Ciutadella de Menorca, 25 de maig de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.524

El Govern no acompleix laseva paraula i les agènciesde viatges deixen de facilitarbitllets als malalts menorquins

“Estim aquesta festa per quela conec”

Biel Martí MarquèsL’art de vestir un cavall

de festa

Francesc Cardona Vidal,Caixer Capellà

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 25 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dissabte dia 26 CASTANY Tres Alqueries, 3Diumenge dia 27 MARCH Plaça Jaume II, 5Dilluns dia 28 CAVALLER Plaça de la CatedralDimarts dia 29 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimecres dia 30 PLAÇA NOVA Plaça NovaDijous dia 31 MARCH Plaça Jaume II, 5Divendres dia 1 MOLL Eivissa, 50

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.524. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 7 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*09:0509:3509:50*10:3011:3012:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*15:0015:3016:3017:3018:30*19:3020:3021:3022:30*

07:001

08:001

08:50 09:3510:1011:40*

12:3013:1515:15*

16:0018:0019:00*

20:0021:00*1

22:301

07:0008:0009:0009:3010:0010:3011:0012:0012:3013:0013:3014:0014:3015:00

15:3016:0016:30*

17:0017:30*

18:0018:3019:0019:30*

20:3021:00*

21:3022:30

3

Servei sagrat iirrenunciable

Diu la consellera de salut del Govern Balear que el pa-gament dels viatges dels pacients és “sagrat i irrenuncia-ble”. Noltros també ho deim. I afegim: no es demori unminut més el pagament dels bitllets dels pacients. Els ciu-tadans esteim fent molts esforços, tots els esforços que elspolítics ens demanen, per a evitar, precisament, queaquests serveis bàsics, “irrenunciables” com diu la consellera, des-apareguin víctimes de la crisi.

Les agències de viatges, com la resta de proveïdors del Govern,han de tenir paciència. Val, d’acord, els demanarem paciència.Però de paciència difícilment ompliran els plats que posin a taulaperquè mengi la família. Pagar a tres, a sis, fins i tot a nou mesos,es pot considerar avui “normal”. Permetre que siguin els inter-mediaris els que financin un servei públic és abusiu i va en con-tra de la legalitat.

Les retallades que han sofert serveis públics com la sanitat ol’educació, serveis “intocables” fins fa ben poc, han de servir pera garantir la pervivència dels serveis bàsics de salut i educatius. Enuna comunitat de territori discontinu com la nostra, la mobili-tat dels pacients és, indiscutiblement, un servei bàsic de salut. Pertant, pagui el Govern el que deu a les agències de viatges i garan-teixi, a partir d’ara, el finançament dels desplaçaments necessaris.Els menorquins, prou mal servits en altres matèries, no podemser tractats com a ciutadans de tercera també en lasanitat.

S E T M A N A R I

L’acord Govern-Ministeri perla dessaladora era una

enganyifa

Valoren en 1.600.000 eurosl’herència menorquina de

Balada

Diada de Ciclisme Escolara Ferreries

editorial

4

çament de la legislatura i que ja comença acansar als ciutadans, Pons va dir, tot i així,que aquests acords tenen una extraordinà-ria transcendència per a tots els menor-quins, tota vegada que “solucionen un greuproblema que va deixar sobre la taula,sense resoldre, aquell Govern que gastavasense feda i que avui és incapaç d’admetreles seves pròpies responsabilitats”.

Pons destacà que tant els vuit ajunta-ments de Menorca com el Consell insularhavien demanat reiteradament una decisióper a la posada en funcionament d’aquestainfraestructura hídrica, “una solució que noarribava mai”.

La parlamentària menorquina va valo-rar molt positivament que el presidentBauzá i el conseller Company hagin acon-seguit tancar un acord amb el ministreArias Cañete; “tan beneficiós per Menorcai amb tanta celeritat”. Tant de bo fos l’a-cord que es va vendre i no el que s’ha des-cobert que és: un mer compromís polític decercar fons europeus per a Menorca.

segueixen els fons europeus que Madrids’ha compromès a cercar, com i qui pa-garà la connexió a Maó?

El conseller explicà al Parlament queel Ministeri assumeix, per tant, la desvia-ció de l’import d’execució del projecte,que puja a 11,4 milions d’euros, però que,pel que fa a la construcció de les canona-des que han de dur l’aigua fins a la restade municipis, l’únic que farà Madrid ésbuscar fórmules de cofinançament, a tra-vés de fons europeus, que permetin a lesIlles afronatr el cost de la xarxa de distri-bució d’aigua dessalada per a l’abastimentde l’illa. Res a veure amb el conte queens van vendre a tots els menorquins. Toti així, el conseller va gosar a dir queaquest serà “un fet històric que esperemveure abans d’acabar la legislatura”. Elssona?

El conseller va fer aquestes declara-cions en resposta a la pregunta de la dipu-tada del PP, Asunción Pons, qui es vainteressar per les inversions en matèriad’infraestructures hídriques a Balears.

Repetint un argument que el PP haemprat una i altra vegada des del comen-

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

L’acord Govern-Ministeri per ladessaladora era una enganyifa:Madrid no pagará la connexiófins a Maó

L’acord entre el Govern i el Mi-nisteri de Medi Ambient per ga-rantir el subministrament

d’aigua dessalada a tota Menorca, anunciata so de bombo i platerets, per l’Executiude José Ramón Bauzà era, en el fons, unaenganyifa, un bluf. Madrid pagarà el so-brecost de la dessaladora però no la con-nexió amb Maó. El Ministeri d’AriasCañete s’ha compromès a negociar davantla Unió Europea perquè el Govern de lesIlles pugui comptar amb fons europeus perpagar una part del projecte. D’aquí al quees va dir i es va contar, n’hi ha un tros gros.Tot plegat, una presa de pèl. La matisacióla va fer aquest dimarts el conseller deMedi Ambient del Govern, Gabriel Com-pany, al Parlament, en resposta a una pre-gunta formulada per la diputada del GrupPopular, Asunción Pons Fullana.

Company va confirmar que es constru-iran les conduccions necessàries perquè ladessaladora de Ciutadella compleixi laseva funció d’abastir a tota Menorca. S’ha-bilitaran dos trams de canonades amb unainversió en un primer tram (dessaladora-Ciutadella) de 4,8 milions d’euros, i en unsegon tram (Ciutadella-Maó), de 20 mi-lions d’euros.

Company va recordar que la dessala-dora de Ciutadella no va tenir en compte laconnexió al propi nucli urbà ni a Maó, ique el cost s’ha desviat dels 12,4 milionsd’euros pressupostats inicialment fins als23,8 milions d’euros com a import reald’execució.

Els acords que van tancar la setmanapassada el president Bauzà i el consellerCompany amb el Ministeri d'Agriculturaes concretaran, en qualsevol cas, amb lasignatura d'un conveni a tres bandes (Go-vern central, Govern balear i Acciona, con-cessionària de la dessaladora) que garantiràel subministrament d'aigua dessalada a totaMenorca. El problema ara rau en la res-posta a una pregunta bàsica: si no s’acon-

actualitat

l'exercici legítim de les fun-cions d'una auxiliar admi-nistrativa no s'inclouen enabsolut l'alteració, falsifica-ció o destrucció de resolu-cions ni la substitució d'uns decrets per unsaltres”.

Antecedents

La petició de Maite Bagur i SoledadNavarro té el seu antecedent més immediatl’abril de l’any passat. Dies després de l’O-peració Xoriguer que va desencadenar ladetenció de l’exalcalde, Llorenç Brondo, id’alguns dels seus regidors, ja hi va haveruna petició perquè l’Ajuntament assumís ladefensa jurídica dels imputats. Pilar Car-bonero, que aleshores era la batlessa, va de-satendre, però, la petició. N’hi ha més. Perexemple, en el cas del ‘solar de les rates’.

Al maig de 2009, UPCM ja va aconse-guir que el ple de Ciutadella bloquegés elpagament de sengles factures de minutesd'advocats per la defensa dels exregidorsd'Urbanisme Avel·lí Casasnovas i LlorençCasasnovas.

UPCM va argumentar llavors, de ma-nera semblant a ara, que ni un ni un altreregidor “van actuar de cap manera en de-fensa de l'interès general,, sinó en beneficide l'interès particular d'un administrat enperjudici d'un altre”. Va advertir que assu-mir la seva defensa, “si més no provisio-nalment”, amb fons públics, “representariauna burla per al poble de Ciutadella”.

5

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

Dues funcionàries imputades en el casCITUR demanen a l'Ajuntamentque pagui la seva defensa

Maite Bagur, l'auxiliar adminis-trativa que va confessar haveralterat i esborrat documents,

i Soledad Navarro, la tècnic de turisme queva admetre haver redactat informes ‘a lacarta’ o en els quals es falsejava la realitat,imputades ambdues en el cas CITUR persengles delictes de falsedat documental,han demanat, amb el suport d'alguns sindi-cats, que el consistori pagui la seva assis-tència jurídica. S'emparen en el que esdisposa en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Pú-blic (EBEP), que reconeix el dret dels em-pleats públics “a la defensa jurídica iprotecció de l'Administració Pública en elsprocediments que se segueixin davant qual-sevol ordre jurisdiccional com a conse-qüència de l'exercici legítim de les sevesfuncions o càrrecs públics”. I és, precisa-ment, en la naturalesa dels fets investigatspel Jutjat i en la pròpia redacció de l'article14 de l’EBEP, on rau la força argumental

actualitat

BAR - CAFETERÍA

CAMÍ VELL, 5607760 CIUTADELLA

d’Unió des Poble de Ciuta-della per demanar que no espaguin aquestes despeses, jaque, com han posat en relleuels fets i les pròpies declara-cions de les imputades, niBagur ni Navarro van actuar“de cap manera en el ‘exer-cici legítim’ de les seves fun-cions o càrrecs públics, sinóen l'exercici il·legítim delsmateixos, causant, a més, enalguns casos, un importantperjudici econòmic a l'Ajun-

tament.Des d’UPCM, consideren “absoluta-

ment inacceptable” aquesta pretensió, “per-què òbviament el presumpte delicte defalsedat documental no es troba dins del'àmbit de l'exercici legítim de les funcionsde ningú, sinó que, en tot cas –i salvaguar-dant la presumpció d'innocència o la con-trovèrsia sobre si hi va haver culpa enl'actuació d'aquestes empleades o si va serdolosa- entraria de ple dins de l'àmbit de l'e-xercici il·legítim de les mateixes”.

En al·lusió a Soledad Navarro –encaraque UPCM omet els noms en la web-,afirma el partit de Joan Triay que “òbvia-ment, entre les funcions legítimes d'una tèc-nic es troba l'assessorament i l'emissiód'informes, no el signar informes extempo-ranis o enganyosos”. De la mateixa manera,en referència a Maite Bagur -encara quesense nomenar-la-, recorda UPCM que “en

6

tra meitat per a la creació d'una fundacióamb finalitats d'interès general.

Divisió

Des que el 23 d'abril de 2010 els Prín-ceps, els vuit néts de Joan Carles i Sofiai la Fundació Hesperia acceptessin l'he-rència, s'ha procedit a la divisió entre els

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

Valoren en 1.600.000 € “l’herènciamenorquina” de Balada als Prínceps i alsnéts dels Reis d’Espanya

Els immobles que l'empresarimenorquí Ignasi Balada vadeixar en herència als Prín-

ceps d'Astúries i als vuit néts dels Reistenen un valor d'1,6 milions d'euros, se-gons la taxació feta per la Hisenda Pú-blica de Balears i un expert independent,segons ha informat aquesta setmana laCasa Reial.

