ISIDRE NONELL:Isidre Nonell i Monturiol (Barcelona, 30-11-1872 / 11-02-1911) fou un pintor i dibuixant català. És considerat com un dels artistes catalans més destacats del principi del segle XX i una figura bàsica del post-modernisme català.Els pares, Isidre Nonell i Torras d'Arenys de Mar i Àngela Monturiol i Francàs de Barcelona, tenien una petita però pròspera fàbrica de pastes de sopa a la seva casa al carrer barceloní de Sant Pere.Encara que el pare hagués volgut que el seu fill entrés al negoci familiar, li van donar suport així que poguès viure sense problemes.Nonell va demostrar inclinació pel dibuix i entre 1884 i 1892 va rebre una primera formació artística de la mà dels pintors Josep Mirabent, Gabriel Martínez Altés, on coincideix amb Xavier Nogués i on practica el seu talent pel dibuix de caricatures, i finalment Lluís Graner. Sembla que aquí és on desenvolupa el seu interès per al tema. El primer quadre anomenat El Pati, desaparegut durant la guerra civil.El 1891 presenta per primera vegada una obra seva en públic en la Primera Exposició General de Belles Arts de Barcelona on exhibeix una pintura amb el títol: Interior, quadre d'oli.Els cursos 1893–1894 i 1894–1895 assisteix junt amb Mir a l'Escola de Belles Arts de Barcelona on coneix a altres pintors com: Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana, Adrià Gual i Joaquim Sunyer, L'any 1894 Nonell s'estrena al diari La Vanguardia com a il·lustrador i iniciarà un període, fins l'any 1904, de col·laborBRESacions en diverses revistes i publicacions com L'Esquella de la Torratxa, Barcelona Cómica, Pèl & Ploma, Forma, Quatre Gats o Papitu.Entre els anys 1897 i 1900 Nonell fa dues llargues estades a París de més d'un any i mig cadascuna, durant les quals pren contacte amb la pintura francesa més moderna. A la seva tornada a Barcelona Nonell inicia la seva famosa sèrie de gitanes que mostra a la Sala Parés en dues exposicions el 1902 i 1903 amb un llenguatge absolutament nou i provocador per al públic i per a la crítica artística més conservadora. Sense abandonar del tot les seves figures comença a pintar bodegons, d'una gran austeritat compositiva i extraordinària riquesa cromàtica.La pintura de Nonell és una superació personal de l'Impressionisme, que ell encaminà cap a un expressionisme de creació pròpia i que es manifesta igualment en els seus extraordinaris dibuixos.L'11 de febrer de 1911 Nonell mor prematurament, a l'edat de 38 anys, víctima d'un tifus. Sobretot era pintor de gitanes.

OBRES:Arenys de Mar (1891)El patio (h. 1891)Al atardecer. Sant Martí de Provençals (1896)El puente (1897)Sacristán repartiendo limosna (1898)Pobres esperando la sopa (1899)Playa de Pekín (1901)Soledad (1902)Dolores (1903)Gitana joven (1903)Muchacha del vestido rojo (1910)Bodegón del arenque (1910).

Natura morta (1910)

Captaire a París (1897)

Arenys de mar (1891)