ISO 9001:2015 SGQ interpretació per a centres educatius

APLICACIÓ DE LA NORMA ISO 9001:2015 EN CENTRES EDUCATIUS

Pagina 1 de 134

INTERPRETACIÓ DE LA NORMA ISO 9001:2015

EN UN CENTRE EDUCATIU


Pagina 2 de 134

ÍNDEX:

0 INTRODUCCIÓ _________________________________________________________________ 4

1 LA GESTIÓ DE LA QUALITAT ALS CENTRES EDUCATIUS _________________________________ 6

1.1 El projecte de qualitat i millora contínua _______________________________________________ 9

1.2 La gestió de l’excel·lència (qualitat total) als centres educatius ____________________________ 15

2 LA GESTIÓ PER PROCESSOS _____________________________________________________ 19

2.1 Exemples de caracterització dels processos en un centre educatiu __________________________ 29

2.2 Els procediments del manual del servei _______________________________________________ 29

3. LA NORMA ISO 9001:205 DE SISTEMES DE GESTIÓ DE LA QUALITAT ____________________ 30

3.1 Resum dels requisits que determina la norma ISO 9001:2015 en l’aplicació als centres

educatius _____________________________________________________________________ 39

4 EL CONTEXT DE L’ORGANITZACIÓ ________________________________________________ 58

4.1 Comprendre l'organització i el seu context _____________________________________________ 58

4.2 Comprendre les necessitats i expectatives de les parts interessades ________________________ 58

4.3 Determinar l'abast del sistema de gestió de la qualitat ___________________________________ 59

4.4 Sistema de gestió de la qualitat i els seus processos _____________________________________ 63

5 LIDERATGE __________________________________________________________________ 66

5.1 Lideratge i compromís _____________________________________________________________ 66

5.2 Política _________________________________________________________________________ 68

5.3 Rols, responsabilitats i autoritats de l’organització ______________________________________ 69

6 PLANIFICACIÓ ________________________________________________________________ 70

6.1 Accions per fer front als riscos i oportunitats ____________________________________________ 70

6.2 Objectius de la qualitat i la planificació per assolir-los ___________________________________ 72

6.3 Planificació dels canvis _____________________________________________________________ 73

7 SUPORT _____________________________________________________________________ 74

7.1 Recursos ________________________________________________________________________ 74

7.2 Competència ___________________________________________________________________ 79


Pagina 3 de 134

7.3 Sensibilització o presa de consciència _________________________________________________ 80

7.4 Comunicació _____________________________________________________________________ 81

7.5 Informació documentada___________________________________________________________ 82

8 OPERACIONS _________________________________________________________________ 85

8.1 Planificació i control operacional ____________________________________________________ 85

8.2 Requisits per als productes i serveis ___________________________________________________ 86

8.3 Disseny i desenvolupament dels productes i serveis _____________________________________ 89

8.4 Control dels processos, productes i serveis proporcionats externament ______________________ 93

8.5 Producció i realització del servei _____________________________________________________ 96

8.6 Alliberament de productes i serveis __________________________________________________ 100

8.7 Control de les sortides no conformes _________________________________________________ 101

9 AVALUACIÓ DE LA REALITZACIÓ DEL PRODUCTE O SERVEI ______________________________ 102

9.1 Seguiment, mesura, anàlisi i avaluació _______________________________________________ 102

9.2 Auditoria interna ________________________________________________________________ 105

9.3 Revisió per la direcció ____________________________________________________________ 107

10 MILLORA __________________________________________________________________ 109

10.1 Generalitats ___________________________________________________________________ 109

10.2 No conformitats i accions correctives _______________________________________________ 110

10.3 Millora contínua ________________________________________________________________ 111

AUTORS _____________________________________________________________________ 111

COL·LABORADORS _____________________________________________________________ 112

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA _____________________________________________________ 112

ANNEXOS ____________________________________________________________________ 112


Pagina 4 de 134

0 INTRODUCCIÓ

Aquest llibre té l’objectiu d’ajudar als centres educatius que vulguin implementar un sistema de gestió de la qualitat com a filosofia de treball de l’organització dels seus processos.

La qualitat, entesa com l’acompliment dels requisits, pretén que qualsevol organització educativa que implementi aquesta metodologia de gestió, compleixi amb els compromisos establerts i comunicats a la comunitat a la qual proporciona el servei educatiu. Aquest servei, per tant, cal que compleixi amb es requisits explicitats per l’organització educativa, amb els requeriments d’aquesta norma internacional i, també, amb el compromís de satisfer les necessitats i expectatives educatives que els diferents grups d’interès implicats en l’ensenyament reclamen dels nostres centres del Servei Educatiu de Catalunya.

El llibre s’organitza en els apartats que contextualitzen el que s’entén per gestió de qualitat a l’ensenyament i el recorregut que es pot realitzar sota aquest paradigma. Aquests apartat són:

- justificació de la implementació de la gestió de la qualitat als centres educatius.

- una breu descripció del Projecte de Qualitat i Millora Continua, Unitat de treball de la DGFPIERE que proporciona ajut i assessorament als centres que desitgen implementar aquestes metodologies.

- una introducció al camí que es pot recórrer una vegada implementada la gestió bàsica de la qualitat.

- la gestió per processos com a eina fonamental de la gestió en els centres educatius.

- una interpretació del contingut de la norma de sistemes de gestió ISO1 9001:2015 i que fer per

implementar-la en els centres.

- un resum dels requisits que la norma ISO determina que s’han de complir.

- un llistat dels centres educatius públics del PQiMC2 que despleguen la norma tal com proposa el PQiMC.

- la relació de persones que directament o bé a través de les seves ensenyances i consells han col·laborat per fer realitat aquest document.

La nova norma de sistemes de gestió de qualitat ens presenta un model de gestió que ha avançat significativament en la línia que proposa el Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQiMC). Per exemple amb l’aposta definitiva per la gestió per processos, el compromís i responsabilitat de la direcció en l’organització i la gestió dels centres, la gestió estratègica, la gestió dels canvis, la gestió el coneixement, la gestió dels riscos de forma proactiva, la reducció dels requisits documentals, així com la determinació d’uns principis de la qualitat que guien una gestió d’acord amb uns valors que es relacionen clarament amb els nostres pressupòsits:

I. orientació al client, entès com l’alumnat i/o les famílies.

II. lideratge; entès com rol a assumir des de la direcció fins a l’empoderament de tots i cadascun dels agents implicats en l’ensenyament i aprenentatge.

III. la participació i compromís de les persones; entès com la construcció d’un sistema que requereix i necessita de la participació i compromís de totes les parts interessades.

IV. enfocament basat en processos; entès com a metodologia de gestió que distribueix el lideratge i busca permanentment la satisfacció de tots i cadascun dels que reben un servei o producte.

V. millora; entès com la recerca contínua de la millora dels processos i productes, i també del propi sistema de gestió. Cal entendre la innovació com un tipus de millora disruptiva o incremental.

VI. la presa de decisions basada en l'evidència; entès com la necessitat de tenir dades i informació

1 ISO acrònim en anglès de: International Standard Organization

2 PQiMC acrònim de: Projecte de Qualitat i Millora Continua


Pagina 5 de 134

tangible com a font primària de la pesa de decisions.

VII. gestió de les relacions, entès com la construcció de xarxes i comunitats per avançar amb tothom i la participació de tots els grups d’interès.

La gestió dels centres educatius del PQiMC és de qualitat perquè aplica sistemàticament l’anomenada roda de la qualitat o cercle de Deming

3: la PDCA

4, o procés de millora contínua que inclou la planificació del

servei, la seva realització d’acord amb el planificat, l’avaluació i aprenentatge i la recerca de la millora contínua dels seus resultats, tot això enfocat a aconseguir la satisfacció (o superar-la) de les necessitats i expectatives educatives (explícites i implícites) dels seus grups d’interès.

La gestió integral dels centres educatius és de qualitat i aspira a obtenir resultats excel·lents, la qual cosa vol dir que és de qualitat i equitativa en tant que té la voluntat d’assolir l’èxit de tot el seu alumnat. El model de gestió és democràtic, participatiu i responsable; i no se entén sense fer públics i transparents els seus compromisos i resultats, així com la col·laboració amb tots els grups d’interès, i la resta de centres educatius del sistema.

Aquesta recerca de l’excel·lència pot requerir, per tal de proporcionar ajut i guia als centres educatius, d’altres models de gestió encara més ambiciosos i exigents. És per això que aquest llibre introdueix un breu capítol dedicat al model d’excel·lència en la gestió de centres educatius anomenat e2cat. Aquest model basa la seva metodologia de treball en models d’excel·lència reconeguts internacionalment els quals apliquen el REDAR

5 i la gestió de tots els processos com a fonaments de la qualitat total en la gestió.

Hem intentat que el vocabulari s’adapti al context educatius, no obstant quan no ho hem aconseguit recomanem la consulta de la norma ISO 9000:2015, on s’expliciten i caracteritzen les paraules i expressions aquí utilitzades.

Per acabar aquesta introducció cal fer esment del concepte de sostenibilitat, habitualment associat a processos ambientals i que s’ha d’enfocar a qualsevol activitat de l’organització. No s’entén una acció que no contempli el llarg termini i que els recursos esmerçats no estiguin controlats sota principis d’eficàcia i eficiència, la qual cosa s’ha d’interpretar com l’acció d’actuar respectant el medi ambient, impactant positivament en la societat, així com dissenyar les accions de tal manera que es garanteixi la disponibilitat dels recursos per a la realització en el futur.

Els autors desitgem que aquest document pugui ser d’utilitzat per a qualsevol centre que vulgui implementar la norma ISO 9001, o bé que vulgui avançar en la gestió de qualitat.

Com no pot ser d’una altra manera, alguns dels pressupòsits aquí expressats caducaran amb el temps, alguns potser que molt ràpidament, en altres casos no haurem encertat amb la millor fórmula per respondre als requisits de la norma. La gestió del canvi i la flexibilitat, alhora que la consistència dels models que s’implementin en el futur, han de ser referents que permetin obtenir uns resultats escolars excel·lents, per tal que les escoles i mestres mantinguin el valor que hores d’ara la societat els hi reconeix.

Els autors.

3 Matemàtic i estadístic nord-americà al qual s’atribueix la lògica del cicle PDCA: https://en.wikipedia.org/wiki/W._Edwards_Deming [En línia] [Consultat en juliol 2015]. 4 PDCA, acrònim de: planificar, fer, avaluar i millorar; el seu significat en anglès seria plan, do, check i act.

5 REDAR acrònim de: resultats, enfocaments, desplegaments, avaluació i revisió.

https://en.wikipedia.org/wiki/W._Edwards_Deming


Pagina 6 de 134

1 LA GESTIÓ DE LA QUALITAT ALS CENTRES EDUCATIUS

La gestió dels centres educatius és complexa. Tot i que en principi no ho sembli, la quantitat de processos, procediments, lleis i normes de referència que cal tenir en compte és realment extensa, a més que com tothom sap canvia freqüentment.

El nucli de la gestió dels centres educatius és la realització de cursos de formació. Aquests cursos podrien ser un “producte” convenientment dissenyat, empaquetat i ofert a l’alumnat, però no és així.

Tan important, o més, que els cursos que s’ofereixen, són els serveis educatius i l’acompanyament de les persones –alumnat- que reben el servei que els centres realitzen. És en l’adequada combinació d’objectius, continguts, metodologies, recursos, temporització i els agents directament implicats: alumnat, professorat i famílies, que proporcionen, entre d’altres, el marc pedagògic que ha d’ajudar a què es produeixi amb èxit el fet educatiu. A més, els centres ofereixen serveis complementaris que encara afegeixen més dificultat a la gestió, com per exemple: activitats complementàries i extraescolars, servei de transport i menjador, etc.

La societat, a través dels seus representants i institucions, demana al sistema educatiu un seguit de finalitats que podríem resumir en què cal proporcionar coneixements, valors i normes de tal manera que prepari a l’alumnat per desplegar el seu màxim potencial en la nostra societat al llarg de la vida. Un objectiu ambiciós, complex i canviant dels quals els centres educatius en tenen molta responsabilitat.

Amb tot l’anterior sembla lògic pensar que cal ajudar als centres a assolir els seus objectius. El nostre és ajudar a implementar sistemes de gestió que estiguin en condicions de garantir que, si fan el que han de fer, finalment arribin a què la majoria de l’alumnat assoleixi les competències previstes en cadascuna de les diferents etapes educatives.

Com s’ha avançat anteriorment la qualitat en un centre educatiu l’hauríem de veure com una institució que compleix amb l’encàrrec que si li ha fet i els compromisos que ha adquirit: la concreció dels currículums, la realització d’activitats, la utilització correcta d’equipaments; unes instal·lacions, ambient de treball i organització idònies per assolir els resultats educatius.

Una vegada que tenint definit el què fem, per a què i per a qui treballem en les escoles, ens resta concretar com ho farem i qins recursos necessitarem. Controlar la qualitat de tots i cadascun dels elements d’entrada que aportem si fem un bon disseny del sistema de gestió serà clau per assolir els resultats esperats. Malgrat l’anterior cal monitoritzar la realització del servei i els resultats finals per tal de tenir camp de maniobra en cas que es produeixin desviacions sobre el planificat.

Per que hem vist al paràgraf anterior la gestió de qualitat es fonamenta bàsicament en fer un bon disseny i planificació dels processos del centre. Quan això no és així necessitem de moltes accions de control que sobrecarreguen al sistema de gestió i a les persones, per això cal que treballem per tal de reduir-les i poder centrar-nos en les àrees més estratègiques.

A modo de resum del que tindrem l’oportunitat de descriure en detall més endavant, podríem concretar les següents accions del sistema de gestió de la qualitat que afecten a un centre educatiu:

1 Planificar

D’acord amb el que proposa la Llei d’Educació de Catalunya i el seu desplegament, planificar les etapes educatives i cursos d’acord amb la contextualització que fa el centre en el seu Projecte Educatiu, en el curt i llarg termini, amb unes normes d’organització i funcionament, i una planificació anual que concreta la temporització de les accions educatives i els objectius anuals.

2 Fer

Realitzar el servei educatiu del procés d’ensenyament i aprenentatge, des de l’acollida inicial fins l’avaluació i qualificació final.


Pagina 7 de 134

3 Avaluar i aprendre

Analitzar les accions realitzades, els objectius assolits i les diferencies respecte del planificat inicialment. Conèixer la satisfacció dels diferents grups d’interès amb el servei realitzat i els canvis en base a les oportunitats i riscos que el centre hauria d’abordar.

Actualitzar, si escau, el Projecte Educatiu del centre i l’estratègia per assolir-lo.

4 Actuar

Realitzar el redisseny del sistema de gestió per tal d’incorporar, en la següent planificació anual del servei eductiu, els aprenentatges organitzacionals i els nous objectius estratègics que requereix l’assoliment del previst al Projecte Educatiu.

Amb les eines de la qualitat ajudarem a què totes i cadascunes d’aquestes fases organitzades convenientment per processos, puguin estar en condicions de garantir la final satisfacció de l’alumnat, famílies, professorat, empreses, institucions i d’altres parts interessades en l’educació.

El marc de referència que utilitzarem serà el de la norma ISO 9001:2015, un conjunt de propostes i requisits ordenats per tal de proporcionar guia a les organitzacions que desitgen implementar sistemes de gestió de qualitat.


Pagina 8 de 134

En la versió actualitzada de la norma ISO 9001:2015 es troben ordenades les seqüències del cicle PDCA. En la següent imatge podem observar el contingut que incorpora la norma i, en un color diferents, els subapartats nous o bé que més modificacions sobre l’anterior podrem trobar.

En el moment de l’edició d’aquest llibre, la norma preveu una temporització per tal que els diferents centres educatius vagin implementant els nous requisits sense que els seus sistemes perdin l’acreditació per l’entitat certificadora corresponent.

La previsió és que els centres del PQiMC estaran en disposició de certificar-se amb la nova norma en març de 2016 i, a partir de març del 2017, totes les noves certificacions s’hauran de realitzar d’acord amb l’estàndard previst per a la norma del 2015, quedant invalidats tots els actuals certificats a partir de setembre / octubre de 2018.


Pagina 9 de 134

1.1 El projecte de qualitat i millora contínua

El Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQiMC) per a la millora de la qualitat dels centres educatius, impulsat per la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, està regulat per l’Ordre EDU/432/2006, de 30 d'agost i les corresponents resolucions anuals.

El Projecte té com a referència la recomanació que estableix el Marc de Referència Europeu aprovada per el Parlament Europeu i el Consell, de 18 de juny de 2009 i el Reial Decret 1147/2011, de 30 de juliol, d’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu on s’estableix el Marc de Referència de la Garantia de la Qualitat en la Formació Professional del Sistema Educatiu. A partir d’ara també s’haurà de tenir en compte com la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, desplega i fa propostes sobre el Títol V. de Qualitat del sistema de formació i qualificació professionals.

L’objectiu del PQiMC és proporcionar servei als centres participants per tal de millorar els resultats educatius, satisfer a les parts implicades en l'ensenyament, augmentar la seva confiança en el sistema educatiu, desplegar sistemes de gestió de qualitat total i afavorir la creativitat, la millora contínua, la innovació i la sostenibilitat dels centres.

Els principis sota els quals està emmarcada l’actuació són: acomplir amb el definit en les lleis i normes educatives, els objectius de la direcció del Projecte i les necessitats detectades per les direccions del centres educatius.

La política del PQiMC està enfocada a ajudar als centres educatius de Catalunya a assolir, de manera sostenible, resultats educatius excel·lents.

El PQiMC fonamenta la seva actuació en proporcionar, a les direccions del centres educatius, suport formatiu, organitzatiu i assessorament per a la millora contínua dels seus sistemes de gestió, d'acord amb els referents internacionals vigents.

Els criteris que suporten el desenvolupament del Projecte són: definir els resultats excel·lents que es pretenen assolir, dissenyar el Pla d'actuació d'acord amb aquesta Política, realitzar les accions programades, avaluar contínuament el desplegament i resultats assolits, i millorar les noves accions en base a l'aprenentatge de l'experiència, la creativitat i la innovació.

Els valors que guien l'actuació són: l'equitat en el suport que donem als centres, la responsabilitat en l'objectiu d'assolir la nostra missió, el respecte a la diversitat d'interessos, la tolerància envers els diferents ritmes de treball, la integritat de la nostra actuació i el compromís en la recerca de la nostra visió de servei a la societat, del present i del futur.

El PQiMC es desenvolupa a través de cursos i seminaris específics, de jornades d’intercanvi d’experiències i, sobretot, de l’agrupació dels centres en xarxes de treball, organitzades en nivells, amb l’objectiu de donar-se suport mútuament i compartir experiències, metodologies i noves eines de gestió i millora.

El Projecte de Qualitat i Millora Contínua s’organitza en dos programes diferenciats, el Programa d’Assegurament de la Qualitat i, el Programa d’Excel·lència en la Gestió:


Pagina 10 de 134

• El Programa d’Assegurament de la Qualitat té com a finalitat millorar els resultats educatius i la cohesió social en els centres educatius, així com garantir la confiança dels grups d’interès, mitjançant la implantació de sistemes de gestió de la qualitat en base a la norma ISO 9001.

• El Programa d’excel·lència té com a finalitat ajudar a assolir la millora en totes les àrees i processos dels centres educatius, a través de la implantació de sistemes de gestió de la qualitat total o d’excel·lència, en base al model europeu (EFQM), adaptat al sector educatiu (e2Cat).

DADES ACTUALS DEL PQIMC

Hores d’ara el PQiMC (juliol 2015) es troba amb la següent evolució dels seus centres en els diferents programes:

Nombre de centres del Projecte: 153 (total en el programa assegurament + excel·lència)

Nombre de centres del Projecte certificats amb ISO 9001: 114.

Nombre de centres amb avaluació de contrast e2cat/EFQM: 17.


Pagina 11 de 134

NIVELLS DEL PROGRAMA D’ASSEGURAMENT

En el programa d’assegurament trobem 5 nivells, des del moment en què el centre entra en el Programa, fins que assoleix la certificació ISO i desplega la norma ISO completament. Els centres han d’estar suportats per un Pla Estratègic de Centre, desenvolupat a partir d’un avantprojecte inicial, revisat desprès de les corresponents sessions d’avaluació i acompanyament.

Els 5 nivells són:

Nivell 1 – Iniciació (xarxa Q1): adreçat als centres que s’incorporen al Projecte i

comencen a formar-se i treballar en el Programa.

Nivell 2 (xarxa Q2) – Elaboració: formada pels centres que fan el segon curs del programa. Correspon amb un nivell mitjà de desenvolupament del sistema de gestió.

Nivell 3 (xarxa Q3) – Certificació: formada pels centres que està previst que passin

l’auditoria externa prèvia a la certificació del seu sistema de gestió. Correspon a un nivell alt de desenvolupament.

Nivell 4 (xarxa Q4) – Consolidació i millora: formada pels centres certificats recentment

que treballen per tal d’augmentar la maduresa del seu SGQ.

Nivell 5 (xarxa Q5) – Manteniment i aprofundiment: adreçat a centres ja certificats amb més de tres anys de renovació positiva. Són centres que volen aprofundir en l’assegurament de la qualitat en base a la Norma i que de moment, per les circumstàncies que siguin, no iniciaran el Programa de d’Excel·lència.


Pagina 12 de 134

NIVELLS DEL PROGRAMA D’EXCEL·LÈNCIA

En el programa d’excel·lència trobem 5 nivells, des del moment en què el centre comença a treballar en el programa, fins que assoleix la certificació e2cat i la desplega completament, obtenint puntuacions superiors als 400 punts.

Els 5 nivells són:

Nivell 1 – Formació e2cat (xarxa E1): correspon als centres que ja tenen consolidat el

sistema de qualitat segons la norma ISO 9001 i que volen iniciar el camí cap a l’excel·lència en la gestió. En aquest nivell inicial del programa, els centres reben formació sobre el model e2cat i adeqüen la seva gestió als requeriments del mateix, aplicant la metodologia REDAR en tots els àmbits.

Nivell 2 – Autoavaluació i preparació memòria (xarxa E2): correspon als centres ja

formats en el model e2cat que continuen treballant de cara a un futur contrast amb el model d’excel·lència. En aquest nivell s’utilitza la guia d’autoavaluació i, en base als resultats de la mateixa, s’inicia la confecció de la memòria e2cat.

Nivell 3 – Elaboració de la memòria i contrastació e2cat (xarxa E3): correspon als centres que es preparen per un primer contrast amb el model e2cat durant el curs. S’aprofundeix en la preparació de la memòria de cara a la seva presentació per efectuar el contrast amb el model de referència (e2cat). En aquest nivell el centre estableix dinàmiques participatives per a l’elaboració de la memòria.

Nivell 4 – Gestió e2cat (xarxa E4): correspon als centres ja acreditats en el model e2cat,

i per tant, amb un nivell alt en termes d’excel·lència. En aquest nive ll es treballa per a la consolidació del model de gestió a la vegada que es manté la millora continua.

Nivell 5 – EFQM (xarxa E5): correspon als centres ja consolidats amb puntuacions

superiors a 400 punts en el model e2cat i que es preparen, si és el cas, per donar el pas per a assolir la certificació europea d’excel·lència EFQM +500 i presentar-se, si s’escau, al premi europeu.

METODOLOGIA DE TREBALL DEL PROJECTE

El treball de les xarxes es realitza principalment en sessions de formació i treball presencials amb la possibilitat d’accés via telemàtica.

REUNIONS PRESENCIALS

Estan previstes diferents tipus de reunions:

Reunions de coordinació i seguiment, de tots els centres de la xarxa, on es realitzaran

les activitats de formació, coordinació, seguiment i posada en comú. Són les establertes segons el calendari adjunt, amb data concreta i lloc predeterminat per cada xarxa. A les reunions de coordinació i seguiment cal que assisteixin el director/a i el coordinador/a de qualitat (i, eventualment, si el tema ho requereix, el coordinador/a pedagògic/a o cap

d’estudis o bé el coordinador corresponent).

Reunions individuals de centre. Aquestes es realitzaran entre els coordinadors generals

del Programa o els coordinadors de la xarxa i cada centre, tant a sol·licitud del centre com dels coordinadors, en data prèviament establerta de comú acord. Serviran tant per revisar


Pagina 13 de 134

els processos, els procediments i d’altres treballs realitzats pel centre com per resoldre incidències o planificar actuacions.

Reunions conjuntes de totes les xarxes de Programa. Per presentar novetats i poder efectuar intercanvi d’experiències.

Centres col·laboradors. Els centres que encara no han assolit la certificació ISO 9001

poden rebre suport d’algun centre certificat proper, o bé es poden organitzar sessions on ensenyar la sistemàtica PDCA que tenen els centres certificats.

SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE

El Projecte considera un element clau, i inherent als propis valors, l’avaluació i millora continua respecte les activitats i forma de treball. És per això que s’han establert mecanismes per conèixer l’opinió dels participants a les xarxes i així conèixer els punts febles i forts del programa. L’obtenció d’aquesta informació resulta bàsica per poder posar en marxa les accions de millora que s’escaiguin. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupem:

Enquesta de valoració de les reunions i jornades de formació.

Enquesta general de valoració del Programa a final de curs.

Reunions de coordinació i seguiment de la programació establerta.

Anàlisi dels Objectius estratègics, així com dels objectius anuals de xarxa a través dels corresponents indicadors (lliurats pels centres).

SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE LES XARXES

En la mateixa línia que en el cas de l’avaluació del programa, cada xarxa, a través del respectiu coordinador de xarxa, realitza enquestes d’avaluació de forma periòdica. Amb les mateixes s’obté informació sobre les dinàmiques de treball i la tasca del coordinador, entre d’altres. La dades obtingudes ajuden a millorar aquells aspectes que cal revisar, iniciant també a nivell de xarxa el procés de millora continua. Els mecanismes d’avaluació a les xarxes són els següents:

Indicadors dels diferents objectius i resultats esperats de les activitats.

Enquesta de valoració de les reunions i jornades de formació.

Dins l’enquesta general de valoració del Projecte apareix un apartat per a l’avaluació de cada xarxa.

Reunions de coordinació i seguiment de la programació establerta

El coordinadors de xarxa demanaran als centres, a l’acabar el curs, els resultats dels indicadors anuals, facilitant les indicacions necessàries per a la seva l’obtenció i garantir la veracitat de les dades.

NORMES DE FUNCIONAMENT I COMPROMISOS DELS PARTICIPANTS

Per tal que les reunions siguin el màxim de productives es proposen una sèrie de regles bàsiques a seguir per part de tots els assistents.

Ordre del dia lliurat prèviament.

Preparació de les reunions.

Actitud positiva de diàleg i participació: escoltar atentament els altres, exposar les pròpies idees, evitar idees preconcebudes, centrar-se en el tema, concreció, evitar discussions laterals.


Pagina 14 de 134

Participació en l’elaboració d’activitats i jornades.

Ajustar-se als temes i els temps previstos.

Compliment dels encàrrecs, decisions i compromisos.

Continuïtat de les persones responsables de cada centre en l’assistència a les reunions.

Assistir amb puntualitat a les sessions de treball, segons el programa de reunions.

Participar activament i portar preparades les reunions de treball.

Impulsar l’experiència en el seu propi centre i participar-hi activament.

Utilitzar i participar activament en el Campus virtual.

Estar disposat, si cal, a fer de facilitador de l’autoavaluació, de dinamitzador de l’experiència o d’auditor del sistema en un altre centre de la xarxa .

Avaluar l’experiència.

Trametre anualment, una memòria del desplegament, la situació en el centre i l'avaluació del Programa, a la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial.

Els participants tindran dret a un certificat de formació, sempre que hagin assistit a un mínim del 80% de les hores de l’activitat, i hagin realitzat els encàrrecs de tasques previstos per a cada nivell de les xarxes.

UN RESUM DELS RESULTATS DEL PQIMC

Per acabar cal indicar alguns dels resultats claus del PQiMC per tal de evidenciar el grau de satisfacció del professorat participants en relació als objectius proposats. El resultat marcat en groc correspon a les dades de l’últim curs.

Satisfacció en relació als objectius del PQiMC:


Pagina 15 de 134

Satisfacció en relació a les reunions de treball en les Xarxes:

1.2 La gestió de l’excel·lència (qualitat total) als centres educatius

Des del PQiMC volem aportar el nostre coneixement, sobre sistemes de gestió de les organitzacions, per tal d’ajudar als centres educatius que així ho han decidit, a avançar en la millora del seus sistemes de gestió. Per desenvolupar aquest objectiu, a les Xarxes del programa d’excel·lència, es treballa en profunditat el model de referència europeu EFQM, i a patir d’aquí els nostre model e2cat.

A les reunions dels centres organitzats en Xarxes de treball, es realitzen exposicions sobre tots i cadascun dels criteris i subcriteris del model de referència i com proporciona resposta al que el model ens planteja per assolir una gestió excel·lent. Una vegada que coneixem les propostes i exemples que ens faciliten els formadors, els centres dissenyen i implementen les accions d’acord amb la sistemàtica REDAR. Els resultats es comparteixen entre els diferents companys per tal que els centres participants puguin beneficiar-se del coneixement i experiència dels altres.

Una vegada que un centre ha assolit bons resultats en cadascun dels criteris del model es troben en situació de realitzar una autoavaluació de tots els seus processos, i els resultats que obtenen, per tal de:

Conèixer la seva situació respecte del model de referència

Disposar d’un conjunt de Punts Forts i febles de l’organització

Disposar de dades i coneixement organitzat per realitzar una memòria que podran utilitzar, si volen en un reconeixement extern

Es proposa la realització d’aquesta autoavaluació del centre, amb la metodologia prevista per al model de gestió de l’excel·lència e2cat. Aquest model de gestió excel·lent e2cat té com a referent el model europeu d’excel·lència en la gestió EFQM. Aquest model de reconegut prestigi en tot tipus d’organitzacions, manté certs paral·lelismes en el seus continguts amb d’altres models d’excel·lència tal com el Malcolm Baldrige, el premi Deming, el CAF (Common Assessment Framework) o el model d’excel·lència Iberoamericà.


Pagina 16 de 134

Els avantatges són múltiples, d’una banda l’autoavaluació és una activitat que afecta al global de l’organització i a un volum important de les persones que tenen la responsabilitat de la gestió del centre, ja sigui en la direcció o bé al capdavant de coordinacions o departaments didàctics. D’altra banda, els resultats obtinguts serviran per tenir un conjunt de punts forts que podran utilitzar-se per realitzar la memòria del centre, així com un diagnòstic del context intern i extern, que permetrà dissenyar un ambiciós Pla Estratègic.

En tots els casos el centre disposarà d’informació consensuada pel seu equip de gestió per tal d’afrontar els nous reptes que el món educatiu requereix permanentment.

L’autoavaluació del centre respon a una estratègia de gestió bàsica en els centres educatius que pertanyen al PQiMC

6, el definit a la Llei d’Educació de Catalunya, (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, article 185,

sobre procediment d’avaluació i l’article 186 sobre modalitats d'avaluació); el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (article 55 sobre l’avaluació: finalitat, àmbits i modalitats); i l’establert al

Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018 (Eixos d’actuació 5b, 6b).

EL FORMULARI D’AUTOAVALUACIÓ

Per tal que els centres realitzin l’autoavaluació e2cat, des del PQiMC hem dissenyat un formulari i guia7 per

tal que faciliti i orienti el treball i fases a desenvolupar.

La metodologia a seguir per fer l’autoavaluació e2cat que proposem consta de les següents fases:

Anàlisi individual de la documentació bàsica del centre i dels resultats assolits en els últims tres cursos.

Formació de l’equip d’autoavaluació en el model e2cat, els principis de l’excel·lència i la metodologia REDAR .

6 Projecte de Qualitat i Millora Contínua. http://www.xtec.cat/web/innovacio/pqmc

7Guia per a l’autoavaluació de centres educatius amb el model d’excel•lència en la gestió e2Cat:

http://www.xtec.cat/web/innovacio/qualitat_pqmc_publ [En línia] [Consultat en setembre 2015]. 2015

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Linies_estrategiques/Ofensiva_de_pais_favor_exit_escolar/ExitEscolar.pdf

http://www.xtec.cat/web/innovacio/pqmc

http://www.xtec.cat/web/innovacio/qualitat_pqmc_publ


Pagina 17 de 134

Lectura de la memòria e2cat del centre, si existeix; o bé els resultats i accions de les tres últimes memòries anuals del centre.

