núm. 4 · Època II · Juny 2009

IntersindicalQuadernsdelsserveispúblics

Aquesta LleiNO

> 4Les línies rogesd'Intersindical:els assumptesque determinenel suport a la llei

> 7Revisa't lanòminaTotes lesretribucions pera 2009

>8Permisos,llicències,reduccions dejornada,vacancesi excedències

> 11El Servefnecessitareforços.La Generalitatno es moudavant la crisi

> 16Lesprivatitzacionses revelen comel nou territoride conquesta

L’esborrany de la Llei presentat pel govern valencià pot fercaduques les expectatives creades per l’acord de febrer de 2008

Intersindical Valenciana ha exigit endiferents ocasions el Pla d'igualtat peral personal de la Generalitat Valenciana,que segons l'EBEP s'ha d'establir en

l'acord de condicions de treball. En lanegociació de la nova llei de la Funció Públicahem tornar a insistir en la necessitat de fer-lo amb caràcter urgent, afegint-lo a l'acordde la Mesa sectorial de 20 de febrer de 2008,actualment en vigor.

Mentrestant, seguim sense tindre dadesreals de la situació de les dones en la nostraadministració, encara que sabem que estempoc representades en els grups superiors oque els llocs de responsabilitat són ocupatsmajoritàriament per homes. Com també quehi ha col·lectius de treball feminitzats querequereixen una atenció especial quan a lasalut laboral.

El passat mes de març la consellera deJustícia va convocar-nos per a presentar-nosel projecte de pla d'igualtat, on anarem ambmés curiositat que confiança. És d'agrairaquest interès en fer públic el compromís,però no podem conformar-nos només ambun acte clarament propagandístic. Cal uncompromís formal de la voluntat del governautonòmic d'eradicar qualsevol tipus dediscriminació.

En la reunió ens donaren unadocumentació amb algunes xifres sobre larepresentació de les dones ... però caldria

recordar que aquesta informació no es potconsiderar una diagnosi de situació. Perquèno es pot donar una estadística que nomésindica que el nombre de dones és major queel d' homes en els llocs eventuals senseespecificar -per exemple- que la majoriad'aquests llocs són de secretària de direcció,per supost ocupats per dones. Aquest detallens pot portar a pensar que les dones sónmajoria en llocs de coordinació o assesoria,quan és tot el contrari. Cal una diagnosi desituació seriosa, que de veritat treballe elconjunt de variables d'edat, sexe, antiguitat,formació, promoció, reduccions de jornada,càrregues familiars, etc., és a dir, tot allò quepuga donar-nos una informació de la situacióreal de les dones en la GeneralitatValenciana, pas previ i necessari per tal deprendre mesures que acaben amb lesdiscriminacions per raó de sexe.

D'altra banda cada vegada són mésfreqüents les denúncies per assetjamentlaboral, però no podem deixar de costat elscasos d'aquest per raó de sexe o sexual. Pertant, cal urgentment un compromís real i unadiagnosi de situació per tal de conèixer totesaquestes situacions, per portar a termeaccions positives que abaen amb lesdesigualtats que patim les dones a la nostraadministració.

En la revista de marzo de 2008 ya oscontábamos cómo iban a quedar losprocesos de promoción interna enla oferta de empleo público

correspondiente a 2008. Una de las razonesque nos llevó a no apoyar esta OPE es quedesapareciera la promoción interna porreconversión.

El personal ha comenzado a serconsciente del perjuicio sufrido y del maltratorecibido a partir de la publicación de lascorrespondientes convocatorias. Sin ir máslejos, y centrándonos en el colectivo másamplio, el grupo D de administracióngeneral, vemos que, cuando ya habíanpromocionado prácticamente la mitad delcolectivo, ahora nos encontramos con unnuevo sistema que abandona la reconversiónde puestos y que a reduce las plazasofertadas un 1% respecto a la anteriorconvocatoria.

¿Y cuáles son las razones que laAdministración aduce, y los sindicatos“amigos” CCOO-CSIF-UGT no contradicen,por las que se abandona el proceso dereconversión? Durante la negociación de eseacuerdo se manifestó que el modelo dereconversión suponía ciertos problemas y notenían claro si lo debían seguir aplicando.¿En qué quedamos?

Si, es ciertamente incomprensible. Si tanmalo era el sistema, ¿por qué no se hadenunciado antes ? La solución no puede serdar carpetazo sin haber realizadopreviamente un estudio profundo de losproblemas aducidos y una propuesta clarapara solucionarlos. Sin ninguna duda, esmás rápido e infinitamente más cómodoaplicar el “borrón y cuenta nueva” .

El Estatuto Básico del Empleado Públicoes muy clarificador a este respecto.Establece el derecho del personalfuncionario de carrera a la promociónprofesional. En particular, y referido a lapromoción interna dice en su artículo 18.4“Las Administraciones Públicas adoptaránmedidas que incentiven la participación de supersonal en los procesos selectivos depromoción interna y para la progresión en lacarrera profesional.” Tal vez sería interesanteque nos explicaran qué es lo que entiendenpor incentivar, estimular, porque desde luegoeso no se consigue con esta OPE de 2008.

Ahora sólo nos queda esperar a que sedesarrollen los procesos y se cumpla con elacuerdo, es decir, que el personal quepromocione tome posesión comomuy tardeen marzo de 2010. Al paso que vamos, lovemos complicado. Mientras tantoseguiremos esperando una explicación.Algunos dicen que en la OPE de 2010 sevolverá a la reconversión, en ese caso lacuenta será nueva y ya no existirá borrón.

EDUCADORES I EDUCADORS

Cal urgentment un compromísreal i una diagnosi de situacióper portar a terme accionspositives que acaben amb lesdesigualtats

La OPE de 2008 abandona lareconversión de puestos yreduce las plazas ofertadas un1% respecto a la anteriorconvocatoria

2 / 4 / JUNY 2009

OPINIÓ

Dos lágrimasme arrasan lasmejillas.Dos volcanes, mis ojos,escupen ríos de penaa unmar de rabia.

Instal·lat definitivament en l'avantguardapedagògica i totalment ficat en el seupaper demonologuista d'èxit, Mr.Blackberry's Fountain, nom artístic triatper ell mateix, segueix fent acudits sobreels beneficis del plurilingüisme per a unasocietat a la qual una eternitat delegislatures del Partit Popular ha volgutcondemnar a una situació de diglossiaterminal. Encabotat, com està, a lideraruna educació contra la ciutadania, nodubta en estendre el conflicte a totes lesmodalitats i etapes del sistema educatiu.I ara li ha arribat l'hora a l'educacióinfantil. En les últimes setmanes hemassistit a la publicació d’un decret quedesenvolupa a nivell autonòmic la LleiOrgànica 2/2006 -LOE- i és una bonamostra delmenyspreu d'aquestaadministració envers els drets educatiusbàsics delmésmenuts.L'objectiu fonamental de la normativavalenciana és buidar de contingut la LOE,la llei marc del sistema educatiu, queafirma que l'educació infantil és una etapaeducativa amb identitat pròpia. En canvi,els nostres governants proposen unanormativa que considera el cicle, i nol'etapa, com el referent curricular bàsic.Una obsessió que els ha permèsmanteniruna porta oberta per a tornar a excloure elprimer cicle d'infantil del conjunt delsistema, com ja van fer amb la LOCE.D'altra banda, les escoles infantils aramateix ja estan classificades com acentres educatius a tots els efectes i enshemde felicitar per haver aconseguit quees reconega una reivindicació històrica delsector. Ull, però, que ni dels guanys ens enpodemalegrar, perquè la victòria conté unparany. La nova classificació dels centresinfantils com a centres educatius anavaacompanyada d'un acord de plantillessignat amb l'administració educativa a 25de novembre de 2005.Aquesta regulació, imprescindible per aracionalitzar la situació laboral d'unscentres en els quals existeixen cincclassificacions diferents per a fer elmateixtreball, ha estat sistemàticament ignoradaper la Conselleria d'Educació des desetembre de 2006, que hauria d'haverentrat en vigor.Però, amés amés, des de STAS-Intersindical Valenciana hemplantejatinsistentment la necessitat d'adequar lanormativa que regula les condicionslaborals i la classificació dels llocs detreball d'educadora i educador d'educacióinfantil a la responsabilitat educativa quehan d'assumir. Aquesta adequació és unaexigència irrenunciable del Sindicatperquè s’ha d’evitar que la regulació ensdeixe un forat immens, tant a nivell laboralcom educatiu. En definitiva, són personaldocent en tant que han de realitzartasques docents.Aquesta administració no ha atès cap deles demandes que li hemplantejat, i el que

ésmés greu, hamaterialitzat una brutalagressió laboral contra el col·lectiud'educadores i educadors d'educacióinfantil, a les quals, en un autèntic exercicide violència institucional, no dubta aassignar-los unes funcionsespecíficament classificades com adocents, segons l'article 91 de la LOE, almateix temps que reconeix que, demoment, no té cap competència per aadequar la classificació dels seus llocs detreball a aquesta responsabilitat. Però esque ni tan sols s'ha dignat a fer capproposta per a aquesta adequació en elmarc de la Comissió de Condicions deTreball, mostrant així la caramés foscad'una administració pública que no té capproblema per a explotar a les seuestreballadores i treballadors.Per concloure, hemde dir que unaadministració enrocada en la prepotència,que s’omple de negociadors professionals,alts càrrecs imentiders patològics, peròque ignora qui són les educadoresi educadors, no és la nostra. Aquestaadministració no sap que la seua oferta depor,maquillada de pau social, no és raósuficient per a aturar-nos, que sabem comestan les coses ara, tremolem en pensarcompoden arribar a ser, però estemabsolutament decidides a canviar-les.I per això, des d'aquest riu de paraulesdesbocades entre la fúria i l'esperança,volem explicar que front a la guerra obertade l'administració contra tota la comunitateducativa, front a aquest indigne exercicide necrofília política que persegueixconvertir l'ensenyament públic valencià enun cementiri educatiu, s'alcen leseducadores d'educació infantil i educacióespecial. I, aramateix, encara tenen forcesi ganes de parir papallones.

Front a aquest indigneexercici de necrofília políticaque convirteix l'ensenyamentpúblic valencià en uncementiri educatiu, s'alcenles educadores d'educacióinfantil i educació especial

Educaciócontra la ciutadaniaenEducació infantilSalvador Sanmartín

El Pla d'igualtat no arribamai¿Borrón o cuenta nueva?

LA CINQUETA

Juan Carlos Marín Ros

ENTRE SANTA BÀRBERA I EL POSTIGUET

Macu Gimeno Mengual

Per al Sr. Alfonso Rus, alcalde deXàtiva i President de la Diputacióde València, per haver defensateliminació de qui no és tananalfabet com ell. Eixos que diuen“aleshores”, eixos als que, diu,«anem a rematar-los», eixos ieixes som nosaltres.

Per a Vicent Maurí i el STEPV, pelguardó recentment concedit pelCIEMEN, en atenció a la defensasistemàtica, continuada i fermadel valencià, ara i fa trenta anys.I també per l’èxit de la vaga i lamanifestació de 28 d’abril, endefensa de l’Ensenyament Públicvalencià. Sempre ha estat elnostre exemple.

OLI

ALL

És molt curiós que enaquest País i en aquestaGeneralitat, valencianstots dos, les úniques

persones que patim vergonya somaquelles que creiem en el serveipúblic, que pensem quel’Administració Pública -qualsevoladministració pública- està creadaper a servir i no servir-se’n, per amillorar les condicions de vida delconjunt de la ciutadania, i no d’unspocs, gestors de la cosa pública oamiguets de l’ànima d’aquests.

Però en tenim, de vergonya,vergonya aliena, això sí, per molta.I ens preguntem si ens homereixem. ¿Tot poble té coma governants allò que es mereix,com diuen els tractadistes políticsclàssics? No resoldrem ara laincògnita, doncs resta en el món deles opinions, no de les veritatscientífiques. El que sí sabem és quemoltes, moltíssimes persones, nos’ho mereixen, precisament per lavergonya aliena que estan passant,i per la vergonya que el nom de lanostra institució més importantestiga en boca de tanta gentrelacionada amb corrupcions méso menys presumptes, més o menysridícules.

El pitjor, tanmateix, no són lesrelacions o els comentarisedulcorats entre aquestspersonatges. No. El pitjor són lesconverses entre els pressumptesintegrants de la xarxapresumptament corrupta.Converses que demostren que lagestió dels esdeveniments públicss’encarrega sistemàticament aempreses privades. I quel’amiguisme es valora en moltssectors acostats al poder com elfactor més important a l’horad’endur-se o no un contracte.

No importa que això no haja estataixí en tots els casos. El que importaés que amplis sectors de laciutadania veuen com a normal unaforma de funcionar, en la societati en les administracions públiques,que no ho hauria d’haver estat mai.

A STAS-Intersindical Valencianasabem que la immensa majoria devosaltres també heu patit vergonya.Per això, us direm sensecircumloquis ni apel·lacionsovàriques ni genitals: us estimemmolt!

EDITORIALVergonya, cavallers, vergonya

Normalment elsmorts descansena tombes individuals o com amoltcompartides amb la parella, lamajoria en nínxols o soterrats a

terra, i elsmés adinerats en panteonsfamiliars. Cap d’aquests és elmeu avi,Manuel Sieres Colom, ja que les seues restesmortals reposen a una de les foses comunsdel Cementeri de Paterna junt amb 98personesmés.

Després demolts anys he tornat a visitarla seua tomba; no ho feia des que tenia 14anys i he tornat a sentir elmateix que llavors,un sentiment de pena profunda barrejat ambfrustració. No sols pelmeu avi, sinó per lagran quantitat de persones assassinades,com ell, pel règim franquista. Tantes videsjoves truncades sense cap raó són un delstestimonis delmés gran genocidi que hasofertmai aquest estat, fets que,malgrat elsanys passats, no haurien de deixar indiferentningú. La visió d’aquesta zona del cementeries dantesca: ací es trobenmés de 1000persones afusellades pels feixistes entre elsanys 39 i 45, 6 anys després de la guerra,

seguien assassinant gent, quasi totes ambmenys de 40 anys,morts per l’única raó detenir ideologies contraries al règim, en el casdelmeu avi, per pertànyer a la CNT.

Malgrat la transcendència de la barbàrieque es produí, ja fa uns anys que s’alcen veusdes de la dreta espanyola que voldrien quetots aquestmorts s’oblidaren, inclús elsmesradicals arriben a negar el genocidi que vaocórrer a Espanya després de la guerra. Lacasualitat es que, els que ho neguen o ensdemanen oblit i perdó, porten elsmateixoscognoms des que llavors premien el gallet.Actuen amb la descarada intenció de no volerque el nomdels seus avantpassats quedebrut, però no son capaços reivindicar lamemòria dels nostres quemorirenassassinats per defendre les seues idees.

Jo per lameua part, com a descendenti coneixedor d’aquest crim contral’humanitat, ni oblide ni perdone, perquè noés possible perdonar ni oblidar la barbàrie.Els responsables estaranmorts, però hanviscut sense cap arrepentiment d’allò queferen. La judicialització, que està iniciant-seara, no ha de ser l’únic camí a seguir, tambécal incidir en l’educació, que a les escoless’explique el que va passar després de laguerra, amb els llibres, però tambéensenyant els llocs on succeïren els fets.Aquesta seria la forma en que les novesgeneracions podran conèixer els fets quepassaren ací, comparables al que va succeira Argentina, Chile, Bosnia, Alemanya…..i tants altres països.

En l'actual situació ecònomica amb4milions de persones aturadesa nivell estatal i que algunesopinions estimen que arribarem

a 5 milions ara més que mai cal avançar ambles noves tecnologies i apropar-les alsciutadans.

Una de les eines utilitzades, l'anomenatAUTOSERVEF permet entre altres coses alciutadà renovar la seua demanda d'ocupació,consultar les ofertes laborals disponibles,inscriure's en ofertes de treball, consultarl'estat de les ofertes, informació de cursos deformació, consultar dades del currículumpersonal, imprimir certificats...

