanova 56,43%Sant Andreu la Sagrera 55,57%Sant Andreu el Congrés i els Indians 55,57%Sarrià-Sant Gervasi Sant Gervasi - Galvany 55,37%Sant Andreu Navas 55,36%Sants-Montjuïc Sants - Badal 55,11%Sant Andreu Sant Andreu 55,11%Sant Andreu Baró de Viver 55,10%

Barris amb major pes d’homes sobre el total de persones aturades. 2015

40%-45%>45%-50%>50%-55%>55%-61%

Per contra, a la cua del rànquing se situen la Marina del Prat Vermell-Zona Franca,

que pertany al districte de Sants-Montjuïc, on les dones suposen el 39% de les per-sones en atur, seguit pel Raval (39,5%), a Ciutat Vella. A continuació trobem el barri

CESB 47

Gòtic (43,5%) i diferents barris pertanyents al districte de Nou Barris, tret de Trinitat Vella que pertany a Sant Andreu. Així, els llocs amb un pes superior d’homes sense feina respecte al total d’aturats són els barris de la Marina del Prat Vermell i el Raval.

Districte Barri Dones/TotalSants-Montjuïc la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 38,99%Ciutat Vella el Raval 39,58%Ciutat Vella el Barri Gòtic 43,49%Nou Barris Vallbona 45,79%Nou Barris Ciutat Meridiana 45,82%Sant Andreu la Trinitat Vella 45,84%Nou Barris Torre Baró 45,87%Nou Barris a Trinitat Nova 46,24%Ciutat Vella la Barceloneta 48,16%Ciutat Vella Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 48,18%

Cal esmentar que aquests valors han sofert un procés d’homogeneïtzació al llarg dels darrers anys en la majoria de barris de la ciutat, ja que s’han reduït els valors extrems entre les persones aturades.

Atur per sector d’activitatL’atur registrat per grups d’ocupació mostra certes diferències entre sexes, ja que

les dones aturades són molt majoritàries en el grup serveis i en l‘àmbit administratiu, amb percentatges per sobre el 20% respecte el total de dones aturades. Mentre que el sector masculí aturat es veu més afectat en els àmbits dels treballs específics sense qualificar i el dels treballs pròpiament qualificats.

En l’atur registrat segons l’activitat econòmica veiem que es mantenen seccions cla-rament masculines. En la construcció, només el 15,1% són dones, en els sectors de l’agricultura, ramaderia i pesca, el 20,1%, en energia elèctrica i gas, un 25,7% i en transport i emmagatzematge, un 27%.

Entre les activitats on l’atur femení és predominant es troben les activitats sanitàries i els serveis socials, on el 77,1% del total d’atur registrat són dones. També són ma-joritàries en activitats de la llar (73,4%), altres serveis (65,3%), educació (59,7%) i activitats professionals i tècniques (59,1%).

Si analitzem l’atur registrat per subgrups d’ocupació, veiem que les dones són ma-joritàries en el subgrup “d’altres” treballadors, els que tenen cura de persones, els empleats domèstics, altres tipus de personal de neteja, així com càrrecs de directors de departaments administratius i comercials.


A l’altre extrem, les dones són minoritàries en els subgrups d’ocupació de conduc-tors de vehicles, transport urbà o carretera, treballadors d’acabats de la construcció i instal·lacions, mecànics ajustadors maquinària, peons de construcció i mineria, així com treballadors en activitats agropecuàries mixtes.

Atur registrat per activitat econòmica a Barcelona. Desembre 2015Homes Dones Dones/total

Total 42.955 46.443 52,0%A. Agricultura, ramaderia i pesca 382 96 20,1%B. Indústries extractives 13 8 38,1%C. Indústries manufactureres 3.760 3.261 46,4%D. Energia elèctrica i gas 75 26 25,7%E. Aigua, sanejament, residus 399 203 33,7%F. Construcció 6.182 1.099 15,1%G. Comerç i reparacions 5.972 8.557 58,9%H. Transports i emmagatzematge 2.090 772 27,0%I. Hostaleria 5.181 5.020 49,2%J. Informació i comunicacions 1.684 1.416 45,7%K. Activitats financeres i d’assegurances 568 631 52,6%L. Activitats immobiliàries 407 578 58,7%M. Activitats professionals, tècniques 3.246 4.689 59,1%N. Activitats administratives i serv. auxiliars 6.063 7.517 55,4%O. Administració pública 390 499 56,1%P. Educació 1.364 2.019 59,7%Q. Activitats sanitàries i serveis socials 1.000 3.368 77,1%R. Activitats artístiques, recreatives 1.002 990 49,7%S. Altres serveis 1.105 2.083 65,3%T. Llars ocupen personal domèstic 505 1.390 73,4%U. Organismes extraterritorials 18 19 51,4%Sense ocupació anterior 1.549 2.202 58,7%

