INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE...

7
L’any 2001 vaig publicar un llibre --que al setembre que ve es reeditarà--, sobre l’efecte dels Jocs Olímpics en l’art, la literatura, els còmics, el disseny i l’arquitectura de Barcelona. Es titula La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica i explica que els Jocs Olímpics van representar un tall: la cultura de Barcelona es desenvolupava seguint les seves pròpies dinàmiques fins que els poders públics van començar a intervenir era per dirigir-la. La qual cosa va provocar un sentiment de rebuig per part dels creadors, que es van distanciar de la ciutat. Barcelona era una ciutat interrompuda que havia deixat de ser imaginada per ser planificada. L’aparició del llibre, el setembre del 2001, va coincidir amb l’estrena del documental En construcción de José Luís Guerín: els polítics se’ns van tirar a sobre. Eren les primeres crítiques al model Barcelona. Un dels meus observatoris per escriure La ciutat interrompuda va ser el Poblenou, perquè hi havia passat tota la infantesa i la joventut i havia pogut veure dia a dia com es transformava. Va ser la primera vegada que vaig descriure els ambients desguitarrats del barri, els llocs que havien desaparegut (com la discoteca Metro del carrer Llull, que va ser un dels locals de referència del punk), oposats a l’artificial Vila Olímpica. També vaig parlar de la sèrie de TV3 Poblenou que va crear una imatge del barri que no corresponia a la realitat, construïda en un plató (per a més INRI, al plató Ideal, del carrer Wad-Ras - (Josep Trueta) - Llacuna). Sostenia, seguint l’antropòleg Marc Augé, que vivíem una guerra dels somnis: que ens volien fer creure en un model de ciutat (el Poblenou i la Vila Olímpica harmoniosament compenetrats) i que el representaven mitjançant les peripècies de la sèrie de televisió perquè l’acceptéssim. I que nosaltres havíem de crear les nostres pròpies imatges i les nostres pròpies ficcions. Ara camines pel barri i veus els efectes d’aquesta guerra: grans hotels, edificis immensos, que converteixen els nostres carrers en no-llocs: podries ser a qualsevol ciutat de qualsevol país. Però al mateix temps hi ha alguna cosa d’irreductible i que no canvia. Alguns espais que han restat inalterats, que els artistes i els creadors han fet seus, que han conservat la identitat i que són nuclis vius i connectats, molt actius. Aquesta exposició reuneix les aportacions d’ aquests nuclis de creació i mostra el seu compromís amb la ciutat i amb els veïns. Per mi, que ja ho mig donava per perdut, ha estat una sorpresa i per a tothom, un gran esdeveniment. INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOU Poblenou CREA! presenta l’exposició retrospectiva “Patrimoni Intangible” per a conèixer els fets que ens han portat a ésser avui part del teixit creatiu de Poblenou. A partir de la investigació i indexació de la informació recopilada. Comencem per una contextualització d’un moment al barri on les fàbriques ja no sabem que fabriquen ¹, quan les naus es comencen a quedar buides i canvien d’usos. És llavors quan creix notablement el nombre d’artistes que les ocupen donant-lis una nova funcionalitat i Poblenou esdevé centre neuràlgic d’espais per a la creació (final dels anys ’90). Aquests edificis, símbols vivents del passat històric industrial i obrer, amb l’activitat artística passen a revalorar-se en garantir una nova funcionalitat, una nova vida útil. Mostrem l’activitat dels espais de creació a partir d’aquests anys, amb els tallers oberts, en paral·lel amb el moviment de Salvem Can Ricart 2, com a exemple significatiu d’acció ciutadana a favor del patrimoni industrial que allotjava als artistes. Fets que units amb la voluntat de cadascun dels participants va donar com a conseqüència el reconeixement del conjunt industrial de Can Ricart com a patrimoni intangible social i cultural ³ el 2007, i que molts espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des dels ’90 a partir de la iniciativa de grups com el Fòrum de la Ribera Besòs va començar-se una feina d’estudi i catalogació del Patrimoni Industrial del Poblenou (Pla integral). Molts edificis es van salvar i rehabilitar: 113 fàbriques⁵. Quan es va aprovar el pla 22@ va haver-hi una gran preocupació per les fàbriques no catalogades. 22@ va adaptar l’anterior denominació de 22@, clau de qualificació urbanística que iden- tifica una zona industrial. 2 / Can Saladrigas, Poblenou en plena industrialització als s.XIX i XX. 4 / ’90, Can Felipa. La industria va deslocalitzar-se i traslladar-se a la Zona Franca. Edificis buits i abandonats. 3 / ’80 fàbriques a ple rendiment a Poblenou. Hi havia molta contaminació. La qualificació va ser 22@. 4 / La Unión Metalúrgica. Nomès es conservà la façana. Edifici industrial catalogat al 2007. TEXT HISTÒRIC, Julià Guillamon ⁴