L'AUTOSERVEF funciona des de 2006 i témolts avantatges entre altres agilitzar latramitació administrativa i reduir lescàrregues de treball administratiu delpersonal de les oficines.

L'accés a l'AUTOSERVEF es pot realitzarper Internet o als punts ubicats en aquellesoficines d'ocupació que disposen del mateix.

El nostre sindicat l'STAS-IntersindicalValenciana sempre hem estat a favord'aquest sistema de treball però al mateixtemps sempre hem demanat augmentar elspunts AUTOSERVEF i no limitant-losúnicament a les oficines d'ocupació o a

Internet. Hem de pensar que l'ús d'Internetencara no és molt extens i menys ambpersones amb dificultats econòmiques compoden ser les persones aturades.

D'altra banda acudir per fer certs tràmitsa les oficines d'ocupació també té un costeconòmic per a les aturades i aturatsd'algunes comarques ( com per exemple lacomarca de Els Ports) on han de recórrer uns100 Kms. per anar a la seua oficinad'ocupació. Persones que a més de no tindretreball han d'assumir les despeses deldesplaçament o fins i tot el cas de personesamb problemes de mobilitat reduïda.

Des de l'STAS sempre hem demanat méspunts AUTOSERVEF com poden ser enAjuntaments, Universitats, Biblioteques,Associacions de Veïns i d'altres.

Sembla que l'actual Direcció del SERVEFté la voluntat de donar passos en este sentitpel que fa a alguns Ajuntaments però calavançar i quants més punts AUTOSERVEFtinguemmés facilitarem els tràmits de lespersones aturades i reduirem el treballadministratiu del personal del SERVEFevitant en la mesura del possible eixa imatgede cues de persones aturades a les portes deles oficines d'ocupació.

Tantes vides joves truncadessense cap raó són un delstestimonis del més grangenocidi que ha sofert maiaquest estat

Cal avançar i quants mésAUTOSERVEF tinguem mésfacilitarem els tràmits de lespersones aturades i reduiremel treball administratiu delpersonal del SERVEF

JUNY 2009 / 4 / 3

OPINIÓ

Memoria Històrica Autoservef: cal seguir avançantAntoni P. Alegre

COSES DEL SERVEFA LA VORA DEL RIU MARE...

Ferran Sieres

ÈÈPPOOCCAA IIIIII -- NN..ºº 44 ·· JJuunnyy 22000099·· SSIINNDDIICCAATT DDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS IITTRREEBBAALLLLAADDOORRSS DDEE LLEESS AADDMMIINNIISS--TTRRAACCIIOONNSS II SSEERRVVEEIISS PPÚÚBBLLIICCSS--IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA((SSTTAASS--IIvv)) ·· DDIIRREECCTTOORR:: Adel Fran-cés · RREEDDAACCCCIIÓÓ:: Antoni P. Alegre,Macu Gimeno, Juan C. Marín,Conxa del Ruste, Salvador San-martín, Ferran Sieres. MMAAQQUUEETTAA--CCIIÓÓ:: Jordi Boluda, Amadeu Sanz·RREEVVIISSIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA:: Antoni So-riano · AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACC--CCIIÓÓ II PPUUBBLLIICCIITTAATT:: Juan de Mena,18, baix. 46008 València. T.963919147 · F. 963924334·allioli.stepv@intersindical.orghttp://stapv.intersindical.org · IIMM--PPRRIIMMEEIIXX:: · Bronte Graf, S. L. · Cu-llerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017· TTIIRRAATTGGEE:: 20.000 exemplars ·IISSSSNN:: 1699-4809 · DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL::V-807-2000 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONN--CCEERRTTAATT:: 46/196 IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA((SSTTAASS--IIvv)) ·· AALLAACCAANNTT:: Glorieta P. Vi-cente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · AALLCCOOII:: Oliver, 1, 5º.03802 · T. 966540602 · BBEENNIICCAARRLLÓÓ::Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T.964465283 · CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marquésde Valverde, 8. 12003 · T. 964261264· GGAANNDDIIAA:: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · VVAALLÈÈNN--CCIIAA:: Juan de Mena, 18. 46008 · T.963919155 · XXÀÀTTIIVVAA:: Portal delLleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067

4 / 4 / JUNY 2009

FUNCIÓ PÚBLICA

La primera fase de negociación de la ley acaba sin una redacción satisfactoria

Intersindical Valenciana no puede apoyar esta ley

Corresponde a la conselleria competente en materia deeconomía y hacienda intervenir preceptivamente en lasnegociaciones de las condiciones económicas de empleo.Si no, las negociaciones son papel mojado.

Con el EBEP se puede nombrar personal funcionariointerino para dos nuevos casos: la ejecución de programasde carácter temporal y de duración determinada, y elexceso o acumulación de tareas. Se debe negociar cuándo,en qué casos y con qué límites utilizar estosnombramientos, evitando abusos.Además, cuando se cubra una vacante, se debería motivarexpresamente la imposibilidad de cobertura de la vacantepor personal funcionario de carrera por concurso o porconvocatoria pública para comisión de servicio.

La selección del personal laboral fijo o funcionario interinodeberá realizarse mediante bolsas de trabajo vinculadascon las ofertas de empleo público.

El nombramiento y cese de este personal será libre ypúblico.

En la Ley de les Corts Valencianes que cree los cuerpos oescalas, se debe prever la inclusión del protocolo de pasoa una segunda actividad por parte del personal adscrito adeterminados cuerpos o escalas, a partir de una ciertaedad o años de servicio.

Se propone la eliminación del artículo 22, por entenderinnecesario diferenciar entre Administración General yEspecial, cuando toda la administración está compuestapor cuerpos y escalas.

Proponemos que las Agrupaciones profesionalesfuncionariales no sean permanentes, sino que seestablezcan de forma transitoria, a extinguir, de forma queen el plazo máximo de seis años, se ofrezca por dos vecesal actual personal de grupo E la posibilidad depromocionar al subgrupo C2. La promoción llevaríaaparejada la clasificación del puesto en el subgrupo C2.

Tanto la clasificación de cada puesto de trabajo como lasrelaciones de puestos de trabajo deben incluir, además delo previsto en el borrador de la ley, el perfil lingüístico delpuesto, que puede ir de una exigencia mínima al nivelsuperior, de acuerdo con las funciones y tareas que tengaasignadas.

Artículo 10. La Conselleria deeconomía y hacienda.

Artículo 16. Personal funcionariointerino.

Selección de personal laboraltemporal y funcionario interino

Artículo 19. Personal eventual

Artículo 21. Creación, modificacióny supresión de cuerpos y escalas

Artículo 22. Agrupación decuerpos

Artículo 24. Agrupacionesprofesionales funcionariales de laAdministración de la Generalitat

Artículo 33. La clasificación depuestos de trabajo y Artículo 40.Contenido de las RPTs

La redacción actual del borrador de Leyde Ordenación y Gestión de la FunciónPública Valenciana no permite queIntersindical Valenciana apoye la ley. LaConsellería de Justícia i AdministracionsPúbliques fué revisando el texto delborrador conforme adelantaba la nego-ciación "técnica" de la ley.

El texto, con las partes que ha comuni-cado ya la consellería y las propuestasdel Sindicato, para que podáis comparar-los mejor, podéis descargároslo desde elsiguiente enlace:http://stas.intersindical.org/docs/text_llei_comparativa.pdf

La segunda fase de negociaciónAcabada la primera fase de negociación

el 8 de mayo, un mes después todavía noha habido ningún movimiento de la con-selleria. De hecho, no se sabe cuál es eltexto resultante de la revisión generalque debe efectuar, dado que hay algunaspartes sometidas todavía a decisión en elseno de la consellería.

No se entendería -STAS-IntersindicalValenciana no lo entiende- que se retrasela negociación, considerando el retrasoque ja acumula ésta por culpa del relevoal frente de la consellería (la negociacióndebería haber terminado en diciembre de2008, pero no empezó hasta enero de2009).

Por otro lado, STAS-IntersindicalValenciana (y CAT, claro) junto con losdemás sindicatos presentes en la Mesa

Sectorial de Funció Pública se han dirigidoa la consellería para solicitar la reunión dela comisión de seguimiento del acuerdo de20 de febrero de 2008 y de la MesaSectorial para decidir el calendario denegociación de la ley, así como del decretode carrera profesional. En opinión delSindicato, ésta debería acabar antes delverano, para que se pueda poner en mar-cha en enero de 2010 sin ningún obstácu-lo.

Las líneas rojasPara afrontar la segunda fase de nego-ciación, con los responsables políticos dela conselleria de Justícia, IntersindicalValenciana ha convocado reuniones inter-nas para establecer aquellas modificacio-

nes cuya incorporación a la ley resultanimprescindicles para que se pueda darapoyo explícito a la ley. A dichas modifica-ciones imprescindibles les hemos venidoen llamar, de una forma gráfica, “líneasrojas”.

Evidentemente, no son las únicasenmiendas que defenderemos, pero éstasson las imprescindibles, aquellas a lasque nuestras organizaciones no podemosrenunciar de ninguna manera.

A continuación os las exponemos.Señalamos los artículos donde están lasdiscrepancias importantes, obviando losartículos con los que estamos de acuerdoo en los que las discrepancias no soninsalvables:

Las lineas rojasde Intersindical Valenciana y CAT

Artículo 44. Oferta de empleopúblico

Artículo 46. Registro de Personalde la Administración de laGeneralitat

Artículo 49. Procedimientos deselección

Artículo 50. Requisitos generalespara el acceso

Artículo 62. Derechos individuales

Artículo 72. Retribucionescomplementarias

Artículo 83. Principios deactuación

En todo caso, la oferta de empleo público deberáejecutarse dentro del plazo improrrogable de dos años.

El registro de personal debería incluir un inventario decapacidades del personal a su servicio, cuyos datos seríanaportados voluntariamente por el personal interesado,con el objetivo de una mejor planificación a efectos deformación, promoción interna, mejoras de empleo,comisiones de servicios...

Las bases de las convocatorias, como mínimo, deberíancontener la fecha aproximada de inicio de las pruebas yde finalización del proceso selectivo.Además, en una situación de temporalidad elevada en uncuerpo o escala, se debe poder convocar una doble víasimultánea para el turno de acceso libre, como se hahecho en la promción interna de administración general.

Se debe establecer el requisito lingüístico: para superarlas pruebas selectivas las personas aspirantes deberánacreditar sus conocimientos de las dos lenguas oficiales,mediante la presentación de certificados o la realizaciónde un ejercicio al efecto. Como norma general, el nivel deconocimiento de valenciano y castellano que se debeacreditar es el medio o C1 del marco europeo dereferencia, excepto las agrupaciones profesionalesfuncionariales, en las que podrá ser el elemental o B1.También se podrá exigir el superior o C2 para cuerpos oescalas específicos cuyo trabajo exija unos conocimientosmás elevados.

En una comunidad autónoma bilingüe como la nuestra, sedebe asegurar el derecho a la no discriminación porrazón de lengua, además del resto de causas incluidas enla ley.

El complemento de actividad profesional se debe eliminar,pues no es más que un remedo del complemento deproductividad. En cambio, proponemos la creación delcomplemento valenciano de antigüedad, destinado acompensar los diferentes importes de los trienios, pueséstos no los puede variar la Generalitat, por sercompetencia estatal.

Se regula que el personal funcionario rechazará cualquierregalo, favor o servicio que vaya más allá de los usoshabituales, sociales y de cortesía. Se deberíanreglamentar límites a dichos usos sociales y de cortesía.

JUNY 2009 / 4 / 5

FUNCIÓ PÚBLICA

El tiempo de asistencia a las acciones formativas seconsiderará de trabajo a todos los efectos.Preferentemente, los cursos se celebrarán en horariode permanencia obligatoria.

Proponemos que el IVAP se transforme en la EscolaValenciana d’Administració Pública (EVAP), encargadade las acciones formativas de la Generalitat y de laselección del personal al servicio de la Administraciónde la Generalitat. también debiera seleccionar elpersonal para los cursos de formacion contínua,incluidos los de los sindicatos, para procurar un repartohomogéneo de las horas de formación de cada personaempleada pública.

La valoración pruebas de carácter práctico, memorias oentrevistas en los concursos, la puntuación a obtenerpor las mismas en su conjunto no debe ser superior aun 10 por ciento del total.

Los concursos deben comprender todos los puestos detrabajo vacantes de un cuerpo o escala. Sóloexcepcionalmente los puestos de jefatura podránconvocarse individualizadamente.

Sólo se deben clasificar como libre designación lospuestos de trabajo con el rango de subdirección generaly los puestos de secretaría de altos cargos. No lo debenser las jefaturas de servicio, los de personal funcionariodocente, sanitarios o de Justicia ni los deCoordinador/a-Asesor/a.

Su tramitación deberá realizarse mediante convocatoriaspúblicas. Si no, no debe computar como mérito paraconcursos.

El personal funcionario de carrera debe poderdesempeñar temporalmente un puesto de trabajovacante adscrito a un cuerpo o escala del mismo odiferente subgrupomediante nombramiento provisionalpor mejora de empleo, y quedará en excedenciavoluntaria con reserva de puesto.

Sólo previa negociación con los sindicatos, se podráadscribir al personal funcionario a unidades orgánicasy/o funcionales distintas, por dos años

Las ofertas de empleo público reservarán un porcentaje,que no será inferior a un 40%, de las vacantes.

Se debe eliminar la cláusula que establece que elpersonal funcionario declarado en servicios especialesdurante dos años consecutivos o tres con interrupción,por haber sido nombrado altos cargos, Alcalde oAlcaldesa, percibirá el complemento del puesto de lasdirecciones generales.

El personal declarado en excedencia forzosa percibe lasretribuciones básicas. Se debe asegurar queal menosse perciba el salario mínimo interprofesional. El grupoD y E no lo llegan sólo con las básicas.

Por faltas leves se debe llevar a cabo un procedimientosumario y escrito con audiencia al interesado.

El borrador limita la negociación estrictamente a loprevisto en el EBEP. Consideramos que hay que podernegociar muchas más cosas: los planes de empleo, laevaluación del desempeño, las OPEs, las decisiones deorganización, si tienen repercusión sobre lascondiciones de trabajo, las condiciones de trabajo delpersonal directivo, las convocatorias de acceso y depromoción interna, la clasificación de los puestos detrabajo y las relaciones de puestos de trabajo, los planesde igualdad, o el establecimiento de las unidadeselectorales en cada ámbito. Todo ello se niega en elborrador

El Cuerpo de Abogacía, el Cuerpo Superior deIntervención y Auditoría, y el Cuerpo Superior deInspección de Tributos continuarán rigiéndose por sus

Artículo 89. Derecho a laformación

Artículo 91. Escola Valencianad’Administració Pública.

Artículo 95. Concurso

Artículo 96. Convocatorias deconcurso

Artículo 97. Libre designación

Artículo 99. Comisión deservicios

Artículo 102. Nombramientoprovisional por mejora deempleo y Artículo 121 bis.Excedencia voluntaria conreserva de puesto

Artículo 107. Adscripcióntemporal

Artículo 114. Promoción interna

Artículo 118. Servicios especiales

Artículo 127. Excedencia forzosa

Artículo 141. Procedimientodisciplinario

Artículo 148. Pactos y Acuerdos

Disposición transitoriadecimocuarta. Transitoriedad del

régimen de los cuerposactualmente existentes

Disposición adicional DUODÉCIMA.Colegiación profesional

Disposición adicionalDECIMOSEXTA. Planes de igualdad

Disposición adicionalDECIMONOVENA. Reconocimientode titulaciones

Disposición adicional VIGÉSIMA.Normas particulares sobrepromoción interna

Disposición transitoria séptima.Permisos por nacimiento, poracogimiento o adopción, y depaternidad

respectivas leyes de creación, hasta que se implante elrégimen común de cuerpos y escalas. No queremoscuerpos privilegiados sobre los demás.