Anàlisi de la introducció que fem en aquest formulari per a cadascun dels eixos i apartats, assegurant que es comprèn el que aquí es presenta.

Comparació entre els aspectes per a l’anàlisi que es presenten en cada apartat de la guia i allò que el centre realitza.

Redacció dels punts forts que el centre educatiu té respecte del proposat pel model.

Redacció de les àrees de millora o punts febles que el centre té respecte del que proposa el model o d’altres accions que es considerin.

Puntuació de cada apartat segons la percepció de cadascú dels participants.

Lliurament del formulari completat al coordinador/a de qualitat del centre per tal de preparar la posta en comú entre l’equip avaluador.

El coordinador/a de qualitat integra en un sol document els punts forts i febles detectats en cadascuna de les autoavaluacions individuals.

El coordinador/a de qualitat, el director/a, i un altre membre de l’equip, que designi la comissió de qualitat, revisen els resultats obtinguts i fan una proposta de puntuació per a cadascun dels eixos i apartats seguint la metodologia del REDAR. Pot resultar d’utilitat el document “Matriu e2cat”.

Realització de la posta en comú i consens dels punts forts i febles obtinguts en l’autoavaluació individual.

Ordenació del document de consens en funció de la prioritat que atorgui l’equip avaluador a cadascuna de les àrees de millora obtingudes, per tal que aporti informació al futur Pla de millores.

Validació de la puntuació atorgada a l’autoavaluació per a cada eix i apartat.

Finalitzar la sessió de consens resumint la feina realitzada, els resultats obtinguts i informant dels treballs posteriors: elaboració de l’informe d’autoavaluació i el nou Pla de millores.

Finalment reconèixer la participació en el treball desenvolupat.

EL RECONEIXEMENT E2CAT I L’EXCEL·LÈNCIA EN LA GESTIÓ

El Departament d’Ensenyament reconeix el nivell d’avançament en la gestió realitzat pels centres, d’acord amb les propostes del model e2cat. Els segells que acrediten la puntuació obtinguda en el contrast extern són els següents:


Pagina 18 de 134


Pagina 19 de 134

Una vegada assolits aquests reptes, s’espera que algun centre educatiu, si així ho creu convenient, es pugui presentar a un premi europeu de reconeixement de l’excel·lència en la gestió amb suficients garanties d’obtenir-lo.

2 LA GESTIÓ PER PROCESSOS

La gestió que proposem en aquest llibre, i d’acord amb les propostes més avançades de gestió incloses de la mateixa ISO en la norma 9001 de sistemes de gestió de qualitat, és l’anomenada gestió per processos.

No ens estendrem molt en explicar aquesta metodologia donat el gran nombre de llibres i referències que en parlen, però si que explicarem com entenem nosaltres que els centres educatius haurien d’implementar aquesta metodologia.

Com a recordatori definiríem procés com aquell conjunt de característiques, procediments i accions que converteixen una entrada de recursos en una sortida de resultats, productes i/o serveis amb valor afegit.

La representació gràfica en forma de caixa central representa el procés del centre (el que fem), les entrades de l’esquerra seran les necessitats i expectatives dels grups d’interès, la informació que necessitem i les entrades que ens proporcionen altres processos (també es pot indicar qui proporciona els recursos). A la dreta les sortides, i també qui les rebrà, que serà un client, part interessada o un altre procés. En la part superior indicarem les regulacions que limiten el procés: normatives, lleis, regulacions, etc. I, finalment per la part inferior assenyalarem els recursos necessaris per elaborar el procés. En el PQiMC normalment els dibuixem amb totes les entrades per l’esquerra i les sortides per la dreta, simplificant l’agrupació de les diferents entrades.

Veiem un exemple d’una part de la representació del procés d’ensenyament i aprenentatge:


Pagina 20 de 134

Com podem observar en aquesta imatge que representa algunes de les entrades i sortides del procés d’ensenyament i aprenentatge a l’FP, a l’esquerra hem posat tot tipus d’entrades, des d’aportacions d’altres processos, recursos, regulacions, i també hem identificat les necessitats d’alguns grups d’interès. A la part de la dreta observem les sortides del procés i per a qui es produeixen: clients, grups d’interès o d’altres processos. Quanta més qualitat tinguin aquestes sortides més valor afegit proporcionaran i, per tant, més probabilitats d’assolir altes fites de satisfacció de qui les rep: alumnat, professorat, altres grups d’interès i fins i tot altres processos.

A la imatge superior tenim una representació simbòlica del procés d’E/A. Quan es determina correctament l’estratègia (bloc superior), i els recursos necessaris (bloc inferior); aconseguim el valor afegit més elevat possible (imatge de la dreta).

Quan gestionem ho podem fer per tasques, funcions, objectius, per competències o per missions. És aquesta última accepció la que serveix per identificar una organització que gestiona per processos. Les responsabilitats i funcions estan definides per a cada una de les persones del centre que al seu torn són


Pagina 21 de 134

responsables dels processos que se’ls assignin.

Quan definim processos en una organització el primer que fem és caracteritza-les, és a dir identificar aquelles característiques que ens serviran per entendre´l, controlar-lo i millorar-lo. La primera característica que identificarem serà l’estratègica, definint per què tenim aquest procés (missió), per a què (visió) i per a qui (sentit). Quan trobem sentit al que fem tot resulta més senzill de gestionar ja que trobem un significat al que fem. Una descripció, millorable, d’exemple del procés d’E/A d’FP podria ser la següent:

OBJECTIU DEL PROCÉS: (Què) Desenvolupar les activitats didàctiques d’ensenyament, avaluar i qualificar l’evolució i aprenentatge de l’alumnat, d’acord amb el marc establert en el Projecte de Educatiu i les concrecions i metodologies expressades a les programacions, (per a què) per tal que possibiliti el desenvolupament personal, social i professional de (per a qui) l’alumnat, l’adquisició de les competències previstes i la transició al món del treball i/o altres estudis.

La gestió per processos aprofita les fórmules habituals de gestió dels centres per fer un pas de qualitat en la gestió. Les actuals normes d’organització i funcionament dels centres són útils ja que garanteixen la funcionalitat de l’organigrama del centre, però no és suficient.

El nostre model de gestió per processos s’ajusta més al que s’anomena gestió matricial. En aquest cas les persones del centre tenen unes funcions i responsabilitats però en funció del projecte en el qual estiguin treballant tenen unes funcions o unes altres, veiem:

En aquest cas, en funció del projecte, les funcions d’una mateixa persona poden variar. Per exemple el secretari del centre en la seva funció com a secretari vetllà per la coherència de les dades que entren al registre i arxiu, el tutor té l’obligació de vetllar per tal que les actes recullin les aportacions del professorat. En canvi en el procés d’ensenyament i aprenentatge el secretari té les mateixes funcions que qualsevol altre professor. Fins i tot el director quan fa classes actua només com a professor. Trobaríem més exemples en els nostres centres. Realment això afavoreix una distribució de lideratges transformadors a tots els processos, uns organigrames plans i un estil de direcció més democràtic. La combinació amb els models adhocràtics, virtuals i en xarxes que resulten més flexibles, plurals i d’organització temporal per a projectes específics i limitats en tems, encara proporciona major eficiència al sistema de gestió per impulsar la creativitat i la innovació.

Sens dubte a les escoles hem de cercar un tipus de gestió que apoderi a tot el personal de tal manera que es disposi d’un lideratge distribuït i transformador fins arribar a l’interior de l’aula.


Pagina 22 de 134

Quan proposem una gestió per processos el que fem és definir la característica o característiques de qualitat que ens diran quan un procés és de qualitat. Si no definim això tothom tindrà una opinió però col·lectivament no podrem dir mai si un procés del centre és o no de qualitat. Un exemple del mateix procés seria:

El procés d’ensenyament i aprenentatge de l’Institut PQiMC serà de qualitat quan arribi a la meta dels següents objectius de qualitat:

- El % d’alumnes que es graduen respecte dels matriculats és superior al 90%.

- El % d’alumnes que superen el diferents mòduls/UF/NF del curs és superior al 80%.

- La mitjana de les enquestes de satisfacció de l’alumnat de final de cicle és superior al 90%.

- La mitjana de satisfacció de les empreses, col·laboradores en FCT i en dual és superior al 95%.

- El % de baixes de l’alumnat és inferior al 3%.

- El % d’alumnat que falta a més del 10% de les classes és inferior al 7%.

- El % d’hores realitzades sobre el previst és superior al 97%.

- El % de programació impartida sobre la programat sigui superior al 98%.

Tres aclariments importants cal fer abans de seguir. En primer lloc, per tal de fer un sistema de gestió sostenible cal posar pocs indicadors per mesurar els processos, a ser possible un o dos màxim, ja que si no es torna un sistema pesat i difícil de gestionar. No obstant l’anterior el procés d’ensenyament i aprenentatge és un procés clau, per això necessitem més indicadors per saber si és de qualitat. En segon lloc, quan parlem de persones hem de tenir dades qualitatives. Malgrat la poca estima que per alguns especialistes tenen per aquests tipus d’indicadors, en serveis, i el nostre procés ho és, cal tenir indicadors de quina és la percepció de qui rep el servei. Aquesta informació pot tenir poc valor quan s’agreguen les dades, per exemple, de tot Catalunya, però quan volem saber com ha anat el curs a un centre en concret són dades determinants ja que contextualitzen les dades quantitatives. I no oblidem que nosaltres estem parlant de sistemes de gestió de centres educatius no de sistemes educatius. I en tercer lloc, quan definim un procés el primer que hem de fer és anomenar un responsable.

El responsable del procés no és el que fa la feina, no és el que proporciona els recursos, no és el que mesura els indicadors, no és qui et porta la paperassa, no és qui arregla l’ordinador,... És el responsable que totes les entrades siguin de qualitat, les accions siguin les planificades i els resultats excel·lents, i rendeix comptes dels resultats, assumeix quan les coses no van bé i posa en marxa les accions de millora que calgui, de manera individual o col·lectiva, per tal d’assolir els resultats esperats. L’assignació de les


Pagina 23 de 134

responsabilitats dels processos correspon a la direcció.

Respecte de l’assumpte de posar-nos metes als objectius, com les de l’anterior exemple, farem un aclariment. El fet de decidir i treballar per obtenir un resultat determinat no vol dir que el resultat sigui el més important. El que entenem, en aquest cas, és que si no arribem a tenir uns resultats com els que ens proposem considerem que el nostre procés no està assolint les especificacions que per al nostre servei educatiu volem, i a les quals ens hem compromès. No es tracta doncs de llançar a l’aire un desig sense fonament sinó de treballar assegurant què:

Les entrades del procés ens arriben en el moment i qualitat previst. Si no és així tard o d’hora el procés deixarà de funcionar com l’hem dissenyat. A vegades no és fàcil, ni intuïtiu, adonar-se que alguna cosa està fallant. Si no tenim un clar responsable del procés és possible que malgrat que algun membre de l’equip de treball se n’adoni del problema no tingui autoritat per intervenir i corregir les causes que l’originen.

Hem de verificar que les sortides del procés s’estan produint i amb la qualitat i eficiència planificades. Això vol dir que si les sortides del nostre procés no es produeixen en el moment i qualitat previstes, estem afectant al resultat d’un altre procés. Quan la ISO parla d’interrelacions està parlant just d’això. Un altre element a tenir en compte és comprovar que els recursos que dediquem per obtenir una sortida excel·lent són els mínims possibles. En aquest cas no es tracta de fer i obtenir uns resultats costi el que costi ja que això serà insostenible en el temps. Cal doncs fer un disseny que permeti mantenir l’acció en el llarg termini. Un exemple d’activitat d’aula que requereix una plataforma d’aprenentatge digital, però resulta que cada setmana deixa de funcionar per un problema informàtic. El professorat restaura els cursos cada vegada que passa, amb un cost de dues hores per restauració. Això ho podem fer una o dues vegades de forma extraordinària però si ho hem de fer cada setmana ho deixarem de fer i per tant, afectarà al procés d’ensenyament i aprenentatge que teníem planificat. A més hi ha altres aspectes més difícils de valorar però que hi són. Per exemple un mal funcionament de l’entorn informàtic farà que no incorporem innovacions digitals interessants ja que segur que ens complicaran la vida perquè no funcionaran el dia que les necessitarem. El fet de no incorporar els avenços a la nostra matèria pot tenir impactes en la nostra motivació a innovar i a complir amb les especificacions del curs, la qual cosa sens dubte es traslladarà a l’alumnat, i a la resta de l’equip docent. Per tant hem de tenir control sobre aquestes situacions perquè en els detalls, i en finalitzar les activitats que hem planificat, pot estar la diferència entre una escola excel·lent i una altra que no ho és.

Una vegada assegurades les entrades i sortides del procés hem d’entrar dins del mateix procés per acabar d’arrodonir-ho. En aquest cas el responsable ha de conèixer la millor forma d’assolir el planificat i treballar per assolir-lo, intervenint quan s’escaigui. És a dir, no esperarem al final del cicle per veure quin resultat hem aconseguit sinó que posarem indicadors de seguiment que ens proporcionin pistes de si el procés va bé o no. En ensenyament i aprenentatge ho tenim molt clar i per això disposem de les avaluacions inicials, seguiment, parcials, finals i extraordinàries per controlar-lo. Com es pot entendre això significa tenir el control a costa d’una inversió important de recursos. Ho hem de fer per aquest


Pagina 24 de 134

procés clau però no podem invertir tant de temps en la resta de processos del centre, haurem de trobar altres solucions més eficients i que tinguin relació amb la importància del procés que volem controlar.

Dins del procés, i en funció de la seva importància, determinarem com treballarem per assolir els resultats previstos. En algun cas caldrà dissenyar procediments que indiquin la forma, temps i responsabilitats de cada acció. En altres amb una simple guia o instrucció serà suficient. En altres processos, per exemple de suport, serà suficient amb deixar-lo com està sense més, ja que obté els resultats previstos, no falla mai i els recursos esmerçats són baixos en relació als resultats obtinguts.

Quan dins del procés no aconseguim fer de manera sostinguda el previst i, les entrades són correctes, però les sortides són deficients podem estar fent un servei NO CONFORME. En funció de la importància, repetició i impacte, haurem de prendre les decisions oportunes. Obrir una no conformitat perquè no s’assoleixen els resultats té l’interès d’aconseguir finalment els objectius a través de la resolució de les causes que el provoquen, sense modificar els criteris de qualitat. Per exemple, si l’important és aconseguir que promocioni el 95% de l’alumnat d’un curs al següent, i estem en un 70%, tenim dues opcions: la primera treballar les causes que ens impedeixen assolir l’objectiu (nivell de partida, manca de recursos disponibles, pèrdua d’hores de classe, mal ambient, falta de motivació, problemes familiars, descoordinació de l’equip docent, mal disseny del procés, ...); la segona modificar els criteris d’avaluació. NO cal insistir que la segona solució generarà tal quantitat de problemes a les persones i el propi centre a mig i llarg termini, que ningú que conegui el funcionament de les escoles es pot pensar que això és una solució.

Com ja hem explicat en diferents ocasions proposem la gestió del centre per processos. En els exemples que estem utilitzant fem ús del procés d’ensenyament i aprenentatge, això no és un casualitat. De fet això demostra que en el cas del procés important del centre E/A sempre hem treballat per processos. Ara doncs el que proposem és aplicar la mateixa sistemàtica al resta d’activitats d’un centre educatiu.

Malauradament, no sempre els responsables de processos assumeixen els costos professionals quan les coses no van bé, i tampoc les recompenses quan les coses van bé. Queda doncs com una terra de ningú, el pitjor que pot passar en la gestió, que ningú sigui responsable (no parlem de culpabilitats), ni del que va malament, ni del que va bé. En gestió quan algú assumeix la responsabilitat d’un procés tenim el 50% de la feina feta.

En aquest llibre tenint un capítol sencer dedicat a presentar els processos caracteritzats d’un centre educatiu model. És només un exemple però pot servir com a punt de partida d’un centre que comença la implementació de la gestió de la qualitat o bé en cas d’iniciar un procés de revisió d’un sistema antic. Per tant cal aclarir més conceptes que serveixen per caracteritzar processos d’acord amb la fitxa que proposa el PQiMC. Tenim en la següent imatge un resum dels aspectes que hem d’identificar en la caracterització d’un procés:


Pagina 25 de 134

Anem a parlar ara dels procediments. Dins de cada procés hem de fer accions per convertir les entrades en sortides, i les hem de fer bé per tal que siguin de qualitat. En funció de com s’hagin definit els processos, aquest seran un conjunt molt gran d’activitats o no. Quan parlem d’ensenyament i aprenentatge estem parlant d’un procés molt gran, el que s’anomena macro procés.

Per tal de poder ajudar al procés a assolir uns resultats de qualitat, i a ser possible excel·lents, cal fer les coses molt bé. Quan tenim identificades les accions que s’han de fer per tal d’obtenir un mateix resultat podem arribar a la conclusió que cal fer un procediment: forma especificada de fer les accions planificades sota una mateixa condició per tal d’obtenir uns mateixos resultats. De fet això de tenir un procediment de classe ja podem veure que no serà possible, almenys si el volem detallar molt ja que les condicions, afortunadament, són canviants.

No obstant l’anterior si que podem procedimentar algunes accions que les convertirem en rutines per tal que no ocupin molt espai en la nostra ment i així ens podrem dedicar al que realment és important: que el nostre alumnat aprengui.

A l’ensenyament i aprenentatge podem procedimentar, per exemple:

- l’acollida de l’alumnat. Com i qui els rep, que els explica, quina informació els dona, qui i com els ensenya els espais del centre, els seus recursos, que faran, com se’ls avaluarà, quan tindran classe, on està el patí, quan són les vacances, com i quan es va al menjador, com es fan socis de la biblioteca, com es poden connectar a la wifi, com es panifiquen les sortides, quines es faran, quins llibre s’han de comprar, quines són les normes de funcionament, com es qualifiquen les matèries, i tantes altres coses que l’alumnat hauria de saber un dia desprès màxim, de l’inici de curs.

- L’avaluació i qualificació. El Projecte Educatiu determina els criteris generals d’avaluació i qualificació per a cada etapa educativa, desprès els diferents departaments didàctics els contextualitzen i a les


Pagina 26 de 134

concrecions curriculars es determinen els criteris específics d’avaluació i qualificació. A les NOFC es regulen les funcions i responsabilitats de les juntes d’avaluació i equip docents, i els períodes d’avaluació. Finalment la PGAC determina el moment i horari en que es produeixen les avaluacions, lliuraments de notes i calendaris d’avaluacions extraordinàries i lliurament de notes. Amb tot això es pot prendre la decisió de fer un procediment que aclareixi qui, quan, com es fa l’avaluació i qualificació i quins registres s’han de mantenir. És a dir un, o dos, fulls que ajudin a interpretar tota la normativa que regula, i que és necessària segurament, per tal que el responsable del procés coordini les avaluacions.

- Les activitats extraescolars. No ens detindrem molt en aquest cas. Tothom sap que hi ha un seguit d’accions que és millor procedimentar-les en un full que tenir a la memòria qui s’encarrega d’avisar als autocars, a les famílies, els registres corresponents, la guia de la sortida, els qüestionaris de les activitats però l’alumnat, l’enquesta final, als companys que no surten, ...

A continuació un exemple de procediment de gestió de l’FCT, en forma de diagrama de flux (hi ha altres sistemes més senzills d’entendre però més extensos a l’hora de descriure’ls). Com veureu més endavant, si coneixeu els 4 símbols utilitzats, en un sol full es pot resumir una extensa documentació, no sempre fàcil de concretar.

Tot i que no és l’objectiu del llibre quatre recomanacions per entendre els procediments de flux:

- El símbol inicial i final de procediment és un oval. És molt important definir prèviament l’abast del procediment.

- La documentació, regulació i impresos a utilitzar entren per l’esquerra amb el símbol de document.

- Les accions es simbolitzen mitjançant rectangles (acció), indicant que es fa i qui ho fa. A la seva dreta surten altres documents que són registres que cal mantenir.

- Finalment els rombes determinen que cal prendre una decisió, un si o un no, si la decisió és més complexa millor posar més rombes a continuació, i amb això ja podem començar.

Evidentment la tècnica es pot fer més depurada i aprofitar millor les possibilitats que ens ofereix aquesta fórmula però per poder interpretar el 95% de la informació és més que suficient.

Un aclariment, quan fem un procediment sobretot en serveix per entendre i optimitzar el procediment. Efectivament, moltes vegades fem coses per rutina sense conèixer la globalitat del problema. Fer un procediment ens ajuda a entendre’l, primer pas si el volem millorar.

Aquesta forma de representar els procediments en forma de diagrama de flux, ajuda a la concreció, visualització global, l’anàlisi i posterior millora. No obstant cal assegurar que totes les persones de l’organització són capaces d’interpretar-los.

Incloure aquesta informació en el pla d’acollida del professorat és una fórmula adequada per assegurar el coneixement del sistema de gestió, la sensibilització i la importància d’acomplir amb cadascuna de les responsabilitats adquirides en el sistema.


Pagina 27 de 134

Alumne acollit

Tutor/a FCT

Informació i orientació

alumnes

PCC

Guia del tutor/a de

pràctiques

Guia del Professor/a

de CC.FF

Normatives

Procediment

d'orientació ...

Coordinador/a d'FP

Informació i orientació

tutors FCT

hi ha

exempcions?

Tutor/a

Planif icar FCT

Director

Resoldre

exempcions

Exempció total

No

Sí

No

Registre

exempcions

Accepta

proposta FCT

Tutor/a

Elaborar documentació i

presentació a l'empresa

Registre

incidències

FCT

No

Pla d'activ itats

Alumne-Empresa

Iniciar i desenvolupar FCT

Tutor/a

Fer el seguiment i

avaluació parcial Quadern de

seguiment

Quadern de

seguiment

Tutor i Empresa

Avaluació final FCT

Quadern de

seguimentJunta d'avaluació

Avaluació final FCT

Registre

avaluació

PCC

Apte?

Junta d'avaluació

Avaluació final Cicle

Formatiu

No

Sí

Sí

Sí

Seguiment,

orientació, avaluació i

qualificació

Planif icació

FCT


Pagina 28 de 134

Fins ara mai ens hem atrevit, perquè no és la nostra funció, a intentar procedimentar fins el final què es fa al procés d’ensenyament i aprenentatge, tot i això els resultats dels centres que han aplicat la metodologia de la qualitat han experimentat resultats espectaculars. Per exemple s’han impartit, de mitjana, més del 93% de les programacions didàctiques quan abans amb dificultat s’impartia el 50%. Es fan de mitjana més del 92% de les hores planificades, quan abans amb dificultat es feien més del 70%. La satisfacció de l’alumnat, famílies i professorat supera el 75% de mitjana, tenint en compte que aprendre necessita un esforç important valoracions com aquestes demostren que, en general, les persones implicades estan força satisfetes del què fem i de com es treballa a les escoles. Continuant amb l’anterior, el percentatge de valoració de les empreses sobre el nostre alumnat que realitza l’FCT i l’FP dual supera de mitjana el 90% de valoració positiva. Podríem continuar amb altres dades positives però també hi ha coses que no van tan bé. Per exemple, el percentatge d’aprovats a l’ESO amb dificultats arriba al 85% i això que és una etapa obligatòria..., també hem de fer esment que l’abandonament a l’FP de grau mitjà supera el 20%. Tenim doncs un elevat grups d’alumnes i exalumnes que s’incorporen al món adult sense competències reconegudes, la qual cosa els posa en una situació molt complicada que el sistema educatiu hauria de resoldre.

Els processos i la gestió del risc

Per finalitzar aquest capítol dedicat als processos hem d’abordar la gestió dels riscos i oportunitats que ens proposa la ISO 9001:2015. Com ja sabem la nova norma elimina el requisit, mai complert en general, d’iniciar accions preventives quan hi havia un risc potencial que un procés no es desenvolupés com estava previst. Realment el que ha fet la norma ISO 9001, és buscar un altre camí per tal de potenciar el disseny i la planificació (aspectes preventius) amb la inclusió de requisits de fer diagnòstics de les organitzacions i els seus processos.

En aquest capítol ja hem fet esment a què un procés ha de tenir definit quina/es és la característica de qualitat (objectiu/s) que determina l’èxit de la seva missió. L’indicador meta serà el nivell de qualitat que volem que assoleixi el procés per a un curs en concret -i que haurà de millorar contínuament en el futur-, per exemple si la característica de qualitat era la d’assolir un elevat % d’aprovats en matemàtiques, per el curs actual ens determinem que, per exemple, un 93% d’alumnat aprovaran la matèria. Això pot passar o no, controlem algunes variables però no totes, per això, a més, cal determinar el criteri d’acceptació, és a dir quan el resultat d’un procés es pot convertir en una no conformitat. En l’exemple que havíem iniciat, un curs podem obtenir un resultat del 91% de l’alumnat que supera la matèria de matemàtiques. Evidentment no estarem satisfets dels resultats finals, tot i que és possible que haver arribat aquest nivell hagi estat un verdader esforç per par de tota la comunitat educativa implicada: alumnat, professorat, famílies, orientadors, etc. Si aquest curs no hem assolit l’objectiu a pesar d’haver intervingut en totes les possibles causes doncs no passa res, simplement hi ha variables sobre les quals no podem incidir. En canvi si el resultat obtingut està per sota del criteri d’acceptació, el qual s’ha de definir a priori, i, en aquest cas, per exemple, podríem fixar-lo en un 65% d’aprovats en matemàtiques, un resultat d’aquestes característiques no seria acceptable i per tant s’hauria d’obrir una NO CONFORMITAT i donar-li, per tant, el seguiment que es consideri adient per resoldre-la de manera eficaç. Finalment l’últim cas que assenyalarem aquí seria que sistemàticament, any rere any, no arribéssim a l’objectiu que ens proposàvem. També en aquest cas haurem d’obrir una NO CONFORMITAT ja que no és un problema puntual sinó un problema de disseny del procés o bé, un problema de falta de control en els desenvolupament.

Totes les accions anteriors són solucions, en major o menor mesura reactives. La norma ens proposa una gestió estratègica del procés. Per això nosaltres animem a què en cada procés d’avaluació interna de centre, canvi de direcció, o d’autoavaluacions internes per dissenyar els plans estratègics, el centre abordi una diagnosis dels processos i un pla de millores propi de cada procés per abordar la seva millora.

Tenim diverses formes de fer aquesta diagnosis. Per exemple una tècnica seria intentar determinar els riscos que té el nostre procés atenent al que passa en l’entorn extern general i específic, i també el context intern del centre. Els riscos del centre seran iguals a la probabilitat que succeeixin multiplicada per l’impacte que podria tenir sobre el centre. Amb els resultats d’aquest producte es poden prioritzar les accions a endegar per tal d’eliminar o reduir els riscos, i aprofitar les oportunitats. Una vegada prioritzades les accions podrem determinar el pla d’accions per abordar-les.

Una segona opció seria fer una DAFO del procés per identificar punts forts i febles, amenaces i oportunitats. Desprès fer la corresponent matriu de relacions. Una vegada obtinguda la puntuació final prioritzar i dissenyar el pla de millores. Les fitxes de caracterització de processos que utilitzem al PQiMC ja disposen de les graelles per fer aquest anàlisi i la planificació de les accions.


Pagina 29 de 134

Aquestes tècniques ja les coneixem al PQiMC i per tant molt recomanables, tot i que segur que hi ha altres opcions aquestes ens sembla que són senzilles i potents alhora.

Cal tenir en compte que la norma ISO 9001:2015 indica que hem de controlar els riscos en gairebé tots els punts que contemplen requisits.

Analitzar de manera apriorística la probabilitat que es produeixin causes que limitin l’assoliment dels resultats esperats, i la determinació de plans per evitar, disminuir o acceptar si escau aquests riscos, és la fórmula preventiva utilitzada en l’actualització d’aquesta norma internacional. Val a dir que aquesta fórmula és la mateixa que s’utilitza per a d’altres normes certificables com per exemple ISO 14001. Una definició més extensa i diferents i exemples els podrem trobar a la norma ISO 31000 de gestió de riscos, i la guia ISO 73 de vocabulari de gestió de riscos.

2.1 Exemples de caracterització dels processos en un centre educatiu

A continuació us relacionem un exemple caracteritzat de cadascun dels processos del mapa de processos genèric que us presentem en aquest llibre.

[...] pendent

2.2 Els procediments del manual del servei

Els procediments del manual del servei serveixen per consensuar en el centre educatiu com concretem el servei d’ensenyament i aprenentatge establert al Projecte Educatiu. Es determinen les responsabilitats, les accions, la temporització i els registres que cal mantenir, aportant informació al sistema de gestió de qualitat, a través dels indicadors del procés d’E/A, per al seu control i millora contínua.

Els procediments es poden redactar de diferents formes. Una guia, un manual, una taula de doble entrada o un diagrama de flux poden servir per tal que el professorat conegui els aspectes específics a realitzar.

Hores d’ara disposem d’una varietat important d’exemples de manuals de serveis en els centres del PQiMC. En alguns casos, com a conseqüència de la dificultat de mantenir actualitzada la documentació, es troben obsolets, sent per tant una font important de no conformitats i disfuncions dels sistemes de gestió. En altres casos resulten tan simples que no proporcionen informació rellevant al professorat. Cal trobar la solució que per a cada centre resulti més interessant alhora de dissenyar els manuals del servei, i aprofitar com una oportunitat de millora la decisió de com controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

La informació que hauria de contenir un manual del servei, per exemple el d’FP, a més de la que consideri el centre, és la següent:

Procediment d’acollida de l’alumnat

Procediment d’activitats d’aula

Procediment de tractament de la diversitat a l’aula i fora de l’aula

Procediment d’activitats fora de l’aula

Procediment d’avaluació, recuperació i qualificació

Procediment d’orientació i tutoria

Procediment de formació en centres de treball

Procediment de la formació professional dual

La nova ISO permet més flexibilitat a l’hora de dissenyar la documentació. Per exemple si fem procediments


Pagina 30 de 134

no creiem que sigui una bona idea determinar les funcions i responsabilitats de cadascun dels perfils que intervenen. Potser el millor es deixar-ho clar a les NOFC i actualitzar només aquest document quan correspongui.

Els punts que hauria d’abordar el manual del servei per a cadascun dels procediments relacionats anteriorment, i els que el centre consideri, serien els següents:

Abast, missió (objecte), i qui ha de actuar d’acord amb el procediment

Procés del qual depèn i qui és responsable del procés

Què es fa

Qui ho fa

Quan ho fa

Quina documentació específica necessita

Quins registres específics s’han de mantenir

Annexos, si escau

Si el manual del servei és un document clau del sistema de gestió s’ha d’explicar al professorat. Especialment en el cas de professorat de nova incorporació resulta útil poder concretar en uns pocs fulls com actuar alhora de proporcionar el servei educatiu en el centre. Per tant, ja sigui en format procediments o una guia del professorat, cal disposar d’aquest document per tal de lliurar-lo a l’inici de curs, i explicar-lo, com a mínim als nous professors.

3. LA NORMA ISO 9001:205 DE SISTEMES DE GESTIÓ DE LA QUALITAT

Aquesta norma internacional anul·la i substitueix la quarta edició ISO 9001: 2008. Aquesta cinquena edició ha estat revisada i adaptada als principis de gestió de qualitat i els nous conceptes introduïts.

L'adopció d'un sistema de gestió de la qualitat per a una organització, és una decisió estratègica. Aquesta decisió pot ajudar a millorar el seu rendiment general així com proporcionar una base sòlida per a les iniciatives de desenvolupament sostenible.

Els beneficis potencials per a una organització d'implementar un sistema de gestió de qualitat basats en aquesta norma Internacional són:

a) la capacitat per proporcionar de forma coherent productes i serveis que satisfacin als client, així com el compliment dels requisits legals i reglamentaris aplicables;

b) facilitar la implementació d’oportunitats de millora per augmentar la satisfacció del client;

c) abordar els riscos i oportunitats associats amb el context i els objectius de l’organització;

d) la capacitat de demostrar la conformitat amb els requisits del sistema de gestió de qualitat especificada.

L'enfocament de la gestió per processos permet a una organització planificar els seus processos i les seves interaccions alineats a satisfer les necessitats i expectatives del seus clients, interns i externs.

