Is cts. SETMANARI SOCIALISTA A ni n i s t i a CRÓNICA ... · on es consumien les víctimes del...

4
Any legón - li.^Epoca N¿;38j; DiMabte 19 JuliolJdO »24 Is cts. SETMANARI SOCIALISTA Í Fins als mateixos qué tenen l'ànima de lacai els és impos- sible servir a dos senyors. Redacció: Fi, 11. - BARCELONA A ni n i s t i a L'amnistia és la millor prova d'un govern veritablement demò- crata. Tots els polítics que han governat de cara al poble i pel po- ble han concedit una ampla amnistia comprenguent, entre altres tots els delictes polítics i socials. Una amnistia és, com si digués- sim, la flor justiciera de la intel·ligència. El poble, per ésser una obra de justícia, no agraeix mai una amnistia; l'amnistia no és cap perdó, és donar el que s'ha de donar. Els que la concedeixen ho saben abastament. Arreu trobem que en pujar al poder els homes que venen de la multitud i treballen pel seu país, no pel propi profit, fan com a pri- mera cosa l'obra de justícia: amnistiar els perseguits per una idea professada amb noblesa o per l'equivocació d'un moment. Els la- boristes anglesos alliberaren nombrosos condemnats que feia temps i temps que s'arrossegaven pels penals; l'amnistiar el lieder Índic Gandhi, castigat per atemptar la «integritat de l'imperi», ho- me obertament contrari a tots els governs britànics, és l'acte més bell que pot fer un partit. Herriot i els socialistes francesos aca- ben de concedir una amnistia veritablement lloable, si bé conside- rem una equivocació dels companys francesos el no haver-li donat més amplitud, la que sol·licitava el comunista rossellonès Marty. Els soviets russos obriren de bat a bat tots els presiris i presons on es consumien les víctimes del cruel Zar. Els governs socialistes de Dinamarca i Noruega també han començat la seva feina per l'amnistia, i si no ha estat àmplia és per la senzilla raó que a aquells països nòrdics no n'hi ha necessitat. No veureu mai, en canvi, un govern reaccionari concedint una amnistia així. Tot el més donen una amnistia migrada. I és que el poder reaccionari, o governa pel seu interès o si governa de bona fe, cosa ben poc corrent, governa pel capitalisme i contra el poble, í les idees generoses els són adverses i les consideren pernicioses i destructives. Quan veiérem que s'anunciava el decret d'amnistia que ara és el tema del dia, a casa nostra, quedàrem estupefactes. Era possi- ble? Si; fou una realitat. No podem negar que el decret del Direc- tori ha concedit una amnistia àmplia. Com a cosa de justícia que és, no podem agrair-la. L'acceptem, vingui de qui vingui, perquè és acabar o alleugerir el patir d'uns companys, d'uns amics, d'uns homes d'ideals, o bé d'uns penedits. No creiem que, ara, haguem d'examinar el recent decret. Ja està prou comentat. Quina altra cosa és que l'amnistia donada per la democràcia] N'hi ha suficient en veure el temps passat des de que són al poder els que l'han concedida. El decret del Directori, de totes les maneres, queda un xic con- fús. En molts punts tenim incertituds i dubtes. I no solament nosal- tres, simples espectadors del que actualment passa, sinó també en- tre els executors de la justícia, que en diuen. Molts dels companys i amics presos per delictes polítics i socials a hores d'ara encara continuen a la presó sense saber si estan amnistiats o no; a altres, que tenen la certesa d'esser-ho, així ho fan creure tots els indicis, tampoc se'ls ha comunicat la seva llibertat. Només sabem de dos delictes que han estat amnistiats tots els processats: els expenedors de cocaïna i els processats per qüestions militars. Aquesta incertitud, però, és comprensible. Molts han estat am nistiats per a amnistiar els compresos en certs delictes. Sigui com sigui, el decret té una amplitud i l'acceptem, no com a perdó con- cedit, sinó com una cosa de justícia encara que fos inconscient. En alguns casos, sabem prescindir de la manca de sinceritat dels altres. Volem acabar aquestes ratlles repetint la felicitació al company Acher per haver estat indultat de la pena de mort. Ell és el primer que, com nosaltres, sap rebre com cal el seu indult. L'important és que se li ha llevat del damunt aquella espasa horrible, angoixosa» que amenaçava en matar-lo d'un moment a l'altre, que a estones li donava l'esperança de poguer gaudir la seva bella vida de joven- tut, de propagandista noble i d'artista. No preferia, com diuen amb evident mala fe, alguns periòdics de Madrid i «El Dia Grafi- co» de Barcelona, la mort a la reclusió perpètua; això no ho po- dia dir un home que té al davant un camí gloriós, un home con- cient de la seva condició. Ell està content de l'indult. Si està sub- jecte a una cadena perpètua, la nostra força no és pas gens des- preciable. El front únic obrer Al nostre article sobre aquest tema ha contestat «La Batalla» defensant la necessitat imme- diata que es portí a terme el propòsit. Nosaltres dedicarem els nos- tres esforços en la seva defen- sa, i per a que tingui la màxima eficàcia hem invitat a tots els capitostos del sindicalisme, del comunisme i del socialisme per a que exposin llur opinió, en el ben entès que els demanem so- solament aquells punts que po- den unir-nos a tots; pensar en les coses passades o tutores que podrien dividir-nos, ho entenem l una traïció. Que pensin aquells homes que per la seva capacitat donen el to a l'actuació obrera que és hora de recordar-se més 4e Pobra que els està encoma- nada que no pas de les seves ofenses personals. Pel front únic, endavantll Si les democràcies no adressen tots llurs es- forços contra les mali- fetes de la diplomàcia, no haurà passat una generació sense que el món es vegi arrossegat a una altra guerra grandiosa. E.-D. MOREL /:¿_lií:::r3L Aquest número ho possot per lo censura El mot històric de la reacció Hi ha u,n mot històric que els homes reaccionaris usen molt sovint per captar-se les simpa- ties del poble: democràcia. Aquest mot, al nostre concepte, és l'expressió genuïnament re- presentativa de les classes po- pulars, de la justícia popular, és a dir, la més alta representació de la llibertat de l'home. Con- creció feta d'una concepció ana- lítica a través dels segles, del progrés evolutiu de les idees i de les llibertats humanes, ha es- tat subvertit i capgirat de la se- va valor representativa i avui encara continua essent el mqt escullit i valiós de certs indivi- dus ,que de la democràcia en tan un joc de paraules innobles per a sostenir una concepció que mai no han sentida. Nosaltres, obrers «autèntics», que ens punyen totes k's impres- sions doloroses de la vida pràc- tica del treball, que som vícti- mes propiciatòries de totes les ignomínies d'una societat auto- cràtica en la qual totes les vio- lències arbitràries ens cauen damunt de les nostres espatlles, voldríem que aquest mot mag- nífic, que sentim al fons del nos- tre cor amb tota la passió d'un profond enamorat, voldríem, re- petim, enlairar-lo, ennoblir-lo. Voldríem que aquest mot emo- cionant, escarnit i vilipendiat pels trànsfugues i renegats del socialisme, fos la teiera que il- luminés els cervells dels humans per a conquerir les llibertats dels pobles, trepitjades cínicament pels calçats dels tirans. Un poble sense democràcia és un poble sense ànima, un po- ble que no viu, un poble amb l'opinió morta, és a dir, un po- ble que desapareix tràgicament entre les ruines, per la força d'una tempesta. I nosaltres volem viure, per- què estimem la democràcia. Nosaltres voldríem que el concepte d'aquest mot tan im- mens ressonés ben fort i el seu ressò arribés al cor de tots els homes. Què fora dels pobles si a la política dels dèspotes i dels poderosos la democràcia no hi interposes la seva acció noble i vivificadora? No confonguem la democrà- cia del poble amb la democràcia ramplona i escarnida que ser- veix sumissa el capitalisme, i cau damunt dels braços auto- crates de la reacció, com una concubina. La democràcia, si no és pel mateix triomf de la democràcia, no és democràcia. Democràcia vol dir justícia del poble, exer- cici de la sobirania del poble oprimit per l'imperialisme, mi- llorament de les classes popu- lar, igualtat de les lleis civils i polítiques regides per la volun- tat del poble; democràcia vol dir equitat, justícia i llibertat. Aquest mot, doncs, només per- tany a les classes que treballen, a aquells que en poden fer un bon ús. Tothom parla de democràcia, avui. Nosaltres, però, volem fer una distinció. Quan recordem la història dels partits socialistes d'Europa, d'abans de la guerra, ens bull d'indignació el nostre cor sentint parlar de democrà- cia a aquells homes que foren els seus assassins, als que no evitaren la matança de milions de germans nostres. Quan veiem als antics demòcrates al servei del capitalisme i de la reacció creiem que aquests far- sants s'han posat per barretina el mot democràcia. Quan veiem a homes de certa capacitat in- tel·lectual seguir les mateixes tàctiques del socialisme passat i encara parlen de áemocràcia i de socialisme, sentim un acla- parament i creiem que el mot encara continua subvertit. I és que nosaltres sentim aquest mot com el sent el veritable poble, amb el qual convivim la seva dolor; és que nosaltres sentim el fuet ignominiós del tirà. Quan pujà al poder Macdo- nald i el partit laborista anglès, des d'aquestes columnes de JUSTÍCIA SOCIAL dèiem en un article intitolai «La respon- sabilitat del moment», adreçant- nos a totes les tendències de l'obrerisme, que havia arribat l'hora de les esquerres del so- cialisme—per bé que el govern anglès signifiqui la dreta del so- cialisme. Avui, diem que és ar- ribada l'hora d'actuar pública- ment amb tota fermesa per tots els mitjans, per a conquerir les llibertats civils dels ciutadans, ignomjniosament vexades. Fixem els ulls a Rússia. Repe- tim el crit: «A les esquerres del socialisme revolucionari i amb el front únic del proletariat, o a la dreta i amb la reacció!» Cal, doncs, que els obrers de Cata- lunya formem el nostre partit de classe, netament oposat al reac- cionisme per mitjà d'una políti- ca violenta ben dirigida i coor- dinada. Formem el nostre partit i anem decidits a la lluita a rei- vindicar el mot democràcia, es- carnit vilment pels apostates del obrerisme. Com a homes de sentiments humans, ens repug- na el sentit de violència, l'odiem per exacrable, però com a ho- mes de idees nobles i de lluita en el socialisme i en la política (en el bon sentit de la 'política') donem tot el nostre cor amb co- ratge pels intereses del prole- tariat, pels mitjans qne calguin Per això hem volgut distingir la nostra democràcia de la dels que solament se'n anomenen. I així com certs demòcrates combateí- xen els fets de Rússia, el primer Estat proletari, nosaltres com- batem els enemics demòcrates de l'obrerisme pels fets esdevin- guts abans de la guerra, fets de traidoria al poble i al socia- lisme, • Francesc Gandia CRÓNICA HEBDOMADARIA Política internacional Abans de la Conferència de Londres Es fàcil d'imaginar l'entrevista que varen tenir en el Castell de Chequers el Primer ministre britànic, Macdonald, í el nou Presi- dent del Consell de França, Herriot. Tranquilla, cordial, optimista, degué ésser la conversa. Però sembla obvi que hi havia un que dictava o que insinuava vagament i un altre que, vagament també, assentia. Tot el món ho ha vist així. Vingué després la carta més especiosa de Sir Crowe a Herriot i la sorollosa alarma de tot el nacionalisme francès. Fou un mo- ment de neguit pel coratjós Herriot, però sortosament Macdonald ve a París i els papers canvien. Ara és l'altre que insinua i interro- ga i el primer és qui assenteix. Però en mig de les sinceres amabi- litats dels dos grans homes, queda clar que França i Gran Breta- nya veuen les coses de diferenta manera. \ La diligència, l'acert i l'oportunitat de Macdonald en aquesta | ocasió són indiscutibles. El que segueix amb atenció el curs d'a- quest problema tan immens com complicat, sap que Anglaterra do- mina la situació i que si allarga la mà a Franc«! ho fa en un doble sentit doblement beneficiós per a aquesta. França viu en un deliri tan funest com inevitable. El sol fet d'ésser fr.mcès eácursa la vista en matèria de fixació de termes per a la consagració de la desitjada pau. La Gran Bretanya està per damunt d'aquesta posició mesqui- na i per afinitat i per amor indubitable vol salvar la França. Podríem dir que França té l'obsessió deia pau escrita i Gran Bretanya segueix l'escola de la pau «operativa». Mentre aquesta després de la guerra va donar un cop d'ull a l'horitzó i va repen- ; dre la marxa, França viu el neguit de la seva «inseguretat» ila copdícia de unes reparacions que pels camins que segueix no,po- drà atènyer. Es evident que cada any es posa més a to i s'acomoda més a la realitat. L'augment de la doble dècima és un exemple. La victòria de les Esquerres és un altre exemple. Però no es cura del tot de un merriment que l'entrebanca i la consum. La Conferència de Londres té per objecte concertar un acord per a fer efectiu el dictamen dels tècnics. El plan britànic era anar de dret a la feina prescindint de textes antics i evidentment anti- quats i prescindint sobretot d'organismes que semblen creats per a dificultar l'aplicació del plan dels experts. En parlar d'això França s'esvera i es veu que Herriot, siguin les que siguin les se- ves idees personals — nosaltres tenim dret a ínterpretar-les com afines a les de Macdonald, — no s'atreveix pas a desafiar el pe- rill de liquidar la Comissió de Reparacions i ajustar els termes d« l'evacuació de la Ruhr. Després del vot de confianya del Senat, Herriot queda presoner de una tesi absurda. Poincaré va parlar quatre hores, però amb resultat. 246 vots, contra 18 ( varen pronunciar-se per una ordre del dia que cal reproduir-la per a que es vegi com aquesta quasi unanimitat va assolir-se en perjudici de la pau per la conciliació. Diu així : «Afirmem una vegada més que la França profundament unida a la causa de la pau, expressa la seva confiança en el Go- vern per a continuar, d'acord amb els aliats, l'excució del Tractat de Versailles, assegurant a la França les reparacions i la segure- tat.» Amb aquest vot especialíssim el Govern francès anirà a la Conferència de Londres. Bèlgica portarà un bagatge semblant. Itàlia hi farà, com sempre, un paper secundari. Seran la Gran Bre- tanya i les dominions britàniques les que estaran a l'altre pes de la balança i és molt possible que un incident qualsevol faci fracas- sar la Conferència. Però nosaltres tenim confiança en Macdonald i en Herriot i depositem en ells l'esperança de l'èxit final. Herriot no ignora que França està empenyada en un joc difícil i sap més bé que nosaltres que està a punt de jugar-se la darrera carta. O ara o mai! L'evolu- ció normal dels dos grans pobles — el francès i el britànic — ha fet que el problema de la pau definitiva arribés a plantejar-se en termes per tothom comprensibles. Tothom està d'acord en que França mereix garanties, en que les reparacions han de fer-se efectives i en que Alemanya no ha de quedar en una situació pri- vilegiada. Però tothom veu que s'ha d'evacuar la Ruhr i que no s'ha de donar excuses a Alemanya per a no complir. Poincaré diu que mercès a l'ocupació de la Ruhr i a la coacció exercida, Alemanya accepta el raport dels tècnics i ofereix el seu compliment. Nosaltres creiem el contrari. Si no s'hagués donat a Alemanya motius per a fomentar una política de defenïa i de na- cionalisme, la democràcia alemanya hauria rebut el raport dels experts com una arma poderosa per a imposar la justa i equitativa distribució de les cargues i el plan s'hauria seguit sense dificultats. Ara, la situació de Franca i de Gran Bretanya fan encara possible un arranjament eficaç i poderós. Si la Conferència de Londres fracassa — que no serai — la causa de França es perduda irremi- siblement. M. Serra i More t Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboració de tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig- nats en són responsables llurs autors En realitat, jo posaria com a únic precepte a tot home civilitzat el fer realment feliç durant sa vida quan menys a un ésser; de la mateixa ma- nera que hauria imposat per llei a tot terrassa plantar durant sa vida un arbre, si més no, en vista de la progressiva desaparició de boscos a Rússia. DOSTOIEWSKY Entre totes les més al- tes veritats, nosaltres sols devem explicar-ne aquelles que podran servir per bé del món. Les altres, devem re- captar-les a dins nos- tre; semblants a les dol- ces lluïssors d'un sol abscondít, elles expan- diran la llur claror da- munt de totes les nos- tres accions. GOETHE.