Si se obliga a la colegiación profesional para podertrabajar, la Administración podrá pagar la colegiación. Sise paga, supondrá la incompatibilidad absoluta paracualquier tarea de carácter privado.

Se debe regular mejor la previsión de confección de losplanes de igualdad, ampliando las materias que debentratar: acceso al empleo público, desarrollo de la carrera ypromoción profesional, clasificación profesional,formación, retribuciones, ordenación del tiempo detrabajo, para favorecer la conciliación laboral, personal yfamiliar, y prevención de la violencia contra las mujeres,así como el acoso sexual y por razón de sexo.La Generalitat aprobará un Plan para la igualdad degénero, previa negociación, en el plazo máximo de un añodesde la entrada en vigor de la ley. Los planes se revisaránen el plazo máximo de cuatro años desde su aprobación.

De acuerdo con la disposición adicional 31ª de la LeyOrgánica de la Educación (LOE) la titulación de Técnico/aEspecialista se reconoce como igual a la de Técnico/aSuperior. Igualmente, la titulación de Técnico/a Medio/a sereconoce como igual a la de Técnico o Técnica.

El acceso al subgrupo C1 y al subgrupo C2 podráefectuarse a través de la promoción interna sin titulaciónpor una antigüedad de diez años en el subgrupo C, o enlas agrupaciones profesionales funcionariales,respectivamente, o bien de cinco años y la superación deun curso específico.

Para atender las recomendaciones de la OrganizaciónMundial de la Salud, la duración de los permisos seampliará:Por parto, adopción o acogimiento: 16 semanas hasta el31 de diciembre de 2010, 20 semanas en 2011, 23semanas en 2012 y 26 semanas (seis meses) a partir de2013.Por adopción: 20 días hasta el 31 de diciembre de 2010, 25días en 2011, 4 semanas en 2012 y 1 mes a partir de 2013.

Amadeu Sanz

6 / 4 / JUNY 2009

ACCIÓ SINDICAL

¿Pagues extres completes?Descobreix com ens han escamotejat un 1% de la massa salarial

1 2 3 4 5 6 7Específic 2010 GV 2010 GV 2010 2010 anual diferència diferència

(2009real+2%) anual segons STAS segons STAS mensual anualE004 316,68 € 4.433,51 € 316,68 € 4.433,51 € -- --E005 337,50 € 4.724,97 € 337,50 € 4.724,97 € -- --E006 350,48 € 4.906,75 € 350,48 € 4.906,75 € -- --E007 358,10 € 5.013,42 € 358,10 € 5.013,42 € -- --E008 366,90 € 5.136,66 € 366,90 € 5.136,66 € -- --E009 376,15 € 5.266,04 € 376,15 € 5.266,04 € -- --E010 391,33 € 5.478,66 € 391,63 € 5.482,82 € 0,30 € 4,15 € E011 412,28 € 5.771,98 € 413,16 € 5.784,23 € 0,88 € 12,25 € E012 428,34 € 5.996,74 € 429,66 € 6.015,18 € 1,32 € 18,44 € E013 438,83 € 6.143,68 € 440,44 € 6.166,11 € 1,60 € 22,43 € E014 447,42 € 6.263,92 € 449,25 € 6.289,47 € 1,82 € 25,54 € E015 464,73 € 6.506,25 € 467,04 € 6.538,60 € 2,31 € 32,35 € E016 476,88 € 6.676,33 € 479,52 € 6.713,33 € 2,64 € 37,00 € E017 487,18 € 6.820,56 € 490,11 € 6.861,53 € 2,93 € 40,98 € E018 504,07 € 7.057,03 € 507,46 € 7.104,45 € 3,39 € 47,42 € E019 511,68 € 7.163,56 € 515,29 € 7.214,02 € 3,60 € 50,45 € E020 528,03 € 7.392,47 € 532,08 € 7.449,05 € 4,04 € 56,58 € E021 549,11 € 7.687,50 € 553,72 € 7.752,14 € 4,62 € 64,64 € E022 563,00 € 7.881,99 € 568,00 € 7.952,02 € 5,00 € 70,03 € E023 578,07 € 8.093,05 € 583,49 € 8.168,87 € 5,42 € 75,82 € E024 590,24 € 8.263,41 € 596,00 € 8.344,05 € 5,76 € 80,65 € E025 601,58 € 8.422,06 € 607,64 € 8.506,96 € 6,06 € 84,90 € E026 618,47 € 8.658,54 € 625,00 € 8.750,03 € 6,54 € 91,49 € E027 626,42 € 8.769,92 € 633,19 € 8.864,59 € 6,76 € 94,68 € E028 634,40 € 8.881,59 € 641,37 € 8.979,16 € 6,97 € 97,57 € E029 649,75 € 9.096,50 € 657,14 € 9.199,95 € 7,39 € 103,45 € E030 671,07 € 9.394,95 € 679,04 € 9.506,52 € 7,97 € 111,57 € E031 699,13 € 9.787,80 € 707,88 € 9.910,38 € 8,76 € 122,58 € E032 720,06 € 10.080,82 € 729,38 € 10.211,33 € 9,32 € 130,51 € E033 733,69 € 10.271,60 € 743,38 € 10.407,28 € 9,69 € 135,67 € E034 748,33 € 10.476,66 € 758,43 € 10.618,07 € 10,10 € 141,40 € E035 788,50 € 11.039,01 € 799,71 € 11.195,89 € 11,21 € 156,88 € E036 857,24 € 12.001,34 € 870,32 € 12.184,54 € 13,09 € 183,20 € E037 889,29 € 12.450,02 € 903,25 € 12.645,53 € 13,97 € 195,51 € E038 920,34 € 12.884,70 € 935,16 € 13.092,27 € 14,83 € 207,57 € E039 960,36 € 13.445,05 € 976,27 € 13.667,82 € 15,91 € 222,77 € E040 1.001,49 € 14.020,82 € 1.018,54 € 14.259,59 € 17,05 € 238,77 € E041 1.014,30 € 14.200,17 € 1.031,70 € 14.443,86 € 17,41 € 243,69 € E042 1.059,83 € 14.837,63 € 1.078,49 € 15.098,82 € 18,66 € 261,19 € E043 1.111,23 € 15.557,20 € 1.131,29 € 15.838,03 € 20,06 € 280,83 € E044 1.127,48 € 15.784,68 € 1.147,98 € 16.071,71 € 20,50 € 287,03 € E045 1.200,80 € 16.811,13 € 1.223,31 € 17.126,28 € 22,51 € 315,15 € E046 1.341,74 € 18.784,34 € 1.368,12 € 19.153,74 € 26,39 € 369,40 € E047 1.395,97 € 19.543,61 € 1.423,52 € 19.929,32 € 27,55 € 385,72 € E048 1.513,89 € 21.194,52 € 1.543,80 € 21.613,24 € 29,91 € 418,72 € E049 1.550,28 € 21.703,89 € 1.580,92 € 22.132,87 € 30,64 € 428,99 € E050 1.641,19 € 22.976,66 € 1.673,64 € 23.430,97 € 32,45 € 454,31 €

La solució a tot el problema generat perl’aplicació errònia de l’increment delcomplement específic en la paga extra téuna solució bastant senzilla, a l’entendred’Intersindical Valenciana: modificarl’import dels complements específics en laquantia que s’assenyala en el quadre queteniu en aquesta pàgina i pagar catorzepagues per eixe import. Això suposaràentre 63 i 65 milions d’euros, un 1% de lamassa salarial de 2009; quantitatperfectament assumible per la Generalitatamb els 1.200 milions anuals d’incrementdel finançament autonòmic promés pelvicepresident del Govern Manuel Chaves.

Si no es fa cas de la nostra proposta, elsimports mensuals del complementespecífic seran en 2010, segurament, elsque apareixen en la columna 2, i elsanuals, els de la columna 3 [s’ha calculatun 2% d’augment respecte les xifresoficials de 2009]. Tanmateix, si se’ns fa cas, l’importmensual en 2010 serà el de la columna 4 il’import anual el previst en la columna 5.Així, la diferència entre unes xifres i unesaltres fan que l’artifici comptable realitzaten 2007 es veja ara en tot el seu esplendor.En les columnes 6 i 7 estan les diferènciesentre el que la Generalitat ens vol pagar iel que ens hauríen de pagar.

La proposta d’Intersindical per a les extres senceres

El més curiós és que la Generalitat, finsara, ha pagat allò que debia. En còmputanual, els comptes ixen. És la distribuciódels imports el que falla. I la trampa lapatirem en 2010.Com s’ha arribat a aquesta situació deveritats falses i falses veritats? Doncsgràcies a un ingenyós artifici comptable,que va fer possible allò que era imposible.Vege-m’ho per ordre cronològic:

L’antecedent de l’EstatEn 2006, el Govern de l’Estat va pactar en laMesa General de l’Administració General del’Estat (AGE) la incorporació delcomplement específic a les pagues extres,amb la finalitat de culminar un procésiniciat uns anys abans amb el complementde destí. L’acord, a tres anys, preveia que lamajoria de complements específics del’Estat es pagarien de forma completa entres exercicis, de manera que en 2009 escobrarien íntegres. Tanmateix, era un acordamb límits: alguns complements específics–els referits a llocs del grup A i alguns delgrup B- no assolien el 100%, sinó el 80%,deixant per a nous exercicis a venir arribaral total.Acte seguit, la Llei de Pressupostos del’Estat per a 2007 va recollir una clàusulaque permetia la resta d’Administracionsdestinar un 1% de la massa salarial anualde cada administració a incrementarl’import que en concepte de complementespecífic es pagava en cada paga extra. Noes limitava el temps, sinó el cost global:l’esmentat 1 per cent de la massa salarial.Calia adaptar aquesta norma a les lleis depressupostos autonòmiques, i així ho féu lade la Generalitat, sense haver arribat, però,a un acord previ per a la seua aplicació. Lallei reproduïa les previsions de la de l’estat,i reservava un 1% de la massa salarial per al’augment de l’import del complmentespecífic en les pagues extres. Aquestamateix clàusula s’ha repetit en les lleis depressuposts de 2008 i 2009.

No en tenim prou, què fem?Tanmateix, la conselleria d’Economia, quediposa de personal tècnic que sap fernúmeros, va advertir que caldrien quatreanys per a poder assolir el 100% de l’importdel complement específic mensual encadascuna de les pagues extres. En unanegociació clandestina, amagada de laMesa Sectorial, de la que IntersindicalValenciana va ser exclosa, i a de la que vatindre coneixement a posteriori, UGT i CCOOpressionaren per tal que s’assolira el 100%en tres anys.Finalment, la proposta d’acord enviada a laMesa General era una meravella de la

tècnica comptable, dit siga sense ironia, quecomplia amb les requeriments dels dossindicats esmentats: en 2007 es pagariendotze imports iguals i dos –les paguesextres- per import d’un terç dels mensuals;en 2008 dotze imports iguals i dos de dosterços dels mensuals, i en 2009 catorzeimports iguals. Aparentment, ideal. Era allòque reclamàvem –també IntersindicalValenciana-: assolir en tres anys les paguesextres completes.Tanmateix, els comptes no quadraven.Donant-li voltes, finalment descobrírem lafórmula: havien mesclat l’augment generalde retribucions del 2%, que tambés’aplicava al complement específic, amb el1% de la massa salarial destinat a la pagaextra, i ho havien redistribuït. Resultat: elcomplement específic no s’incrementava enun 2%, com estava legalment previst. Aixòés el que STAS, en particular, i també totala Intersindical Valenciana, va denunciardavant la Justícia i això és el que hadeclarat nul en la trentena de sentènciesesmentades.El més curiós, com ja hem dit, és que queno faltaven diners. La defensa de laGeneralitat era que s’havia augmentat mésdel 2% en còmput anual: el 2% general iuna quantitat provinent de l’1% de la massasalarial. Aquesta afirmació és certa. El quepassa és que la distribució era incorrecta:part de l’import que hauria d’haver-se pagatmes a mes havia passat a integrar la pagaextra.Si no falten diners, on està el problema? Elproblema estarà en 2010. Com queaparentment ja es cobren les pagues extrescompletes, en 2010 no hi haurà una novaaportació d’un 1% de la massa salarial, sinóque s’aplicarà l’increment general deretribucions –que encara no se sap quinserà-. Llavors serà quan faltaran diners, siés que realment es volia que les paguesextres foren completes de veritat.

Enguany la Generalitat paga als seus empleats i les seues empleades el 100% delcomplement específic en les pagues extres de juny i desembre. Vertader o fals?Vertader, si anem a les taules retributives i comparem: l’import que es cobrarà en cadapaga extra pel concepte complement específic és igual al que es cobrarà cada mes.Fals, si atenem al que han dictaminat més de trenta sentències al llarg del País Valencià,ja que l’import del complement específic no ha sofert els increments generals que les lleisde pressupostos preveien.

El complement específic nos’incrementava en un 2%,com estava legalmentprevist. Això és el queIntersindical Valenciana vadenunciar davant la Justícia i això és el que han declaratuna trentena de sentències

ANUAL MENSUAL UNA EXTRA ANUAL MENSUAL UNA EXTRA

E004 4.346,58 310,47 310,47 E030 9.210,74 657,91 657,91E005 4.632,32 330,88 330,88 E031 9.595,88 685,42 685,42E006 4.810,54 343,61 343,61 E032 9.883,16 705,94 705,94E007 4.915,12 351,08 351,08 E033 10.070,20 719,30 719,30E008 5.035,94 359,71 359,71 E034 10.271,24 733,66 733,66E009 5.162,78 368,77 368,77 E035 10.822,56 773,04 773,04E010 5.371,24 383,66 383,66 E036 11.766,02 840,43 840,43E011 5.658,80 404,20 404,20 E037 12.205,90 871,85 871,85E012 5.879,16 419,94 419,94 E038 12.632,06 902,29 902,29E013 6.023,22 430,23 430,23 E039 13.181,42 941,53 941,53E014 6.141,10 438,65 438,65 E040 13.745,90 981,85 981,85E015 6.378,68 455,62 455,62 E041 13.921,74 994,41 994,41E016 6.545,42 467,53 467,53 E042 14.546,70 1.039,05 1.039,05E017 6.686,82 477,63 477,63 E043 15.252,16 1.089,44 1.089,44E018 6.918,66 494,19 494,19 E044 15.475,18 1.105,37 1.105,37E019 7.023,10 501,65 501,65 E045 16.481,50 1.177,25 1.177,25E020 7.247,52 517,68 517,68 E046 17.082,74 1.315,43 1.315,43E021 7.536,76 538,34 538,34 E047 19.160,40 1.368,60 1.368,60E022 7.727,44 551,96 551,96 E048 20.778,94 1.484,21 1.484,21E023 7.934,36 566,74 566,74 E049 21.278,32 1.519,88 1.519,88E024 8.101,38 578,67 578,67 E050 22.526,14 1.609,01 1.609,01E025 8.256,92 589,78 589,78E026 8.488,76 606,34 606,34 A30C 32.355,24 2.696,27E027 8.597,96 614,14 614,14E028 8.707,44 621,96 621,96 A30S 34.874,16 2.906,18E029 8.918,14 637,01 637,01

INGRESSOSRetribucions mensuals: el sou, el complement de destí i elcomplement específic. A més, cal afegir-hi els triennis quecada persona tinga reconeguts i, si escau, el complement deproductivitat. Pagues extres (juny i desembre): sou, triennis, complementde destí i el 100% del complement específic. Pagues compensatories: equivalen al 20% de l’importmensual del complement de destí.Retribucions anuals: retribucions mensuals multiplicadesper dotze mesos, més dues pagues extres i dues paguescompensatories (març i setembre).