Transcript of INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE...

Page 1: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

L’any 2001 vaig publicar un llibre --que al setembre que ve es reeditarà--, sobre l’efecte dels Jocs Olímpics en l’art, la literatura, els còmics, el disseny i l’arquitectura de Barcelona. Es titula La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica i explica que els Jocs Olímpics van representar un tall: la cultura de Barcelona es desenvolupava seguint les seves pròpies dinàmiques fins que els poders públics van començar a intervenir era per dirigir-la. La qual cosa va provocar un sentiment de rebuig per part dels creadors, que es van distanciar de la ciutat. Barcelona era una ciutat interrompuda que havia deixat de ser imaginada per ser planificada. L’aparició del llibre, el setembre del 2001, va coincidir amb l’estrena del documental En construcción de José Luís Guerín: els polítics se’ns van tirar a sobre. Eren les primeres crítiques al model Barcelona.Un dels meus observatoris per escriure La ciutat interrompuda va ser el Poblenou, perquè hi havia passat tota la infantesa i la joventut i havia pogut veure dia a dia com es transformava. Va ser la primera vegada que vaig descriure els ambients desguitarrats del barri, els llocs que havien desaparegut (com la discoteca Metro del carrer Llull, que va ser un dels locals de referència del punk), oposats

a l’artificial Vila Olímpica. També vaig parlar de la sèrie de TV3 Poblenou que va crear una imatge del barri que no corresponia a la realitat, construïda en un plató (per a més INRI, al plató Ideal, del carrer Wad-Ras - (Josep Trueta) - Llacuna). Sostenia, seguint l’antropòleg Marc Augé, que vivíem una guerra dels somnis: que ens volien fer creure en un model de ciutat (el Poblenou i la Vila Olímpica harmoniosament compenetrats) i que el representaven mitjançant les peripècies de la sèrie de televisió perquè l’acceptéssim. I que nosaltres havíem de crear les nostres pròpies imatges i les nostres pròpies ficcions.Ara camines pel barri i veus els efectes d’aquesta guerra: grans hotels, edificis immensos, que converteixen els nostres carrers en no-llocs: podries ser a qualsevol ciutat de qualsevol país. Però al mateix temps hi ha alguna cosa d’irreductible i que no canvia. Alguns espais que han restat inalterats, que els artistes i els creadors han fet seus, que han conservat la identitat i que són nuclis vius i connectats, molt actius. Aquesta exposició reuneix les aportacions d’ aquests nuclis de creació i mostra el seu compromís amb la ciutat i amb els veïns. Per mi, que ja ho mig donava per perdut, ha estat una sorpresa i per a tothom, un gran esdeveniment.

INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI

INDUSTRIAL DE POBLENOU

Poblenou CREA! presenta l’exposició retrospectiva “Patrimoni Intangible” per a conèixer els fets que ens han portat a ésser avui part del teixit creatiu de Poblenou. A partir de la investigació i indexació de la informació recopilada. Comencem per una contextualització d’un moment al barri on les fàbriques ja no sabem que fabriquen ¹, quan les naus es comencen a quedar buides i canvien d’usos. És llavors quan creix notablement el nombre d’artistes que les ocupen donant-lis una nova funcionalitat i Poblenou esdevé centre neuràlgic d’espais per a la creació (final dels anys ’90). Aquests edificis, símbols vivents del passat