Transcript of Is cts. SETMANARI SOCIALISTA A ni n i s t i a CRÓNICA ... · on es consumien les víctimes del...

Page 1: Is cts. SETMANARI SOCIALISTA A ni n i s t i a CRÓNICA ... · on es consumien les víctimes del cruel Zar. ... tori ha concedit una amnistia àmplia. Com a cosa de justícia que és,

Any legón - li.̂ Epoca N¿;38j; DiMabte 19 JuliolJdO »24

Is cts. SETMANARI SOCIALISTA

Í Fins als mateixos qué tenenl'ànima de lacai els és impos-sible servir a dos senyors.

Redacció: Fi, 11. - BARCELONA

A ni n i s t i aL'amnistia és la millor prova d'un govern veritablement demò-

crata. Tots els polítics que han governat de cara al poble i pel po-ble han concedit una ampla amnistia comprenguent, entre altrestots els delictes polítics i socials. Una amnistia és, com si digués-sim, la flor justiciera de la intel·ligència.

El poble, per ésser una obra de justícia, no agraeix mai unaamnistia; l'amnistia no és cap perdó, és donar el que s'ha de donar.Els que la concedeixen ho saben abastament.

Arreu trobem que en pujar al poder els homes que venen de lamultitud i treballen pel seu país, no pel propi profit, fan com a pri-mera cosa l'obra de justícia: amnistiar els perseguits per una ideaprofessada amb noblesa o per l'equivocació d'un moment. Els la-boristes anglesos alliberaren nombrosos condemnats que feiatemps i temps que s'arrossegaven pels penals; l'amnistiar el liederÍndic Gandhi, castigat per atemptar la «integritat de l'imperi», ho-me obertament contrari a tots els governs britànics, és l'acte mésbell que pot fer un partit. Herriot i els socialistes francesos aca-ben de concedir una amnistia veritablement lloable, si bé conside-rem una equivocació dels companys francesos el no haver-li donatmés amplitud, la que sol·licitava el comunista rossellonès Marty.Els soviets russos obriren de bat a bat tots els presiris i presonson es consumien les víctimes del cruel Zar. Els governs socialistesde Dinamarca i Noruega també han començat la seva feina perl'amnistia, i si no ha estat àmplia és per la senzilla raó que aaquells països nòrdics no n'hi ha necessitat.

No veureu mai, en canvi, un govern reaccionari concedint unaamnistia així. Tot el més donen una amnistia migrada. I és que elpoder reaccionari, o governa pel seu interès o si governa de bonafe, cosa ben poc corrent, governa pel capitalisme i contra el poble,í les idees generoses els són adverses i les consideren perniciosesi destructives.

Quan veiérem que s'anunciava el decret d'amnistia que ara ésel tema del dia, a casa nostra, quedàrem estupefactes. Era possi-ble? Si; fou una realitat. No podem negar que el decret del Direc-tori ha concedit una amnistia àmplia. Com a cosa de justícia queés, no podem agrair-la. L'acceptem, vingui de qui vingui, perquèés acabar o alleugerir el patir d'uns companys, d'uns amics, d'unshomes d'ideals, o bé d'uns penedits.

No creiem que, ara, haguem d'examinar el recent decret. Ja estàprou comentat.

Quina altra cosa és que l'amnistia donada per la democràcia]N'hi ha suficient en veure el temps passat des de que són al poderels que l'han concedida.

El decret del Directori, de totes les maneres, queda un xic con-fús. En molts punts tenim incertituds i dubtes. I no solament nosal-tres, simples espectadors del que actualment passa, sinó també en-tre els executors de la justícia, que en diuen. Molts dels companysi amics presos per delictes polítics i socials a hores d'ara encaracontinuen a la presó sense saber si estan amnistiats o no; a altres,que tenen la certesa d'esser-ho, així ho fan creure tots els indicis,tampoc se'ls ha comunicat la seva llibertat. Només sabem de dosdelictes que han estat amnistiats tots els processats: els expenedorsde cocaïna i els processats per qüestions militars.

Aquesta incertitud, però, és comprensible. Molts han estat amnistiats per a amnistiar els compresos en certs delictes. Sigui comsigui, el decret té una amplitud i l'acceptem, no com a perdó con-cedit, sinó com una cosa de justícia encara que fos inconscient. Enalguns casos, sabem prescindir de la manca de sinceritat delsaltres.

Volem acabar aquestes ratlles repetint la felicitació al companyAcher per haver estat indultat de la pena de mort. Ell és el primerque, com nosaltres, sap rebre com cal el seu indult. L'important ésque se li ha llevat del damunt aquella espasa horrible, angoixosa»que amenaçava en matar-lo d'un moment a l'altre, que a estones lidonava l'esperança de poguer gaudir la seva bella vida de joven-tut, de propagandista noble i d'artista. No preferia, com diuenamb evident mala fe, alguns periòdics de Madrid i «El Dia Grafi-co» de Barcelona, la mort a la reclusió perpètua; això no ho po-dia dir un home que té al davant un camí gloriós, un home con-cient de la seva condició. Ell està content de l'indult. Si està sub-jecte a una cadena perpètua, la nostra força no és pas gens des-preciable.

El front únic obrerAl nostre article sobre aquest

tema ha contestat «La Batalla»defensant la necessitat imme-diata que es portí a terme elpropòsit.

Nosaltres dedicarem els nos-tres esforços en la seva defen-sa, i per a que tingui la màximaeficàcia hem invitat a tots elscapitostos del sindicalisme, delcomunisme i del socialisme pera que exposin llur opinió, en elben entès que els demanem so-solament aquells punts que po-den unir-nos a tots; pensar enles coses passades o tutores quepodrien dividir-nos, ho entenem

l

una traïció. Que pensin aquellshomes que per la seva capacitatdonen el to a l'actuació obreraque és hora de recordar-se més4e Pobra que els està encoma-nada que no pas de les sevesofenses personals.

Pel front únic, endavantll

Si les democràcies noadressen tots llurs es-forços contra les mali-fetes de la diplomàcia,no haurà passat unageneració sense que elmón es vegi arrossegata una altra guerragrandiosa.

E.-D. MOREL

/:¿_lií:::r3LAquest número ho possot per lo censura

El mot històric de la reaccióHi ha u,n mot històric que els

homes reaccionaris usen moltsovint per captar-se les simpa-ties del poble: democràcia.Aquest mot, al nostre concepte,és l'expressió genuïnament re-presentativa de les classes po-pulars, de la justícia popular, ésa dir, la més alta representacióde la llibertat de l'home. Con-creció feta d'una concepció ana-lítica a través dels segles, delprogrés evolutiu de les idees ide les llibertats humanes, ha es-tat subvertit i capgirat de la se-va valor representativa i avuiencara continua essent el mqtescullit i valiós de certs indivi-dus ,que de la democràcia en tanun joc de paraules innobles pera sostenir una concepció quemai no han sentida.

Nosaltres, obrers «autèntics»,que ens punyen totes k's impres-sions doloroses de la vida pràc-tica del treball, que som vícti-mes propiciatòries de totes lesignomínies d'una societat auto-cràtica en la qual totes les vio-lències arbitràries ens cauendamunt de les nostres espatlles,voldríem que aquest mot mag-nífic, que sentim al fons del nos-tre cor amb tota la passió d'unprofond enamorat, voldríem, re-petim, enlairar-lo, ennoblir-lo.Voldríem que aquest mot emo-cionant, escarnit i vilipendiatpels trànsfugues i renegats delsocialisme, fos la teiera que il-luminés els cervells dels humansper a conquerir les llibertats delspobles, trepitjades cínicamentpels calçats dels tirans.

Un poble sense democràciaés un poble sense ànima, un po-ble que no viu, un poble ambl'opinió morta, és a dir, un po-ble que desapareix tràgicamententre les ruines, per la forçad'una tempesta.

I nosaltres volem viure, per-què estimem la democràcia.

Nosaltres voldríem que elconcepte d'aquest mot tan im-mens ressonés ben fort i el seuressò arribés al cor de tots elshomes. Què fora dels pobles sia la política dels dèspotes i delspoderosos la democràcia no hiinterposes la seva acció noble ivivificadora?

No confonguem la democrà-cia del poble amb la democràciaramplona i escarnida que ser-veix sumissa el capitalisme, icau damunt dels braços auto-crates de la reacció, com unaconcubina.

La democràcia, si no és pelmateix triomf de la democràcia,no és democràcia. Democràciavol dir justícia del poble, exer-cici de la sobirania del pobleoprimit per l'imperialisme, mi-llorament de les classes popu-lar, igualtat de les lleis civils ipolítiques regides per la volun-tat del poble; democràcia voldir equitat, justícia i llibertat.Aquest mot, doncs, només per-tany a les classes que treballen,a aquells que en poden fer unbon ús.

Tothom parla de democràcia,avui. Nosaltres, però, volem feruna distinció. Quan recordem lahistòria dels partits socialistesd'Europa, d'abans de la guerra,ens bull d'indignació el nostrecor sentint parlar de democrà-cia a aquells homes que forenels seus assassins, als que noevitaren la matança de milionsde germans nostres. Quanveiem als antics demòcrates alservei del capitalisme i de lareacció creiem que aquests far-sants s'han posat per barretinael mot democràcia. Quan veiema homes de certa capacitat in-tel·lectual seguir les mateixestàctiques del socialisme passat iencara parlen de áemocràcia ide socialisme, sentim un acla-parament i creiem que el motencara continua subvertit. I ésque nosaltres sentim aquest motcom el sent el veritable poble,amb el qual convivim la sevadolor; és que nosaltres sentimel fuet ignominiós del tirà.