DESCOMPTES

RETRIBUCIONS BÀSIQUESanual=dotze mensualitats. Cal afegir dues pagues extres per import d’una mensualitat cadascuna

SOU TRIENNISANTIC GRUP SUBGRUP ANUAL MENSUAL ANUAL MENSUAL

A A1 13.893,84 1.157,82 534,12 44,51B A2 11.791,68 982,64 427,44 35,62-- B 10.233,72 852,81 372,48 31,04C C1 8.790,12 732,51 321,00 26,75D C2 7.187,40 598,95 214,56 17,88E Agrupacions 6.561,84 546,82 161,04 13,42

professionals

COMPLEMENT DE DESTINACIÓanual=dotze mensualitats. Cal afegir dues pagues extres per import d’una mensualitat cadascunanivell anual mensual nivell anual mensual nivell anual mensual10 2.709,96 225,83 17 4.688,88 390,74 24 7.341,12 611,7611 2.992,44 249,37 18 4.971,72 414,31 25 7.801,32 650,1112 3.275,16 272,93 19 5.254,68 437,89 26 8.792,88 732,7413 3.558,00 296,50 20 5.537,40 461,45 27 10.022,64 835,2214 3.841,08 320,09 21 5.961,12 496,76 28 10.482,96 873,5815 4.123,56 343,63 22 6.420,72 535,06 29 10.943,04 911,9216 4.406,76 367,23 23 6.881,16 573,43 30 12.200,04 1.016,67

COMPLEMENT COMPENSATORI (import a cobrar en març i setembre)

QUOTA MUFACE I MUGEJU I DRETS PASSIUS

nivell import nivell import nivell import nivell import nivell import

10 45,17 15 68,73 19 87,58 23 114,69 27 167,0411 49,87 16 73,45 20 92,29 24 122,35 28 174,7212 54,59 17 78,15 21 99,35 25 130,02 29 182,3813 59,30 18 82,86 22 107,01 26 146,55 30 203,3314 64,02

Muface Quota mensual Drets passius

Grup A 46,34 105,84Grup B 36,47 83,30Grup C 28,01 63,97Grup D 22,16 50,61Grup E 18,89 43,15

RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

Grup Base mensual Base diàriamínima màxima mínima màxima

1 1.016,70 3.166,20 33,89 105,542 843,60 3.166,20 28,12 105,543 733,80 3.166,20 24,46 105,54

4-11 728,10 3.166,20 24,27 105,54

COMPLEMENT ESPECÍFIC(anual=12 mensualitats + 2 extres de la mateixa quantia)

Bases de cotització

Tipus de cotització (en %)Concepte Empresa Treballador/a Total

Contingències comunes i hores extres 23,60 4,70 28,30Desocupació:- Tipus general 6,00 1,55* 7,55- Contracte de duració determinada a temps complet 6,70 1,60 8,30- Contracte de duració determinada a temps parcial 7,70 1,60 9,30

FOGASA 0,40 ----- 0,40Formació professional 0,60 0,10 0,70

* Personal laboral i personal funcionarial interí

ALTRES CONCEPTES RETRIBUTIUS

Directors/es Generals

Secretaris/àries Autonòmics/ques

Si es pertany a MUFACE, es descompten les quotes per a lamútua i per drets passius corresponents, segons el grup. Ambles pagues extres, el descompte és doble.

Si es pertany al Règim General de la Seguretat Social, la quotaque correspon, segons la contingència (veure quadre).

grup festivitat * torns ** nocturnitat ***A 43,98 74,74 38,65B 33,25 58,17 31,45C 29,10 41,57 25,89

D i E 24,93 24,93 22,36* per cada mòdul de 8 h. **Per cada mes*** Per cada mòdul de 8 h. fins al seté. A partir del 8é, 18,53

Revisa’t la nòmina 2009Incorpora el complement específic modificat per l’Acord de 20 de febrer, de la Mesa Sectorial de la Funció Pública Valenciana (0,5% de la massa salarial)

DATES DE TANCAMENT DE NÒMINA (T) I DE COBRAMENT (C)gen feb març abr maig juny jul ago set oct nov des

T 19 18 16 16 18 15 17 18 18 19 17 14C 28 26 26 27 26 24 27 27 28 27 26 22

L’Acord de condicions de treball 2008-2011, tambéconegut com Acord de Legislatura, de la Mesa Sectorialde la Funció Pública Valenciana, es va signar el 20 defebrer de 2008 . L’acord preveia l’increment delcomplement específic per a 2008 i 2009 per un importequivalent al 0,5% de la massa salarial.

El repartiment d’aquests diners s’ha fet de formalineal, és a dir, assignant a cada complement específicla mateixa quantitat. La quantitat per a 2009 és de120,40€ anuals, o, el que és el mateix, 8,60€ tant almes com en les dues pagues extres.

8 / 4 / JUNY 2009

NORMATIVA

El marc general de la normativa sobre per-misos i llicències deriva de les següents lleisi normes que les despleguen:� Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’EstatutBàsic de l’Empleat Públic (EBEP)� Llei de la Funció Pública Valenciana(LFPV), Decret Legislatiu de 24 d'octubre de1995, del Govern Valencià.

� Llei 39/1999, de 5 de novembre, deConciliació de la Vida Familiar i Laboral deles Persones Treballadores.� Llei de l'Estatut dels Treballadors (ReialDecret Legislatiu 1/1995, de 24 de març).� Llei 1/04 (LVG), de Mesures de ProteccióIntegral contra la violència de gènere.� Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a

la igualtat efectiva de dones i homes. � II Conveni Col·lectiu (II CC) per al PersonalLaboral al servei de la GeneralitatValenciana.� Decret 175/2006 (D 175/06), de 24 denovembre, de condicions de treball del per-sonal de l'Administració del Consell.� Reial Decret 1251/2001, de 16 de novem-

bre, de prestacions econòmiques deSeguretat Social per maternitat i risc durantl'embaràs.� Acord Administració-Sindicats, de 20 defebrer, de la Mesa Sectorial de la FuncióPública, sobre condicions de treball 2008-2011 (ACORD)

Assistència a la celebració de bodes o unions de fetD 175/06, art.21. - II CC, art. 11 A 1.

1 dia. Celebració a més de 375 Km: 2 dies naturals i conse-cutius. Boda o inscripció de la unió de fet pròpia, dels pares,pares polítics, germans, germans polítics, fills, fills dels còn-juge, néts i avis.

Matrimoni o registre d'unió de fetD 175/06 art. 22 - CC II art 11.A.1.

15 dies naturals i consecutius. Distribuïts a petició de la per-sona interessada i acumulables a vacances. Retribució 100%.

Preparació al part i fecundació artificial EBEP art. 48.1 e) - D 175/06 art. 23 - II CC art. 11.A.3.3

El temps necessari. Quan els centres mèdics tinguen un horariincompatible amb el del treball. Cal justificació prèvia.

Maternitat biològicaEBEP arts. 48.1.g) i 49 a) - D 175/06 arts. 24 i 25 - II CC art. 11. A.2.

Part únic: 16 setmanes ininterrompudes. Part múltiple: Dues setmanes més per cada fill o filla. Nounat amb discapacitat: Dues setmanes més. La mare ha de gaudir sis setmanes obligatòriament desprésdel part. Si els dos treballen, a l’inici del permís la mare potoptar perquè el pare puga gaudir de la resta del període (16 simor la mare). Fill/a prematur o hospitalitzat/da: s’ampliarà en tants diescom estiga hospitalitzats/da, fins a 13 setmanes addicionals.Es pot iniciar el permís, excepte les sis setmanes obligatòries,a partir de la data d'alta hospitalària del nounat. Mentre durel'hospitalització, reducció horària de dues hores diàries. Caljustificació prèvia i es perceben les retribucions íntegres. Espot participar en cursos de formació.

Adopció o acolliment de menors EBEP art. 49 b) - D 175/06 art. 26. - II CC art. 11. A.3.

Adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o sim-ple superior a un any: 16 setmanes ininterrompudes. Part múltiple: Dues setmanes més per cada fill o filla. Nounat amb discapacitat: Dues setmanes més. Dues més si per circumstàncies i experiències personals oper provindre de l'estranger, tenen especials dificultats d’in-serció social i familiar acreditades pels serveis socials. Si lamare i el pare treballen, poden prendre-lo simultàniament.En cas d’adopció o acolliment internacional, el permís espodrà iniciar fins a quatre setmanes abans de la resoluciójudicial o administrativa corresponent. Es pot participar encursos de formació.

Adopció internacional EBEP 49 b) - D 175/06 art. 27

Fins a dos mesos. Es independent del permís per adopció oacolliment de menors. A gaudir en funció de la tramitació alpaís d'origen del menor. Es perceben les retribucions bàsi-ques. Es pot participar en cursos de formació.

LactànciaEBEP 48.1 - D 175/06 art. 28 - IICC art. 11 A 3.2

Reducció de jornada d'una hora diària, que pot dividir-se endues fraccions. Es pot substituir per un permís retribuït queacumule en jornades completes el temps corresponent.Lactància de menor de 12 mesos o acolliment en el mateixsupòsit. Ampliable en la mateixa proporció per part, adopció oacolliment familiar múltiple. Indistintament mare o pare; siambdós treballen, ho gaudirà un dels dos. Acumulable a lareducció de jornada per guarda legal. Prèvia renúncia delpare, podrà gaudir-lo el cònjuge o parella de fet de la mare.

Per interrupció de l'embaràs D 175/06 art. 30 - II CC art. 11 B 1.

Sis dies naturals i consecutius a partir del fet, sempre i quanno es trobe en situació d’IT. Cal certificació mèdica.

Consultes i tractaments mèdics i assistencialsD 175/06 art. 31 - IICC art. 11 A. 4.

El temps indispensable. Pot acudir durant la seva jornadalaboral, per necessitats pròpies, de menors, ancians o disca-pacitats psíquics, físics a o sensorials a càrrec per a consul-tes, tractaments i exploracions de tipus mèdic; reunions decoordinació de centres d'educació especial; consultes desuport addicional en l'àmbit sociosanitari.

Defunció, malaltia o accident greu de familiarEBEP art. 48.1 a) - D 175/06 art. 32 i 33 - II CC arts. 11 A.6 i 11.A.5

Parentiu EBEP Decret 175/2006Mateixa localitat1er grau 3 dies hàbils 4 dies naturals2on grau 2 dies hàbils 3 dies naturalsDiferent localitat*1er grau 5 dies hàbils 6 dies naturals2on grau 4 dies hàbils 5 dies naturals* Segons el D 175, a més de 100 km de la localitat de residència

1er grau: Cónjuge, parella de fet, pare, mare, fills o filles.

2on grau: avis, àvies, néts, netes, germans, germanes, nores i gendres.

En malalties greus de llarga durada, els dies podran utilitzar-se seguits o alternats. Es pot concedir cada volta que s'acre-dite una nova situació de gravetat. Compatible i no necessà-riament consecutiu al permís per defunció.

PaternitatEBEP art. 49 c) - D 175/06 art. 29 - ACORD V a)

Vint dies naturals per naixement, acolliment o adopció. Apartir de la data de naixement, decisió administrativa o reso-lució judicial. Prèvia renúncia del pare, podrà gaudir-lo elcònjuge o parella de fet de la mare.

Violència sobre la dona funcionàriaEBEP art. 49 c) - ACORD VII.2.a)

Faltes d’assistència justificades, totals o parcials, pel temps ien les condicions que determinen els serveis socials d’atencióo de salut, segons s’escaiga.

Proves selectives i exàmensEBEP art. 48.1 d) - D 175/06, art. 34 - II CC, art. 11 A 8.

EEll ddiiaa oo ddiieess ddee llaa cceelleebbrraacciióó ddee llaa pprroovvaa oo eexxaammeenn.. Provesselectives d'ingrés en administracions públiques, exàmensfinals i altres proves definitives, encara que la seua celebraciósiga compatible amb la jornada.

Trasllat de domicili habitual EBEP art. 48.1 b) - D 175/06, art. 35. - II CC, art.11 A 7

Dos dies naturals consecutius. Tres dies a més de 100 km dela localitat d’origen. Cal aportar justificant del canvi.

Deure inexcusable EBEP art. 48.1 j) - D 175/06, art.36. - II CC, art. 11 A 9.

Pel temps indispensable. Obligació pública o personal quegenere alguna responsabilitat civil, social o administrativa iper deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar.

Funcions representatives i formació EBEP art. 48.1 c) - D 175/06 art. 37

En els termes que establisca la normativa vigent. Per a realit-zar funcions sindicals, formatives o representatives.

Aspectes comuns als permisosNo precisen autorització, però s'han de comunicar. En general, cal presentar una sol·licitud a la SecretariaGeneral, la Direcció Territorial o la Direcció del Centre. � En naixement o adopció, és prou amb comunicar-ho. � En el part, per demanar el permís abans, cal omplir un

imprès i presentar un certificat mèdic. Si es demana des-prés del part: imprés, certificat mèdic i llibre de família.

� En la preparació al part cal aportar certificat mèdic. � En el cas de lactància, adjuntar el llibre de família. � En cas de permís per examen, cal aportar justificant.

Permisos

Vacances� Un mes natural o 22 dies hàbils, exclososels dissabtes, si es prenen fraccionades. Enaquest cas, els períodes mínims han de serde set dies naturals. � Per complir 15 anys de serveis efectiva-ment prestats, 1 día addicional; 20: 2 dies;25: 3 dies; 30: 4 dies. Es gaudiran a partirdel any següent a complir-los.� Preferentment de juny a setembre.Excepcionalment fins el 15 de gener.

� Poden acumular-se als permisos dematernitat, lactància, paternitat, acolliment iadopció, fins i tot, encara que haja expiratl'any natural a què correspón.� Si es gaudeix a l'estiu, s'ha de sol·licitarabans de l'u de maig. En la resta, es dema-narà com a mínim amb un mes d'antelació, ies resoldrà amb 15 dies de l'inici de lesvacances. La denegació harà de ser motiva-da.

� El personal interí i laboral temporal ces-sat abans de completar l'any de servei i queno les haja gaudit té dret a l'abonament dela part proporcional. � Es poden retardar com a conseqüènciad'incapacitat laboral temporal.� Es poden interrompe quan hi haja hospi-talització justificada no voluntària.� S'acomodaran, sempre que no impliqueperjuí per a altres persones empleades en

cas de embaràs fins que el fill compliscadotze mesos; separació legal, divorci, viude-tat, si és víctima de violència de gènere o esté a càrrec una persona depenent. � Si per decisió de l'administració es prenencontinuades en un mes de trenta dies, es tédret a gaudir trenta-un dies.

EBEP, art. 50 i D. 175/2006, articles 46 a 50.

Permisos, llicències, reduccions de jornada i vacances

NORMATIVA

Normativa: EBEP art. 48.1.1 - D 175/06 arts. 7 i 8 - II CC art. 11 B 2.1Els casos de reduccions de jornada suposen la disminució de la jornada, fins a la meitat ambreducció proporcional de les retribucions. Si no es supera l'hora diària, no es generarà capdeducció de retribucions. Normalment es declaren amb caràcter indefinit, excepte el cas dela malatia greu d’un familiar (un mes), no suposa exenció de fer vesprades i acaben perrenúncia de la persona interessada o quan finalitze la situació que el va motivar.

Per guarda legal Tindre al seu càrrec un xiquet o xiqueta de dotze anys o menor, o familiar -també cònjuge oparella de fet- que requerisquen especial dedicació. Cal prèvia resolució o informe de l'òrgancorresponent de l'administració sanitària. En el cas de guarda legal de xiquets de 12 anys omenors, per a que no hi haja deduccions s'ha d'acreditar per l'òrgan competent de l'adminis-tració sanitària -inspector mèdic de zona-, que el menor requerix especial dedicació.

Per raons de convivènciaTindre a càrrec directe un disminuït físic, psíquic o sensorial amb minusvalidesa igual osuperior al 33% acreditada, que no exercisca activitats retribuïdes superiors al SMI.

Per raó de llarga o crònica malaltiaQui no pot fer la jornada completa, previ certificat per la Unitat de Valoració d'Incapacitats.

Per cura de familiar, per raó de malaltia molt greuPer atendre la cura del cònjuge, parella de fet o d'un familiar de primer grau, per raó demalaltia molt greu. Un mes. Reducció de fins al 50% de la jornada laboral, de caràcter retri-buït. Cal hospitalització en institució sanitària o domiciliària.

