nstants a CastellóJu

ny 2

01

2

La nostra ruta per Catí- Sant PauAño 2112. El mundo GodalVictor J. Maicas Safont

La nit de l’art

Lluna Estilistes

Tlf 964600002Catalunya 36Onda (Castelló)

Consulta algunos de nuestros tratamientos en facebook

Instants 3

6 La Nit en Blanc

16 Política

18 Economía per a no económics

20

24 Recomanacions literaries “Acabar ya con esta crisis” Paul Krugman

“Españistan” Aleix Salo

26 Exposicio en el eacc

30 Bandits

Sumario

34 Cinema, recomanacions

Victor Maicas Font

Shano Lockart, Doble Marea

Literatura

Emi Tirado Bodelón. Directora. direccio@instantsacastello.com Lledó Soler Gual. Subdirectora. direccio@instantsacastello.comDavid Tellols García. Director ComercialJavier Piñana Sancho. Community Manager

Équipo redacció redaccio@instantsacastello.comAlejandro Martín VidalToni Hernández MonzonisDiego Amela ChivaDavid Tellols GarcíaJosep Roselló IvarsJavi Piñana SanchoLledó Soler GualEmi Tirado Bodelón

EconomiaAlejandro Martín Vidal

EsportsToni Hernández Monzonis

CineDiego Amela Chiva

RutesDavid Tellols García

Publicitat publicitat@instantsacastello.comDavid Tellols García. Director ComercialLledó Soler Gual. SubdirectoraEmi Tirado Bodelón. Directora Col.laboraciones Política

Héctor Folgado Miravet (PP)Enrique Navarro Andreu (PSPV), Ali Brancal Mas (BLOC -Compromís), t

Disseny i Maquetació. disseny@instantsacastello.comEmi Tirado Bodelón. DirectoraLledó Soler Gual. Subdirectora

Marketing online. web@instantsacastello.comJavier Piñana Sancho. Community Manager Pàgina web: www.instantsacastello.com

Blog: www.instantsacastello.com/blogFacebook: www.facebook.com/InstantsCastello

nstants a Castelló

FotografíaLledó Soler Gual. SubdirectoraEmi Tirado Bodelón. DirectoraDavid Tellols García. Director ComercialJavier Piñana Sancho. Community Manager

Propietat Imatges secció cine:

Publica la associació “Instants a Castelló”

Instants 4

Los Vengadores: sci�ma�a.comMen in Black 3 : cinedor.es Sombras tenebrosas: teaser-trailer.com

36 Racons: Mascarell.

46 Nostres rutes

50 Gastronomía.

53 Agenda.

Un poble entre muralles

Catí - Sant Pau

Nules

Ecoatatpa

pel

El arte de diseñar

Llámanos 646 228 146

www.ecomatpapel.esinfo@ecomatpapel.es

síguenos en facebook

EVENTOSInvitaciones únicas “a la carta”Detalles y regalos originales

OTROSVenta de artesanía actual

Formación de diseño y NTICsFormación de manualidades

Venta y distribución de materialDISEÑOImagen corporativaFolletos, catálogos y carteleríaDiseño y programación webAplicaciones para smartphones

La nit de l’art Obrisguen els seus sentits, anem a fer un passeig a la nit castellonenca que obri les seues portes a l’art i a la creativitat de multiples artistes.

Instants 8

Al llarg del temps el concepte de l’art s’ha definit de múltiples formes, i s’ha concebut com una noció abstracta de l’ésser humà. Les diferents èpoques de la història han marcat les tendències i els valors que es plasmaven en les obres artístiques. No obstant això es diu que “l’art és atemporal”, perquè el observador ho interpreta i revaloritza conforme al sistema de valors actual.

S’ha evolucionat des de el mite primitiu al llarg de la història però sempre ha romàs la tensió entre estètica i didàctica, en cada època ha dominat una o l’altra, segons el concepte i la funció que es tinguera de l’art. Des de l’època de l’esplendor grega l’art ha estat lligat a la natura. En el S. XVIII es concebia com un joc “l’art per l’art” com ho definien els romàntics. En canvi el Liberalisme introdueix en l’art un nou concepte, la personalitat genial de l’artista, així eren i són el retrats psicològics de Van Gogh que expressa subjectivament la seua psicologia. L’art total, o així el anomenava KandinsKy, va arrivar amb el punt àlgid de l’abstracció en el S. XX.

L’obsessió per la imitació que durant tant de temps va tindre l’art, va arribar a la seua fi amb la fotografía, per la qual cosa calia buscar altres formes que definiren i individualitzaren l’art. No hi ha doncs un concepte i llenguatge de l’art universal, cada època i cultura defineixen i interpreten a la seua manera els moviments artístics del món.

Què és?

Instants 9 Gent gaudint de l’art en el Projecte Solidari “Nit D’art i solidarit’art” en les porxades de l’Ajuntament.

Instants 10

És una constant en la història de l’art. Totes les èpoques tenen una tendència expressionista, però aquesta adquireix el seu màxim valor com a tècnica estètica de l’art en el S.XX. Pretén commoure a l’espectador i l’angoixa existencial és el seu principal motor. L’artista distorsina la realitat per efecte de les emocions. Es representa a través de les diverses formes de l’art, pintura, literatura, cinema, arquitectura i música.

El passat 11 de maig es van donar cita a Castelló, aquestes manifestacions de l’art. Des de les 20:00 h fins la 1:00 de la matinada la nit va obrir les seues portes a la cultura i l’art. Exposicions fotogràfiques com “Generación de los años ‘50 del S.XX” de Jose Antonio Arias “Keco” o la fotografía de Henri Cartier-Bresson i el madrileny Cristóbal Hara entre uns altres. La música i el cinema també van tindre el seu lloc i participació. De la primera van tindre diferents tècniques com Paco Puig a la sala ART-D’AM, el pop electrònic de Gash i Rocío o la Jam Sesion artística sobre llibres d’art “Poesía en las Lunas” que va tindre lloc en la llibreria Argot. Quant al setè art va tindre la seua màxima expressió en la Fundació Dàvalos-Fletcher que va mostrar la exposició “El món del cinema i la Cultura Popular” dins de la setmana del gènere negre CASTELLÓ NEGRE 2012 pel.lícules conegudes, de diferents gèneres van tindre la seua presència a través dels seus trages, personatjes o objectes emblemàtics. Des dels uniformes de l’exèrcit de “La Guerra de las Galàxies” fins a la màscara de “Hellboy”, passant per les armes i vestits dels “Pirates del Caribe” i els uniformes de “Batman” i “Spedirman”, entre altres, sens dubte una de les exposicions més concorregudes.

Però no anem a deixar de costat la resta de expressions artístiques, les exposicions de les quals es van repartir per un gran nombre de galeries i sales que van obrir les seues portes al públic castellonenc.

Expressionisme

Instants 11

Els dimonis de les Illes Balears es van passejar pels carrersde Castelló

Instants 12

Exposicions de pintura, fotografia, escultura i video-art en deu centres culturals, onze galeries i quatre espais culturals, tretze actuacions musicals i sis espectacles de teatre i dansa de carrer, es van donar lloc en la III edició de la nit de l’art a Castelló.

