Inspecció d’Educació

Document núm. 33

Informe de la Inspecció d’Educació sobre l’aplicaci ó del Suport Escolar Person alitzat (SEP) en una mostra de centres públics de pri mària Curs 2015-2016

Juliol d e 2016

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de la Inspecció d’Educació

INFORME DE LA INSPECCIÓ D'EDUCACIÓ SOBRE

L’APLICACIÓ DEL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP) EN UNA MOSTRA DE CENTRES PÚBLICS DE PRIMÀRIA

Curs 2015-2016

Juliol de 2016

Índex:

1. Introducció ………………………...………...........................……………………… 1 2. Objectius ........................................................................................................... 1 3. Actuació de la Inspecció …….......................…………………………….……….. 1 4. Resultats de la supervisió……......................……………………………………… 3 4.1 Consideracions sobre aspectes organitzatius del centre

4.2 Aspectes organitzatius del SEP dintre de l’horari lectiu 4.3 Aspectes organitzatius del SEP fora de l’horari lectiu 4.4 Tipologia dels alumnes que fan SEP fora de l’horari lectiu a 4t de primària 4.5 Criteris per designar els alumnes que han de rebre SEP fora de l’horari lectiu a 4t de Primària. 4.6 Materials emprats en el SEP fora de l’horari lectiu 4.7 Seguiment dels processos d’aprenentatge dels alumnes que fan SEP fora l’horari lectiu a 4t de Primària

5. Observacions i valoració de la inspecció ....................…...……………………… 10 6. Orientacions donades als centres ...................................................................... 12 7. Propostes de millora .......................................................................................... 12-13

Annex I…. Instruccions de la SGIE per a la supervisió del programa Model Informe Inspecció

Càlcul hores SEP Annex II ... Resolució de l’11 de juny de 2013 Annex III… Relació d’Informes i Documents de la S.G. de la Inspecció d’Educació

- 1 -

Informe de la Inspecció d’Educació en relació amb l a supervisió de l’aplicació del Suport Escolar Personalitzat (SEP) en una mostr a de centres d’Educació Infantil i Primària 1. Introducció La implantació del SEP de forma generalitzada es va fer el curs 2011-2012, en base a l’Ordre ENS/102/2011, d’1 de juny, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya.

La Direcció General d’Educació Infantil i Primària donà instruccions, per a l’organització del Suport Escolar personalitzat, el maig de 2012 i el juny de 2013 mitjançant la Resolució d’11 de maig de 2012 i la Resolució d’11 de juny de 2013, respectivament. La Inspecció d’Educació va fer dues supervisions sobre l’aplicació del SEP recollides en el Document núm. 5 de maig de 2012 i una altra recollida al Document núm. 27 del maig de 2015, de la Subdirecció General de la Inspecció d’Educació. El curs 2015-2016 la Direcció General d’Infantil i Primària sol·licità una nova supervisió de l’aplicació del Suport Escolar Personalitzat (SEP) en els centres públics d’Infantil i Primària. Per donar compliment a aquest encàrrec, l’actuació s’ha focalitzat al 4t curs de primària, especialment en l’organització del SEP fora de l’horari lectiu. Cada Servei Territorial ha escollit una mostra de centres de diferent tipologia (A,B,C), que no siguin centres que facin ampliació horària per a tot l’alumnat. En termes generals, cada inspector ha fet la supervisió de dos centres. 2. Objectius de l’actuació

− Supervisar l’organització del SEP, especialment fora de l’horari lectiu. − Obtenir dades sobre la tipologia dels alumnes que tenen atenció del SEP fora

de l’horari lectiu. − Detectar bones pràctiques organitzatives i metodològiques dels centres,

avalades per la millora dels resultats educatius dels alumnes, especialment dels que reben atenció del SEP fora de l’horari lectiu.

− Fer propostes de millora. 3. Actuació de la Inspecció Aquesta actuació s’ha dut a terme durant el tercer trimestre del curs 2015-2016. Hi han intervingut 206 inspectors dels diferents Serveis Territorials i s’ha realitzat la supervisió en 386 escoles públiques d’educació infantil i primària distribuïdes en els diferents serveis territorials. Dins de la mostra de centres als quals s’ha dut a terme aquesta actuació, s’ha tingut en compte la tipologia de centre segons la seva complexitat: tipologia A (baixa complexitat), tipologia B (complexitat normal) i tipologia C (alta complexitat). Cal tenir en compte que a nivell global de Catalunya el nombre més elevat de centres corresponen a la tipologia B.

- 2 -

La supervisió s’ha planificat en dos parts diferenciades, la primera part s’ha centrat en aspectes organitzatius del SEP en els centres i la segona part s’ha focalitzat en el SEP fora de l’horari lectiu en el 4t curs de primària. La mida de la mostra global suposa un marge d’error del 5% i un nivell de confiança del 97%. Nombre i percentatge de centres per territori

Territori Total centres Centres mostra % centre mostra sobre total territori

Baix Llobregat 158 45 28,48 Barcelona Comarques 163 38 23,31 Catalunya Central 171 33 19,30 Barcelona Ciutat 153 63 41,18 Girona 239 46 19,25 Lleida 207 41 19,81 Maresme-Vallès Oriental 184 46 25,00 Tarragona 180 38 21,11 Terres de l'Ebre 75 15 20,00 Vallès Occidental 165 21 12,73 Total Catalunya 1695 386 22,77 El percentatge de centres del Consorci d’Educació de Barcelona és superior perquè en aquest territori la proporció de centres públics respecte dels privats és inversa de la resta de territoris. El fet que cada inspector hagi fet la supervisió en dos centres fa que el percentatge global en aquest territori sigui superior.