Per interés particularQuan siga compatible amb les funcions del lloc i amb les del centre de treball. Jornada de 9a 14 hores o equivalents, en llocs amb jornada de 36:15 hores. 75% de retribucions.

Víctima de violència sobre la donaLes empleades víctimes de violència sobre la dona, per a fer efectiu el seu dret a l'assistèn-cia social integral, tindran dret a la reducció de la seua jornada, amb disminució proporcionalde la retribució. Cal prèvia acreditació de la situació de violència pels serveis socials o desalut. Quan la reducció no supere l'hora diària no generarà deducció de retribucions. Enaquest cas es pot deixar de treballar per les vesprades.

Aspectes comuns a les reduccions de jornada� Les reduccions son incompatibles entre sí, excepte la reducció per llarga o crònica malal-tia, i per víctima de violència de gènere, que seran compatibles amb la resta.� Si diversos empleats tingueren dret a una reducció de jornada respecte a un mateix sub-jecte causant, podran gaudir d'aquest dret de forma parcial.� Quan les reduccions comporten una minva de retribucions, seran concedides per laDirecció General d'Administració Autonòmica. En cas contrari, serà competència de l'òrgancompetent en matèria de personal de cada Conselleria -Subsecretari/ària- o organismeautònom qui les concedisca.� El personal que sol·licite deixar sense efecte una reducció de jornada no podrà començara gaudir altra per la mateixa causa fins que transcórreguen, com a mínim, tres mesos desque es va deixar sense efecte la reducció anterior. � El funcionari haurà d'informar al responsable de la seua unitat administrativa, amb quinzedies d'antelació, de la data que es reincorporarà a la seua jornada ordinària.� El personal acollit a les reduccions de jornada veurà disminuïda proporcionalment la jor-nada que realitze, durant la jornada d'estiu i la setmana de festes.

Personal dels serveis burocràtics � De 1 gener a 14 de maig i de 16 d'octubre a 31 de desembre, excepte les vacances

escolars de Nadal, Any Nou i Reis i de Setmana Santa i Pasqua38,45 hores - 2 vesprades 36,15 hores - 1 vespradaMatí: Dilluns a divendres 8:00 a 15:00. Obligatori: 09:00 a 14:00.Vesprada: Dilluns a dijous entre 16:00 i 20:00. Obligatori: 17.00 a 19:00.

� De 15 de maig a 15 d’octubre i durant les vacances escolars de Nadal, Any Nou i Reis i de Setmana Santa i Pasqua, es redueix la jornada en dues hores i mitja setmanals.36,15 hores: matins entre 07:45 i 15:15 hores. 33, 45 hores: matins entre 08:00 i 15:00 hores. Obligatori: 09:00 a 14:00.

� Pausa diària:: 30 minuts, computable com de treball efectiu entre 10:00 i 12:00 hores.

Personal amb uns altres horarisPersonal que per raó de l'activitat, per treballar a torns o en treballs d'índole no burocràticahan de treballar en horaris diferents als serveis burocràtics.— Horari adaptat a les característiques dels centres i llocs de treball.— Elaborat per la direcció del centre , negociat amb els representants sindicals i aprovatpels òrgans competents de les Conselleries o organismes autònoms.— Exposat de forma visible en cada centre de treball.— Qui treballe el 24, 31 de desembre o festa local se li compensa amb dia i mig de descans. — No podrà excedir del que es calcula segons el còmput anual de la jornada.

Flexibilitat permanència obligatòriaNo suposa reducció de jornada. S'ha de recuperar. Suposa la posibilitat d’entrar després delcomençament del període d’assistència obligatòria o d’eixir abans de la finalització d’aquestperíode. Hi ha quatre supòsits:Una hora diària -dues hores per a famílies monoparentals-, per a les persones a càrrec de: � Majors de 65 anys que requerisquen especial dedicació.

� Fills o filles de 12 anys o menors.� Xiquets o xiquetes de 12 anys o menors en acolliment, preadoptiu o permanent.� Familiar fins a segon grau amb malaltia greu o discapacitat igual o superior al 65%.Una hora diària per a pare o mare de família nombrosa de categoria general amb fillsmenors de dotze anys. Dues hores diàries quan la família siga de categoria especial.Dues hores diàries: fills o filles, xiquets o xiquetes en acolliment, preadoptiu o permanent,amb discapacitat, per tal de conciliar els horaris dels centres educatius ordinaris d'integraciói d'educació especial amb l'horari del lloc de treball.Dues hores diàries i canvi de torn de treball per a víctimes de violència sobre la dona.

Recuperació d'hores S’han de recuperar en el mateix mes natural. Excepcionalment, durant el mes següent.

Descans setmanal48 hores continuades per cada període setmanal treballat. En torns, el descans coincidiràamb un cap de setmana al mes, com a mínim.

Justificació d'absènciesMalaltia o incapacitat temporal:� Un o dos dies. Comunicació absència i raó. Es pot requerir justificant expedit pel facultatiucompetent. Cas de no presentar-ho, es pot descomptar el dia o dies faltats.� Tres o més dies. Presentació de l'informe mèdic de baixa en tres dies comptats a partirdel dia de la seua expedició; Confirmació cada set dies entregats al centre de treball. Maternitat biològica.No cal la presentació dels informes de confirmacíó de baixa.

Llicències retribuïdesAssumptes propis o particulars EBEP, art. 48.1 k i 48.2 - D 175/06, art. 38 - II CC, art. 11 B 1.

Sis dies per any (un dia cada dos mesos de servei). Dos mésen complir el sisé trienni, i un addicional per cada trienni apartir del vuité. Es poden gaudir fins el 15 de gener següent.Si els 24 i 31 de desembre o un festiu són dissabte o diumen-ge, s'afegiran més dies. Poden acumular-se als permisos dematernitat, lactància, paternitat, acolliment i adopció.

Assistència a cursos, seminaris o jornades(D 175/06) art. 13.

Computa com a temps de treball només quan coincideixenamb la jornada laboral.Demaneu-los en horari laboral, si no, esteu posant tempspropi per a la formació.

Cursos externs (D 175/06) art. 40.

Fins a 40 hores a l'any. L'horari ha de coincidir amb la

jornada, el curs ha de ser homologat i relacionat ambl'administració. es pot participar durant els permisos dematernitat, paternitat i excedències per atenció de fills ofamiliars.

Llicència per estudis (D 175/06) art. 41

Fins a 12 mesos. Es pot sol·licitar cada cinc anys de serveiactiu ininterromput. Cursos en matèries relacionades ambl'administració i homologats per l'IVAP. Es cobren lesretribucions bàsiques (sou i triennis). Informe favorable deconselleria.

Llicències sense retribucióPer interés particular,també anomenada en el Conveni

Assumptes propis D 175/06) art. 43 - II CC, art. 11 B 2.2.

Màxim sis mesos cada tres anys. Sense mínim. Sol·licitudamb 30 dies d’antel·lació. Resolució 15 dies abans de l’ini-

ci de la llicència. Denegació motivada. Situació d'altaespecial en el règim de previsió social. Computa als efec-tes d'antiguitat i consolidació de grau personal. S'exclou elcòmput de les vacances anuals.

Per malaltia de familiars D 175/06 art. 44.

Fins a un any. Malaltia greu o irreversible, acreditada ambels preceptius informes mèdics, de cònjuge, parella de feto familiar fins segon grau, que requerisca atenció conti-nuada. Computa als efectes d'antiguitat i consolidació degrau personal. No constitueix situació d’alta especial.

Perfeccionament professional D 175/06, art. 45Fins a tres mesos cada any. No retribuïda. Computableper a antiguitat i consolidació de grau. Situació d'altaespecial. Cursos relacionats amb el treball o l'administra-ció.

Reducció de jornada

Horari de treball

Llicències Cal autorització expresa. La denegació haurà de ser motivada.

10 / 4 / JUNY 2009

NORMATIVA

Voluntària automàtica LFPV art. 37.1.A

Mentre dure la situació que la motiva. Quan per qualsevol títol (interinament o com apersonal fix) s'obtinga un nou lloc de treball en el sector públic.

Voluntària per interés particular EBEP art. 89.2) - LFPV art. 37.1.B.

Mínim de dos anys i sense límit màxim. Cal haver prestat serveis efectius a qualsevolAdministració durant els cinc anys immediatament anteriors. També quan, finalitzada lacausa que va determinar el pas a una situació diferent de la de servei actiu, no sol·liciteel reingrés en el termini establit.

Voluntària per agrupació familiar EBEP art. 89.3) - LFPV art. 37.1.C.

Mínim de dos anys i màxim de quinze. Quan el cònjuge o parella visca en un altremunicipi i tinga destinació definitiva com a funcionari o personal laboral fix en qualsevoladministració.

Cura de fill o filla i Cura d'un familiar EBEP art. 89.4) - LFPV art. 37.4

Cura de fill o filla natural, per adopció o acolliment, preadoptiu o permanent.Cura d’un familiar fins el segon grau de consanguinitat o afinitat per raons d'edat, accidento malaltia que no es puga valdre i no tinga retribucions.Fins a tres anys. Els dos primers anys es reserva el lloc de treball. Després es reservaun lloc amb igual retribució en la mateixa localitat. El període en aquesta situació com-putarà a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius (jubilació). Si duespersones funcionàries generaren el dret, l'Administració podrà limitar l'exercici simul-tàni per raons de funcionament dels serveis.

Voluntària incentivada LFPV art. 37.5

Durant cinc anys. És per a qui es trobe en situació d'expectativa de destinació o d'exce-dència forçosa, com a conseqüència d'un pla d'ocupació. Impedeix treballar en qualse-vol lloc de l'Administració Pública, sota qualsevol relació contractual. Es té dret a unamensualitat de les retribucions de caràcter periòdic per any treballat, fins a un màximde dotze. Passats els cinc anys, o es sol·licita el reingrés o es passa a excedènciavoluntària per interés particular.

FFoorrççoossaa LFPV art. 39

Pertoca quan no s'obté un lloc de treball en el grup que li corresponga en produir-seuna reforma de les RLTs i no es puga reassignar, o quan es trobe en expectativa de des-tinació i passe el període màxim d'un any o incomplesca les obligacions de l'article 38LPFV. S’està obligat a acceptar un destí similar dins la mateixa província, a participaren els concursos, dins de la província, i a participar en cursos de capacitació. Dret apercebre les retribucions bàsiques i les prestacions familiars per fill o filla a càrrec.

Per raó de violència contra la dona funcionària EBEP art. 89.5)- LVG.

Per a fer efectiva la seua protecció o dret a assistència social integral. No hi ha tempsmínim de serveis prestats ni termini de permanència. Durant els primers sis mesos esté reserva de lloc, i és computarà a efectes de trienni, consolidació de graus i dretspassius. Es pot prorrogar fins als 18 mesos. Durant els dos primers mesos es té dret apercebre les retribucions íntegres i, si escau, les prestacions familiars per filla o fill acàrrec.

DOCUMENTACIÓ: Sol·licitud a la DG d’Administració Autonòmica, excepte l'excedència de cura de fill/a (cal presentar llibre de família). L'excedència forçosa pot ser declarada d'ofici.

* No és tracta d'excedències, però estan molt relacionades

DOCUMENTACIÓ: Expectativa de destinació: no cal res, és conseqüència d'un pla d'ocupació. Millora d'ocupació: nomenament provisional per part de Funció Pública.

Expectativa de destinació* Art 38 LFPVMàxim d'un any. Passat el termini, es passa a excedència forçosa. Es cobra: el soubase, triennis, complement de destinació i 50% del complement específic del darrerlloc. S’està obligat a acceptar un destí similar dins la mateixa província, a participar enels concursos, dins de la província, i a participar en cursos de capacitació.

Millora d'ocupació* LFPV art. 20.1.E i Disposició Transitòria 6.3. ACORD VIIIndefinida, mentre dure el nomenament de millora d’ocupació. Quan el personal fun-cionari de carrera tinga els requisits d’un lloc de treball de categoria superior i formepart de la borsa corresponent. Es té dret a la reseva del lloc que s’ocupa. Es regularàen la nova ordre de borses, després d’aprovada la nova Llei de Funció Pública.

La normativa sobre excedències deriva de les següents lleisi normes que les despleguen:

� Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’EmpleatPúblic (EBEP)

� Llei 30/84 (L 30/84), de Mesures per a la Reforma de laFunció Pública.� Llei de la Funció Pública Valenciana (LFPV) DecretLegislatiu de 24/10/1995, del Govern Valencià.� Llei 39/1999 (L 39/99), de 5/11, de Conciliació de la Vida

Familiar i Laboral de les Persones Treballadores.� Llei Orgànica 1/2004 (LVG), de 28/12, de Mesures deProtecció Integral contra la violencia de gènere.� Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtatefectiva de dones i homes.

Voluntària automàtica (II CC) art. 10.A.2 Mentre dure la situació que la motiva. Quan es trobe en situació de servei actiu enllocs de qualsevol administració pública o passe a prestar serveis en organismes o enti-tats del servei públic i no els corresponga quedar en una altra situació. Cal sol·licitar elreingrés entre els trenta dies anteriors i posteriors al cessament en la situació que l'o-rigina.

Voluntària per interés particular (II CC) art. 10.A.1.Mínim 2 anys; màxim 10 anys, ampliables a 15. Cal ser personal laboral fix amb unmínim d'un any d'antiguitat. Entre dues consecutives, cal treballar un mínim de dosanys. S'ha de sol·licitar amb una antelació de 40 dies i l'administració ha de contestarabans de 7 dies de l'inici. Si el darrer lloc està vacant, es té dret a l'adscripció definitiva.Si no, a ocupar provisionalment qualsevol vacant en el grup i categoria. S'ha de sol·lici-tar el reingrés dins dels 30 dies anteriors a la finalització del termini sol·licitat. Si no esfa, s'extingeix la relació laboral.

Voluntària per agrupació familiar (II CC) art. 10.A.9.Mínim 2 anys; màxim 15 anys. Quan el cònjuge o parella visca en un altre municipi itinga destinació definitiva com a funcionari o personal laboral fix en qualsevol adminis-tració.

Cura de fill o filla (ET) art. 46.3 – (II CC) art. 10.D – ( L 4/95) art. 4 - (L 39/99) art. 4.Fins a tres anys. El primer any es reserva el lloc de treball. Són 15 mesos per a familianombrosa general i 18 mesos per a familia nombrosa especial. El periode de perma-nència computa a efectes d’antigüitat i assistència a cursos de formació. El segón i ter-cer any es té dret a reingresar al mateix lloc de treball. Es pot sol·licitar el reingrésamb dos mesos d’antelació. Si dues persones treballadores generasen el dret,l'Administració podrà limitar l'exercici simultàni per raons de funcionament dels ser-veis.

Cura d'un familiar (ET) art. 46.3 – (L 39/99) art. 4. - LO 3/07 Disp. Addicional 11Fins dos anys. Fins el segon grau de cosanguinitat o afinitat per raons d’edat, accidento malaltia que no es puga valdre i no tinga retribucions. Es té dret a reserva al lloc detreball. El periode de permanència computarà a efectes d’antiguitat i a l’assistència acursos de formació. Si dues persones treballadores generasen el dret, l'Administraciópodrà limitar l'exercici simultàni per raons de funcionament dels serveis.

Per risc durant l’embaràs(ET) arts. 45.1.D i 48.5 – (L 39/99) art. 6. - LO 3/0) Disp. Addicional 11Fins el naixement o quan la dona es puga reincorporar al seu o a un altre lloc de tre-ball. Suspensió de contracte per risc per al fetus o la mare durant l'embaràs de ladona.

Voluntària incentivada (II CC) art. 10.B.Durant cinc anys. És per a qui es trobe en situació d'expectativa de destinació o d'exce-dència forçosa, com a conseqüència d'un pla d'ocupació. Impedeix treballar en qualse-vol lloc de l'Administració Pública, sota qualsevol relació contractual. Es té dret a unamensualitat de les retribucions de caràcter periòdic per any treballat, fins a un màximde dotze. Passats els cinc anys, o es sol·licita el reingrés o es passa a excedènciavoluntària per interés particular.