Quan pujà al poder Macdo-nald i el partit laborista anglès,des d'aquestes columnes deJUSTÍCIA SOCIAL dèiem enun article intitolai «La respon-sabilitat del moment», adreçant-nos a totes les tendències del'obrerisme, que havia arribatl'hora de les esquerres del so-cialisme—per bé que el governanglès signifiqui la dreta del so-cialisme. Avui, diem que és ar-ribada l'hora d'actuar pública-ment amb tota fermesa per totsels mitjans, per a conquerir lesllibertats civils dels ciutadans,ignomjniosament vexades.

Fixem els ulls a Rússia. Repe-tim el crit: «A les esquerres delsocialisme revolucionari i ambel front únic del proletariat, o ala dreta i amb la reacció!» Cal,doncs, que els obrers de Cata-lunya formem el nostre partit declasse, netament oposat al reac-cionisme per mitjà d'una políti-ca violenta ben dirigida i coor-dinada. Formem el nostre partiti anem decidits a la lluita a rei-vindicar el mot democràcia, es-carnit vilment pels apostates delobrerisme. Com a homes desentiments humans, ens repug-na el sentit de violència, l'odiemper exacrable, però com a ho-mes de idees nobles i de lluitaen el socialisme i en la política(en el bon sentit de la 'política')donem tot el nostre cor amb co-ratge pels intereses del prole-tariat, pels mitjans qne calguinPer això hem volgut distingir lanostra democràcia de la dels quesolament se'n anomenen. I aixícom certs demòcrates combateí-xen els fets de Rússia, el primerEstat proletari, nosaltres com-batem els enemics demòcratesde l'obrerisme pels fets esdevin-guts abans de la guerra, fets detraidoria al poble i al socia-lisme,

•

Francesc Gandia

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalAbans de la Conferència de LondresEs fàcil d'imaginar l'entrevista que varen tenir en el Castell de

Chequers el Primer ministre britànic, Macdonald, í el nou Presi-dent del Consell de França, Herriot. Tranquilla, cordial, optimista,degué ésser la conversa. Però sembla obvi que hi havia un quedictava o que insinuava vagament i un altre que, vagament també,assentia. Tot el món ho ha vist així.

Vingué després la carta més especiosa de Sir Crowe a Herrioti la sorollosa alarma de tot el nacionalisme francès. Fou un mo-ment de neguit pel coratjós Herriot, però sortosament Macdonaldve a París i els papers canvien. Ara és l'altre que insinua i interro-ga i el primer és qui assenteix. Però en mig de les sinceres amabi-litats dels dos grans homes, queda clar que França i Gran Breta-nya veuen les coses de diferenta manera. \

La diligència, l'acert i l'oportunitat de Macdonald en aquesta| ocasió són indiscutibles. El que segueix amb atenció el curs d'a-

quest problema tan immens com complicat, sap que Anglaterra do-mina la situació i que si allarga la mà a Franc«! ho fa en un doblesentit doblement beneficiós per a aquesta. França viu en un deliritan funest com inevitable. El sol fet d'ésser fr.mcès eácursa la vistaen matèria de fixació de termes per a la consagració de la desitjadapau. La Gran Bretanya està per damunt d'aquesta posició mesqui-na i per afinitat i per amor indubitable vol salvar la França.

Podríem dir que França té l'obsessió deia pau escrita i GranBretanya segueix l'escola de la pau «operativa». Mentre aquestadesprés de la guerra va donar un cop d'ull a l'horitzó i va repen-;dre la marxa, França viu el neguit de la seva «inseguretat» ilacopdícia de unes reparacions que pels camins que segueix no,po-drà atènyer. Es evident que cada any es posa més a to i s'acomodamés a la realitat. L'augment de la doble dècima és un exemple. Lavictòria de les Esquerres és un altre exemple. Però no es cura deltot de un merriment que l'entrebanca i la consum.

La Conferència de Londres té per objecte concertar un acordper a fer efectiu el dictamen dels tècnics. El plan britànic era anarde dret a la feina prescindint de textes antics i evidentment anti-quats i prescindint sobretot d'organismes que semblen creats pera dificultar l'aplicació del plan dels experts. En parlar d'aixòFrança s'esvera i es veu que Herriot, siguin les que siguin les se-ves idees personals — nosaltres tenim dret a ínterpretar-les comafines a les de Macdonald, — no s'atreveix pas a desafiar el pe-rill de liquidar la Comissió de Reparacions i ajustar els termes d«l'evacuació de la Ruhr.

Després del vot de confianya del Senat, Herriot queda presonerde una tesi absurda. Poincaré va parlar quatre hores, però ambresultat. 246 vots, contra 18( varen pronunciar-se per una ordredel dia que cal reproduir-la per a que es vegi com aquesta quasiunanimitat va assolir-se en perjudici de la pau per la conciliació.Diu així : «Afirmem una vegada més que la França profundamentunida a la causa de la pau, expressa la seva confiança en el Go-vern per a continuar, d'acord amb els aliats, l'excució del Tractatde Versailles, assegurant a la França les reparacions i la segure-tat.»

Amb aquest vot especialíssim el Govern francès anirà a laConferència de Londres. Bèlgica portarà un bagatge semblant.Itàlia hi farà, com sempre, un paper secundari. Seran la Gran Bre-tanya i les dominions britàniques les que estaran a l'altre pes dela balança i és molt possible que un incident qualsevol faci fracas-sar la Conferència.

Però nosaltres tenim confiança en Macdonald i en Herriot idepositem en ells l'esperança de l'èxit final. Herriot no ignora queFrança està empenyada en un joc difícil i sap més bé que nosaltresque està a punt de jugar-se la darrera carta. O ara o mai! L'evolu-ció normal dels dos grans pobles — el francès i el britànic — hafet que el problema de la pau definitiva arribés a plantejar-se entermes per tothom comprensibles. Tothom està d'acord en queFrança mereix garanties, en que les reparacions han de fer-seefectives i en que Alemanya no ha de quedar en una situació pri-vilegiada. Però tothom veu que s'ha d'evacuar la Ruhr i que nos'ha de donar excuses a Alemanya per a no complir.

Poincaré diu que mercès a l'ocupació de la Ruhr i a la coaccióexercida, Alemanya accepta el raport dels tècnics i ofereix el seucompliment. Nosaltres creiem el contrari. Si no s'hagués donat aAlemanya motius per a fomentar una política de defenïa i de na-cionalisme, la democràcia alemanya hauria rebut el raport delsexperts com una arma poderosa per a imposar la justa i equitativadistribució de les cargues i el plan s'hauria seguit sense dificultats.Ara, la situació de Franca i de Gran Bretanya fan encara possibleun arranjament eficaç i poderós. Si la Conferència de Londresfracassa — que no serai — la causa de França es perduda irremi-siblement.

M. Serra i More t

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors

En realitat, jo posariacom a únic precepte atot home civilitzat el ferrealment feliç durant savida quan menys a unésser; de la mateixa ma-nera que hauria imposatper llei a tot terrassaplantar durant sa vidaun arbre, si més no, envista de la progressivadesaparició de boscos a

Rússia.DOSTOIEWSKY

Entre totes les més al-tes veritats, nosaltressols devem explicar-neaquelles que podranservir per bé del món.Les altres, devem re-captar-les a dins nos-tre; semblants a les dol-ces lluïssors d'un solabscondít, elles expan-diran la llur claror da-munt de totes les nos-

tres accions.GOETHE.

Page 2: Is cts. SETMANARI SOCIALISTA A ni n i s t i a CRÓNICA ... · on es consumien les víctimes del cruel Zar. ... tori ha concedit una amnistia àmplia. Com a cosa de justícia que és,

2,-v J U S T I C I A SOICIAL I9¿t» Jollolída.lM4

Anti-galanteriaNosaltres sentim per la do-

na una devoció profonda. Nos-altres diem que d'ella el mónhumà n'ha fet carn d'injustíciareclamant-li els més alts deures,negtttod ,el* més Ínfims drets.N<A|l»JiPtats de. r°mai»s;me 1 ae llur supervivència, elcatolicisme, sentim per la dona,a mec del gran fervor de l'amorinfinita, quan és la mare o laesDusa nostra, un lleial compa-v;yvfeP& J* concedim tots els"iHBNr «oneedún a l'amic,

s els que volem per a nosal-

AouftW^là' d'igualtat fa queosaltres no adulem la dona,

qu« côiMHderetn la vella galan-lerit- cow ana cosa carrinclona;m« ttJCirM, com una cosa noci-va. Li guanteria és una ofensaa la dotte Í á la moral. La ga-lanteria és un intent d'engany;un eajMtfay quj fora vil sinó foskstúpM/t/'honie galant per con-diclo-'ilfmpr^oscil'Ta entre ésserridiculo1 ésser miserable. Enshem'àeosliHnat a veure a DonJuarí d'Una manera tràgica per-què 1« seva història l'han escritels Wôinér, el dia que les donesho facto ens farà riure.

La Manteria ha sigut una es-cusa-per a negar a la dona totacondkíé humana. L'home ga-lantfM«n^'la seva garlaría dedesèoteínat l'ha apedregada d'a-falag« al carrer i l'ha carregatamb les feines més vils, o queell considerava vils, a la llar, a laTidaf, Aquests homes que tot elsant diano fan altra cosa quelloar la bellesa de la dona, ésque a la dona no la veuen d'al-tra fajso que com a font deplacf, com a carn fina, satinada,on M esfonzen la seva lúbricaimaginació. Darrera el galante-jador de tothora hi ha un simid'erottáme desenfrenat.

El galant cavaller porta sem-pre d|nlré/ d'ell la bàrbara con-dició'd'eïs'cavallers de la bonaèpoca; dels cavallers de la lle-¡]endlfa€jdi«val, quan la damaho era lot, sol, guia, pensamentfervorosi tsperó en la batalla,tendresa en la pau. «Quan erainfant;üï inolts cops llegir i dir,que nmrtcó no podia pretendreveritaJM* dignitat i honor sense» star 4tslposai a servir incondi-cionalment a les bones dones»—diu el lavaller Ulric de Lich-lonstehl^Pwò en el poema me-di >val<leís Nibelungen se fac > ostar là pallissa que ¿1 nom 'nys al cavaller Sigfried pegà

1 1 mòlt noble princesa Krim-. t, l'i seva muller, per haver

:. s Bruntlda. «Molt he sentit,-i tl que he fet a Brunilda,—'i < Ha¿er—i a més, el meu

jr m'ha apallissat emb bas-ci rudesa per la meva xafar-ia.»e n'ha volgut fer de la dona

una cosa llastimosa, miserable;se n'ha volgut fer expansió d'unsexualisme maniàtic, d'un pen-sament morbós, on l'instint ge-nèsic és atiat per tots els vicis itotes les degeneracions. I ella,això és el més trist, amb mésfreqüència del que convenia haacceptat el baix paper que seli destinava i ha venit tota la se-va llibertat, tota la seva nignifí-cació, tot el seu ennoblimentmoral i espiritual per passarentre els homes com un afrodi-síac i sentir darrera el seu cla-tell el baf angoixós del sàtir.

Està clar; ella ha comprèsque així i només així podia re-presentar en el concurs humàun paper; solament aprofitantaquell moment d'ubriaguesa del'home, quan ha perdut tot con-trol la raó i només la luxúria elgoverna, podia fer valdré la se-va voluntat. I l'hem vista vestinti movent-se com un esca de pe-cat, polint-se per donar-se alplaer. I aquí ha estat el groserror, al capdevall ha vençut laprofessional en engrescar alshomes, la que ha sapigut con-centrar tots els seus pensamentscap a la sexualitat tot exacerba-da; i la voluntat i la llei d'aques-ta, entusiasmada en la seva pro-fessió, encoratjada pel seu èxit,ha sigut, no la vindicació delsdrets de la dona, no el rescaba-lar-se de les vexacions sofertes,sinó la vindicació de l'erotismemorbós, l'augment de nous ele-mtnts de perturbado sexual.

Antifeminisme, galanteria iprostitució són tres aspectes -di-ferents de la mateixa cosa.Obeeixen a la mateixa causa itanquen un cervell viciós d'onno se'n pot sortir sinó és alli-berant la dona. El galant ca-valler que tot refilant-se el bigo-ti lloa les belles dames peròsepulta la dona a la llar i lallar l'entén com una presó, nodeixa la bella clama per ell lloa-da més camí noble, altra missióaltiva, que la d'ésser una pro-fessional de la sexualitat; cartan sols aixís pot conseguir queel cavaller galant, dels bigotisrefilais, de la veu estentòria, delgest solemnial, tot arrosseguant-se als seus peus, brillant-li elsulls, despullat del llampant uni-forme, de la casaca cortisana odel smoking elegant, la lloi deveritat; sincerament li rendeixivasallatge.

No. Nosaltres no sentim lagalanteria, nosaltres no aixe-quem la '-.opa i enfaticamentbrindem per la dona. La donaper nosaltres no és una obsecióni un deliri; és una bona com-panyia com amiga, és una ten-dre devoció com a mare, és undolç fervor com a esposa.