Nombre i percentatge de centres segons tipologia Territori Nombre de centres % de centres A B C % A % B % C Baix Llobregat 2 34 9 4,44 75,56 20,00 Barcelona Comarques 1 24 13 2,63 63,16 34,21 Catalunya Central 2 30 1 6,06 90,91 3,03 Barcelona Ciutat 10 41 12 15,87 65,08 19,05 Girona 2 37 7 4,35 80,43 15,22 Lleida 1 37 3 2,44 90,24 7,32 Maresme-Vallès Oriental 6 32 8 13,04 69,57 17,39 Tarragona 2 32 4 5,26 84,21 10,53 Terres de l'Ebre 15 0,00 100,00 0,00 Vallès Occidental 3 17 1 14,29 80,95 4,76 Total Catalunya 29 299 58 7,51 77,46 15,03

- 3 -

Per a obtenir la informació necessària per a la realització d’aquesta supervisió, els inspectors han dut a terme les actuacions que es detallen en el quadre següent. Actuació Nombre

Consulta de la carpeta de dades anuals 383

Consulta de la memòria anual (MA) i la Programació Anual (PGA) 383

Consulta dels resultats de les proves diagnòstiques de 3r de primària 321

Consulta de les actes d'avaluació 331

Entrevista amb l’equip directiu 381

Observació a l'aula 258

Observació grup SEP fora de l'aula 241

Entrevista amb professionals dels serveis educatius 108

4. Resultats de la supervisió 4.1 Consideracions sobre aspectes organitzatius del centre En aquest apartat s’han tingut en compte diversos elements en relació a l’organització del SEP. S’ha valorat cada element segons una gradació (gens-poc-bastant-molt). A continuació es presenten les dades agregades de tota la mostra on s’ha realitzat l’actuació. Els valors indiquen el nombre de centres valorats en cada apartat:

- 4 -

Consideracions sobre aspectes organitzatius del centre gens poc bastant molt

En els documents del centre es fa referència a l’organització i funcionament del SEP

7 73 157 132

El centre té establerts criteris per definir i concretar el tipus d'alumnes susceptibles de rebre SEP 10 42 164 152

L’equip directiu s’implica en l’organització i seguiment del SEP

- 5 115 248

Es valora el funcionament del SEP a la MA i es preveuen les propostes de millora a la PGA del curs següent

23 106 145 94

Les famílies dels alumnes que fan SEP fora de l'horari lectiu són coneixedores dels objectius programats pels seus fills

6 54 176 131

En les sessions d'avaluació es fa el seguiment de l'impacte sobre de l'aplicació del SEP, fora de l'horari lectiu, en el rendiment acadèmic dels alumnes

4 34 169 157

Es fa la revisió sistemàtica de la idoneïtat de les actuacions concretes aplicades per tal d'assegurar l'adequació de les estratègies a les necessitats dels alumnes

10 70 194 92

Es recullen les activitats de dins i fora de l'aula que s'han valorat efectives per el progrés dels alumnes

27 114 170 54

Tot i la valoració global positiva del diferents apartats supervisats en relació amb els aspectes organitzatius, es constata que els aspectes més valorats són la implicació de l’equip directiu en l’organització del SEP i el seguiment de l’impacte del SEP en els rendiments dels alumnes. Tanmateix es palesa que hi ha marge de millora en alguns apartats, sobretot pel que fa a la programació i valoració anual de l’organització del SEP i a la recollida d’activitats considerades efectives per al progrés dels alumnes. Pel que fa als aspectes organitzatius, s’ha considerat avinent desagregar aquestes dades segons la tipologia de centre. La gràfica de la pàgina següent mostra les dades del quadre anterior amb aquesta desagregació.

- 5 -

Consideracions sobre aspectes organitzatius segons tipologia de centre

Si observem les corbes de nivell dels diferents valors segons la tipologia de centre, s’observa un resultat molt semblant, per la qual cosa es pot concloure que no hi ha diferències significatives en els aspectes organitzatius supervisats segons la tipologia del centre.

- 6 -

4.2 Aspectes organitzatius del SEP en el centre din s de l'horari lectiu En aquest apartat s’ha supervisat com està organitzat el SEP dins de l’horari lectiu, a nivell general de centre, en relació a la manera de treballar en aquestes hores, el professorat que hi intervé i el percentatge d’hores que s’hi dedica. De les dades recollides cal destacar el següent: − En el 95% dels casos els mestres que intervenen en aquestes hores són de l’equip

docent que intervé amb l’alumnat. − Un 17% dels centres de la mostra no dediquen el 25% d’hores d’atenció a la

diversitat al SEP.

− Es constaten dificultats en els centres per distingir les hores SEP dins de l’horari lectiu de la resta d’hores que es dediquen a atenció de la diversitat.

− La manera de treballar més habitual és:

o en petit grup (90% dels centres) o fent treball cooperatiu (50% dels centres). o la resta de formes de treballar (tallers, racons, projectes) són presents

en un terç dels centres

4.3 Aspectes organitzatius del SEP fora de l'horari lectiu (4t de Primària) 4.3.1 Franja horària Pel que fa a la franja horària en què s’organitza el SEP fora de l’horari lectiu a 4t de primària, a continuació es mostra el nombre global de centres de la mostra per franges horàries:

Matí Migdia Tarda Matí i

migdia Matí i tarda

Migdia i tarda

Horari del SEP fora horari lectiu 6 13 3 140 218 -

La mitjana de temps que duren les sessions és de 45 minuts.