Forçosa (II CC) art. 10.C.Indefinides mentre dure la causa que l'origina. Elecció o designació per a càrrec públicque impedeix treballar en el lloc habitual. Es té dret a reserva de lloc i centre de treballi al còmput de l'antiguitat. S'ha de comunicar el reingrés durant els 30 dies següents ala desaparició de la causa que l'origina.

Víctima de violència de gènere (ET) art. 45.1.N, art. 48.1 i 48.6. – (LVG) art. 21 – (LGSS) art. 208.2Suspensió de contracte amb reserva de lloc, per a fer efectiva la seva protecció o dret aassistència social integral. Es pot prorrogar fins als divuit mesos. El temps de suspen-sió es considerará com a període de cotització efectiva als efectes de les prestacions deSeguretat Social i de atur.

DOCUMENTACIÓ: Sol·licitud davant la DG d’Administració Autonòmica i Secretaria General corresponent, excepte la de cura de fill o filla, en que també cal el llibre de família.

DOCUMENTACIÓ: contracte temporal de millora d'ocupació.

Millora d'ocupació* (Art. 9.5 del II Conveni Col·lectiu)No és tracta d'una excedència, però està molt relacionada. Indefinida, mentre dure elcontracte temporal de millora d'ocupació. Quan el personal laboral fix tinga els requi-

sits per a ocupar un lloc de treball de categoria superior i forme part de la borsacorresponent. Es té dret a la reserva del lloc que s'ocupa. Es regularà en la nova ordrede borses, després d’aprovada la nova Llei de Funció Pública.

El marc general de la normativa sobre excedències derivade les següents lleis i normes que les despleguen:� Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social(LGSS), Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

� Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET),Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març.� Llei 39/1999 (L 39/99), de 5/11, de Conciliació de la VidaFamiliar i Laboral de les Persones Treballadores.

� Llei Orgànica 1/2004 (LVG), de 28/12, de Mesures deProtecció Integral contra la violencia de gènere.� Llei Orgànica 3/2007 (LO 3/07), de 22 de març, per a laigualtat efectiva de dones i homes.

Excedències del Personal Funcionari

Excedències del Personal Laboral

JUNY 2009 / 4 / 11

ACCIÓ SINDICAL

El panorama en las oficinas del servef es desalentador

STAS reclama el refuerzo delas oficinas del Servef Conxa del Ruste

La situación en las oficinas delServicio Valenciano de Empleo yFormación (SERVEF) esalarmante. El incremento delnúmero de personas que estáninscritas como demandantes deempleo en las oficinas de esteorganismo ha sido, desde abril del2008 hasta el mismo mes del 2009del 77%1 en el ámbito de laComunidad Valenciana, del 89% sicomparamos con los datos deenero del 2008, pero lasplantillas, ya de por sí escasas, nohan sufrido el mismo aumento2.

La ratio de personalfuncionario por cada mildesempleados ha sufrido undescenso vertiginoso, pasando demás de dos personas por cada milparados (2,22) a superar apenasun sólo funcionario (1,17). Se haquedado, por tanto, en la mitad.El único intento de laadministración de reforzar estos

centros han llevado a lacontratación de personalorientador laboral temporal quedepende del personal de plantillapara llevar a cabo sus funciones.En el mes de marzo se hanrealizado nombramientos defuncionarios interinos que vienena minorar estas carencias, perodesde luego no a eliminarlas.

Las oficinas están ubicadas enlocales que en muchos casos sehan quedado pequeños paraatender al número de ciudadanosque acuden a ellas y para ubicaral personal necesario para suatención. Se ha llegado alextremo de no tener espacio nimobiliario adecuado para que elpersonal de recienteincorporación pueda realizar susfunciones. No se invirtió en sumomento para esta época devacas flacas.

STAS-Intersindical Valencianareclama con urgencia y comomedida contra la crisis, la

adecuación de las plantillas de loscentros SERVEF de empleo a lasnuevas condiciones del mercadode trabajo, con el consiguienteincremento de sus efectivos, lamejora y ampliación de susinstalaciones y la racionalizaciónde su clasificación como oficinasde diferentes categorías3 segúnlos datos reales de desempleo enel momento actual. Así mismo sereclama el reconocimiento deestos puestos de trabajo como deatención directa al público, conlas consiguientes consecuenciasretributivas. Aunque los últimosnombramientos vayan por el buencamino, queda mucho trabajo porhacer.

La situación a la que nosenfrentamos no es un fenómenode corta duración y hace faltadesarrollar una visión proactivaque redunde en beneficio de lalabor de intermediación en elmercado laboral que realiza elSERVEF.

OFICINAS DEL SERVEFALICANTE COMARCAS CASTELLÓN COMARCAS VALENCIA COMARCAS TOTALESCAPITAL DE ALICANTE CAPITAL DE CASTELLÓN CAPITAL DE VALENCIA

PERSONAL SEGUN RPT 47 109 34 25 127 175 517PERSONAL POR CADA MIL PARADOS 01/08 1,95 2,93 2,64 2,36 3,11 2,25 2,22 PERSONAL POR CADA MIL PARADOS 04/09 1,19 1,66 1,23 1,01 1,88 1,22 1,17 DEMANDANTES EN ABRIL 2008 24.057 37.170 12.857 10.598 40.796 77.875 233.250DEMANDANTES EN ABRIL/2009 39.626 65.590 27.638 24.713 67.539 143.155 441.597AUMENTO NETO PERSONAS PARADAS 15.569 28.420 14.781 14.115 26.743 65.280 208.347PORCENTAJE DE AUMENTO 64,72% 76,46% 114,96% 133,19% 65,55% 83,83% 89%

La majoria sindical de la mesa gene-ral de la funció pública signava en 2005un acord pel qual es destinava un 0,3%de la massa salarial del personalque treballa en la Generalitat a un fonsde pensions. Els representants de laIntersindical s’hi van oposar, en con-siderar que aquests diners s’haviend’incorporar a les nòmines, el salaridirecte que tothom percep. Altres or-ganitzacions sindicals van apostarpel pla de pensions, que garantiria —segons argumentaven— les futures ju-bilacions. La Intersindical va arribar aplantejar la necessitat de convocar unreferèndum vinculant, perquè el per-sonal afectat decidira sobre la desti-nació dels seus diners, una iniciativaa què l’administració i els altres sin-dicats es van oposar.

Un fons qüestionatEl fons de pensions, que des d’ales-hores no ha experimentat cap avançen la seua gestió, ha anat incre-mentant-se durant aquests anys acosta de retallades en les percep-cions salarials directes del personal.Però l’esclat de la crisi econòmica haprecipitat que l’eufòria inicial d’algunsportaveus sindicals, que insistienen “l’imparable creixement dels be-neficis”, haja derivat en un pessi-misme rotund, en comprovar lespèrdues dels guanys acumulats enl’anterior període. A l’estat espanyol,el fons més conegut és el que ges-tiona les aportacions obligatòriesdel personal funcionari de l’admi-nistració general de l’estat, unes574.000 persones. En finalitzar el ter-cer trimestre de 2008, el fons dis-posava d’un valor patrimonial de

341 milions d’euros. El fet que el 26%del pla s’invertisca en borsa ha pro-vocat una significativa devaluaciódel 6,64% entre gener i setembre de2008, més de 22 milions d’euros. D’a-questa manera, d’una rendibilitathistòrica anual del 5,82%, a finals de2005, s’ha passat a només l’1,73%, itotes les estimacions coincideixen apreveure pèrdues més elevades a fi-nals de 2008. A més, les quantitatsaportades pels altres vora dos mi-lions i mig d’empleats i empleadespúblics, també acumulen pèrdues.

La banca, amb els sindicatsEls qui no perden diners amb el fonsde pensions del funcionariat són elsseus gestors els quals —amb ren-dibilitat o sense— perceben pun-tualment el percentatge estipulat enl’acord que, en el tercer trimestre del’any passat, es traduïa en 383.000euros. La societat de gestió Gestiónde Previsión y Pensiones, participa-da pel BBVA —amb un 60%— juntamb CCOO i UGT —que es repartei-xen a mitges l’altre 40%— continuendecidint sobre uns diners des-comptats obligatòriament al perso-nal empleat públic, sense consultar-li-ho.

En aquest context, la premsaeconòmica (Expansión, 21/12/2008),informava que amb la crisi els fonsde pensions del països de l’OCDEhan perdut un total de 2,5 bilionsd’euros —1,4 només en la part co-rresponent a les pensions d’em-presa—, i han acumulat pèrdues en-tre gener i octubre per valor del 20%del seu patrimoni.

Són rendibles elsplans de pensions?

El concurs convocat per la Ge-neralitat per a seleccionar l’en-titat dipositària i l’entitat gesto-ra del Pla de Pensions del per-sonal al servei de la GeneralitatValenciana s’hauria de resoldrela segona quinzena de juny.El dia 16 de juny està prevista l’o-bertura de les pliques amb l’o-ferta econòmica. Aquesta ofer-ta econòmica suposa un 40%de la puntuació total possible enel concurs, per la qual cosa ésmolt important per a resoldrel’adjudicació final.

Al concurs s’han presentat lesentitats financeres següents:Bancaixa, BBVA, CAM, la Caixa,Caja Madrid i Ibercaja.Davant una pregunta d’Intersin-dical Valenciana, l’Advocacia dela Generalitat ha resolt la lega-litat de la presència de repre-sentants d’UGT i CCOO en lacomissió de valoració, malgrat laconnexió d’aquests sindicatsamb una de les empreses parti-cipants, perquè no és un con-tracte públic, sinó que té natu-ralesa privada, segons la llei.

El concurs sobre l’adjudicació de la gestió del Plade Pensions, apunt de resoldre’s

La crisi precipita l’acumulació depèrdues en els fons de gestió privadaaprovats amb el suport de CCOO iUGT

Adel Francés

http://stas.intersindical.org/LA WEB DEL SINDICAT

12 / 4 / JUNY 2009

ACCIÓ SINDICAL

Educadores, educadors i fisioterapeutes:

Ho aconseguiren perquè nosabien que era impossible

Per una RTVVpública, dequalitat i envalencià

Salvador Sanmartín

L’any 2005 STAS-Iv va decidir abordarla coordinació i vertebració de trescol·lectius de treballadores itreballadors que arrossegaven unmaltractament laboral històric i unaprecarització continuada isistemàtica dels seus llocs de treball.Les educadores i educadorsd’Educació Infantil i EducacióEspecial, junt a les i elsfisioterapeutes de centres educatiuseren la cara amagada del sistemaeducatiu. El treball i la presència dela nostra organització als centres detreball havia anat incorporant a laproblemàtica global, nom, cognoms ihistòries personals d’un col·lectiuque es caracteritzava per l’anonimat.Una autèntica “tribu de donesinvisibles“ de l’amazonia educativa iexemple de segregació laboral.

El primer objectiu primer era fer-les visibles com a col·lectiu, com atreballadores i treballadors quecompartien una situació i unaproblemàtica comuna. A l’octubred’eixe any, una assemblea aplegavamés de cent companyes i companys– d’una plantilla que no arriba a tres-centes persones- arribades de totesles comarques. Aquest va ser elprimer pas d’un procés imparable.

L'assemblea va constituir unacomissió, que no deixa d’ampliar lesseues línies de treball i el nombre departicipants fins a convertir-se en unseminari permanent, amb l’objectiud’arreplegar la problemàtica, lesreivindicacions i les aspiracions detotes les companyes i companys.

Després de mesos treball i unesquantes assemblees celebrades a lestres capitals, en juliol de 2006 STAPVi membres de la comissiópresentaren a les conselleriesd’Educació i de Justícia iAdministracions Públiques unmanifest i una plataformareivindicativa, recolzada amb la seuasignatura per més del 85% delpersonal, demanant l’adscripció a laConselleria d’Educació i el plereconeixement del caràcter educatiudel seu treball. Uns mesos més tardcomençà un procés de mobilitzacions

que no ha deixat de créixer. Laconvicció i el compromís de les pocmés de vint persones queprotagonitzaren la concentraciód’octubre d’eixe mateix any, va ferpossible la instrumentalització d’unalluita que ha anat afegint recursos imecanismes per a aconseguir allòque totes i tots asseguraven que eraimpossible.

La nostra lluita ha estat farcida demicrorrevoltes que han amplificat laveu del col·lectiu per a cercarcomplicitats necessàries en tots elssectors de la comunitat educativa.També instruments que s’han revelatpotentíssims, com ara el fòrumd’educador@s, assemblea virtual ques’ha convertit en un referent per al25% del col·lectiu, amb vora vint milentrades en un curs, en una plantillaque no arriba al miler detreballadores i treballadors.

Ajuntant voluntats i eludintprotagonismes, aconseguíremprotagonitzar, un altre 20 de maig, auna altra vila, una mobilitzacióhistòrica. Per la participació massivaen les concentracions, i pelrecolzament de totes lesorganitzacions sindicals per a exigir,expressament, l’adscripció orgànica ifuncional a la Conselleria d’Educació,el reconeixement del caràctereducatiu del nostre treball i milloreslaborals i salarials.

La unitat sindical es va dissoldrepocs dies després davant laconvocatòria d’una jornada de vagaper a 17 de juny de 2008. Malgrataixò, el seguiment, l’oportunitat de laconvocatòria, i l’efecte de la vaga vanser inqüestionables: dues setmanesdesprés es va convocar una mesa denegociació en la que per primeravegada participaven conjuntamenttotes dues conselleries.

Des del primer moment de lanegociació, sabedors quel’Administració s’havia vist forçada ala mateixa, el Sindicat va demanarinsistentment pactar un procéstancat, amb un calendari i unsterminis, per a implementar milloresirrenunciables, les quals hauriend’aplicar-se al inici del curs escolar2009-2010 per a evitar ajornaments

innecessaris i esgotadors. I també,consegüentment amb el model desindicalisme actiu, participatiu iassembleari que defensem, obriremla possibilitat d’intervindredirectament en les negociacions aqualsevol treballadora o treballadorque volguera fer-ho, incorporant aixía la nostra representació a més dedeu companyes i companys dediferents centres educatius que hanparticipat en alguna de les sessions.

Aquest calendari no s’ha acordatmai. Per això, cansats d’haver deforçar cada reunió amb unamobilització del personal, i davantl’actitud passiva i immobilista del’Administració, emparada per certssindicats, en desembre passat

iniciàrem un procés assembleari -més de dues-centes persones envint-i-dues assemblees-, que vaculminar amb una plataformareivindicativa irrenunciable i unaestratègia per a defensar-la.

Des de 29 de gener, leseducadores, educadors ifisioterapeutes han protagonitzat jacinc jornades de vaga, que han anatincrementant la seua intensitat, perla durada i per la participació, que haarribat a ser de quasi un 70% aValència, un 35% a Alacant i un 20% aCastelló.

La nostra problemàtica educativa ilaboral s’ha fet perfectament visible is’ha situat en la primera línia de lalluita per un sistema educatiu mésdigne, més complet i més just. Enshem guanyat un àmbit de negociacióespecífic, i les nostres reivindicacionshan tingut veus pròpies a les CortsValencianes, defensades per grupspolítics com EU, PSOE i el BLOC, oper la Plataforma en Defensa del’Ensenyament Públic.

La darrera proposta del’Administració no ens atura niespanta. No es tracta d’una agressiómés. És, senzillament, l’últim recursde qui s’ha quedat sense recursos.

Sabem què volem i sabem el quecal fer. Per això, seguirem treballantsabent que una altra educació ésnecessària i nosaltres fa temps quecomençàrem a edificar-la.

Jaume Muñoz

La democràcia és participació ielecció i no es pot participar allà onno hi ha pluralisme i no es potelegir quan les opcions sóndesconegudes o estanmanipulades. Si això és així, ésevident que Canal 9 i Ràdio 9, perantidemocràtics, no poden serconsiderats com a servei públicper als valencians. Són i funcionencom eines partidistes al servei delPP.