històric industrial i obrer, amb l’activitat artística passen a revalorar-se en garantir una nova funcionalitat, una nova vida útil. Mostrem l’activitat dels espais de creació a partir d’aquests anys, amb els tallers oberts, en paral·lel amb el moviment de Salvem Can Ricart 2, com a exemple significatiu d’acció ciutadana a favor del patrimoni industrial que allotjava als artistes. Fets que units amb la voluntat de cadascun dels participants va donar com a conseqüència el reconeixement del conjunt industrial de Can Ricart com a patrimoni intangible social i cultural ³ el 2007, i que molts espais de creació segueixin la seva activitat avui dia.

Des dels ’90 a partir de la iniciativa de grups com el Fòrum de la Ribera Besòs va començar-se una feina d’estudi i catalogació del Patrimoni Industrial del Poblenou (Pla integral). Molts edificis es van salvar i rehabilitar: 113 fàbriques⁵. Quan es va aprovar el pla 22@ va haver-hi una gran preocupació per les fàbriques no catalogades. 22@ va adaptar l’anterior denominació de 22@, clau de qualificació urbanística que iden-

tifica una zona industrial.

2 / Can Saladr igas, Poblenou en plena industr ia l i tzació als s .XIX i XX.

4 / ’90, Can Fel ipa. La industr ia va deslocal i tzar-se i t ras l ladar-se a la Zona Franca. Edi f ic is bui ts i abandonats.

3 / ’80 fàbr iques a ple rendiment a Poblenou. Hi havia molta contaminació. La qual i f icació va ser 22@.

4 / La Unión Metalúrgica. Nomès es conservà la façana. Edi f ic i industr ia l catalogat a l 2007.

TEXT HISTÒRIC, Julià Guillamon ⁴

Page 2: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

6/ Inter ior de Can Ricart5/ Trebal lador de Ricson a Can Ricart

7/ Art ista a Can Font , Can Ricart

“Abans d’arribar, molts estaven en un estat pèssim, molt bruts, amb les parets tacades pel fum de les màquines in-dustrials i per la humitat. Molt artistes han hagut d’inver-tir mans i mànigues per instal·lar llum elèctric i eliminar goteres. Però sense desvirtuar l’ànima inspiradora que evoquen aquests espais, sense esborrar el pas del temps (...) tot i la poètica funcional i la decadència que gira en-

torn d’aquestes útimes petjades fabrils del Poblenou trans-formades en espais de creació artística, el futur no és tan agradable. L’amenaça principal que pesa sobre els artistes instal·lats al barri depèn dels plans urbanístics previstos a la zona, entre els quals hi ha el de la prolongació de la Diagonal fins al mar, que travessa el Poblenou.” 6

MAPA D’ESPAIS DE CREACIÓ DESAPAREGUTS

La nau

Rissina Tòxica de Polièster i el Baron Làtex

Àvila 24

El submarí

Taller Re

Fundació Ultramor

El caminal

Can Font / Nau 21 / Axa

Daks

Flea taller

Winchester School of Art

22a i 22b / La chimenea / Local 15 / Local Nou /

Saladrigas B3

Palo Bajo

Guatemala 11

Naus a La Escocesa: Nau J. / Local L2 Hiperespai /

Espai K - Associació d’Idees M / Espai M / Espai N2 /

Art Factory T45

Ulls Blaus

1

5

2

6

3

7

9

4

8

10

11

14

12

13

15

16

3

5

6

9

2

108

15

14

4

13 11

12

17

16

CONTEXT HISTÒRIC ‘90CANVI D’USOS.ELS

ARTISTES ALS ESPAIS INDUSTRIALS

Page 3: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

CAN RICART DEL RISC DE LA

DESAPARICIÓ A LA QUALIFICACIÓ DE BCIN(Bé d’Interés Cultural Nacional)

8/ Manifestació salvem Can Ricart 9/ Pintada Salvem Can Ricart 10/ Salvem Can Ricart