La ISO 9001:2015 promou l'adopció d'un enfocament basat en processos. Entendre i gestionar els processos interrelacionats com un sistema contribueix a l'eficàcia i eficiència de l'organització en l'assoliment dels resultats esperats. Aquest enfocament permet a l'organització el control de les interrelacions i interdependències entre els processos del sistema, de manera que el rendiment global de l'organització es pot millorar.

L'enfocament de procés implica la definició i gestió sistemàtica dels processos i les seves interaccions, per


Pagina 31 de 134

tal d'aconseguir els resultats previstos d'acord amb la política de qualitat i la direcció estratègica de l'organització. La gestió dels processos i el sistema en el seu conjunt, es pot aconseguir mitjançant el cicle PDCA, amb un enfocament global del pensament basat en el risc destinat a aprofitar les oportunitats i evitar els resultats no desitjats. El cicle PDCA permet a una organització assegurar que els recursos necessaris per als seus processos s’assignen, són adequats i es gestionen. Les oportunitats de millora es determinen i s’implementen contínuament.

L'aplicació de l'enfocament basat en processos en un sistema de gestió de qualitat permet:

a) consistència comprensió dels requisits determinats;

b) la consideració dels processos en termes de valor afegit;

c) l'assoliment d'un acompliment del procés eficaç;

d) la millora dels processos basats en l'avaluació de les dades i la informació.

El pensament basat en el risc permet a una organització determinar els factors que podrien causar que els seus processos, i el seu sistema de gestió de qualitat, es pugui desviar dels resultats previstos. Ens proposa posar en marxa els controls preventius per minimitzar els efectes negatius i aprofitar al màxim les oportunitats que se’n puguin presentar.

Complir de manera consistent amb els requisits, les necessitats i expectatives dels grups d’interès, i, fer front als reptes de futur, planteja un desafiament per a les organitzacions en un entorn cada vegada més dinàmic i complex. Per aconseguir aquest objectiu, l'organització podria veure’s en la necessitat d'adoptar diverses camins de millora, a més de la correcció i la millora contínua, tal com el canvis estructurals, els serveis i productes proporcionats, la innovació i la reorganització.

A continuació relacionem un exemple del procediment dissenyat per a la formació professional dual contemplant els requisits documentals formals d’un procediment:

1. CONTROL DEL DOCUMENT

Realitzat per: Revisat per: Aprovat per:

Nom i cognom

Càrrec

Llistat de les modificacions

Núm. Revisió Data Descripció de la modificació Distribució

00 02/02/2015 Elaboració esborrany document Web


Pagina 32 de 134

2. OBJECTE

Establir la sistemàtica que ha de complir el centre quan realitza Formació Professional en modalitat DUAL.

3. ABAST

Aplicable específicament a l’oferta de Formació Professional en modalitat DUAL.

4. PROCÉS DEL QUAL DEPÈN

Ensenyament i aprenentatge de la Formació Professional. Responsable el cap d’estudis / subdirector d’FP.

5. RESPONSABILITATS DEL PROCEDIMENT

L’elaboració i actualització és responsabilitat del propietari del procés del qual depèn (cap d’estudis d’FP, subdirector d’FP, coordinador d’FP, o coordinador d’FP dual, segons l’establert al mapa de processos del centre i/o les NOF). El manteniment i distribució del document és del coordinador de Qualitat.

De manera complementària a l’establert en les NOF del centre, els agents implicats en la Formació Professional dual tenen les següents responsabilitats:

Comissió Pedagògica, o l’òrgan que determini el Claustre:

- Aprovar l’organització de l’FP en alternança per a cada projecte de dual.

- Actualitza els aspectes de seguretat, normatius i reglamentaris que afecten al projecte, i proposa els canvis en el PEC, NOF i PGA, si escau.

- Valida l’adequació curricular dels projectes d’FP verificats (autoritzats).

- Valida les memòries dels projectes d’FP dual.

- Determina les característiques de qualitat del procés, i els indicadors de seguiment i control.

- El director del centre tramet a la DGFPIERE -a través dels ST o Consorci en el cas dels centres de la ciutat de Barcelona-, les sol·licituds dels nous projectes, incloent la proposta d’organització curricular a validar pel Servei d’Ordenació Curricular de la DGFPIERE.

- La Comissió Pedagògica podrà delegar funcions i responsabilitats en l’equip de coordinació d’FP dual, en cas que el centre determini la seva creació.


Pagina 33 de 134

Per a cada centre es pot crear un equip de treball delegat, de coordinació de l’FP dual, de la qual en formaran part, per exemple:

El director o el membre de l’equip directiu en qui delegui, el cap de la família professional i/o professorat responsable, el cap de departament de FOL o en qui delegui, els tutors de l’alumnat, i d’altres que determinin les NOFC.

Responsable de projectes de dual al centre (coordinador d’FP dual):

- Assegura el compliment d’aquest procediment. - Assegura la formació de les persones implicades en la gestió.

- Assegura la fluïdesa de la informació i la comunicació entre el DdE, el centre i l’empresa. - Fa promoció i difusió dels serveis d’FP i de l’FP dual al centre, a les persones i a les empreses. - Participa en els programes promoguts per la DGFPiERE relacionats amb el servei que gestiona.

- Col•labora amb l’equip directiu en el disseny i planificació de les actuacions relacionades amb el servei que gestiona. - Proporciona la informació i documentació necessària al professorat. - Proposa accions de millora del servei que gestiona.

- Facilita les dades sobre l’evolució i el seguiment del servei que gestiona.

Tutor empresa:

- Es responsabilitza de la formació, informació, assessorament i acompanyament de l’alumnat que, al seu càrrec, esdevé aprenent.

- És coresponsable del seguiment i valoració competencial de l’alumnat.

- Realitza propostes de modificacions en el Pla d’activitats.

Tutor centre:

- Assegurar la idoneïtat del centre de treball.

- Assegurar la formació del tutor d’empresa.

- És coresponsable del seguiment i valoració competencial de l’alumnat

- Proposa la qualificació, d’acord amb les valoracions del tutor d’empresa i el professorat de les UFs assignades a la formació dual, a l’equip docent constituït en junta d’avaluació.

- Proposa activitats de recuperació, si escau.

Professorat afectat per UFs en l’FP dual:

- Fa el seguiment, a través d’entrevistes, verificació d’evidències (port foli, eportfoli, altres), de les competències adquirides pel seu alumnat i la correspondència amb els resultats d’aprenentatge afectats per l’FP dual.

- Avalua les competències assolides i fa proposta de qualificació al tutor del centre, abans de la reunió de la junta d’avaluació.

6. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT

L’organització de la Formació Professional dual modifica substancialment l’organització que els centres han fet fins ara.

Tres aspectes claus són els que es descriuen en aquest procediment per tal d’estandarditzar la sistemàtica a desplegar, almenys fins que es modifiqui la regulació o


Pagina 34 de 134

fins que el centre incorpori el desplegament de projectes d’FP dual de manera habitual.

A. FP DUAL

En la següent relació d’accions es visualitza el procediment d’actuació de manera global.


Pagina 35 de 134

ASPECTES A TENIR EN

COMPTE:

El centre informa a la

matrícula i l'lalumnat

signa el compromís i

acceptació de la

formació, imprès Y754

Limitacions horari i

calendari en l'empresa

Distribucions

acadèmiques del CF

singulars

FP DUAL per a tot el

grup i mateix sou

Requisits previs*:

acadèmics, PRL,

formació tutors, ...

Modalitat DUAL A, B o

d'altres, la qual cosa

modifica la distribució

curricular, la formació

centre/empresa, i les

responsabilitats del

seguiment i qualificació

Informació i orientació a

l'alumnat sobre

aspectes laborals i de

selecció de personal

Alumnat del curs que no

fa formació DUAL

A final del Projecte el

centre elabora la

memòria final i la lliura a

la DGFPIERE

FP DUAL

Conveni empresa

HC o DGFPIERE

PEC

Instruccions DdE

Models organització

curricular

Organització FP

DUAL

Regulacions

normatives

Instruccions DdE

Autorització FP DUAL

DGFPiERE

Planificació FP DUAL

Comissió Pedagògica

Proposta FP DUAL

Organització,

planificació,

activitats,

seguiment, ...

Formació tutors

empresa

Sol·licitud Projecte

FP dual

Conveni signat

Conveni signat

Sol·licitud Projecte

d'FP dual

Autorització FP

DUAL o sol·licitud

pendent de

Resolució

Oferta d'FP DUAL al

grup d'alumnes

Tutor grup

Conveni signat

Proposta

organitzativa

Proposta de

contracte laboral,

Beca o Voluntariat

Tutors empresa

formats

Formació PRL feta

Requisits previs

assolits

Signatura acord de

formació d' FP DUAL

Empresa/Entitat,

centre, alumne

Acord Formació FP

DUAL:

Dades

identificatives

Calendari i horari

Activitats

Seguiment

Compromisos

Contracte, si escau

Inici FP DUAL o FCT

Alumne

Conveni o acord

formatiu signat

Pla d'activitats

Pla organització

curricular FP DUAL

Pla de seguiment

Contracte, si escau

Assistència alumnat

Realizatció

d'activitats

Seguiment alumnat

Tutor empresa i

centre educatiu

Seguiment alumnat,

mínim mensual

Valoració alumnat

Tutor empresa i tutor

centre

Pla d'activitats

Pla organització

curricular FP DUAL

Pla de seguiment

Evidències

Avaluació parcial /

final

Proposta de

seguiment del Pla

o reformulació

Proposta de

qualificació

Qualificació alumnat

Equip docent i/o

professor mòdul

DUAL

Proposta tutors

Evidències

competencials

mostrades per

l'alumne

Avaluació part

presencial

Qualificació

FP DUAL Finalitzada

Activitats de

recuperació

Alumne

Procediment

d'informació i

orientació alumnat

L'alumnat compleix

requisits* i accepta

proposta?

Sí

FP estàndard

No

L'alumnat ha cursat,

almenys, el 1r i 2n

trimestre del 1r curs?

Sí

No

L'alumne supera el

currículum DUAL?

L'alumne supera tots

els mòduls?

Sí

Sí

No

No

Compromís i

acceptació de

formació FP DUAL


Pagina 36 de 134

B. ORGANITZACIÓ CURRICULAR FP DUAL

En la següent sistemàtica s’aborden les actuacions a realitzar per determinar els currículums de l’alumnat i la seva validació.

ASPECTES A TENIR EN

COMPTE:

El currículum

les h que l'alumnat farà

a l'empresa representen

el 33% del CF, i fins el

50% en cas excepcional

són hores d'FCT + HLD

+ HM Síntesi o Projecte

i altres h de les UF

relacionades amb

l'activitat a l'empresa

Responsabilitats

A) part de les hores

(FCT +HLD) formen el

mòdul de dual, amb les

mateixes

resposanbilitats que el

cas anterior. Les hores

restants permaneixen

assignades a les UF

d'origen (totalment o en

aprt), en aquest cas el

seguiment de l'empresa

es resposanbilitat del

tutor, l'avaluació del

professorat titular de la

matèria, i la qualificació

de l'equip docent, una

vegada escoltats el

professor de la materia,

el tutor del centre i el

tutor d'empresa.

B) el conjunt d'hores

s'organitza en el mòdul

de dual, i la

responsabilitat del

seguiment, avaluació i

qualificació és del tutor,

o qui faci aquesta

funció, una vegada

escoltat el tutor de

l'empresa

Totes les possibles

organitzacions

curriculars requereixen

de l'aprovació del (SOC)

Servei d'Ordenació

Curricular de la

DGFPIERE a través

d'una Resolució.

Provisionalment serà

suficient amb l'evidència

d'haver fet la sol·licitud.

DISSENY FP DUAL

Elaboració currículum

Departament família

professional

PEC

Instruccions DdE

Currículums FP


curricular

Organització FP

DUAL

Regulacions

normatives

Instruccions DdE

Contingut conveni

signat

Propostes comissió

de seguiment d'FP

dual

Propostes tutor

grup

Propostes tutor

empresa

Aprenentages

cursos anteriors o

benchmarking

Validació currículum

Claustre, direcció o

comissió pedagògica

(NOFC)

Aprovació currículum

FP DUAL

Cap departament

Proposta FP DUAL

Organització,

planificació,

activitats,

seguiment, ...

Acta departament

Proposta curricular

FP dual

Acta autorització FP

DUAL

Modificacions PEC i

NOFC si escau

Oferta d'FP DUAL al

grup d'alumnes

Tutor grup

Conveni signat

Proposta

organitzativa

Proposta de

contracte laboral,

Beca o Voluntariat

Tutors empresa

formats

Formació PRL feta

Requisits previs

assolits

Realització FP DUAL

Alumne

Conveni o contracte

signat parts

Pla d'activitats

Pla organització

curricular FP DUAL

Pla de seguiment

Evidències

Acord formatiu

Seguiment alumnat,

mínim, mensual

Assistència alumnat

Realizatció

d'activitats

Seguiment alumnat,

mínim, mensual

Avaluació i

qualificació

FP DUAL Finalitzada

Procediment

d'informació i

orientació alumnat

L'alumnat compleix


proposta?

FP estàndard

No

L'alumne supera el

currículum d'FP

DUAL?

Verificació currículum

FP DUAL

SOC de DGFPIERE

Sí

Sí

Procediment de

recuperació previst

No

Resolució o

sol·licitud

d'aprovació

curricular del

Projecte d'FP dual


Pagina 37 de 134

7. SEGUIMENT DE LA FP DUAL, AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

Per últim es concreta l’apartat corresponent a l’actuació del professorat que tutoritza l’alumne d’FP dual.

SEGUIMENT,

AVALUACIÓ I

QUALIFICACIÓ FP

DUAL

PEC

Instruccions DdE

Currículums FP


curricular

Organització FP

DUAL

Regulacions

normatives

Instruccions DdE

Contingut conveni

signat

Propostes comissió

de seguiment d'FP

dual

Propostes tutor

grup

Propostes tutor

empresa

Aprenentages

cursos anteriors o

benchmarking

Proposta curricular

FP dual

Oferta d'FP DUAL al

grup d'alumnes

Tutor grup

Conveni signat

Proposta

organitzativa

Proposta de

contracte laboral,

Beca o Voluntariat

Tutors empresa

formats

Formació PRL feta

Requisits previs

assolits

Realització FP DUAL

Alumne

Conveni o contracte

signat parts

Pla d'activitats

Pla organització

curricular FP DUAL

Pla de seguiment

Evidències

Registres

seguiment de

l'alumnat

Valoracions parcials

Proposta de

qualificació

FP DUAL Finalitzada

Procediment

d'informació i

orientació alumnat

L'alumnat compleix


proposta?

FP estàndardNo

L'alumne supera el

currículum DUAL?

Sí

Sí

Procediment de

recuperació previst

No

Acord Formació FP

DUAL:

Dades

identificatives

Calendari i horari

Activitats

Seguiment

Compromisos

Seguiment

periódic

alumne

Tutor empresa

Seguiment

periódic

alumne

Tutor centre

Coordinació

seguiment FP dual

Tutors empresa i

centre

L'fp dual s'organitza

en un sol mòdul?

Avaluació UFs

FP dual

Professorat

matèria i tutors

dual

Avaluació

mòdul FP dual

Tutors dual i

altres

professors, si

escau

Proposta

qualificació

UFs FP dual

Professorat

matèria i tutor

dual

Proposta

qualificació

mòdul FP dual

Tutors dual i

altres

professors, si

escau

Qualificació FP dual

Junta d'avaluació

No Sí


Pagina 38 de 134

8. REGISTRES

Sol·licitud de projecte dual.

Conveni entre empresa i centre/DdE/Municipi (depenent de la titularitat).

Conveni d’FCT.

Formació del tutor d’empresa.

Acord formatiu. Planificació de les activitats.

Contracte de formació / Beca, alta seguretat social / altres modalitats, o en el seu defecte còpia de la vida laboral.

Registre signat per l’alumnat de: o Pla d’activitats i sistema d’avaluació i qualificació.

o Calendari i horari. o Tutors responsables del seguiment. o Evidència de l’acompliment dels compromisos del conveni, per exemple coneixement de

l’empresa. la prevenció de riscos laborals i actuacions en cas d’emergències.

Enquestes de satisfacció de les parts interessades: tutor empresa, alumne, tutor centre, professorat, empresa, altres.

Assistència de l’alumnat.

Activitats realitzades.

Memòria anual.

Llista de referències: o Dades de contacte del centre i tutor. o Dades de contacte de l’empresa i tutor.

o Informació sobre centres d’assistència mèdica i urgències (hores d’FCT). o Informació sobre queixes i suggeriments al centre educatiu i empresa.

9. DOCUMENTACIÓ

Projecte Educatiu del Centre:

o Modalitats de l’FP DUAL. o Criteris d’organització de l’FP DUAL i (requisits previs, curricular, grups, temporització, horaris,

altres) o Concreció curricular i desenvolupament dels continguts i/o activitats de l’FP DUAL. o Sistemes de seguiment, avaluació, qualificació i recuperació.

Concrecions curriculars del cicle formatiu.

Guia de l’FP del centre.

Manual de suport i orientacions a la tutoria d’empresa (FP DUAL).

Programació General Anual del centre:

o Concreció del calendari (i horari) de l’FP DUAL. o Seguiment, avaluació i qualificació.

o Activitats de la tutoria a l’FP (i específiques de l’FP DUAL). o Lliurament de notes i certificats, si escau.

10. REFERÈNCIES NORMATIVES

Llei d’Educació de Catalunya

NOF del centre educatiu: o Criteris específics de l’organització de l’FP DUAL.

o Funcions i responsabilitats del professorat que intervé en l’FP DUAL: de direcció, seguiment i coordinació, avaluació i qualificació.

o Gestió de l’FP DUAL.

o Tractament de les incidències en l’FP DUAL. o Participació de les empreses en l’FP DUAL. o Participació de les empreses en el Consell Escolar, si escau.

ISO 9001.

Normes, instruccions i orientacions del Departament d’Ensenyament rellevants en relació a l’FP DUAL:

Reial decret 1493/2011, de 24 d'octubre, pel qual es regulen els termes i les condicions d'inclusió en el règim general de la Seguretat Social de les persones que participin en programes de formació, en

desplegament del que preveu la disposició addicional tercera de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social (BOE núm. 259, de 27.10.2011)

Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formació professional dual (BOE núm. 270, de 9.11.2012)

Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial (DOGC núm. 5830, de 3.3.2011).

Resolució ENS/1204/2012, de 25 de maig, d'organització de la formació en alternança en els

ensenyaments de formació professional inicial (DOGC núm.6155, de 22.6.2012)


Pagina 39 de 134

Resolució ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organització de diverses mesures flexibilitzadores i

actuacions en la formació professional inicial (DOGC núm. 6220, de 26.09.2012)

Ordre ESS/2518/2013, de 26 de desembre, per la qual es regulen els aspectes formatius del contracte

per a la formació i l'aprenentatge, en desplegament del Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desplega el contracte per a la formació i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formació

professional dual (BOE núm. 10, d'11.1.2014)

Documents per a l'organització i la gestió dels centres “Formació professional dual” 20/06/2014.

11. ANNEXOS

Els documents i impresos de referència per organitzar l’FP dual o els seus homòlegs es trobaran actualitzats en l’aplicació informàtica de seguiment q-BID.

3.1 Resum dels requisits que determina la norma ISO 9001:2015 en l’aplicació als centres educatius

La taula que presentem en aquest capítol és un resum de la interpretació dels requisits de la nova norma ISO 9001:2015. Aquesta interpretació i resum està realitzat sobre una traducció al català de l’última versió, en anglès, de la norma ISO 9001:2015.

L’esmentat resum té l’objectiu de servir per realitzar una lectura ràpida dels nous requisits de la norma i una proposta de com abordar-los, per la qual cosa es realitza una proposta mínima d’evidències que s’haurien d’implementar per tal de donar resposta als requeriments de la norma..

En tot cas la proposta d’implementació de la norma ISO 9001: 2015 que fa el PQiMC és la que hem plasmat a continuació de cadascun dels punts de la norma, entre els capítols 4 i 10 d’aquest llibre.

Els canvis que han justificat la nova norma són:

Donar suport a les organitzacions en la implementació dels seus sistemes de gestió per als propers

anys.

Un estil de redacció més directe i comprensible.

Canvis en els principis de la qualitat.

Harmonització de l’ordenació del contingut, amb altres normes de gestió, per a facilitar la seva integració

(els mateixos 10 requisits) i simplificar la comprensió de la norma.

Promoure la gestió per processos per tal d’assolir els objectius esperats.

Fa un pas més enllà de la prevenció en determinar i gestionar els riscos i oportunitats de l'organització,

la qual cosa requereix conèixer el context general i específic de l’organització.

Emfatitzar els requisits de conèixer i entendre les necessitats i expectatives dels clients i també dels

grups d’interès.

Reforça la importància del lideratge i compromís de la direcció en el disseny, implementació,

manteniment i millora contínua del sistema de gestió de qualitat, únic sistema de gestió en les

organitzacions.

La norma es refereix a béns (productes) i ara també a serveis.

Reducció dels requisits documentals, com per exemple la no obligatorietat de redactar i mantenir el

manual de qualitat i el procediment d’accions preventives.

No es contemplen les exclusions.

Més control de les externalitzacions dels processos, dels productes i serveis proporcionats externament.

Donar importància a la gestió estratègica, la gestió del canvi, del coneixement i la flexibilitat en les

organitzacions.

Incidir en la necessitat de la millora contínua.


Pagina 40 de 134

ISO 9001:2015 ISO 9001:2008 REQUISITS DE LA NORMA POSSIBLES EVIDÈNCIES / SOLUCIONS

Context de l'organització

4 4 Sistema de Gestió de la Qualitat

Cal que el centre determini l’entorn extern general i específic, i el context intern que li resulta rellevant per a la seva activitat

Radars que el centre utilitza i serveixen per detectar la informació rellevant i la recollida de dades d’aquests entorns externs i interns. Determinar al PEC i/o al procés estratègic d’interaccionar amb els grup d'interès interns i externs

Comprensió de l'organització i el seu context

4.1 1.1 General

Determinar els problemes externs i interns que són rellevants per al seu propòsit i la seva direcció estratègica i que afecta la seva capacitat per aconseguir el resultat desitjat (s) del seu sistema de gestió de qualitat

Conèixer el context extern general i específic, i l’intern; fer anàlisi de dades i diagnòstic del centre en el seu entorn. Incloure les decisions a la RxD, Projecte de direcció i/o Pla Estratègic

Comprendre les necessitats i expectatives de les parts interessades

4.2 1.1 General Determinar les parts interessades i els requisits d'aquestes parts interessades que són rellevants per al sistema de gestió de qualitat

Incloure els diferents grups d’interès al procés de d’interaccionar amb els grup d'interès interns i externs i/o al PEC; determinar els seus requisits principals, les especificacions dels cursos i del servei educatiu, i com s’assegura l’entrada de les seves veus per proporcionar un servei d’acord amb les seves necessitats i expectatives Cal proporcionar retroalimentació als grups d’interès sobre l’adequat, o no, de les seves expectatives amb el servei que realment pot proporcionar el centre. Per exemple en Jornades de portes obertes, reunions amb famílies, el procediment d’acollida, etc

Determinació de l'abast del sistema de gestió de la qualitat

4.3 4.2.2

Manual de qualitat Determinar els límits i l’aplicabilitat dels requisits de la norma en el sistema de gestió de qualitat del centre per establir el seu àmbit d'aplicació

Determinem al PEC l’abast d’aplicació de la norma al centre, i podem fer esment a les NOFC de com el centre proporciona resposta als requisits de la norma Cal explicitar quins serveis educatius (estudis i serveis complementaris) formen part de l’abast


Pagina 41 de 134


Cal indicar que el disseny (punt 8.3 de la norma) dels cursos reglats no el realitza el centre educatiu

Sistema de gestió de la qualitat i els seus processos

4.4 4.4.1

4. 4.1

Sistema de gestió de la Qualitat Requisits Generals

Determinar els processos necessaris per al sistema de gestió de qualitat i la seva aplicació en tota l'organització

Elaborar el mapa i interrelacions de processos, la seva caracterització completa: entrades, sortides, indicadors, nivell de qualitat, recursos necessaris per realitzar el previst als processos, responsabilitat, riscos i oportunitats (DAFO cada 4 anys), seguiment, mesura i propostes de millora Mostrar l’anàlisi, aprenentatge i millora / innovació, per exemple a la revisió per la direcció

En la mesura necessària, l'organització ha de:

4.4.2

4.2 Requisits de la documentació

Mantenir i retenir la informació documentada per donar suport a l'operació dels seus processos

No hauríem de descartar mantenir el procediment de control documental i registres per tal de donar resposta aquest punt de la norma. Cal incloure els documents, registres legals i reglamentaris, així com els que el centre consideri per assegurar un servei de qualitat

Les NOFC han d’establir les responsabilitats en el control documental. També cal explicitar quines guies internes i manuals de servei utilitza el centre

Una altra possibilitat és especificar els documents necessaris a cadascun dels processos El fet de no tenir un Manual de qualitat potser ens requerirà disposar de la llista de control de documents

Lideratge i compromís

5.1 5.1 Compromís de la direcció

La direcció ha de demostrar el seu lideratge i compromís

A les NOFC, incloure la responsabilitat de la direcció, i funcions i responsabilitats de la comissió de qualitat.


Pagina 42 de 134


Determinar les reunions periòdiques de la comissió de la qualitat, així com una retroalimentació al Claustre i Consell Escolar trimestral dels resultats obtinguts pel sistema de gestió El compliment dels requisits de la revisió per la direcció, l’assoliment dels resultats, les propostes de millora, l’estratègia i la retroalimentació al centre La implicació directa de la direcció a les auditories L’assistència regular del director/a, o un altre membre de la direcció si escau, a les reunions de les Xarxes, és un requisit del PQiMC

Enfocament al client 5.1.2

5.2 Enfocament al client Demostrar el seu lideratge i compromís pel que fa a l'orientació al client

Actualitzacions periòdiques del Projecte Educatiu, les concrecions curriculars i l’estratègia del centre Acompliment dels compromisos (cursos, matèries, serveis,...) i assoliment de resultats excel·lents. Evidències de la recerca de la millora contínua dels processos i la innovació Les evidències del procés de gestió de les veus (Interaccionar amb els grup d'interès interns i externs) i com aquestes s’incorporen al SGQ. Assolir resultats satisfactoris en les enquestes i proporcionar retroalimentació Gestionar els riscos quan no s’assegura que s’assoliran els resultats previstos als objectius, plans i processos

Política de qualitat 5.2 5.2.

5.3 Política de la qualitat

Establir, revisar, mantenir, estar comunicada i disponible una Política de Qualitat adequada i de

Mantenir actualitzada una política de qualitat adequada a la naturalesa del centre i el seu Projecte


Pagina 43 de 134


1 5.2.2

compromís en l’acompliment dels requisits i la millora contínua

Educatiu, comunicada, entesa, visible i de la qual es faci retiment de comptes periòdic del seu assoliment Si no editem un MQ, la política s’ha d’incorporar al PE o NOFC, desprès de la missió, visió i valors, i, potser, abans d’explicitar que es fa una gestió per processos Explicar la política als procediments d’acollida Assegurar que la política recull els principis de la qualitat expressats en aquesta norma internacional

Rols, responsabilitats i autoritats en l'organització

5.3 5.5 Responsabilitat, autoritat i comunicació

Assegurar que les responsabilitats i autoritats per a les funcions pertinents s'assignen, són comunicades i enteses dins de l'organització

Tenir unes NOFc actualitzades, disponibles, comunicades i enteses; incloent la responsabilitats dels processos i les derivades del sistema de gestió de qualitat

Planificació Accions / mesures per abordar els riscos i oportunitats

6. 6.1 6.1.2

5.4.2 8.5.3

Planificació del sistema de gestió de la qualitat Accions preventives

Determinar els riscos i les oportunitats del centre i els seus processos

Realitzar una matriu DAFO del centre i processos, i els corresponents plans de millora per a la gestió dels riscos i oportunitats Convé substituir el PR d’accions preventives per un PR que indiqui qui, com, quan es gestionaran els riscos del centre i els seus processos

Objectius de la qualitat i la planificació per assolir-los

6.2 6.2.1 6.2.2

5.4 5.4.1

Planificació Objectius de la qualitat

Establir objectius de qualitat a les funcions pertinents, els nivells i els processos

Objectius estratègics a mig i llarg termini que es concreten en els objectius operatius anuals del Pla de direcció / estratègic, i dels processos. Han de ser objectius SMART, s’ha de retre comptes als grups d’interès i actualitzar-los per assolir la millora contínua Cal utilitzar fitxes d’indicadors estandarditzades com


Pagina 44 de 134


les del MIB i/o inspecció, quadres de control. Fer retiment de comptes públic, per exemple a través dels Acords de Coresponsabilitat, les relacions amb els grups d’interès, el lliurament d’informes o la web del centre Cal establir objectius alineats amb l’estratègia, els departaments didàctics, les coordinacions, els processos, el professorat i l’alumnat

Planificació i control dels canvis

6.3 5.4.2

Planificació del SGQ

Determinar la necessitat de canvis en el sistema de gestió de qualitat i dur-los a terme de manera planificada

Diagnòstic del context, determinació de l’estratègia, actualització dels resultats del projecte de direcció, la revisió del sistema de gestió de qualitat, els projectes i plans per abordar-los, i la millora contínua dels processos, currículums i les metodologies educatives Utilitzar el sistema de gestió per determinar i controlar qui elabora, revisa, aprova i distribueix la documentació corresponent

Suport Recursos Provisió de recursos

7 7.1 7.1.1

6.1 Provisió de recursos Determinar i proporcionar els recursos necessaris per a l'establiment, implementació, manteniment i millora contínua del sistema de gestió de qualitat

Per exemple a través del pressupost, plantilles de personal, inventari, ingressos addicionals i col·laboracions externes Manteniments de l’edifici, equips, infraestructura, ambient, etc. Assegurar els recursos determinats per tal de gestionar els processos

Persones de l’organització

7.1.2

6.2 Recursos humans

Determinar i proporcionar les persones necessàries per a l'aplicació efectiva del seu sistema de gestió de qualitat i per a l'operació i control dels seus processos

Assignar els recursos necessaris determinats a les NOFC per complir amb el previst al PEC L’elaboració de criteris d’assignació de plantilles,

http://clubresponsablesdecalidad.com/como-gestionar-tus-recursos/


Pagina 45 de 134


elaboració dels horaris i la seva aprovació

Infraestructura 7.1.3

6.3 Infraestructura

Determinar, proporcionar i mantenir la infraestructura necessària per al funcionament dels seus processos i assolir la conformitat dels productes i serveis

Pla de manteniment general i els específics que s’escaiguin (elèctric, ascensors, xarxes, maquinari específic, informàtic, telecomunicacions, combustibles, emergències, etc.) Contractació externalitats de recollida de residus, extintors, BIEs, energia, subministraments, etc. Assegurar que es proporcionen els recursos i equipaments determinats als processos, per exemple amb el pressupost Mantenir evidències dels Plans, contractes i certificacions que assegurin l’operativitat d’aquest punt

Ambient per a l’operació dels processos

7.1.4

6.5 Ambient de treball Determinar, proporcionar i mantenir les condicions necessàries per al funcionament dels processos i assolir la conformitat dels productes i/o serveis

Plans de manteniment, ordre i neteja Planificació de les emergències Avaluacions ambientals, de riscos i els plans d’actuació corresponents Plans d’acollida i retroalimentació periòdica al professorat Plans d’RSC Control de l’ús dels EPIs Mesura del clima i plans d’actuació Accions adequades a la Política de qualitat


Pagina 46 de 134


Documentació, plans i registres de les accions realitzades

Recursos de seguiment i mesura

7.1.5

7.6 Control dispositius seguiment i mesura

Determinar i proporcionar els recursos necessaris per garantir resultats vàlids i fiables en el seguiment o mesurament que s'utilitza per verificar la conformitat dels productes i serveis a les necessitats

Verificar que es produeix l’harmonització de criteris sense desviacions significatives entre els diferents grups Comprovar, per exemple a l’auditoria, que els instruments o programari de càlcul de qualificacions és correcte Quan es realitzin operacions per a l’exterior, fruits d’acords de col·laboració o innovació, en el cas que s’utilitzin instruments de mesura com balances, dipòsits calibrats, mesuradors de gasos, pes, etc. aquests hauran de ser calibrats i verificats periòdicament, mantenint els registres corresponents Assegurar que les mostres són adequades quan es realitzen anàlisis estadístics sobre una part de la població Mantenir la documentació i registres corresponents

Traçabilitat 7.1.5.2

-- 7.5.3 Determinar la validesa dels resultats de mesurament anteriors

Assegurar que els criteris d’avaluació i qualificació es mantenen coherents des del Projecte Educatiu fins als expedients i certificats que emet la secretaria del centre per a l’alumnat

Coneixement organitzacional

7.1.6

-- -- Determinar els coneixements necessaris per a l'operació dels seus processos i assolir la conformitat dels productes i serveis

Determinar el coneixement necessari i elaborar guies o documents (físics o digitals) on trobar-lo Incloure la informació bàsica del centre als Plans d’acollida


Pagina 47 de 134


Elaborar plans de formació interna de centre i/o processos d’acompanyament i/o mentoring

Competència 7.2 6.2 Recursos humans

Determinar la competència de les persones del centre, assegurar-se que són competents, prendre les accions per adquirir, o actualitzar, la competència necessària, i avaluar l'eficàcia de les accions preses

Definir els perfils dels diferents llocs de treball, determinar les competències i el nivell requerit Comprovar periòdicament les competències de les persones Dissenyar i implementar plans de formació inicials i permanents Assignar les responsabilitats a les matèries educatives, i els processos, assegurant que es disposa de la competència requerida o s’adquirirà abans de la prestació del servei Mantenir registres de les accions per al seu anàlisi i millora

Sensibilització i conscienciació

7.3 6.2.2

Competència, formació i presa de consciència

Assegurar que les persones que fan la feina sota el control de l'organització són conscients de política i els objectius de qualitat, la importància de la seva contribució i les conseqüències en cas que no s'ajustin als requisits del sistema de gestió de qualitat

Assegurar l’alineament del personal amb la missió i els processos del centre. Per exemple a través de plans d’acollida, informació i retiment de comptes al Claustre i CE periòdicament La revisió i actualització pel Claustre i Consell Escolar de la Política i el seu desplegament Preguntant a les enquestes i/o auditories

Comunicació 7.4 5.5 Responsabilitat, autoritat i comunicació

Determinar les comunicacions internes i externes relacionades amb el sistema de gestió de qualitat

Elaborar un Pla de comunicació, incloent què informació interna o externa? quan? qui? i com?