Un espai de referència és sempre l’Espai d’art Contemporani que va inaugurar aquest dia la seua exposició “Feedback”, l’experiment de producció musical del francès Saâdane Afif, que ha plantejat vuit temàtiques diferents a distints autors, músics, locutors de radio i dissenyadors gràfics locals, entre ells la col.laboració de Vox UJI Radio, per a concloure amb la gravació d’un disc i la pròpia exposició. Altres referents de la ciutat són el Museu de Belles Arts que va presentar la fotografia del documentalista francès Henri Cartier-Bresson, la Fundació Sant Isidre-Caixa Rural Castelló on vam poder vore la exposició col.lectiva de còmics “Nuevo ritmo. Disco volante”, pertanyent a les V Jornades de Còmic de Castelló 2009 y les Sales Bancaixa San Miquel i Abadía. En la primera vam poder vore “Artesanos del fuego de los vidrios de la Escuela de Nancy” exposició pertanyent a la col.lecció del Museo de Art Noveau y Art Decó de Salamanca, amb una selecció de 41 peces i la recreació d’un taller artesà i un forn tradicional. En la casa Abadía el famós ceramista francès Jean-Paul Azaïs, junt con la col.laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló,va presentar l’exposició “Terres Noires”, a base de terra fumada, ceràmica i terra sigillata.

Obra de Luis Bolumar.

Instants 13Performance a la porta de la llibreria Argot.

Instants 14

El nostre passeig per la nit de l’art va continuar per moltes galeries més, entre les quals vam vore l’obra d’autors locals com Luis Bolumar, que va realitzar un quadre in situ en en la seua galeria del carrer Cavallers. Ximo Campos que va exposar el seu art gràfic en la llibreria Argot y la exposició col.lectiva de Traver Griñó “Recopilación” i Consuelo Font “Grabados”, entre altres.

A la Sala Braulio el valencià Eustaquio Segrelles va exposar els seus olis, mentre que els de Antonio Navarro y Jose Mingol van poder veure’s en la Galeria Zafiro. El curtmetratge “El Vegano” de Victoria Gallardo (edició), Chimo Serrano (imat-ges) i Joan Feliu (textos) es va estrenar a la sala Castalia Iuris.

Oli d’Eustaquio Segrelles

Instants 17

Text: Emi Tirado BodelónFotos: Equip F. Instants.

Una nit d’ambient i temperatura agradable en la qual els xiquets van tindre la seua participació com es el cas del mural de ceràmica artística, que va organitzar la Plataforma Disseny i Art Castelló en la Plaça les Aules. També va haver-hi espai per a la solidaritat amb el projecte “Nit D’art i solidarit’art” d’Olmeda, Asensio i Aldás i ajuda directa de ONG SAFANÉ.

Professionals, aficionats i curiosos omplien els carrers de Castelló en aquesta cita artística en la que vam poder gaudir amb les cultures populars i el folklore que ens vam portar terres com les Illes Balears i Aragó. Caminant al costat dels dimonis de les Balears i escoltant les jotes aragoneses. Per descomptat no va faltar la nostra tradició amb els dolçain-ers i tabalaters.

Un any més vam gaudir a la capital de la Plana d’una nit de l’art espectacular.

Exposició de Traver Griñó a la Sala d’Art Galería Real

Instants 16

POLÍTICA

Ximo Huguet Lecha

Regidor del PSPV-PSOE. Onda.

Tranyar que la classe política siga uns dels principals problemes dels ciutadans, segons es desprèn de la majoria d'enquestes realitzades als mitjans de comunicació. L'útlima enquesta del CIS assen-yalava que per a un 22% de la població els polítics són un problema i els situaven en el tercer graó de preocupacions per darrere de l'atur i el problemes econòmics. Al meu paper, estem assistint, no sols a un problema de credibilitat, sinó també al desmantella-ment de la vella forma de fer política, basada en puntals de grans dimensions, de grans quantitats econòmiques, de grans esdeveniments, d'obres majestuoses... Si ens pregunten als valencians sobre aquesta forma d'entendre la política, de ben seImmersos com estem en una gran crisi que s'endinsa en tots els nivells de la societat en la que vivim, no ens ha d'esgur, ens ve al cap un bon grapat d'exemples; aeroports, circuits de Formula 1, competicions de velers, ciutats de justícia, de llengües, de les arts, de la llum... i un llarguíssim etcètera. Però tot aquest aparador se n'ha vingut a terra i ha deixat pas a la veritable realitat en què vivim.

Per als socialistes és moment de crear l'alternativa que la societat ens reclama, de repensar el paper que deu jugar la política contemporània. No la de l’acudit, del regateig curt o de la con-juntura. I sí de la que no es resigna a representar als ciutadans per fer front als seus problemes quo-tidians.

S'ha de fomentar i millorar els canals de participació i crear-ne de nous que s'adapten als temps que vivim. Xafar el carrer, escoltar als ciutadans, veure quines són les seues necessitats. I aplicar els resultats d'aquesta tasca a la política; impulsant actuacions que donen solució a les necessitats detectades i prioritzant els recursos econòmics en funció de les carències existents.

En definitiva, la nova política està, inevitablement, al servei dels ciutadans, i per tant són ells els que han de marcar les prioritats de l'agenda política en la societat actual. Per això quan veig les enquestes que situen als polítics com el tercer problema per als ciutadans pense: mai com ara s'ha tingut tanta necessitat de fer política.

LA FI DE LA VELLA POLÍTICA

Instants 17

Instants 18

POLÍTICA

Text: Alejandro Martin Vidal

ECONOMIA PER A NO ECONÒMICS

La quarta entitat financera d'Espanya per actius ha estat intervinguda per l'Estat, que ha nacionalitzat la matriu de Bankia (BFA) durant el mes de Maig.“Recordem que actiu és allò que posa diners en la butxaca. No obstant això, un actiu no es comporta de la mateixa manera per a un banc que per a una persona, sent un dels principals actius d'un banc una hipoteca, i una hipoteca posa diners en la butxaca del banc però treu diners de la nostra butxaca, convertint-se per a nosaltres en un passiu”.El passat 30 d'abril era l'últim dia perquè Bankia pogués presentar els seus comptes a la CNMV, no obstant això aquests comptes no van arribar, la qual cosa va provocar la dimissió del seu president Rodrigo Rato i la posterior nacionalització del banc, protago-

nitzant el major rescat de la història d'Espanya amb 23.465 mill€, 19 mm€ per a necessitats de capital i 4,465 mm€ per a la conversió de participacions preferents. Al final, el nou president de l'entitat va presentar el pla de sanejament i recapitalització, i va fer públic el seu balanç de 2011 amb unes pèrdues de 2.979 mill€, que contrasten amb els 309 mill€ de benefici que van presentar els anteriors gestors. Amb aquest panorama, el banc es desplomava en borsa fent que els seus accionistes perdessin gairebé un 60% en el mes de Maig i un 72% des de la seua sortida a borsa a causa dels rumors de fugida de capital i dipòsits.Una de les qüestions que més preocupa als clients de l'entitat és la seguretat d'aquests dipòsits i comptes, per la qual cosa els responsables del banc han hagut de recordar que a Espanya existeix un Fons de Garantia que cobreix 100.000€ per entitat i per titular en cas de fallida, i respecte als fons i plans de pensions, han recalcat que poden estar tranquils lloc que es troben fora del balanç del banc, per la qual cosa només en cas de fallida es vorien afectats, missatges que han estat avalats tant pel Govern com pel Banc d'Espanya.És natural la preocupació que tenim molts de nosaltres en pensar el que pot ocórrer amb els nostres estalvis. Molts experts asseguren que no perdrem els nostres diners, no obstant això, també recomanen diversificar en diverses entitats per evitar problemes, la qual cosa al seu torn pot incrementar el problema de Bankia, encara que el més lògic sembla que és fer-los cas i no posar tots els ous en la mateixa cistella.Un altre cantar és el que pot succeir amb les accions. A moltes persones els van oferir les accions quan Bankia va sortir a borsa el 20/07/2011 a un preu de 3,75€, i van comprar per recomanació dels propis treballadors del banc obligats a complir amb les exigències de la directiva. A altres persones els van vendre accions preferents associades a una remuneració més alta en els dipòsits, i posteriorment les hi van canviar per accions normals però a un valor molt inferior a l'inicial. El més recomanable en aquests casos segons els experts és mantindre la calma i esperar temps millors, ja que per invertir en borsa el primer requisit és no necessitar els diners inver-tits en el curt termini.Però per si els accionistes no havien tingut suficients roïnes notícies, la intervenció del banc podria deixar-los sense dividend, ja que el respatler amb recursos públics podria suposar la limitació o fins i tot la supressió del dividend previst de 152 milions d'euros, és a dir 0,0762€ per acció, i els analistes creuen que és poc probable que la remuneració tinga lloc en una entitat nacionalitzada.