- 7 -

4.3.2 Nombre d’alumnes

− Nombre total d’alumnes de 4t de primària dels centres de la mostra: 12.691 − Alumnes de la mostra que fan SEP fora de l’horari lectiu: 2.905 − Percentatge d’alumnes de la mostra que fan SEP fora de l’horari lectiu: 22,9% − Percentatge d’alumnes que fan el SEP en petit grup: 67% − Percentatge d’alumnes que fan el SEP amb atenció personalitzada: 11%

Si desagreguem els alumnes que fan SEP fora de l’horari lectiu segons la tipologia del seu centre, trobem unes dades molt semblants, és a dir, el percentatge d’alumnes que fan SEP fora de l’horari lectiu és molt semblant independentment de la tipologia del centre:

Tipologia del centre

Nombre total d'alumnes de 4t

primària del centre

Nombre d'alumnes de 4t primària que fan

SEP fora de l'horari lectiu

Percentatge

Tipus A 1225 279 22,78 Tipus B 9811 2250 22,93 Tipus C 1655 376 22,72 Total 12.691 2.905 22,89

4.3.3 Nombre d’alumnes i anys de participació en el SEP Dels alumnes que fan el SEP fora de l’horari lectiu aquest curs, el 41% fa tres cursos o més que hi participen, 32,5% fa dos cursos i l’11,1% és el primer any que hi participen.

Nombre

d’alumnes Percentatge d’alumnes

Alumnes que reben SEP fora l'horari lectiu és el primer curs que hi participen

896 11,1%

Alumnes que reben SEP fora horari lectiu és el segon cursos que hi participen 943 32,5%

Alumnes que fan SEP fora horari lectiu fa tres cursos o més que hi participen

1.191 41%

4.4 Tipologia dels alumnes que fan SEP fora d’horar i lectiu a 4t de primària

En la mostra de centres seleccionats, la majoria d’ alumnes de 4t de primària presenten:

− retard en l’adquisició del procés de lectoescriptura − retard en l’assoliment d’habilitats matemàtiques − dificultats en l’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi.

En menor mesura també s’atenen alumnes amb:

− Necessitats educatives derivades de situacions socials i culturals desafavorides − Trets dislèctics − TDA, TDAH − Altes capacitats − També s’atenen alumnes nouvinguts

- 8 -

Dels alumnes de la mostra que fan SEP fora de l’horari lectiu, un 10.4% tenen algun tipus de valoració psicopedagògica; en un 6,61% la valoració psicopedagògica és de l’EAP i en un 3,84% és d’altres professionals acreditats. En relació amb aquest aspecte, caldria tenir en compte la dada de l’apartat anterior en què s’observava que un 41% d’alumnes del SEP fa tres o més cursos que són atesos amb aquest suport. 4.5 Criteris per designar els alumnes que han de re bre SEP fora de l'horari lectiu a 4t de primària A l’hora de designar els alumnes de 4t de primària que han de rebre SEP fora de l’horari lectiu, els centres tenen en compte principalment l’avaluació contínua del mestre, els acords presos en les sessions d’avaluació i els resultats de proves internes. En menor mesura es consideren les proves diagnòstiques i la valoració psicopedagògica.

Criteris per designar els alumnes que han de rebre SEP fora de l'horari lectiu

Nombre de centres

Avaluació continua del mestre 323

Acords de les sessions d'avaluació 320

Valoració psicopedagògica de l'alumne 190

Resultats de les proves diagnòstiques 213

Resultats de proves internes del centre (ACL, Quinzet,...) 301

Resultats de l’avaluació final del cicle inicial 251

Altres 39

- 9 -

4.6 Materials emprats en el SEP fora de l'horari le ctiu En relació als materials que s’utilitzen a les hores de SEP fora de l’horari lectiu, la majoria de centres utilitzen els materials de l’aula adaptats i activitats específiques per a les dificultats que presenten els alumnes. També hi ha un nombre considerable de centres que utilitza els mateixos materials que a l’aula. El nombre de centres que no utilitzen materials en format digital o les publicacions sobre el SEP i les competències bàsiques del Departament d’Ensenyament és, en alguns casos, superior al 50%. A continuació es detalla l’ús d’aquests materials. Cal tenir en compte que la mostra està constituïda per 386 escoles:

Materials emprats en el SEP fora de l'horari lectiu Nombre de centres

Els mateixos que a l'aula 143

Els mateixos que a l'aula adaptats 278

Les publicacions del Departament d'Ensenyament sobre Competències Bàsiques 150

Els materials elaborats pel Departament d'Ensenyament per al SEP (publicats a la xtec) 192

Materials en format digital 192

Materials i/o activitats especifiques per a les dificultats que presenta l'alumne 320

Programa de suport conductual positiu 58

Altres: 46

- 10 -

4.7 Seguiment del processos d'aprenentatge dels alu mnes que fan SEP fora l'horari lectiu a 4t de primària El darrer apartat de les dades recollides en la supervisió fa referència al seguiment dels processos d’aprenentatge dels alumnes que fan SEP fora de l’horari lectiu. Les dades obtingudes indiquen que en un terç d’escoles els alumnes no tenen full de seguiment individual, no coneixen els criteris d’avaluació i aquests no estan graduats. Per altra banda, cal destacar el nombre d’escoles que estan satisfetes amb la millora dels resultats d’aprenentatge d’aquests alumnes.