Balada, mort el 18 de novembre de2009, va decidir destinar la seva herèn-cia, d'uns 10 milions d'euros, als Príncepsi als vuit néts dels Reis. Aquesta herènciaincloïa diversos béns immobles, delsquals es desconeixia fins avui el seuvalor real, taxat finalment en 1.647.898,64 euros.

Aquests immobles es repartiran entre

els Prínceps i els néts dels Reis. Els nenses quedaran amb la casa de Balada. Laintenció dels seus tutors és vendre-la“més endavant”, mentre que la FundacióHesperia que els Prínceps van crear ambla seva part de l'herència serà la propie-tària de la resta dels immobles.

El Palau de la Zarzuela també ha con-cretat que la Hisenda de les Illes ha in-gressat 3,3 milions d'euros pel pagamentdel corresponent Impost de Successionsen relació amb l'herència de Balada.

Així, la Casa Reial ha informataquest dimarts de la finalització de lapartició dels béns de l'herència de l'em-presari menorquí Ignasi Balada, que vallegar la meitat dels seus béns als Prín-ceps d'Astúries i als néts dels Reis, i l'al- ”

“Balada va fer he-reus els Prínceps d’As-túries i els vuit nétsdels Reis

7

projecte de reinserció en el sistema edu-catiu de joves que haguessin abandonatels seus estudis en col·laboració amb Ca-ritas Espanya. En concret, es van destinar45.000 euros a aquesta iniciativa, que vaser executada per Càrites Màlaga amb eldesenvolupament del programa ocupa-cional ‘Pre-taller d'auxiliar de mecànicade vehicles lleugers’.

Tanmateix, es va desenvolupar al cos-tat de Creu Roja un projecte que va faci-litar cura i atenció educativa a nens ensituació de risc i exclusió social, la quan-tia de la qual va assolir els 45.000 euros

donaran a aquests imports. De la mateixa manera, al llarg de la

partició de l'herència s'han anat satisfentels impostos. En particular, el pagamentmés rellevant ha estat l'Impost de Suc-cessions, que ha assolit la suma de3.346.132 euros i que s'ha ingressat a laHisenda de la Comunitat autònoma de lesIlles.

Fundació Hesperia

Cal recordar que la Fundació Hespe-ria es va constituir l'any 2010, amb la fi-nalitat de finançar i promoure projectessocials i al suport de la joventut. Enaquest sentit, el pla d'actuació de la Fun-dació per a l'any 2011 es va centrar en elsjoves i, en total, es van destinar 270.000euros a quatre projectes.

El primer d'ells, dut a terme en col·la-boració amb la Fundació per a Personesamb Discapacitat de Menorca, preteniaajudar a joves amb una discapacitatintel·lectual lleu a accedir a un lloc de tre-ball.

La quantia d'aquest projecte va ascen-dir a 45.000 euros, als quals cal sumar l'a-portació que van fer els Príncepsd'Astúries per un import de 95.000 euros.

D'altra banda, es va dur a terme un

actualitat

hereus dels béns immobles de Balada, elvalor dels quals puja a 1,6 milions d'eu-ros. En aquesta línia, els Prínceps d'As-túries han donat a la Fundació Hesperiaels seus drets hereditaris sobre els bénsimmobles, taxats en 164.789 euros.

Per la seva banda, el domicili de Ba-lada al carrer Lleida de Ciutadella es vaadjudicar als néts dels Reis i la resta a laFundació Hesperia que, segons apunta lanota publicada per La Zarzuela, “prendràles decisions que cregui convenients, ate-nent a les finalitats socials que persegu-eix i tenint present l'especial vinculacióque té amb Menorca”.

Quant al domicili de l'empresari me-norquí, es té la intenció de procedir a laseva venda més endavant, per la qualcosa serà necessària una autorització ju-dicial en tractar-se de menors d'edat.

D'altra banda, els hereus de Baladavan dissoldre la societat Adalab, resultantun quantitat a repartir de la qual corres-ponen a la Fundació Hesperia 272.951euros, als Prínceps d'Astúries 27.295euros per a cadascun (que seran donatstambé a la fundació) i també 27.295euros per a cadascun dels néts dels Reis,que hauran de decidir una vegada acon-seguida la majoria d'edat quin finalitat ”

“ Els Príncepsd’Astúries han donata la Fundació Hespe-ria els seus drets here-ditaris sobre els bénsimmobles, taxats en164.789 euros

8

actualitat

En Francesc Marquès vol deixar moltclar que la vertadera voluntat del seu re-presentat era veure condemnat l’estafadorque el va enganyar. “Només el temps in-exorable i fatal i les preceptives dilacionshan impedit fer justícia”, acaba dient l’ad-vocat.

TEXT: Pere Bagur FOTOS: Bep Al·lès

“Cas del solar de ses rates”: l’advocatde Sebastià Marquès diu que LlorençCasasnovas menteix

Les declaracionsrealitzades perLlorenç Casas-

novas a El Iris després depactar la seva culpabilitatamb la fiscalia a canvid’una pena menor i unamulta de 270 euros, hanestat rotundament desqua-lificades per l’advocat queha representat els interes-sos de Sebastià Marquès,la víctima del frau comèspels qui llavors eren regi-dors de Ciutadella, Avel.líCasasnovas i Llorenç Ca-sasnovas, per l’empresarimallorquí Antoni Picó, iper tres tècnics munici-pals, condemnats tambécom a còmplices en el delicte.

Francesc Marqués afirma que LlorençCasasnovas menteix quan diu que “Sebas-tià Marquès havia declarat que li havien fetun favor amb la adquisició de la seva pro-pietat”. Difícilment qui està “content”amb el favor acaba personant-se al jutjatcom acusació, sobre tot, si rep veladespressions perquè no ho faci, puntualitzal’advocat, qui també assegura que el seurepresentat va ser objecte de “mofa ichanza” contínua. “Es mentida que en Se-bastià volgués vendre la seva finca abansde que es veiés forçat a fer-ho pels mane-jos d’aquest subjecte (es refereix a LlorençCasasnovas) amb les pressions d’un expe-dient disciplinari”. També afirma l’advo-cat que és una “mentida vergonyosa” queSebastià Marquès digués mai que “L’únicque m’ha ajudat ha estat en Llorenç Ca-

sasnovas”. Si fos així, assenyala en Fran-cesc Marquès, difícilment s’hagués sentitestafat i hagués decidit anar al jutjat a de-nunciar-lo.

Però allà on l’advocat no pot reprimirla seva indignació és quan llegeix que Llo-renç Casasnovas diu que els fills de Se-bastià, desaparegut el pare, van decidirretirar-se del cas “perquè van recordar queell (Llorenç Casasnovas) va ser la únicapersona que va ajudar al seu pare...” Fran-cament molest per aquestes manifesta-cions, Francesc Marquès explica: “EnSebastià i la seva dona van tenir dues fi-lles que, per desgràcia, van morir molt jo-venetes, la darrera, fa més de 40 anys”.Per tant, és impossible que els fills de Se-bastià Marquès li hagin pogut dir res aLlorenç Casasnovas, o a algú altre, rela-cionat amb aquest cas lamentable.

”“La vertadera vo-luntat den Sebastiàera veure condemnatl’estafador que el vaenganyar

Francesc Marquès, advocat de l’acusació particular en el “cas del solar de ses rates” , acusa a

Llorenç Casasnovas de mentir descaradament en les declaracions realitzades fa uns dies al set-

manari El Iris, i qualifica de “patètica componenda” l’acord pactat amb la fiscalia.

“Festa de la Primavera” de l’Associació Balls de Saló de CiutadellaL'Associació de Balls de Saló de Ciuta-

della va celebrar dissabte passat la tradicional"FESTA DE SA PRIMAVERA", amb l'assis-tència de socis i simpatitzants. La vetllada vaestar amenitzada pel grup musical "TRI-VIUM", que ens va delectar amb una excel ·lent selecció de temes de balls de saló.

Des aquest mitjà volem animar a les per-sones interessades en la pràctica dels balls desaló, a que vinguin a conèixer les nostres ins-tal · lacions. Obrim tots els caps de setmanai festius. Es poden informar a través del nos-tre Facebook http://www.facebook.com/as-sociacioballciutadella o per correu electrònicballdesalodeciutadella@hotmail.com.

Acaben els tallers d'història localAmb una visita per les instal·lacions del

Seminari conciliar i l'església del Socors,els tallers d'història local s'han donat peracabat fins a la propera tardor. Formen partdel programa per a persones jubilades delmunicipi, conguts com a tallers «Ara queTenc Temps», que ofereixen l'àrea de Ser-veis Socials de la regidora Francisca Mar-quès.

Una mitjana de dotze persones hanparticipat des de finals d'abril i fins aquestamateixa setmana de maig en el segon tallerd'història de la temporada.

S'ha impartit a les dependències deSaura Morell, durant dues hores cada setmana. En la darrera tongada, els inscrits han assistit a les ex-plicacions sobre un temari que ha tractat la història de la primera vaga femenina moderna de l'obre-risme a Menorca (estiu de 1912); la maçoneria a l'illa de Menorca; la història artística i arquitectònicade la catedral basílica de Menorca; i història artística i arquitectònica del Seminari, el museu dio-cesà, gabinet de ciències naturals i església del Socors. Les xerrades, com ja va passar en la primerasèrie del mes de març (dedicada a la Guerra Civil de 1936-39), han anat a càrrec del cap del ServeiMunicipal de Protocol de l'Ajuntament de Ciutadella, Miquel Àngel Limón Pons.

A la foto que acompanya aquesta nota es poden veure uns quants dels alumnes del taller durantla visita a l'església del Socors, asseguts en el cadiratge del cor. Va tenir lloc divendres dia 18 demaig.

breus local

9

10

Una altra vegada, les agènciesde viatges, per mor del retarden el pagament per part de

l’Ib-Salut, han decidit deixar de propor-cionar bitllets d'avió per viatjar a l'hospi-tal de referència de Son Espases. LaConselleria va invertir mesos per resol-dre la situació de l'any passat, fins que vaarribar a un acord amb les agències perla liquidació de les factures impagades,

que en vista de les queixes, no ha estatcapaç de complir. Encara que la conse-llera Carmen Castro s'assegura que cappacient no deixarà de rebre assistència sa-nitària adequada, les paraules de la mà-xima responsable de la sanitat a les Illesno constitueixen, a dia d’avui, cap garan-tia sòlida.

La majoria de les agències de viatgesde Menorca va deixar de vendre els

aquest passat dimarts. El president d’A-VIBA, l’Agrupació Empresarial d’Agèn-cies de Viatges de Balears, a Menorca,Antoni Julià ha lamentat que s’hagi hagutd’arribar a aquest extrem. Ha explicat quel’últim cop que les agències van prendreaquesta decisió va ser perquè el Governtenia un deute important amb elles. L’E-xecuiu es va comprometre a pagar els bit-llets dels pacients en 50 dies, però larealitat és que a dia d’avui el pagamentno s’ha fet efectiu i el Govern deu encaraa les agències part del deute de 2011.Dels bitlles que han emès dins enguanyno han vist un sol cèntim, es queixa.

La presidenta d’AVIBA a Balears,Sylvia Riera, ha estat encara més contun-dent, en expressar la seva “indignació”davant les declaracions de la consellerabalear de Salut, Carmen Castro, que ha

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

El Govern no compleix la seva paraula i lesagències de viatges deixen de facilitar bitlletsals malalts menorquins

”“ Segons AVIBA, des del14 de desembre de 2011 finsavui, el Govern deu1.009.975,05 euros a lesagències per als desplaça-ments de malalts.