Pagina 48 de 134


Es pot començar amb un procediment on s’expliciti en una taula de doble entrada quan, qui, què es comunicarà per a cada grup d’interès. Cal identificar la documentació que es retindrà (registres)

Informació documentada

7.5 7.5.2 7.5.3

4.2 Requisits de la documentació i registres

Ha d’incloure la informació requerida per la norma i la determinada per l'organització, aquesta s’ha de controlar en l’elaboració, actualització i distribució

Dissenyar i implementar un procediment de control de documents i registres per proporcionar resposta als requisits de la norma: autoritzacions d’ús, disponibilitat, adequada i pertinent a l’ús, protegida, distribuïda a qui la necessita, accés controlat; assegurament en l’emmagatzematge, la conservació, la recuperació, la preservació de la llegibilitat i el control dels canvis

Planificació i control operacional

8.1 7.1 Planificació de la realització del producte

Planificar, executar i controlar els processos necessaris per complir amb els requisits determinats en la realització de productes i la prestació dels serveis, i per posar en pràctica les accions determinades en el punt 6 de la norma

Projecte educatiu, PGAC, processos i programacions didàctiques Elaborar i mantenir informació documentada del servei educatiu realitzat Programar els cursos d’acord amb el planificat: PGAC, horaris, assignació de recursos, organització, control dels processos, etc.

Requisits per als productes i serveis Comunicació amb el client

8.2 8.2.1

7.2 Processos relacionats amb el client

Cal assegurar que la informació que es proporciona a l’alumnat i/o famílies via web, documents i reunions és la correcta i està actualitzada Cal assegurar que es té en compte la propietat de l’alumnat, i la veu dels diferents grups d’interès, els requisits legals, els reglamentaris i els canvis

Lliurament a l’alumnat (almenys) dels continguts de les matèries, sistema d’avaluació, qualificació i recuperació Actualització de les programacions didàctiques, on s’inclou objectius i recursos necessaris Mantenir sistemes de comunicació eficaços, de queixes i suggeriments


Pagina 49 de 134


Assegurar la propietat de l’alumnat, incloses les dades personals i els expedients acadèmics Establir una sistemàtica de comunicació amb l’alumnat i els seus representants: consell de delegats, membres del CE, i/o d’altres

Determinació dels requisits relacionats amb els productes i serveis

8.2.2

7.2.1

Determinació dels requisits relacionats amb el producte

Determinar els requisits per als productes i serveis que s'oferiran als clients

Elaborar i mantenir actualitzat el Projecte Educatiu i les concrecions curriculars, d’acord amb els requisits legals, reglamentaris, així com les actualitzacions corresponents i necessàries per a un servei educatiu de qualitat Informar, comunicar i orientar de manera coherent, mantenint evidències dels cursos que ofereix el centre a l’alumnat i/o famílies Elaborar, mantenir actualitzada, controlar i retre comptes del determinat a la Carta de Serveis i/o Compromís

Revisió dels requisits relacionats amb els productes i serveis

8.2.3

7.2.2

Revisió dels requisits relacionats amb els productes

Assegurar-se que el centre té la capacitat per complir amb els requisits per als productes i serveis que s'ofereixen als clients El centre ha de dur a terme una revisió abans de comprometre a oferir els cursos

Cal organitzar, i implementar, un procediment de revisió, millora, validació i aprovació de cadascun dels programes formatius i assegurar que aquests estan alineats amb el previst al Projecte Educatiu Cal retenir la informació documentada pertinent

Els canvis en els requisits per als productes i serveis

8.2.4

--

El centre ha d’assegurar l’entrada d’informació per tal que els responsables dels processos siguin conscients dels nous requisits quan aquests ha estat modificats

Mantenir RADARS d’informació per detectar els canvis que afectin als requisits del servei Complir amb el previst al Pla de comunicació intern i extern


Pagina 50 de 134


Aplicar la sistemàtica prevista al procés d’interaccionar amb els grup d'interès interns i externs

Disseny i desenvolupament

8.3 8.3.1

7.3 Disseny i desenvolupament

Establir, implementar i mantenir un procés de disseny i desenvolupament que sigui apropiat per a assegurar la posterior provisió de productes i serveis

Si aplica, cal implementar i mantenir un procés de disseny i desenvolupament: establir entrades, resultats, controls, revisions del procés, verificació del procés i validació; assegurant que es compleixen les entrades, són les adequades, es controlen les sortides, els resultats són els esperats i estan alineats amb la missió. Es conservarà informació documentada del disseny, el desenvolupament i els canvis que es produeixin Aquest punt de la norma afecta als cursos fets a mida, no als reglats, tampoc a l’FP dual

Planificació del disseny i desenvolupament

8.3.2

7.3.1

Disseny i desenvolupament

En la determinació de les etapes i els controls per al disseny i el desenvolupament, l'organització ha de considerar la naturalesa, la durada i la complexitat de les activitats de disseny i desenvolupament, les etapes del procés requerides, les activitats de disseny i verificació de desenvolupament i validació, les responsabilitats i autoritats, els recursos interns i externs necessaris, necessitats de participació i interrelació de les parts interessades, els requisits, el control i la informació necessària per evidenciar l’acompliment dels requisits de disseny i desenvolupament

L’establert al PEC, els requeriments legals i normatius, els recursos, les veus dels grups d’interès, les fases del procés del disseny i desenvolupament, el pilotatge de nous cursos si escau, l’assegurament del compliment dels requisits i la validació del servei

Entrades per al disseny i desenvolupament

8.3.3

7.3.2

Elements per al disseny i desenvolupament

L'organització ha de determinar els requisits essencials per als tipus específics de productes i serveis que s’han de dissenyar i desenvolupar

Cal tenir en compte: Els requisits, les experiències anteriors, els requisits legals i reglamentaris, les normes establertes, el


Pagina 51 de 134


control de possibles fallades del disseny (pilotatge), validar el resultat d’un disseny adequat per al propòsit i mantenir els registres de les diferents fases del disseny fins la validació

Control del disseny i desenvolupament

8.3.4

7.3.4 7.3.5 7.3.6

Revisió de disseny i desenvolupament, verificació, validació i control de canvis en el disseny

Aplicar controls al procés de disseny i desenvolupament (Aquets punt afecta als cursos no regulats pel DdE i només quan és la primera vegada que s’imparteixen)

Cal establir un procediment de control del disseny i desenvolupament de nous cursos Una vegada aprovat el disseny, es poden implementar controls al desenvolupament del curs semblants a la formació reglada, o bé el que el centre determini si és apropiat per als objectius de la validació del nou curs

Resultats, sortides, del disseny i desenvolupament

8.3.5

7.3.3

Resultats del disseny i desenvolupament

Cal assegurar que el disseny compleix amb els requisits, les especificacions i els objectius perseguits

El centre evidenciarà mitjançant el compliment dels criteris d’acceptació dels indicadors, per als objectius previstos del disseny i desenvolupament que compleix amb els requisits que especifiquen les característiques del servei, que serà adequat per tal que l’alumnat assoleixi les competències determinades, i que el curs està en disposició de complir amb la satisfacció de les parts interessades Cal mantenir els registres que serveixin per mantenir evidències posteriors i la base per a l’avaluació i millora

Control dels canvis del disseny i desenvolupament

8.3.6

7.3.7

Control dels canvis del disseny i desenvolupament

El centre ha d'identificar, revisar i controlar els canvis del disseny i desenvolupament

Mantenir el registres dels canvis, assegurar que compleixen amb el previst i modificar la documentació relacionada amb el disseny i desenvolupament: manuals, publicitat, web, etc.

Control dels processos, productes

8.4 7.4 Compres Assegurar que els processos, productes i serveis prestats externament compleixen amb els

Avaluar als proveïdors d’acord amb uns criteris ponderats, qualitatius i quantitatius, com per

http://clubresponsablesdecalidad.com/reto-de-calidad-evaluacion-de-proveedores/


Pagina 52 de 134


i serveis externalitzats requisits Determinar els controls que s'aplicaran en els processos, productes i serveis proporcionats externament

exemple: qualitat del producte i preus, assistència i assessorament al centre, temps de subministrament, nombre d’incidències anuals i tipus, sistema de gestió certificat, control d’aspectes ambientals, política de responsabilitat social corporativa, d’altres Determinar els requisits de les entrades als processos prestats externament: compres, serveis, processos, etc. Controlar l’acompliment dels requisits dels productes, serveis o processos que s’han proporcionat per un proveïdor extern Registrar els resultats de l’avaluació i, quan s’escaigui, de la reavaluació

Tipus i abast del control Informació per als proveïdors externs

8.4.2 8.4.3

7.4.1 7.4.2 7.4.3

Procés de compres, informació i verificació dels productes comprats

Assegurar que els processos, productes i serveis prestats externament no afectin negativament a la capacitat de l'organització per lliurar constantment productes i serveis que s'ajustin als seus clients Assegurar l'adequació dels requisits abans de la comunicació al proveïdor extern

Quan el centre externalitzi processos haurà de caracteritzar-los i controlar el seu desenvolupament i l’assoliment dels criteris de qualitat definits Definir, i implementar, un procediment d’homologació de proveïdors i de les compres, per tal d’assegurar que aquests responen al que el centre requereix per realitzar un servei educatiu de qualitat, i compleixen amb els requisits legals i reglamentaris

Control producció i prestació del servei

8.5.1

7.5.1

Control producció i prestació del servei

Implementar la producció i la prestació del servei sota condicions controlades

Desplegar la documentació bàsica del centre, la documentació del SGQ, la disponibilitat dels recursos i persones, els resultats a assolir, el seguiment i controls de l’activitat, i la validació de l’adequació de l’aprovació de la PGAC amb la planificació de les avaluacions per tal d’assegurar que es proporciona un servei de qualitat

http://clubresponsablesdecalidad.com/reto-de-calidad-evaluacion-de-proveedores/


Pagina 53 de 134


Identificació i traçabilitat

8.5.2

7.5.3

Identificació i traçabilitat

Utilitzar mitjans adequats per identificar les sortides quan és necessari per garantir la conformitat de productes i serveis

Mantenir un procediment de control documental i de registres Assegurament de l’adequació del sistema d’avaluació i qualificació de l’alumnat, i els registres corresponents fins l’obtenció dels títols i certificats per mantenir la traçabilitat

Propietat del client i proveïdors externs

8.5.3

7.5.4

Propietat del client

Tenir cura dels béns pertanyents als clients o proveïdors externs mentre estiguin sota el control de l'organització o estiguin sent utilitzats per l'organització

Guies de tractament de dades personals Descripció a les NOFC de com el centre aborda la seguretat de la propietat de l’alumnat, i d’altres grups d’interès (proveïdors, ...) que poden mantenir propietats en el centre

Preservació del producte

8.5 8.5.4

7.5.5

Preservació del producte

Preservar les sortides durant la producció i la prestació de serveis, en la mesura necessària per garantir la conformitat amb els requisits

Retenir la informació documentada del servei i les evidències de la qualitat de les sortides dels processos Sistema de gestió documental, plans d’emergències, seguretat ambiental, control d’EPIs, etc.

Activitats posteriors al lliurament del producte o servei

8.5.5

7.5.1

Control de la producció i prestació del servei

Complir amb els requisits per a les activitats posteriors al lliurament associats amb els productes i serveis

Incloure al procés d’interacció amb les veus el grup d’interès de l’exalumnat: enquestes de satisfacció i inserció, quan s’escaigui. Jornades exalumnes Aprofitar la veu dels exalumnes per tal de millorar entrades de processos, en especial els d’E/A Considerar la possibilitat d’oferir cursos complementaris, ampliació i/o actualització Serveis de borsa de treball, autoempresa i vivers per a l’emprenedoria


Pagina 54 de 134


Control dels canvis 8.5.6

--

Revisar i controlar els canvis sobre la producció o la realització del servei, en la mesura necessària per tal d’assegurar la continuïtat de la conformitat amb els requisits

Controlar els canvis a partir de la sistemàtica establerta en els procediments de control documental Especialment rellevants són els relacionats amb el servei: programacions i manuals de servei i els documents estratègics. En aquest cas cal establir un procediment per determinar de qui elabora, revisa i aprova Els canvis de les programacions didàctiques realitzades durant el curs caldrà evidenciar la seva autorització i control a través de les actes del departament didàctic corresponent. Quan siguin rellevants o crítics per al servei s’haurà de verificar pel responsable corresponent de la direcció

Alliberament de productes i serveis

8.6 Aplicar els plans previstos, en les etapes apropiades, per verificar que s'han complert els requisits dels productes i de serveis

Cal assegurar que s’acompleixen els criteris d’acceptació dels processos, els criteris d’avaluació i superació de matèries, cursos i etapes abans de lliurar els títols corresponents Cal assegurar que l’alumnat promociona d’acord amb els criteris establerts al Projecte de Centre i concrecions curriculars, i mantenir els registres determinats al sistema de gestió

Control de les sortides no conformes (sortides, resultats, productes i serveis)

8.7 8.3 Control del producte no conforme

Assegurar que els productes que no s'ajustin als requeriments són identificats i controlats per prevenir el seu ús o lliurament no intencional Elaborar informació documentada sobre el control del servei no conforme i acomplir amb els requisits determinats

Determinar els criteris de validació dels cursos en el Projecte de Centre i aplicar les fases d’elaboració, revisió i aprovació abans de la seva realització Treballar la gestió dels riscos per reduir la probabilitat que es produeixi un producte / servei / curs no conforme Implementar un procediment del producte / servei no conforme, mantenir els registres de les accions


Pagina 55 de 134


preses i qui és el responsable de les decisions i accions a emprendre

Monitorització, mesura, anàlisi i avaluació Generalitats

9.1.1

8.1 Generalitats

Cal definir que cal monitoritzar, com, quan, qui, la realització de 'avaluació i millora i l’impacte i/o canvi en el sistema; inclòs la qualitat i eficàcia del SGQ, la percepció del client, la seva veu, i la satisfacció respecte del servei

Control de l’estratègia, processos i activitats Control dels cursos a través d’avaluacions i equips docents Informes dels responsables (o actes de reunions) Presa de decisions per la direcció

Satisfacció client 9.1.2

8.2.1

Satisfacció client Conèixer la veu, i satisfacció, dels grups d’interès, establir sistemes d’informació, comunicació, valoració i queixes, si escau

A partir dels dos processos relacionats: interaccionar amb els grup d'interès interns i externs, i satisfacció dels grups d’interès, establir les sistemàtiques apropiades per conèixer el més ràpidament possible el grau de satisfacció dels alumnes, i altres grups d’interès Tutories, reunions, representació de l’alumnat, taulells, revistes, xarxes socials, bústies, etc.

Anàlisis i avaluació

9.1.3

8.4 Anàlisis de dades

Es determinarà la forma d’analitzar i avaluar les dades i la informació recollida per a validar la conformitat del servei, la satisfacció dels grups d’interès, la validesa del sistema de gestió, les mesures per fer front als riscos i oportunitats de millora i la presa de decisions per part de la direcció

Cal disposar de les dades del Pla Estratègic, projecte de direcció, processos i veus, entre aquestes cal tenir informació de com es gestionen els riscos del centre Les fitxes tècniques dels indicadors ens proporcionaran ajut a l’hora d’establir les metodologies per mesurar, recollir i distribuir les dades per a la presa de decisions La revisió per la direcció, els informes de les auditories, els resultats del seguiment del Pla

http://clubresponsablesdecalidad.com/analisis-de-datos-cuales-son-los-datos-analizar/

http://clubresponsablesdecalidad.com/analisis-de-datos-cuales-son-los-datos-analizar/


Pagina 56 de 134


Estratègic, els resultats trimestrals dels cursos, les conclusions recollides en actes, informes i memòries, són elements que poden determinar la idoneïtat de la temporització i profunditat de l’anàlisi i presa de decisions a la comissió de qualitat i/o la direcció del centre Cal mantenir actualitzades les fitxes (MIB) dels indicadors que informen sobre què, qui, quan i com es recullen les dades, qui les analitza, a qui s’informa i la responsabilitat de prendre les accions pertinents

Auditoria Interna

9.2 9.2.2

8.2.2

Auditoria Interna Cal realitzar auditories internes planificades, assegurar que les aportacions s'incorporen al SGQ i mantenir informació documentada.

Cal verificar periòdicament, el compliment dels requisits de la norma, els establerts pel centre i l’eficàcia i eficiència del sistema de gestió. L’acció requereix l’elaboració i lliurament a la direcció d’un informe d’auditoria que caldrà implementar El centre disposarà d’un equip de persones formades per realitzar les auditories internes i l’intercanvi, almenys, entre els centres del PQiMC

Entrades de la revisió per la direcció Generalitats Entrades

9.3 9.3.1 9.3.2

5.6 5.6.2

Revisió per la direcció

Revisar el sistema de gestió de qualitat de l'organització, a intervals planificats, per assegurar la seva contínua conveniència, adequació, efectivitat i alineació amb la direcció estratègica de l'organització

La direcció revisa el SGQ de manera planificada, el resultat inclou decisions i accions que s’incorporen al SGQ i es manté informació documentada Cal verificar coneixement del context del centre, gestió dels riscos, diagnòstic, estratègia, processos, plans, control, resultats i millora S’ha d ‘evidenciar el compromís i lideratge de la direcció envers el relacionat amb el SGQ

Sortides de la revisió per la direcció

9.3.3

5.6.3

Resultats de la revisió

S’espera la sortida de decisions i plans per a la millora del sistema, l’estratègia del centre i fer

Informe (acta) de la revisió per la direcció que inclou almenys: oportunitats de millora, estratègies, canvis

http://clubresponsablesdecalidad.com/que-tener-en-cuenta-ante-la-primera-auditoria-de-sistemas-de-gestion-de-calidad/

http://clubresponsablesdecalidad.com/revision-de-la-norma-iso-90012008/





Pagina 57 de 134


front als riscos detectats del sistema, necessitats de recursos, altres

Millora 10 8 Mesura, anàlisi i millora

Determinar, seleccionar i implementar les accions i oportunitats de millora necessàries per complir amb els requisits del client i millorar la seva satisfacció

Millores en el sistema de gestió, processos, servei educatiu, persones, ... que poden significar una reacció a una NC, una millora o innovació incremental Millores en el sistema amb l’objectiu d’assolir la visió compartida

Generalitats Gestió de no conformitats i accions correctives

10.1 10.2

8.3 8.5.2

Control del producte no conforme, acciones correctives

Resolució de NC abordant les causes que les produeixen, assegurant l'eficàcia de les solucions i els canvis incorporats al SGQ, mantenint la informació documentada necessària

Procediment de servei no conforme i accions correctives Mantenir informació documentada de les accions preses i l’eficàcia de les solucions implementades

Millora continua 10.3 8.5.1

Millora continua Cal incorporar la millora contínua per a mantenir l’eficàcia i eficiència del SGQ,

Aplicació sistemàtica de la PDCA a l’estratègia, processos i activitats Resolució de les NC, les propostes de l’informe de la revisió per la direcció, el seguiment i avaluació dels processos i els seus resultats, l’escolta activa de les veus, auditories, o la detecció d’oportunitats de millora, entre d’altres, són instruments per la millora contínua La millora contínua entén la millora i innovació dels processos, els productes i serveis i el propi sistema de gestió de qualitat

http://clubresponsablesdecalidad.com/cuando-aplicar-una-accion-correctiva-o-una-accion-preventiva/

http://clubresponsablesdecalidad.com/cuando-aplicar-una-accion-correctiva-o-una-accion-preventiva/

http://clubresponsablesdecalidad.com/como-implantar-la-mejora-continua-en-nuestro-sistema-de-gestion/


Pagina 58 de 134

4 EL CONTEXT DE L’ORGANITZACIÓ

4.1 Comprendre l'organització i el seu context

L'organització ha de determinar els problemes externs i interns que són rellevants per al seu propòsit i la seva direcció estratègica i que afecta la seva capacitat per aconseguir el resultat desitjat (s) del seu sistema de gestió de qualitat.

L'organització ha de controlar i revisar la informació sobre aquestes qüestions externes i internes.

NOTA: 1 Els problemes poden incloure factors o condicions positives i negatives per a la seva consideració.

NOTA: 2: Entendre el context extern pot ser facilitat al considerar qüestions derivades d'entorns jurídics, tecnològics, competitius del mercat, culturals, socials i econòmics, ja sigui internacional, nacional, regional o local.

NOTA: 3 Comprendre el context intern es pot facilitar en considerar els temes relacionats amb els valors, la cultura, el coneixement i l'acompliment de l'organització.

Contextualització en els centres educatius:

Realitzar un diagnòstic periòdic del centre, tenint en compte el context extern general (polítiques, econòmic, social, ambiental, tecnològic i legal), el context extern específic (proveïdors, empreses, famílies, institucions, altres centres educatius, Departament d’Ensenyament, ...), i el context intern (persones, edifici, infraestructures, organització, departaments, coordinacions, polítiques, resultats, currículums, recursos tangibles i intangibles, etc.). A partir del diagnòstic s’elaboren i executen els plans de millora, estratègics i/o de direcció per tal de proporcionar resposta satisfactòria a les necessitats i expectatives dels diferents grups d’interès, especialment l’alumnat.

És important que el centre s’asseguri que coneix bé les lleis i regulacions normatives que li són d’aplicació. Per tant cal que existeixi la responsabilitat de gestionar el radar normatiu i la seva posterior selecció i distribució interna.

4.2 Comprendre les necessitats i expectatives de les parts interessades

A causa del seu efecte, o el possible efecte potencial, sobre la capacitat de l'organització per tal de proporcionar regularment productes i serveis que satisfacin els requisits del client, així com l’acompliment dels requisits legals i reglamentaris aplicables, l'organització ha de determinar:

a) les parts interessades que són rellevants per al sistema de gestió de la qualitat;

b) els requisits d'aquestes parts interessades que són rellevants per al sistema de gestió de qualitat.

L'organització ha de controlar i revisar la informació sobre aquestes parts interessades i els requisits rellevants.


Per exemple al procés estratègic de: Interaccionar amb els grup d'interès interns i externs, es poden establir quin grups d’interès són rellevants per al SGQ, quines entrades aporten i quines necessitats i expectatives s’espera detectar, per exemple a través de: enquestes, entrevistes, informes, reunions, radars, veus, altres; quines respostes produirà el procés per a cadascuna de les parts interessades, i quins seran els criteris de qualitat i millora contínua que es perseguiran.


Pagina 59 de 134

Una altra solució és la de definir al Projecte Educatiu quins són els principals grups d’interès i la sistemàtica que s’utilitzarà per contextualitzar i actualitzar els currículums i les diferents activitats que els hi ofereixi el centre.

Un seguit de cercles concèntrics pot ser una fórmula gràfica ocurrent per representar la importància dels diferents grups d’interès en el centre.

Al Projecte Educatiu, NOFC i PGA, han de quedar determinats els requisits d’aquests grups d’interès, fent esment per exemple al compliment del currículum i sistema d’avaluació i qualificació, les franges horàries, el control de l’assistència i comunicació amb les famílies, el servei de menjador, transport, la realització d’activitats extraescolars i/o complementàries, etc.

4.3 Determinar l'abast del sistema de gestió de la qualitat

L'organització ha de determinar els límits i l’aplicabilitat del sistema de gestió de qualitat per establir el seu abast.

Quan l'organització determini aquest abast, ha de considerar:

a) les qüestions externes i interns a què es refereix l’apartat 4.1;

b) els requisits pertinents de les parts interessades indicats a l’apartat 4.2.

c) els productes i serveis de l'organització.

L'organització ha d'aplicar tots els requisits d'aquesta Norma Internacional si són aplicables en l'àmbit determinat del seu sistema de gestió de qualitat.

L'abast del sistema de gestió de qualitat de l'organització ha d'estar disponible i ser mantingut com a informació documentada. L'àmbit d'aplicació ha d'indicar els tipus de productes i serveis coberts, i proporcionar justificació per a qualsevol requisit d'aquesta Norma Internacional que l'organització determina que no és aplicable a l'abast del seu sistema de gestió de qualitat.

La conformitat amb aquesta norma només es pot assolir si els requisits determinats, per no ser aplicable, no afecten a la capacitat o responsabilitat de l'organització per assegurar la conformitat dels seus productes i serveis i la millora de la satisfacció del client.


Cal definir que activitats i ensenyaments formaran part de l’abast de la certificació. Quan es parli del sistema de gestió a les NOFC, caldrà fer esment de l’abast de la certificació i les funcions i responsabilitats de l’organització, incloses les responsabilitats dels processos i les accions d’estratègia del centre.

En aquest punt cal indicar que el centre no realitza el disseny dels currículums, principal producte/servei que ofereix el centre a la societat en general i l’alumnat en particular, també qualsevol altre punt de la norma que no s’apliqui (de moment no hem vist cap més).

Un tema important és decidir si es descriu el sistema de gestió en un manual de la qualitat o bé en la documentació pròpia del centre. En principi el MQ ha deixat de ser un requisit de la norma, per tant en aquesta guia farem propostes per tal de donar resposta als requisits de la norma sense fer ús del manual de qualitat, la qual cosa no vol dir que els centres que ho desitgin el puguin continuar utilitzant per tal de descriure el seu sistema de gestió.

Una altra fórmula a prendre en consideració és elaborar la Carta de Serveis del centre. Aquesta fórmula requereix fer públic el llistat dels serveix que ofereix el centre tot indicant el compromís de qualitat per a cadascun d’ells.


Pagina 60 de 134

El que proposàvem a l’anterior guia de la ISO que resulta vigent és:

En el Manual de Qualitat (MQ) la política ha de ser coherent amb el Projecte Educatiu del centre, els objectius amb els establerts

al Pla Estratègic i el mapa de processos el real del centre. Aquesta política hauria de formar part del Projecte Educatiu i coincident amb la del Pla Estratègic, o fer referència.

El Manual del Servei ha de reflectir fidelment com el centre desenvolupa els seus processos i procediments de E/A en cadascun dels ensenyaments que imparteix.

Establir, en el centre, un sistema de gestió de la qualitat amb la següent documentació:

Manual de Gestió de la Qualitat (MQ) per donar resposta a cadascun dels punts de la norma (pot integrar a altres sistemes de gestió, per exemple l’ambiental i el de seguretat). Ara no cal, però s’ha de trobar el/els documents on descriure i determinar el Sistema de Gestió de Qualitat. Nosaltres hem optat en aquesta guia per proposar documents de centre on incloure les

especificacions i requisits del sistema gestió. Manual del Servei (MS), un per cada ensenyament impartit. Manual de processos (MP, aconsellable), incloure mapa i interrelacions.

Manual de procediments (MPR). Manual d’indicadors (MI)

El centre ha d’elaborar la documentació que determina la norma ISO 9001, així com la que consideri necessària per a la planificació, gestió i control dels seus processos (per exemple, i dins del procés d’E/A, el quadern del professorat, el quadern del tutor/a, els documents per fer seguiment de programacions, el control d’assistència, les actes reunions d’equips docents, etc.).

Les persones responsables han de complimentar els registres de tots els processos del centre, per fer-ne el seguiment (per exemple, i dins del procés d’E/A, són registres: les actes de notes, les actes reunions avaluació, el registre seguiment de la programació, les proves i exàmens amb l’alumnat , etc.).

El Centre ha de tenir elaborada i actualitzada tota la documentació legal i reglamentària, per exemple: El Projecte Educatiu PEC, les concrecions curriculars CC, el Pla Estratègic PE, la programació general anual de centre PGAC, normes de funcionament NOFC, Programacions didàctiques, etc.

El centre educatiu ha de mantenir els radars necessaris per tal de proporcionar una resposta adequada als canvis legals i reglamentaris.

La proposta del PQiMC al respecte de la documentació del sistema de gestió és:

PROCÉS PROCEDIMENT INFORMACIÓ DOCUMENTADA

E1 Determinar l’estratègia

Elaboració i/o revisió de les concrecions

curriculars Elaboració i/o revisió dels documents

estratègics de centre (Missió, visió i

política, PE, NOF, PEC, ...) Elaboració i/o revisió del PAT Harmonitzar els criteris d’avaluació

Projecte Educatiu

NOFC Concrecions curriculars Pla d’acció tutorial

Pla Estratègic Responsabilitat social

E2 Planificar el funcionament del centre

Elaboració i/o revisió del pressupost Elaboració i/o revisió de la programació

general anual de centre

Elaboració i/o revisió cartes serveis/compromís

Establir les necessitats de persones

Carta de serveis Pressupost Inventari

Plantilles Programació anual

E3 Desenvolupar i revisar el sistema de gestió

Elaboració i revisió del sistema de gestió

Mapa i caracterització de processos Gestió documental de suport

Objectius, resultats i registres Guies i manuals Memòries

Revisió per la direcció Millora i innovació

E4

Informar, comunicar i gestionar el coneixement

Gestió de la comunicació

Gestió de la web i Intranet corporativa Gestió del coneixement

Pla de comunicació Web Xarxes socials 2.0

Dipòsit informació i coneixement Imatge corporativa Pla de formació

E5 Interaccionar amb els grup d'interès interns i

Benchmarking Gestió d’actes i esdeveniments

Gestió de la promoció i el màrqueting Gestió de les relacions amb els grups

Identificació dels grups d’interès Detecció de necessitats i expectatives

dels grups d’interès Radars d’informació i coneixement


Pagina 61 de 134


externs d’interès

Escoltar les veus dels grups d’interès Relacions amb l’exalumnat

Pla de promoció

Pla de benchmarking Participació en Xarxes i Projectes Pla d’activitats amb l’entorn i grups

d’interès externs Web exalumnat Planificació de conferències i actes amb

l’exalumnat Pla de comunicació i/o formació de

famílies

C1 Gestionar la informació i admissió

Atenció al públic i informació Preinscripció i matrícula

Oferta de places escolars Control de la informació de taulells,

monitors i web Informació i atenció personalitzada Satisfacció envers el servei

Gestió de llistes d’espera i cues

C2 Desenvolupar E/A de l’ESO

Acollida de l’alumnat (potser el mateix, o

no, per a tots els ensenyaments) Desenvolupament d’activitats d’aula

(potser el mateix, o no, per a tots els

ensenyaments) Seguiment, orientació, avaluació i

qualificació de l’alumnat (potser el

mateix, o no, per a tots els ensenyaments)

Calendari anual d’activitats Calendaris d’avaluació i recuperació

Informació i orientació Atenció individualitzada Recursos del centre a disposició de

l’alumnat Documentació sobre el curs, matèries,

avaluació, qualificació recuperació i

materials necessaris Formació transversal (PAT) Programacions i activitats didàctiques Aules, tallers, laboratoris i altres espais

Pla de formació personalitzada Manuals de servei Llistat d’empreses i institucions

col·laboradores Informes individuals i de grup Resultats E/A

Noves necessitats detectades Interacció amb els grups d’interès

principals

Realització d’activitats complementàries Altres

C3 Desenvolupar E/A del Batxillerat

Acollida de l’alumnat Desenvolupament d’activitats d’aula Seguiment, orientació, avaluació i

qualificació de l’alumnat

C4 Desenvolupar E/A de l’FP

Acollida de l’alumnat.