Seguiment del processos d'aprenentatge dels alumnes que fan SEP fora l'horari lectiu

Nombre de centres

Els mestres que fa el SEP fora de l'horari lectiu tenen un full de seguiment individual dels aprenentatges dels alumnes 203

L'alumne és coneixedor dels objectius que se li proposen 262

El alumnes coneixen els criteris d'avaluació 184

Els criteris d'avaluació del grup classe tenen una gradació en diferents nivells de complexitat cognitiva

185

La millora dels resultats d'aprenentatge dels alumnes és satisfactòria

299

Altres: 6

5. Observacions i valoracions generals dels inspec tors La majoria de centres considera el SEP com una bona estratègia d’inclusió i d’atenció a la diversitat amb un nivell elevat de consolidació i valoració en els centres; tot i que es detecta que costa diferenciar el SEP dins de l’horari lectiu d’altres fórmules d’atenció a la diversitat com reforços i desdoblaments convencionals.

- 11 -

En general el SEP és un recurs educatiu valorat però no sempre integrat en les dinàmiques d’aula i suficientment ordenat. En general, es constata una millora en l’aprenentatge dels alumnes que participen en el SEP, tot i que en molts centres no es fa el SEP fora de l’horari lectiu a 4t curs, atès que la resolució que regula el SEP demana prioritzar aquest suport a cicle inicial i cicle superior d’educació primària. També es palesa que el SEP està incorporat en els diversos documents de gestió del centre. En aquests documents s’expliciten els criteris d’assignació d’alumnat, seguiment i comunicació amb les famílies; malgrat que existeixen diferències importants entre centres en alguns territoris i alguns centres en què el SEP encara té poca presència en la documentació de centre. En la majoria dels casos, la persona responsable del SEP, fora de l’horari lectiu, és el tutor/a del grup, la qual cosa permet una major personalització de les necessitats d’aprenentatge dels alumnes al voltant de la competència lingüística i matemàtica. Dins l’horari lectiu, és comuna tant la presència de dos mestres a l’aula com el treball fora de l’aula en grup reduït. En alguns territoris es valora positivament l’organització del SEP en la franja de 8.30 a 9 h. del matí. Pel que fa a la tipologia d’alumnes que són atesos al SEP fora de l’horari lectiu caldria reflexionar sobre dos aspectes: − Un 41% d’alumnes fa tres o més cursos que fan SEP; es considera un percentatge

elevat, ja que aquest percentatge no denota que el SEP sigui una mesura flexible, temporal i preventiva, com està establert.

− Només un 10% de l’alumnat SEP té valoració psicopedagògica. Aquesta dada contrasta amb l’anterior, ja que un alumne que fa tres o més cursos que participa en el SEP potser hauria de tenir una valoració d’aquest tipus.

Pel que fa a la detecció de bones pràctiques organi tzatives i metodològiques es valoren com a importants: − La planificació a nivell de tot el centre de les actuacions d’atenció a la diversitat de

manera coordinada amb circuits de gestió clarament definits i seguiment acurat.

− Tenir una fitxa de seguiment funcional (senzilla i útil) que faciliti informació en tot moment sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne.

− Oferir informació sistemàtica a les famílies tant a inici de curs com al llarg del mateix.

− Crear en el centre un banc de recursos d’activitats SEP que s’han valorat efectives

per emprar en diferents àrees. − La impartició del SEP fora de l’horari lectiu pel tutor o la tutora del grup. − Ús de les estratègies lectores incorporades pel centre a partir de l’ILEC i aplicades en el SEP.

- 12 -

− Ús de noves tecnologies per a la motivació de l’alumnat en l’entorn SEP: Book Creator (narració digital); aplicació de la metodologia de treball per projectes. − Passi de les proves diagnòstiques de 3r a l’alumnat SEP de 4t per veure l’evolució experimentada i disposar d’indicadors. − També s’ha valorat molt positivament el projecte VIDEOMAT ja que ha

resultat ser molt motivador i ha servit per treballar cooperativament la competència matemàtica i la competència digital i audiovisual.

6. Orientacions donades al centres Del recull de la informació obtinguda en l’anàlisi dels informes d’inspecció dels diferents territoris sobre les orientacions donades al centres, el més significatiu és el següent: − Integrar el SEP en la documentació de gestió dels centres i tenir una planificació

general de l’atenció a la diversitat.

− Aprofundir en els mecanismes de selecció, avaluació i seguiment dels alumnes del SEP i l’impacte d’aquest en els resultats de l’alumnat.

− Revisar els materials utilitzats en aquestes hores. − Aprofitar els materials publicats a la XTEC i tendir a la creació d’un banc de

recursos propis de centre, que permetin treballar les necessitats de l’alumnat de forma més personalitzada.

− No es considera prou eficient utilitzar els mateixos materials que s’utilitzen els

alumnes en gran grup. 7. Propostes de millora A continuació es presenten les propostes de millora arran de l’anàlisi de les dades obtingudes d’aquesta actuació: − Revisar l’actual regulació normativa del SEP pel que fa al percentatge d’hores a

realitzar com a SEP, els cursos que s’han de prioritzar i els perfil dels alumnes susceptibles d’aquest recurs fora de l’horari lectiu.