11

reportxifrat en uns 250.000 euros es deute delGovern pel que fa al trasllat de pacients.Riera considera les paraules de Castro“una manca de respecte”, atès que lesdades que ha donat no són correctes. Se-gons AVIBA, des del 14 de desembre de2011 fins avui, el Govern deu1.009.975,05 euros a les agències per alsdesplaçaments de malalts. “I això –haafegit- sense comptar un altre milió d’eu-ros que ens deuen per les ajudes als tras-llats dels esportistes, que no s’han pogutconsiderar deutes a proveïdors en con-templar-se com a subvencions”, i, en con-seqüència, no s’han pogut incloure en elscrèdits ICO del Govern.

Riera deixa clar que “no volem el pa-gament immediat del deute, només volemun calendari de pagaments, perquè ne-cessitem garanties de que cobrarem elsdiners que ens deuen. Sense això nopodem seguir avançant els bitllets d’avió.Però el Govern ni tan sols ens dóna un ca-lendari”.

Des del PSOE, han qualificat de “to-talment inacceptable” la falta de parauladel Govern i han demanat que el Consellinsti a l’Executiu regional de José RamónBauzá a pagar el deute a les agències. Lasocialista Noemí Gomila ha mostrat, en

”“ Des del PSOE, han

qualificat de “totalment inac-

ceptable” la falta de paraula

del Govern

aquest sentit, la seva preocupació per la“política de fets consumats amb la qualfa feina el Govern i que contradiu abso-lutament les seves declaracions d’inten-cions”. I és que, segons denunciaGomila, en el Pla Econòmic i Financer dereequilibri econòmic de Balears publicaten el web del Minis-teri d’Hisenda i Ad-m i n i s t r a c i o n sPúbliques, “s’anunciala derogació del de-cret autonòmic41/2004 de 23 d’abril,en què es regulen lescompensacions perdesplaçament delsusuaris de l’Ib-Salut iels requisits que per-meten accedir-hi”.Noemí Gomila de-

mana que es faci marxa enrere enaquesta derogació per evitar una decisió“absolutament unilateral, injusta i anti-social”.

12

Bar de tapes, cafeteria,pizzeria Es Truc

Horari de 6.30 a 24.30de Dilluns a Diumenge

ReservasTelf: 971 48 79 25

C/ Pere cortes nº70 (Plaça L'Emporda)Carrer Sant Isidre, 46 , 1er local - Tel.: 615 341 022

07760 Ciutadella de Menorca

· Sepia limpia grande ...........8’15 € Kg.· Boca y pecho (cranca) ........11’38 € Kg.· Sepia sucia K-6 .....................6’60 € Kg.· Gamba langostinera nº4 .......6’98 € Kg.· Calamar nacional nº3 ...........12’35 € Kg.· Raya pelada ............................3’97 € Kg.· Almeja marrón .......................5’90 € Kg.· Bogavante 400/500 ...........17’70 € Kg.· Rape nacional 250/500 ........11’60 € Kg.· Canelones carne grandes ......4’65 € Kg.

OFERTASA PARTIRDEL 20DE MAYO

El touroperador itailà Swantours té previst enviar a Menorca 5.000 visitantsdurant aquest temporada turística.

El touroperador itailà Swantours té previst enviar a Menorca5.000 visitants durant aquest temporada turística i 8.000 per a lapropera. Així ho ha explicat avui el seu màxim representant,George Aldi, durant una visita a l'illa per conèixer en persona elseu potencial.

Durant una reunió amb la consellera de Turisme, Salomé Ca-brera, George Aldi ha afirmat que considera Menorca una illa“marcadament diferenciada d'altres illes”. En aquest sentit, Swan-tours ha apostat de forma decidida per Espanya i, concretament,per Balears, com a únic destí amb el que ha treballat fins ara.

Swantours té un volum elevat de clients, estant entre els 10principals operadors italians. Entre les seves preferències es troba el golf i per aquesta raó Aldi ha volgut conèixer lesinstal·lacions del camp de Son Parc.

Un total de 190 agents de viatge d'aquest touroperador i 20 periodistes italians visiten Menorca per donar-la a co-nèixer després als usuaris finals. Els agents van recórrer els carrers de Ciutadella. Les opinions de la majoria delsagents de viatge destaquen la protecció i el paisatge verd de bona part de Menorca.

A dia d'avui l'italià és el segon mercat estranger en importància per davant de l'alemany. “Sense oblidar el mercat bri-tànic, Menorca ha d'apostar de forma decidida per la resta de països com una terra que pot oferir un producte diferenciati de qualitat”, explica la consellera Salomé Cabrera.

Certificat de restaurant gastronòmic amb plats ecològics per al Tast de na SílviaEEl restaurant Es Tast de na Silvia del Lago de Cala en Bosch ha obtingut el distintiu de restaurant gastronòmic amb

plats ecològics certificats, únic amb aquest distintiu a Menorca i el segon a les Illes Balears. El certificat ha estat emésper part del Consell Balear de Producciò agrària Ecològica (CBPAE).

El Tast de na Sílvia, a més de per la seva cuina d'autor, ha destacat sempre per defensar el producte de l'illa i de pro-ximitat, incorporant engunany a la seva carta el cabrit salvatge de La Vall i el porc negre menorquí com a races locals ila raça autòctona de l'anyell de llet de Menorca, que en el seu moment van ser els pioners en introduïr-lo al mon gastro-nómic. El restaurant també està considerat com un "portal" directe entre el camp de Menorca i el consumidor final. Pro-perament també disposaran de la carn del vedellla vermella menorquina. Segons ens expliquen Toni i Sílvia, tots aquestproductes són de procedència ecològica certificada i volem recalcar què producte ecològic no vol dir vegetarià. Tambédisposen dels productes de l'horta ecològica de Menorca i que com es sabut , segons la temporada va variant la sevacarta, i aixi aprofiten l'esplendor dels sabors ùnics que ens dona la terra dels nostres camps menorquins i que ens agra-daria animar als restaurants i a la gent en general que anessin introduint els productes de la nostre terra, ja que

que com creuen molts erròniament, el producte ecològic no siginifca que sigui car, si més no, significa el producte detota la vida amb els sabors d'antany.

El Tast de na Sílvia no és un restaurant 100% ecològic, "pero sí que som els de sempre, nomès hem certificat el queel camp menorquí ens dóna, elaborant-ho de la manera que ens carecteritza".

De moment diferents revistes nacionals especialitzades s'han posat en contacte amb ells per a divulgar aquesta im-portant notícia.

breus insular

13

pre duia un llapis i unpaper a la butxaca i quanescoltava una paraula encatalà que desconeixia l’a-puntava i en arribar a casala cercava als diccionaris ila guardava al seu cap finsque tenia ocasió d’intro-duir-la en el context d’un diàleg. Ell emva regalar la meva primera ploma estilo-gràfica i ell va regalar a mon pare els lli-bres amb els que va aprendre a llegir i aescriure.

Han estat molts els i les alumnes queha tingut en aquests anys d’ensenyamenti ha estat molt el que hem après d’ell elsque hem pogut gaudir de la seva compa-nyia. Jo he tingut la sort, com a nebot, detenir-lo a prop i de compartir certa com-plicitat. Hem tingut molts moments ín-tims que ja enyor i un entenimentintel·lectual del que només els grans mes-tres transmeten als seus deixebles. El seucapell i el seu paraigua ja no voltaran mésla contramurada donant un aire de “gent-leman” a n’Ares, agafat de “braceti” dena Tònia, la seva dona i amor únic permés de 60 anys.

No puc recordar cap moment que nofos agradable ni amable i just us contaréuna anècdota del meu darrer encontreamb ell un parell de dies abans de morir:ja ni s’aixecava del llit però colque estonatenia la ment més clara que tots nosaltresi enmig d’una conversa intranscendentem va demanar la hora en anglès, li vaigcontestar i després d’una breu pausa emva corregir la pronuncia amb un accentperfecte. Després el vam afaitar i mentrela seva dona li posava la loció jo vaig ex-clamar: -“Quina oloreta!” i ell em va dir:-“Agafa’n de la que hi ha damunt la taulaque és la bona, és Dolce & Gabbana”.Vaig deixar l’habitació amb el convenci-ment que no el tornaria veure amb vida,però vaig sortir amb un somriure als lla-vis. Així era ell, “granda persono” comdiria en Esperanto.

sar els anysde postguerratancat. El quesí em va con-tar és queaquells anyssense llibertatli van aportarl’oportunitatd’enriquir-seculturalment ihumanament:va aprendre allegir i a es-criure, vac o m p a r t i rpresó ambm o l t sintel·lectualsd’esquerres,s o b r e t o tmembres del’anomenadaGeneració del

27 que li van aportar molts coneixe-ments.

Després d’aquests 12 anys fou “des-terrat” a la terra que havia conegut i es-timava, Menorca. Us podeu imaginar ladificultat d’integrar-se en una societatcom la menorquina de la dècada dels50?...hi va trobar de tot: per una bandal’amor i l’estima d’una ciutadellenca defamília pagesa amb qui es va casar, lameva tia Antònia Arguimbau i d’altrabanda amb la mentalitat provincianad’alguns membres de la societat que elmiraven amb recel. Penseu que era unforaster que vivia de donar classes par-ticulars. Però la seva personalitat es vaimposar per damunt de tot i aquell ga-llec que tant et parlava dels clàssics,com de filosofia o d’aritmètica, aquellhomenet que parlava a la perfecció 7llengües, inclòs l’Esperanto, aquell queescrivia en taquigrafia, a més era guapo,educat i simpàtic. No hi havia home nidona, d’esquerres o de dretes que no esrendís al seu somriure i al seu “charme”.Va guanyar per golejada.

La seva estima per la llengua i cul-tura menorquines no tenia parer, era unenamorat de les nostres tradicions. Sem-

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

José Ares Romeo, “Granda persono”

Ens acaba de deixar en José Aresals 92 anys, un home que coma professor va saber transmetre

coneixements a tots els seus alumnes ique com a humanista va saber transmetresentiments a tots els que el van conèixer.

Era del Ferrol – s’emprenyava quanjo li recordava que era el Ferrol “del Cau-dillo”- on va ser adoptat per un matri-moni humil. Als 14 anys s’enrolà al’exèrcit republicà, era una època on elsal·lots entraven a l’exèrcit per tocar unacorneta o un tambor i prest ja tenien unfusell a les mans. Quan a Menorca es vaninstal·lar les primeres bateries de costa esva desplaçar fins aquí un destacament desde Galícia, el jove Ares, amb 17 anys enformava part. Aquí els hi va agafar la gu-erra i aquí defensà els seus ideals.

Un cop acabada la guerra i degut a laseva militància al bàndol roig va ser em-presonat; va estar 12 anys tancat a dife-rents presons espanyoles com ara la deBarcelona o l’emblemàtic Penal de SantaMaria a Cadis. D’aquests anys mai enparlava en públic, ell no volia relatarl’horror que suposa viure una guerra civilni tampoc volia compartir les penúries fí-siques i psicològiques que suposen pas-

obituari

14

Aquests dies de maig, d’Inco-gema, de bon temps…ja esveuen molts pagesos provant

els seus cavalls pels entorns del poble. Ciu-tadella avança a poc a poc cap a “sa festa”i són molts els preparatius perquè tot esti-gui llest i aclarit a temps. Els forns comen-cen a tenir encàrrecs, els sastres cusenlevites, els emblanquinadors traginen esca-les amunt i avall…i nosaltres anem a inter-rompre per uns instants la feina delguarnicioner Biel Martí, un home que faque molts cavallers es sentin a gust i segursper la festa. Només cal pensar que cada ca-vall du guarniments sense els quals seriaimpossible que sortissin per Sant Joan i quecada peça du moltes hores de feina. Avuivolem saber com es vesteix un cavall defesta.