Cot de Reddis

JSKOHEÍ1TAR1SOoaferèaeles d« la «Unió•oolalUta à« Catalunya»

L'Ateneu Obrer Cultural de Grano-i'<>!•«, preesflfutnt les seves tasquespel millprament de la cultura de lesr asses treballadores, ha organitzatuu gran fiole de conferències, encar-regant l*a qlnc primeres als nostrescompanys de la «Unió Socialista deCatalunya» £•/•«! Campala«, Crlstò-lor de Domeñe«,- Dr. F. Muntanya,Manuel Escorza 1 Dr. Emili Mira, elsquals desenrotllaran temes de caràc-ter politici locial o cultural. Oportu-nament anunciarem el programa.

La primera d'aquestes eonferèncicsanirà a carree del company Munta-nya, el qual parlarà de «La cultura dela don» a Catalunya».

Lei a|,tre*>«tnferèncifls, que segui-ran a aquestes cinc, serau també inUressaatísslBies 1 aniran a càrrec designificades personalitats de l'obrorls-me.

HomenatgeAbane d'ahir es celebrà a Cadaqués,

la magnifica vila de la nostre CostaBrava, un homenatge al poeta espa-nyol Edoardo Marquina. Han volgutcoronar l'èxit d» la seva darrera pro-ducció teatral, «El pohreclto carpin-tero», representat-lo a aquella vila,•n fou Inspirat l escrit.

Ua teatre d'aiguaBis artistes francesos Emile Gau-

d4ssart i Gustave Violet han projectaton neu teatre, ti qual donen el suggestiu nom de «teatre d'aigua». Será•un teatre de forma semicircular, al'aire lliure, en el qual l'escsna serà a1$ falso de l'antic teatre grec. Un pe-tit llac d'aigua «aparará l'esceaa dels

espectadors, els quals veuran l'espec-tacle d«s de nou llotges, consagradescada una d'elles a una de les Muses.A aquest teatre réduit de cabuda, «"hirepresentaran únicament las obresmés selectes del teatre antic 1 mo-dern, presentades amb tota propietat.

Bl projecte del «teatre d'aigua»,que el crítíc Eugène Marsan, anome-na «teatre de les Muses i del cel estelat, o millor eneara,deig Elements»,és veritablement una obra d'art.

TornadaHa tornat de Gaut el secretari de la

Federació Regional de Cooperativesde Catalunya i estimat company nos-tre, J. Duran i Guardia, que en repre-sentació de l'organització cooperatis-ta catalana va assistir a l'acte de lainauguració de l'Exposició Interna-cional de la Cooperació i Obres Socialsque a l'esmentada capital té lloc ac-tualment. Ha dirigit tarnbé la instal-litelo de les coopeaatives i obres so-cials de Catalunya que prenen parten l'Exposició.

Ei portaveu de la Federació Regio-nal de Cooperatives, «Acció Coopera-tila», seguirà publicant an llurs nú-meros la interessant ressenya que so-bre el gran certamen social de Gantva començar en el seu darrer númeroextraordinari.

Una lalolatlraDesprés d'una preparació molt la-

boriosa, els redactors de «La Publici-tat» han decidit la pròxima publica-ció de «La Revista de Catalunya».

No cal dir que la nova revista tin-drà el mateix esperit que el diari.

S'apujarà el paSembla que els bladßrs del Centre

no s'han entorat de l'actual crisi queestà travessant la nostra indústria,

Esqueixen de que el Govern prote-

Companys:El número vinent de JUSf ICIA SOCIAL estarà de-

dicat a la memòria de JEAN1 JAURÈS, la gran figuradel socialisme, vilment assassinat pels nacionalistes eldia 30 de juliol de 1914 per les seves campanyes pa-cifistes.

Contindrà aquest número de JUSTÍCIA SOCIAL:

El retrat de Jaurès - El seu darrer discursUn interessantíssim article pòstum delgran company sobre la pau - Pensamentsde Jaurès - Comentaris a l'home i a la: : seva obra - Biografia de Jaurès : :

Articles de: Serra i Moret, Josep Comaposa-da, Rafael Campalans, Manuel Escorza, Cris-tòfor de Domènec, Cot de Reddis i altres.

[oiw: [oven elIgualment que els altres números, valdrà 15 cèntims

El principi de les nacionalitats

Del Poble a l'EstatAmb una mica de reflexió,

que és la cosa més ben esmer-çada, podem esbrinar senseobrir els llibres, els mateixosfets, ço és, les lleis naturals co-negudes de tots temps. Les mésvelles dinasties egípcies conei-xien ja les relacions entre lagravetat i resistència tan bé comels nostres il·lustres arquitectes,i com a constructors potser noho foren d'originals en el fona-mental de la tècnica, malgratque amb les proporcions d'unart hieràtic desafiessin els se-.,gles víctoríosament. Què faranels nostres- arquitectes d'ara?Sense inventar res de nou, nopodran desafiar els segles, igairebé quan han volgut ésseroriginals ho han estat en perju-dici de l'estètica de la nostraciutat.

Però no volia pas parlar delsarquitectes, ni crec tampoc quetot estigui fet i dit sota el sòl.Cada individu, perquè d'altremanera ja no n'hi hauria, té lesseves coses pròpies que de vega-des fan riure molt í fins perdo-nar-li tot.Viure és perdonar, cosa que jahavia dit segurament algúngrec. Darrera de tot hi ha l'ho-me, al qual els seus coneixe-dors, amb aquella mica de refle-xió, li han trobat dues valors,corresponents a expressions fi-siològiques com el riure i elplorar, jjassantjper la cara de

geix massa les industries basques icatalanes, resultant això en greu por-judici dols seus interessos.

Uiu quo tot podria arreglar-se apu-jant el preu de la farina, i per tant,del pa.

Bella pensada la dels biaderà. Bellaocasió per apujar el pa. A-quí no espe-rem altra cosa.

Senyals del« tempiLa cajor apreta. Els senyors vau a

estiuejar a San Sebastian p a Sitges,platges de moda. Els rnig-senyorsvan a passar el diumenge a Garraf j aCastelldefsls, platges de mitja moda.Els pagesos cansats de fer de tais al'hivern, en aquest temps fan fer elpagès al senyor, i l'apreten tan compoden.

Vol aquesta patata, senyor? Paguintres pessetes.

Preu raonable. La calor té una mis-sió liquidadora.

Pero no és gol el pagès. Els mossostauabé apreten tan com poden. Segonsnoticie« d'última hora, aembla, noobstant, que han iniciat un cross-country cap al darrera. Ja veurem,ja veurem.

De totes maneres hi ha una cosaindiscutible, l és que ha arribat l'is-tiu.

Un «record»Amb motiu dols Jocs Olímpics tot-

hom parla de «records».La gent no es cansa de prodigar

elogis a l'iionia del món que corremés, al que neda més i al que «altamés.

Tenint en compte que tot són fun-cions més o menys fisiològiques, elssenyors del» Jocs Olímpics hauriend'instituir un premi a l'home quemonja més.

El senyor Francos Rodríguez po-

primes agres, i la immutabilitat,espill de la decisió. La serietat,corn a expresió fisiològica devegades fa riure. Dues valors,dèiem, que donen la tònica del'home segons guanyi l'una ol'ajtre o s'empatin: inèrcia i de-cisió. Aquesta lluita, pater pan-ton, que el malhumorat Hera-dit incorporava al devenir, no-saltres l'extenem de l'individual poble amb totes les reservesque imposa el criteri d'analogia.

La conciencia, ço és tot, la vi-da mateixa, única realitat enquant és conciencia, té la pro-pietat de determinar-se a si ma-teixa en sentits oposats —• lleistan velles com les arquitectòni-ques — per on s'avaloren rojos inegres, altruistes i egoistes, odii amor. La unitat sols ens ésasequible per la varietat; lesaigües tèrboles són una condi-ció indispensable per a conèixerles cristallines, í el vent calentdel Sàhara és la millor nociódel aura refrígerans. Doncs, entofà-conciencia hi ha els termesoposats condionants del conei-xement, que brollen i passencom la torrentada; és el devenirde la conciencia, conjunt de for-ces que abandonades a si ma-teixes sense assolir la unitat,constitueixen el contingut delsindividus i dels pobles deca-dents, fàcilment dominables, di-fícils però de governar si no ésper la força. La inauguracióse'ls emporta. Ço és el predo-mini de la inèrcia. L'altra valorde la conciencia és la decisió,reflexiva i voluntària per excel-lència, i predomina, unificant la

LA DECADENCIA DEL FEIXISMEEl feixisme va sorgir per a combatre la immoralitat i la cor-

rupció de la politica italiana.Avui el ministeri que presideix Mussolini s'aguanta mercèsals polítics acusats d'arruinar el pais. Les coses han canviat.

El Dictador italià ara ja només .combat els sectorsveritablement idealistes, com són els socialistes, els

republicans i els popularsQuè defensa, doncs, Mussolini en aquesta hora?

La burgesia en la seva encarnació més agressiva i repugnant.

Continuem avui la relació d'algunsactes realitzats pols camises negres,que demostren, ço q u e j a diguérem,que oi feixisme ara i sempre és la vio-lència.

Els feixistes amb la seva follia bar-bre han recorregut tota l'Itàlia. A totarreu hau deixat rastre del seu pas.La seva obra és una ruta fitada detombes. Atnb el foc i la sang deienque volien regenerar el país.

Els fets que donem compte a con-tinuació són exposats d'una maneraconcreta i dospullada de detalls, i hanestat recollits i publicats en formaque constitueixen una garantia de fi-delitat.

lleu's-aqui com se volia salvar unpoble.

N O V A R A . — H i minyó nomenat Lui-gi Brighenti uu diumenge va ¡maralball.

Quan es trobava a la sala, van pas-sarli avís que el demanaven u fora.

Qui el demanava?L'inteliç en passar la porta va cau-

re a trets de revòlver.LIVORNO.—Chiasso no pot sortir

do casa seva. Ea un vell paralític quees passa tot el dia aclofat a la sevacadira.

No obstant, i.'ls soldats de Mussoliniel matareu.

CUliTAROLO. -Uu vespre una ma-ro cercava el seu infant, Silvio Toda-to, perquè no sàvia on parava.

Lu pobre mare va trobar el cadavredol fill dintre d'una rasa.

Durant el dia els feixistes havienanat al poblo i havien fet feina.

TURIN. -On ós Lungo? '—Què li voleu dir? Jo soc son pare.

—Té doncs. Va per tu.¡ Kl pare de Lango va ésser mort.

BEIiNALDA. Una «expedició deeàstic».

tíls feixistes entren a la casa de Ga-lliteli que es troba al llit malalt. Elsfeixistes el fusollen allà mateix. Peròell no mor pas de moment, i pot aixe-car-se quan els assassins han sortit.Arrossegant-se arriba fins a casa dela ««va nmre, que d posa on son llit.

La turba, però, segueix el rastre dela sang, i oom qui caça una fera va acercar lo en son refugi. 1 el fa sortiral carrer, on mor apunyalat.

IMol.A.-El ciutadà Casalla Giu-seppe surt de la Cooperativa... Pelcamí troba dos feixistes que el condemnen a morti l'executen.

LKCCO. - • Francesco Carneroni, ésnu jove socialista que no amaga losseves opinions i porta un clavell roigal trau.

—Trèieu vos aquesta flor, li diuen.—No.I va morir.Molt exemplar, molt exemplar, pels

folk loristes/catalans. Diem pel nostrecompte.

BOARA POLESINI.—Parqué va mo-rir el socialista /urina en mans delsesbirros de Mussolini?

Mai no ho lian dit.Podriera encara continuar la llista

tràgica, però ens en abstenim. Elsnostres lectors resten ja assabentatsde quina eren els arguments delspartidaris de Mussolini.

Després de tot això què pot prete-nir treure la responsabilitat Moral del«duce» en l'assassinat de Matteotti?

torrentada, inhibin o fixant in-tensament les idees, apassiona-dament intel·lectual. Es la forçasubjectiva, interna.

Les lleis que cal tenir presentsper a construir-se la vida s'ar-relen en l'esmentada relació en-tre decisió i determinisme, aixícom les fonamentals de la ar-quitectura en l'ordre de la gra-vetat a la resistència; aquestesperò recercant pràctica i estèti-cament l'equilibri, i aquelles,naturalitzades en la vida, supo-sen la lluita i la desigualtat,l'hegemonia de la' decisió, ço és,el contrari del repòs de les mas-ses. La victòria.

Per on dels pobles neuròtics idelirants no pot enunciar-se el

I principi de les nacíonalitíits comj dels reflexius i decidits; no delsj que ploren o es posen ridicula-! ment seriosos, sinó dels immuta-

bles, pot predicar-se tal prin-cipi : «Tot poble, diríem, tédret a con$tituir-§,e en Estat, siés apte per a dominar la pròpiainèrcia».

Joan Planella

L'obra d'art és un recordd'amor.

PAUL AUDRA

i

dria representar Espanya. Seria undels raríssims homes d'aquest paísque podria fer úu bou paper onaquesta important matèria.

BI'senyor Francos Rodrigue/ és un«recordman». Ha assistit .durant laseva/vida a la friolera de 3,504 ban-quets d'homenatge i de commemora-ció de qualsevol cosa; en els que hapronunciat 2.9HÍ) brindis.

Entre els homenatjats s'hi compten:artistes, pagesos, anarquistes, acapa-radors, bisbes, ministres, còmics, re-formistes, monàrquics, republicans...Tota la gama.