− Insistir als centres sobre la importància del treball competencial, transversal i

cooperatiu com a mesura universal d’atenció a la diversitat tot aprofitant la coincidència de dos mestres a l’aula.

− Continuar fomentant l’ús dels materials i recursos elaborats pel Departament

d’Ensenyament i publicats a la XTEC.

− Continuar ajudant els centres per tal que tinguin un projecte d’atenció a la diversitat que prevegi el SEP com a mesura addicional de suport i que aquest projecte tingui mecanismes de seguiment i avaluació reflectits en la Memòria Anual (MA) i recollir les propostes de millora en la Programació General Anual (PGA).

- 13 -

− Millorar la informació que es dóna a les famílies, compartir els objectius i criteris

d’avaluació amb l’alumnat i incloure-hi aspectes d’autoavaluació i co-avaluació.

− Monitoritzar les millores en els resultats acadèmics de l’alumnat atès pel SEP fora de l’horari lectiu i veure l’evolució dels resultats.

La Inspecció d’Educació ha de continuar supervisant aquesta mesura d’atenció a la diversitat, especialment en aquells aspectes que defineixen el SEP com un suport flexible, temporal i preventiu i preveure els indicadors d’avaluació pertinents.

2016_007_Superv-SEP 10/03/2016 Supervisió Pàgina: 1 de 3 SGIE

INSTRUCC Definitiu Versió 01 Instruccions supervisió SEP

IIE – 2016/007

Març-2016

INSTRUCCIONS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL DE LA INSPEC CIÓ D’EDUCACIÓ PER A LA SUPERVISIÓ DEL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT EN UNA MOSTRA DE CENTRES PÚBLICS DE P RIMÀRIA.

Curs 2015-2016

2016_007_Superv-SEP 10/03/2016 Supervisió Pàgina: 2 de 3 SGIE

INSTRUCC Definitiu Versió 01 Instruccions supervisió SEP

INSTRUCCIONS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL DE LA INSPEC CIÓ D’EDUCACIÓ PER A LA SUPERVISIÓ DEL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP) EN UNA MOSTRA DE CENTRES PÚBLIC S DE PRIMÀRIA

JUSTIFICACIÓ

El Suport Escolar Personalitzat, desenvolupat dins l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar (2012-2018) pretén aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges amb activitats addicionals, dins o fora de l’aula, segons escaigui i dirigides a alumnes o a grups d’alumnes que, en algunes àrees o en aspectes conductuals, puguin manifestar dificultats o talents específics. El SEP es planteja com un recurs per millorar la resposta a les necessitats individuals d’aprenentatge dels alumnes i avançar per aconseguir que cap nen o nena es quedi enrere, augmentant així l’èxit educatiu de tots. La Direcció General d’Educació Infantil i Primària (DGEIiP) demana a la Inspecció d’Educació una supervisió del programa de suport escolar personalitzat (SEP) que s’està aplicant en els centres públics d’infantil i primària des del curs 2011-2012. El curs 2011-2012 es va fer un informe de la Inspecció sobre la implementació del SEP a determinades escoles públiques d’infantil i primària (document nº 5 de la Subdirecció General de la Inspecció d’Educació, maig del 2012). El curs 2014-2015 es va fer un informe de la inspecció en relació amb la supervisió de l’aplicació del SEP en els centres públics d’Infantil i Primària en base a les dades anuals dels centres (Document nº 27 de la Subdirecció General de la Inspecció, maig de 2015). Aquest curs 2015-2016 es pretén focalitzar la supervisió del SEP en una mostra de centres i en un nivell per tal de poder obtenir informacions de caire qualitatiu i prou significatives amb l’objectiu de valorar l’aplicació del SEP, detectar bones pràctiques i proposar millores als centres i a la DGEIiP,si escau. La supervisió es focalitzarà, en una mostra de centres i en els alumnes de quart curs d’educació primària. Es farà èmfasi en l’organització del SEP fora de l’horari lectiu. OBJECTIUS

- Supervisar l’organització del SEP, especialment fora de l’horari lectiu. - Obtenir dades sobre la tipologia dels alumnes que tenen atenció del SEP

fora de l’horari lectiu. - Detectar bones pràctiques organitzatives i metodològiques dels centres,

avalades per la millora dels resultats educatius dels alumnes, especialment dels que reben atenció del SEP fora de l’horari lectiu.

- Fer propostes de millora.

2016_007_Superv-SEP 10/03/2016 Supervisió Pàgina: 3 de 3 SGIE

INSTRUCC Definitiu Versió 01 Instruccions supervisió SEP

MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA

- LLEI12/2009, del 10 de juliol d’educació. Articles 21.i, 52.j, 57.6, 77.d,79.c,82, 83)

- RESOLUCIÓ d’11 de juny de 2013 de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària que ordena l’organització del suport escolar personalitzat en els centres d’educació infantil i primària.

- Resolució de 19 de juny de 2015, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2015-2016.. Concreció i desenvolupament del currículum de l’educació infantil i primària, punt 8.2.1

ACTUACIÓ INSPECTORA Aquesta actuació de supervisió s’adreça a una mostra de centres públics d’Infantil i Primària. L’actuació es focalitzarà al 4t curs de primària, especialment en l’organització del SEP fora de l’horari lectiu. A cada Servei Territorial es farà la mostra de manera que hi hagin centres de diferents tipologies (A, B,C), que no siguin centres que facin ampliació horària i que cada inspector que tingui assignats centres d’aquestes característiques faci la supervisió de dos centres. L’actuació la farà l’inspector del centre i per a cada centre es farà servir el model d’informe que s’adjunta al present document. La Inspecció Territorial farà el buidatge dels diferents informes amb els models que també s’adjunten al present document. DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

- Models d’informes. Informe de l’inspector, Informes del territori. - Taula Excel per a calcular les hores d’atenció a la diversitat i al SEP.