La caída de Bankia

Instants 19

LITERATURA

VICTOR J. MAICAS SAFONTVictor José Maicas Safont és un escriptor nascut a la ciutat

de Castelló. En 2007 va veure publicada la seva primera novel·la, La Platja de Rebeca, un any després surt a la llum La República depenent de Mavisaj i en 2009 es veurà publicada la seva última novel·la fins al moment Any 2112. El món de Godal, el denominador comú del qual pel que fa a les seves anteriors novel·les és, a més d'un cert aire de suspens “aquest esperit crític i inconformista que ell mateix plasma d'una forma clara i precisa” confessa el propi autor. Considerat un viatger incansable, Victor J. Maicas es dedica també a escriure articles periodístics i d'opinió per a diferents mitjans escrits, a més de col·laborar amb diferents revistes i publi-cacions digitals al seu torn. Ha participat com a ponent en jorna-des dedicades a la literatura, és membre del Consell de Cultura de la UGT-PV i per si no fos poc, col·labora amb diferents ONG’s com Medicus Mundi, ACSUD-Las Segovias o Manos Unidas. Sens dubte, un escriptor d'allò més complet i solidari, per això ha estat interessant conèixer més a fons les seves inquietuds i projectes de futur.

BLOG DE L’AUTOR http://victorjmaicas.blogspot.com

P. Com arriba l’esencia de la literatura a Victor Maicas? R. Supose que el primer contacte em va arribar com a la majoria de la gent, es dir, a través de eixes primeres llegides que els professors et fan llegir en l’ institut. De ahi que siga tan important tindre una buena educació desde ben xicotets, donat que això ajudará a fer ciutadans amb criteri i per tant menys manipulables. I en quant a quan vaig decidir adentrar-me de manera personal en el mòn de la literatura, això em va arribar mes tard, just en el moment en el que vaig sentir algo al meu interior que m’alentaba a exteriorizar tot allò que m’ inquietaba i que, de alguna forma, podia ajudar a reflexar la vertadera realitat en la que vivim.

P. Has publicat tres novel.les. Quina es la temàtica central de la teua literatura? Tenen algo en comú?R. A pesar de que cada una de les meues novel.les te un fil conductor diferent, podriem dir que les tres convergeixen en que totes elles tenen un trasfons, una crítica social. Com diría Saramago, sempre intente que el lector, al acabar de llegir els meus llibres, es vegi de alguna forma en la necessitat de pensar i reflexionar sobre lo llegit. No obstant, intente que aquest trasfons forme part d’ una novel.la que distraga al lector, ja que no es tracta de ningún assaig. Així pues, en les meues novel.les el lector s’ empaparà d’ intrigues, de passions amoroses, d’ humor, e inclús podra descobrir mons llunyans a través de les descripcions que trobará en elles.

Instants 20

P. De què manera influeixen els canvis geogràfics i culturals que vas tindre en la teua infancia i adolescència en els teus temes i estil literari? R. Evidentement sense experiència l’ escriptor seria incapaç d’ escriure una sola linea, i sens dubte els fets viscuts en la nostra infancia i adolescència formen part d’ aquesta necesària experiencia. No obstant, crec que en el meu cas el que mes m’ ha influït a l’ hora d’ escriure es la constatació de cóm es el mòn en realitat, i això es algo que un sol descobrir quan abandona definitivament l’ adolescència. I en quant a l’ estil literari, no crec que això ho marque una determinada època de la teua vida, sinò la teua propia capacitat i sensibilitat per a poder transmitir als lectors els teus propis sentimients front a la realitat que et rodetja. Per que escriure no es el mateix que fer literatura, ja que per a entrar en el món literari has d’ exterioritzar sutilment i amb armonia tot allò que sents ja que de lo contrari simplement series, per dir-lo de alguna forma, una espècie de notari de lo que passa al teu voltant. No es el mateix, al menys en el meu cas, escriure un article periodístic que una novel.la. En fi, supose que entens perfectament el que vull dir.

P. Un dels teus lemes en la teua primera novela “La playa de Rebeca” es “Llegir es viatjar”, ¿penses també que viatjar es escriure? ¿Fins que punt t’ han influenciat els teus viatges en les teues novel.les?R. Sí, per suposat. Al menys per a mi, viatjar s’ assembla molt a escriure, ja que es com adentrar- te en mons desconeguts que vas descobrint poc a poc i que fan que tots els teus sentits es desperten a la vegada. Es la meravella de lo desconegut, ja que abandones la cotidianeitat per a sumergir- te en un embriagador submòn de noves sensacions. I sí, clar que els meus viatges m’ han influït a l’ hora d’ escriure les meues novel.les, ja que com et deia abans, sense experiència es impossible poder trans-metre. I en el cas dels meus viatges, ells sòn els que m’ han servit no sols per a exaltar els meus propis sentits, sinò també per a constatar eixa realitat de la que anteriorment et parlava.

P. En “Año 2112. El mundo de Godal” reapareix un escrip-tor molt mes inconformista i crític amb la societat, ¿et consideres un escriptor que denuncia un mòn falt d’ ilusions i sentit?R. No, no crec que el mòn estiga falt d’ ilusions i sentits. Això significaria haver perdut l’ esperança en el ser humà, i jo, al menys de moment, encara no l’ he perdut. I es precissa-ment per això, per no haver perdut eixa fe en el ser humà, per lo que denuncie tant en els meus articles periodístics com en les meues novel.les una sèrie d’ injusticies i dese-quilibris per a, d’ alguna forma, obrir els ulls a determinada gent e intentar provocar en ells una rebutja davant moltes de les coses que succeixen al nostre mòn. Deia Martin Luther King que “no em fan mal els actes de la gent roïna, em fa mal la indiferència de la gent bona”; així, el que intente a través dels meus escrits es provocar que, encara que siga poc a poc, eixa indiferència vaja desapareixen.

P. Qué hi ha de tu en les teues novel.les?R. Com he dit anteriorment, la principal cantera que tenim els escriptors es la nostra pròpia experiència, per lo que evidentement hi ha molt de mi en les meues novel.les. Això no vol dir que siguen novel.les autobiogràfiques, donat que no ho son, però a pesar d’ això, molts dels sentiments i denuncies que es desprenen dels meus escrits formen part de la meua forma de ser com a persona. Hi ha personatges que apenes tenen res de mí, però en canvi hi ha altres que comparteixen amb mi moltes inquietuts i pensaments.