Pels parlaments «ad-hoc», al se-nyor Francos Rodrigue/, és un gra-mòfon amt> un número infinit de pla-ques.

Però encara que el primer gastrò-nom de Espanya no vagi, per ara, alsJocs Olímpics, no deixar^ pas de re-bre, aviat una recompensa.

Aquesta recompensa, no cal dir-hoserà u u altre banquet. Així s'haacordat.

Ua llibre de versoi

Micer Josep Carner acaba de publi-car un llibre de versos. No cal, dirque són bons. Com a poeta, en Carnerés de lo millor que hi ha.

Ara, pel demés hem de dir qua,mentre aquí anem tirant com podemeu Carner es troba molt bé disfrutantd'un càrrec burocràtic pagat per l'es-tat espauyol.

Això no el priva, no obstant, quanparla del nostre pais, de dir que ésuna terra cofoia on només hi ha quepanxistes, arrossaires i barrilaires.

Qualsevol diria que allà on és eli lagent que menja bé i descansadameutfa versos, no pot criar panxa i te-nir una cara tan cofoia com una po-

1 ma madura.

Una frau« ien*« luportanolaEs del senyor Sans i Bohigas. No el

quo ós a Paris, sinó el de Barcelona.L'altre dia li deia un amic desespe-

rat: Senyor Sans, senyor Sans, elsmoros tiren.

Quu tirin tant com vulguin els mo-ros. Jo no me amilano.

El eomte de Balnt-Oermala

K u el Passeig de Gràcia.—Veus aquell cavaller de posat so-

lemne i joiós alhora que va dins aquelllaudó?

-Qui ésï—El comte de Saint-Germain.—Em sona el nom. Potser l'han fet

regidor fa poc temps?—No és regidor.—Però indubtablement un càrrec

important. He sentit parlar d'aquestsenyorjamb molta freqüència-1 el seuposat, no falla, és un posat d'homeeminent, d'home singular. A la Pla-ça de Sant Jaume s'en veuen moltsde senyors d'aquesta mena. Tots sónbarons, marquesos o comtes.

—Us equivoqueu.Blcomte de Saint-Germain és un comte apòcrif, «sevi,llano»

—Doncs ningú ho diria. Semblaautèntic.

•!• llogat«»Com deia el nostre bon amic Vilalta

Comes s'imposa que la questo delslloguers vingui regulada d'una mana-rà definitiva.

El H. D. sobre l'inquilinat que es vasostenint mercès a successives pròr-rogues, és en més d'un sentit perju-dicial pel llogater, que sempre had'estar amb l'iail al cor 1 uo té cap ga-rantia ni cap defensa.

Els «pobres propietaris» continuenjugant el paper d'atropellat».

L'altre dia vàrem sentir-ne un íjues'exclamava.

--A casa meva faig el que vull. Nohi lia d'haver altra llei que la que ami om sembli. Els propietaris som leavíctimes de l'Ajuntament i de l'Estatque ens carreguen d'impostos i ensimposen tota mena de restriccions enuna cosa tan sagrada corn és la pro-pietat. Es iguominiós que el dia queem passi pel cap no tingui el dretde tancar qualsevol dels meus pi-sos i dir al llogater: Ara si vols geu-re vés a la Plaça de Catalunya que ésmolt gran. Es que la casa és mera ono és meva?

La gent d'ordre són aixj.

Lei «bru de «sifoni»Uns quants amics 1 companys do

J. B. Acher estan preparant una ex-posició de les obres seves que tan denom li han dat. L'exposició serà veri-tablement interessanti contenint «Isprincipais dels seus dibuixos J cari-caturei.

Sabem que és molt esperada entreels nostres obrers 1 artistes. Avui po-dem dir que l'exposició es farà segu-rament a l'Ateneu Enciclopèdic Popu-lar i que potser serà Inaugurada din-tre aquest mateix mes.

Una conferència d«Orlitòf or de Domènech

El dia primer d'agost el companyCristòfor de Domènec donarà unaconferència a la Cooperativa «La Florde Maig». Tractarà el següent tema:«Cultura 1 Classicisme».

DetenelonM1

Dilluns d'aquesta setmana, a la nit,foren agafats els companys TiradoBenedí, Arlâudiz l Pomeraga, redac-tors de «La Batalla». S'ignora ela mo-tius de la detendo.

Page 3: Is cts. SETMANARI SOCIALISTA A ni n i s t i a CRÓNICA ... · on es consumien les víctimes del cruel Zar. ... tori ha concedit una amnistia àmplia. Com a cosa de justícia que és,

10d*Jallol4ê 1M4 J U S T I C I A S O C I A L

De París estantLa situació política

Vaga de flequersLa posició del Ministeri lie-

rriot no és pas de Ics més sòli-des. El «Bloc Nacional» va és-ser materialment esclafat en leseleccions del 11 de maig. perrenovar la «Cambra dels Dipu-tats»; però tenia molts baluarts,i des a'ells es defensa, aprofi-tant-se, per a una lluita més fà-cil, de la especial composiciódel nucli que sosté el Govern.

I en els dos mesos escoláisdes de la victòrid, els victorio-sos han tingut seriosos entre-bancs. Els hi va fallar l'elecciódel President de la República,primer; després la del Senat,que precisament va ésser atar-gada a un dels homes més re-presentatius del «Bloc Nacio-nal». Darrerament, l'actitud d'u-na bona part dels socialistes enla qüestió dels crèdits per a laRuhr, va posar en greu situacióal Govern. En efecte; un grosnucli de diputats socialistesacapdillats per Léon Blum, vanegar-se a votar els crèdits dereferència; i encara que PaulBoncour va remarcar que mal-grat ésser contraris a la ocupa-ció de la Ruhr, es devia apoiarel Govern en un assumpte queja estava previst, anava a que-dar el Ministeri en minoria, siel «Bloc Nacional» no haguéstemut les conseqüències que po-dien derivar-se'n. Perquè, real-ment, sí Herriot té dificultats,qualsevol altre que el succeísles tindria majors. Herriot hacaigut bé, com se sol dir. Parlaclar; és actiu i decidit, i aques-tes són qualitats desacostuma-des en els homes que assolei-xen les esferes governamentals.I encara un altra prova per re-fermar la nostra opinió: el triomfdel cèlebre Maginot, l'home queincitava a Millerand a establir aFrança una mena de mussoli-nisme que vá ésser elegit per apresidir la comissió de guerrade la Cambra, en oposició aBoncour,perquè alguns elementsde les esquerres—Ta votació erasecreta—varen votar-lo.

No cal dir com ens plauriaequivocamos, i que l'actual Mi-nisteri pogués implantar el seuprograma. Que encara que nosatisfà, ni de bon troç, les nos-tres aspiracions, no som pasnosaltres, a la manera dels Ca-chin, Marty i C.a, dels que no ad-meten lliuraments a compte delnostre ideari.

* * *

Hem tingut vaga de flequers,en aquests moments en francavia de solució. Però de l\statrudimentari de l'organització,de la poca unanimitat, en donaidea el fet que, pel consumidorque no llegeix els diaris, la vagaha passat completament des-apercebuda. Uns obrers demà •naven la supressió del treballde nit, l'augment dels jornals íel contracte del treball, í semblaque la solució serà a base dedonar als patrons una mena de-butlla per anar apujant el preudel pa automàticament, regint-se amb el que, en el mercat ofi-cial, assoleixi la farina. De ma-nera que, si això es porta a cap,així com ara es pregunta a quantestà la pesseta, el dollar, cadadimarts haurem de demanar aquant volen cobrar-nos el pa.

Aquesta vaga, i alguns altresfets constatats en el curt temps

que portem de vida parisenca—ta festd del Ir. de maig entre al-tres—ens ha donat la impressióque la organització obreradeixa moltíssim que desitjar, ihem sentit la vanitat de pensarque els proletaris francesos po-drien n pendre molt dels cata-lans, que, com es deia magnífi-inent en l'«Elogi de l'obrer» queva publicar JUSTÍCIA SOCIAL,han dut a cap en un curt espaiuna obra grandiosa, sí es miraendarrera i se'ls compara.

Aquí, segurament perquè du-rant la guerra tot va supeditar-se a la necessitat de guanyar-la,la situació dels obrers deixamolt que desitjar, i no està pasen relació amb el cost exorbi-tant de la vida. Però hi ha unconformisme, que fa que els ho-mes es consolin en el gran nom-bre de cafès i tabernes, deixantde pensar en millores i reivin-dicacions. Tot el més que fanés una mena de disminució derendiment de treball, però des-organitzada; tal que hom pensaque és fruit de temperament ode costum.

Té molta feina a fer el partiisocialista.

Rafael RamisParis 4 juliol 1924.

Lleneu PopularL'Ateneu Popular d'KstudU Socials,

el nostre Ateneu, prossegueix los se-ves tasques amb l'encert i la formosaàrab que les inicià. Com anunciaremdes d'aquestes pàgines, durant lestres darreres setmanes ban tingutlloc tres conferencies ben interes-sants i sugestivos que fan honor alsou ideari de cultura obrera i de ro-vnlucionismo.

A totes tres hi lia assistit un públicben nombrós, compost pel bo i millordols nostres treballadors. Les confe-rències ban estat tres èxits.

El dia 2 del nies que sorn, el doctorEmili Mira parlà, com ja diguérem,de «La vida instintiva». El dia 10 EnTirado Benedí tractà el tema «Mate-rialismo y idealismo en la lucha declases». Abana d'ahir, dia 17, Bn Fer-ran Cuito parlà de «Els factors de lacrisi febril a Catalunya».

La manca d'espai ens impossibilitaile ressenyar uvui, cum voldríem, lesconferències celebrades aquest mes al'Ateneu Popular d'Kstudis Socials.Prometem als nostres companys lec-tors fer-ho, així com de totes les al-tres conferències que s'hi celebrin.

La conferència, del Dr. Mira

En llenguatge planer i comprensi-ble, el company Emili Mira explicà,en la seva conferència «La vida ins-tintiva», com la pretesa oposició en-tre la vida Intel·lectual i la vida ins-tintiva era més il·lusòria que real Potdir-se que la nostra intel·ligència oncompte de dominar els instints, estroba el BOU servei. El procés en vir-tut del qual tA lloc aquesta supedita-ció s'anomena procés de racionalitza-ció i és potser l'element predominat icaracterístic en el pensament mo-dern. Posà diversos exemples pràcticsd'aquest procés i acabà dient que elsol fet de conèixer la seva existènciaja és un acte d'humlltat i a la vegadala millor defensa que pot lliurar-nosd'actuacions injustes.

Es tan essencial per al'amor la comprensiócom la passió.

ALFONS MASERAS

Moderna , poesia francesaUn jorn de glòria

(Barcelona 1918)I' ' '

Entre les arquitectures puixants.de la ramblarajauna grassa humanitat llatina,rica en pel, dents, anells, i sedes;infants de grossa testa,en la qual rutllen dos ulls oliososcom les bales en llur rodolament...Dones embrassades i magulladesomplenen les catedrals,on un Jesús jesuïta beneeix la neutralitat.La gent jove s'està en les tarrasses dels Cafèsespolçant-se les sabates amb un mocador de color.I mai cap morti...tot lo més, dintre mortuòries carretel·les Lluis XV, vernicades de

((blanc,algunes escurrialles de massa vida.Les famílies semblen raïms, %sota els vidres tebis del òmnibus;als balcons ,les moces es desarrollen àvides d'infantar;homes fermsamb els butxacons feixucs d'una moneda de canvi elevat,amaguen enormes digestionsdintre pantalons d'alpaca,sota les pianoles.El dins de les estacionsés una turba compacta com la dels ous d'arengada.Com oblidar, després d'això, l'estació dels Invàlids,els matins de gener,sota la pluja,llavors que un «metro» lívidrendia, a sanglots,a la manera de reumes,alguns oficials de complement que tossionl.,.

(Sevilla 1918)Don Juan

S'en va al Club Conservador.Porta botines amb tija de drap gris,una barba de cacic, un capell de Còrdova,ulls d'antracita amb butxaconets dessota.Per haver venut mules a l'armada americana,(les coixes dissimulades al centre del remat)duu bitllets de mil fins a la butxaca-revolveraiL'estàtua del Comendador que estava al cementiri,perteneix al més gran dels Seligmann Brothers,De bandai de cal Duc de Montpensier,a mitja nit, es flaira la flor de tarongina. *Les mules rellisquen i devegades cauenperquè les processons han esparramai cera pels paviments.El chauffeur te l'ordre d'evitarel Guadalquivir i sa humitat,car Don Juan te la próstata operada.Mentrestant, una gran dama amb,amb kimono,son índex enjoiellat amb una dent de llet,l'invita a pujar.Sobre un pedrís, dues beates penedides,s'ofereixen a netejar-li les sabates amb sos cabells.

Paul MorandTrad. J. (.'.-K.

Cornet duohétérodoxe £

La Fortuna

—Alegre vas pel món, amic,que no veus els altres.

— Ves a saber. Ara teniapressa.

—Interessant deu ésser ei mo-tiu.

—No. Potser només menjaréuna truita. I xerraré mica ambaquella ximpleta.