MOVIMENT SOCIAL “SALVEM CAN RICART”Can Ricart, recinte fabril (1853, Josep Oriol i Bernadet) concebut com a complex fabril d’estampació tèxtil, peça singular i cabdal en la invenció de la modernitat industrial a Barcelona i Catalunya i de la trajectòria col·lectiva del Poblenou pel seu caràcter pioner, va estar en risc de de-saparició per causa dels plans urbanístics. L’impuls d’inici-atives com la del Fòrum Ribera del Besòs van aconseguir no tan sols la seva pervivència d’aquest sinó també de bona part del patrimoni industrial. Considerat patrimoni i document històric en el seu conjunt. Es va determinar que el valor excepcional de Can Ricart com a conjunt patrimonial i document històric.

Considerem com a documents fonamentals el Pla d’Usos per a Can Ricart ⁷, que va proposar mantenir complet el recinte patrimonial, i la declaració de Bé d’Interès Cultural Nacional ⁸ feliç conseqüència dels estudis i moviments so-cials. Volem partir del compromís amb els ciutadans que van participar activament en aquestes iniciatives. Gràcies a la seva implicació es va salvar part del patrimoni indus-trial de Poblenou, i en part el patrimoni intangible de les accions de tants artistes, veïns, treballadors que convivien en aquest entorn orgànic i no-banalitzat que ha permès continuar amb la vida artística i de qualitat al barri.

1 / E l País , 10 Abr i l 2005

2/ Avui , 2 Maig 2005

3/ Avui , 1 1 Maig 2005 ( Imma Mayo)Cartel l AssambleaCan Ricart

Page 4: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

INTERVENCIONS: ARTISTES AL POBLENOU +

PLA D’USOS CAN RICART

11 / Jornades a La Escocesa. Autor desconegut

PLA D’USOS ⁹ exemple d’eficàcia organitzativa. Projecte ciutadà amb la intenció de contribuir a la recuperació de Can Ricart per a la ciutat. Es presenten opcions per a la seva utilització futura i com a document de treball. Sorgida de les múltiples sensibilitats, persones i entitats que han pres part en el debat impulsat per la Plataforma Can Ricart, com a punt de partida per a un procés de participació més ampli, destinat a obrir el recinte al barri a la ciutat. Es va establir un quadre sinòptic dels equipaments de proximitat i de ciutat: Casal de barri i espais polivalents de Can Ricart (2100 m²), Escola Bressol (1000 m²), Equipament social / cultural / educatiu de ciutat (1700 m²), Punt verd (250 m²) i el Museu del Treball (4000 m²).

Itineraris proposats: acoblament de la ruta de patrimoni industrial que van elaborar Antoni Vilanova i Mercè Tatjer ¹⁰ juntament amb altres actuals on es marquen els espais actuals de creació.

A partir de la reconstrucció dels fets es configura un mapa creatiu de Poblenou on se situen els actu-als espais de creació. Volem partir d’un enteniment més profund del moment present, per a una més complerta proposta de creació conjunta en forma d’intervenció marca una nova fita.

ESPAIS ACTUALS DE CREACIÓ

a/ Galeria Chez Chefob/ Tal ler Pel lairesc/ Tal ler Pal larsd/ Loft 85e/ Hangarf/ La Escocesag/ Nauarth/ Laboratorio Symboloni/ Tal ler de Luz Darte artej/ Can Ferrok/ Antoni Yranzol/ La ventanal l/ Tal ler Vinyent / La contrasenyam/ Mercè Girona Studion/ Pentáculo escultores

ny/ Quadrat 9o/ Sala Ramonap/ Espronceda 164q/ Rosa Palor/ La Fundiciós/ La Plataformat/ MQ Creativeu/ NowP9v/ Nyam nyamw/ Stay Hungry Stay fool ishx/ Zona arty/ Medio Designz/ Zamora 99ç/ E l Niuch/ Andi Dom Dom

LLEGENDA PATRIMONI INDUSTRIAL

1/ Can Jaumeandreu2/ Ca l ’Arañó3/ Antiga fàbrica de Josep Canela4/ Edif ic i principal de la Ciutat Groga5/ Locales y fuerzas industriales6/ Metales y Plateria Ribera7/ El Vapor Llul l8/ Indústries Waldes9/ Galetes i xocolates Solsona10/ Antiga Farinera “Can Gi l i Nou”11/ Farinera la Fama “Can Gi l i Vel l ”12/ Farinera La Asunción13/ El Cànem