TEMPORITZACIÓ DE L’ACTUACIÓ Els inspectors trametran els informes a l’inspector en cap no més tard del 17 de maig de 2016. Tanmateix, la Inspecció Territorial trametrà a la SGIE els buidatges dels diferents informes no més tard del 1 de juny de 2016.

El subdirector general de la Inspecció d’Educació Barcelona, 10 de març de 2016

Resum, de la Inspecció territorial, dels aspectes m és rellevants sobre l’organització i gestió del SEP en base a la super visió feta pels inspectors/es dels centres. Serveis Territorials Inspector/a en Cap

Valoració global de la Inspecció (destacar els aspectes organitzatius, de gestió, materials emprats, etc que es puguin considerar bones pràctiques)

Orientacions donades als centres

Propostes per a la millora de l’organització i func ionament del SEP Data, i signatura Inspector/a en Cap

Centre: Tipologia Codi:

Municipi: ST:

Inspector/a:

Consulta de la memòria anual (MA) i la Programació Anual (PGA) referida al SEP

Consulta dels resultats de les proves diagnòstiques de 3r de primària (2014-2015)

Consulta de les actes d'avaluació

Observació grup SEP fora de l'aula

Altres:

����� ��� ���� �� �

Es fa la revisió sistemàtica de la idoneïtat de les actuacions concretes aplicades per

tal d'assegurar l'adequació de les estratègies a les necessitats dels alumnes

Entrevista amb l’equip directiu

�����Actuacions de l’ Inspector/a

El centre té definits criteris per definir i concretar el tipus d'alumnes succeptibles de

rebre SEP

INFORME DE LA INSPECCIÓ D’EDUCACIÓ PER A LA SUPERVISIÓ DEL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT, A 4T DE PRIMÀRIA, EN UNA MOSTRA DE CENTRES PÚBLICS

Observacions

L’equip directiu s’implica en l’organització i seguiment del SEP

Es valora el funcionament del SEP a la MA i es contemplen les propostes de millora

a la PGA del curs següent

Observació de l'aula ordinaria en horari SEP

Consulta de la carpeta de dades anuals, dades del SEP. Taula 1.7 (verificar les dades)

Es recullen les activitats de dins i fora d el'aula que s'han valorat efectives per el

progrès dels alumnes

Consideracions sobre aspectes organitzatius del centre

En les sessions d'avaluació es fa el seguiment de l'impacte sobre de l'aplicació del

SEP, fora de l'horari lectiu, en el rendiemnt acadèmic dels alumnes

Entrevista amb professionals dels serveis educatius

00000000

Les famílies dels alumnes que fan SEP fora de l'horari lectiu són coneixedores dels

objectius programats pels seus fills

En els documents del centre es fa referència a l’organització i funcionament del SEP

1

�����

* Recordeu que teniu un full EXCEL per calcular les hores

�

Nombre total d'alumnes de 4t del centre

Quants d'aquests alumnes estan al centre des de P3

Quants alumnes que reben SEP fora l'horari lectiu ho fan en petit grup (de 3 a 5

alumnes)

En horari SEP dintre de l'horari lectiu es fan projectes

En horari SEP dintre de l'horari lectiu es fan tallers

Retards en l'assoliment d'habilitats matemàtiques

Dificultats en l'adquisició d'habits de treball, d'organització i d'estudi

Quants alumnes que reben el SEP fora d'horari lectiu, tenen atenció individual

Els mestres que fan el SEP formen part de l'equip docent que atén l'alumne

Quants alumnes que reben SEP fora horari lectiu és el segon cursos que hi

participen

Quants alumnes que fan SEP fora horai lectiu fa tres cursos o més que hi participen

Retards en l'adquisició del procés de lecto-escriptura

Tipologia dels alumnes que fan SEP fora horari lectiu a 4t. Indicar el nombre d'alumnes de cada tipologia

Aspectes organitzatius del SEP fora de l'horari lectiu (4t de Primària)

Horari del SEP fora horari lectiu

Aspectes organitzatius del SEP dintre de l'horari lectiu

El centre destina al SEP, un mínim del 25% de les hores que disposa per atenció a

la diversitat (*)

En horari SEP dintre de l'horari lectiu es fa treball cooperatiu

Observacions

En horari SEP dintre de l'horari lectiu es fan racons

En horari SEP dintre de l'horari lectiu es fa treball en petits grups

En horari SEP dintre de l'horari lectiu intervenen dos mestres a l'aula

TDA,TDAH

Nombre d'alumnes de 4t que fan SEP fora de l'horari lectiu

Observacions

Quants alumnes que reben SEP fora l'horari lectiu és el primer curs que hi

participen

Quants minuts es destinen a cada sessió de SEP fora de l'horari lectiu

2

Presenten necessitats educatives derivades de situacions socials i culturals dsfavorides

Són nouvinguts (fa menys de 24 mesos que s'han incorporat al sistema educatiu)

Altres:

�����

Els acords presos en les sessions d'avaluació de l'equip de mestres

Altres:

�����

Altres materials elaborats pel Departament d'Ensenyament publicats a la XTEC

Materials i/o activitats especifiques per a les dificultats que presenta l'alumne

Programa de suport conductual positiu

Altres:

Materials emprats en el SEP fora de l'horari lectiu

Valoració psicopedagògica de l'EAP

Observacions

Els mateixos que a l'aula

Observacions

Observacions

Resultats obtinguts en les proves internes del centre (ACL; Quinzet, altres,)

Els mateixos que a l'aula, però adaptats

Altes capacitats

Valoració psicopedagògica d'altres professionals acreditats.