—Sempre assortat amb lesdones tu...

—Escolta: que cercaria aques-ta altra, que no fa ni tres diesem va dir: i si m'estimo la vida,és només perquè la meva, esti-ma la teva?

—Càsa't-hn Casa't-hi] No tin-dràs criatures] Què més vols?

—No t'entenc!—Quina manera de desassa-

borir la fortuna la vostra,—ladels afortunats] Un imbècil noho fa pitjor.

BRAND

Governar el seu paísamb la virtut i la capa-citat necessàries, és

, assemblar-se a l'estre-lla polar, que romanimmòbil al seu lloc,mentre que les altres

1 estrelles circulen en-torn d'ella i la prenen

per guia.KHOUNQ-FU-TSEU.

Puig Pujades, costumista!de Figueres

La prosa catalana és massapobre per a que no ens calguiassenyalar amb joia gairebé in-fantil l'aparició de l'obra ja as-saonana d'un escriptor excel-lentment ben dotat, més encarasi la seva aportació respon a ungenre i a un ambient poc con-reuat entre nosaltres.

Suara amb el seu primer lli-bre de prosa literària, «Tragè-dies de veïnat», el senyor PuigPujades—autor d'un documen-íadíssjm estudi biogràfic deNarcís Monturiol—ja ens reve-lava la seva trassa i el seu boninstint d'escriptor. Els que esti-mem la coneixença d'aquest em-pordanès extraordinari, l'home-^glosât per Xenius—que té unConstable a la seva cambraguarnida i eneimbellada de ma-ravelles d'art, com tota la casa;en. la lectura del llibre esmentatens semblava llegir les sevesagudes couseries, purificadespel cedaç d'una literatura a vol-tes no massa exigent. Ens figu-ràvem sempre el nostre caramic, el primer prestigi alhorade la intel·ligència i del comerç

I de la seva ciutat, en la tertúliadels bons companys força mésfederals que no pas ell, mentrecomentava, matitzant-la sovintamb la seva rialla càustica, ladarrera facècia del més gris o elmés fantàstic dels figuerencs—que de tot hi ha en aquella pon-derada ciutat.

Així, podríem dir que En PuigPujades ve a ésser una mena deEmili Vilanova de Figueres pas-sat pel segle XX. Cap meticu-lós historiaire podria mai refer

amb més exactitud la vida de la 'bella població, tota moderna i :arranxada, que basteix el més \confortable dels casinos per ba- itejar-lo pomposament amb el <nom de «Menestral».

Empro la simpàtica manera íque té d'esplicar-nos les cosesaquest escriptor, com si entconvidés a eixamplar la rotllanadels tertuliana; de la seva botiga,planerament, amb to de, confor-table xerrameca, el duu a un e*-ces de condecendència, ami tod'excessiva familiaritat a volteémassa fàcil, com si el nostre

Malgrat, però, que éïïi«B«s*'!llums» hagi procurat sàlvar/jfed'aquest perill amb narracicaw,tan cenyides com «M3ternua|v,escrita amb una segürètà't aDSo-luta o amb contes d'un agre-dplçhumaníssim com «Les dues ger-manes i la Metta» o «Aquarel·la»!—cal tenir present que En Pujg ,Pujades és fencara un aqüarel-lista ben distingit; malgrat, tro- ,bem encara més reeixit el,to ,magnífic de, grotesca pondera- '•ció amb que adés en assabenta-va de «El crim del carrer dePrimfilat» o satiritzava «L,a-Pas-sa» com aquell qui no hi toca.

Bell del carrer, sortada la ciu-tat que sap trobar un artista queen capeixi totalment el seu ericis .que sembli l'encarnació de lesseves excel·lents qualitats fins itòt—ai lasi—dels seus petits de¿

fectes. 'C. Pages de Climent

ParadoxaEl matrimoni

¡Quina parelleta més boaícal ¡Quèn'és d'hermós aquest quadre... ¡Mi-reu-los... Sembla que s'hagin escapatd'una targeta d'aquelles enllustrina-des que totes són fetes a París.

¿Què redlmoni 11 deu dir ell, el ga-lant?—millor dit: el Donzell—a caud'orella que ella fa com si es ruborit-zés i acota el cap avergonyida? Aneua aaber... Encara que la cosa no a'bovalgui veateix molt això de ruborit-zar-se. Fa mol diumenge.

I, ¿què hi fa al darrera d'ells aque-lla velluta amb mocador al cap i unaltre a les espatlles, ambdós, negres?¿De qui porta dol? Potser del seu ei-pós; potser del seu home... Potser detots dos. Aneu a saber... El cert ésque hi desentona molt aquella figuraallà al darrera. Serà una bruixa dis*-fressada de dona da bé? No; no és capbruixa. Es una dona vella, que proupena té ella d'esser-ne, que acompa-nya a lluir la filleta de ses entranyes;no per res, per fer callar el «què di-ran?», perquè la gent no murmuri 1en les ¿eves murmuracions no mal-meti el bou nom de la noia, i com que«vox pòpuli vox Dei»... Ees mèi queper això. Ja veieu que fins camina acertç, distància, i quan convé tancaels ulls, o els gira, segons calguin lescircunstancies.

Mentre la gent no murmuri 1 li pa-guin el «cine», a ella si que...

La parelleta formosa ja camina sola.Ell agafant-la a ella per la cintura,estrwnyent-la amorosament. Blla jas'hi abandona, ja sembla que no se'n

dongui tanta vergonya. La vella, lafigura antipàtica, el guardià, ja no hiés. Què ha passat?

lles: que un home que no ei potcasar, que té l'amor vedat, nu^jan-çant unes quantes pessetes, els hadonat llicència per a anar junts i feítots dos solets, ben lliurement, el queela vingués de gust. D'això en diuen«1 Sacrament del Matrimoni.

—Oh Paradox!,.. Tu ets Déu delsDens! ¡rei de r«i»! ¡Tu ets l'amo!

Ple d'unció m'agenollo als teu»peus.

J. Barmona

toÉfenie: íulloialiProsseguint la serà noble tasca per

l'ennobliment de la classe treballado-ra, l'dnitltut d'Alumnes 1 Bx-Alum-nes de la Escola del Treball» ha orga-nitüat un cicle de ConftrènciftQuU*'rals d'Estiu ple de temes interesian"tisïims. encomanat als homes mésprestigiosos de l'intel·lectualitat "Ca-talana.

Les primero« conferències bail tin-"gut lloc aquesta setmana,,am,b l'èxitmés franc.

Heus aquí el programa de les lli-çons assenyalades per la setmanapròxima. '

. Dia 22. — V. «Poesia Homèrica»,Conferenciant: En Carles Riba. '• '•''••

Dia 23. - yi. .«Filosofia de Kaatf.(Homenatge de l'Institut al élògflf ert -,el seu centenari). Conferenciant: KflJoan Crexells. . . .

Les conferències tenen lloc a, Jftï«-la de l'«4teneu Enciclopèdic Popu-lar» (Carme, 30) ga'lantmeuf'ßiCHäfcper aquesta entitat, començant pun-tual nien t a ros quarts de vuit a« fts

vetlla. , , A - ' • • , . - .Recomanem* als nostres amics la

freqüentació d'un curset on podrà irecullin fecundes ensenyaments.

Fulletons de JUSTICIA SOCIAL19 juliol 1B24

El col·leccionistaper

TRISTAN BERNARD

Tristan Bernard fs un dels es-criptors francesos contemporanismés coneguts del nostre poble,gràcies a ettar traduits al Catalàmolts dels seus contes i les sevesprincipals produccions teatrals.Humorista finíssim t agut, sónpoques les coses que s'han esca-pat de la seva sàtira. El seu estilplaner i senzill fa que les sevesobres(htiinanes malgrat la cruesa*suggestionin dr seguida el lector.Tristan Bernard és un dels ts~¡

criptors moderns que posseeixenamb més puresa i art la gràcial'humorisme.

Un mati d'abril, el meu amicLartilleur adoptà, un infant depocs mesos. Es trobava en lescondicions legals, no tinguentcap fill viu.

Després es digué: «Ara quetinc un fill adoptiu, no estaria béque tingués igualment un fill na-tural?» En va dir dos mots a unamodesta noia que coneixia, i ellali donà, quan va ésser el temps,un infant natural, que anà a re-conèixer a l'alcaldia.

Després del baptisme, enrtà acasa seva tot neguitós. «Tinc unfill adoptiu i un fill natural—esdigué—però no tinc cap filladulterí.»

«El'meu notari és casat?—esdigué al cap de poc.-—I si em fespresentar la seva muller?»

Dit i feti Aviat entaulà unesbones relacions amb la nota-riessa.

Un vespre, que sopava a casad'uns seus parents, després dela sopa, tingué un espant. «Re-déu!—es digué a ell mateix—notinc cap incestuós!» Justament liquedava una germana que nos'havia casat, i es pogué procu-rar, després d'alguns esforçosun fill perfectament incestuós

Ique no era per res adulterí.

Mentrestant, els puritans elcomençaren a veure de mal ull,

ÍILlavors digué; «Fem callar les

males llengües i prenem dona».Abans, però, es volgué asse-

gurar un fill legitimat. S'empren-gué, doncs, la seducció d'unaxicota ben acceptable, i no s'hicasà fins que no li havia donatun infantò que fou, segons elstermes de la llei, un fill legiti-mat. Després la va fer mare persegon cop, per tenir un fill pu-rament legitim.

Vivia en dolça pau, amb laseva companya, en una petitacasa de Neuílly. Al seu costatjugaven el fill adoptiu, el fill na-tural, el legitimat i el legítim;veia tot sovint l'adulterí, que ,lienviava la no'tariessa, així comGaspar, el fill incestuós, el quall'anomenava papà els dilluns,dimecres i dissabtes, i oncle elsaltres dies.

W{«artilleur no era pas ben bé

feliç, car la salut dels seus fillstot sovint li donava mal de cap.Va creure que una tràgica ma-laltia se li enduria el fill adop-tiu i li desfaria així la seva col-leccio.

Vivint en estat de matrimoni,no podria donar al món altracosa que fills legítims o adulté-rins, i per reemplaçar el seubastard no hauria tingtat altreremei que separar-se de la do-na (pels mitjans, sempre enutjo-sos, del divorci o de la mort).

En quant a la mort del filladoptiu, només de pensar-hi liera una pregona angoixa. Pertrobar-se novament en les con-dicions legals per a adoptar unaltre infant, li caldria de bonesa primeres suprimir tots els seusi recomençar la col·lecció.

IVPerò el cel el beneí.. L.n salut

deteseus, fills, va tornar i visquéen pau, talment com uu patriar-

ca, entre aquesta família de fa-rrigo-farrago.

Se'l trobava força pels car-rers, pels salons acadèmics iper les ambaixades, vantant-sede la seva petita família.

Un vespre, a un saló de fu-mar, Le Blafard, li digué ambun riure irònic:

—No és pas complerta, ja hosaps, la teva famosa col·lecció?Et falta un número import.

-rQuin?,diguesl-contestà Lar-tilleur amb un to un xic alarmat.

—Et manca—seguí l'altre—un fill pòstum.

Lartilleur s'extremí.—I, fixa't-hi bé—acabà freda-

ment Le Blafard—imagina't queet morís sobtadament sense dei-xar plena la teva dona, és desuposar que el fill pòstum man-carà sempre a la sèrie. Altra-ment, si la fecundes i et descui-des de morir, seràs pare de dosfills legítims. Un número doble;trista cosa per un col·leccio-nista!!

Lartilleur s'aixecà de cop ivolta. Anà al saló veí, on la$e-va muller xerrava passiblementamb dues dames de món, i ex-;clamà amb to imperatiu. . ' . ' .

-—Adela, tornem à casa, de-pressa!

Al cap de poc, ens assaben-tàrem .gue Lartilleur s'havia .fe-rit mortalment jugant amíríltlaarma de foc, de la qual haviaapretat imprudentment el galleta l'instant que tenia el canó en-íre les seves dents. Va deixardiversos fills de diferentes me-nes i l'esperança d'un fill pòs-tum.

La successió, amb uns heretistan distints, es perdé entre* elconjunt dels articles del Códic ila Justícia s'ho menjà tot.

La família de Lartilleur es tro-bava, doncs, sense recursos. Pe-rò ell havia previst aquesta difitcuitat; i llegà la col·lecció alsInfants Assistits del Departa-ment d el Sena. ..,.,

B, T., trad.

Page 4: Is cts. SETMANARI SOCIALISTA A ni n i s t i a CRÓNICA ... · on es consumien les víctimes del cruel Zar. ... tori ha concedit una amnistia àmplia. Com a cosa de justícia que és,

mtffiM 4 JPlTHJJtA g O O I A L 10 de Juliol 1884

r M. PROUSi VILA

u umii is a LIU(CANÇONS i POEMES)

Per comandes a lallibreria Bibliotheka,Llovera, 13. -- Reus.

Ui iiüií! (íiiíspiisal!Fem present als nostres

corresponsals que les li-quidacions deven practi-caries cada fi de mes. Alsnegligents que no ho efec-tuïn els girarem, carre-gant-los una pesseta perles despeses.

No admetem retorns depaper. Per això facturemels exemplars a 10 ets.