14/ Can Fel ipa15/ Can Saladrigas16/ Nucl i de la plaça Prim17/ Palo Alto18/ La torre de les Aigües19/ La xemeneia de Macosa

20/ Frigo21/ Can Ricart22/ Tal lers Ol iva Artés23/ Semil las Fitó SA24/ Aprestos de sedería

Page 5: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

ESPAIS DEPOBLENOU CREA:

PRESENTACIÓI CANVI D’USOS

Els fets de Can Ricart van ser fonamentals per a la transformació, supervivència i nou ús de molts d’aquests espais. El col·lectiu Poblenou CREA!, com a usuaris d’alguns d’aquests espais en l’actualitat, ens considerem hereus directes d’aquests actes. Volem destacar la importància dels fets i de la voluntat en aquest procés de transformació i lluita per mitjançant les accions artístiques. Podem considerar el moviment

social com tot un èxit, es va preservar un 70% del conjunt patrimonial de Can Ricart. Es va declarar BCIN, i conjunt patrimoni intangible social i cultural. Com a presentació dels espais ocupats avui dia per a dissenyadors, artistes, artesans, etc. que formem Poblenou CREA! volem remarcar l’acció dels artistes i el canvi d’usos dels espais.

La VentanaLlull, 47 6è 2ona

Fa més de 10 anys el local era una fàbrica de taps per a perfums i envasos per pintallavis.

Medio DesignPallars, 85 5è 2ona

Edifici industrial de Poblenou de mitjans del segle XX. Abans ho ocupaven empreses petites de tipus mecànic, metal·liques, textils, im-premptes. Actualment trobem emprenedors, relacionats amb temes de disseny, fotografia, artistes i publicitat.

Mercè Girona StudioRoc Boronat, 56

Era una antiga fàbrica i va ser adquirida fa uns 40 anys, al tancar-se, pel pare del ara propietari. Era un taller metal·lúrgic on es fabricaven encunysmetàl·lics per fer motllos amb 3 edificis. Actual estudi de l’artista.

Antoni YranzoPgte Casamitjana, 15

El taller-estudi de l’escultor, l’antic local va ser construït l’any 1943, allà s’havia desenvolu-pat durant molts anys l’activitat industrial familiar (taller de fusteria industrial i ebenis-teria). Rehabilitat a principis dels 90.

Andi Dom DomÁlaba 60, 4rt 2ona

El taller estudi vivenda de l’artista des de 2013. Abans era un despatx.

Galeria Chez XefoBadajoz, 46

L’edifici data del segle XIX i és al Barri de la Plata. Des de la seva construcció, ha acollit artesans boters, drapaires, bodeguers i metal·listes, actualment galeria d’art d’artistes ja consagrats i emergents.

La PlataformaPujades, 99

La galeria es va inaugurar al 2012.

Gabriel SchmitzLlull, 185 3er 2oa

Taller individual de l’artista des de 1999.

HangarPgte Sta Isabel

Centre de producció i recerca d’arts visuals. 1996 l’AAVC lloga l’antiga fàbrica tèxtil propie-tat del Marquès de Santa Isabel, projecte inicial d’Hangar. Centre de recursos per a la produc-ció artística. Mirco Meyetta va ser l’arquitecte que va realitzar el projecte de reforma, el 20 de juny de 1997 Hangar obre les seves portes.

La escocesaPere IV, 345

La Escocesa és un antic complex industrial, per a l’elaboració de productes químics per a la industria tèxtil, construit al 1852. Des del any 1999 espai de creació i punt de trobada per a artistes. Al 2006, una empresa inmobiliaria compra La Escocesa i es van desallotjar els artistes. Des de 2006, forma part de les “Fàbri-ques per a la creació artística”.