Instants 21

LITERATURA

P. A més de les tres novel.les ja publicades, et dediques també a fer articles d’opinió i periodístics, et consideres un autor que expressa en els seus escrits el que sent?R. El primer que em plantejo a l’hora de escriure un article o una novel.la és ser honest amb mi mateix, i per això tracte de ser el més objectiu possible amb la realitat que tracte de reflectir en els meus escrits. És cert que l’objectivitat total es impossible però sincerament intente ser molt autocrític amb mí mateix per així intentar sempre posar-me en el lloc dels altres, ja que és d’eixa manera com podrem plasmar amb més claredat i honestedat una determinada realitat. I una vegada fet açò, és a dir, observar la realitat des de diferents punts de vista, és quan em llance a descriure el que veig i per això em serveixo dels meus sentiments i de tot allò que sento, ja que considero que es la millor forma d’arribar realment al lector. Per tant, sí plasme en els meus escrits el que sento però sempre descrivint la realitat existent i, en cas dels articles d’opinió, raonant meticulosament totes les meues opinions.

P. Quins obstacles ha de vèncer un escriptor?R. L’obstacle més difícil de vèncer és el de donar a conèixer al públic en general els teus escrits, és a dir, aconseguir que els lectors arriben a conèixer la teua obra. Com em va dir des d’un primer moment el meu editor, a Espanya es solen publicar uns 80.000 llibres a l’any, la qual cosa fa que existisca una gran oferta en un país que, precisament, no ocupa els primers llocs en el ranquing de lectura, sinó més aviat al contrari. No obstant això, i com també ell mateix em va aconsellar, potser el secret per no defallir estiga a mentalitzar-se de que açò és com una carrera de fons. La veritat és que la promoció, o siga, arribar al públic, costa prou, però quan comproves que poc a poc es van fent més edicions de les teues novel.les, almenys te dónes compte que eixe esforç ha merescut la pena. I bé, podria enumerar-te prou obstacles més, però llavors més que una entrevista açò podría convertir-se en el principi d’una novel.la, ja que el tema dóna per a molt.

P. Es pot viure d’escriure? R. Bé, supose que si et diuen Ken Follet o Ruíz Zafón, doncs sí. Però en general s’ha de tindre una font d’ingressos alternativa ja que en cas contrari de l’única cosa que al final podries escriure es de les teues pròpies necessitats. Són molts el autors que compaginen la seua activitat literària amb escriure articles periodistics o altre tipus d’activitats.

P. Quines aspiracions i metes tens com escriptor? R. Al que realment aspiro és a poder seguir transmetent per mitjà de la paraula escrita totes eixes inquietuds que mouen i commouen a l’ésser humà. I com qualsevol escriptor, la meua meta és arribar al major nombre de lectors possible, poder fer-los estremir amb els meus relats i fer-los vibrar amb els meus personatges. Tracte que el lector descobrisca nous mons i que assegut en la comoditat del seu sofà, puga viatjar en el temps i en l’espai per a endinsar-se en altres realitats lluny de la cotidaneitat que sovint ho envolta. Això doncs, en definitiva, és el que em plantege al començar a escriure qualsevol història, és a dir, ser capaç que el lector canvie per uns instants el seu propi món per un altre que, d’alguna forma, ho faça allunyar-se de la monotonia i ho trasllade en ocasions a altra dimension totalment difer-ent. Victor Maicas en la trobada nacional d’escriptors a Madrid.

Text: Lledó Soler Gual

Fotos: Victor J. Maicas Safont.

P. Parla’ns com a lector, quin tipus de llibres t’agrada llegir?R. Qualsevol llibre que siga capaç d’exaltar els meus sentits o ensenyar-me coses que desconeixia. En defini-tiva, busque eixes lectures que quan les acabes de llegir et quedes amb ganes de continuar llegint, d’ací que tracte de transmetre en els meus propis escrits eixa mateixa sensació als meus lectors.

P. Qué evaluació faries de les noves tecnologies i de la transformació del llibre en format digital?R. Baix el meu punt de vista, tot allò que aprope la lectura, i per consegüent la cultura, a la ciutadanía, sempre es positiu. I si el llibre digital fa mes accesible a la gent eixe apropament als llibres, a mi personalment em pareix perfecte. Altra cosa es el tema de la pirateria, però eixa es altra qüestió que, amb l’ esforç de tots, pense que es pot arribar a superar per a així protegir l’ autor i no perjudicar tampoc al lector. Encara que si es per preferències, a mi indudablement m’ agrada mes el llibre en paper. Poder tocar- lo, palpar-lo e inclús olorar les seues fulles i escoltar el seu so al pasar delicadament d’ una página a l’ altra. En fi, qüestió de romanticisme, supose.

P. I per últim, quin es el teu pròxim projecte?R. Be, jo seguisc semanalment escribint els meus articles, però a nivell literari el meu próxim llibre ja está acabat. Es una història en la qual Robert, un jove e ideal-ista periodista, pateix en les seues propies carns les conseqüències de la nova censura del segle XXI: la manipulació informativa. Es perseguit i acosat i, quan ja esta al llimit de les seues forces, apareix Mario, un famòs i respectat reporter de 65 anys que no sols el traurà del ostracisme, sinò que provocará que la vida de Robert done un gir de 180 graus. Aquesta història transcorreix durant els mesos de maig i juny de 2011 de forma paralel.la a la irrupció del moviment 15-M, el qual influ-eix de manera decisiva en el comportament del protago-nista al sentir aquest reforçada la seua rebeldia. Amor, amistat, passió i solidaritat es barrejen en aquesta història on el lector viurà molt a prop no sols nostra història mes recent, sinò tots eixos sentiments que en definitiva ens conviden a seguir vivint d’ una forma esperançada. El títol d’ aquesta nova novel.la es “Mario y el reflejo de la luz sobre la oscuridad”. Per cert, totes aquelles persones que estiguen interessades en llegir gratuitamente els meus articles periodístics o llegir alguns fragments de les meues novel.les, ho poden fer a través del meu blog, l’ enllaç del qual es el següent: http://victorjmaicas.blogspot.com

Instants 22

A través d’una his- tòria d’amor el lector viatja a altres mons, a llocs llunyans on es pot apreciar que els drets dels éssers hu- mans no tenen el ma- teix valor, depenent de la situació geo- gràfica en la qual el destí els haja fet nàixer.

La República dependiente de Mavisaj (Éride Edicions).

És una metàfora del món en el qual vivim. Aquest xicotet país de- nominat Mavisaj és un fidel reflex del gran poder de les multina- cionals ja que són elles, en definitiva, les que mouen els fils del gran poder.

Año 2112. El mundo de Godal

(Éride Edicions). Es converteix en una fe- roç crítica a la mani- pulació informativa a la qual está sotmesa la major part de la població. Es una obra de ficció en la qual es critica la desídia quant al canvi climàtic i que ens introdueix en un probable futur però que, en realitat, analitza i re- lata els fets que en certa manera ja han ocorregut i que a més estan succeint en l’actualitat.

La Playa de Rebeca (Éride Edicions).

Casa el Karagols

Els teus moments de Tascaal centre de Castelló.

Carrer Carcaixent

Instants 24Instants 24

Paul Krugman, Premi Nobel d'Economia, ha escrit un llibre realment extraordinari en què les causes de l'actual crisi econòmica, els motius que condueixen al fet que seguim sofrint avui les seves conseqüències i la forma de sortir d'ella, recuperant els llocs de treball i els drets socials amenaçats per les retallades, s'expliquen amb una claredat i senzillesa que qualsevol pugues, i hauria de, entendre.