- Fa pocs mesos que has obert el teu

taller “Guarniments Martí” però açò

no et ve d’ara, quins són els teus inicis

en aquest món?

- Jo he fet moltes coses; de jovenet, elsestius, ajudava a mon pare a fer de solda-dor. Després vaig entrar a fer feina a unafàbrica de bijuteria; record el meu primersou: 25 pessetes! Després vaig anar a en-grassar cotxes a la Firestone. Mes tardvaig fer uns 3 o 4 anys a una fàbrica decalçat i finalment vaig anar a Novus queés on vaig començar a tenir contacte ambla pell i el cuiro. Quan van tancar Novus idegut al meu bagatge sindical, vaig trobarmoltes portes tancades en el món del cal-çat pel que vaig emprendre altres “aven-tures”: vaig posar una floristeria, vaigprovar al món de la construcció, després

vaig tenir un despatx de pa...i ara deu feruns 15 anys que vaig fer la primera sella.Després em vaig enredar en una empresad’alumini però he tornat al que més m’a-grada: guarnicioner.

- I com en vas aprendre?

- He estat autodidacta. Com deia abansl’haver treballat amb pells i cuiros em vaservir molt. Com que sempre he estat rela-cionat amb el món dels cavalls, vaig co-mençar fent arranjaments i arreglar pecesque es rompien. Quan necessitava materialel solia comprar a n’en Perosco – que ésl’altre guarnicioner que hi ha a Ciutadella-. Fins que em vaig atrevir amb la primerasella i com que em va anar bé vaig decidirdedicar-m’hi.

- Què és el més agraït de la teva

feina?

- Sense cap dubte el més agraït és quanacabes una sella. Pensa que és la feina mésdura: els patrons han de ser ben precisosperquè el patronatge és bàsic, les corbes -el pont que du la sella davant i darrera perencaixar el cos del cavaller- les has de feramb un fuster, has de treballar el cuiro queva cosit a mà, després hi ha la funda i elscoixins que van cosits a màquina, el ve-llut...la satisfacció més gran és quan un ca-valler que du una sella feta teva et cridaenmig de la festa i et diu que es troba moltcòmode dalt el cavall.

- Els teus clients, sobretot els pagesos,

solen ser molt exigents?

- Generalment volen una sella ben igualque la que tenien, i estem xerrant de sellesde fins a 100 anys. Pensa que estan acostu-mats a seure sempre damunt la mateixa, jatenen el cos acostumat a la seva i quan jaestà molt gastada en volen una igual. Idèn-tica no ho serà mai, però intent que s’as-sembli el més possible, amb lescaracterístiques que cada cavaller necessitaper anar còmode i sentir-se segur. Imagi-na’t la diferència de seure damunt un coixígastat de fa 100 anys a seure damunt un denou.

- Perquè una sella duri 100 anys s’ha

de tenir cura en el seu manteniment...

- Clar que sí. Jo recoman que una ve-

TEXT I FOTOS: Silve Pons

Biel Martí MarquèsL’art de vestir un cavall de festa

rar el cavall, el vestit decaixer...si un surt per pri-mera vegada i s’ho ha defer tot nou li pot costar entre3 i 4.000€.

- Quantes selles teves

veurem enguany per Sant

Joan?

- Entre les que havia fetabans i les d’ara unes 12 se-lles. Ah i per Itàlia tambén’hi ha 3 de meves. Allà sónmés especials amb el colordels velluts, el nostre vermellno els agrada massa i prefe-reixen negre, blau fosc overd però molt pujats de to.

En Biel em mostra els guaniments queté acabats a la botiga mentre me’n parla;comentem els noms i apareix alguna curio-sitat com els “gambals”. Es tracta de lestires que surten de la sella i on van agafatsels estreps. Cada cavaller els ha de tenir a laseva mida per poder menar còmodament elcavall. Si són massa curts el genet va ambles cames arrufades cap amunt i de cap ma-nera pot dominar l’eguí i d’aquí ve l’ex-pressió “Curt de gambals” . També emrecorda els 4 anys que va fer de criat de “sacapellana”, foren els biennis 1994/95 i2004/5 en que el seu germà Bosco fou Cai-xer Capellà, em diu que ho va viure ambmolta il·lusió i que el més important ésmentalitzar-te de que no estàs cansat perpoder aguantar. I amb la conversa farcidad’anècdotes, de l’amos, de cavalls i de fes-tes, deix en Biel que continua cosint les fal-des d’una sella on hi ha gravada la creu deSant Joan. Avui me’n vaig amb el conven-ciment que he après molt d’una part de lafesta que desconeixia, i tot açò m’ajuda aestimar-la més i més.

15

gent nostra

gada al mes es faci una passada d’aigua isabó i quan està ben eixuta la impregnemd’oli o greix per tot el cuiro. Pensa que unasella és molt resistent, no es solen rompresi no és amb una caiguda del cavall, peròconvé mantenir-la en condicions.

- Hi ha molta diferència de les selles

d’abans a les d’ara?

- Poques, la principal és que la corbade darrera és cada vegada més alta perquèel cavaller quan bota nota un “tope” a lapart baixa de l’esquena i açò el fa sentirsegur. Per jo és una gran equivocació per-què un bon cavaller ha de tenir equilibriamb el cavall. Sempre hi ha d’haver unangle de 45 graus, tant quan seu damunt elcavall com quan aquest bota. Aquesta ésla millor postura perquè el cul no surti maide la sella. Avui en dia es menen els ca-valls amb les regnes i no amb les camespel que el cavaller vol tenir les cames benencaixades a la sella i sentir-se “aferrat” alcavall.

- Actualment a Menorca hi ha molts

centres eqüestres, què han aportat els

“picaderos” al món del cavall?

- Molt! Pensa que uns anys enrere elsllocs van abandonar la cria de cavalls per-què ja no els empraven per les feines delcamp. Els mantenien per la festa i prou.Els centres eqüestres han desenvolupat lacria de cavalls de raça menorquina i handemostrat com treure molt més el profit aun cavall que no només botar a les festes.

S’ha millorat molt lamanera de muntar, hacrescut l’interès per ladoma i són els propisclubs que han fet venirgent de fora ben prepa-rada per fer-nos forma-ció. Jo mateix ara somjutge de cavalls.

- Ara hi ha una re-

vifada per recuperar

els anomenats “ca-

valls vermells”, què

en penses?

- Al món hi ha mol-tes races de cavalls icap d’elles té un úniccolor característic. Jocrec que en el momenten que es va fer la RaçaMenorca es va haverde triar el color i comque es volia que fosúnica en el món esdevia acordar que fosel negre l’únic color.Però per mi el vermell

és tan Menorca com el negre.- Anem a guarnir un cavall, per on

començam?

- Per la brida (també podem dir brilla)que consta de la testera, que va al clatell,la frontalera que és on hi duen el mirall perles festes, les dues galteres que tambés’ornamenten, la nasera que va per da-munt els ullals del nas i l’ofegador que vadavall el barram. Després tenim les reg-nes, el pitral i la retranca (retranga). I lasella, clar. Fa molts d’anys, els cavalls delcamp eren primets i esquifits perquè feienmolta feina i hi havia poc menjar; quan hiposaves la sella i el cavall botava aquestafeia moviment cap enrere i es desplaçava.Per açò es va idear el pitralque evitava que la sella fescap moviment cap enrere i laretranca feia la mateixa fun-ció però cap endavant. Avuien dia són més testimonialsperquè les selles estan moltben preparades i queden bensubjectes al cavall amb lasingla i la soltrera.

- Què pot costar vestir

un cavall per a la festa?

- El més car és la sellaque podem posar un preuaproximat de 650€, si hi afe-gim la resta de guarnimentsens n’anem a uns 1000€. Però encara enshi faltarien la buldrafa, els ornaments, fer-

aguantar el dia des Be i les tres tandes acavall.

- Com et notifiquen que seràs el Cai-

xer Capellà?

- Va ser el rector de la Catedral, en Ge-rard Villalonga, qui, pocs dies abans del 9de juliol, em fa saber que com que som elcapellà més novell que serveix a Ciutade-lla ha pensat amb jo per exercir el càrrec,i que si hi estic d’acord. Evidentment vaigdir que sí.

16

- Trec el temps d’allà on puc! Jo sem-pre he fet esport i ara més que mai. Peruna banda intent anar amb cavall quasicada dia i quan no ho faig vaig amb veloo practic la vela. També he de dir queaquests mesos he perdut un parell de qui-los i cada dia em sent més preparat per

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

Francesc Cardona Vidal, caixer capellà

Quedar amb en Xisco Cardona el mesde maig és tota una aventura! És un homemolt ocupat i sembla que no ha de tenirtemps per fer-ho tot, però durant els mi-nuts que tenim per conversar parla pausa-dament, amb tranquil·litat i no es mira elrellotge ni una vegada. Va amb el tempsjust però no ens ho fa notar. No és unapersona estrident, però sí oberta i extra-vertida. El temps que estem junts, en unlloc públic de Ciutadella, el saluden afa-blement fins a 4 persones, ell respon ambamabilitat i amb colque broma; just fa unany i mig que viu a Ciutadella i semblaque hi ha estat tota la vida. Li auguram unbon paper a la festa!

- Ajuda’ns a conèixer una mica més

d’aprop a Sa Capellana d’enguany...

- Som de Maó i vaig estudiar Empre-sarials a Palma, després vaig fer feina untemps a l’empresa privada i quan ja teniaidea de fer-me capellà vaig anar a la Uni-versitat de Navarra per llicenciar-me enFilosofia. Quan vaig tornar a Menorca id’acord amb el Bisbe vaig partir cap aRoma on em vaig llicenciar en Teologia iDret Canònic. Allà hi vaig passar 4 anys.El 2002 vaig ser ordenat capellà però vaigtornar un any més a Roma. Van ser moltsanys fora de l’illa i ja tenia ganes de tor-nar. El 2003, finalment, em destinen a laparròquia de Sant Rafel, aquí a Ciutade-lla, on hi vaig fer un any. Llavors he estat6 anys de rector de Sant Martí as Merca-dal. I des del novembre del 2010 torn aser a Ciutadella com a vicari de SantFrancesc i la Catedral. Des del 2006 somNotari de la Cúria i fa poc el Bisbe em vanomenar Arxiprest de Ciutadella. Ah! I nooblidem la meva feina com a professor dereligió als instituts Josep Mª Quadrado deCiutadella i Biel Martí de Ferreries.

- Amb tanta ocupació hauràs tingut

poc temps per entrenar i posar-te en

forma per a la festa, com ho fas?

”“ La llei ha de cas-tigar als que venen afer malbé la festa

mera sensació és de satisfacció i orgull derepresentar un estament tant destacat comés l’Església en la festa més important delpoble de Ciutadella, Sant Joan. Però des-prés hi ha una altra sensació, ja com a per-sona, com a cavaller, que és la il·lusió i elrepte de ser “sa capellana” de Sant Joan, iaçò imposa molt.