La FundicióPallars, 178

Era una antiga fàbrica de finals del S.XIX que es dedicava a la foneria entre d’altres activitats. Des de 2007, a la Fundició s’han substituït els torns i la producció industrial pel treball artístic (artistes plàstics, visuals, performance) Seu de l’associació cultural La Raspa del Poblenou. Espai cedit tempo-ralment per part de la família propietària, exemple de masoveria urbana.

Can FerroPellaires, 33 bxos 1a

Es va a construir al any 1878 i contenía dos espais que servien al mateix temps de locals, tallers i vivenda. Antigament també carrer de los Curtidores, els patis servían per treballs de pell. Al S.XX trobem des d’un laboratori mu-nicipal de qualitat de l’aigua, tallers de cotxes, bar-restaurant i ara estudi artístic.

Espronceda 164Espronceda 164

Es un local antic, construït inicialment com a industria, estudi de gravació i taller d’escenografia. Actualment hi treballem, compartim espais, experiències i tècniques diversos professionals de l’art i l’artesania, fundat l’any 2010.

E2Pallars, 85 5è 3a

Edifici industrial de Poblenou de mitjans del segle XX. Abans ho ocupaven empreses petites de tipus mecànic, metal·liques, textils, im-premptes. Actualment trobem emprenedors, relacionats amb temes de diseny, fotografia, artistes i publicitat.

Laboratorio SymbolonPgte Llatzaret, 13

Antic local que va ser vaqueria, desprès una fusteria. Va estar abandonat i desprès oku-pat. Des de 2004 es transformar en projecte cultural i alquímic, de transformació integral del espacio físico i de la seva energia.

LOFT 85Pallars 85, 2on 5a

Edifici industrial de Poblenou de mitjans del S. XX. L’edifici estava ocupat per petites em-preses metalmecàniques, tèxtils, impremptes i manufactureres. Actualment l’ocupen emprenedors, freelancers relacionats amb el disseny, la fotografia i la publicitat, artistes i petites empreses.

Page 6: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI

INDUSTRIAL DE POBLENOU

NauartEspronceda, 154

L’edifici es va construir al 1970, dedicada a la venda de material elèctric fins al 1999. El mes de Juliol de 2011 va iniciar l’activitat com a espai de creació per artistas plàstics i visuals com iniciativa de l’Associació Nauart.

Taller De Luz Darte ArteBac de Roda, 75

Antigament taller mecànic des de fa mes de 60 anys. A partir 2011 es transforma en taller d’art.

Taller Vinyent / La ContrasenyaJoan d’Austria, 95 àt.

Edifici industrial de Poblenou de mitjans del segle XX. Abans ho ocupaven empreses petites de tipus mecànic, metal·liques, textils, im-premptes. Actualment trobem emprenedors, relacionats amb temes de diseny, fotografia, artistes i publicitat.

Taller PallarsPallars, 84 1er 2ona

Edifici del segle XX per amb usos industirlals fins fa pocs anys.

Taller PellairesPellaires, 33 bxos B

Edificis amb diversos usos a l’antic carrer de curtidores.

Zamora 99Zamora, 99 sat. 4a

Edifici del segle XX per amb usos industirlals fins fa pocs anys.

Zona Art FactoryZamora, 99 sat. 4a

Edifici de vivendes construit entre 1930 i 1940. Amb diversos usos industrials, serralleria del 1980 al 2010. Zona Factoría d’art s’instal·la el 2011.

NIUAlmogàvers, 208

Està situat als baixos d’un edifici de principis del segle XX. Es tracta d’un local que ha tingut diversos inquilins. Va ser oficina bancària als anys 70 i 80, seu de diverses empreses als 90 i al 2000. Niu es va instal·lar al 2005.

Pentáculo EscultoresCiutat de Granada, 62

Des de 1898 fins a 1962 eren quadres per als cavalls i es guardaven carros i mercaderies. Fins als 80 es utilitzar com a taller i garatge de camions i desprès ha tingut diversos usos, principalment garatge de cotxes. Al 2011 en-tren els primers escultors i funden Pentáculo.

Stay Hungry Stay FoolishGran via de les corts catalanes, 757 1er 3e

Edifici del 1940, de viviendes exclusivament. L’espai neix en setembre de 2011.