CESB 49

DonesHomes

Directors i gerents 2.0801.021

Tècnics/Cientí�cs 4.8616.183

Tècnics/Prof. de suport 6.2694.789

Administratius 3.94311.593

Serveis 7.18414.132

Agricultura/Pesca 381101

Treb. quali�cats 8.262765

Operadors maquinària 2.963818

Treb. sense quali�car 9.3049.068

Atur registrat per grups d'ocupació i sexe. Mitjana anual 2015

Atur segons formacióLa formació té una important incidència en l’atur. Com que es tracta dels estudis ma-

joritàriament cursats per la població, les persones amb educació general o els estudis secundaris són les que es troben en major mesura en l’atur registrat. Exceptuant les dones d’aquest col·lectiu i les que tenen els estudis primaris incomplets, la resta de dones, en relació al total del nivell formatiu, té un major percentatge d’atur registrat respecte al dels homes.

Atur registrat per nivell formatiu a Barcelona. Juny 2016Total Homes Dones % dones

Sense estudis 257 116 141 54,9%Estudis primaris incomplets 1.417 729 688 48,6%Estudis primaris complets 3.476 1664 1.812 52,1%Programes FP 7.044 2887 4.157 59,0%Educació general. Secundària 49.184 24177 25.007 50,8%Tècnics-professionals superiors 6.030 2688 3.342 55,4%Universitaris primer cicle 3.001 1151 1.850 61,6%Universitaris segon cicle 9.212 3790 5.422 58,9%Altres estudis post-secundaris 208 67 141 67,8%


Tal i com hem vist anteriorment, les dones cursen més estudis universitaris que els homes. Per això també es veuen més afectades per l’atur registrat les dones amb aquest nivell d’estudis que no pas els homes, en percentatges al voltant del 60% del total.

CESB 51

Participació als òrgans de presa de decissions

Al sector privatAl sector privat, la representació de les dones en els consells d’administració i en els

òrgans de direcció és molt menor a la dels homes. Tot i així, hi ha hagut un increment respecte al 2008. En el cas dels òrgans de direcció en les empreses de l’IBEX 35, tan sols el 9,32% dels càrrecs els ocupen dones, i en els consells administratius el percen-tatge augmenta fins el 18,22%.

Representació femenina al sector privat, a nivell estatal2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Òrgans de direcció IBEX35 35 38 37 38 45 48 48Total (incloent homes) 602 577 550 525 543 513 515% del total 5,8% 6,6% 6,7% 7,2% 8,3% 9,4% 9,3%Consells admininistració IBEX35 43 52 48 36 65 75 80Total (incloent homes) 507 506 474 502 490 481 439% del total 8,5% 10,3% 10,1% 7,2% 13,3% 15,6% 18,2%Font: Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades. Amb l’ajuda de la consultoria PwC, es va elaborar un informe sobre la dona directiva

a Espanya. S’hi remarcava la manca de diversitat en els càrrecs directius tot i la major quantitat de dones llicenciades.

Múltiples empreses han començat a dur a terme plans d’actuació exitosos en aquest sentit: CocaCola amb el pla de Diversitat 50/50 per al 2020; Ikea, Banc Sabadell, Oran-ge, Ford, Microsoft, Energizer i Mahou-San Miguel, entre d’altres.

La Association of Organisations of Mediterranean Businesswomen (AFAEMME) va impulsar el programa “She decides, you succeed” l’any 2014. Aquesta associació es va crear l’any 2002 per promoure la igualtat de gènere en el món laboral i fomentar la participació de les dones en els processos de presa de decisions.

Afirmen que, per a l’economia, un nombre superior de dones té diversos efectes positius: millor qualitat en la presa de decisions, millor governança corporativa, reflex del mercat, major taxa de creixement, major productivitat, menys riscos i major ètica i millor reputació.

Destaquen que amb dones als òrgans directius, en una empresa es pot arribar a tenir un 14% més de creixement econòmic i un 20% menys de probabilitats de fallida. Tam-bé volen facilitar l’accés de les dones al finançament i als contactes, mitjançant xarxes com la mateixa AFAEMME o les cooperatives per tal de fomentar l’emprenedoria.


La Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat duu a terme a través de la Direc-ció General per a la Igualtat d’Oportunitats, programes destinats a recolzar l’activitat emprenedora de les dones. Ho fa seguint l’estratègia de promoció de l’emprenedoria potenciada per la UE, iconscient que la participació econòmica de les dones és essen-cial, tant per raons d’equitat i igualtat, així com per qüestions estratègiques, i sabent que els països que no utilitzen el talent de la meitat de la seva població, creixen menys i posen en risc la seva competitivitat. Els programes esmentats són els següents:

Programa de Suport Empresarial a les Dones (PAEM). Proporciona informació, assessorament i orientació professional per a les dones amb inquietud emprenedora i amb una idea de negoci o de modernització.

Programa Emprendre i Educar en Igualtat. És un recurs didàctic per a mestres que anima els alumnes a reflexionar sobre les seves experiències personals des d’una perspectiva de gènere. D’aquesta manera es poden treballar els prejudicis socials es-tablerts.

Al sector públicLa participació i l’accés als òrgans de decisió política són bàsics per incrementar la

representació de tots els segments de la societat i reduir les desigualtats salarials. Aquests elements són tan importants per l’equitat de gènere que els països més igua-litaris del món, ho són també en el caràcter polític. Aquests tres països són: Islàndia, Noruega i Finlàndia. Com es pot comprovar, igual que l’any 2006, tots tres són nòrdics.

Al sector públic, la representativitat és moderadament més equitativa, i en alguns casos hi ha més dones que homes. Al Parlament de Catalunya va anar augmentant la representativitat fins l’any 2011, quan va arribar al 41% de representació femenina. Posteriorment es va mantenir fins l’any 2015, en què el percentatge va ser del 39,26%.

Al poder executiu català, en canvi, la representativitat de les dones és molt inferior a la dels homes. Hi ocupen tan sols el 30,77% dels càrrecs. Tot i amb això cal destacar que les xifres han millorat respecte a l’any 2008. Igualment, als municipis catalans, tan sols el 18,69% de les alcaldies eren ocupades per dones, amb un augment de 6 punts respecte a l’any 2008.

Per últim, en el cas dels funcionaris de la ciutat de Barcelona, les dones hi represen-ten el 61,34% dels llocs de treball, percentatge que ha anat augmentant progressiva-ment des de l’any 2008. Tot i amb això, el nombre de persones que treballen com a funcionàries ha disminuït any rere any des de l’inici de la crisi.

A nivell internacional, s’ha progressat en el camp de la política, ja que el 50% dels Estats han tingut una cap d’Estat; però les dones tan sols representen el 19% dels parlamentaris i el 18% dels ministres a nivell mundial. Tenen més efecte les quotes

CESB 53

voluntàries que les imposades i en aquest cas la regió de l’Àsia i el Pacífic és més igualitària que la d’Europa.

Representació femenina al sector públic2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Parlament de Catalunya 49 49 56 56 54 54 54 53Total (incloent homes) 135 135 135 135 135 135 135 135% del total 36,30% 36,30% 41,48% 41,48% 40,00% 40,00% 40,00% 39,26%Govern de la Generalitat 4 4 4 3 3 3 3 4Total (incloent homes) 14 14 14 11 11 13 13 13% del total 28,57% 28,57% 28,57% 27,27% 27,27% 23,08% 23,08% 30,77%Alcaldies de Catalunya 120 120 120 135 135 141 150 177Total (incloent homes) 946 946 946 946 946 947 947 947% total 12,68% 12,68% 12,68% 14,27% 14,27% 14,89% 15,84% 18,69%Funcionàries Barcelona 13.548 13.522 13.642 13.306 12.561 11.731 11.306 10.767Total (incloent homes) 23.087 22.797 22.759 22.053 20.787 19.269 18.493 17.553% total 58,68% 59,31% 59,94% 60,34% 60,43% 60,88% 61,14% 61,34%


Conciliació

La titularitat del dret del permís de maternitat, que és de 16 setmanes, correspon a la mare. Aquest permís és intransferible al pare abans de la setena setmana. Així doncs, si la mare el cedeix, el pare pot gaudir de les 10 setmanes restants del permís.

Permisos per a la conciliació laboral i familiar2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Excedències 4.667 3.888 3.760 3.559 2.990 4.192 4.687Homes 2,57% 2,98% 3,16% 3,20% 3,78% 4,58% 5,29%Dones 97,43% 97,02% 96,84% 96,80% 96,22% 95,42% 94,71%Permís maternitat 64.374 61.323 58.896 57.344 52.668 50.388 48.970 Dones 98,45% 98,35% 98,35% 98,25% 98,42% 98,38% 98,34%Homes 1,55% 1,65% 1,65% 1,75% 1,58% 1,62% 1,66%Permís paternitat 52.778 52.661 52.893 51.174 46.496 44.460 44.227Font: Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades.