- Ets un cavaller amb experiència,

però hi ha una jornada de Sant Joan

que no et servirà de res ser bon genet...

com penses que serà es diumenge des

Be? – en aquest moment a en Xisco Car-dona se li il·luminen els ulls i veig en ell

la mirada d’uninfant just quanestà a punt d’a-caronar l’anyell-

- És un momentque esper ambmolta il·lusió! És eldia que tens laoportunitat de tenircontacte amb moltagent, pràcticamenttot el poble. Duranttot un dia visitescases i famíliessenceres, entres al menjador de caseva representant la festa. I dusSant Joan a persones que saps queno viuen la festa dels cavalls: in-fants, gent gran, malalts, casesamb dol, gent que simplement tepor als cavalls o a la gernació.Cada casa que visites són emo-cions i sensacions diferents.

- Has rebut consells o recomana-

cions d’antics caixers capellans?

- I tant, tots els companys et volen aju-dar i et parlen de com tenir cura dels peusdesprés del Dia des Be o dels momentsmés complicats a cavall. Per exemple hiha carrers o llocs concrets on no potsbotar perquè hi ha un perill evident: on hiha avellanes, on veus suc per enterra...hasde ser prudent per tu, per el cavall i per lagent. La gent ha d’entendre que hi ha llocson no pots botar i sí pots fer la capadeta.Tothom et demana bots però tu has demirar per la seguretat de tots.

- Quina ajuda has tingut per prepa-

- I què vas sentir en aquell mo-

ment?

- És la pregunta més difícil que empodries fer! - en Francesc Cardona abaixala mirada, ajunta les mans, s’envia la sa-liva i respira emocionat tot recordant lessensacions del moment i contesta-: la pri-

17

entrevista

”“ Sant Joan sóndies per refer lligams iper estar units

18

rar-te?

- D’entrada a tota la gent de la parrò-quia, he de donar-lis un 10! S’estan bol-cant en l’organització voluntàriament.Teniu en compte que sortiré de la rectoriade Sant Francesc pel que tot ha d’estar apunt i la beguda serà al Seminari. Jo noho podré controlar tot evidentment peròem dona moltíssima tranquil·litat pensarque la gent de la parròquia hi està al dar-rera. També vull agrair a la meva famíliade Ciutadella la seva ajuda; i com nopodia ser d’altra manera a n’en GerardVillalonga, que a més és el meu substituten cas que no pogués sortir.

- Quins cavalls trauràs?

- Seran 3 o 4 eguins de l’EscolaEqüestre Menorquina (Binisebani), totsmolt bons. Segurament un per tanda i se-gons vagi la cosa a Sant Joan de Missapodria fer un canvi. Això sí, a l’ermita hianiré qualcant, ni m’he plantejat anar-hien cotxe.

- Qui seran els criats de Sa Cape-

llana?

- Tres persones de confiança: enNenso Fedelich, fill de l’amo de SesCoves, en Bep Sastre, de la Sinnombre ien Pedro Marquès, l’amo de Ses Covetes.

- Heu fet pinya els membres de la

Junta de Caixers?

- Tenim una relació molt bona tantamb el Caixer Senyor titular, Dony Car-los d’Olivar Despujol com amb els seus

representants i nebots en Luís, que sortiràenguany i en Simón que ho farà l’any queve. I amb els altres membres també és ex-cepcional.

- Com a prevere, creus que l’esperit

religiós de la festa es perd, es manté o

augmenta?

- Els fets són els fets i de cada any hiacudeix més gent a Sant Joan de Missa, itots volen entrar dins l’ermita. Tenc clarque si fos 10 vegades més gran s’ompli-ria. Almenys en assistència als actes reli-giosos va en augment. La Missa deCaixers és ben plena i ja sabeu que la Ca-tedral és gran. I sobretot em sorprèn elrespecte que es té pels actes religiosos iper el Caixer Capellà i el que representa.Amb tants milers de persones gaudint dela festa que es mantingui l’enorme res-pecte per la figura eclesiàstica és signifi-catiu.

- Has qualcat a quasi tots els pobles

de Menorca i després de més de vint

misses de caixers a les diferents festes

patronals, no s’arriba a fer repetitiu?

- Per res! Pensa que a cada lloc hi hauna idiosincràsia pròpia. Quan ets daltl’altar veus les cares de la gent i persona-litzes tot el que dius. Saps que darreracada persona que t’escolta hi ha una his-tòria personal, un caixer que ha perdut unfamiliar, una dona que ha estat àvia re-centment, un malalt que s’ha curat...

- Quin és el moment més esperat

per es Caixer

Capellà de Sant

Joan 2012?

- És impossibletriar-ne només un,però et puc dir quecom a prevere el mo-ment és la Missa deCaixers, com a cava-ller, sens dubte l’en-trada al galop as Borni com a home que haviscut la festa la festaa peu esper l’arribada a Sant Joande Missa.

- Hi ha un tema que no podem

obviar a n’aquesta entrevista i és

el de la massificació de la festa,

com a figura directament implicada,

com ho veus?

- Tenc clar que no es poden posar bar-reres a la festa. Som a un país lliure i hi hallibertat de moviment, és absurd provar deposar límits d’entrada a les persones. Arabé el que sí es pot fer, i sé amb certesa quees farà, és posar controls per evitar que elsque venen a fer malbé la festa no puguinarribar. A Alcúdia hi ha d’haver controlsperquè els menors beguts no embarquin i,per exemple, el moment de les avellanesha d’estar vigilat per evitar sortides delloc. I sobretot la llei ha de castigar alsque malmeten la festa. La gent que veamb respecte a la festa ha de ser benvin-guda sempre.

- I quin és el desig del Caixer Cape-

llà per aquestes festes?

- M’agradaria que la gent visqués ambalegria Sant Joan, que només és una ve-gada cada any. Sobretot ara que hi ha tan-tes famílies que ho passen malamentdegut a la crisi tan terrible que patim, crecque es mereixen uns moments de bauxa. Ique siguin uns dies per a la reconciliació,per al retrobament, per refer lligams i peraprofitar per estar units. Són momentsbons per perdonar malentesos i per atra-car-nos a la gent que estimem.

entrevista

19

SALA 1 THE WISH FISH

DURADA71 m.

DIRECTORIVAN ONEKA,GORKAVÁZQUEZ

APTA

Opil odia el peix. La seva mare, enun intent desesperat perquè deixid'engolir menjar escombraries, liserveix un plat especial: el peixdels desitjos. Però ell ja no creu encontes de fades i l'hi pren debroma: "tant de bo vinguin uns mu-tants extraterrestres i es portin totel peix del planeta". L'endemà lestropes del malvat Saturón, arribenamb les seves naus a la Terra persuccionar tots els oceans i el seupeix, crear el caos i deixar el món alcaire de la destrucció.

DIVENDRES 25: a les 18’30 h.DISSABTE 26: a les 17’00 i18’30 h. DIUMENGE 27: a les 17’00 i18’30 h.DILLUNS 28: a les 16’00 i17’30 h.

SALA 1 PROFESOR LAZHAR

DURADA94 m

DIRECTORPHILIPPEFALARDEAU

7 ANYS

Bachir Lazhar, de 55 anys i origen alge-rià, és contractat com a substitut d'unmestre de primària que ha mort en trà-giques circumstàncies en una escolade Montreal. El carisma i la forma moltparticular d'ensenyar del professorLazhar resultaran fonamentals per tirarendavant el curs i canviar la vida delsseus joves alumnes.

DIVENDRES 25: a les 20’00 i22’00 h.DISSABTE 26: a les 20’00 i22’00 h. DIUMENGE 27: a les 20’00 i22’00 h.DILLUNS 28: a les 19’00, i21’05 h.DIMARTS 29: a les 18’00 i20’00 h.DIMECRES 30: a les 18’00 i20’00 h.DIJOUS 31: a les 18’00 i20’00 h.

SALA 2 SOMBRAS TENEBROSAS

DURADA113 m.

DIRECTORTIM BURTON

7 ANYS

El director Tim Burton porta a la gran panta-lla la clàssica sèrie de culte "Ombres tene-broses (Dark Shadows)", en una pel · lículaprotagonitzada per grans actors, encapça-lats per Johnny Depp, Michelle Pfeiffer i He-lena Bonham Carter.En l'any 1752, Joshua iNaomi Collins, amb el seu jovenet fill Barna-bas, salpen de Liverpool, Anglaterra, per ini-ciar una nova vida a Amèrica. Però fins i totun oceà no és suficient per escapar de lamisteriosa maledicció que ha caigut sobrela seva família. Passen dues dècades i Bar-nabas (Johnny Depp) té el món als seuspeus, o si més no la ciutat de Collinsport,Maine. Barnabas, l'amo de CollinwoodManor, és ric, poderós i un faldiller impeni-tent ... fins que comet el greu error de tren-car-li el cor a Angelique Bouchard (EvaGreen). Angelique, una bruixa en tota l'ex-tensió de la paraula, el condemna a unadestinació pitjor que la mort: el converteixen vampir i li enterra viu.

DIVENDRES 25: a les 18’45 i21’00 h.DISSABTE 26: a les 17’15,19’30 i 21’45 h. DIUMENGE 27: a les 17’15,19’30 i 21’45 h.DILLUNS 28: a les 16’30,18’45 i 21’00 h.DIMARTS 29: a les 18’15 i20’30 h.DIMECRES 30: a les 18’15 h.DIJOUS 31: a les 17’45 h.

20

Obertcada dia

Més informació i reservade taules al971 387 895

TAPAS · BOCADILLOSMENÚS DIARIOS

MENÚS ESPECIALESSALA DE JUEGOS

BAR O.A.R.

77 (l’alberg té capacitat per 80 persones),per tant, no ha estat un mal inici de tem-porada. Tot i que normalment fins SantJoan, solem estar més tranquils. A partird’allà ja anem de bòlit tot l’estiu.” Nosembla, tampoc, importar-li massa. “És es-trany, però realment es crea molt bon am-bient aquí. Tenim gent que ve de qualsevolbanda del món, especialment joves, encaraque a l’agost hi ha moltes famílies quetambé s’estimen més pagar menys enallotjament i gastar diners en fer activitatso de compres.” El darrer any, sembla queSa Vinyeta s’ha posat de moda a Canadà.“Teníem un munt de joves que venien deCanadà, en ruta pel món fent any sabàtic.I molts es coneixen aquí, fan amistat i can-vien els plans de la seva estada, perquè alser barat, molts allarguen els dies per par-tir de nou amb companys i les noves amis-tats”. És, segons na Sandra, un lloc detrobada. “I tots els que venen de fora d’Eu-

pecialment joves, que volenpassar uns dies de tranquil·litata Menorca. De fet, na Sandraapunta a aquesta tranquil·litata deu minuts caminant del cen-tre de Ciutadella, com a reclamper anar-hi a fer uns dies.“Estem molt a prop del poble,però sembla que en realitatestàs a un altre món. Només essenten els ocells aquí, com sifóssim enmig del camp”. Lacalma d’aquesta alberg tambéla transmeten els que hi treba-llen. “És un gust venir a ferfeina a un lloc on coneixesgent de tot el món, i que tot-

hom col·labori a tenir-hi un bon clima”,diu na Sandra. “I més ara que arriba lacalor!”.

I amb ella, els primers turistes. “En-guany ens hem estrenat amb un grup de

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

“La gent de Ciutadella gairebé no coneixl’alberg de Sa Vinyeta, tot i que està a 10minuts del poble”

Benvinguts a Sa Vinyeta

Aquest alberg no sempre haestat el que és ara. Antigacasa de pagès reconstruïda,

des de fa cinc anys acull als turistes, es-

Potser per açò, na Sandra Benejam, l’encarregada d’aquest alberg que durant l’hivern es converteix en

casa de colònies, ens convida a entrar a les seves instal·lacions. Son ja cinc anys de feina damunt les pe-

dres d’aquesta casa que veu passar gent tant de Menorca com de països tan llunyans com Canadà.