Nacions riques en recursos, talent i coneixements, els ingredients necessaris per aconseguir la prosperitat i un nivell de vida decent per tots- es troben en un estat d'intens sofriment? Com arribem a aquesta situació? I, sobretot com podem sortir d'ella? Krugman planteja aquestes qüestions amb la seva habitual lucidesa i ens ofereix l'evidència que una ràpida recuperació és possible, si els nostres dirigents tenen la claredat intel·lectual i la voluntat política d'acabar ja amb aquesta crisi.

¡Acabad ya con esta crisis!Paul Krugman

LECTURES PER A ENTENDRE LA CRISIS

LITERATURA

Instants 25Instants 25

Després de l'èxit generat, Aleix no s'ha quedat quiet, en el 2012 ens deleita amb un altre video promocionant el seu nou lliuro-còmic, "Simioc-racia" (Random House Mondadori). Aquesta nova obra se centra en les classes polítiques i de com ens han conduït a la situació actual. Un poupurrí de polítics, banquers i especuladors protagonitzen el discurs Simiocracia, i ens centra en la idea que els nostres dirigents podrien ser simis.

"Aquesta és la història d'un cani (o un choni, o un poligonero, ja saben...) que, en la seva obstinació per desfer-se de la hipoteca, haurà de recórrer el Regne de Españistán per enfretarse amb tots i cadascun dels malandrines, meapilas i soplagaitas que ho poblen, donant lloc a un relat plagat de tòpics, tacs i faltes d'ortografia, amb bé de lobbies, aturats, mileuristes, pensionistes, funcionaris, bisbes, SGAE, telebasura, endolls, suborns i estilis-mes poligoneros."

Simiocracia

LECTURES PER A ENTENDRE LA CRISIS EspañistanAleix Salo

DOBLE MAREA EN EL EACCEXPOSICIÓN DE SHARON LOCKHART

DOBLE MAREA EN EL EACCEXPOSICIÓN DE SHARON LOCKHART

Instants 28

ESPECTÀCLESEl trabajo de Lockhart se inscribe en una larga tradición occidental caracterizada por la observación contemplativa de los actos cotidianos. En ese sentido los referentes de su obra se encuentran en la historia de la naturaleza muerta europea así como en la cinematografía etnográfica internacional. Las dos fotografías que acompañan la instalación fílmica Double Tide son dos ejemplos de esa influencia de la tradición pictórica en su trabajo. Con frecuencia Lockhart desarrolla su obra implicando directamente en ella a los protagonistas de sus fotografías y filmaciones. Así, ha empezado a incluir en sus instalaciones objetas y trabajos artísticos de sus colaboradores. En la exposición de la EACC, Lockhart ha incorporado dos dibujos realizados por Jen Casad, la recogedora de almejas que protagoniza Double Tide. Los dibujos de Casad ofrecen otra visión de su entorno, de aquellos que sobreviven ejerciendo un tipo de trabajo en vías de extinción. Los dibujos, unas pequeñas obras realizadas a lápiz, se centran en trabajadores realizando otro tipo de labores en la costa de Maine. Lockhart continua conferint un caràcter coral a les seues instal·lacions. A partir de la peça inicial elabora una constel·lació d'elements que partixen de l'obra que dóna origen al projecte, al·ludint a ella de diverses formes, sovint en sintonia amb el lloc on es produïx l'exposició i arrelant-se en ell. Lockhart va realitzar al costat de la comissària un treball d'investigació de la zona, seleccionant objectes i obres d'art que pogueren ampliar els possibles significats i ramificacions del projecte. En la mostra de l'EACC, l'artista ha volgut incidir en la presència històrica de la pesca en un context donat, així com la seua rellevància actual. Per a això, ha optat per incloure un bodegó del segle XVIII de Luis Meléndez prestat per a l'ocasió pel Museu de Belles Arts de Bilbao. L'exposició mostra també una selecció d'objectes, utensilis i ferramentes usats en les arts de pesca que es practiquen específicament en la zona de El Grau de Castelló, prestats per a l'ocasió per l'associació Mar i Vent.

Instants 29

Instants 34

ESPECTÀCLES

BANDITS

La Plana Old School SKA & Reggae

Instants 32

BANDITS

Instants 32

ESPECTÀCLES

Bandits va nàixer a la ciutat de Castellò la primavera de l’ any 2008.La banda está formada per nou membres procedents d’ altres grups de la provincia com Barreja, Orgull Roig o The Cabrians, tots ells amb un denomi-nador comú, són amants de la música jamaicana.

El seu estil s’ apropa al rocksteady sense deixar de costat el ska o els mes clàssics ritmes del reggae. En Novembre del 2008 realitzen el seu primer concert a la ciutat de Castelló i serà l’ inici de una etapa on do- narán a conèixer els seus ritmes per tot el panorama nacional, celebrant concerts en distints escenàris de València, Madrid, Zaragoza, Granada o Barcelona.

Actualment están treballant en el que serà el seu próxim disc però a les tendes, podeu trobar el seu primer LP “ Love Shots”, sens dubte un elaborat treball que ens demostra el nivell i experiència que presenta Bandits.

Si t’ agraden Skatalites, Prince Buster, Alton Ellis, Byron Lee entre molts altres, disfrutarás escoltant a aquesta banda, que ens ofereix el còctel perfecte per pasar una bona estona amb els seus cuidats ritmes i un directe que no et pots perdre.

Text: Lledó Soler Gual

Fotogra�a: Bandits.

Instants 33Instants 33

Borja Ortiz: VeuVíctor Fabregat: BateriaSito Ayestarán: BaixGuillem Montañés: GuitarraMiquel Clarós: Piano & hammondKike Pérez: GuitarraBernat Fayos: Saxo Tenor/BarítonAdrià Montañés: TrompetaJonas Sanchez: Trombó

Instants 34

CINE

.The Avengers. 2012. EE.UU. Director: Joss Whedon. Guió: Joss Whedon, Zack Penn, basat en els personatges de Marvel. Intèrprets: Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Scarlett Johansson, Jeremy Renner.

Hi ha, en aquest crossover definitiu ideat per Marvel, un person-atge discret però inoblidable que (al costat del Nick Fury interpre-tat per Samuel L. Jackson) servia de nexe d'unió entre els anteriors títols produïts per la Casa de les Idees. Parlem de Phil Coulson (Clark Gregg), un afable agent de SHIELD (l'organització militar responsable de reunir al grup superheròic) que, inesperadament, juga un paper crucial en la trama de la pel•lícula. Coulson és un fan incondicional del Capità Amèrica, fins al punt de mostrar-se visiblement nerviós en conèixer al seu ídol i demanar-li que signi la seva valuosíssima col.lecció de croms inspirada en l'heroi de la bandera. Així doncs, Coulson no només és la encarnació del públic geek o friki al món de Los Vengadores, sinó que també s'endevina com un clar reflex del propi director de la cinta, Joss Whedon.

Sense ànim d'obrir la veda dels spoilers, només diré que hi ha una característica de l'agent Coulson que resulta decisiva per a l'avanç de la trama: ell creu en els herois. I per aquesta mateixa raó, Los Vengadores sobresurt folgadament enfront de les altres pel.lícules de la franquícia: Whedon, innegablement, també creu en els seus herois. Els coneix, els vol i els acarona, perquè aquí no juga el paper de director (o simple artesà, com Marvel ja ens tenia acostumats) sinó de fan incondicional, de friki obsessiu que cuida cada element de la pel.lícula amb el mateix afecte que Coulson ho fa amb la seva col.lecció de croms.