Resultats d'avaluació a final del CI.

Criteris per dessignar els alumnes que han de rebre SEP fora de l'horari lectiu a 4t.

L'avaluació continua que fa el mestre

Trets dislèctics

Les publicacions del Departament d'Ensenyament sobre Competències Bàsiques

Els materials elaborats pel Departament d'Ensenyament per al SEP (publicats a la xtec )

La valoració psicopedagògica de l'alumne.

Resultats obtinguts a les proves diagnòstiques de 3r de Primària.

3

�����

L'alumne és coneixedor dels objectius que se li proposen

El alumnes coneixen els criteris d'avaluació

Altres:

Valoració de la inspecció(destacar algun aspecte organitzatiu, de gestió , material emprat.. Que es pugui considerar una bona pràctica)

Orientacions donades al centres

Propostes de millora

Seguiment del processos d'aprenentatge dels alumnes que fan SEP fora l'horari lectiu a 4t

Els mestres que fa el SEP fora de l'horari lectiu tenen un full de seguiment individual dels

aprenentatges dels alumnes

Els criteris d'avaluació del grup classe tenen una gradació en diferents nivells de complexitat

cognitiva

Observacions

La millora dels resultats d'aprenentatge dels alumnes és satisfactoria

4

NOMBRE

DE GRUPS

Dotació

plantillaCurs

2015-2016

Hores Setmanals

Mestres

Hores

setmanals

d'atenció directa

a l’alumnat

Hores

setmanals

dedicades a

gestió

Hores dedicades

a Pati (*)

Hores

atenció

diversitat

(**)

Hores que

s'han de

dedicar al

SEP

2015-2016 2015-2016 25 2525% h.

diversitat

9 15,5 387,5 225 35 16,3 111,3 27,8

18 28 700 450 50 25,0 175,0 43,8

27 41,5 1037,5 675 56 36,3 270,3 67,6

Les caselles blaves no s'han de tocar. En entrar les dades del centre a les caselles blanques, les blaves s'actualitzaran.

Resolució d’11 de juny de 2013 de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària que ordena l’organització del Suport Escolar

Personalitzat en els centres d’educació infantil i primària. Base 1 Del total d’hores que el centre disposa per a l’atenció a la diversitat dels

alumnes n’ha de destinar un mínim del 25% al SEP. Tots els centres d’educació infantil i primàriahan d’organitzar una part del SEP en

horari no lectiu, com a mínim dos dies a la setmana.

(*) Les hores de pati estan calculades : (nombre de mestres - nombre de grups) x 2,5

Càlcul de les hores que s'han de destinar al SEP: 25% de les hores d'atenció a la diversitat

(**) Hores d'atenció a diversitat = hores mestres- hores alumnes- hores gestió-hores de pati

1

Resolució d’11 de juny de 2013 de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària que ordena l’organització del Suport Escolar Personalitzat en els centres d’educació infantil i primària La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC) apunta fites centrades en la qualitat educativa i en la superació de les desigualtats socials. En aquest sentit, la Llei proporciona també un marc on es puguin trobar solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa, amb l’objectiu de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica, així com prevenir el fracàs escolar en totes les etapes educatives. Aquesta mateixa Llei al Títol VI, capítol II, fixa els criteris que han d’orientar l’organització pedagògica dels centres en el sentit d’adequar els processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència. Cal garantir als infants l’estabilitat i la regularitat necessàries per facilitar-los l’aprenentatge i enfortir la seva autoestima en relació amb el que aprenen. Correspon al Departament d’Ensenyament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments de l’educació bàsica:

– Establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat dels alumnes. – Orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars

adequades. – Orientar els centres en la detecció primerenca dels alumnes que presenten

necessitats educatives específiques, trastorns i dificultats de l’aprenentatge i altes capacitats.

El curs 2011-2012 es va implantar de manera generalitzada a les escoles de Catalunya el Suport Escolar Personalitzat (SEP). Aquesta mesura està basada en les evidències existents que mostren que una actuació preventiva, amb un suport immediat a l’alumne, evita en bona mesura que els alumnes s’endarrereixin en els aprenentatges clau de llengua oral, lectura, escriptura i habilitats matemàtiques. Aquest suport es concreta en un treball sistemàtic durant l’educació infantil i primària que potencia les habilitats cognitives que incideixen en l’autocontrol, la capacitat d’atenció, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació, que afavoreixi les possibilitats d’èxit de tots els alumnes. Pels motius fins ara exposats es dicten aquestes instruccions:

1. Horari de dedicació al SEP Del total d’hores que el centre disposa per a l’atenció a la diversitat dels alumnes n’ha de destinar un mínim del 25% al SEP. Tots els centres d’educació infantil i primària han d’organitzar una part del SEP en horari no lectiu, com a mínim dos dies a la setmana. 2. Alumnes que han de rebre suport escolar personalitzat

A. Alumnes que presenten endarreriments o retard d’aprenentatge en:

a) L’adquisició del procés de la lectura i l’escriptura b) L’assoliment d’habilitats matemàtiques c) L’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi

2

B. Alumnes amb altes capacitats que necessiten una atenció personalitzada

Es prioritzaran els alumnes del cicle inicial i del cicle superior de l’educació primària, sens detriment que es pugui oferir a alumnes d’altres cursos. S'aconsella que el suport als alumnes d’educació infantil es faci dins del seu horari lectiu. El suport als alumnes amb necessitats educatives especials es diferencia del SEP perquè aquest últim s’adreça als alumnes amb dificultats temporals, de seguiment dels aprenentatges, i als alumnes amb altes capacitats.