Desenvolupament d’activitats d’aula Seguiment, orientació, avaluació i

qualificació de l’alumnat

Desenvolupament de l’FCT Desenvolupament de la FP Dual

C5 Desenvolupar E/A d’altres estudis

Acollida de l’alumnat. Desenvolupament d’activitats d’aula Seguiment, orientació, avaluació i

qualificació de l’alumnat Desenvolupament de l’FCT (si escau)

C6 Gestionar la satisfacció dels grups d’interès

Pla i gestió d’enquestes

Queixes i suggeriments

Gestió de queixes i suggeriments

Pla per identificació i expectatives i proporcionar retroalimentació als grups d’interès

Informe de l’acollida Informe de les enquestes Informe parcial i final de les veus

C7 Assessorament i reconeixement

Assessorament Reconeixement

Carta de serveis Enquestes

Registres Informe anual o memòria

S1 Realitzar la gestió acadèmica

Resolució de conflictes i mediació

Elaboració d’horaris Assegurament del servei Reclamacions notes

Assegurament de l’orientació i pla d’acció tutorial

Horaris Gestió de guàrdies i assegurament el

servei

Servei de mediació Gestió de les NOFC Optimització de recursos i espais

Planificació i control d’activitats complementàries

Control PAT i orientació


Pagina 62 de 134


S2 Gestionar els serveis FP escola-empresa

Gestió de l’FCT Homologació d’empreses per a FCT

Gestió d’exempcions de l’FCT Gestió d’empreses col·laboradores Borsa de treball

Detecció de necessitats formatives, tecnològiques i d’innovació de les empreses

Oferta de formació contínua a empreses Detecció de llocs per a realitzar estades

del professorat

Detecció d’empreses per a fer FP Dual, in company classe, convenis, etc.

FP dual

Gestió de la innovació Emprenedoria

Gestió del q-BID

Base de dades d’empreses i col·laboradors

Gestió de convenis

Gestió de la transferència de la innovació

Gestió d’ofertes de treball

Detecció de necessitats i competències professionals de les empreses i organitzacions

Organització de formació a mida Suport a la gestió de l’aprenentatge-

servei

Gestió de la cartera de serveis escola-empresa

Projectes d’innovació i transferència de

coneixement Guia emprenedors

S3 Gestionar les activitats complementàries i extraescolars

Gestió de les activitats fora del centre Mobilitat internacional

Pla d’activitats complementàries Pla d’activitats extraescolars

Gestió de la mobilitat i la internacionalització

Gestió de proveïdors relacionats

Gestió de la internacionalització

S4

Gestionar l’assessorament psicopedagògic i l’orientació

Gestió de l’atenció a la diversitat Gestió individualitzada Gestió del PAT

Gestió de portafolis

Plans individualitzats

Assessorament als equips docents Gestió del PAT Orientacions per a l’elaboració i revisió

dels currículums, el tractament de la diversitat i les intel·ligències múltiples

Gestió de l’orientació de l’alumnat del

centre Cogestió de l’orientació de l’alumnat,

famílies i professorat del territori

Altres

S5 Gestionar els serveis complementaris

Gestió de la cafeteria/menjador Gestió de la reprografia Gestió del transport

Gestió de llibres

Planificació i gestió dels serveis complementaris i nous serveis

Base de dades de material escolar

S6 Gestionar l’equip humà

Selecció, contractació i avaluació del

personal laboral (FP no reglada) Acollida de l’equip humà Control de l’assistència de l’equip humà

Determinació i revisió de perfils professionals

Gestió de la formació de les persones

del centre Gestió de la retroalimentació,

recompenses i/o reconeixements

Plantilles

Acollida, entrevistes i seguiment Establiment d’objectius i retroalimentació Plans de formació

Reconeixement del personal Gestió motivació Manteniment de canals de comunicació

Pla d’auditories i/o autoavaluacions

S7 Gestionar els recursos econòmics i equipaments

Gestió econòmica (comptabilitat, tresoreria i control pressupostari, ...)

Gestió de compres Homologació de proveïdors Gestió de l’inventari

Proveïdors homologats Control de compres Actualització d’inventari

Gestió del pressupost Retiment de comptes Manteniment d’equips

Manteniment d’EPIs

S8 Gestionar les TIC-TAC

Pla de manteniment d’equipament informàtic

Gestió de xarxes informàtiques Actualització i millora de programari

Difusió i sensibilització de l’ús de les

TAC Gestió de l’ús dels mòbils Pla d’innovació educativa digital

Ús de les Xarxes Optimització de recursos Plataformes educatives

Recursos educatius digitals


Pagina 63 de 134


S9 Gestionar l’edifici i les infraestructures

Prevenció de riscos laborals Pla de manteniment Gestió de la neteja

Manteniment i millora de l’edifici

Plans de neteja Plans de sensibilització i

coresponsabilitat en el manteniment de

l’edifici i equips Pla d’emergències Mobilitat a l’edifici

Manteniment i millora d’infraestructures Optimització de recursos, espais i

energia

S10

Desenvolupar el sistema integrat de gestió: qualitat, medi, riscos, ...

Control de documents Control de registres Control de servei no conforme Auditoria interna

Gestió dels riscos del sistema de qualitat Acció correctiva Pla d’autoprotecció (EPIS, riscos

laborals, evacuació, confinament, accidents, farmaciola, ...)

Gestió de residus

Gestió de productes perillosos Identificació i avaluació aspectes

ambientals

Plans de qualitat

Plans ambientals Plans de seguretat Implementació de la millora contínua i

innovació

Eficiència documental Coneixement de l’estat de les veus dels

grups d’interès

Retroalimentació del sistema als grups d’interès

Informes per a la direcció

Sensibilització, formació i coresponsabilitat dels grups d’interès en la millora del sistema

S11 Gestió administrativa

Gestió acadèmica

Tramitació de títols Gestió de l’arxiu Gestió de notes

Gestió d’exempcions i convalidacions Gestió de la protecció de dades

personals

Control de la documentació, registre i

arxiu Control de dades Assegurament burocràtic del sistema

Manteniment dels fluxos d’informació i dades amb els grups d’interès implicats

S12 Gestionar la biblioteca Gestió de la biblioteca

Inventari Gestió de noves demandes Dinamització de la biblioteca i l’interès

per la lectura Servei de préstec Plans d’impuls

Gestionar les portes obertes a la biblioteca i el coneixement

Assessorar als equips docents

Optimitzar els recursos Informes per a la direcció

4.4 Sistema de gestió de la qualitat i els seus processos

4.4.1 L'organització ha d'establir, implementar, mantenir i millorar contínuament un sistema de gestió de qualitat, incloent-hi els processos necessaris i les seves interaccions, d’acord amb els requisits d'aquesta norma internacional.

L'organització ha de determinar els processos necessaris per al sistema de gestió de qualitat i la seva aplicació en tota l'organització, i ha de:

a) determinar les entrades necessàries i els resultats esperats d'aquests processos;

b) determinar la seqüència i interacció d'aquests processos;

c) determinar i aplicar els criteris i mètodes (incloent el seguiment, la mesura i els indicadors de l'acompliment relacionats) necessaris per garantir el funcionament eficaç i el control d'aquests processos;

d) determinar els recursos necessaris per a aquests processos i garantir la seva disponibilitat;


Pagina 64 de 134

e) assignar les responsabilitats i autoritats per a aquests processos;

f) abordar els riscos i oportunitats, definits d’acord amb els requisits de l’apartat 6.1;

g) avaluar aquests processos i implementar els canvis necessaris per assegurar que aquests processos assoleixen els resultats previstos;

h) millorar els processos i el sistema de gestió de qualitat.


Fer una verdadera gestió per processos és el repte que ens proposa la nova norma. Enfocar l’organització en tenir unes sortides de procés de qualitat, millorar any a any els resultats dels nostres processos, analitzar el riscos quan no s’assoleixen els resultats esperats, i realitzar una gestió proactiva i estratègica de cadascun dels processos, és una fórmula per donar resposta als requisits de la ISO 9001.

Les evidències que hem de tenir abasten a: mapa i interrelacions de processos, caracterització completa dels processos segons la fitxa dissenyada al respecte: determinar entrades, sortides, indicadors, nivell de qualitat, recursos necessaris, responsabilitat, riscos i oportunitats (DAFO cada 4 anys), seguiment, mesura, propostes de millora i estratègia.

És del tot necessari que el/la responsable de cadascun dels processos conegui completament les activitats del procés, el coordinador/a de qualitat del centre informarà i formarà, si escau, de com caracteritzarà i controlar els processos als diferents membres de la direcció i/o responsables de procés. Caldrà, en ocasions, treballar en cooperació amb els diferents tècnics i responsables parcials de les diferents àrees que intervenen; sense que això pressuposi la desresponsabilització dels resultats assolits i el retiment de comptes als grups d’interès afectats.


Identificar tots els processos (clau, estratègics, de suport) que gestiona el centre. Determinar la interacció i la seqüència entre els diferents processos identificats, evidenciant l’origen de l’entrada i el destí de la

sortida. Assegurar l’eficàcia dels processos establint-ne les característiques, és a dir, identificar: el/la responsable, determinar què fa cada

procés, per a què i per a qui ho fa: Analitzar quins són els seus proveïdors i les seves aportacions, determinar quines son les

sortides i a quins clients o processos afecten. Establir els indicadors de mesura i els criteris d’acceptació de cada procés. Identificar les activitats que s’hi realitzen i documentar els procediments si escau.

Garantir l’aportació dels recursos necessaris per a la seva gestió i millora , si s’ escau,, per exemple, a través del pressupost, l’inventari, les infraestructures del centre i el personal necessari Mesurar i analitzar el desenvolupament i evolució dels processos

mitjançant indicadors i registres; aplicant la sistemàtica de millora continua i, valorant la possibilitat de crear equips de millora en cas de no assolir els resultats esperats.

Assegurar i controlar la qualitat i el bon funcionament dels processos externalitzats, si es dóna el cas.

Elaborar manuals o guies per al professorat, alumnat i per assegurar el servei. Aportar a la revisió per la direcció l’informe de supervisió dels processos, analitzar, aprendre i fer propostes de millora i/o

innovació.

Documents i accions que cal desplegar:

Mapa i interrelació de processos. Fitxes caracteritzades dels processos.

Document resum amb els resultats de processos que inclogui, l’anàlisi , i les propostes de millora . Procediments i/o guies per tal de proporcionar la informació necessària per al correcte funcionament dels processos, s i s’escau. Avaluar, periòdicament, les entrades i sortides dels processos.

Determinar, implementar i avaluar, en cicles programats, l’anàlisi de riscos i oportunitats dels processos (estartègia).


Pagina 65 de 134

La proposta de mapa de processos que fa el PQiMC és la següent:

* Dins del procés de suport de Gestionar els serveis d’FP escola-empresa cal incloure el subprocés de gestionar la innovació i

transferència de coneixement

4.4.2 En la mesura que sigui necessària, l'organització ha de:

a) mantenir la informació documentada per proporcionar suport a l'operació dels seus processos;

b) conservar la informació documentada de tenir la confiança que els processos es duen a terme segons el previst.


No hauríem de descartar mantenir el procediment de control documental i registres per tal de donar resposta aquest punt de la norma.

Una altra opció és determinar al Projecte Educatiu, apartat de les NOFC, o bé en cadascuns dels processos, quina és la documentació (documents i registres) del sistema de gestió del centre.

Cal fer esment explícitament de les guies internes i manuals de servei (o plans de qualitat).

Els centres que no disposin de gestor documental han de mantenir una llista de control de documents vigent.


Pagina 66 de 134

5 LIDERATGE

5.1 Lideratge i compromís

5.1.1 Generalitats

L'alta direcció ha de demostrar el seu lideratge i compromís pel que fa al sistema de gestió de la qualitat a través de:

a) assumint la responsabilitat i obligació de retre comptes en relació a l'eficàcia del sistema de gestió de la qualitat;

b) garantir que s'estableix una política i objectius de la qualitat per al sistema de gestió de qualitat i aquests són compatibles amb el context i la direcció estratègica de l'organització;

c) garantir la integració dels requisits del sistema de gestió de qualitat en els processos de negoci de l'organització;

d) promoure l'ús de l'enfocament basat en processos i el pensament basat en riscos;

e) vetllar perquè els recursos necessaris per al sistema de gestió de qualitat estiguin disponibles;

f) comunicar la importància d’una gestió de qualitat eficaç que estigui d'acord amb els requisits establerts per al propi sistema de gestió;

g) garantir que el sistema de gestió de qualitat assoleix els resultats previstos;

h) participar, dirigir i donar suport a les persones per contribuir a l'eficàcia del sistema de gestió de la qualitat;

i) la promoció de la millora;

j) proporcionar suport a altres rols de la direcció per evidenciar el lideratge en l’aplicació a les seves àrees de responsabilitat.

NOTA: la referència al "negoci" en aquesta norma, pot interpretar-se com allò que dona sentit a les activitats que són fonamentals per als propòsits de l'existència de l'organització, si l'organització és pública, privada, amb finalitats de lucre o sense.


Algunes de les fórmules habituals per tal que la direcció proporcioni evidència del seu lideratge i compromís són:

Reunions periòdiques de la comissió de qualitat i retroalimentació als grups d’interès: Claustre, Consell Escolar, alumnat, famílies, empreses, administració educativa, i d’altres.

Impulsar la millora contínua controlant els resultats dels processos, proporcionant recursos, afavorint l’eficàcia i eficiència, satisfent les necessitats i expectatives dels grups d’interès, implementant estratègies, realitzant retiments de comptes i assegurant la transparència de la gestió.

Assistir regularment a les reunions de les Xarxes del PQiMC.

Realitzant i complint amb els requisits determinats a la revisió per la direcció, evidenciant l’assoliment dels resultats i proposant al centre millores i innovacions d’acord amb la política del sistema de gestió de qualitat.

Implementar, acreditar i mantenir la certificació del servei educatiu del centre d’acord amb la norma ISO 9001, e2cat i/o d’altres.


Pagina 67 de 134

El PQiMC proposa un lideratge distribuït i transformador. Això es pot interpretar com una gestió per processos, en la que els responsables dels processos són qui realment impulsen la millora contínua i la innovació, assegurant l’obtenció dels millors resultats possibles, la coordinació i la coresponbilitats de les persones que hi treballen al procés. L’assumpció de les responsabilitats en tots els processos i àrees de treball dels centres ha d’aconseguir transformar reglament l’organització ja que no quedarà cap activitat fora del cicle PDCA.


Mantenir evidències que el Claustre coneix els requisits del servei que proporciona, i que està compromès en la satisfacció de les necessitats que tenen les diferents parts interessades en servei del centre, especialment l’educatiu.

Assegurar el compliment dels requisits legals i reglamentaris. Disposar d’un procés actiu d’elaboració i/o revisió de la política i els objectius de la qualitat, els quals han de coincidir amb

l’expressat a la planificació estratègia, o bé incloure aquest punt a la revisió per la direcció.

Comunicar i fer coresponsables de la política, l’estratègia i els objectius, al conjunt de la comunitat educativa. Assegurar que es realitzen revisions sistemàtiques del sistema de gestió, així com del seguiment dels objectius per tal de garantir

l’assoliment del planificat.

Evidenciar la disponibilitat de recursos, per exemple, amb el pressupost, el Pla Estratègic i el contingut actualitzat de l’inventari. Una forma d’evidenciar el compromís de la direcció és mitjançant l’elaboració de l’acta fundacional, moment a partir qual

s’implementa els sistema de gestió d’acord amb l’establert a la norma ISO 9001.

Participar activament en les reunions i activitats del PQiMC i ser difusor de la qualitat i millora contínua en el seu entorn.

5.1.2 Enfocament al client (cal entendre l’alumnat o en alguns cas, com per exemple el primer cicle de l’ESO, les famílies)

L'alta direcció ha de demostrar el seu lideratge i compromís pel que fa a l'orientació al client, assegurant que es determinen:

a) es comprenen i es proporciona una resposta consistent als requisits dels clients, així com als legals i reglamentaris que li són d’aplicació;

b) s'aborden els riscos i les oportunitats que poden afectar la conformitat dels productes i serveis, així com la capacitat de millorar la satisfacció del client;

c) Es manté l’enfocament en la millora de la satisfacció del client.


Cal evidenciar que el centre treballa per donar resposta a les necessitats educatives i les expectatives dels seus grups d’interès, especialment l’alumnat, i en alguns casos les famílies. El compliment de l’establert al Projecte Educatiu, les actualitzacions curriculars periòdiques, el compliment normatiu i legal, l’escolta activa i planificada de les diferents veus dels grups d’interès, poden ajudar a evidenciar com el centre proporciona resposta aquest punt de la norma.

D’altra banda l’actualització de la norma ens demana que fem un anàlisi de riscos i oportunitats com a mesura preventiva i estratègica que asseguri un servei educatiu que proporcioni una resposta adequada malgrat els canvis que es puguin produir. Com ja hem anunciat anteriorment, tenim algunes bones solucions per abordar el tema dels riscos i oportunitats:

El diagnòstic, pronòstic i pla estratègic / direcció cada quatre cursos.

La planificació estratègica dels processos cada quatre cursos.

El seguiment i millora anual del sistema de gestió.

La implementació de la gestió dels problemes complexos a través de els propostes dels equips de millora.

L’escolta activa de les veus dels grups d’interès i una adequada retroalimentació.


Pagina 68 de 134


Elaborar un sistema d’informació de les característiques del servei educatiu i els continguts dels cursos, donar-li publicitat i

mantenir-lo actualitzat. Assegurar que l’alumnat i les famílies coneixen les característiques del servei.

Conèixer les necessitats que tenen els grups d’interès – per exemple a través dels resultats de les enquestes d’inserció, les enquestes de satisfacció, els requisits reglamentaris, els estudis sectorials, l’anàlisi de la competènc ia, els radars tecnològics, els resultats d’estudis institucionals, contactes amb les empreses, la formació contínua del professorat, necessitats educatives

detectades, altres necessitats del nostre servei, etc.- i, incloure les noves necessitats en el servei que presta el centre i vetllar pel seu acompliment.

Realitzar anàlisis periòdicament per tal d’ajudar a determinar noves necessitats, presents i futures. (Per exemple amb l’eina

DAFO, o una autoavaluació de centre amb models d’excel·lència). Realitzar entrevistes i/o enquestes, per tal de conèixer les necessitats, i, la satisfacció dels nostres grups d’interès. Establir sistemàtiques de revisió dels cursos amb l’objectiu de la seva actualització i millora, d’acord amb les noves necessitats

detectades, el Projecte Educatiu i els canvis legals i reglamentaris. Assegurar que es compleixen les normes i regulacions legals que afecten al servei educatiu. Establir un acord amb les parts implicades a través de la carta de compromís o la carta de serveis.

5.2 Política

5.2.1 Desenvolupament de la política de qualitat

L'alta direcció ha d'establir, implementar i mantenir una política de qualitat que:

a) sigui adequada al propòsit i el context de l'organització i recolzi la seva direcció estratègica;

b) proporcioni un marc de referència per a l'establiment dels objectius de la qualitat;

c) inclogui un compromís de complir amb els requisits aplicables;

d) inclogui un compromís de millora contínua del sistema de gestió de la qualitat.


Aquest punt es resolt de la mateixa manera que a la norma anterior. El fet de no disposar d’un manual de qualitat requereix que la política de qualitat completi la missió, visió i valors explicitats en el Projecte Educatiu del Centre. La política de qualitat ha d’assegurar que està alineada amb els 7 principis de qualitat d’aquesta norma internacional.

En el cas dels objectius de qualitat hem d’assegurar-nos que estan alineats amb el que proposa el Projecte Educatiu i els que desprès se concretaran i desplegaran al Projecte de direcció / Pla estratègic.


Definir una política de qualitat que doni resposta a totes les parts interessades del centre (alumnat, famílies, empreses, altres organitzacions.

Que sigui coherent amb el Projecte del centre i la redacció de la missió, visió i valors. Compromesa amb la millora contínua. Revisable periòdicament (per exemple incloent-la a la revisió per la direcció)

La política ha de ser àmpliament comunicada al claustre i el centre ha d’evidenciar que la coneix. Cal fer-ne difusió en el pla d’acollida del nou personal, la matrícula de l’alumnat, la web del centre, el Projecte Educatiu, etc. Tal com ens demana la norma al capítol següent.

5.2.2 Comunicació de la política de qualitat

La política de qualitat ha de:

a) estar disponible i ser mantinguda com informació documentada;

b) comunicar-se, es compresa i s’aplica dins de l'organització;


Pagina 69 de 134

c) estar disponible per a les parts interessades pertinents, segons correspongui.


Per tal que el centre s’alineï amb una política comuna cal que aquesta sigui visible i accessible, es conegui, s’entengui i sigui realment el referent de les accions que es despleguen en els projectes, processos i activitats del centre.

Incloure la política en les guies i/o manuals del centre, els procediments d’acollida i l’actualització periòdica, així com l’aprovació i validació del Claustre i Consell Escolar, són bones pràctiques en relació amb aquest punt de la norma.

Preguntar als grups d’interès pot ser una forma eficient de saber si s’està complint amb aquest punt de la norma. Incloure-la al Projecte Educatiu i comunicar-la al nou professorat i l’acollida de l’alumnat, és una fórmula que pot servir per evidenciar el compromís amb la política.

5.3 Rols, responsabilitats i autoritats de l’organització

L'alta direcció s'ha d'assegurar que les responsabilitats i autoritats per a les funcions pertinents s'assignen, són comunicades i enteses dins de l'organització.

L'alta direcció ha d'assignar la responsabilitat i autoritat per:

a) garantir que el sistema de gestió de qualitat està d'acord amb els requisits d'aquesta norma internacional;

b) garantir que els processos estan generant i proporcionant les sortides i els resultats previstos;

c) informar, en particular a l'alta direcció, sobre el desenvolupament del sistema de gestió de qualitat i les oportunitats de millora (vegeu 10.1);

d) garantir l’adequada orientació al client en tota l'organització;

e) assegurar que la integritat del sistema de gestió de la qualitat es manté quan es planifiquen i implementen canvis en el sistema.


A més del que ja teníem previst en aquest punt de la norma anterior, el fet de no disposar de manual de qualitat i l’augment de requisits de la norma, fa que al Projecte Educatiu s’hagi de fer esment del sistema de gestió de qualitat que s’implementa i desenvolupa en el centre.

A les NOFC, a més de les funcions i responsabilitats del coordinador/a de qualitat i la comissió de qualitat, de com s’organitzen i comuniquen; també caldrà incloure un apartat dedicat a la gestió per processos, així com les responsabilitats transversals que assumeixen els seus responsables i com rendeixen comptes a la direcció i els grups d’interès.

És un aspecte clau assegurar que els processos s’estan desenvolupant i assolint els resultats previstos. Determinar els criteris d’acceptació i realitzar el seguiment proactiu dels processos és fonamental per assegurar la qualitat exigida al sistema de gestió.

Els responsables dels processos han d’actuar assolint un paper de lideratge eficaç, assolint els reptes, la innovació i la determinació en l’assoliment dels resultats; controlant les accions, el seguiment parcial dels resultats, i actuant per redirigir les activitats quan s’escaigui.

Els responsables assumeixen la responsabilitat dels resultats, la seva millora contínua, la transparència i retiment de comptes davant de la comunitat educativa; i la direcció rendeix comptes als grups d’interès i a la


Pagina 70 de 134

societat.


Les NOFC han de recollir totes les funcions i responsabilitats de l’equip directiu i també dels coordinadors.

La direcció ha de definir i comunicar les funcions i responsabilitats. La direcció ha d’elaborar l’organigrama funcional, el qual ha d’estar inclòs a les NOFC (document de les Normes d’Organització I

Funcionament del Centre). Les NOFC han d’estar comunicat a l’organització i disponible per a tothom La direcció ha de determinar, quan i com, cal fer la

rendició de comptes dels responsables dels processos. Quan hi ha canvis de funcions i responsabilitats, la direcció les ha de comunicar i reflectir a les NOFC. S’han de mantenir

evidències d’aquesta acció. En el procediment d’acollida del centre, una de les activitats hauria de ser la comunicació de funcions i responsabilitats.

La direcció del centre ha de designar un responsable del sistema de gestió de qualitat amb les funcions de:

Responsable del Sistema de Gestió del centre.

Dirigir la comissió de la qualitat. Supervisió de la implementació dels processos.

Assegurar que el personal del centre coneix el sistema i els requisits del client. Informar a la direcció de l’estat del sistema de gestió i de qualsevol necessitat de millora que pugui tenir. Desenvolupar les relacions/activitats externes al centre sobre assumptes relacionats amb el sistema de gestió de qualitat.

Formar al personal del centre en el coneixement del Sistema de gestió de qualitat, les eines de la qualitat, i la sensibilització sobre la necessitat de satisfer les necessitats i expectatives del client.

Mantenir i controlar el SGQ i preparar les reunions i l’informe de la Revisió per la direcció.

Les funcions i responsabilitats de tot el personal, incloses les del coordinador/a de qualitat, han d’estar recollides en el NOFC , i comunicades al personal.

Proporcionar formació i informació al professorat de nova incorporació, almenys, del sistema de gestió de la qualitat, els objectius

de la qualitat, els recursos que proporciona el centre per desenvolupar la seva activitat, l’accés a la documentació, la sensibilització de l’enfocament al client; i l’assegurament que el professorat entén els procediment que el manual de servei incorpora per tenir controlat el procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta formació és responsabilitat del representant de la

direcció.

6 PLANIFICACIÓ

6.1 Accions per fer front als riscos i oportunitats

6.1.1 Quan es planifica el sistema de gestió de qualitat, l'organització ha de considerar les qüestions referides a l’apartat 4.1 i els requisits esmentats en el punt 4.2, determinar els riscos i les oportunitats que s’han d’entomar amb la finalitat de:

a) proporcionar garantia que el sistema de gestió de la qualitat pot aconseguir els seus resultats prevists;

b) millorar els efectes desitjables;

c) prevenir o reduir els efectes no desitjats;

d) aconseguir la millora.


Els centres poden aconseguir els resultats previstos amb una gestió per processos. Gestionant adequadament els riscos es poden evitar, reduir o aprofitar millor les oportunitats. Treballant per a la millora contínua determinant nous i més ambiciosos objectius, i identificant els riscos del centre en general i de cadascun dels processos en particular estarem en condicions d’elaborar plans estratègics / millora o bé de contingència, de tal manera que el sistema de qualitat estigui planificat per aconseguir els seus resultats.

Les eines per identificar riscos i oportunitats són diverses. En el nostre cas la realització d’una DAFO i la corresponent matriu per tal de correlacionar, ordenar i poder prioritzar les accions que més impacte tenen


Pagina 71 de 134

sobre els riscos i les oportunitats, ha mostrat la seva eficàcia i, per tant, es recomana el seu ús.


La direcció ha d’establir un pla de qualitat –manual de servei- per assegurar el compliment dels requisits i els objectius de la

qualitat. Cal garantir la integritat del sistema de gestió quan s’introdueixen canvis. És a dir, actualitzar de forma coherent l’acció i la

documentació de referència.

El sistema de qualitat es planifica quan el centre ha completat i lliurat l’establert en la Programació general anual, el que disposa el Projecte educatiu, la planificació estratègica, les normes de referència i el determinat en el manual de gestió de la qualitat, si escau.

Dins de la planificació del SGQ –í/o dins de la Programació general anual-, cal establir la planificació del seguiment d’objectius, la responsabilitat, la realització de les auditories internes i externes, la revisió per la direcció, les autoavaluacions, els contrast externs i supervisions, els equips de millora i els moments en què s’escoltarà i mesurarà la veu de les parts interessades i la seva

satisfacció. Elaborar i implementar un procediment documentat de gestió dels riscos (en substitució del d’accions preventives, si escau) : on

s’identificaran i com s’abordaran.

Assegurar que el procediment defineix la sistemàtica per tal d’investigar les causes que poden provocar les no conformitats per tal de trobar les solucions més eficients.

Treballar per aprofitar les oportunitats. establir accions per eliminar causes de no conformitats potencials.

Recordar que les dades procedents de les enquestes del procés d’acollida, les avaluacions inicials, la informació de les memòries de departaments i coordinacions, processos que no assoleixen els resultats previstos, això com les autoavaluacions i diagnòstics, entre d’altres; poden ser una font d’informació clau per tal de detectar possibles no conformitats en el futur.

Comprovar periòdicament l’eficàcia de les accions. Quan s’està implementat el sistema de gestió de la qualitat, aquest proporciona informació constant de com es desenvolupen els

processos al centre. Aquesta informació s’ha d’utilitzar per detectar possibles no conformitats potencials i posar en marxa accions

correctives abans que es produeixi la no conformitat. En funció del tipus de no conformitat potencial i la urgència, el centre es pot plantejar la creació d’un equip de millora per resoldre

el problema.

Mantenir registres de les accions.

6.1.2 L'organització ha de planificar:

a) les mesures i accions per fer front a aquests riscos i oportunitats;

b) la forma de:

1) integrar i posar en pràctica les accions en els processos del sistema de gestió de qualitat (vegeu 4.4);

2) avaluar l'eficàcia d'aquestes accions.

Les accions adoptades per abordar els riscos i oportunitats seran proporcionals a l'impacte potencial en la conformitat dels productes i serveis.

NOTA: 1 Opcions per abordar els riscos poden incloure: evitar riscos, assumir riscos per tal de perseguir oportunitats, l'eliminació de la font de risc, el canvi de la probabilitat o de les conseqüències, compartir el risc, o l’assumpció del risc a través de decisions documentades.

NOTA: 2: Les oportunitats poden donar lloc a l'adopció de noves pràctiques, el llançament de nous productes, obrir nous mercats, apropar-se a nous clients, la creació d'associacions, utilització de noves tecnologies i altres possibilitats plausibles, interessants i viables, per tal d’abordar les necessitats dels seus clients i/o de l'organització.


El centre ha d’identificar els riscos i oportunitats, avaluar-los, prioritzar-los i posar en marxa les accions idònies per tal d’aprofitar les oportunitats que aquesta situació ens provoca. L’anterior pot suposar la presa directa de decisions, establir un pla de millores / estratègic, planificar de manera diferents els processos, crear equips de millora o fins i tot innovar i/o modificar el sistema de gestió de la qualitat.


Pagina 72 de 134

6.2 Objectius de la qualitat i la planificació per assolir-los

6.2.1 L'organització ha d'establir objectius de qualitat a les funcions i nivells pertinents, així com els processos necessaris per al sistema de gestió de qualitat.

Els objectius de qualitat han de:

a) ser coherents amb la política de qualitat;

b) ser mesurables;

c) tenir en compte els requisits aplicables;

d) ser rellevants per a la conformitat dels productes i serveis i per a la millora de la satisfacció del client;

e) ser supervisats;

f) comunicar-se;

g) actualitzar-se segons correspongui.

L'organització ha de mantenir la informació documentada sobre els objectius de qualitat.


El centre ha través del sistema de gestió, ha d’establir els objectius i metes que d’acord amb la política de qualitat, i el previst al Projecte Educatiu, ajudin a aconseguir la seva missió en cadascun dels processos i estratègia del centre.