Des del desenvolupament del guió, passant pel tractament dels personatges (amb conflictes ben trobats, sense apunto de clixés), fins a les línies de diàleg (equilibrades entre la solemnitat necessària i un to humorístic inusitada-ment treballat) la pel.lícula ofereix un espectacle trepidant, divertit, honest i que beu sense objeccions de les viny-

etes de la qual és deutora (des de la enrevessada, encara que no per això menys agradable història, fins als moments purament cartoon protagonitzats per Hulk). I, a tot això, s'afegeix un planter d'actors que, amb raó, se'ls veu còmodes encarnant a uns personatges que, per molt vestit variopint que portin, semblen més de carn i os que mai (destacant a Robert Downey Jr. i a un Mark Ruffalo interpre-tant al millor Hulk vist fins avui).

En definitiva, Whedon per fi els ha brindat a aquests person-atges la pel.lícula que mereixien. Només els feia falta una petita espenta: d’algú que de debò cregués en els herois.

LOS VENGADORESCreure en els herois

Los Vengadores, superherois amb una pel•lícula a la seua mida.

Text: Diego Amela Chiva

Per Diego Amela Chiva

sci�ma�a.com

Instants 35

Ja en l'avantsala d'un altre anhelat estiu, aquest juny podrem gaudir d'excel·lents títols emmarcats en una molt agraïda varietat de gèneres, celebrant espe- 014cialment el retorn de dos joves cineastes amb cert halo de mite gene- racional. L'inclassificable Wes Anderson, responsable de les excel·lents Los Tenembaums y Fantástico Mr. Fox, torna a les pantalles amb Moonrise Kingdom, una imaginativa rondalla sobre dos nens amb mentalitat precoçment madura que, després d'escapar d'un campament scout, són perseguits per una extra- vagant col·lecció d'adults als quals donen rostre Bruce Willis, Edward Norton o Frances McDormand. I, recentment encastellada com a guanyadora de l'últim Festival de Sitges, Kevin Smith estrena la

inquietant Red State, hiperviolenta cinta que narra el segrest d'un grup de díscols estudiants per part d'una comunitat religiosa ultraconservadora, obsessionada amb eradicar el pecat del món (servint-se dels seus AK-47). Encapçalen el cartell John Goodman, Melissa Leo i un brillant Michael Parks interpretant al líder espiritual de la fonamentalista congregació.Quant al cinema espanyol, destaquem el retorn d'un dels directors més insòlits de la nostra cinematografia: després de les seves controvertides (despertant filies i fòbies a parts iguals) La soledad i Tiro en la cabeza, Jaime Rosales estrena Sueño y silencio. Presentada a Cannes, el film retrata les infaustes conseqüències que té per a una família la mort d'un dels seus integrants en un accident automobilístic. I dirigida per la debutant Isabel de Ocampo ens arriba Evelyn, un descarnat drama amb pols de thriller que aprofundeix en la història d'una immigrant sud-americana que es veu immersa en el turbulent negoci de la prostitució.I per a aquells de gustos més selectes, aquest mes comptem amb propostes de gran interès: protagonitzada per Rachel Weisz i Tom Hiddleston, The deep blue sea constitueix la volta a les pantalles del britànic Terence Davies, responsable de les tan imprescindibles com minoritàries El largo día acaba i Voces distantes. I l'alemany Werner Herzog renova una vegada més el gènere documental amb La cueva de los sueños olvidados, un fascinant descens (en 3D) a la cova francesa de Chauvet, decorada amb pintures rupestres de més de 32 mil anys d'antiguitat.

ESTRENES

Los niños protagonistas de Moonrise Kingdom plani�can su escapada.

Un genial Michael Parks interpreta al perturbado líder espiritual de Red State.Texto: Diego Amela Chiva

collider.com

thelexicinema.co.uk

Instants 36

Mascarell és una petita població emmurallada, única en tota la Comunitat Valenciana, que pertanyia a la Baronia i Marquesat de Nules al costat de la Vilavella i Moncofa, que va passar a ser un annex de Nules a la fi del segle XIX.

Instants 38

RACONS

Mascarell és una petita població emmurallada, única en tota la Comunitat Valenciana, que pertanyia a la Baronia i Marquesat de Nules al costat de la Vilavella i Moncofa, que va passar a ser un annex de Nules a la fi del segle XIX. Està situada a tan sols 1 km de Nules. Aquest conjunt declarat com BIC, compta amb un jardí creat recentment que contribueix a crear un espai acollidor al voltant del recinte emmurallat.

Mascarell al llarg de la seva longeva existència va pertànyer històricament a la Baronia i Marquesat de Nules al costat d'altres pedanies o poblats com la Vilavella i Moncofar. És una població singular única en tota la Comunitat Valenciana, amb un origen fundacional lligat a l'expulsió de la població musulmana de la veïna població de Borriana.

El primer document que es té del poblat és de l'any 1310, en l'actualitat segueixen vivint en Mascarell entre 250 i 300 persones aproximadament. Jaime I va expulsar als moros de Borriana, i aquests es van establir en el límit entre Nules i Borriana, Mascarell va quedar gairebé despoblat després de l'expulsió dels moriscs en 1609, l'any 1622 sol quedavan en el lloc 30 terratinents. La planta de la vila emmurallada ocupa una extensió aproximada d'unes 2,332 hectàrees de terreny construït, i dibuixa una planta de tendència rentangular oscilante al paral·lelogram, els murs de muralla són rectes però amb quatre longituds desiguals (mesures: emmurallo nord104 metres; emmurallo sud 166 metres; emmurallo aquest 173 metres; emmurallo oest195 metres).

Instants 39

L'interior del recinte conté 5 carrers rectes disposats d'oest a aquest que s'entrecreuen amb altres perpendiculars, és una disposició planimètrica molt caracteristica de les noves poblacions de reconquesta, tot el conjunt arquitectònic i habitat de Mascarell està envoltat i protegit per muralles exteriors defensives, l'alçada aproximada dels murs perifèrics que actuan de bastió són d'uns 6 metres d'altura, amb una doblez muraria d'1,20 metres aproximadament. La muralla actual va ser construïda de tapial i mampuesto travat amb morter, terra i maó, i al centre de cada costat té una torre que defensen les portes o obertures d'accés a l'interior del poblat, es passa per a baix de porxades d'arc de mig punt dovelados, en el costat Aquest està el portal anomenat de L'Horta, i al costat Oest el portal de València, sent actualment la porta del portal de València l'entrada principal al poblat de Mascarell.

La construcció del primer amurallamiento de tapial s'estima van ser realitzades al segle XIII, i refetes o reformades en posteriors segles com consta l'any 1553. El principal atractiu plàstic de Mascarell són les muralles que acullen en el seu interior a totes les construccions del poblat, el total tancament li confereix el seu aspecte medieval exterior tan singular. Les muralles medievals estaven envoltades per un fossat defensiu, que va ser convertit en sèquia de reg (la séquia de Nules). En el centre de la plaça destaca la seva casa consistorial de finals del segle XVIII (1789), i l'església parroquial de Sant Agustín de finals del segle XVII .. L'aspecte original de Mascarell ha vist degradar-se molt el seu aspecte al llarg dels avatars de la seva història, portes i finestres poden veure's oberts en els llenços de muralles, i s'ha arribat a construir no solament de forma adossada a les muralles sinó per sobre de les mateixes.Mascarell deixa de ser municipi autònom a la fi del segle XIX i va passar a ser una pedania annexionada a Nules.