A Catalunya, tan sols l’1,66% dels homes gaudeixen del permís de maternitat, amb un augment discret respecte l’any 2008 (1,55%). Com veiem, el permís de maternitat ha presentat una continuïtat, ja que en un 98% dels casos és la dona qui l’aprofita durant les 16 setmanes.

A Catalunya, des de 2008, la quantitat de permisos d’aquest tipus s’ha reduït tant en-tre les dones com els homes. Aquesta disminució s’explica per dues raons: el nombre de naixements ha baixat, i hi ha un percentatge més alt de persones aturades que no reben cap prestació i que, evidentment, no poden demanar-los.

Per altra banda, l’any 2007 es va aprovar el permís de paternitat retribuït que actual-ment té una durada de 15 dies. Malgrat això, des de l’any 2008, aquest permís s’ha reduït un 16%.

Un altre element per valorar quin sexe assumeix les tasques d’atenció a d’altres persones són les excedències, tant si es tracta de tenir cura d’un fill com d’un familiar. Les estadístiques són aclaparadores, l’any 2014, a Catalunya, el 94,71% de les exce-dències per atendre els fills corresponen a dones.

CESB 55

Usos del temps

Tot i que no hi ha dades per a la ciutat de Barcelona, a nivell espanyol els usos del temps també mostren diverses disparitats entre homes i dones. Per una banda, les dones destinen 2 hores i 53 minuts més que els homes en les tasques de la llar i la família, mentre que els homes dediquen més temps al treball remunerat i disposen de més temps lliure.

Usos del temps a nivell estatal. 2009-2010Homes Dones Diferència homes-dones

Cures personals 11h 32’ 11h 34’ + 2’Treball remunerat 7h 51’ 6h 50’ - 1h 1’Estudis 5h 1’ 4h 41’ + 20’Llar i família 2h 35’ 4h 14’ + 1h 39’Treballs voluntaris i reunions 1h 55’ 1h 54’ - 1’Esports i activitats a l’aire lliure 2h 5’ 1h 47’ - 18’Aficions i informàtica 2h 2’ 1h 36’ - 26’Mitjans de comunicació 2h 44’ 2h 30’ - 14’Trajectes i ús del temps no especificat 1h 32’ 1h 30’ - 2’


Valoracions i propostes

Les principals organitzacions supranacionals coincideixen en afirmar que calen polí-tiques per acabar amb les desigualtats existents entre homes i dones, que es manifes-ten de manera destacable en el món laboral. Aquest principi ha estat assumit per la majoria dels països democràtics on diverses entitats treballen proposant mesures per impulsar les polítiques d’igualtat i la plena integració de les dones en la vida política, social i laboral.

L’any 2015, a Barcelona trobem que la població femenina representa el 53% de la població total. Per grups d’edat només entre la població menor de 16 anys els homes són majoritaris amb un 51% del total; en el de la població en edat de treballar, les dones superen als homes amb un 51%, i al de persones de més de 64 anys la població femenina representa el 60%. Aquesta distribució té, com veurem més endavant, reper-cussions sobre aspectes vinculats a la qualitat de vida de les persones de més edat.

Quant al nivell de formació, hem de destacar que excepte al grup de persones sense estudis i al de batxillerat i CFGM, les dones superen als homes en tots els grups i, es-pecialment, als d’estudis superiors. També constatem que les taxes d’abandonament escolar són gairebé les mateixes entre ambdós col·lectius, i que el major percentatge d’homes en els CFGS i CFGM són conseqüència de la masculinització de la majoria de les especialitats de la FP –excepte en les considerades “femenines” com tèxtil, confecció i pell o imatge personal- mentre que les dones continuen els estudis després de finalitzar el batxillerat. Els ensenyaments universitaris tenen un patró de compor-tament semblant al del batxillerat ja que les dones representen el 53% de les perso-nes matriculades i són majoria a totes les universitats excepte a la UPC, on de nou es posa en evidència la masculinització de determinades professions, tot i que s’ha d’assenyalar l’augment de dones que opten per incorporar-se a aquestes especialitats.

D’una banda considerem que s’ha de posar en valor i reconèixer professionalment el major nivell de formació de les dones, és a dir, el talent femení, i per altra, que cal evitar la identificació de determinades professions amb el gènere.

Població activa i inactivaEn relació a la població activa de Barcelona constatem el significatiu canvi que s’ha

produït des de 2008. S’ha invertit el pes de la població activa femenina sobre la total fins arribar a ser la més nombrosa. La incorporació de les dones al món laboral ha repercutit positivament en la seva taxa d’activitat i en l’escurçament d’aquesta sobre la dels homes ja que l’any 2008 la diferència de les taxes d’activitat per sexe era de gairebé 13 punts favorable a la població masculina i al 2015 es quedava en 7 punts.