Aquests objectius s’han de poder mesurar, han d’estar enfocats a assegurar la millora del servei i la satisfacció del client. Han de tenir indicadors parcials per al seu seguiment i control, s’ha de retre comptes a la comunitat educativa de la seva evolució, s’actualitzaran per a la millora contínua i es mantindran les evidencies documentals necessàries.


El centre ha d’establir els objectius de la qualitat, aquests són els objectius operatius anuals del centre. Per això cal que el sistema

de gestió estigui integrat i sigui únic (projecte de direcció, pla estratègic, acord de coresponsabilitat, plans d’actuacions, etc.). Alinear els objectius anuals amb els estratègics i/o de direcció – o de mig i llarg termini-, els quals es despleguen mitjançant línies

d’actuació. Aquestes línies han d’estar controlades per indicadors específics que informen de l’assoliment de l’ objectiu meta de

l’any (objectiu operatiu / qualitat). Contextualitzar els objectius d’acord amb la situació del centre, de manera que siguin realistes i assumibles, alhora que també

proposin un repte innovador o de millora contínua.

És convenient que els objectius incloguin al màxim nombre possible d’àrees, departaments i coordinacions i que aquestes estiguin alineats amb l’objectiu estratègic del centre.

Cal fer el seguiment i controlar, mitjançant indicadors parcials, l’assoliment del objectius fixats, així com fer-ne un seguiment per

tal de controlar que s’ha realitzat les activitats planificades. Quan s’escaigui es revisarà i modificarà l’objectiu per tal d’adaptar-se a nous requeriments.

Els objectius del centre han de tenir responsables que en fan el seguiment i control. En la mesura del possible han d’estar

associats a processos o el Pla Estratègic /direcció. Aquests objectius són els que han d’impulsar al centre en la millora contínua, i, han de ser coherents amb la política i estratègia. Per això cal la revisió, com a mínim, en la revisió del sistema per part de la direcció.

Els objectius han d’impulsar el centre cap a la millora contínua de l’ensenyament –això inclou la millora dels resultats acadèmics, la reducció de l’abandonament, la satisfacció dels grups d’interès i la pròpia millora del sistema de gestió, entre d’altres-.

6.2.2 A l’hora de planificar la forma d'aconseguir els seus objectius de qualitat, l'organització ha de determinar:

a) el que es farà;

b) els recursos que necessaris;


Pagina 73 de 134

c) qui serà responsable;

d) quan es finalitarà;

e) com s'avaluaran els resultats.


Tant la direcció estratègica com la gestió per processos proporciona resposta adequada a aquests requisits, cal ser diligent en aplicar aquests instruments i metodologies. Mantenir fitxes estandarditzades d’indicadors (MiB, inspecció, etc.), quadres de control, i la planificació del retiment de comptes de les accions i resultats, són la conseqüència de l’aplicació de bones pràctiques de gestió. Concretar amb l’Administració Educativa un Acord de Coresponsabilitat s’alinea amb els valors del PQiMC de transparència en la gestió i el retiment de comptes dels recursos públics, és per això que es proposa que els centres es plantegin aquesta opció.

6.3 Planificació dels canvis

Quan l'organització determina la necessitat de canvis en el sistema de gestió de qualitat, els canvis es duran a terme de manera planificada (veure 4.4).

L'organització ha de tenir en compte:

a) el propòsit dels canvis i les seves possibles conseqüències;

b) la integritat del sistema de gestió de la qualitat;

c) la disponibilitat de recursos;

d) l'assignació o reassignació de responsabilitats i autoritats.


Quan el centre determina realitzar canvis en el sistema de gestió de qualitat (per exemple desprès d’una revisió per la direcció, un anàlisi estratègic, un canvi normatiu, un nou Pla de direcció, canvis en el context, etc.) han d’estar enfocats en la millora i/o proporcionar suport a l’estratègia, en tots dos casos han d’estar alineats en perseguir el que proposa el Projecte Educatiu. S’han de preveure les conseqüències, assegurar la integritat del sistema i l’assoliment dels resultats de les noves accions. Els canvis requereixen una planificació estratègica pròpia, l’assignació dels recursos necessaris, el lideratge i la concreció de les responsabilitats associades. Quan els canvis formin part del sistema de gestió de qualitat s’integraran en els processos.

Hores d’ara la gestió del canvi passa a ser una constant en totes les organitzacions. Cal ser flexible en la integració de noves formes de fer i alhora estricte en la consistència i la sistemàtica quan ja formen part del sistema de gestió de qualitat.

Establir metodologies adequades per al sistema, la innovació i els processos de canvi, demostra maduresa, lideratge i excel·lència en la gestió.

Saber posar i treure, incorporar i rebutjar, ser flexible i rigorós alhora, requereix de coneixement i de sistemes de gestió per processos; per tant ni tot s’ha d’entomar i tot s’ha de rebutjar. Els referents del Projecte Educatiu, el Projecte de direcció, el sistema de gestió de qualitat i la innovació educativa, han de ser el marc de referència per avançar de manera sostinguda en un Projecte Educatiu Excel·lent: qualitat x equitat.

Per evidenciar aquest punt podem mostrar, per exemple, el Pla estratègic, amb el mapa estratègic, responsables, definició de línies estratègiques i accions, recursos, fitxes de seguiment d’activitats, control


Pagina 74 de 134

d’indicadors, satisfacció de les parts implicades, retiment de comptes als grups d’interès i la posterior integració en els processos del centre.

7 SUPORT

7.1 Recursos

7.1.1 Generalitats

L'organització ha de determinar i proporcionar els recursos necessaris per a l'establiment, implementació, manteniment i millora contínua del sistema de gestió de qualitat.

L'organització ha de tenir en compte:

a) les capacitats i les limitacions dels recursos interns existents;

b) allò que cal obtenir dels proveïdors externs.


Quan es planifica la realització del servei educatiu i la gestió dels processos, s’ha de preveure quines són les necessitats de recursos tangibles i intangibles necessaris per tal que es pugui realitzar el servei d’acord amb el nivell de qualitat determinat i l’acompliment dels requisits dels client, normatius i reglamentaris.

L’inventari dels recursos disponibles, l’assegurament de la disponibilitat de l’edifici i les infraestructures, el material fungible per realitzar les activitats didàctiques, i el control del pressupost per tal de garantir que tot l’anterior es mantindrà operatiu durant el curs.


Determinar els recursos necessaris, materials, econòmics i de coneixement, per realitzar el servei educatiu determinat a les programacions didàctiques i les activitats complementàries.

Planificar i distribuir els recursos humans necessaris d’acord amb la planificació realitzada. Presentar un pressupost que contempli la provisió de recursos necessaris per a realitzar el servei d’acord amb el planificat,

potenciar la millora contínua i la innovació, mantenir i millorar l’edifici i els equipaments.

Controlar els recursos materials del centre mitjançant l’inventari. Disposar dels plans de manteniment general i específics –informàtics, elèctrics, ascensors, extintors, boques d’incendis,

enllumenat de seguretat, manteniment màquines i equips, etc.- per tal que el centre estigui en ordre de funcionament i doni

resposta als requisits legals i reglamentaris. Mantenir els registres dels contractes de manteniment. Mantenir els registres de les operacions de manteniment i neteja.

Mantenir els registres de les operacions econòmiques –gestió del pressupost, comptabilitat, proveïdors i compres, i d’altres-.

7.1.2 Persones

L'organització ha de determinar i proporcionar les persones necessàries per a l'aplicació efectiva del seu sistema de gestió de qualitat i per a l'operació i control dels seus processos.


La direcció del centre determina les necessitats de personal per tal de proporcionar un servei educatiu de qualitat, assegurar la gestió dels processos i complir amb els requisits. D’acord amb l’autonomia de gestió de la que gaudeix, la direcció distribueix els recursos dels que disposa per assolir l’eficàcia dels processos.

L’assignació de les plantilles en funció del nombre d’alumnes i cursos, l’establiment dels criteris d’elaboració d’horaris per donar resposta als requisits educatius i de gestió del Projecte de centre, una vegada que són


Pagina 75 de 134

ratificats en l’aprovació anual per part del Claustre, quedaria assegurat doncs que s’han determinat i proporcionat l’assignació de persones necessària per assolir un servei educatiu de qualitat.

L’ajust de l’assignació de plantilles que es produeix sovint no hauria d’impedir, en cap cas, l’incompliment dels mínims que preveu la normativa d’aplicació, i per suposat posar en risc la insatisfacció respecte del servei d’alguna de les parts interessades.

Amb els recursos assignats i els que els centres puguin incorporar com a conseqüència de l’autonomia de la que gaudeixen, han de vetllar per garantir el conjunt d’accions i programes definits al Projecte Educatiu i els processos del sistema de gestió. En aquest cas els centres del PQiMC compartiran bones pràctiques de direcció de persones per tal de transferir les solucions més eficients que permetin mantenir un elevat nombre d’accions complementàries i d’innovació que aportin més valor als projectes de centres.

7.1.3 Infraestructura

L'organització ha de determinar, proporcionar i mantenir la infraestructura necessària per al funcionament dels seus processos i assolir la conformitat dels seus productes i serveis.

NOTA: la infraestructura pot incloure:

a) Els edificis i serveis associats;

b) L'equip, incloent maquinari i programari;

c) Recursos de transport;

d) La tecnologia de la informació i la comunicació.


El centre disposa de processos i procediments que s’encarreguen de gestionar l’edifici, les

infraestructures, els equipaments, les TIC-TAC i els serveis externalitzats.

Els processos han de preveure, de manera periòdica, una visió estratègica al llarg termini. En el cas

de l’edifici i les infraestructures és necessari preveure i planificar el servei educatiu amb una

projecció de cursos per endavant, de tal manera que s’asseguri una atenció educativa a la societat

de l’entorn, tenint en compte els canvis demogràfics i la mobilitat de les persones.

El determinat al Projecte Educatiu i els recursos especificats en les concrecions didàctiques

necessiten d’una gestió que els proporcioni el suport necessari.

Aquest suport es concreta, per exemple en:

Disposar de plans de manteniment de l’edifici que asseguin la funcionalitat amb garanties de qualitat.

Disposar dels contractes de manteniment legals i reglamentaris, més aquells que el centre consideri claus per al correcte funcionament: energia, subministraments, aparells elevadors, seguretat, etc.

Quan la seva importància ho requereix el centre organitza plans de manteniment específics, tals com: informàtic, EPIs, emergències, clima, etc.

Unes xarxes i equips digitals que assegurin que les activitats d’ensenyament i aprenentatge programades es podran realitzar sense suposar una càrrega de coneixement tècnic del professorat per sobre del que requereix la seva tasca com a formador.

L’objectiu final d’aquest punt de la norma és el d’assegurar que es pot produir el servei eductiu sense que l’edifici, equipament i infraestructures suposin un fre a la tasca del professorat; tot el contrari, el centre hauria de vetllar per avançar en equips, arquitectura i coneixement per tal d’afavorir la innovació educativa i l’ambient de treball.


Pagina 76 de 134

Si l’equipament de les aules, tallers, laboratoris i altres espais, o les xarxes d’Internet, entre d‘altres, no estan operatives de manera habitual, suposen una barrera difícil de superar si es vol avançar en fórmules avançades i innovadores d’ensenyament i aprenentatge. El temps de classe ha de ser de qualitat i no s’hauria de dedicar a altres tasques que aporten poc o nul valor a l’ensenyament, més aviat el resten quan es perd temps o s’ha de canviar a última hora la planificació didàctica prevista.

Una alternativa complementària que pot afavorir la reducció de despesa i temps en el manteniment i compra d’aules d’informàtica i equips és que l’alumnat vingui amb el seu propi equip. La utilització del mòbil a l’aula sembla que avança d’acord amb les regulacions i iniciatives que s’endeguen des del propi Departament d’Ensenyament.


El centre ha de proporcionar i mantenir la infraestructura adequada per a desplegar un servei educatiu i complementari de qualitat.

S’ha d’elaborar, periòdicament, un inventari de les infraestructures, equipaments i materials que disposa el centre. Elaborar i aplicar un pla de manteniment d’aquelles infraestructures i equipaments que ho requereixin – edifici, equipaments de

seguretat i emergència, calefacció, ascensors, electricitat, EPIs, informàtica, gas, etc.- Els departaments didàctics i famílies professionals, elaboraran l’inventari d’allò que els correspongui, i actuen per tal d’assegurar

l’ús i millora contínua.

Els departaments didàctics i famílies professionals, elaboraran i desplegaran els plans de manteniment específics dels seus equipaments i instal·lacions, si escau.

Les programacions didàctiques reflectiran els recursos necessaris per desplegar el procés d’E/A.

El centre educatiu, per als serveis comuns, i els departaments didàctics per al servei educatiu de la seva responsabilitat, elaboraran propostes de millora i innovació, les quals inclouran, quan s’escaigui, la millora o el canvi dels recursos. Aques tes necessitats formaran part del pressupost del centre, d’acord amb les prioritats determinades al Pla Estratègic. Les propostes seran

plurianuals –Pla Estratègic de 4 anys- i es revisaran periòdicament. Cal mantenir els registres de les accions de manteniment realitzades. Cal mantenir registres dels contractes de manteniment i les operacions realitzades.

Cal mantenir els registres de l’emmagatzemat de productes perillosos, la recollida i eliminació de residus i altres que siguin necessaris o reglamentaris.

7.1.4 Ambient de treball per les operacions dels processos

L'organització ha de determinar, proporcionar i mantenir les condicions necessàries per a l’operació dels seus processos i assolir la conformitat dels productes i serveis.

NOTA: Un ambient adequat pot ser una combinació de factors humans i físics, com ara:

a) Socials (per exemple un ambient no discriminatori, ambient tranquil, agradable i no conflictiu);

b) Psicològics (per exemple, reduint l'estrès, prevenint la síndrome de l’esgotament o burnout, i emocionalment saludable);

c) Físics (per exemple, temperatura, calor, humitat, il·luminació, circulació d’aire, la higiene, el soroll).

Aquests factors poden diferir substancialment depenent dels productes i serveis proporcionats.


El centre ha de controlar i proporcionar un ambient de treball òptim per desplegar els seus processos. Establir plans de responsabilitat social, polítiques de reconeixement i recompensa de les persones que hi treballen, ambients motivadors en els quals el personal sigui coresponsable de les decisions, organitzacions emocionalment intel·ligents, amb plans d’acollida i acompanyament; retroalimentacions oportunes i periòdiques del que s’ha fet, permetre un temps per crear i innovar quan és possible, possibilitar activitats socials, culturals i de pertinença, i d’altres que formin part de la cultura pròpia del centre, o que es puguin implementar de nou, són accions que afavoreixen la millora de l’ambient de treball, la sostenibilitat i al final la satisfacció de les persones i els propis resultats.


El centre ha de proporcionar un bon ambient de treball per garantir la qualitat del servei.


Pagina 77 de 134

Cal considerar factors físics com per exemple, la idoneïtat dels espais, la temperatura, el soroll, la il·luminació o la neteja, per

exemple. També cal considerar aspectes ergonòmics tals com la posició davant de pantalles i teclats, tant del professorat com l’alumna t i el

PAS –important és determinar la qualitat dels equipaments i el temps d’exposició-.

Cal determinar, mantenir, renovar, formar i informar sobre els EPIs necessaris en els diferents llocs de treball, inclosos els necessaris per a les pràctiques de l’alumnat.

Cal mantenir els productes de la farmaciola, i es recomana establir procediments d’actuació en cas d’emergències mèdiques.

Cal determinar els residus que genera el centre, el seu emmagatzematge, la manipulació, la recollida i el manteniment dels registres.

Cal establir polítiques de gestió de les persones que tinguin en compte l’establert a les normes d’organització i funcionament del

centre, els criteris d’elaboració d’horaris aprovats pel Claustre, accions de reconeixement i recompensa, etc. Cal enfocar el centre envers polítiques de sostenibilitat i responsabilitat social; especialment les relacionades amb el territori

d’influència del centre.

Els efectes de les polítiques endegades ha de tenir un efecte multiplicador en l’augment del compromís, la realització de pro jectes, l’emergència de la innovació, la millora del clima laboral, l’ordre i neteja; i en definitiva en la millora sostinguda dels resultats del centre.

7.1.5 Recursos de seguiment i mesurament

7.1.5.1 Generalitats

L'organització ha de determinar i proporcionar els recursos necessaris per garantir resultats vàlids i fiables quan es realitzi el seguiment o mesurament per verificar la conformitat dels productes i serveis d’acord amb els requisits determinats.

L'organització ha d'assegurar que els recursos proporcionats:

a) són adequats per al tipus específic de les activitats de seguiment i mesurament que estan duent a terme;

b) es mantenen per assegurar una idoneïtat permanent al seu propòsit.

L'organització conservarà informació documentada apropiada com a evidència que els recursos de seguiment i mesurament són idonis per al seu propòsit.


Als centres educatius tenim pocs equips per tal de fer la validació del servei educatiu. No obstant si que disposem de procediments d’harmonització de criteris d’avaluació per tal d’estandarditzar el millor procediment educatiu possible en diferents grups d’un mateix nivell. També utilitzem programari per tal de fer el seguiment, avaluació i qualificació de l’alumnat. En aquests casos, i d’altres que puguin sorgir, el centre ha de vetllar per assegurar la idoneïtat per a què van ser incorporats a la gestió dels processos. En aquest cas es mantindran els registres necessaris que evidenciïn que aquests sistemes estan complint amb la seva funció.

En el cas dels procediments d’harmonització mantenint els registres definits i comprovant que les diferències entre grups (currículum desplegat, activitats realitzades, competències assolides, etc.) són poc significatives. En el cas dels instruments de control verificant a intervals planificats el seu correcte funcionament i mantenint registres del seu control.


Harmonitzar els criteris d’avaluació i mantenir els registres. Assegurar que les proves d’avaluació mesuren eficaçment allò previst d’assolir –objectius, resultats d’aprenentatge, competències,

etc.- en la planificació del curs. Verificar que les mesures de qualificació de plataformes d’ensenyament-aprenentatge digitals són correctes. Quan el resultat de l’ensenyament/aprenentatge estigui condicionat per la realització d’activitats que utilitzen equipaments

susceptibles de perdre la calibració (balances, equips de mesura directa o indirecta com peus de rei, micròmetres, etc.), si és el cas, cal evidenciar el control i mantenir els registres del seu resultat.

D’igual manera s’ha de procedir quan utilitzem programari informàtic que pot influir en el resultat dels processos i en la qualificació de l’alumnat.

Assegurar que els resultats de les enquestes són eficaces per obtenir la informació d’allò que realment es pretén mesurar o conèixer.


Pagina 78 de 134

Respecte de les enquestes, quan no es mesuri el total de la població de la qual es vol obtenir una informació, cal assegurar-se

que la mostra és suficient per obtenir una resposta amb un elevat nivell de confiança.

7.1.5.2 Traçabilitat de les mesures

Quan la traçabilitat de les mesures és un requisit, o és considerat per l'organització com una part essencial

per tal de proporcionar confiança en la validesa dels resultats de la mesura, els equips de mesura hauran

de:

a) calibrar-se o verificar-se, o tots dos, en els intervals especificats o abans del seu ús, en relació a normes

o patrons de mesurament nacionals o internacionals; quan no hi hagi tals patrons, la base utilitzada per al

calibratge o verificació es mantindrà com a informació documentada;

b) identificar-se amb la finalitat de determinar el seu estat;

c) protegir-se contra ajustos, danys o deteriorament que puguin invalidar l'estat de calibratge i els posteriors

resultats dels mesuraments.

L'organització determinarà si la validesa dels resultats de mesuraments anteriors s'han vist afectats

negativament, quan els equips de mesura es considerin no aptes per al seu propòsit, i adoptarà les accions

apropiades quan sigui necessari.


En el cas dels centres educatius cal assegurar que els sistemes d’avaluació i qualificació es compleixen i mantenen la traçabilitat des dels criteris establerts a les programacions didàctiques fins a les notes que apareixen en els expedients de l’alumnat.

És important comprovar que els resultats de les avaluacions de l’alumnat es realitzen d’acord amb els criteris especificats a les programacions didàctiques, les quals han de ser coherents amb els criteris generals establerts en els Projectes Educatius. Les qualificacions s’han de calcular d’acord amb les fórmules i criteris que es lliuren a l’alumnat a principi de curs. Finalment s’ha de verificar que el recorregut alumnat –professorat - junta d’avaluació – secretaria – tutor - alumnat i famílies (en el cas de menors d’edat) manté la traçabilitat.

7.1.6 Coneixement organitzacional

L'organització ha de determinar els coneixements necessaris per a l'operació dels seus processos i assolir la conformitat dels productes i serveis.

Aquests coneixements es mantindran i es posaran a disposició de les persones de l’organització de manera adequada i pertinent.

En abordar les necessitats canviants de l’organització i les tendències del sector, l'organització ha de considerar el seu coneixement actual i determinar la forma d'adquirir o accedir a qualsevol nou coneixement addicional i les actualitzacions necessàries.

NOTA: 1 Coneixement organitzacional és el coneixement específic de l'organització que s’assoleix, normalment, amb l’experiència. És la informació que s'utilitza i es comparteix per assolir els objectius de l'organització.

NOTA: 2: El coneixement organitzacional es pot basar en:

a) fonts internes (per exemple, la propietat intel·lectual, els coneixements adquirits per l'experiència, les lliçons apreses dels fracassos i projectes reeixits, capturar i compartir coneixements explícits i les competències com a resultat de les experiències i el coneixement tàcit, els resultats de les millores en els


Pagina 79 de 134

processos, productes i serveis);

b) fonts externes (per exemple, normes, institucions acadèmiques, conferències, recopilació dels coneixements provinents dels clients o proveïdors externs).


El centre ha de definir el coneixement de l’organització que resulta necessari per poder desplegar els seus processos. El professorat, i, especialment els de nova incorporació, han d’estar en disposició d’aprofitar els recursos del centre des del primer dia de classe per fer el millor procés d’ensenyament i aprenentatge possible.

El coneixement del centre s’ha de recollir, dipositar, mantenir, accedir, millorar i transferir entre les persones que el necessitin. Això requereix un esforç en determinar procediments eficaços de gestió del coneixement.

Aquest apartat és nou en la ISO 9001, tot i això els centres educatius realitzem procediments d’acollida del professorat que afavoreixin l’acompliment que requereix la norma.

Els plans de formació dels centres han d’incorporar el coneixement requerit i establir les fórmules per tal que el personal l’assoleixi. Els plans d’acollida acompanyats d’entrevistes personals amb la direcció, així com els plans d’acompanyament i mentoring, si escau, són instruments que facilitaran l’assoliment del coneixement inicial necessari.

Es una bona pràctica quan els centres realitzen enquestes inicials als nous professors per tal de conèixer coneixements, aptituds i actituds. Això pot ajudar a alinear interessos de les persones i el propi centre, la qual cosa pot produir beneficis a totes les parts implicades.


Definir el catàleg de perfils dels llocs de treball del centre, els quals s’han d’ajustar a les necessitats planificades. Els perfils es definiran en funció del lloc de treball, determinant, com a mínim, coneixements i/o requisits d’accés per al

professorat, i també les competències per als càrrecs de coordinació i direcció. Elaborar el procediment d’acollida per tal de que tot el professorat conegui: el centre i els seus recursos, el sistema de gestió,

l’accés a la informació i el coneixement bàsic del centre, així com el detall dels manuals de servei i les diferents programacions.

Fer la distribució de guies, manuals, informació pressupostos, espais, recursos, etc. A qui correspongui i quan s’escaigui.. Recollir les dades del professorat acollit, les seves competències i coneixements. Pot ser interessant conèixer els interessos

personals i professionals per d’adaptar-los a les necessitats del centre.

És convenient recollir l’opinió, i la satisfacció, del professorat en relació a l’acollida.

7.2 Competència

L'organització ha de:

a) determinar la competència necessària de les persones que realitzen, sota el seu control, una feina que afecta a la realització, rendiment i eficàcia del sistema de gestió de la qualitat;

b) assegurar-se que aquestes persones són competents en la base a l'educació, la formació o l'experiència apropiada;

c) si s'escau, prendre accions per adquirir la competència necessària, i avaluar l'eficàcia de les accions preses;

d) retenir la informació documentada apropiada com a evidència de la competència.

NOTA: Les accions aplicables poden incloure, per exemple, la formació, la tutoria, o la reassignació de persones ocupades actualment; o bé la contractació o subcontractació de persones competents.


Pagina 80 de 134


El coneixement necessari per incorporar-se a un determinat lloc de treball forma part de les competències del Departament d’Ensenyament, tot i que s’està avançant en quant a la configuració, per part dels centres, en la definició de determinats llocs de treball singulars. No obstant l’anterior, sembla evident que no sempre les competències necessàries per realitzar les activitats pròpies dels processos estan ben assolides i/o actualitzades. L’anterior argument ens porta a concretar la definició de les competències necessàries per als diferents llocs de treball. Això ha d’ajudar a encaixar les persones amb els perfils propis dels llocs de treball, i quan no és així, dissenyar accions formatives per tal que les persones adquireixin les competències necessàries.

Per tant, cal:

Definir els perfils dels llocs, amb especial atenció als llocs singulars

Determinar les competències transversals dels llocs de treball8

Comprovar periòdicament les competències de les persones

Dissenyar plans de formació inicials i permanents

Comprovar que els canvis en els llocs de treball i les competències de les persones es mantenen ajustades i es milloren

Mantenir registres de les accions per al seu anàlisi i millora


L’assignació de mòduls/matèries/unitats formatives, tutories, etc., que els departaments d idàctics realitzen entre el seu professorat, acreditarà la corresponent competència per desenvolupar eficaçment els requisits previstos a les concrecions

curriculars. El centre ha d’elaborar un pla de formació per al personal –professorat i PAS-. Aquest pla es farà d’acord a les necessitats de

formació detectades pel centre.

El pla determinarà què es fa, qui ho fa, quan és fa; el resultat de la formació realitzada i les propostes de millora o observacions. Cal mantenir registres de la formació, i de de la seva l’eficàcia. Per exemple amb els resultats d’enquestes i/o valoracions en

acabar la formació.

El coordinador/a de qualitat ha de verificar que tot el personal estigui format, informat i conscienciat de com d’aplicar la qualitat en les seves tasques al centre. Per exemple garantint la informació i formació dels manuals de serveis, la documentació del sistema, les auditories, els registres a mantenir, i la sensibilització envers la millora contínua i l’enfocament al client.

Accions de sensibilització i/o formació a realitzar pel coordinador/a de qualitat –o en qui delegui- al professorat: procediment d’acollida, manuals de serveis, pla de formació, formació en el SGQ, formació en auditories, sensibilització envers la realització del servei i la millora contínua, assegurant que el servei del centre està enfocat a satisfer les necessitats dels diferents grups d’interès.

Cal assegurar que totes les accions del centre estiguin alineades amb la missió i la visió del centre, la planificació estratègica i la millora dels resultats educatius.

Per a la detecció de necessitats de formació, cal tenir en compte la informació de les memòries anuals dels departaments i

coordinacions; la revisió per la direcció, els resultats de les enquestes de satisfacció i l’avaluació de la formació realitzada. S’ha d’assegurar que l’alumnat i el professorat disposa del coneixement necessari per poder manipular les màquines i

equipaments dels tallers i laboratoris, segons s‘estableixi a les fitxes de manteniment i normes de seguretat dels diferents

equipaments. S’ha d’assegurar que es coneix el pla d’evacuació i confinament (actuació en cas d’accidents i emergències). Assegurar que es coneix el Projecte Educatiu del centre pels diferents grups d’interès, i el que s’espera de cadascun d’ells.

El centre pot avançar sobre aquest punt definint un conjunt de competències transversals dels llocs de treball, tals com: planificació, comunicació, digitals, presa de decisions, treball en equip, etc. I incentivar els processos d’avaluació i/o autoavaluació per tal de posar en marxa accions de millora. Les memòries anuals, la revisió per la direcció i els resultats d’auditoria poden ser

evidències de l’acompliment d’aquest punt de la norma.

7.3 Sensibilització o presa de consciència

L'organització ha d'assegurar que les persones que fan la feina sota el control de l'organització són conscients de:

a) la política de qualitat;

8 Les competències especifiques del lloc de treball estan garantides en la contractació per part del Departament d’Ensenyament i la

formació contínua del personal.


Pagina 81 de 134

b) els objectius de qualitat pertinents;

c) la seva contribució a l'eficàcia del sistema de gestió de qualitat, incloent els beneficis d’una millora en l’acompliment;

d) les conseqüències de l’incompliment dels requisits del sistema de gestió de qualitat.


El centre ha de realitzar accions per tal de definir una política de qualitat enfocada a assolir el que proposa el Projecte Educatiu. Aquesta política ha de formar part del propi Projecte, de tal manera que la resta d’accions que es despleguin la tinguin com a referent. El procés de revisió, actualització i consens, quan és possible, del contingut del Projecte Educatiu ha d’estar associat a la revisió, actualització i consens de la Política de Qualitat.

Els centres educatius hem inclòs a la Revisió per la direcció, un punt a l’ordre del dia per tal d’assegurar que es revisen i actualitzen, els documents estratègics, si escau, cada curs.

D’igual manera el Claustre de professorat ha de ser conscient del que significa no acomplir amb el propòsit del Projecte Educatiu. Els centres del PQiMC evidenciaran mitjançant les actes del Claustre i Consell Escolar que el professorat coneix, treballa i és conscient de la importància d’assolir l’èxit educatiu, la cohesió social i la satisfacció, la confiança dels seus grups d’interès així com d’altres objectius que el centre es plantegi.


El coordinador/a de qualitat ha de verificar que tot el personal estigui format, informat i conscienciat de com d’aplicar la qualitat en les seves tasques al centre. Per exemple garantint la informació i formació dels manuals de serveis, la documentació del sistema,

les auditories, els registres a mantenir, i la sensibilització envers la millora contínua i l’enfocament al client. Accions de sensibilització i/o formació a realitzar pel coordinador/a de qualitat, d’acord amb la direcció –o en qui delegui- al

professorat: procediment d’acollida, manuals de serveis, pla de formació, formació en el SGQ, formació en auditories,

sensibilització envers la realització del servei i la millora contínua, assegurant que el servei del centre està enfocat a satisfer les necessitats dels diferents grups d’interès.

Cal assegurar que totes les accions del centre estiguin alineades amb la missió i la visió del centre, la planificació estratègica /

projecte de direcció i la millora dels resultats acadèmics que preveu el Projecte Educatiu.

7.4 Comunicació

L'organització ha de determinar les comunicacions internes i externes relacionades amb el sistema de gestió de qualitat, incloent:

a) què es comunicarà;

b) quan es comunicarà;

c) a qui es comunicarà;

d) la forma en la que es comunicarà;

e) i qui comunicarà


Sembla evident que la norma ens proposa dissenyar, implementar i millorar un Pla de comunicació. El centre definirà una estratègia per a cada grup d’interès. Es mantindran registres per tal d’analitzar els resultats obtinguts i assegurar la traçabilitat quan sigui necessari: comunicats amb famílies, lliurament de notes, seguiment i avaluació de l’FCT, etc.


Pagina 82 de 134


La direcció assegurarà i potenciarà la comunicació interna del centre en general, i en concret, pel que té a veure amb els

processos del sistema de gestió de qualitat. És convenient elaborar un procediment documentat de la gestió de la comunicació interna i externa del centre. En aquest

procediment s’ha d’assegurar la comunicació horitzontal, vertical, i amb els diferents grups d’interès del centre. Les reunions de govern, direcció i de coordinació han d’estar ref lectides en la Programació General Anual del centre aquestes

són, entre d’altres que el centre consideri:

Reunions de Claustre i Consell Escolar. Reunions de l’equip directiu. Reunions del Consell de direcció.

Reunions de departaments. Reunions de la Comissió Pedagògica. Reunions d’equips docents.

Reunions de coordinació de tutors/es. Reunions de caps de departaments per assumptes econòmics, de gestió, i d’altres; diferents dels pedagògics. Reunions de les diferents comissions del centre.

Reunions de nivell. Reunions d’equips de millora. Reunions d’equip de direcció

Reunions de tutoria. Reunions amb delegats de grup. reunions amb el PAS.

Reunions amb famílies –menors d’edat- Reunions amb socis, empreses col·laboradores, Institucions, etc. Altres que consideri el centre.

El centre organitzarà un sistema eficaç d’informació i comunicació fent ús, si és possible, de les TICs. També a través de taulells, distribució de missatges en bústies personals, notícies, reculls d’informació –revistes, setmanaris, dossiers, etc.-.