Quadrat 9Ptge Masoliver, 4 bxos 2ona

Quan vaig agafar aquest local era buit, però el propietari l’havia utilitzat com a magatzem de material mèdic. Segon el dir dels veïns de la finca, més antigament havia sigut una quadra de cavalls.

Rosa Palo Pellaires

Era una casa i una barberia, desprès un taller mecànic. Avui taller de l’artista Inès Valls des de 2015.

Sala RamonaAmistat, 14 local 2ona

A l’any 1907 era la xocolateria Canals, a l’any 1924 botiga de “merceria i camisolines” de Concepció Socorro. A l’any 1935 continua la xocaleteria des de 1949 fins a 1961 la perruqueria per a dones de Ramona Rius. Durant uns 12 anys la perruqueria Ramona, es conserva el cartell original.

Now Poble9Ptge d’Ayme, 6

Era una caseta particular, estil de pescadors on va viure de lloguer una familia per moltes generacions. Al 2013 es va instal·lar l’asso-ciació Juperfab, amb l’estudi d’art. Des de fa 60 anys l’edifici està sota expropiació de l’ajuntament.

Nyam NyamPallars, 95 6è 1a

Edifici del segle XX per amb usos industirlals fins fa pocs anys.

MQ CreativePallars, 103 6è 1a

L’edifici es va constuir el 1970 per a ús indus-trial fins 2001. El 2006 s’ instal·la el local una empresa dedicada a la cinta de poliuretà, utilizada en el sector textil. El febrero de 2015 comença MQ Creative lab.

Page 7: INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI INDUSTRIAL DE POBLENOUtallersobertspoblenou.org/sites/default/files/PNC... · 2020-03-25 · espais de creació segueixin la seva activitat avui dia. Des

DE TALLERS OBERTS POBLENOU A POBLENOU CREA!

Els Tallers Oberts del Poblenou neixen el 1996 amb l’ob-jectiu d’apropar el públic als artistes obrint les portes dels seus tallers per mostrar les obres i els espais de treball.

Durant aquests gairebé 20 anys i fins avui ha estat una iniciativa impulsada pels diferents espais de creació i exposició ubicats al barri. Ha estat una porta oberta per a conèixer i descobrir racons grans i petits del barri, on, malgrat les successives transformacions urbanístiques i socials, ha sobreviscut l’esperit artístic i creatiu de de-senes d’artistes, músics, programadors, performers, arte-sans i creatius.

Sobretot els darrers anys són molts els artistes, creadors i galeries que s’han instal·lat en el barri, fet que ha confor-mat una matriu de professionals de gran pes específic en el conjunt del teixit social, cultural i artístic del barri del Poblenou.

Aquest any 2015, proposem una fórmula ampliada del concepte TALLERS OBERTS DEL POBLENOU que es diu POBLENOU CREA!

A l’edició d’enguany la programació s’amplia a 2 setmanes d’activitats del 2 al 14 de juny, activitats que tindran com a punt àlgid la inauguració de l’exposició retrospectiva de la història de Tallers Oberts Poblenou el 6 de juny; i la seva cloenda amb les Portes Obertes dels tallers participants el 13 i 14 de juny.

L’objectiu d’aquesta extensió temporal dels coneguts TALLERS OBERTS DEL POBLENOU és fer créixer una plata-forma que, a través d’exposicions i esdeveniments anuals, promocioni als artistes, als seus espais i a altres creatius, fomentant així la qualitat artística i creativa dels profes-sionals que treballen cada dia al barri del Poblenou. Amb una estratègia de comunicació específica i una nova im-atge gràfica volem potenciar el clàssic esdeveniment de Tallers Oberts de Poblenou.

Paral·lelament, la força creativa i artística dels profes-sionals i espais de creació que hi participen, es material-itza amb la creació d’un dossier digital (ARTIST REGISTRY) que té com a objectiu ser una eina de difusió i promoció així com una guia ràpida de consulta de l’activitat multi-disciplinar i un cens dels creatius del barri de Poblenou.

ACTIVITATS ALS ESPAIS: del 2 al 14 de juny 2015