Instants 40

RACONS

L'interior del recinte conté 5 carrers rectes disposats d'oest a aquest que s'entrecreuen amb altres perpendiculars, és una disposició planimètrica molt caracteristica de les noves poblacions de reconquesta, tot el conjunt arquitectònic i habitat de Mascarell està envoltat i protegit per muralles exteriors defensives, l'alçada aproximada dels murs perifèrics que actuan de bastió són d'uns 6 metres d'altura, amb una doblez muraria d'1,20 metres aproximadament. La muralla actual va ser construïda de tapial i mampuesto travat amb morter, terra i maó, i al centre de cada costat té una torre que defensen les portes o obertures d'accés a l'interior del poblat, es passa per a baix de porxades d'arc de mig punt dovelados, en el costat Aquest està el portal anomenat de L'Horta, i al costat Oest el portal de València, sent actualment la porta del portal de València l'entrada principal al poblat de Mascarell.

La construcció del primer amurallamiento de tapial s'estima van ser realitzades al segle XIII, i refetes o reformades en posteriors segles com consta l'any 1553. El principal atractiu plàstic de Mascarell són les muralles que acullen en el seu interior a totes les construccions del poblat, el total tancament li confereix el seu aspecte medieval exterior tan singular. Les muralles medievals estaven envoltades per un fossat defensiu, que va ser convertit en sèquia de reg (la séquia de Nules). En el centre de la plaça destaca la seva casa consistorial de finals del segle XVIII (1789), i l'església parroquial de Sant Agustín de finals del segle XVII .. L'aspecte original de Mascarell ha vist degradar-se molt el seu aspecte al llarg dels avatars de la seva història, portes i finestres poden veure's oberts en els llenços de muralles, i s'ha arribat a construir no solament de forma adossada a les muralles sinó per sobre de les mateixes.Mascarell deixa de ser municipi autònom a la fi del segle XIX i va passar a ser una pedania annexionada a Nules.

Instants 41

Instants 42

RACONS

L'església de Mascarell té una unica nau amb capelles laterals entre els contraforts. Tant la boveda del presbiteri com els arcs faones de la nau central així com parets, voltes i pilastres d'algunes capelles laterals éstan decorats amb esgrafiats amb motius fitomorfos, aus i la figura del que podria considerar-se com el bon salvatge realitzats a la fi del segle XVII.A mitjan segle XVIII es construeixo la Capella de la Comunió d'estil rococo, així com l'esvelt campanar que acull quatre quatre campanes de la epoca

Instants 43

RACONS

Instants 44

RACONS

Instants 45

Instants 46

RUTESRUTAS

Rutes per David Tellols García Catí - Sant PauFa 80 anys els viatges no eren el que són ara. Per a realitzar 80 o 90 kilometres tenies que anar en carro o a cavall, en general amb animals, per lo qual els viatges es feien en varios dies. Aquesta explicació ve donada per motiu de la nostra primera parada, Sant Pau , situat en la carretera direcció Villafranca a uns 3 km de Albocàsser, aquesta ermita es una edificació estil medi-eval i barroc declarada monument històric artístic nacional per la UNESCO, va ser construit entre los segles XVI i XVIII i servia com a lloc de descans per als peregrins, consta de un temple, cuina, ximeneia i caval-lerisses, en la part de dalt hi ha un gran saló, les habita-cions individuals i una sala de reunions amb pintures monocromàtiques del segle XVII, amb escenes de la vida de San Pau. A l’ exterior teniu una gran zona verda

amb un paeller i zona de jocs on poder gaudir del día, per altre costat just enfront, al costat de la gasolinera, esta el restaurant “ La Perdigana”, on podreu dinar o esmorzar a bon preu.

Finalitzada la visita a Sant Pau ens dirigim a Catí, direcció Villafranca, a uns deu km a mà esquerra trobareu el desvia-ment a Catí, els 15 kilometres fins aplegar a Catí conformen un paratge molt singular ja que tot són camps per al ramat plens de carrasques, diferent a la resta de paisatges que pots observar fins aplegar a aquesta zona del Maestrat, inclús podreu vore alguna que altra au rapinyaire, ja que son molt comuns per aquesta zona.

Instants 53Instants 47

La història de Cati es relativament recent ja que no es troben vestigis abans del 1939 que va ser donat a poblar. Catí va pertanyir durant molts anys a Morella, de ahí la importància del any 1691 com a data de independ-ència de Morella, durant els segles XIV i XV la villa va tindre un gran auge comercial, de ahí la construcció de las grans cases senyorials. La casa de Miralles, construida en 1455 conserva totes las caracteristiques correspo-nents al gòtic català.

Instants 54

RUTES

Instants 49

RUTAS

Instants 55Instants 49

Text: David Tellols García

Fotogra�a: Equip F. Instants.

La casa de la Vila-Llotja, construida entre 1417 i 1437 va ser construida per a albergar les reunions del consell, totes eixes cases van ser construides degut al auge comercial tant en ramaderia com els seus deri-vats, de ahi que haja que destacar en la seua gastronomia la carn i els formages, no deixeu de acostar-vos a la carniceria del poble ja que a part de bona qualitat, son de elaboració propia i per suposat provar el seu producte estela, els formages. Hi ha que destacar també la esglèsia parroquial de Nostra Senyora de la Assumpció, de estil gòtic, va ser construida entre el segle XIII i XVI, si la rodejeu, encara es poden trobar pels seus carrers estrets la olor a menjar recen fet al migdia, que et fa sentir com si estigueres a ta casa, una sensació de comoditat. Abans de marxar ens recomanen anar a vore el manantial de L´avella situat pasant Catí cap a l’interior a uns 5 kilòmetres, el manantial esta situat en el centre del balneari que data del siglo XVI després de que s’ apar-eguera la verge de L’ avella ( segons conten ), de ell broten aigües sulfuroses de mineralizació dèbil de exce-lent qualitat.Amb la visita al balneari i la cita pendent de passar allí uns dies, finalitzem nostra ruta del mes, esperant com sempre que la hagueu disfrutat igual que nosaltres.

Instants 50

GASATRONOMIA

Els tres plats més típics de la Vila de Nules estan relacionats amb els antics cultius agricolas de la marjaleria i amb el mitjà acuicola de les antigues plantaciónes d'arròs de Nules, que aprovechavan les terres baixes inundables d'una franja de terreny disposada en paral·lel a la línia de costa, uns terrenys inundables, abans molt abundants i avui dia (segle XXI) convertits en horts i terrenys urbanitzables per a zones residencials.