La direcció establirà reunions, quan correspongui, amb els responsables d’àrees i coordinacions, per tal de revisar la qualitat del

servei proporcionat. Els centres poden tenir diferents nomenclatures per designar els blocs de professorat que, amb diferents funcions i

responsabilitats, han de reunir-se per a coordinar les accions educatives, de coordinació i gestió.

Les reunions han d’estar preparades, convocades, organitzades, definits els torns d’intervenció, si s’escau, i lliurada la in formació necessària. De les reunions s’aixecarà acta, que es distribuirà incorporant, clarament, els acords presos i les responsabilitats distribuïdes. L’acta s’haurà d’aprovar per a la seva validació.

Davant dels dubtes cal revisar la normativa d’Ensenyament, la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions

públiques de Catalunya, el que determina la norma ISO 9001:2015 i la concreció que faci el centre en el document(o procediment) de control documental.

7.5 Informació documentada

7.5.1 Generalitats

El sistema de gestió de qualitat de l'organització ha d'incloure:

a) la informació documentada requerida per aquesta norma internacional.

b) la informació documentada determinada per l'organització com a necessària per assolir l'eficàcia del sistema de gestió de qualitat.

NOTA: L'abast de la informació documentada per un sistema de gestió de la qualitat pot diferir d'una organització a una altra causa de:

- La mida de l'organització i del tipus d'activitats, processos, productes i serveis que desenvolupi;

- La complexitat dels processos i les seves interaccions; i

- La competència de les persones.


La documentació és un recurs i no hauria de ser un problema sinó un ajut per tal d’impulsar el sistema de gestió de qualitat a complir amb els requisits i la satisfacció dels grups d’interès. La norma ISO 9001:2015 redueix molt els requisits d’informació documentada a distribuir i retenir per l’organització. No obstant cal tenir en compte que la nostra estructura, per les seves característiques, és molt burocràtica. Hem d’aprofitar,


Pagina 83 de 134

en la mesura que sigui possible, per agilitzar els processos documentals i administratius, tot i haver de complir amb els requisits legal, reglamentaris i els de la pròpia norma ISO d’aplicació.

Distribuir, o segmentar, la informació documentada entre qui realment l’ha d’utilitzar és un bon punt de partida. Deixar temps per tal que els sistemes documentals i de gestió de registres madurin també és convenient. Reduir el paper, els registres i la documentació que no aporta valor (controls documentals), ha de ser un dels objectius del sistema de gestió de qualitat.


El centre ha d’elaborar un procediment per tal de mantenir controlats els seus documents i registres. Existeixen diferents sistemes de gestió documental amb eines informàtiques que faciliten el control i l’eficàcia del sistema, evitant

l’ús dels documents obsolets. En aquest cas cal assegurar-se de poder recuperar el sistema informàtic en cas d’incidència. També la formació necessària del personal del centre per al seu ús eficaç.

Exemples de documents a controlar són:

Processos, procediments i expedients i registres. Documents del centre com Projecte Educatiu, Normes de Funcionament i Control, Pla Estratègic / Projecte de direcció,

concrecions curriculars, normes de funcionament, Acords de coresponsabilitat, manual d’autoprotecció / emergències,

manuals de serveis, plans de manteniment, guies, memòries, actes, etc. Programacions dels cursos. Impresos i formularis.

Altres. Si no es disposa d’un gestor documental, cal disposar d’una llista de control documental per tal d’identificar les versions vigents.

7.5.2 Creació i actualització

Quan l'organització crea i actualitza la informació documentada, ha d'assegurar-se l’apropiada:

a) identificació i descripció (per exemple, un títol, data, autor, o el nombre de referència);

b) format (per exemple, l'idioma, la versió de programari, gràfics) i mitjans de suport de la comunicació (per exemple: paper, digital, etc.);

c) la revisió i aprovació de la idoneïtat i adequació de la documentació.


La informació documentada (documents) ha de proporcionar suficient informació per tal d’identificar el centre, qui l’ha elaborat i el contingut que trobarem. El format ha de ser l’adequat per al seu ús i alineat amb les polítiques de sostenibilitat del centre. També s’ha d’identificar qui i quan s’elabora, revisa i aprova per al seu lliurament.

Tal com és una pràctica habitual, en alguns documents estratègics del centres, convé mantenir la traçabilitat dels canvis que s’ha anant produint. Això permet analitzar la progressió dels canvis, la seva justificació i el retorn a versions anteriors quan els canvis no produeixen els efectes desitjats.


Cal que els documents que s’estableixi es controli com: aprovar, actualitzar i revisar els documents.

S’ha d’identificar el document elaborat: format, nom del document, nom i/o logotip del centre,-qui l’elabora, qui el revisa i qui l’aprova amb les dates corresponents, versió del document, núm. pàgines i un resum dels canvis. (Aconsellem posar “aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès” , ja que l’última edició estarà sempre en el sistema informàtic

S’han de controlar els documents d’origen extern i establir-ne un registre de recepció i distribució. Diferenciar els documents obsolets dels vigents, i impedir-ne un mal ús. Garantir la llegibilitat i identificació.

7.5.3 Control de la informació documentada

7.5.3.1 La informació documentada requerida pel sistema de gestió de qualitat i per aquesta norma internacional s’ha de controlar per tal d’assegurar:


Pagina 84 de 134

a) que està disponible i és adequada per al seu ús, en el lloc i el moment que sigui necessari;

b) que està protegida de manera adequada (per exemple: de la pèrdua de confidencialitat, ús indegut o pèrdua d'integritat).


Cal establir un sistema de gestió documental que asseguri que es disposa de la documentació que requereix la norma ISO 9001. Els sistemes documentals actuals ja són prou eficaços per proporcionar aquest compliment. El manteniment i millora dels actuals procediments de control de documents i registres, poden ser un bon punt de partida per acomplir amb la norma actual.


Cal controlar els documents d’origen extern i establir-ne un registre de recepció i distribució. S’ha de diferenciar els documents obsolets dels vigents, impedir-ne un mal ús i la pèrdua d’integritat.

El sistema documental ha de garantir la llegibilitat i identificació.

7.5.3.2 Per al control de la informació documentada, l'organització ha d’abordar les següents

activitats, segons correspongui:

a) la distribució, accés, recuperació i ús;

b) emmagatzematge i conservació, incloent la preservació de la llegibilitat;

c) el control dels canvis (per exemple, control de versions);

d) l’arxiu i disposició.

La informació documentada d'origen extern, que l'organització determina que és necessària per a la planificació i el funcionament del sistema de gestió de la qualitat, s'ha d'identificar i controlar segons correspongui.

La informació documentada serà conservada com a evidència de la conformitat i estarà protegida contra alteracions no desitjades.

NOTA: L'accés a la informació documentada pot implicar una decisió en relació al seu ús: la seva autorització, o el permís i l'autoritat per consultar i/o modificar la informació documentada.


A més del sistema de gestió documental que asseguri el que es proposa als apartats anteriors (emmagatzematge, conservació, accés, recuperació, ús i distribució), cal que el centre abordi la planificació de la seguretat documental (física i digital), establint les categories, accessos, permisos i autoritat per accedir, visualitzar o modificar la documentació.

En relació als registres que la norma anomena retenció de la informació documentada es actual...


Els centres han d’establir un procediment de control dels registres per tal d’evidenciar el funcionament sistemàtic dels processos i

dels requisits reglamentaris. El procediment establirà quins són els registres del sistema de gestió, quan temps s’han de mantenir, que en cap cas serà abans

de la següent l’auditoria. Exemples de registres:

Revisions per part de la direcció del Sistema de gestió.

Registre de proveïdors avaluats. Factures proveïdors. Mesures dels indicadors del Sistema de gestió integrat.

Calendari d’activitats anual.


Pagina 85 de 134

Programacions dels cursos.

Resultats d’auditories. Reclamacions i/o suggeriments. Enquestes de satisfacció d’alumnes.

Respostes a les reclamacions, suggeriments i no conformitats. Registres de les no conformitats i o incidències. Registre del servei realitzat.

Identificació dels cursos. Dades de l’alumnat. Inventari.

Actes reunions. D’altres.

També cal determinar al procediment el responsable del registre, on es registra, i la periodicitat del manteniment del document.

Els registres han de ser identificables, llegibles i fàcilment recuperables S’ha de controlar els documents d’origen extern i establir-ne un registre de recepció i distribució. Diferenciar els documents obsolets dels vigents, i impedir-ne un mal ús.

Garantir la llegibilitat i identificació.

8 OPERACIONS

8.1 Planificació i control operacional

L'organització ha de planificar, implementar i controlar els processos (veure 4.4) necessaris per a complir amb els requisits determinats en la prestació dels productes i serveis, i per posar en pràctica les accions determinades en el punt 6, per:

a) la determinació dels requisits per als productes i serveis;

b) l'establiment de criteris per a:

1) els processos;

2) l'acceptació dels productes i serveis;

c) determinar els recursos necessaris per aconseguir la conformitat amb els requisits del producte i de serveis;

d) l'aplicació del control dels processos d'acord amb els criteris;

e) determinar, mantenir i conservar la informació documentada en la mesura necessària:

1) per tenir confiança en què els processos s'han dut a terme tal com estava previst;

2) per demostrar la conformitat dels productes i serveis amb les seves especificacions.

NOTA: "Mantenir" implica tant el manteniment com la retenció d'informació documentada.

El resultat, o sortida, d'aquesta planificació ha de ser adequada per a les operacions de l'organització.

L'organització ha de controlar els canvis planificats i revisar les conseqüències dels canvis no desitjats, prenent l'adopció de mesures per mitigar els efectes adversos, segons sigui necessari.

L'organització ha d'assegurar que els processos externalitzats es controlen (veure 8.4).


El centre educatiu elabora i implementa el Projecte educatiu a través del Pla estratègic / Projecte de direcció, les concrecions curriculars i els processos, d’acord amb l’organització prevista del sistema de gestió a les NOFC, que s’acaba concretant curs a curs a la Programació general anual del centre.


Pagina 86 de 134

El pressupost, les persones que conformen la plantilla, els recursos tangibles (inventari) i els intangibles (coneixement), asseguren que els processos es desplegaran per aconseguir la conformitat amb els requisits del servei educatiu i assolir la missió.

Amb una gestió del centre enfocada als processos i el suport de la gestió documental, augmentem la confiança en què s’assoliran els processos d’acord amb el previst i es podrà evidenciar la conformitat del servei educatiu realitzat, i la millora contínua.


Caracteritzar, definir i controlar els processos i l’assoliment dels objectius de la qualitat. Planificar el desplegament del projecte de centre i les concrecions curriculars, amb els corresponents criteris d’organització,

criteris de distribució i seqüenciació curricular, criteris pedagògics, atenció a la diversitat, criteris de promoció, criter is i instruments d’avaluació i qualificació, criteris de realització del treball de recerca, planificació de l’FCT, l’FP dual i l’aprenentatge-servei, mòduls de síntesi, projecte i recerca, tractament de les llengües, l’emprenedoria, els recursos educatius i didàctics, banc de

metodologies d’ensenyament i aprenentatge, d’altres. Planificar el servei educatiu amb les corresponents programacions didàctiques, convenientment actualitzades i contextualitzades. Planificar el desplegament del Pla d’Acció Tutorial.

Planificar el servei educatiu concretant els horaris de professorat i alumnat, proveint els recursos determinats a les programacions didàctiques i d’acord amb els criteris d’organització i pedagògics aprovats pel Claustre.

Concretar la planificació general anual del centre. Cal Incloure seguiments i avaluació de l’E/A, calendaris de proves d’avaluació,

pla d’auditories, revisió per la direcció, reunions de coordinació i departamentals, guàrdies, seguiment d’objectius, etc. Desplegar les actuacions previstes per assolir els objectius anuals del Pla Estratègic -incloure objectius de resultats educatius,

cohesió social i millora de la confiança dels grups d’interès-.

Aplicar el previst al pressupost per tal de garantir l’assignació dels recursos en el funcionament dels processos. Assegurar la disponibilitat operativa del material i recursos previstos a l’inventari. Actualitzar els manuals de serveis o plans de qualitat dels diferents ensenyaments.

Planificar les inversions en equipaments i infraestructures en el mig i llarg termini. Desplegar les normes funcionament i organització d’acord amb el NOFC. Planificar les activitats curriculars dins i fora de l’aula.

Planificar les activitats complementàries dins i fora del centre. Planificar el SGQ incloent auditories, enquestes, memòries, seguiment d’objectius, seguiment de processos, revisions del sistema,

etc.

8.2 Requisits per als productes i serveis

8.2.1 Comunicació amb el client

La comunicació amb els clients ha d'incloure:

a) proporcionar la informació relativa als productes i serveis;

b) maneig de consultes, contractes o comandes, inclosos els canvis;

c) obtenir retroalimentació dels clients sobre els productes i serveis, incloent queixes dels clients;

d) la manipulació o el control de la propietat del client;

e) l'establiment de requisits específics per a les accions de contingència, quan sigui pertinent.


El centre determina els objectius, continguts, activitats didàctiques, avaluació, qualificació, materials, equipaments i les competències que l’alumnat obtindrà en realitzar un curs / cicle o etapa educativa. Informa als grups d’interès abans, durant i desprès de finalitzar el servei educatiu, sobre el desplegament, i grau d’acompliment i qualitat dels compromisos assolits en la matrícula del curs corresponent.

El centre assegura que existeix un pla de comunicació que garanteix el flux d’informació, la comprensió dels missatges i la retroalimentació amb tots els grups d’interès.

Queda assegurada la propietat del client, en el nostre cas fonamentalment les dades personals, però també el material d’estudi (llibres, portàtils, etc.) quan el centre ha establert un sistema d’emmagatzematge tal com


Pagina 87 de 134

taquilles o armaris.

El centre educatiu establirà i comunicarà els sistemes de seguiment personalitzat, reforç, modificació curricular, recuperacions, repeticions, o d’altres sistemes pedagògics que endegarà, per tal d’assegurar l’èxit educatiu del seu alumnat almenys en el nivell determinat del criteri de qualitat que el centre s’hagi proposat en el procés d’ensenyament i aprenentatge.


Establir un sistema de comunicació eficaç amb les diferents parts interessades, i, especialment amb l’alumnat. La web, intranets, procediments d’acollida, tutoria, butlletins, mails, xarxes socials, enquestes, reunions, etc. poden formar part d’aquest sistema.

Mantenir evidències de la comunicació amb el client (alumnat i/o família) sobre el contingut dels cursos i les seves caracter ístiques –avaluació, recuperació, criteris de qualificació i superació, etc.-

Disposar d’un sistema de comunicació per recollir els suggeriments i/o queixes. Els fòrums informàtics, per exemple del Moodle,

ajuden a conèixer l’opinió de les parts, sempre i quan els participants estiguin identificats. Per tal de comunicar els requisits del servei, es pot fer a través d’impresos, guies, comunicacions de correu, full de matrícula, etc.

I, la informació ha d’explicitar aspectes com: llibres, materials necessaris, EPIs, assistència, funcions i responsabilitats,

representació al centre, serveis del centre, calendaris de curs i avaluació, activitats complementàries, normes d’actuació, drets i deures, etc.

Una altra forma de conèixer el retorn d’informació de les parts interessades és a través d’enquestes. Per exemple per valorar la

matrícula i l’acollida, o a final de curs per valorar el servei. Les reunions de grups-aula, delegats, grups focus, equips de millora, etc. també són exemples de com comunicar-se amb els

grups d’interès.

8.2.2 Determinació dels requisits relacionats amb els productes i serveis

A l’hora de determinar els requisits per als productes i serveis que s'oferiran als clients, l'organització s'ha d'assegurar que:

a) els requisits per als productes i serveis es defineixen, incloent:

1) tots els requisits legals i reglamentaris aplicables;

2) els que es considerin necessaris per l'organització;

b) l'organització pot complir amb les declaracions sobre els productes i serveis que ofereix.


El centre aprova el Projecte Educatiu assegurant que s’inclouen els dissenys curriculars previstos, convenientment contextualitzats i organitzats, per a cada etapa educativa, cicle o curs; d’acord amb les regulacions pròpies del centre i del Departament d’Ensenyament.

Quan el centre realitza la publicitat, informa i orienta del disseny, continguts dels cursos i les competències que s’assoliran en acabar, s’assegura que la informació que proporciona als grups d’interès és coherent amb el que realment es realitzarà.


És convenient establir un procediment que determini qui, quan, com es revisen els requisits legals i reglamentaris que afecten als

documents estratègics del centre, i que incideixen en el servei educatiu, com per exemple: el Projecte Educatiu, les NOFC, les instruccions d’inici de curs, etc.

Establir la carta de serveis/compromís, i la sistemàtica per a la seva revisió, actualització i aprovació. Preparar la informació per a l’alumnat sobre convalidacions, exempcions, calendaris, continguts formatius, criteris d’avaluació,

qualificació i promoció.

Determinar els criteris de preinscripció i matrícula. Preus i documentació necessària. Calendaris dels processos de preinscripció i matrícula, períodes de reclamacions. Cal explicitar, comunicar i mantenir evidències dels requisits i procés d’accés als cursos.

Determinar les condicions específiques de matrícula de les matèries o unitats formatives i el calendari d ’impartició.

Explicitar possibilitats de semipresencialitat, formació dual, i d’altres opcions per tal d’assolir els objectius previstos als cursos. Revisar, aprovar i comunicar els nous llibres, dossiers, cursos de Moodle, i material necessari per a realitzar els cursos. Informar i demanar autorització, si és el cas, dels drets d’ús de dades personals, imatge, sortida del centre en cas de menors

d’edat, etc.


Pagina 88 de 134

A les programacions cal indicar quins requisits són necessaris per a realitzar el servei educatiu: espais, equipaments i

infraestructures, bibliografia i webgrafia, recursos econòmics, recursos didàctics, material fungible, etc. És molt important que la informació i publicitat que es fa dels cursos a través d’impresos, publicacions o web, estiguin actualitzats i

es corresponguin amb el que realment realitzarà l’alumnat.

8.2.3 Revisió dels requisits relacionats amb els productes i serveis

8.2.3.1 L'organització ha d'assegurar-se que té la capacitat per complir amb els requisits per als

productes i serveis que s'ofereixen als clients. L'organització ha de dur a terme una revisió abans de

comprometre’s a subministrar productes i serveis a un client, que inclouen:

a) els requisits especificats pel client, incloent els requisits per al lliurament dels productes o serveis i les activitats posteriors al lliurament;

b) els requisits no establerts pel client, però necessaris, o destinats, per a l'ús especificat quan aquest sigui conegut;

c) els requisits especificats per l'organització;

d) els requisits legals i reglamentaris aplicables als productes i serveis;

e) les diferències existents entre els requisits del contracte o comanda i els expressats prèviament.

L'organització ha d'assegurar que les diferències entre els requisits del contracte o comanda i els expressats anteriorment es resolen.

Els requeriments del client hauran de ser confirmats per l'organització abans de l'acceptació, quan el client no proporciona una declaració documentada dels seus requisits.

NOTA: En algunes situacions, com ara les vendes per Internet, una revisió formal per a cada comanda és irrealitzable. En el seu lloc, la revisió pot cobrir la informació pertinent del producte, com ara catàlegs o el material publicitari.


El Departament d’Ensenyament proporciona al centre els recursos, informació i organització necessària per tal d’estar en disposició de realitzar el servei educatiu previst. El centre, per la seva banda gestiona, en el seu àmbit d’autonomia, assumint la responsabilitat de revisar, actualitzar i validar finalment per la direcció, l’organització, els continguts i l’acompliment de cadascun dels requisits necessaris per impartir els cursos amb el nivell de qualitat determinat i compromès, abans d’iniciar la seva realització.

Al formalitzar el document de preinscripció, l’alumnat (o les famílies en el seu cas) confirmen que coneixen i accepten el servei educatiu que proporciona el centre.


Revisar els requisits determinats per al servei educatiu i assegurar-se que es comuniquen abans de la preinscripció i matrícula. Revisar a l’inici de cada curs les concrecions curriculars per tal d’adaptar-les a les necessitats de les parts interessades. Cal

mantenir registre de les modificacions, i aplicar el control documental corresponent abans del seu lliurament. Assegurar que el centre disposa dels recursos necessaris definits a les programacions dels cursos, quan aquestes s’han

modificat, per tal de complir amb l’establert.

El Claustre -Comissió Pedagògica-, o la persona de la direcció en qui delegui, ha d’aprovar els canvis que afectin a les concrecions curriculars aprovades prèviament.

Es recomanable establir un procediment documentat que defineixi les fases de disseny, revisió del disseny, verificació del disseny,

i controls dels canvis del disseny i desenvolupament de les concrecions curriculars; i que aquestes tenen en compte la determinació dels requisits del servei educatiu i la seva revisió.

Cal modificar, si escau, la informació que es dona a les parts interessades, i la que apareix en la publicitat, web o d’altres per tal

que es mantingui actualitzada. Quan fem el seguiment de l’activitat d’aula, podem aprofitar per definir els possibles canvis, actualitzacions i modificacions que

inclourem a la revisió de la programació didàctica. Aquesta cal que es verifiqui al corresponent departament didàctic

trimestralment, i al final de curs validar els canvis proposats, si s’escau.


Pagina 89 de 134

8.2.3.2 L'organització ha de retenir la informació documentada, segons correspongui:

a) sobre els resultats de la revisió;

b) sobre qualsevol nous requisit per als productes i serveis.


Al llarg de la lectura atenta de la norma ens trobem amb apartats que parlen de la informació documentada i, en algun cas, de retenir-la, concepte sinònim de registre. Tot i això observem menys requisits relacionats amb la documentació que amb normes anteriors. Tenim doncs una oportunitat de dissenyar els sistemes més àgils des del punt de vista documental. Trobar l’equilibri amb els requisits de la regulació legal, la pròpia estructura i l’assegurament que el sistema de gestió de qualitat ens resultarà útil, i alhora sòlid, en el curt i el llarg termini és una gran oportunitat que s’ha d’aprofitar.

En aquest punt cal mantenir els registres de la revisió per la direcció, així com els canvis que afectin al nostre servei educatiu i per tant la validesa del Projecte Educatiu i les concrecions curriculars corresponents.

8.2.4 Canvis en els requisits per als productes i serveis

L'organització ha d'assegurar-se que, quan es canviïn els requisits per als productes i serveis, la informació documentada rellevant per al sistema de gestió serà modificada, i que les persones implicades seran conscients dels requisits modificats.


L’organització ha d’assegurar que les persones responsables, a les quals afectin els canvis del sistema de gestió, estan assabentades. De fet als nostres centres, els responsables dels processos han de ser els primers en conèixer els canvis legals i reglamentaris que els hi afecten, ja que dels canvis interns, fruït de la millora, la innovació o canvis en els processos, han de ser els propis responsables els líders dels canvis.

Mantenir un radar PESTEL: polític, econòmic, social, tecnològic, ambiental i legal; així com dels processos interns del centre, és clau a l’hora de dissenyar i/o introduir canvis en els cursos, organització i metodologies per augmentar la satisfacció dels grups d’interès i l’impacte de l’ensenyament en la societat.

Quan es produeixen canvis en els requisits s’han de comunicar a les parts interessades i mantenir registre que evidenciï la comunicació i el coneixement del canvi.

8.3 Disseny i desenvolupament dels productes i serveis

8.3.1 Generalitats

L'organització ha d'establir, implementar i mantenir un procés de disseny i desenvolupament que sigui

apropiat per a assegurar la posterior provisió de productes i serveis.


Quan el centre realitzi cursos a demanda cal que els organitzi tenint en compte el que la norma proposa

respecte del disseny de nous cursos.


Pagina 90 de 134


Determinar les concrecions curriculars, utilitzant com a base de disseny l’establert a les normes i recomanacions del DdE,

l’establert al Projecte Educatiu, el context socioeconòmic, la missió i visió, d’acord amb els valors del centre i les necess itats i expectatives dels clients.

Determinar les fases per revisar els currículums, qui verifica i quan, i la validació de les concrecions curriculars abans de impartir-les de nou. Mantenir actualitzats els registres de les programacions vigents.

Establir les fases del control del desenvolupament del contingut de les programacions. Per exemple amb una reunió trimestral del

departament didàctic on es revisa i valida el disseny, o bé se’n fan les esmenes que s’escaiguin. Establir les fases de control del procés d’aprenentatge de l’alumnat. Per exemple, a través de l’acompliment normatiu de les

avaluacions dels grups d’alumnat. A les avaluacions s’ha d’incloure, a més, un apartat de revisió i millora. En els acords presos

s’ha d’establir les responsabilitats de les accions i el temps de revisió. Mantenir el registre del seguiment de l’activitat d’aula. Mantenir el registre del desplegament del Pla d’Acció Tutorial.

Mantenir el registre de les actuacions individualitzades amb l’alumnat, incloses les d’orientació personal, acadèmica, labora l, i inserció professional.

Les responsabilitats i autoritats han d’estar definides a les NOFC.

Cal mantenir registres de la comprovació, anàlisi i millora del planificat amb el que realment s’ha desenvolupat. Per exemple amb les actes de reunions, evidències d’auditoria i/o autoavaluació.

Les fases de revisió, verificació i validació de les concrecions curriculars i les responsabilitats associades, poden definir-se a la

Programació General Anual del Centre o bé en un procediment específic.

8.3.2 Planificació del disseny i desenvolupament

Al determinar les etapes i els controls per al disseny i el desenvolupament, l'organització ha de considerar:

a) la naturalesa, la durada i la complexitat de les activitats de disseny i desenvolupament;

b) les etapes del procés requerides, incloent les aplicables a les revisions del disseny i desenvolupament;

c) les activitats requerides de verificació i validació del disseny i desenvolupament;

d) les responsabilitats i autoritats involucrades en el procés de disseny i desenvolupament;

e) les necessitats de recursos interns i externs per al disseny i desenvolupament de productes i serveis;

f) la necessitat de controlar les interfases entre les persones involucrades en el procés de disseny i desenvolupament;

g) la necessitat de participació dels clients i usuaris en el procés de disseny i desenvolupament;

h) els requisits per al seu posterior subministrament de productes i serveis;

i) el nivell de control per al procés de disseny i desenvolupament esperat pels clients i altres parts interessades pertinents;

j) la informació documentada necessària per tal de demostrar que els requisits de disseny i desenvolupament s'han complert.


En el cas dels centres educatius cal tenir en compte el calendari anual que determina el DdE, el previst al Projecte Educatiu, els requeriments organitzatius previstos i concretats a les NOFC, la planificació dels cursos, les fases de disseny si escau, els recursos, les plantilles i els criteris horaris, el mandat del Consell Escolar, l’experiència d’altres cursos i la innovació educativa, les veus dels grups d’interès, els requisits dels processos d’ensenyament i aprenentatge, i les limitacions i/o oportunitats que ens proporcionin els espais, pressupost, la tecnologia i els col·laboradors, emetre d’altres.

8.3.3 Entrades del disseny i desenvolupament

L'organització ha de determinar els requisits essencials per als tipus específics de productes i serveis que s’han de dissenyar i desenvolupar. L'organització ha de tenir en compte:


Pagina 91 de 134

a) els requisits funcionals i de rendiment;

b) la informació derivada de les activitats prèvies de disseny i desenvolupament similars;

c) els requisits legals i reglamentaris;

d) les normes o codis de bones pràctiques que l'organització s'ha compromès a implementar;

e) les possibles conseqüències d'una fallada a causa de la naturalesa dels productes i serveis.

Les entrades han de ser adequades per als propòsits del disseny i desenvolupament, han de ser completes i precises.

Els possibles conflictes o contradiccions en les entrades de disseny i desenvolupament hauran de ser resoltes.

L'organització ha de retenir la informació documentada sobre les entrades de disseny i desenvolupament.


Quan cal dissenyar nous cursos, el centre ha de determinar, d’acord amb el client, els requisits i els resultats que es volen assolir.

Per fer el disseny ha de tenir en compte experiències d’èxit anteriors, els requisits legals i reglamentaris.

El centre encarregarà al Departament / professionals especialistes de la matèria, el disseny del programa formatiu, d'acord amb les necessitats determinades, els requisits, l'entorn sòcio-econòmic, les necessitats presents i futures d'aquests professionals, les normatives i d'altres cursos previs similars. La proposta final es presentarà d'acord amb el model de programacions didàctiques definit ad hoc, la qual serà validada per las parts demandants de la formació, prèviament a la impartició. Una altra opció és que el centre faci una proposta raonada i desprès s’ajusti als interessos de les parts interessades, sempre vetllant per l’equilibri dels diferents interessos, i fent una aposta per la qualitat de les competències a desenvolupar en els estudiants, tenint en compte el desenvolupament de les entrades del disseny aquí esmentades.

Per a la validació posterior, el centre, amb la seva organització, experiència i les metodologies pedagògiques dels cursos reglats, faran els ajustos que es consideri abans de la validació del curs durant la fase de pilotatge. En quant a l'organització, control i seguiment dels alumnes i cursos, estarà controlat pel disposat al Pla de Qualitat (manual de servei) específic del curs realitzat.

L’aplicació de les diferents fases del disseny abans de l’aprovació han d’estar documentades i s’han de mantenir els registres.

8.3.4 Control del disseny i desenvolupament

L'organització ha d'aplicar controls al procés de disseny i desenvolupament per garantir que:

a) els resultats que s'han d'assolir estan definits;

b) es realitzen les revisions per avaluar la capacitat dels resultats del disseny i desenvolupament per tal de complir amb els requisits;

c) es duen a terme activitats de verificació per assegurar que les sortides i els resultats del disseny i desenvolupament compleixen els requisits de les entrades;

d) es duen a terme les activitats de validació per assegurar que els productes i serveis resultants compleixen amb els requisits per a l'aplicació especificada o ús previst;

e) es pren qualsevol acció necessària sobre els problemes determinats durant les revisions o les activitats


Pagina 92 de 134

de verificació i validació;

f) es manté la informació documentada d'aquestes activitats.

NOTA: Les revisions, la verificació i la validació del disseny i desenvolupament tenen propòsits diferents. Es poden dur a terme per separat o en qualsevol combinació, depèn de com sigui d’adequat per als productes i serveis de l'organització.


Tal com es desprèn del text anterior, és convenient dissenyar un procediment documentat per al control de les fases de disseny i desenvolupament fins l’aprovació del curs (verificació, revisió i validació) quan es tracta d’una oferta no regulada pel Departament d’Ensenyament i és la primera vegada que s’imparteix.

Exemples de possibles accions de verificació del disseny i desenvolupament realitzat, per tal de controlar que els elements de sortida produeixen els resultats esperats, són:


Avaluació del desenvolupament –eficàcia- de les activitats d’aula.

Avaluació trimestral –eficàcia- de les programacions. Control dels indicadors de seguiment dels diferents objectius planificats (departament, àrea, matèria, i de les diferents

coordinacions, etc.). Avaluació parcial de les activitats d’E/A previstes al Projecte. Seguiment periòdic de l’assoliment dels objectius.

En tots els casos s’ha de mantenir evidències del control, l’avaluació i la millora. Mitjançant la validació, el centre ha de comprovar que el resultat del disseny i del seu desenvolupament compleix amb la demanda

dels grups d’interès i la utilitat que s’havia previst.

A la validació s’han de tenir en compte les valoracions de totes les parts implicades, incloent la veu de l’alumnat, les empreses i les famílies, quan s’escaigui.

Desprès de la primera vegada d ’impartició de nous continguts –fase de disseny-, es farà la mateixa sistemàtica anterior amb

l’objectiu de verificar i validar el planificat, aplicant a partir d’aquest moment la sistemàtica PDCA que el centre hagi dissenyat per a la qualitat i millora contínua del servei educatiu.

8.3.5 Resultats, i sortides, del disseny i desenvolupament

L'organització ha d'assegurar que les sortides del disseny i desenvolupament:

a) compleixen amb els requisits de les entrades;

b) són adequades per als processos posteriors de provisió de productes i serveis;

c) inclou o fa referència als requisits de seguiment i mesura, segons escaigui, i als criteris d'acceptació;

d) especifica les característiques dels productes i serveis que són essencials per al fi previst i el seu subministrament segur i correcte.

L'organització ha de retenir la informació documentada sobre les sortides del disseny i desenvolupament.