3. Organització del SEP

El SEP es pot realitzar dins del grup classe o en ampliació horària, en grups reduïts i de manera individualitzada, en funció de les activitats i de les necessitats de l’alumne. En cap cas s’utilitzaran aquestes hores per organitzar desdoblaments de nivell o cicle.

Els mestres que ofereixen aquest suport han de formar part de l’equip docent que atén directament els alumnes i ha de participar amb el seu tutor en el disseny de la programació, en la realització d’activitats d’ensenyament i aprenentatge i en la seva avaluació. En relació amb l’organització del SEP, l’equip directiu ha de garantir:

a. Limitar el nombre de mestres que intervindran en cada grup/classe. A

l'educació infantil i al cicle inicial de l'educació primària els alumnes han d'identificar clarament quin mestre guia el seu procés d'aprenentatge.

b. Concretar les activitats que requereixen suport a l’aula amb l’atenció de dos mestres, les de grups reduïts, les individuals i les d’ampliació horària, amb l’assignació dels recursos humans corresponents.

c. Identificar en l’horari del centre les hores i la distribució horària de l’aplicació del suport escolar personalitzat.

d. Recollir en la programació general anual les actuacions corresponents al seguiment i avaluació del suport escolar personalitzat.

e. Establir els criteris d’organització del treball de l’equip docent, per tal de possibilitar la coordinació a diferents nivells del SEP.

f. Identificar els alumnes que han de rebre aquest suport personalitzat d’acord amb la informació recollida atenent a:

1. L’avaluació continuada dels alumnes. 2. Les proves estàndard de l’avaluació interna del centre i l’avaluació

diagnòstica. 3. Altres indicadors que el centre disposi.

g. Preveure la durada del període de suport, que serà objecte de revisió periòdica al llarg del curs.

h. Planificar les actuacions necessàries al llarg del curs per tal de: 1. Fer el seguiment en les sessions d’avaluació de l’impacte sobre el

progrés dels alumnes de l’aplicació del suport educatiu personalitzat. 2. Fer la revisió sistemàtica de la idoneïtat de les actuacions concretes

aplicades per tal d’assegurar l’adequació de les estratègies a les necessitats.

La Inspecció d’Educació ha de donar suport al director del centre en l’organització i l’avaluació de l’organització i l’efectivitat del suport escolar personalitzat.

3

Si escau, es pot demanar ajut als professionals de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) per a la identificació, avaluació psicopedagògica, planificació de les activitats i seguiment dels alumnes. 4. Modalitats d’ampliació horària 4.1. Centres que organitzen el temps lectiu amb l’ampliació horària per a tots els alumnes d’educació infantil i educació primària

Els centres d’educació infantil i primària situats en contextos socioeconòmics desfavorits organitzaran l’ampliació d’una hora diària per a tots els alumnes per tal de garantir-los un entorn d’aprenentatge adient que afavoreixi la igualtat d’oportunitats. - Les escoles d’atenció educativa preferent (CAEP) organitzaran sis hores d’atenció als alumnes d’educació infantil i d’educació primària - Les escoles que sense tenir la consideració de CAEP es troben situades en contextos que presenten necessitats específiques, contrastades amb els indicadors de la inspecció educativa, atendran tots els alumnes d’educació infantil i d’educació primària sis hores diàries. En cas que els alumnes siguin usuaris del servei de transport escolar s’ha de preveure que l’horari d’arribada i de sortida sigui el mateix per a tots. 4.2. Les zones escolars rurals (ZER)

Les ZER atenen alumnes en entorns socials que no garanteixen activitats d’atenció fora de l’escola i que presenten complexitat de l’organització de la vida familiar. En aquest context és un recurs opcional i com a tal ha de respondre a la demanda que en faci la zona escolar rural després de consultar el seu consell escolar. L’ampliació horària és per a tots els alumnes d’educació infantil i d’educació primària. En cas que els alumnes siguin usuaris del servei de transport escolar s’ha de preveure que l’horari d’arribada i de sortida sigui el mateix per a tots. 4.3. Mesura excepcional

Les escoles que puguin mostrar uns bons resultats d’aprenentatge dels seus alumnes en base a l’ampliació horària, contrastats amb la informació de què disposa el Departament d’Ensenyament i considerant els indicadors de la Inspecció d’Educació, poden sol·licitar l’autorització per organitzar el temps lectiu amb ampliació horària sense que això comporti ampliació de dotació de mestres. L’autorització s’ha de sol·licitar al director dels serveis territorials i en el cas de Barcelona al gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, i acompanyar la demanda d’un projecte justificatiu que relacioni quines activitats s’oferiran durant aquest temps. En cas que els alumnes siguin usuaris del servei de transport escolar s’ha de preveure que l’horari d’arribada i de sortida sigui el mateix per a tots. Alba Espot i Faixa Directora general d’Educació Infantil i Primària