Davant aquesta situació, elstreballadors de RTVV estemavergonyits i més que farts d'unsdirectius que durant aquests anysno han fet altra cosa que aplicarquatre regles de conducta: sumarmanipulació, restar credibilitat,multiplicar deute i dividir lasocietat.

Tots sabem que si elsvalencians ens informàremúnicament a través de RTVVconeixeríem molt poca cosa delque passa a la societat. Resultaindignant, per exemple, que elsvalencians que només veuen Canal9 no sàpiguen que el seuPresident, Francesc Camps, haestat imputat en un possibledelicte de suborn. El tractamentd'aquesta informació, a l'igual quemoltes altres, haurien de seranalitzades en les aules, si més noper exercitar el sentit crític delsalumnes. Fixem-nos en aquesta:

"El Tribunal Superior de Justíciade la Comunitat Valenciana fa unpas més en les diligències en lesramificacions del 'cas Gürtel'. Lapròxima setmana han sigut citats adeclarar Ricardo Costa, FrancescCamps, Víctor Campos i RafaelBetoret. Camps ja es va personaren la causa fa un mes per conéixerels detalls per a poder defendre'saixí de les acusacions. Des de elConsell i el Partit Popular esmostren tranquils davantl'oportunitat que es presenta dedemostrar que totes lesacusacions son, segons han dit,una gran mentida".

A qui afecten les ramificacions?Han sigut citats com a testimonis ocom imputats? De quin delictesestan imputats? Què és el que hanfet? Per què en la llista decompareixents Camps no apareixen primer lloc a pesar de ser lapersona políticament mésrellevant?

Però les trampes no estannomés en el que es diu. Pensemen el tractament que va tindre lavaga i la multitudinàriamanifestació del 28 d'abrilconvocada per la plataforma per

l'ensenyament públic. Canal 9 vaser “incapaç” de trobar en tot elPaís Valencià una aula buida apesar de la vaga i només va donardeu segons a la portaveu de laplataforma per explicar els motiusde la protesta. I, per descomptat,no apareixia ni una sola referènciaal conseller Font de Mora a pesarde ser el protagonista. O el silencipur i dur que ha fet RTVV de lesmobilitzacions contra l'us del'anglés en Educació per a laCiutadania.

Que ningú no pense que elsperiodistes no saben fer-ho millor.Saben perfectament com esredacta una notícia i el que és elmés rellevant de la informació. Elque denunciem no respon a unamanca de professionalitat sinó al'actuació constant i sistemàticadels comissaris polítics que notenen altre objectiu que inventaruna realitat feta a la mesura delsinteressos del PP valencià. Però hiha més: el sectarisme i laprepotència de la direcció de RTVVen matèria informativa vanaparellats al sectarisme i laprepotència que fan en la seuapolítica de personal.

Sindicalisme a RTVVAmb aquest panorama no vos seràdifícil entendre la dificultat derealitzar un sindicalisme a RTVV,un sindicalisme mitjanamentseriós. D'una banda, el menyspreude la direcció envers la legislaciólaboral i els seus incomplimentssistemàtics dels convenis ensobliguen a multiplicar lesdenúncies en la Inspecció deTreball i els tribunals. D'altra, endefensa del que hauria de ser unservei públic, hem d'aprofitar totesles ocasions que se'ns presentenper denunciar la manipulació ifrivolització dels continguts delsprogrames. Ara mateix, estempendents dels resultats dediverses denúncies presentadesper la Intersindical, tant en elstribunals com en la Sindicatura deGreuges. També estem intentantposar en marxa els Comités deRedacció en la ràdio i la televisió.En el blog de la secció sindical dela Intersindical a RTVV,http://intersindical-rtvv.blogspot.com/ trobaràscomplida informació sobre el queestem fent i també els informesque hem realitzat sobre lamanipulació informativa.

Arxiu

JUNY 2009 / 4 / 13

IGUALTAT - SALUT LABORAL

Salvador Sanmartín

Ara fa més de dos anys que es vaaprobar la Llei Orgànica 3/2007, de 22de març, d'Igualtat de Dones i Homes,i cal fer una anàlisi de l'impacted'aquesta llei a l'hora d'actuar com aeix vertebrador d'una nova realitatsocial basada en els principis de nodiscriminació per raó de gènere,igualtat efectiva entre dones i homes,accesibilitat universal a tots els àmbitsde participació ciutadana –públics odomèstics – i transversalitat de lespolítiques d'igualtat.

Des d'aleshores han canviat moltescoses i, ara mateix, hi ha motius per amirar el futur amb optimisme i il·lusió.I més encara si ho fem amb els ulls deles dones del nostre sindicat, lesquals, lluitadores incansables comsón, no deixen d'inventar-se nouscamins per a l'igualtat.

Aquesta colla de companyes haconsol·lidat un nucli d'acció sindicalabsolutament compromessa, que haportat la veu i la presènciad'Intersindical Valenciana al MovimentFeminista de València, la PlataformaFeminista València (contra la violènciacap a les dones), la Plataforma de laDependència, la Plataforma contral'Explotació Sexual i Trafic de Dones iMenors, la Plataforma pel Dret aDecidir de les Dones, La Plataformapels Permisos Igualitaris iIntransferibles per Naixement iAdopció, el Congrés d'Economia

Feminista de Baeza, les Jornadessobre Treballar en Igualdat en Tempsde Crisi a Medina del Campo, o lapropera Jornada Europea de PIINA aMadrid. Així com la assistència adiferents debats sobre explotaciósexual, treball de les dones, o laparticipació en les exposicions “camí ala igualtat”. En definitiva, s'hanconvertit -ens han convertit- en unreferent imprescindible en la lluita pera construir el món que volem.

Per això, han portat la nostraorganització a abordar un debat seriósi intens per a incorporar plenamentals homes a aquest procés. I tambéper a desfer-nos de qualsevol

prejudici, o cap concepció anacrònica,que situe les polítiques d'igualtat en elterritori de la complementarietat o dela correcció política i sindical, per aconvertir-les en un tret d'identitat de

totes i tots els qui compartim aquestprojecte de sindicalisme actiu i creatiu.

I, per això mateix, ens han llançat atotes i tots a un repte fascinant per acombatre l'ablació lingüística que esresisteix a desapareixer, el terrorismemasclista, la violència sistemàtica del'estructura laboral que legitimal'explotació històrica de les dones, pelfet de ser-ho, la segregació laboral ola criminalització del dret de les donesa decidir. O el que és el mateix, enshan abocat a totes i tots a lluitar per lallibertat.

La nostra organització ha d'estarmés que pagada i agraïda. Moltesgràcies companyes.

Polítiques d'igualtat:heroïnes d'argilla

Ens han convertit en unreferent imprescindibleen la lluita per construirel món que volem

“Els drets humans de les dones inclouenel seu dret a exercir el control lliure

i responsable sobre qüestions relatives ala seua sexualitat, compresa la salutsexual i reproductiva” (Beiging, 1995).

No podem deixar de celebrarl’aprovació, per part delgovern espanyol, de la lleique regula l’avortament dins

el marc de drets reproductius i sexualsestablits per l’ONU i l'OMS. No obstantaixò, tot i que la nova llei recull aspectespositius —com el reconeixement deldret de decisió de les dones a partir dels16 anys, l'obligació d'impartir l’educacióafectivosexual, o l'accés a la IVE dins dela xarxa sanitària pública—, no podemdeixar de valorar negativament altresaspectes. Així, el fet d’establir unperíode de reflexió de tres dies entre lamanifestació de la voluntat d'avortar il’avortament, implica prejuí d’irreflexiósobre la decisió de les dones.

D'altra banda, una llei de terministindria sentit si suposara homologar-los a aquells que tenen leslegislacions dels paisos mésprogressistes, i no les 14 setmanesque marca la nova llei. Quant alssupòsits, la llei per a la IVE estableixque més enllà de les 22 setmanesnomés es podrà practicar en els casosde greus malformacions del fetus, ideixa la decisió de realitzar-la a uncomité mèdic, les persones integrantsdel qual no poden ser manifestamentantiavortistes. Tanmateix, el fet que nohi haja regulació de l'objecció deconsciència, ni un registre depersones objectores, impedeixgarantir la neutralitat d’aquestscomités. A més, s'hi preveu el cas demalformacions del fetus, però no elrisc de salut de la dona.

Tampoc podem estar d'acord ni enla concertació ni en la privatització dela prestació que només agreujarà lesdiferències entre comunitatsautònomes depenent del govern quetinguen. Només la xarxa sanitàriapública pot garantir l’equitatterritorial. Finalment, recordem queen el Codi Penal continua penalitzatl'avortament per a les dones iprofessionals, en els casos que noestiguen dins dels supòsits de la llei.

Macu Gimeno és coordinadora del’Àrea de la Dona de la Intersindical

La regulació del'avortament,una reformanecessària

MACU GIMENO

001166TTeellèèffoonn dd’’aajjuuddaa

DDoonneess mmaallttrraaccttaaddeess

Els efectes del sorollen el treballMingo OrtolàQue el soroll excessiu no és gens agradable hosap de manera intuïtiva la majoria de la gent. Defet, potser identifiquen les millors vacances enllocs tranquils amb absència de soroll. Que elsoroll produeix molèsties que poden acabar enmalalties és ja una evidència científica i, així i tot,molta gent viu sotmesa diàriament a nivells desoroll perillosos per a la seua salut. Valguen coma exemples la població que viu prop delsaeroports, les grans vies urbanes, les zones d'ocio la contornada de les grans vies interurbanes. Enaquest article ens introduirem en la problemàticaespecífica derivada del soroll excesiu en l’àmbitdocent, amb els principals riscos. Tambéproposarem algunes solucions.

El so —i per tant el soroll— es caracteritzaper la freqüència i la intensitat. Ambdós esmesuren amb l'ajuda d'un aparell: elsonòmetre. Per analitzar el soroll cal tindre encompte tots els elements que hi intervenen: elsoroll exterior del carrer (el trànsit, unes obres ala via pública, una fàbrica propera...), el pati (enl'esplai o en la classe d'educació física, perexemple), les instal·lacions (la calefacció, l’airecondicionat, la cuina...).

Cal evitar l'alarmisme, perquè treballar enambients amb el nivell de soroll que existeix enla majoria dels centres docents no presenta un

risc imminent de pèrdua auditiva. Dit això, calpuntualitzar que hi ha centres de treball alcostat de vies de comunicació importants quesón mereixedors d’estudis específics i mesurespreventives.

Què cal fer? És millor previndre que curar. Cal planificar eldisseny i la ubicació dels centres. Cal instal·lar-hi sistemes d'aillament, com ara vidres dobles,pantalles absorbents o reflectants del soroll.També cal escollir mobiliari de fusta —menyssorollós que el metàl·lic—, evitar la massificacióde les dependències i fomentar actituds icomportaments poc sorollosos. Individualment,hem d'aprendre a fer una articulació correctadels sons a un bon ritme d'emissió: no fer crits,controlar el to de veu i el muscular, mantindreuna bona hidratació i evitar canvis bruscos detemperatura. En determinats casos, pot serrecomanable la instal·lació d'algun sistema detransmissió de veu.

En tot cas, quan sospitem que els nivells desoroll són alts, hem de requerir els delegats idelegades de prevenció i la intervenció delcomité de seguretat i salut laboral. A ells, elscorrespondrà mamprendre en el seu cas lesmesures correctores més adients per a resoldreel problema.

La delegació de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana, en les jornades confederals del Castell de la Mota

14 / 4 / JUNY 2009

FENT CAMÍ

Sanchis Guarner, una vida per al diàleghttp://stepv.intersindical.org/enxarxats/celebritats/sanchisguarner.htm

Dialnet. Servei d'alertes sobre publicacions de continguts científicshttp://dialnet.unirioja.es/

Molts estarem d'acord a definir la sèrietelevisiva Escenas de matrimonio deteleporqueria. Molts, i molt, ens podem indignar,tant pel seu contingut com per la seuaprogramació, en la principal franja horària.Molts, i molt, ens podem sorprendre fins al’inconcebible perquè és la sèrie de majoraudiència. Es tracta d’una sèrie que reflecteix laguerra entre els sexes, de la manera mésgrollera i estereotipada possible. Ens pensàvemque una producció així era inimaginable, ambtota l'acció teòrica i pragmàtica del feminismedel segle XX.

Abandonem la definició —teleporqueria— dela indignació i de la sorpresa inconcebible iinimaginable, perquè si ens quedem acíimpedim la possibilitat de dilucidar per quèEscenas de matrimonio ha figurat, setmana reresetmana, entre les emissions més vistes de latelevisió, fins a arribar a una quota del 30%.

No serem ara uns ingenus puritans queignorem que el matrimoni tanca una veritatdolorosa: la felicitat total i imaginària que hiesperàvem trobar es veu afectada pel pas deltemps i la quotidianitat. Per això, la instituciómatrimonial sempre ha sigut objecte de lacreació humorística: “Alguns matrimonis acabenbé, uns altres duren tota la vida” (Woody Allen);“El matrimoni és la principal causa de divorci”(Groucho Marx). Ara bé, en l'humor de Allen iMarx, la ironia, la part còmica se centra en lainstitució matrimonial i aconsegueix la catarsinecessària, a través de la qual canalitzar laveritat dolorosa del matrimoni.

En canvi, l'humor d'Escenas de matrimonioconsisteix a ridiculitzar l'altre membre de laparella i menysprear-lo. “Avelino: No vull quem'incineren. / Pepa: “És que, si no, no caps perla tassa del vàter”.

L'humor groller d'Escenas de matrimonioconverteix l'altre en fem, en porqueria.Literalment, en una cosa menyspreable. Ladignitat de cadascun dels membres de la parellaés apalissada per l'altre, que és la projecció dela impotència de cadascun per a afrontar —nisol, ni acompanyat— la dolorosa veritat delmatrimoni. D’ací ve que l'altre es convertiscamés prompte en l'objecte constant de la burlatòpica i vulgar i no en el company amorós ambel qual afrontar l'existència.

Confiem que aquesta teleporqueriaaconseguisca materialitzar la irònica propostade Groucho Marx: “La televisió ha fet meravellesper la meua cultura. Quan algú encén latelevisió, me’n vaig a la biblioteca i llig un bonllibre”.

Begoña Siles Ojeda

La teleporqueria d'‘Escenas de matrimonio’

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

La natura ens aporta una granquantitat de remeis naturals que ensajuden a recuperar-nos millor. I mésràpidament quan patimdeterminades malalties. Lafitoteràpia utilitza les plantesmedicinals per a prevenir o guariruna malaltia, o bé per a curar petitstrastorns amb l’ús de les plantesmedicinals. El refredat és una de lesque podem combatre amb aquestsremeis.

Tothom coneix els efectesbeneficiosos per a l’aparellrespiratori d’una tisana amb fullesd’eucaliptus (Eucaliptus globulus),pel seu efecte anticatarral, antisèptici bactericida; per a combatre elsefectes d’un refredat, seguramenthem pres més d’una vegada, abansde gitar-nos, una infusió de timó(Tymus vulgaris) endolcida amb melde romer. Però n’hi ha moltes més,com ara: la malva (Malva sylvestris),pels seus efectes anticatarrals iantiinflamatoris; el saüc (Sambucusnigra), un dels millors sudorífics idepuratius de la sang, que té a méspropietats diürètiques iantiinflamatòries; el salze (Salixalba), que ja receptava el grecHipòcrates per les seues propietatsanalgèsiques i antipirètiques i pelseu contingut en salicina, que enl'organisme es transforma en àcidsalicílic (aspirina) i inhibeix lesprostaglandines; el trèvol (Trifoliumpratense), és un expectorant útil enafeccions respiratòries; el plantatgemajor (Plantago major),desinflamant de les viesrespiratòries i expectorant; o lamurta (Myrtus comunis).