CESB 57

En aquest apartat també s’ha de posar de relleu que la taxa d’activitat femenina de Barcelona supera a la de la resta d’àmbits ja sigui Catalunya, Espanya o la UE-15.

Aquesta evolució té un reflex a la població inactiva de Barcelona i especialment en la reducció del grup de feines de la llar, que històricament i socialment està associat a les dones. Al 2008 aquest grup estava format per quasi 130.000 persones, al 2016 només eren 95.000, és a dir, 35.000 menys.

Un altre grup a tenir en compte i analitzar és el de pensionistes, atès que és el més nombrós, i dins d’aquest hem d’assenyalar en el de pensionistes en situació de viduïtat les dones representen gairebé el 94% del total. En aquest apartat hem d’assenyalar que les persones de viudetat són en molts casos insuficients per cobrir les necessitats vitals de les dones més grans.

Població aturadaLa pèrdua de llocs de treball a causa de la crisi ha afectat més els homes que a

les dones, atesa la major incidència en sectors que tradicionalment havien estat més masculinitzats. Tot i així, les dones segueixen tenint més pes en el total de persones aturades. És per això que cal endegar mesures que promoguin la reincorporació de les persones aturades en el mercat de treball des d’una perspectiva de gènere.

El 2015, la taxa d’atur femenina era del 14,7%, 1,5 punts superior a la taxa masculi-na. Entre el 2008 i el 2015 les taxes augmenten tant en els homes com en les dones, i la diferència entre els dos sexes és molt baixa en comparació amb les taxes d’activitat i ocupació. És per aquest motiu que són necessàries totes aquelles iniciatives encami-nades a la creació d’ocupació.

Població ocupadaPrenent com referència l’any 2008, s’observa que la pèrdua d’ocupació experimen-

tada per la crisi ha afectat amb major intensitat als homes que a les dones, la qual cosa es reflecteix tant en el nombre de persones ocupades com en l’evolució de la taxa mitjana d’ocupació. Constatem que, també en aquests indicadors, s’ha produït una convergència entre les taxes d’ocupació masculina i femenina al reduir-se en 5 punts la diferència entre ambdues.

Quant al temps de treball, els homes superen les dones en les jornades completes ja que gairebé el 53% de les persones que treballen en aquest règim són homes. En les jornades a temps parcial les dones representen més de dos terços, és a dir, el 67%.

A la contractació registrada, en primer lloc observem que les dones assoleixen el 52% de la contractació registrada. Quant a la seva durada, el 87% del total correspon a la categoria de temporals i el 13% són indefinits. Aquests percentatges pràcticament es mantenen per sexe.


Quant a l’ocupació observem avenços en les taxes d’incorporació de les dones al tre-ball, però persisteixen diferencies salarials i de condicions de treball conegudes entre homes i dones, front les quals calen impulsar programes d’igualtat amb l’objectiu de fer-les desaparèixer.

SalarisLes dones mantenen bretxes salarials amb els homes molt altes que s’accentuen

quan aquestes són joves. La bretxa entre una dona menor de 25 anys i un home major de 55 és d’un salari quatre vegades inferior, fet que denota la desigualtat de gènere que existeix en el món laboral actualment.

Considerem que les diferències salarials entre homes i dones són una discrimina-ció respecte a les capacitats de les persones, i també són un factor determinant en l’augment de la pobresa femenina. Es constata que en totes les franges d’edat, el col·lectiu femení percep ingressos inferiors al masculí. Així doncs, el CESB insta a impulsar mesures d’igualtat de gènere en matèria salarial amb la participació dels agents econòmics i socials.

ConciliacióEntre les mesures per aconseguir la plena igualtat entre gèneres cal impulsar una

cultura en la que la cura de les persones o el treball de la llar no estigui preassignat a les dones. Considerem que cal impulsar la coresponsabilitat en aquestes tasques equiparant el temps dels permisos per a homes i dones.

La incidència en la conciliació laboral i personal des d’una perspectiva d’igualtat de gènere promou una major representativitat de les dones en els òrgans de decisió i directius. Per assolir aquestes fites, és necessària una transformació cultural que pot ser incentivada pels canvis en els convenis col·lectius i la legislació vigent.

Informe Dones i treball - bcn.cat · 6 Dones i treball. 2016 Declaració de Beijing. 1995 A la...

Documents

Transcript of Informe Dones i treball - bcn.cat · 6 Dones i treball. 2016 Declaració de Beijing. 1995 A la...