En aquests terrenys baixos inundables en uns altres temps, el nivell freàtic aflorava en superfície conformant una zona d'aiguamoll pantanós, on el cultiu era en principi impossible pel seu nivell inferior al del mar i per la salinitat que contenian les seves aigua, els agricultors hàbil i sàviament van saber elevar el terreny amb la construcció i conformació de les típiques i originals marjales amb les seves sèquies laterals de drenatge que van facilitar l'aprofitament agricola d'aquests aiguamolls, un mitjà acuicola on sempre van abundar les anguiles que poblaven marges i sèquies, i es van constituir aquests anguilidos en un saborós i suculent aliment i aportació de proteïna per a la població local; també aquest mitjà natural va ser habitat propici per a les aus aquàtiques que niaven i tenien com a referència de habitat permanent o migratori el Estany i aiguamoll de Nules, d'aquí la gran estima

cinegético i gastronòmic de la població per les aus, l'activitat cinegética es completava amb la cria d'ànecs casolans i altres animals de corral que les famílies criaven a les seves cases, que amb les recol·leccions de verdures, cereal, hortalisses i fruites van constituir la base de l'alimentació de la població rural agrària de Nules, i el mitjà natural va ser el que d'alguna manera va influir en els avantpassats per utilitzar aquests productes naturals que tenien tan propers, l'arròs, la caça, les verdures i la pesca d'anguiles, que s'han consagrat com a referents pel seu consum al llarg de la història, ingredients dels principals plats tradicionals més típics de la cuina de Nules, perdurables en la seva conreo i consum des de l'edat mitjana fins a finals del segle XX.

ARRÓZ AMB ÀNEC: L'arròs amb ànec era al segle XX el plat típic de les festes de Sant Roque, en les quals les gents de Nules es traslladaven a la platja, especialment en carros, per passar un o diversos dies en el camp, on es cocinava aquest saborós plat.

PAELLA DE CARN: A Nules la tradició mana que en totes les llars haurà d'haver-hi la tradicional paella de arróz com a plat principal. Durant moltes festes, s'organitzen concursos de paelles i degustacions populars d'aquest tradicional manjar, elaborada amb una base sofrita de costella de porc, pollastre, conill i verdures de temporada (pèsols, garrofón, pebrot vermell, judia tendra i carxofa) caragols i arróz.

SALPICÓN D'ANGUILES: Es menjava habitualment durant la temporada estival en la qual s'habitaven les cases de la playa.se comian en salpicón o al allipebre.

CARN DE BE: preparada a la brasa, en tombet o al forn .

Gastronomia de Nules

Instants 51

ARRÒS Al FORN: Un plat aquest molt típic de la Comunitat Valenciana, s'elabora en una cassola de fang “cassola de fang” i es cuina com el seu nom indica en el forn. El seu origen està en l'aprofitament de les restes del brou del bullit pel que els seus ingredients principals són el brou i els cigrons “sigrons” de l'olla, el arróz i diversos productes procedents del porc (la cansalada fresca o sec de “vieta”, “botifarres”, “xoris”, costella o magres tot sofregit, i pilotes elaborades amb carn picada i julivert); a més se li afegeixen rodanxes molt fines de patates , tomàquet, ramita de julivert fresc per aromatizar i una cabeça d'alls (la perdiu) coronant la cassola.

OLLA: Té com a principals ingredients cigrons, arròs o fideus, carn de vedella i/o de pollastre, garreta, cansalada, os de pernil, os salat, patates, i verdures vàries com, la col de fulla, repollo, napicol, carabassa seca, bledes, etc.També són assidus de la tradició culinària dels nuleros, plats tan característics com el “suquet de peix”, els caragols, “la fideuá”, , l'olla, les “coques” de tomàquet, de ceba o de verdures (espinacs, albergínies, pebrots,....), coca d'atmela i la reposteria tradicional casolana, i el producte més internacional que exporta el nom d'aquesta vila per tot el món les taronges Clemenules que orgullecen les taules dels nulenses.

Instants 52

GASTRONOMIA

Text: Javier Piñana Sancho

Texto: Javier Piñana

Preparació:

Netejar bé les anguiles i tallar-la a trossos.Rayar la ceba i trinxar els alls.Pelar el tomàquet i tallar-ho a trossets petitonsPosar en una cassola de fang oliï, amb generositat.Sofreir a foc lent l'all, la ceba i les patatesQuan est l'all i la ceba gairebé a punt afegir el pebrot vermell, remoureAfegir el tomàquet 5mBuidar l'aigua i quan passi a ebullició afegir les anguilesCoure a foc viu durant uns 10m.A continuació li añademos el vi un polsim de julivert picat, rectificar de salRebaixar el foc, deixar coure les anguiles fins que estan esten tendres.

1quilo d'anguiles1/2 ceba3 grans d'all1 tomàquet1 got gran d'aigua1 copa de vi blancUna cullerada de pebrot vermellPatatesJulivert Oliï Sal

Suquet d´anguila

L´estany de Nules

Suquet d´anguila

Instants 59

AGENDA

Instants 53

Castelló

XX anys de l’orfeó universitari. Concert de �nal de curs de l’Orfeó de l’UJiParanimf UJI. 15 de Juny. 20:00 h

3ª Concentració vespazahar 2012. Principals carrers del centre, Grao i Benicàssim. 15, 16 i 17 de Juny. 20:30 h

Concert de Sant Joan. Colla de Dolçaina i Tabal XarançainaTeatre Principal. 15 de Juny. 20:30 h

Festa del Planetari de CastellóPlanetari Grao de Castelló. 16 de Juny. 18:30 h visita guiada al Planetari

19:30 h espectacle de animació

Proclamació premis, presentació llibre i actuació 19ena. edició Premis de la Mar de PoesíaMelangia de Mar esquiu de Pascual r. Hedó Dordà.

Premi Miquel Peris segarra y Premi Manel Garcia GrauCentre de Cultura La Marina. 17 de Juny. 19:00 h

Nit de Sant Joan 20:00 h Concurs de coques de sant Joan

21:00 h sopar de pa i porta 23:00 h Fogueres i dimonis

23:45 h revetlla amb música 23:59 Primer bany. Castell de focs i música

Platja del Gurugú. 23 de Juny.

12na. Trobada de DimonisGrao de Castelló. 23 de Juny. 22:30 h

Festes de Sant PereGrao de Castelló. 23 de Juny a 1 de Juliol.

Instants 54

Benicàssim

Benicàssim.Pop: La Seta Azul Producciones. Projecte amb la idea de promocionar la música creada a la localitat. Teatre Municipal. 16 de Juny

La mítica nit màgica de Sant Joan. Espectacles, focs d'arti�ci, balls folklòrics, repartiment de dolços típics i moscatell.Platja de l’Amadrava i Torre Sant Vicent. 23 de Juny

Visites guiades nocturnes. Història de una diocesi9 de Juny - 18 d’agost.

Segorbe

50 aniversari penya barcelonista Segorbe. XIV Trobada penyes barcelonistes de les comarques de CastellóTeatre Serrano. 20:00 h. Col.loqui esportiu amb la participació de periodistes del diari Sport i algún

ex-jugador del FCB. A les 22:00 h. Sopar Popular en la plaça de l’Almudín.15 de Juny

OndaJornades Gastronòmiques de la Tapa.

15 de Juny - 15 de juliol.

Enguany l’Associació Cultural Fira de la Magdalena de Vilafranca serà l’encarregada d’organitzar el V Concurs de Fotogra�a de Vilafranca,

1 de Juny - 2 de setembre.

Vilafranca

Concert de la banda juvenil de l’Ateneu Musical Schola Cantorum a bene�ci de l’ASPAC (Associació Protectora d’animals de Castelló)

Teatre Municipal “Carme-Tur”. 18 de Juny. 19:00 h

Vall d’Uxo

VinaròsVinaròs Fashion Night

15 - 16 de juny

Instants 51

Regalos PersonalizadosCamisetas, tazas. carcasas de móvil o ipad, bolsas y más

Diseño de tatuajes, exlibris y otros

http://www.zazzle.es/aminusculaaminuscula.contactar@gmail.com