TEL.: 971 38 26 97

21

ven incòmode haverd’anar a poble a cercarel menjar i no poder fer-se el dinar.”

Per l’any que ve, pis-cina i ciutadellencs

Una de les demandesque sempre apareix a lallista, és la piscina. “Sa Vi-nyeta és un lloc on la calores fa notar a l’estiu, perquètenim sol tot el dia. Hed’enviar-los a nadar a Sa Farola, que estàtambé a deu minuts caminant. Però presthaurem de plantejar seriosament fer lapiscina!”. Pel que fa a la resta d’instal·la-cions, na Sandra apunta a la possibilitatde venir-hi en grup. “Tenim habitacionsde deu persones, que son molt acollido-res a l’hivern, i habitacions més petites desis o quatre, amb possibilitat de compar-tir. Així és com els canadencs que venensols es coneixen”. També, d’altres bandesde més a prop. “De la península venenmolts del País Basc, perquè els agradamolt el contacte amb la natura i aquí tro-ben millor clima que a casa seva. I de Ca-talunya sempre tenim algun grup,especialment a l’hivern, que venen d’es-coles o altres cases de colònies.”

L’objectiu, però, és fer entrar a Sa Vi-nyeta als de casa. “És poca la gent de Ciu-tadella que coneix aquest alberg. A poc apoc s’interessa més, però costa donar-se aconèixer entre els que viuen aquí al cos-tat”

ropa asseguren que Menorca és el quemés els ha agradat!”

Conèixer l’illa des de Sa Vinyeta

La vida a l’alberg comença de bonmatí, amb el berenar. A més de l’ampliaoferta d’activitats, especialment a l’airelliure que es poden trobar –des d’excur-sions en bicicleta, a rutes de kayak o a ca-vall- a Sa Vinyeta amplien cada any elsserveis per als allotjats. “Col·laboremamb diferents empreses de bicicletes, perexemple, o de lloguer de cotxe o demotos. La majoria, per no dir tots elsallotjats a Sa Vinyeta, venen a l’illa a co-nèixer el Camí de Cavalls. Altres anys elque feien era llogar un cotxe i anar a

veure platges, però darrerament el quemés es practica és el senderisme o la bi-cicleta. Per açò hem decidit oferir pícnics,perquè aquí hi dinen, però si volen anar afer una excursió de tot el dia, els hi pre-parem el dinar per dur-lo amb ells.” Enaquest sentit, durant l’hivern s’han fet mi-llores a Sa Vinyeta, segons la demanda deles enquestes que passen als visitants.“Aquesta temporada estrenem el servei debar. Durant l’estiu, qui vulgui pot venir amenjar alguna cosa entre hores, i durantl’hivern servirà com a cuina per els grupsque venen a fer una estada. Especialmenta l’hivern, al no haver-hi servei de cuina(només s’empra com a casa de colònies ino hi ha personal treballant), molts troba-

report

Graellada de verdures mar i muntanyaCaneló cruixent de gambes

Carpaccio de vedella i formatge vell DOAmanida de pinya i mango amb salmóCaldera cega de crancs i fruits de la mar

.........................Paella de marisc s'AmaradorPorcella confitada al forn

Calamar ple a la menorquinaSuprema de gall de Sant Pere de l'illa amb porros

Entrecote de vedella de Ciutadella.........................

Postres elaborados en la casa

21.50 € IVA INCLUIDO

MEN

Ú DE CAP DE SETM

ANA

amb la qual cosa es propicien comporta-ments individuals i col.lectius estranys.

Solucions

“La festa no està malalta - diu el psi-còleg mallorquí – Està malalta la gent.”Per això s’han d’apuntar solucions que“curin la gent” o, si més no, que evitin el“contagi”. El batlle, José Mª de Sintas,considera que s’ha de recuperar el res-pecte. Antoni Juaneda afegeix que s’had’educar, informar, regular i limitar. L’ex-caixer senyor, Simón de Olivar, asseguraque la Junta de Caixers s’encarregarà deque tots els membres de la Colcada contri-bueixin a la millora de la festa acomplintfidelment els protocols. Florenci Sastre re-corda que el remei l’ha de posar l’Ajunta-ment, evitant els abusos. I Jaume Mas, amés de compartir tot el que han apuntat elsseus companys de tertúlia, afegeix ques’han de posar límits i s’ha de castigar l’in-compliment de les normes.

En aquest sentit, a la normativa apro-vada per l’Ajuntament i aplaudida per laimmensa majoria d’assistents al debat,s’han afegit gestions amb el Govern Ba-lear per a intentar limitar el nombre de vi-sitants durant els dies de les festes, unamesura defensada també per quasi tots elsassistents.

IB3

La convidada involuntària al debat haestat la televisió pública de les Illes Ba-lears, IB3. En Toni Gener, president del’associació de vesins del Casc Antic, vacriticar el contingut de les retransmissionsrealitzades per la cadena pública en elsdarrers anys. “18 hores de festes en directeson moltes hores”, va comentar abans desuggerir que la tele limiti la retransmissióals actes més vistosos de la festa, el Cara-

22

TEXT: I FOTOS: P. Bagur

“Estim aquesta festa per que la conec”

Quin Sant Joan volem? UnSant Joan que recuperi elconcepte de “festes felices”

en lloc del de “festes divertides”, on hihagi respecte pels costums i les tradicions,per la manera de viure la festa que tenenels ciutadellencs, regides per unes normesclares i aplicables que posin límits i casti-guin els abusos. Tots els participants aldebat convocat pel Cercle Artístic van co-incidir en la necessitat de limitar l’afora-ment de Ciutadella durant les festes. “Aquíno hi cap tothom”, es va dir. També hi vahaver pràctica coincidència en apuntar laimportància de la informació. “Jo estim lesfestes de Sant Joan per que les conec, perque els amics de Ciutadella m’han sabuttransmetre l’essència de la festa, allò quela festa significa pels ciutadellencs.” Sonparaules de Jaume Mas, psicòleg social,santjoaner de Mallorca que fa 27 anys queno es perd un Sant Joan.

Massificació

La massificació és el principal pro-blema de les festes. El Director insular del’Administració de l’Estat, el ciutadellencAntoni Juaneda, assenyala l’aparició de

nous mitjans de comunicació, internet i latelevisió autonòmica especialment, coml’element propiciador de la massificació.Diu Juaneda que hi ha dos santjoans: el desempre, el que es desenvolupa entorn de lacolcada, i el nou, el del “macrobotellot”que es celebra completament al marge. Enaquest sentit, l’historiador Florenci Sastreadverteix que “tal vegada la festa de SantJoan, avui, morirà d’èxit. I la culpa –afirma – serà nostra.” En Jaume Mas ex-plica que han canviat els comportamentssocials, que la gent se sent atreta pel risc ique Sant Joan és un punt d’atracció im-portant pel risc que comporta. A més, diuMas, “ la gent ha perdut el concepte “fes-tes felices” i ara cerca la “festa divertida”,

El psicòleg mallorquí Jaume Mas, professor de psicologia social de la IB, assegurà divendres en el Cercle

Artístic que les festes de Sant Joan no estan malaltes, que qui està malalta és la gent i que ell estima la

festa per que la coneix. Fa 27 anys ininterromputs que viu les festes de Ciutadella.

”“ La normativaencara és insuficient.Jo hauria prohibit lesbarres exteriors delsbars

José Mª de Sintas

norca, presidida perPaco Carrasco, present al’acte, que diu que elproblema de la festa és alcarrer, no en els bars, i quela normativa aprovada per-judica els establiments querepresenta.

Els nombrosos assis-tents a l’acte han pogut es-coltar també com en BepJoan Casasnovas i en Flo-renci Sastre recordaven l’existència d’unsprotocols actualitzats de les festes de SantJoan, fruit d’un extens treball d’investiga-ció realitzat per cinc experts, per encàrrecde l’Ajuntament. En Bep Joan Casasnovasva denunciar que aquest text romangui en-cara en un calaix. Al respecte, es va co-mentar que fins l’any 1.946, el caixersenyor s’elegia per l’Ajuntament a partird’una terna que presentava la junta de no-bles de la ciutat.

23

Dissabte 26 de maig

05.30 h: Sortida de la I Cavalls de Ferro Non-Stop 2012: cursa cicloturista BTT de 24 hores pel Camí de Cavalls. Arribada fins a les 5.30 h del diumenge 27 de maig. Castell de Sant Ni-colau. Gratuït.18.30 h: Trobada de corals d'associacions de gent gran, amb la Coral Centre Democràtic de Ciutadella, dirigida per Rita Marquès, i altres corals de Mallorca (diferents a les del dia 19 demaig). Sala polivalent del Canal Salat. Gratuït.21.00 h: Concerts al santuari de M. Auxiliadora: Coral Clau de Sol de Ferreries. Gratuït.

Dimecres 30 de maig

20.45 h: Cineclub: De tu ventana a la mia. Cinemes Canal Salat.

Dijous 31 de maig

20.15 h: Cineclub: De tu ventana a la mia. Cinemes Canal Salat.

CURSOS I TALLERS

Curs d'educació canina en positiu (2)

Dissabtes 12 i 19 de maig, de 10 a 13.30 h. Impartit pel veterinari i tècnic en teràpia assistida amb animals Agustí Mercadal. Preu: 20 € (5 € de descompte per a socis i voluntaris de lesprotectores d'animals). Per a més informació i inscripcions: 699 384 831 // cursosprotectora@hotmail.es // www.protectoraciutadella.comTaller d'introducció a la teràpia Gestalt

Formació en teràpia Gestalt: El procés d'anar-nos trobant amb el que som i sentim. Divendres 11 de maig, de 20 a 22 h, a la Casa de Cultura. Introductori als cursos que es faran a Me-norca a partir de l'octubre de 2012. Per a més informació i inscripcions: 93 452 21 46 // info@gestaltbarcelona.com // www.gestaltbarcelona.comAra que tenc temps (programa d'activitats per a persones majors de 55 anys)

Taller de teatre (dilluns i dijous fins al 7 de juny, de 20 a 22 h, al club de l'Associació de Gent Gran i Pensionistes de L'Esplai); taller de fotografia (26d'abril i 3, 8, 10, 15 i 17 de maig, de 10 a 12 h, al Centre Municipal d'Art); Història de Menorca (27 d'abril i 4, 11 i 18 de maig, de 10 a 12 h, al CentreMunicipal d'Art); paper maixé (21, 22 i 23 de maig, de 17 a 19 h, al Centre Municipal d'Art); ruta arqueològica (25 de maig, de 9 a 13 h, amb sortida dela plaça des Pins); taller de cuina de Sant Joan (31 de maig, de 17 a 19.30 h, al Social Catering); tallers de carotes (grup 1: 4 i 5 de juny i grup 2: 6 i 7 dejuny, de 17.30 a 19 h, a la porxada del Geriàtric Municipal); aprendre a nedar (11, 12, 13, 14 i 15 de juny, de 10.30 a 11.30 h, a la piscina de la PlatjaGran), i festa de Sant Joan (9 de juny, 17 h, a la plaça de Sant Antoni).

MMAAIIGG22001122

cultura

gol des Born i els Jocs des Pla. La crítica,compartida per tothom, ha incidit especial-ment en la lleugeresa d’alguns comentarisque distorsionen la realitat de la festa i enla fixació de l’ens públic per a mostrar enpantalla gent jove passada d’alcohol i ab-solutament desinformada sobre la festa.