COOPERATIVADE CONSUM

C. A. de D. déì C. i de la I.ÍntiUt Obrera

QUEVIURES d. tot« .i«n*CAMISERIA

PERFUMERIAPANYERIA

X»p»rtlm«nt a Omlolll

P«r a tot* «Js «ocis del Centre

Als suscripto« de foraEl 1 manteniment d'un

periòdic com el nostr?comporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida de JUSTÍCIA SO-CIAL

Preguem a tots, viva-»nt, vulguin ajudar a

'Y de la nostra obra re-ant-nos Timport de les

fcripcions que s ' ensnen.

Treballador!Signes digne de la teva condì-4 humanalCom a home, t'ha« de sentir

.utadà i laborar amb el soda-41BC per l'adveniment d'nna

.»cittat millor.Com a productor, t'has d'a-

plegar dias les organitzacionsobrer«, i treballar pel millora-•ent iauBtdiat dels tens g«r-

Cada poble reivindicaper a sí, refusando alsaltres, el dret a la vio-lència, que és en sonconcepte «el Dret». Famig segle que la Forçasuperava al Dret. Avuidia és ben pitjor: laForça és el Dret. Ella

l'ha devorat.ROMAIN ROLLAND.

Prtuim luto« rEttuii! PillaC H A R L E S G I D EVersió castellana de J. Cardi!

Preu: l'50 Ptes,

irat-pniKti Sm Uii it UipentlmJ . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Aedo CooperatistaEncàrrecs: Aurora, 11 bis.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de ia premsa socia-

lista i obrerista?

La Conferència Internacionaldel Treball

Considerem <lo capital Intorta queels treballadors de Catalunya tinguinooneixement clar de les tasques iorientacions dels organismes creatsper a la regulació internacional deltreball. Apart de lus reivindicacionssconstants, la consolidació de les mi-llores obtingudes a base de pactes 1convencions entre ela pobles, és cosaque tot obrer conscient ha de conèi-xer i encoratjar anib totes les sevesforces. Per millor assabentar els nos-tres lectors d'aquest moviment dona-rem un breu dietari de la darreraConferència Internacional del Treballque, com les anteriors, s'ha celebrata Ginebra, sede de l'Oficina Interna-cional del Treball adscrita a la Socie-tat de les Nacions.

Abans direm que entro les delega-cions oficials obreres hi havia unaImmensa majoria pertauyeuts a laFederació Hindical Internacional deAmsterdam, c,o qu« prova el pes d'a-quest gran organisme cu les col·lec-(tivitats obreres dels distints països.Eren membres de la Federació els de-legats de l'Africa del Sud, Alemanya,Argentina, Àustria, Bèlgica, Canadà,Cuba, Estónia, França, Oran Breta-nya, Urècia, Hongria, ludia, Irlanda,Japó, Letóuia, Holanda, Espanya,Polònia, Rumania, Suècia i Suissa.

10 de juny.—Es constitueixen lesquatre grans Comissions encarrega-des dels punts principals de l'ordredel día. Igual que en l'anterior Con-ferència, se suscita la qüestió de l'ad-missió dels delegats obrers italiansdesignats pels sindicats feixistes. Elgrup obrer sosté que segons les esti-pulacions de l'Apartat XIII del Trac-tat de Versailles els sindicats mixtesdo patrons i obrers són una planta hí-brida que no té lloc en la Conferèn-cia. La Comissió de Proposicions pre-ga als obrers que acceptin els dele-gats italians i els designin per a lescomissions. Per unanimitat, ela obrersde tots el països, acorden no elegirels delegats Italians. EU quatro dele-gats obrers feixistes es retiren de laConferència.

19 de juny.—Los Comissions es re-uneixen i «studlou l'ordre del dia. Esdibuixeu les discrepàncies entre elsdiferents grups; guvernamental, pa-tronal i obrer. L'atur setmanal de ÎHbores en¡els í'orns de vidre és impug-nat pels patrons com a matèria ex-clusiva de la producció i separada dela regulació del treball. El grup obrerprepara una proposició relativa a l'a-plicació de la jornada de vuit liores aAlemanya en relació amb el proble-ma de les reparacions.

El grup obrer accepta la invitaciódels sindicats giuebrins de pendrepart a Pacte de protesta per l'assassi-nat de Matteotti. Hi parlen Jonhaux,do França, Mertens, de Bèlgica, iTom Moore, del Canadà.

20 i 21 de juny.—Continuen les co-missions elaborant dictàmens, fis dis-cuteix l'atur dels forns de vidre i eltreball nocturn 'a le» fleques,

28 de Juny.—Arriba a (iiuebra elministre del treball de Franca, M, Jus-tin Godard, par a pendre part en lesdeliberacions d« Ja Conferència. LaComissió corresponent ha emès dic-tamen «obre el treball de nit en lesfleques i pastisseries acordant la pro-1

hlbició durant set bores consecutives*que poden ésser de 11 del vespre a 6del matí o de 10 del vespre a les 5 delmati, segons les estacions.

Es reuneix la Conferència en sessióplenària per a començar l'examen dela memòria anyal de M. Albert Tho-mas. El grup obrer presenta a la Con-ferència dignes importants proposi-cions: la primera del delegat japonèsrelativa al ple reconeixement delsdrets sindicals. Demana una enques-'ta per part de l'Ofieiaa Internacionali que «s promogui acció a tots elspaïsas per * assegurar aquesta lliber-tat. La segona proposició és la relati-va a la jornada de ruit hores i diu:«La Conferència internacional d»lTreball, considerant que el contingutd«l raport delí experts i «1 gran nio-Tlment que s'ba produit «n tots elspaïios a favor de tea seves conclu-sions constitueixen un progrés capi-tal vers l'endagament de les qüestionspendents í l'establiment definitiu dela pau; considerant qu« és d'una im-porto ncia primordial que no «s pre-senti cap dificultat d'ordre social aentorpir la »èva realització; conside-rant qu« les condicions del treball ien particular la durada de la jornadadel treball no ban de sufrir alteració ique la prolongació de la jornada enun pais determinat constituiria unaamenaça en el c»mp de la concurrèn-cia internacional, prega al Conselld'Administració que interessi de la Co-missió de Reparacions que incloguil'aplicació de les condicions interna-

cionals í l i ^ t rebal l en el programa quèdefinitivament adopti.»

¿4 do juny Continueu els treballsd'estudi en les (¡omissions, (íodarti,ministre del Treball de França, feunes ilftchiraeinns molt explícites so-bre la imposició de la jornada de vuithores i diu que el contingut de lade,duració ministerial francesa cu aquestpunt era on cl tons un crit a la demo-cràcia alemanya per a que no es dei-xi arrebassar aquest dret que tantssacrifici» costa.

25 de juny.- Es discuteix eu prime-ra lectura el progeete de supressiódel treball de nits a les fleques i pas-tisseries i els patrons defenseu l'ex-,clussió dels petits industrials, al·le-gant que l'ApsrtatXllI del Tractat deVersailles no l'acuita a la Conferènciaper a regular el treball dels patrons.

2l> de juny .—-La qüestió do l'atur üeS24 hores setmanals dels forns de vi-dre ha quedat aplayada en virtut del'acceptació de les esmenes que basa-des en dificultats d'ordre economie itècnic impliquen una informació su-plementària i un exàmen ulterior. LaComissió d'atur forçós ha acabat elstreballs acordant per unanimitat Jaconvocado d'una assemblea interna-cional d'estadistes per a l'estudi do-cumentat del problema. L'acord invi-ta el director de l'Oficina Internacio-nal del Treball a prosseguir atnb elComitè econòmic de la Societat de losNacions la investigació i constataciódels factors de crisi, com el fuacio-nament del crèdit, inestabilitat gene-ral de preus, fluctuacions de canvia,etc. També reclama que el govoru decada país representat ala Conferènciaexpressi el respectiu punt d'ovir so-bre el problema i proposi remeis.

En la sesió plenària de la Conferen-cia, el director de l'Ofici na Interna-cional, Mr. Thomas, contesta el grannombro d'oradors que han discutit laseva Memòria anyal. Indica el quepot fer l'Oficina prop de la Comissiódo Reparacions per a mantenir l'equi-libri de les condicions de treball entreAlemanya i els demés països. Creuque és una nec«ssitat urgent la ratifl-flcació dels convellisi que aquest fo-ra el millor argument contra tot iu-tent de conculcado per part d'Ale-manya.

2T de j uny—La Comissió constituïdapor a estudiar els mitjans de desinfecció de les llanes, cuiros i pells per talde vèncer la propagació del carbun-clo termina els seus treballs desprésde nombroses sesions. Per 20 vots co«-tra 8 i una abstenció ba refusat laproposta d'adoptar el procediment an-glès de desinfecció. Una altra moció,aprobada amb els vots en contra delsdelegats britànics i noruegs, reconeixla impossibilitat de recomanar a laConferència mesures internacionalsper a combatre el carbuncle, mitjan-çant la desinfecció d'objectes manipu-lats. Ço que la Comissió presentarà ala Conferència serà un dictamen rela-tiu als mitjans de combatre la malal-tia per mitjà de la vacunació delsobrers.

La Comissió que ba de dictaminarrespecte a la igualtat de tracte daistreballadors estrangers i nacionals,víctimes d'accidents del treball haadobtat, amb el vot en contra del de-legat alemany, un projecte de con-venció en tres articles que estableixaquesta igualtat d« tracte. En altraresolució es preveu el cas de les em-preses que treballen temporalmente»un pajs *«tranger els treballadors deles quals sufreixen accidents. Els es-tats signataris d'aquesta convenció escomprometen a legislar sbbre la ma-tèria establint la reciprocitat de tracteen l'assistència als accidentats.

La sessió plenària de la Conferènciacontinua la discussió de la M«mòriadel director de l'Oficina Internacio-nal.

(Seguirà*)

Noves i documentsKHTATS UNITS.—Un* H«l í un re-

Onrg.

t . t 'M Cumbres legislatives de l'Estatdo.Nova Vori; varen promulgar U H M .llei prohibint l'emplen de dones encafòg i restaurants d«s de la una d« lanit a les sis del matí. El propietari deun restaurant de liuffalo ?a Interpo-sar recurs devant la Suprema Cort deJusticia do la Federació la qual badecidit que l'Estat de Nova York po-dia legislar sobre la matèria i que de-més havia legislat bé, car és convénient que la g-mit dormi de nit i node dies.

Malalt Il·lustre

Està malalt de gravetat el conegutlíder obrer, Samuel Uompers, presi-dent de la Federació Americana deTreballadors. Uompors té ja setantaquatre anys, ço que fa suposar queno podrà vèncer la malaltia.

HI SIA. El Congre« Comunista

La preparació dol XIII Congrés d«Partit Comunista ba donat lloc a unarecrndocència de persecucions veri-tablement aterradora. L'anomenada«depuració» del Partit es porta a tür-me por mitja d'empresonaments i do-

, portación» en grau .escala. El pànic•s'ha encolin;nat i són molts els queemigren abans de caure on man» dola terrible «txecu».

Les instruccions per al uouiena-moi)t de delegats al Congrès ha d'a-justar-se ¡i la pauta següent: «Vos nopodeu tenir opinió pròpia perquè es-timi voltats d'enemics. No discutiures 1 continuem units». Cal procurarque el delegat que es designi no si-gui estudiant car la majoria d'ells to-lien cl greu defecte de, pensar i »questés el pecat me» vil qu f t es pot come-tre a iíússia.

FRANC A.-Retorn al Socialism«i .Frossard, hotne'd'ingcui, de talent

l d'audàcia, va fugir del Socialisme,va entrar i sortir del comunisme i finalinont havia conseguit formar el«sefi partit». Això no el privava dodWgir un periòdic burgès titolai Pa-ris-Soir, jornal aferista de brillanthistòria.

Dies passats «1 partit de Frossardta reunir-se en Congrés. Els delegatsde provínciesj%persones de bona fe id'çspotit socialista, al veure's cou-(lemnats a 1 "esterilitat, varen pro-fiosas l'ingrés en bloc al Partit Socia-list« (S. F. de l'I. O.) cosa que Fros-sard va combatre aferrissadamentftindant-se en que els socialistes nosón prou revolucionaris.

Malgrat, l'argumentació coavinuentdo Frossard, uns do» mil afiliats alseu partit han decidit retornar al So-cialisme, entre ells els diputats Po-jiard, Barabant i Auray i preparenla publicació d'un manifest pro-unió.Si són admesos en la minoria parla-mentària socialista, aquesta passaràde 104 a 107 membres.