Però si el que volem es prevenirel refredat, podem recórrer a plantesriques en vitamina C, com la col(Brassica oleracea) de les cruciferae,una família amb plantes que són,majoritàriament, riques enprovitamina A, vitamines C i K, iminerals antioxidants, per la qualcosa convé prendre-les crues enamanides.

I si som una mica llépols,Dioscórides ens aconsella un xaropfet a base de gínjols, panses, figuesseques i dàtils: “El cocimientopectoral se prepara con un puñadode cada una de estas cuatroespecies: azufaifas, pasas, higossecos y dátiles, ablanda la tos yfacilita la expectoración. Dichosingredientes se hierven en 1,5 litrosde agua hasta que se reducen a 1litro. Y se toma bien caliente, cuandose quiere, o, por lo menos, una buenataza al acostarse. No requiere laadición de azúcar”.

Remeis contra el refredat

Convindreu amb mi que la ciència i latecnologia han accelerat les transfor-macions de les societats humanesdes que utilitzàrem la primera eina ar-tificial. En l'actualitat en som sols elsbeneficiaris, a causa de la superespe-cialització social.

Agència per a la difusió de la ciènciai la tecnologiahttp://www.dicyt.com/

On ens porten les cames. Una frasefàcil de pronunciar però difícil d'e-xercitar. Envoltats com estem d'in-franquejables obstacles físics,aquests també han construït lesseues pròpies barreres mentals enuna cultura d'oci cada vegada mésmanufacturada.

Vías verdes http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/

Un catàleg de publicacions, siga en for-ma de llibre com en forma de revista,per a aquelles persones que desitgenestar al dia perquè desenvolupen unatasca investigadora específica i com-plexa.

En 2009 es compleix el 75é aniver-sari de la publicació del llibre La llen-gua dels valencians. Aquesta ésuna biografia irreemplaçable deSanti Cortés, que aprofundeix en lafigura i l'obra de Manuel SanchisGuarner, 27 anys després del seu de-cés.

En record de l’’Stanbrook’Intersindical Valenciana ha participat en els actes convocats percommemorar el setanta aniversari de l’eixida de l’Stanbrook, el darrervaixell que salpà del port d’Alacant amb exiliats republicans, abans del’entrada de les tropes de Franco. Totes i tots tenim un gran deute històricamb totes les persones que van sofrir per la República.

Un Nadal diferenthttp://stepv.intersindical.org/enxarxats/nadal/index_nadal.htm/

Cinema en la nostra llenguahttp://www.totcinema.cat/

Hi ha de tot, gent que està a favor delsdoblatges i gent que els detracta. Hau-ran de passar molts anys, però, perquèels espectadors preferisquen veureuna pel·lícula en versió original sensesubtítols. Mentrestant, l’espanyol hi ésel més emprat.

Aquesta vegada us recomane un webde la pròpia collita, un caldo maceratals nostres barrils. És complicat apar-tar-se de la senda que marquen lesgrans empreses comercials, que du-rant el Nadal fan el seu agost. Bon pro-fit.

JUNY 2009 / 4 / 15

ESCRITS

Cèsar Ferrandis Martínez

El 4 de gener de 1914 apareixia, en una segonaèpoca, el setmanari literari il·lustrat El cuentodel dumenche. Aquest mateix setmanari, quel’any 1908 ja havia fundat l’activista cultural LluísBernat, prenia ara una nova embranzida ambVicent M. Carceller, el nou director, i F.Hernández-Casajuana, el seu redactor en cap.De la mà d’aquests dos personatges, elsetmanari volia donar cabuda als conreadors deles lletres valencianes ja consagrats, però tambéals jóvens amb inquietuds literàries que"comencen trencant ploma, tenint per ideal lesglòries de la terreta". Així, al llarg de 1914trobem contes de M. Thous, L. Bernat, M.Ferrandis Agulló, M. González Martí, V. BlascoIbáñez, J. Sanchis Sivera, D. MartínezFerrando... o les poesies d’un joveníssim F. PuigEspert i de Jacint M. Mustieles.

En l’editorial "Ací estem...", la redacció deixaclar quin és l’objectiu de la publicació des delprimer número: “Exalçar les lletres valencianesamb els millors contes, il·lustrats pels millorsartistes, com ara l’Antoni Fillol, Paco Ramil, eldibuixant de la revista fallera Pensat i Fet, oEnric Pertegàs”. Tot plegat amb l`ortografia del"valencià que ara es parla". Tanmateix, malgratla insistència en una ortografia de base fonètica,des de la direcció no s’està de promoure una"assemblea ortogràfica" entre "els literats iescriptors valencians", tal com es demana desdel número 4.

Una altra qüestió que planteja la revista és elseu apoliticisme. Al llarg de diferents númerosrepeteix constantment que la seua funció no éspolítica, però no té cap inconvenient a ferpropaganda, primer, de la Joventut Valencianistade Barcelona, encapçalada per Robert Blanquer,i després, fent públic el manifest de la ditaorganització en un "acte d'afirmacióvalencianista" celebrat a València el 26 de juliolde 1914 on es proclama, entre altres coses, que"la regió valenciana serà l’única sobirana del seugovern".

Finalment, per a la història de la nostradramatúrgia, és interessant la polèmica ques’enceta a les planes de la revista sobre lescondicions del teatre a València, on hi dirà laseua Carlos (sic) Salvador i Enric NavarroBorràs, entre altres.

A final d’any, la revista, ubicada al Torn del’Hospital, 23, regalava i enquadernava de francels fascicles a tots aquells que l’haviencol·leccionat. Així és com ha arribat a lesllibreries de vell.

El conte del diumenge

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

Les normes de Castelló fan 75 anys

Recull d’articles, parlaments, decla-racions i resolucions produïts en oca-sió del 75é aniversari de les Normesde Castelló i publicats en distints mit-jans. D'aquesta edició de l’UJI, sen'ha encarregat el responsable de laseu de l’IEC a la capital de la Plana.

Vicent Pitarch (ed.)Universitat Jaume I. IEC. Castelló dela Plana 2008. 222 pàg.

Per a promoure una mirada crítica capa la informació en televisió, la pro-ducció aborda, amb l’ajuda de profes-sionals d’una emissora local, les prin-cipals qüestions que ha de plantejar-se qualsevol ciutadà en aquest àmbit. Fitxa didàctica a: ww.aulamedia.org/tvaula

Aula Mèdia, Objectiu ComunicacióBarcelona 2008. DVD

Nunca es tarde para leer. Mujeresotoño y lectura

Concebut per a la formació de perso-nes adultes, el llibre és un recurs pera l’estimulació de la lectura i l’am-pliació de la cultura. A partir de tex-tos diversos, s’hi proposen treballsd’estimulació cognitiva, desenvolu-pament de l’autoestima i compromíssocial.

Pino María Quintana RiveroPopular. Madrid 2008. 159 pàg.

Contam les nostres experiències

En una molt acurada edició, s’hi expli-ca un programa de cooperació i soli-daritat educativa amb Guatemala, Hon-dures, el Salvador i el Perú impulsat perSTE-i, el qual, amb més d’un centenarde persones voluntàries, ha arribat amés de 17.000 persones i docents.

Pere Polo, Juan L. Rodríguez (comps.)STE-Illes Balears. Palma de Mallorca 2008. 178 pàg.

Darrere la pantalla. Els informatiusde televisió

La globalització i les noves condi-cions laborals estan provocant treba-lladors més solitaris, més aïllats i ambmenor capacitat d’acció col·lectiva i desocialització. L’autor aposta per unapràctica de la sociologia del treballamb i pels actors socials.

Juan José CastilloLos libros de la catarata. M. 2008. 158 p.

La soledad del trabajadorglobalizado

La red en la ciudad. Anuario demovimientos sociales 2008

La ciutat transforma identitats i creagreuges que generen respostescol·lectives. L’anuari proposa respon-dre col·lectivament contra l’espai glo-bal des del local perquè “serà molt di-fícil construir alternativitat sensecomptar amb els grups de ciutat,dels territoris”.

Pedro Ibarra, Elena Grau (coord.)Icaria. Barcelona 2008. 277 pàg.

Cultura digital y movimientossociales

La tecnologia i la política no són espaisdiferenciats. Aquesta tesi travessaaquest volum, on es nega la neutrali-tat i asèpsia de la tecnologia —mo-nopoli exclusiu d’enginyers i cientí-fics— i reivindica un canvi social queha d’operar també en aquests àmbits.

Igor Sádaba, Ángel Gordo (coord.)Libros de la catarata. Madrid 2008. 318 pàg.

Medios, modernidad y tecnología.La geografía de lo nuevo

Morley, professor d’estudis culturals,presenta una insòlita perspectiva des-occidentalitzada que desarticula laidea que “nosaltres” hem arribat a lafi de la història, i mostra coincidènciesi continuïtats suggeridors entre tradiciói modernitat, entre màgia i tecnologia.

David MorleyGedisa. Barcelona 2008. 317 pàg

Educación, medio ambiente ididáctica del entorno

L’autor defén que l’educació ambien-tal és patrimoni de tota la població iconsidera un error creure que és no-més una tasca de l’escola. És res-ponsabilitat dels educadors ambien-tals, diu Ruiz Heredia, acostar elsciutadans al medi rural i natural, i tam-bé a la ciutat.

Antonio Ruiz HerediaPopular. Madrid 2008. 186 pàg

16 / 4 / JUNY 2009

L’ÚLTIMA

En el estado español, trasla dictadura franquistase comenzó a construircon cuarenta años deretraso con respecto a

Europa un estado social ydemocrático de derecho que tuvoque ser acomodado a la estructuraadministrativa y normativafranquista existente. En una décadase constituyó una estructuraadministrativa formada porpersonal empleado público queaccedieron al puesto de trabajo bajolos principios de mérito y capacidad;dando forma a un Proto-Estadosocial y democrático de derechodonde se intentó dar respuesta a laexigencia de justicia así como alresto de necesidades sociales que lasociedad del siglo XX demandaba:educación, sanidad, seguridadsocial, etc. Pasada la década noscontaron el cuento de que noshabíamos convertido en unademocracia avanzada. Pero enrealidad éramos y somos unembrión democrático.

Tras ese príscilo Proto-Estado delbienestar, en los años 90 comenzó laprimera fase de desmantelamientodel sistema público a través deprivatizaciones sustentadas bajo dosgrandes mentiras: la primera, que elpersonal no funcionario rinde másque el funcionario -el personalfuncionario, al no tener quepreocuparse por su puesto detrabajo, se convierte en vago ypasota. La segunda, que a través dela gestión privada se consegue unahorro sobre los gastos que permiteque la ciudadanía pague menos porel desarrollo de cualquiercompetencia.

La primera mentira supone ungran insulto a la sociedad civil, lacual por primera vez puede accedera su legítimo derecho de acceso a unpuesto de trabajo en su propia tierraa través de los principios de mérito ycapacidad de forma y manerademocrática. El ahorro se consiguecon transparencia, organización,eficacia, eficiencia, economía,celeridad, sin gastos reservados osuperfluos y bajo un controlpresupuestario por parte de unasociedad civil organizada. No existeel menor ahorro a través demercantiles o empresas públicasorganizadas como sociedadesanónimas donde alguien se estallevando la plusvalía que genera laclase trabajadora.

Durante esta primera fase, losnuevos conquistadores avanzaroncon carro de combate ya queaprovecharon nuestro retraso de

cuarenta años en cuanto a rodajedemocrático; encontrándose con unasociedad civil no organizada y nadacombativa, de esta formaprivatizaron todo lo imaginable. Eseretraso de nuestra sociedad civilexplica el aplastante triunfo del “SI”en la reciente consulta sobre laConstitución Europea, la cualpretendía amparar al modeloneoliberal, y que fué finalmenteneutralizada por una verdaderasociedad civil europea organizada ycombativa, por lo que, queramos ono, España sigue siendo diferente.

Todas las personas nosindignamos y nos rasgamos lasvestiduras ante una administraciónde Justicia que no es efectiva, y queni no dispone ni -seamos claros-nunca dispuso de eficacia, eficiencia,economía y celeridad; por ello esjusto que la Justicia en el Estadoespañol deba calificarse comorelativa.

Lo mismo sucede con el controlalimentario, casos como los delaceite de colza, vacas locas, etc, lodemuestran. Nunca ha existido unaverdadera inspección de losproductos alimenticios, pero sí existedesde hace muchos años lalegislación pertinente que lo regula.En ninguna de las competenciaslegalmente reguladas ha existido niexiste realmente un verdaderocontrol: inspección laboral,inspección industrial y de minas, delmedio ambiente, sanitaria,educativa, urbanística, marítimo-pesquera, aviación civil, etc. Y ello,no por culpa del personalfuncionario que presta servicio endichas dependencias; sino por laforma y manera en que“científicamente, en este siglo XXI”se organizan dichos servicios: comonorma general, casi todos ellosfaltos de medios humanos ymateriales, como si una divinamaldición diseñada para tal finpesara eternamente sobre losmismos.

El problema no queda ahí,actualmente padecemos unasegunda fase de privatización queactúa de forma y manera querecuerda a los antañoconquistadores, los cuales siempreobtenían su botín; la privatización seha instalado en casi todo el planeta ytiene a EE.UU como su máximoreferente, en dicho modelo losintereses de la ciudadanía pasan aun segundo plano en favor del nuevoy sagrado interés económico. Hemosdejado que se instale una sociedaddonde cualquier ciudadano ociudadana puede ser consideradacomo potencial sospechosa,

mientras las empresas nos cuenta“la verdad” y nos proporcionan “elbienestar” que disfrutamos; unejemplo clarificante se visualiza através de la guerra de Irak, dondemás de la mitad del ejércitoconquistador está compuesto porempresas privadas, las cualesobtienen sus pingues beneficios.

Desde la Generalitat Valencianaestamos luchando contra los nuevosconquistadores quienes,amparándose en una legislación porellos diseñada y que acoge laexistencia de las denominadasasistencias técnicas, sonformalizadas de maneradesmesurada sobre cualquiercompetencia. Las asistencias traenconsigo la contratación de numerosopersonal, que es destinado adependencias administrativas dondedesempeñan tareas propias delfuncionariado, pero percibiendo susretribuciones por parte de laempresa contratante, y ya se sabeque quien paga manda, por lo que lanecesaria independencia gestora delo común desaparece.

Uno de los casos más graves sedenuncia desde la Consellería deMedio Ambiente, Agua, Urbanismo yVivienda en Valencia, ya que en lamisma un tercio de su personaltrabaja a través de dichasasistencias técnicas, existiendodependencias donde el personalirregular supera en número al

personal público, como en lainspección urbanística o lasdependencias donde se autorizan losfamosos PAIs. Para colmo, todos lospuestos de trabajo catalogados comoJefatura de Servicio en adelante seasignan a través del “sistemadigital”, por lo que, con todo ello seha conseguido manejar a unaadministración que sobre el papel sesupone independiente.

El escándalo salta cuando seanalizan los costes económicos dedichas asistencias técnicas, que nosllegan a costar a los y lascontribuyentes hasta un 45 % másque si dicho servicio hubiese sidorealizado por personal funcionariode la Generalitat Valenciana.

Los y las funcionarias movilizadasen Medio Ambiente nospreguntamos quién se esta llevandoel dinero; quién maneja nuestraindependencia y quién haconquistado a la sociedad civil.

El escenario de lo real nos sitúaen la lucha de trincheras, un cuerpoa cuerpo necesario de bayoneta,donde el personal funcionario seconvierte en la última línea de fuegode la sociedad civil. La legislación seconvierte en papel mojado y ladesmoralización del personalempleado público es cada vez máspreocupante.

Nuevos conquistadores:la política de lo privadoSeccions Sindicals de STAS-IV i CAT en la Conselleria de Medi Ambient,Aigua, Urbanisme i Habitatge

El escenario nos sitúa enla lucha de trincheras, uncuerpo a cuerpo donde elpersonal funcionario seconvierte en la últimalínea de fuego de lasociedad civil

Las asistencias técnicasllegan a costar hasta un45 % más que si dichoservicio hubiese sidorealizado por personalfuncionario de laGeneralitat Valenciana

Arxiu