El batlle de Sintas ha informat que en-guany s’ha signat un conveni amb IB3 queinclou l’emissió d’una campanya infor-mativa i de conscienciació durant la set-

mana abans de lesfestes.

Normativa i

protocols

El debat hapermès també con-firmar les discre-pàncies existentsentre l’equip degovern municipal il’associació debars, cafeteries irestaurants de Me-

”“ El 1868 es pen-sava que Sant Joan esperdria per mancad’assistents. Ara potmorir d’èxit

Florenci Sastre

24

25

EN MIQUEL

DE S’ARANJASSA

Amb en Miquel vaig experimentarper primera vegada sa tristor que pro-voca la mort d’una persona estimada.Jo tan sols tenia dotze anys, i en Mi-quel era un vesí amb qui ens visitàvemsovint. Si bé és cert que ell tenia cincanys més, comptava amb un caràctermolt juvenil i sense pretensions. Maino li vaig sentir dir una paraula que po-gués ofendre ningú.. Els seus pares eltenien molt ben educat, era molt catò-lic i per res del món hauria faltat un di-umenge o una festa de precepte amissa.

Era un al·lot un poc delicat de salut,perquè, encara que no patia cap malal-tia greu, tenia poques defenses i eramolt refredadís. Quan hi havia una pas-sada de grip, ell era es primer a agafar-la, i és per açò que els seus pares eltenien com una rosa dins un got, comvulgarment es diu.

A pocs mesos de començar sa Gu-erra Civil, sa seva quinta va ser cridadaa files. En Miquel acabava de complirdisset anys, i per als seus pares allò vaser molt mal de pair: cridar-lo al ser-vici militar tan jove i en temps de gu-erra; però sense més contemplacionsva ingressar a l’exèrcit. Com aquell quidiu, no s’havia mogut mai de ses fal-des de sa mare, i el van destinar a unabateria d’artilleria a sa banda de Maó.

Molts dies apareixien avions delbàndol contrari a bombardejar ses ba-teries, ses quals es defensaven dispa-rant a tort i a dret. Vos imaginau comhavien d’estar aquells pares sentint

aquells combats i pen-sant que el seu fill era aprimera línia de foc?Poques setmanes des-prés van rebre sa notí-cia que en Miquelestava ingressat al’Hospital Militar peruna pulmonia i que ha-vien d’anar a veure’lperquè estava moltgreu.

Un diumenge dematí, na Tònia Monjo, es meu germàJavier i jo anàvem cap es Torretó. Noen record es motiu, però el que sí re-cord és que, pes camí, vam trobar unbarranquer i nos va donar sa notíciaque en Miquelet havia mort. Per a miva ser un trauma, ja que era sa primeravegada que vivia sa mort d’una per-sona estimada, cosa que no he pogutoblidar mai.

Vaig perdre ses forces, el cor em ba-tegava tan de pressa que semblava quem’havia de rebentar i tan sols podiapensar en es cos d’en Miquel. Passatsuns instants, na Tònia va dir: “Resaremun parenostre per sa seva ànima i queDéu misericordiós li doni repòs etern”. Aquelles paraules em va fer tornarun poc a sa realitat, i vaig recordar queen Miquel cada diumenge anava amissa i era molt complidor amb elsmanaments de la Santa Mare Església.

Es capvespre vaig anar a menar sesvaques de ses Llambies de Dalt. Erauna horabaixa molt trista, es temps noacompanyava. Estava ennuvolat, feiamolt de vent de tramuntana, qualque

brusca i molt de fred. Ses vaques pas-turaven i tenien poques ganes d'anar asbouer. I jo tenia un nus a sa gargamella,sa tristor m’ofegava i plorava, peròningú no me veia i ningú no me podiaconsolar. Si jo vaig tenir tanta penaamb sa mort d’aquella persona que“només” era un amic, què devien fer esseus germans i els seus pares, que tantse l’estimaven?

S’enterrament també va ser molttrist. Haver de despedir-lo sense un ca-pellà que pogués encomanar sa sevaànima a Déu, per a una gent tan catò-lica fou un drama, tot i que no descon-fiaven de sa misericòrdia divina.Només van assistir a s’enterrament elsfamiliars i els amics més íntims. Novan poder fer cap acte religiós ja queses esglésies estaven destrossades, samajoria de capellans havien estat as-sassinats i, si n’hi quedava qualcun deviu, estava tancat a sa presó.

Miquel, tota sa vida he pensat en tui confii que qualque dia nos tornarema trobar.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

26

pisos y camarera de bar. Tel. 663 410 437- Vendo bicicleta MTB de carbono talla L Mérida 96 en buen es-tado. 1.500 euros. Tel: 650 289 264-TENGO 36 AÑOS , soy trabajador, honesto y me ofrezco paratrabajar de camarero, ayudante de camarero, friegaplatos, re-ponedor o peón de limpieza. con muy buena actitud en el tra-bajo. Tel: 675 13 25 33 - Ivan.- CAMARERA DE PISOS , con formación específica en esta ramay con amplia experiencia en hoteles de menorca, se ofrece paratrabajar. rápida, eficiente y eficaz. Tel: 637 24 64 92.- CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18- CHICO RESPONSABLE busca trabajo de friegaplatos, pinche decocina, limpieza o similar. También como ayudante de cama-rero. Muy trabajador. Tel: 630 76 32 87.- CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrecepara trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buencarácter. Tel: 628 66 27 83.- Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo en unaempresa de limpieza o bien en hoteles de camarera de pisos,friegaplatos o ayudante de cocina. Tel. 639 88 10 24.- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. Muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27- Se ofrece chico para jardineria con mucha experiencia y ma-nejo de todas las herramientas. Carnet de conducir y vehiculopropio. 676 66 95 97- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27– AYUDANTE DE COCINA , pinche o friegaplatos, se ofrece paratrabajar en la zona de ciutadella. formación en cocina y expe-riencia. muy trabajador. Tel: 660 93 89 98– Hola, soy Miguel Ángel y estoy buscando trabajo como ayu-dante de cocina en la zona de Ciutadella. Tengo formación y ex-periencia en este puesto. Tel. 605 49 19 79.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS

– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. % puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Me ofrezco para cuidar personas mayores y limpieza porhoras. Buenas referencias y coche. Elena 679 287 699- Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera de

27

competicions per que cada jornada sigui lomés diversa y divertida possible.

Per a la seva difusió, el club ha repartitun tríptic que anuncia aquestes jornades a

TEXT: I FOTOS: Club Bàsquet Ciutadella

El Club Basquet Ciutadella organitzaunes jornades de tecnificació obertestambé a jugadors y jugadores d’altresclubs

Del 4 al 21 de juny al Polies-portiu Municipal de Ciutade-lla. Per a les categories

pre-mini, mini-basquet, infantil y cadet.El principal objetiu del Club Basquet

Ciutadella es la formació de jugadors i ju-gadores des de les categories menors. Ycom a seguiment d’aquesta labor, organitzaunes jornades de tecnificació per a les cate-gories pre-mini, mini-basquet, infantil ycadet.

L'objectiu és oferir la possibilitat de se-guir millorant en aspectes técnics i tàctics,durant el mes de juny, quan les competi-cions ja han acabat.

Es celebraran del 4 al 21 de juny en elPoliesportiu Municipal d’Esports, de di-lluns a dijous en horari de 17 a 18.30 y de18.30 a 20, per a un total de 12 sessions percategoria.

Las sessions estaran supervisades perPablo Portilla, director esportiu del club,amb la col·laboració dels demés entrena-dors. A més dels entrenaments técnico-tàc-tics, s’inclouran jocs, concursos i

esports

les escoles del municipi de ponent.Els interessats poden informar-se als te-

lèfons 696455908 y 628907957 o també a laweb del club, www.cbciutadella.com.

28

TEXT: I FOTOS: Grup Esportiu Es Port

Diada de Ciclisme Escolar

Per celebrar la diada de ciclisme en edat escolar aquest passat diumenge les bicicletes van omplir la plaça Espa-nya de Ferreries, el Grup Esportiu Es Port va ser l'encarregat d'organitzar les activitats amb bicicleta que van con-sistir en jocs, habilitats, curses i sobretot molta diversió que va acabar amb un passeig, juntament amb pares i

aficionats per tot el poble de Ferreries. Els encarregats d'una botiga de bicicletes (360 º) oberta recentment a Ferreries vanrepartir obsequis entre els prop de 30 participants i van donar la nota de color en mostrar les seves habilitats amb les bici-cletes de BMX.

esports

Por San Juan no todo es oro lo quereluce, normalmente en estos días defiesta se cometen abusos, sobre todo enlos precios, ya que hay algún Bar quesiempre se aprovecha de la ocasión yesto no esta bien, y es que a veces no sa-

bemos ni lo que estamos tomando, espere-mos que el gin este bien mezclado con la limonada comotiene que ser, porque hay veces que parece que solo bebeslimonada y eso no tendría que ser así, de todos modos estotiene una ventaja, que quien lo consume no le hace daño, pero no se puededar gato por liebre; la formula correcta es, una parte de gin y tres de limo-nada, eso por si alguien quiere hacerlo en casa, esto es la mezcla normal,pero luego hay quien prefiere ponerle un poco mas de gin o menos, o sea algusto.

En cuanto las barras de madera que ponen fuera del establecimiento, estamuy bien que las pongan, porque así s evitan que alguien estropee algo delestablecimiento, pero esto no significa que los clientes no puedan entrar a loslavabos, los lavabos tienen que estar abiertos a los clientes y sin excusas,porque muchas veces pides permiso y casi siempre te dicen que están lle-nos, y no siempre es cierto; también hay que decir que no todos los bares ac-túan igual.

Yo recuerdo en mis tiempos de juventud y ya casado, jamás vi una barrade madera en ningún Bar de Ciutadella, antes en los bares solían quitar mo-biliario y objetos de valor, y los lavabos estaban abiertos al público y sinproblemas; lo de las barras de madera, son un invento que se han sacado losbares como ya he dicho antes, para salvaguardar el establecimiento, estoviene ha ser una moda nueva, aunque ya de bastantes años.

En mi articulo de la pasada semana mencione que la música de los baresestos días de fiesta, molestaban a los vecinos, y comente, que si en estos díasde fiesta la música molestaba a los vecinos, encontraba extraño que la genteno se quejara del bullicio y de el relinchar de los caballos, y me permití ponerunas comparaciones, pero yo me refería a la música durante los festejos, yno a altas horas de la madrugada, porque toda persona necesita dormir, estoque quede claro.

En cuanto a los resbalones de los caballos por los vasos de plástico,quiero decir, que me han verificado que efectivamente los caballos resbalan,pero claro, que como soy bastante escéptico tengo mis dudas, ya que todala vida he visto resbalar a los caballos durante las fiestas de San Juan, y antesno había vasos de plástico; que a la gente ahora le de por tirar botellas deplástico a la calzada, y que algún caballo resbalase, lo encontraría normal, yaque las botellas de limonada son bastante grandes, y no sería de extrañar quealgún Caixe se diera un porrazo por culpa de una de esas botellas, pero node los vasos, lo siento pero sigo en mis 13, esto se arregla con mas papele-ras y mas civismo ciudadano.

En cuanto a las subvenciones que suelen dar en otras poblaciones paraque la gente colabore en las fiestas, yo en este tema me refiero a las hogue-ras (es festes de San Juan)

Ya que siempre el Ayuntamiento había colaborado, y ahora de golpe yporrazo se acabo, el que quiera hoguera que pague fianza y esto no me pa-rece bien, lo digo para que no haya malos entendidos, y si se estropea pavi-mento, el que lo cause, pues que lo pague, pero no antes, además no creoque el Ayuntamiento permita que alguien se despiste, sería la primera vez,algo insólito ¿no creen?