EGIPTE. - Atemptat eontra Zaglul

El President del Consell de Minis-tres egipci, el velj capdill nacionalis-ta, Xaglul Patxa, fou el dia 12 víctimad'un atemptat per part d'un jove es-tudiant de 20 anys que feia un meshavia retornat de Berlin. Les dificul-tats que Zaglul ha trobat per a resol-dre la qüestió del Sudan i que l'ha-vien decidit a lliurar la dimissió delSeu gabinet al rei ban augmentat en-cara més la seva popularitat, i eraprecisament quan el poble de El Cai-re li manifestava la Seva adhesió queel vell President fou ferit per les ba-les assassines. Sortosament les feri-des de /,atflhàl no són mortals 1 lesdarreres noves del seu estat són com-pletament satisfactòries,

MÈXIC.-EUeelon«

gncara que confiem poder donarnoves completes de les eleccions pre-sidencials i legislatives de Mèxic te-nim avui la satisfacció l'anunciar laelecció per a la més alta magistratu-ra de la República del cèlebre capdillsocialista Plutarco Elias Calles i d'u-

JA HA SORTIT EL PRIMER FULLET

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALEn vista de ï èxit assolit entre els nostres lectors, de la mag-

nifica prosa del gran Màxim Gorki COMPANY I, publica-da ta dues setmanes com a fulletó del nostre setmanari, la redac-ció ha cregut oportú fer un tiratge »part de la dita obra.

Amb COMPANY] de Màxim Gorki, doncs, inauguremles EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL.

les EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL, després de COM-PA N Yl de Màxim Gorki, publicarà altres obretes que anun-ciarem des d'aquestes pàgines.

COMPANY] de Màxim Gorki ha sortit »questa setmana.Amics, adquiriu el primer número de les EDICIONS\ DB JUSTÍ-

CIA SOCIAL.De venda-, als quioscs. Comandes: a la

Badia, de Rem. Preu: DEU CENTS.llibreria d'En Marçal

un ¡^'Mii lu Jori,i de dii· i i iülsil i · l l ' .- ir t i lliiborÍMli) inox ¡cit.

Cîilli js és un home de gran energiaque sabrà completar l'obra d«lM sensil·lustres predecessors Madero, Ca-rranza i (»bregón. Aquest està parti-cularment satisfet de l'elecaió del seupatrocinat, el general Calles.

ARGENTINA.-La bromata patrió-tica

Tothom coneix l'existència de la«Liga Patriótica», famós organismede jóvenes Men i de daines catequís-tiques" que quan encara el feixismeitalià duia bolquers, ja havia ensajatamb èxit l'aplicació de l'estaca i elmatonismo per a solucionar els con-flictes del treball i propagar-l'amor ala pàtria. Després de la cèlebre «se-mana da Enero» de 1911), la «Liga Pa-triòtica Argentina» va adquirir un talprestigi (¡uè els jueus russos ja nohagueren d'enyorar els progroms deOdessa, de Kiew i de Tifflis.Enla prò-pia Amèrica se'ls hi servien massa-cres i atropells en abundància.

Aquesta benemèrita entitat va ce-lebrar a ies darreries del mes de maigel V Congreso de Trabajadores. Tenimal davant una fotografia de l'assem-blea inaugural d'aquest Congrés. Da-ines encopetados, buròcrates, diplo-màtica/! policia formen tota la concu-rrència. No direm pas que hi hagues-sin d'haver brusss i espardenyes, pq-rò mitja dotzena Pobreros decorati-vos hi haurien escaigut. Al menysaquí se sol fer aiJíí: quan hi ha unaassemblea dedicada a las virtudes deltrabajo i a las grandezas patrias esbusquen tres o quatre obrers, se'ls hipaga un calçat baratet, sa'ls hi donacafè i puro i t'titti contenti.

lis veu però que In, «Liga PatriòticaArgentina» ós més expeditiva i noesté per macanas. Per a que disimu-los i comèdies? Què no va ve, també,sense treballadors? El cas és que aBuenos Aire», després del triomf elec-toral socialista, la «Liga» ha celebratel r Congreso de Trabajadores. Queconsti!

XILE.- VagUM «n 1933

Durant l'any 19a3 va haver-hi a Xi-le 41 vagues, afectant a 11.869 treba-lladors. Les vagues han durat en con-junt 587 dies ocasionant una pèrduade salaris equivalent a 7.103.905 pe-sos.

D'aquestes vagues, 11 l'oreu total-ment guanyades pels treballadors.10 foren perdudes i 14 acabades ambuna transacció p«r ahdues parts.

En 1922 hi havia hagut 1!» vaguesinteressant a ¡1272 treballadors i ambuna duració global de 212 dies. Xileós mi dels pocs països on no es mar-ca un descens entre els conflictos de1922 i 1923. Gairebé ha estat univer-sal la minva de conflictes del treballen el darrer any.

Quan l'aucell es desvet-llat per l'alba, tot el seuanhel no és pas absorbitper la recança del nodrí-ment. Ses ales, inlassa-bles, reponen a la cridadels cels. Sa gorja llen-ça cants de joia a la

llum nova.(També a nosaltres) lahumanitat nova • ens en-

via sa crida.Que nostre esperit res-pongui en sa pròpia llen-

gualRABINDRANATH TÀGORE

Quedant abolida la gran ideade la immortalitat, els homess'uneixen més estretament, per-què en el successiu constituei-xen el tot els uns pels altres.L'amor que dedicaven a Aquellque era la Immortalitat es de-canta vers l'Univers, vers elshomes, vers cada bri d'herba.

Descobreixen en la Natura-lesa fenòmens i misteris tais,que no havien pogut sospitarabans-, guaiten a la Naturalesaamb ulls nous, com l'amant a saestimada.

Es desperten i s'abracen unsamb alti es amb el cor disposata estimar perquè tenen la cons-ciència de que llurs ' dies sónbreus, i que això és tot el quequeda. (Diàleg de Versílof).

DOSTOIBWSKY

SKTMAiNAW SOCIALISTA

cTuftfciaJbcml2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

m del PI, 11, • BtRELOBAADMINISTRACIÓ:

Marcial Bjdía.LlowUl-AMREDACTORS i COI/LABORADOBS:

Gabriel lluir - Sirn f Moral. - li»; CIM-posali - llfons Mueras - Dr, UgiiM MiríCmlòtor di Domin«-C. Figes di CuminiJ. Hums i »Hit« - r. Emili Miri -1 PuigI firraler - Dr. Joipn Xirau - fiume 1.Cauls - "Dpi" - o»Nd limns - Dr. MuitmytFutir ïtUdtpiru - Subirti Minisi - NumiGiles - Biné lyr • Join gnomi - llfrii fa-llar! - Dr. Andrei, Oirijtro - Joup «Itirt SiliMiniti {inni - luto M.' Poi I Siili«

~J. tans i Mucidi • ifnl Campili« - te-sto M.° Tallada - Jun Montserrat - Emili Silila - ieri ûirga-F. Caiadas - Jisip M." diSucn-J. Run i Torroni • tail Ultimara Gi-uri - Dr. Come Holes - Ignasi Iglesias • locoCuinar! • Utili Data • Join Fronjosí -Diligililire • R. Ràfols Cimi - J. Francés - llimiCirdús-J, Durin i íoirdii-Puig Pirjtta-Joio Ors.

D,. JíHpJImorós-!),.!. Estolla imo.

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trlmeslre, 2'50 pies. - Mig any, 4'50 ptn.Un any, 8 pies.

Estranger:Mig any, í"75 pies.Un any, I0|50 ptes.

JUSTICIA SOCIAL és l'únic periòdicsocialista que es publica a Cata'lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRMU-VOS-HIpersonalment *a la redacció o al'administració, o bé trametentl'import de T abonament a l'admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postal, etc.

Portaveu de la Federació de Coo-peratives de Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAHEIX CADA QUINZENA

Suscripció anyal: 4 ptes.Retolo J «Distraili:

Aurora, 11 fili. • Cintai

Obrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-BASAIRES DE CATALUNYA»

Bs publica caita dissatte. 15 Ois.

lenHuili I flÉlolstmlo: Canten, lU."BÂBOELONA

C. FAGKS DE CLIMENT

Les Bruixesde Llers

(POEMA)

Pòrtic do Ventura OassolIl·lustracions de Salvador Dalí

_KDITOKIAL POLÍGLOTA^

üe venda a Rens:BIBLIOTHEK^, Llovera, IH.

Si ets conscient veuràsclarament el camí del tendeure:

• Com a home, has d'és»ser socialista.Com a obrer, sindicalista.

Q! Bèsties Un DO luiullal nu amHt no-meio de lli Uii eilat wisat w la: : tl·l lili : :

Imtv ítsmÊMftfmtrm. -P^na"MV ·*̂ ^»^»···ü"··" ^W^W


Herramientas y Sugerencias para un Ciberactivismo Eficaz (Amnistia Internacional)

Herramientas y Sugerencias para un Ciberactivismo Eficaz (Amnistia Internacional)

AMNISTIA TOTAL PER NADAL TOTS A CASA

AMNISTIA TOTAL PER NADAL TOTS A CASA

Revista Amnistia Internacional Nª 115

Revista Amnistia Internacional Nª 115

Els Drets Humans, carpeta didàctica. 1 Amnistia · 2008. 1. 22. · Els Drets Humans, carpeta didàctica. 3 La pena de mort 2 Amnistia Internacional La mort com a càstig Índex

Els Drets Humans, carpeta didàctica. 1 Amnistia · 2008. 1. 22. · Els Drets Humans, carpeta didàctica. 3 La pena de mort 2 Amnistia Internacional La mort com a càstig Índex

1995 - 2004 · INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE MATARÓ 1995-2004 ... mataroní/na segueix a l'entorn dels 124 litres que es consumien ja el 1995, dada que ens manté entre els valors

1995 - 2004 · INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE MATARÓ 1995-2004 ... mataroní/na segueix a l'entorn dels 124 litres que es consumien ja el 1995, dada que ens manté entre els valors

pm cat educadors rec - Amnesty International · 2 AMNISTIA INTERNACIONAL ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Amnistia Internacional ofereix aquest material didàctic amb l’objectiu d’apropar

pm cat educadors rec - Amnesty International · 2 AMNISTIA INTERNACIONAL ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Amnistia Internacional ofereix aquest material didàctic amb l’objectiu d’apropar

internacional 1984 · "Desenmascarados". Moscii atiadia: el contra Amnistia organi-los americanos, centros Federal sindi-americanos." por BBC, Mundiales, 1980. portaban del Namugongo,

internacional 1984 · "Desenmascarados". Moscii atiadia: el contra Amnistia organi-los americanos, centros Federal sindi-americanos." por BBC, Mundiales, 1980. portaban del Namugongo,

amnistia evolucion jurispru

amnistia evolucion jurispru

2018/19 3r ESO D - joomla.iesjosepmiquelguardia.orgjoomla.iesjosepmiquelguardia.org/files/3-DOSSIER... · La Conselleria d’Educació i Universitat ens ha concedit 13 grups d’ESO

2018/19 3r ESO D - joomla.iesjosepmiquelguardia.orgjoomla.iesjosepmiquelguardia.org/files/3-DOSSIER... · La Conselleria d’Educació i Universitat ens ha concedit 13 grups d’ESO

Grup d’Educadors Internacional … · 2019. 4. 23. · Amnistia Internacional Els Drets Humans, carpeta didàctica. 3 La tortura 5 Suggeriments didàctics La finalitat d’aquest

Grup d’Educadors Internacional … · 2019. 4. 23. · Amnistia Internacional Els Drets Humans, carpeta didàctica. 3 La tortura 5 Suggeriments didàctics La finalitat d’aquest

Exposicion amnistia

Exposicion amnistia

LEGANÉS 1936-1979 (II) DE LA SUMISIÓN A LA AMNISTIA

LEGANÉS 1936-1979 (II) DE LA SUMISIÓN A LA AMNISTIA

¿Cómo definir los derechos humanos? Amnistia+Internacional

¿Cómo definir los derechos humanos? Amnistia+Internacional

Ampliacion horarios amnistia fiscal

Ampliacion horarios amnistia fiscal

AJUTS I SUBVENCIONS CONCEDITS A ALTRES ......FINALITAT IMPORT CONCEDIT (€) 2015 G58774415 A. C. C. PERSONES DISCAPACITAT G/60100/23100/48901 1503001625 / 68 SUPORT ALS SERVEIS SOCIALS

AJUTS I SUBVENCIONS CONCEDITS A ALTRES ......FINALITAT IMPORT CONCEDIT (€) 2015 G58774415 A. C. C. PERSONES DISCAPACITAT G/60100/23100/48901 1503001625 / 68 SUPORT ALS SERVEIS SOCIALS

Premios amnistia internacional

Premios amnistia internacional

Ley de Amnistia 1977 País Vasco

Ley de Amnistia 1977 País Vasco

Defensa De Los Dh Amnistia

Defensa De Los Dh Amnistia

VICERECTORIA ACADEMICA - OFICINA DE ADMISIONES … amnistia reingreso.pdf · salazar mendivelso sara dayana biologia 3,9 sanchez aya lina fernanda biologia 49,4 santiago jose delgado

VICERECTORIA ACADEMICA - OFICINA DE ADMISIONES … amnistia reingreso.pdf · salazar mendivelso sara dayana biologia 3,9 sanchez aya lina fernanda biologia 49,4 santiago jose delgado

I. Índex...viatge en un autobús pintat de colors psicodèlics. Consumien drogues públicament i van incitar molts joves a consumir-ne. Per alguns era una nova experiència; per a

I. Índex...viatge en un autobús pintat de colors psicodèlics. Consumien drogues públicament i van incitar molts joves a consumir-ne. Per alguns era una nova experiència; per a