. José Mª Cleofe Estévez

La otra cara de la moneda algunos abusos de las fiestas

29

Amen ens poguéssim dir de cadascú de Noltros,ets una persona inquieta i creus en una paraula que,com que ha desaparegut de l’escena moral, semblapassada de moda: “compromís” . Ens hauríem depoder dir; t’he conegut sempre compromès en una oaltra cosa. En un sindicat, en un partit polític, o treba-llant per a diverses associacions del poble. Admiro la

teva manera de ser, que en cap moment t’has desentèsde la vida comunitària i dones als altres el millor del que saps fer.

Per la teva forma de sentir la fe penses que la iniciativa que ara tiresendavant s’hauria d’aixoplugar en l’Església. Durant segles l’Església,tot i els seus pecats, ha fet funcions que ara en diem de suplència. L’Es-glésia ha creat escoles, universitats, hospitals, ha promogut artistes i mú-sics. Els cristians s’han apiadat dels moribunds, han atès els miserablesi marginats, han acollit els pelegrins i els emigrants. Moltes personeshan lluitat contínuament per la pau i són persones de Església, encaraque reconegui els falls perquè vulguem o no tots en tenim i en tindrem,però això no ens ha de desanimar al contrari, ens ha de donar forces pertirar endavant a pesar de tots els pesars. Des del silenci dels monestirs,en època de barbàrie, es va salvar la cultura grecollatina, i es va esten-dre per tot Europa la idea que el treball –“ora et labora”- no és una con-demna d’esclaus, com en l’antiga Roma, sinó una activitat que dignifical’home i edifica el món. Ara desitjaries que la parròquia o la comunitaton estàs vivint la teva fe, donés segell d’identitat a la teva iniciativa. Per-què neix del teus sentiments cristians. Però t’has trobat que molts delsteus col·laboradors no ho creuen necessari. Quan jo era petit, al meupoble, teníem el Centre Catequístic de Sant Miquel, on es feia un “cineparroquial” els diumenges capvespre i quasi cada setmana una obra tea-tral. Hi havia la revista de la parròquia, catequesi per als infants, l’es-coltisme, el bar i els futbolins del centre, etc. algunes de aquellesactivitats encara avui estan en actiu. Per a un catòlic d’abans tot haviad’estar dins l’Església o beneït per l’Església.

Però moltes iniciatives d’avui en favor de la dignitat de l’home sor-geixen en àmbits purament laics. Això és un gran avanç de la societat. Il’Església, que no és una ONG, impulsa els cristians a ser en el món.Per transformar-lo. Col·laborant amb els qui creuen, amb els qui no cre-uen, i amb aquesta majoria d’indecisos que manté la memòria cristiana, esperant el clic de l’encesa, el bé de l’home és, alhora, la mesura de lacredibilitat d’una religió i de l’honestedat d’una descreença.

Per exemple, es tracta de fer bones obres i fer una Eucaristia alegre,optimista, on tots estiguem pendents de les necessitats del món que ensrodeja.

De fer un periodisme o un radiofonisme ben fets i compromesosamb la veritat, que no de fer una mala premsa i una pèssima ràdio catò-liques. De fer política i economia amb honradesa, més que no de fer-seabundants pòsters sobre tot d’aquells partits que tenen més poder ad-quisitiu, perquè aquesta mena de propaganda, saben perfectament queavui molta gent és mou desgraciadament per tot allò que li entre pelsulls, i no pensen hem allò que més honrat, just i que més convé a la so-cietat. La càrrega de valors que els cristians poden aportar al món ve va-lidada per una experiència de segles i per un axioma: la causa de l’homeés la causa de Crist. El cristià, al costat de tot home, i com tot home ; peròamb una exigència més alta, perquè creu que tot el que fa té un pes d’e-ternitat , ha d’intentar fer-ho tot bé en tots els àmbits: educació, família,mitjans de comunicació, comerç, arts, literatura, oficis diversos..., fins itot des d’una vida oculta. En la definició que l’apòstol Pere fa de Jesúsel dia de Pentecosta: “ va passar fent el bé, perquè el Pare era amb ell “trobem el que s’hauria d’esperar de tot ésser humà: que passés pel mónfent el bé.

En aquest dia de Pentecosta en que aquest any ha coincidit enles eleccions generals, tot creient està obligat a pregar a Jesús perquètots els polítics siguin del partit que sigui enmig de aquesta greu crisique estaiem patint , siguin eficaços i fels col·laboradors de la societat,sobre tot per les persones que més ho estant necessitant.

Un desig sincer per a tots d’una Pentecosta en pau i germanor.Amen cadascú de nosaltres puguem deixar un record de honradesa

i d’una vida viscuda amb justícia, germanor, alegria, benestar i pau.Andreu Genestar Sabater

Pentecosta d’una persona inquietaopinió

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

Albergínies dins un cócXaparem les albergínies de per llarg i les bullirem amb aigua i saluns 20 minuts. Les traurem de l'olla i les deixarem escórrer. Quansiguim tebes les buidarem amb una cullera anant alerta de no rom-pre les barquetes.

Dins un tià de terra farem un sofregit amb un parell de cebes, unpebre verd, dues tomàtigues grosses i quatre grans d'all tot ben pi-cadet. Quan el sofregit sigui confitant-se hi afegirem mig quilo decarn picada de porc i vedella. Deixareu que es ben sofregeixi i quansigui boni llest davallarem el foc i hi afegirem la polpa de les al-bergínies, un pols de pebre negre, una molla de pa banyada amb lleti un ou batut. Ho ben mesclarem i ho farem sofregir uns cinc mi-nutets a foc ben dolç fins que la pasta quedi lligadeta i apagaremel foc.

Omplirem les barquetes d'albergínia amb aquesta pasta i per da-munt hi posarem pa ratllat mesclat amb all i julivert picats. Hoben regarem d'oli d'oliva i ho enfornarem 20 minuts.

Després que hagin ben reposat i refredat podrem omplir-ne els cócs.

S'anunciava que la representació de l'obr de Pemán,"El Divino impaciente" seria representada finalment alTeatre Salesià i no al Pati de Santa Clara com s'haviaprevist inicialment, per motius tècnics del muntatge.L'obra l'havia de dirigir José Delfín Serra i comptavaamb la participació de la Capella Davídica.Mestre Bartomeu Galmés havia d'oferir un concert

de piano acompanyat del violinista belga Eugen Prokopels dies 4, 5 i 6 de juny sota l'organització de JoventutsMusicals.La UAAAASS havia celebrat les seves noces d'Or

amb un gran programa d'actes on hi havia la peregrina-ció al Santuari de la Mare de Déu del Toro, el partit defútbol entre El Rayo i el Casino 17 de Gener, la Fira dela Producció Industrial, Artística i Artesana de Ciutade-lla, així com els actes litúrgics dedicats a Maria Auxi-liadora i Sant Joan Bosco.

El Iris 25 de maigde 1962

31

• Que la ministra de Foment no farà cas ales peticions del Govern balear i pujarà les taxesaèries als aeroports de les Illes.• Que les agències de viatge ja no puguin avan-

çar bitllets d'avio per als malalts que han d'anar a SonEspases perquè el govern no els hi paga el que deu, ien canvi sí que hi ha doblers per a pagar cada set-mana els viatges dels diputats menorquins al Parla-ment balear.• Que un diputat al Parlament Balear cobri 60.100euros anuals més dietes, i es facin retallades en sanitat,educació i llengua.• Que la manca de vols hagi provocat un dels pitjorsmesos de maig que es recorden.• Que el sector de lloguer de cotxes auguri una malatemporada.

• Que ja s'hagin acabat les obres del desviament deFerreries.• Que Mónica Pons Morales hagi estat elegida presidentadel corredors d'assegurances d'Espanya.• Que els partits regionalistes s'hagin unit i demanin una

tarifa única de 30 euros en els vols entre illes.• Que els polítics del Parlament i del Govern es podrien davallarel sou.• Que divendres que ve s'aprovarà el servei públic per als volsentre Menorca i Madrid.• La presentació de l'Iris de Sant Joan a Mallorca.• Que el batle de Ciutadella asseguri que primer pujarà impostosabans d'acomiadar treballadors.• Els 25 anys de l'Agrupació Musical Ciutadella.

Dites i refranys...- Per Sant Joan, a sa platja Gran.

PARENÒSTIC DEL MESDE MAIG DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,44 i es va pondre a les 20,39 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,18 i es pondrà a les 21,06 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 6 lluna plena en Escorpí.Dia 12 lluna minvant en Aquari.Dia 20 lluna nova en Bessons.Dia 28 lluna creixent en Verge.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Heu de llevar els xupons dels rosers, i convé que aneu alertaamb el poll i altres insectes que parasiten les flors i les perjudi-quen. Heu de sulfatar i ensofrar els ceps.Pel que fa al bestiar i animals, heu de vacunar les cries i ne-

tejar a fons i desinfectar estables, solls, colomars i gàbies de co-nills.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que el conserge del Cercle Artístic ha decidit no posar “barra”exterior per Sant Joan i obrir l’establiment al públic.• Que els diputats al Parlament balear són dels que més cobren al'Estat espanyol. 61.600 euros front als 31.800 de Cantabria, els42.000 de la Comunitat Valenciana o els 59.000 de Madrid.• Que, mentre els polítics del Parlament han vist com el seu poderadquisitiu s'incrementava un 3% des de 2009, els treballadors iautònoms de les Illes hem vist com el nostre poder adquisitiu habaixat un 9%.• Que hi ha molt poca demanda de places d’escola en castellà. AMenorca, l’escola que n’ha rebudes més, n’ha rebudes 7. • Que les protestes juvenils contra la política lingüística hagin tro-bat nous arguments amb les retallades de serveis aplicades per lesadministracions públiques.• Que el director insular de l’Estat, Antoni Juaneda, ha rebut bas-tantes crítiques positives pel seu comportament ahir amb els jovesmanifestants de la plaça Miranda.• Que el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha demanat alMinisteri que manténgui les dues seus de Menorca, la de Maó i lade Ciutadella, encara que les unifiqui en un sol partit judicial.• Que dimarts que ve, dia 29, a les 20 hores, el batlle de Ciutade-lla ha convocat una reunió a l’Ajuntament amb tots els santjoanersque vulguin col.laborar en fer passadís al Pla.

Ens demanam...• Quants santjoaners es presentaran voluntaris per a fer passadísal Pla?• Hi haurà més bars que seguiran l’aplaudit exemple del CercleArtístic i no posaran barra exterior per Sant Joan?• Modificarà algú el sentit dels aparcaments de davant el CanalSalat, pintats en sentit contrari al de la circulació? • Fins quan els malalts de Menorca ens haurem de pagar el des-plaçament per anar al metge a Palma? • Fins quan ens haurem d’indignar amb la classe política baleardavant la manca de solidaritat que demostra amb el seu poble?• Reaccionaran qualque dia o seguiran sords i muts, parant la màcada final de mes?

Divendres dia 25, Maria Magdalena, Gregori.Dissabte dia 26, Paulí, Prisca.Diumenge dia 27, CINCOGEMA.Dilluns dia 28, Just, Eladi.Dimarts dia 29, Eleuteri, Alexandre.Dimecres dia 30, Trinitat, Ferran.Dijous dia 31, Visitació, Petronela.