En definitiva les sortides dels cursos dissenyats han de servir per al fi previst i complir amb els requisits que es van plantejar a la fase de disseny i desenvolupament. El centre evidenciarà mitjançant el compliment dels indicadors per als objectius previstos que l’alumnat ha assolit les competències determinades, i que el curs està en disposició de complir amb la satisfacció de les parts interessades. Cal mantenir els registres que serveixin per mantenir evidències posteriors.


Pagina 93 de 134


Exemples d’elements de sortida del disseny i desenvolupament són:

Planificació general anual del centre, incloses les dates d’informació, preinscripció i matrícula. Planificació del curs/cicle/mòdul/matèria.

Programacions de les matèries –concrecions curriculars-. Materials didàctics per a l’alumnat. Equipaments necessaris.

Guies. Dossiers.

Cal determinar els criteris d’acceptació de tots els processos, especialment els processos claus –E/A; informació, preinscripció i

matrícula, acollida de l’alumnat, satisfacció de l’alumnat, i/o d’altres-. A les NOFC s’ha de planificar – o fer referència- a les característiques ambientals, de seguretat i salut dels espais del centre,

inclosos els d’entrada i sortida. Les normes de seguretat en tallers i laboratoris, i l’ús dels diferents equipaments i recursos, així

com els EPIs necessaris.

8.3.6 Canvis del disseny i desenvolupament

L'organització ha d'identificar, revisar i controlar els canvis realitzats durant el disseny i desenvolupament de productes i serveis, o amb posterioritat, en la mesura necessària per garantir que no hi ha un impacte advers sobre la conformitat dels requisits.

L'organització ha de retenir (conservar) la informació documentada sobre:

a) els canvis del disseny i desenvolupament;

b) els resultats de les revisions;

c) l'autorització dels canvis;

d) les mesures adoptades per prevenir els impactes adversos.


Les diferents fases del disseny de nous cursos i el seu desenvolupament s’han de documentar i cal mantenir els registres, inclosos els resultats de les revisions i l’autorització dels canvis que s’incorporin.

És clau preveure possibles incompliments dels requisits dels nous cursos, per això cal establir un temps de pilotatge del curs, amb un augment del seguiment i control fins que el centre s’asseguri que el disseny del curs permet assolir els objectius determinats i els requisits d’entrada.


Quan s’hagin d’introduir canvis del disseny i desenvolupament, aquests s’hauran de documentar, controlar, revisar, verificar i

validar d’acord amb el procediment de disseny i el control de document i registres. Cal assegurar-se que els canvis proporcionen els efectes planificats.

Els canvis en el disseny suposen canvis en tota la documentació relacionada, per tant potser que s’hagin de canviar les programacions, la publicitat en impresos o web, etc.

8.4 Control dels processos, productes i serveis proporcionats externament

8.4.1 Generalitats

L'organització ha d'assegurar que els processos, productes i serveis prestats externament compleixen amb els requisits.

L'organització ha de determinar els controls que s'aplicaran als processos, productes i serveis proporcionats externament, quan:


Pagina 94 de 134

a) els productes i serveis de proveïdors externs estan destinats a incorporar-se en productes i serveis propis de l'organització;

b) els productes i serveis són proporcionats directament als clients pels proveïdors externs en nom de l'organització;

c) un procés, o una part d'un procés, és proporcionat per un proveïdor extern com a resultat d'una decisió de l'organització.

L'organització ha de determinar i aplicar criteris per a l'avaluació, la selecció, el seguiment dels resultats, i la re-avaluació dels proveïdors externs, en funció de la seva capacitat per proporcionar processos o productes i serveis d'acord amb els requisits. L'organització ha de retenir la informació documentada d'aquestes activitats i de qualsevol acció necessària que es derivi de les avaluacions.


Els centres han de tenir controlats qualsevol element d’entrada dels processos del sistema de gestió, d’igual manera s’ha d’actuar quan aquestes entrades estan proporcionades externament: productes, serveis o processos externalitzats (transport, menjador, reprografia, neteja, compres, manteniments, etc.).

El centre haurà de determinar els requisits per tal de ser proveïdor, seleccionar-los, fer el seguiment, homologar-los i re-avaluar-los, i mantenir els registres d’aquestes operacions.


Avaluar als proveïdors d’acord amb uns criteris ponderats, qualitatius i quantitatius, com: qualitat producte i preus, assistència i

assessorament al centre, temps de subministrament, nombre d’incidències anuals i tipus, sistema de gestió certificat, control d’aspectes ambientals, política de responsabilitat social corporativa, altres.

Registrar els resultats de l’avaluació i, quan s’escaigui, de la reavaluac ió,

Actualitzar la llista amb la selecció de proveïdors avaluats. La llista es pot ordenar d’acord amb la puntuació obtinguda en l’avaluació, i recomanar compres d’acord amb la posició del proveïdor a la llista. Aquesta llista es validarà, per exemple, a la revisió per la direcció.

Documentar els procediments que determinin les accions, responsabilitats i registres del procés de compres.

8.4.2 Tipus i abast del control

L'organització ha d'assegurar-se que els processos, productes i serveis prestats externament no afectin negativament la capacitat de l'organització per lliurar productes i serveis conformes de manera coherent als seus clients.

L'organització ha de:

a) assegurar que els processos subministrats externament romanen sota el control del seu sistema de gestió de qualitat;

b) definir tant els controls que s'hagin d'aplicar a un proveïdor extern i els que es proposa aplicar a les sortides resultants;

c) tenir en compte:

1) l'impacte potencial dels processos, productes i serveis prestats externament sobre la capacitat de l'organització per complir regularment els requisits del client i els legals i reglamentaris aplicables;

2) l'eficàcia dels controls aplicats pel proveïdor extern;

d) determinar la verificació, o altres activitats necessàries, per garantir que els processos, productes i serveis prestats externament compleixen amb els requisits.


Pagina 95 de 134


Quan el centre externalitzi processos haurà de caracteritzar-los i controlar el seu desenvolupament i l’assoliment dels criteris de qualitat definits.

Definir, i implementar, un procediment d’homologació de proveïdors i compres per tal d’assegurar que aquests responen al que el centre requereix per realitzar un servei educatiu de qualitat, i compleixen amb els requisits legals i reglamentaris.

Quan s’escaigui el centre pot revisar in situ, els controls dels proveïdors externs durant els processos de disseny, producció abans de l’alliberament dels seus productes o serveis.


Comprovar que els productes comprats es corresponguin amb les especificacions de la comanda, i que aquests estan dins dels terminis establerts.

Comprovar que els productes disposen de la informació necessària per al seu ús: manuals, instruccions, formació associada, garanties, d’altres.

Verificar que les compres disposen dels requisits tècnics i d’homologació, i les normes de seguretat segons la normativa actual de

la Unió Europea. Comprovar en els processos que l’impacte de les externalitats és positiu per al desenvolupament i assoliment de la qualitat del

procés. Establir el corresponent registre de la verificació i recollida dels productes comprats.

Mantenir registres dels contractes, manteniments, compres i avaluació de proveïdors,

8.4.3 Informació per als proveïdors externs

L'organització s’ha d'assegurar de l'adequació dels requisits abans de la comunicació al proveïdor extern.

L'organització comunicarà als proveïdors externs els seus requisits per a:

a) els processos, productes i serveis que es prestaran;

b) l'aprovació de:

1) els productes i serveis;

2) els mètodes, processos i equips;

3) el llançament de productes i serveis;

c) la competència, incloent qualsevol qualificació requerida de les persones;

d) les interaccions dels proveïdors externs amb l'organització;

e) el control i seguiment de l'acompliment dels proveïdors externs que s'aplicaran per l'organització;

f) les activitats de verificació o validació que l'organització, o el seu client, té la intenció de realitzar en les instal·lacions dels proveïdors externs.


El centre ha d’assegurar que els proveïdors són coneixedors dels requisits i impacte que tindran els seus productes o serveis quan s’incorporen als processos del sistema de gestió. Cal incloure al procediment de compres la sistemàtica que estableix el centre alhora de comunicar els requisits, com aprovaran les entrades que els hi proporcionin externament desprès o abans del seu lliurament.


Pagina 96 de 134


La comanda de la compra ha d’explicitar les especificacions del producte que volem comprar, qui i quan farà la comanda. També

inclourà l’autorització del responsable de compres, si s’escau, d’acord amb l’establert al procediment de compres. Els productes comprats, quan correspongui, han d’especificar les normes d’ús, emmagatzematge i eliminació; així com la formac ió

necessària, si s’escau, del personal que en farà ús dels productes comprats. La informació de les compres inclourà aquells aspectes que determini el sistema de gestió de la qualitat establert pel centre. Cal indicar al procediment com el centre es comunicarà i interrelacionarà amb els proveïdors.

Les compres de material inventariable a partir d’un determinat import, cal que es facin d’acord amb l’establert en procediment administratiu específic.

8.5 Producció i realització del servei

8.5.1 Control de la producció i realització del servei

L'organització ha d'implementar la producció i la prestació del servei sota condicions controlades. Les condicions controlades han d'incloure, segons correspongui:

a) la disponibilitat d'informació documentada, la qual defineix:

1) les característiques dels productes que es produeixen, els serveis que es prestaran, o les activitats a realitzar;

2) els resultats que s'han d'assolir;

b) la disponibilitat i ús adequat de la vigilància i la mesura dels recursos;

c) l'execució de les activitats de seguiment i mesura en les etapes apropiades per verificar que s'han complert els criteris per al control de processos, o les seves sorties, i els criteris d'acceptació per als productes i serveis;

d) l'ús de la infraestructura, i l’ambient adequat, per a l’operació dels processos;

e) la designació de persones competents, inclòs qualsevol requisit de qualificació;

f) la validació i revalidació periòdica, de la capacitat per assolir els resultats planificats dels processos de producció i prestació de serveis, quan els productes, o sortides, resultants no poden ser verificats mitjançant seguiment o mesuraments posteriors;

g) l'aplicació de mesures per prevenir els errors humans;

h) la implementació de les activitats d’alliberament o lliurament del producte o servei, i també les posteriors al lliurament.


La norma ens demana tenir dissenyat i controlat el nostre sistema de gestió per tenir la seguretat que el centre farà el servei educatiu d’acord amb el planificat. La documentació bàsica del centre, els processos, l’assignació eficient dels recursos, les persones competents, la infraestructura i ambient, la gestió adequada dels riscos i la validació periòdica de les actualitzacions del Projecte Educatiu i les concrecions curriculars, són els elements bàsics que cal controlar per garantir el servei.

Determinar a la PGAC els punts d’avaluació de l’evolució dels grups d’alumnat, i les reunions de coordinació i control del procés d’ensenyament i aprenentatge (equips docents, departaments didàctics, coordinació pedagògica, etc.) ens ajudaran a controlar el servei educatiu per assegurar la capacitat del procés i la prevenció d’errors abans de la finalització del curs.


Pagina 97 de 134


Cal disposar de la documentació bàsica que defineixi orienta el servei educatiu: PEC, NOFC, Concrecions Curriculars, PGAC, Pla

Estratègic, pressupost, processos, indicadors i resultats, memòria, ... Tenir controlades les programacions dels cursos i assignatures, així com les concrecions que serveixen de referència.

Disposar dels manuals de servei o procediments documentats d’acollida, activitats d’aula; avaluació, seguiment i qualificació,, tutoria i orientació, formació en centres de treball, etc. També es pot incloure informació, preinscripció i matrícula, satisfacció de l’alumnat, activitats fora de l’aula, realització de projectes, treballs de recerca, síntesi, etc.

Determinar els punts de control de les avaluacions dels grups per tal de controlar el procés d’E/A. Assegurar el control del procés d’E/A, almenys amb el seguiment de l’activitat d’aula, l’assistència, i les qualificacions de l’alumnat. Disposar de les fitxes de les activitats didàctiques.

Disposar dels equips, estris i materials fungible per realitzar les activitats didàctiques; en condicions de seguretat i salut, ordre i neteja.

Disposar dels equipaments didàctics necessaris tals com: ordinadors, projectors, pissarres, altres.

Planificar i realitzar les avaluacions de seguiment, l’anàlisi de les actuacions per a la millora i l’assoliment dels objectius determinats.

A més dels procediments previstos al manual de servei (acollida, activitats d’aula, avaluació i qualificació, FCT, dual, etc.), cada

centre pot determinar altres procediments si ho considera necessari. Per exemple: activitats fora de l’aula i complementàries , orientació, mediació, innovació, emprenedoria, mobilitat, diversitat, altres.

8.5.2 Identificació i traçabilitat

L'organització ha d'utilitzar mitjans adequats per identificar les sortides, quan sigui necessari, per garantir la conformitat de productes i serveis.

L'organització ha d'identificar l'estat de les sortides pel que fa als requisits de seguiment i mesura al llarg de la producció i la prestació del servei.

L'organització ha de controlar la identificació única de les sortides quan la traçabilitat sigui un requisit, i conservarà la informació documentada necessaria per permetre la traçabilitat.


En aquest cas el centre ha d’assegurar la coherència i traçabilitat de cadascuna de les notes de l’alumnat, des que es qualifiquen i avaluen les activitats, d’acord amb l’establert al Projecte Educatiu i les concrecions curriculars, fins que s’introdueixen en els expedients personals i es lliuren els certificats corresponents. El gestor documental del Departament i el control de documents i registres del centre, ha de proporcionar la seguretat i solidesa del sistema de gestió en relació a la identificació i traçabilitat.


Determinar al procediment de control de documents i registres la sistemàtica per assegurar la identificació dels documents

Determinar la sistemàtica de registre i arxiu dels expedients personals i expedició de certificats i títols Redactar les actes de reunions distingint clarament les acc ions acordades, qui és el/la responsable i quan i on s’ha de presentar el

resultat. En la següent reunió cal començar pel seguiment dels acords reflectits a l’acta anterior.

Elaborar i registrar la informació necessària per identificar els documents: cartes, actes, materials d’alumnat, exàmens, dossiers, etc.

Elaborar i registrar la gestió documental del servei, i especialment l’educatiu: expedient acadèmic, avaluacions, qualificacions,

assistències, seguiment de l’activitat de classe, seguiment de l’FCT, etc., de tal manera que permeti la seva identificació i traçabilitat de manera eficaç i eficient.

Quan el seguiment del servei educatiu utilitzi codis, explicitar i comunicar el seu significat.

8.5.3 Els béns pertanyents als clients o proveïdors externs

L'organització ha de tenir cura dels béns pertanyents als clients o proveïdors externs mentre estiguin sota el control de l'organització o s’estiguin utilitzant per la mateixa.

L'organització ha d'identificar, verificar, protegir i salvaguardar sempre la propietat dels clients, o proveïdors externs, per a la seva utilització o incorporació en els productes i serveis.

Quan la propietat d'un client o proveïdor extern es perdi, es deteriori, o es consideri inadequat per al seu ús,


Pagina 98 de 134

l'organització ha d'informar al client o proveïdor extern i retenir informació documentada sobre el que ha passat.

NOTA: La propietat del proveïdor extern de client o poden incloure materials, components, eines i equips, instal·lacions, la propietat intel·lectual i les dades personals.


Als centres ha de quedar assegurada la propietat del client, en el nostre cas fonamentalment les dades personals de l’alumnat, però també el material d’estudi (llibres, portàtils, etc.).

En el cas de les dades personals el centre establirà, d’acord amb els requisits legals i reglamentaris, els manuals o procediments necessaris per tal que tothom conegui els drets i deures, els nivells de seguretat, les actuacions i reserves, l’accés a la informació i els procediments de seguretat.

Quan el centre ha establert la necessitat de disposar de material i es disposa d’un sistema d’emmagatzematge tal com guixetes o armaris. En cas contrari cal establir sistemes de tancament d’armaris i/o aules, si escau.

Quan hi hagi alguna propietat de proveïdors externs, el centre garantirà que, almenys, es disposen dels mateixos sistemes de seguretat que per a la resta d’elements del centre.


Identificar la propietat del client –alumnat, professorat, PAS, famílies, etc.- que el centre utilitza per a la realització del servei

educatiu, com per exemple: les dades personals, llibres, equips, roba, exàmens, dossiers, etc. -en el cas que el centre es responsabilitzi del seu control-. Establir els mitjans per la seva protecció: taquilles tancades, zones reservades, vigilància, etc.

Aplicar el que diu la Llei de Protecció de Dades Personals, sobre l’ús que se’n farà de les dades i la seva protecció, la qua l cosa

ha de permetre, si s ‘escau, que les persones que tenen dades al centre puguin fer ús dels seus dret, que són: drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, davant del responsable dels arxius de dades –secretari/a, tutor/a, professorat, etc.

Demanar autorització per a l’ús dels drets d’imatge, en ocasió de publicacions, comunicacions, amb objectius educatius i/o

divulgatius, i en cap cas comercials. Quan es realitzen sortides del centre, cal demanar autorització, a les famílies, quan l’alumnat és menor d’edat. La informació a les

famílies ha d’incloure, com a mínim: hora de sortida i tornada, itinerari, i telèfons de contacte del centre.

El centre ha de complir amb la normativa, per exemple, pel que fa al nombre d’acompanyants, transports, etc.

8.5.4 Preservació

L'organització ha de preservar les sortides durant la producció i la prestació de serveis, en la mesura necessària per garantir la conformitat amb els requisits.

NOTA: Preservació pot incloure la identificació, manipulació, control de la contaminació, envasat, emmagatzematge, transmissió o transport, i la protecció.


La preservació de la documentació d’acord amb l’establert en el sistema de gestió, així com el control i manteniment de l’edifici, l’equipament i les infraestructures, ha d’estar en condicions de proporcionar una resposta adequada a aquest punt de la norma.

El centre estableix un manual d’autoprotecció per donar resposta a les emergències, incloses les mèdiques, i la gestió en cas d’accidents, d’acord amb la normativa i reglaments vigents.

Els centres han d’assegurar el compliment normatiu en l’atenció a l’alumat, inclòs quan realitzen viatges en transports que organitza el centre, tals com les garanties dels vehicles, el nombre d’acompanyants, etc.

En cas d’emergències el centre aplicarà la norma vigent, amb la recomanació de comptar amb sempre amb el criteri dels professionals especialistes, per exemple amb l’assistència d’ambulàncies en cas d’accidents personals, l’avís al servei de bombers en cas d’incendi, tècnics de prevenció per avaluar la seguretat, etc.


Pagina 99 de 134


Garantir la gestió i control del coneixement que garanteix la impartició dels cursos, per exemple: arxius físics i/o digitals dels

materials de suport dels cursos tal com els llibres de consulta, ampliació, reforç, etc.; els continguts organitzats en cursos Moodle o d’altres tipus, etc.

Assegurar la protecció física i l’ús malintencionat de la documentació que acredita la realització dels cursos: expedients, actes d’avaluació i seguiment, fitxes personals de dades de l’alumnat -i del professorat-, arxius informàtics, resultats d’enquestes, etc.

Tota la documentació relacionada amb el servei educatiu, tal com: projecte educatiu i concrecions curriculars, programacions

d’aula, activitats, etc. Cal controlar-los d’acord amb els procediments de control de documents i registres. El manual d’autoprotecció del centre determinarà l’acció adequada per protegir a les persones en cas d’emergència, incloses les

emergències mèdiques, els accidents, el foc, etc.

El centre farà el possible per garantir l’acció preventiva, per exemple en: l’ambient, manipulació d’equipament i maquinària, equipament contra incendis, salut, menjadors i cafeteries, espais d’esbarjo, amenaces externes, etc.

8.5.5 Activitats posteriors al lliurament

L'organització ha de complir amb els requisits per a les activitats posteriors al lliurament associats amb els productes i serveis.

En determinar l'abast de les activitats posteriors al lliurament que es requereixen, l'organització ha de considerar:

a) els requisits legals i reglamentaris;

b) les possibles conseqüències no desitjades associades als seus productes i serveis;

c) la naturalesa, l'ús i la vida útil prevista dels seus productes i serveis;

d) els requisits del client;

e) la retroalimentació del client.

NOTA: Les activitats posteriors al lliurament poden incloure accions cobertes per la garantia, obligacions contractuals com serveis de manteniment, i serveis suplementaris com el reciclatge o la disposició final.


Aquest és un punt de la norma que, hores d’ara, no té aplicació en els centres educatius, tot i l’anterior si que resulta convenient mantenir relacions amb l’exalumnat, per exemple coneixent la seva inserció, la valoració que fa dels estudis una vegada inserit al món professional, les oportunitats i barreres que es troba en el món professional i/o acadèmic, inclús el social i personal; les possibles col·laboracions com a proveïdors d’FCT, FP dual, aprenentatge servei, formació in company class, orientació professional, etc. Així com possibles actualitzacions de coneixement a través de cursos, comunicacions, etc. I fins i tot el treball conjunt de la transferència de la innovació escola-empresa.

8.5.6 Control dels canvis

L'organització ha de revisar i controlar els canvis sobre la producció o la realització del servei, en la mesura necessària per tal d’assegurar la continuïtat de la conformitat amb els requisits.

L'organització ha de retenir la informació documentada que descriu els resultats de la revisió dels canvis, les persones que autoritzen el canvi i de qualsevol acció necessària que es derivi de la revisió.


Els canvis de les programacions didàctiques realitzades durant el curs caldrà evidenciar la seva autorització i control a través de les actes del departament didàctic corresponent. Quan siguin rellevants o crítics per al servei s’haurà de verificar pel responsable corresponent e la direcció.


Pagina 100 de 134

Per a la resta de canvis el centre ha de contemplar un sistema com el previst en el control del disseny del servei, assegurant que el professorat elabora la proposta de canvis, el departament didàctic a través del seu responsable els revisa i qui correspongui de la direcció o òrgan delegat del Claustre, els aprova.

El cap del departament vetlla per la coherència dels canvis en el conjunt del cicle o etapa educativa, i els responsable de l’equip directiu per la coherència amb el Projecte de centre.

El sistema de gestió a través de l’establert en els procediments de control documentat assegura l’adequació del recorregut i disponibilitat dels documents en cadascuna de les versions vigents.

La direcció, en la revisió per la direcció, assegura el control del canvis en els documents estratègics, fruït de noves estratègies o canvis legals i reglamentaris, i l’impacte posterior que pugui tenir en la documentació i la gestió del centre.

8.6 Alliberament de productes i serveis

L'organització ha d'aplicar els plans previstos, en les etapes apropiades, per verificar que s'han complert els requisits dels productes i de serveis.

El llançament de productes i serveis al client no és procedent fins que les mesures previstes s'han realitzat satisfactòriament, a menys que sigui aprovat per una autoritat pertinent i, segons correspongui, pel mateix client.

L'organització ha de retenir la informació documentada sobre l'alliberament dels productes i serveis. La informació documentada ha d'incloure:

a) evidència de conformitat amb els criteris d'acceptació;

b) la traçabilitat de les persones que autoritzen l'alliberament.


Aquest punt de la norma es pot interpretar com la importància que l’alumnat obtingui el títol i s’incorpori al món professional i/o acadèmic amb les competències previstes assolides.

En aquest cas les juntes d’avaluació, d’acord amb la potestat legal i reglamentària de que disposen, dictaminen si un alumne/a pot promocionar o cal que recuperi el curs complert o de manera parcial. El centre determinarà al seu Projecte Educatiu els criteris que s’utilitzaran per prendre aquestes decisions.

Les NOFC, per la seva part, recolliran els procediments que s’han de posar en marxa quan alguna de les parts implicades no està d’acord amb la decisió presa.

El sistema de gestió documental preveurà la sistemàtica d’actuació, la documentació necessària i els registres pertinents per tal de mantenir evidències de les accions i les decisions preses.


Fer el seguiment dels processos clau d’acord amb el dissenyat a les correccions curriculars, el pla d’acció tutorial, la formació en

centres de treball, les activitats dins i fora del centre i, la planificació del centre establerta en la programació anual -avaluacions, reunions d’equips docents, reunions de departaments, Claustre, etc.-

Mantenir els registres de seguiment de les actes de les reunions, i les actes d’avaluacions, i de les qualificacions de l’alumnat. Aquestes han d’estar d’acord amb l’establert el (veure 4.2.4), i estar garantida la seva identificació i traçabilitat (veure 7.5.3).

Analitzar les dades de seguiment i resultats del procés educatiu, primerament, en l’àmbit de l’assignatura, a continuació l’equip

docent, el departament didàctic, i desprès, de manera agregada, pel responsable de procés, el qual rendirà comptes a la direcció. En cada àmbit s’ha de mantenir registre de l’anàlisi, conclusions, i de les propostes de millora.

Per a l’aprovació de les diferents matèries i cursos, caldrà haver determinat els criteris de qualificació i superació en les

concrecions curriculars. L’alumnat, per obtenir els diferents títols acreditatius del seu nivell acadèmic, caldrà que hagi superat els criteris establerts.

Quan els resultats obtinguts estiguin per sota dels criteris d’acceptació, caldrà posar en marxa les accions correctives que

correspongui.


Pagina 101 de 134

Cal tenir en compte que, normalment, altres criteris d’acceptació fan referència a nombre d’hores i unitats didàctiques impartides.

En aquests casos els centres han de buscar solucions abans de titular a un alumne/a que no ha cursat el procés d’acord amb la superació d’aquest mínims.

El mateix cas anterior pot esdevenir quan l’alumnat no ha assistit a un determinat percentatge mínim d’hores de classe. En aquest

cas és pot contemplar, entre d’altres solucions, la promoció del curs amb la possibilitat de superar una avaluació extraordinària, si es considera.

Les avaluacions de seguiment, les reunions d’equip docent i de departament, tenen com a missió, entre d’altres, treballar per

aconseguir que els resultats obtinguts no estiguin, en cap cas, per sota dels criteris d’acceptació. Quan això passi es pot p lantejar, entre d’altres possibilitats pedagògiques, la repetició de curs per part de l’alumnat que no hagi assolit els aprenentatges i competències mínimes previstes.

8.7 Control de les sortides no conformes

8.7.1 L'organització ha d'assegurar que els productes que no s'ajustin als seus requeriments són identificats i controlats per prevenir el seu ús o lliurament no intencional.

L'organització ha de prendre les accions apropiades segons la naturalesa de la no conformitat i el seu efecte sobre la conformitat de productes i serveis. Això s'aplica també als productes i serveis no conformes detectats després del lliurament dels productes, durant o després de la prestació de serveis.

L'organització ha de tractar els productes, o sortides, no conformes d’una o més de les següents formes:

a) la correcció;

b) la segregació, la contenció, la devolució o suspensió de la prestació de productes i serveis;

c) informar el client;

d) l'obtenció de l'autorització per a l'acceptació sota concessió.

Ha de verificar-se la conformitat amb els requisits quan es corregeixen els resultats, o sortides, no conformes.


Les accions de planificació i gestió els riscos del sistema de gestió tenen com a objectiu, entre d’altres, assegurar que no es produeixen serveis educatius no conformes. Quan, malgrat l’anterior, es detecten serveis no conformes o incompliments greus en contra d’aquesta norma, el centre ha de corregir la causa de la no conformitat i actuar per desfer els efectes adversos produïts, si escau; assegurant l’eficàcia de les accions implementades.


Establir un procediment documentat per establir les responsabilitats, control i actuacions en cas d’un producte no conforme.

Prevenir és la millor acció per controlar un producte no conforme. De fet una part important dels recursos del centre s’inverteixen per a actuar abans que es produeixi un “curs” no conforme.

Verificar de nou, els cursos no conformes, abans del seu lliurament. Posar en marxa accions correctives que impedeixen la repetició de les No conformitats detectades. Les no conformitats poden provenir de no haver impartit les hores, les unitats didàctiques, per no haver assolit els objectius

didàctics, no haver fet les activitats didàctiques establertes, incompliment de requisits, incompliment normatiu, etc. Però també si l’alumnat no ha assolit els aprenentatges previstos, ha faltat més del determinat, no ha realitzat el previst en el pla d’estudis, etc.

En cada cas s’ha d’actuar segons el planificat en el Projecte de centre, i sempre que es pugui s’han de posar en marxa accions

preventives previstes en l’anàlisi de riscos, i sempre abans de les avaluacions finals. Exemples d’actuació preventiva poden ser: modificacions curriculars, activitats complementàries de l’alumnat fora i/o dins l’aula,

repetició de matèries, classes de reforç, etc.

Qualsevol persona dels grups d’interès del centre pot realitat una reclamació, queixa, etc. Que tingui com a conseqüència l’obertura d’una acció correctiva.


Pagina 102 de 134

8.7.2 L'organització ha de retenir la informació documentada que:

a) descriu la no conformitat;

b) descriu les mesures adoptades;

c) descriu les solucions obtingudes;

d) identifica l'autoritat que decideix l'acció respecte a la no conformitat.


Cal documentar i mantenir els registres de la sistemàtica que utilitzarem per controlar les accions que implementem per resoldre les causes de la no conformitat, les solucions adoptades i qui té l’autoritat per prendre les decisions.

9 AVALUACIÓ DE LA REALITZACIÓ DEL PRODUCTE O SERVEI

9.1 Seguiment, mesura, anàlisi i avaluació

9.1.1 Generalitats

L'organització ha de determinar:

a) el que necessita ser monitoritzat i mesurat;

b) els mètodes de vigilància oseguiment, mesurament, anàlisi i avaluació necessaris per garantir resultats vàlids;

c) quan es durà a terme el seguiment i mesurament;

d) quan s'analitzen i avaluen els resultats del seguiment i mesurament.

L'organització ha d'avaluar el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de qualitat. L'organització conservarà informació documentada apropiada com a evidència dels resultats assolits.


Als centres del PQiMC hem determinat que cal controlar, com a mínim, l’estratègia, els processos i els objectius de qualitat quan no coincideixen amb els anteriors (la qual cosa s’ha d’evitar), a més d’aquelles activitats claus per assolir els resultats esperats en el sistema de gestió de qualitat com són els cursos, els continguts i la planificació.

Els mètodes de vigilància, anàlisi i temporització de l’avaluació es determinen en les fitxes dels indicadors, les fitxes de seguiment d’activitats, i els processos. En el cas dels cursos en la PGAC es determinen els punts de control de les avaluacions i equips docents.

Els responsables dels processos i objectius estratègics gestionaran amb els responsables de les accions la vigilància, mesurament, anàlisi i avaluació de les accions i resultats. A continuació, aquest, emetrà un informe a la direcció sobre els resultats, accions de millora i/o nous objectius. La direcció, almenys, en la revisió del sistema de gestió de qualitat, analitzarà, avaluarà i prendrà decisions per tal de millorar l’eficàcia i eficiència de les accions i/o processos i els seus resultats. Quan s’escaigui es buscarà la innovació per assolir metes més elevades en el menor temps possible sempre garantint la seva sostenibilitat.


Pagina 103 de 134


Planificar el seguiment dels processos i activitats que es desenvolupen, la mesura dels indicadors de seguiment i el control

d’aquestes variables, els resultats finals dels processos, activitats i projectes; l’anàlisi, les propostes de millora i els seu posterior control.

Establir una sistemàtica que asseguri que els processos es desenvolupen per a garantir la conformitat del sistema de gestió, i intervenir abans que es produeixen resultats no conformes.

Revisar els processos actualitzant, si s’escau, la missió del procés -què, per a què i per a qui-.

Assegurar que els propietaris de processos són, efectivament, els responsables del seguiment, mesura i millora contínua dels mateixos. Tots els processos s’han de controlar, normalment a través d’indicadors. Aquests han de ser de tipus quantitatiu, qualitatiu, de seguiment, de resultat i/o de percepció, quan correspongui cadascun d’ells en funció del procés controlar. Les

característiques que han de tenir són: que siguin significatius i sensibles al que es mesura, simple i assequible, fiable i comparable en el temps i amb d’altres centres –MIB, manual bàsic d’indicadors-. En definitiva han de servir per donar informació del procés i alhora ser sostenibles. Avaluar les entrades que proporcionen els proveïdors de procés, i les sortides del procés per a les

diferents parts interessades –internes i externes-. Això representa un ajut en trobar les relacions causa-efecte que existeixen en la gestió del centre.

Disposar del manual de resultats de processos. El qual ha d’incloure l’evolució i tendències, objectius i resultats, i quan

correspongui la comparació amb les mitjanes dels centres del PQiMC, i/o de la Xarxa de coordinació corresponent. Realitzar les accions per tal d’evidenciar la millora contínua, com a conseqüència de la mesura i anàlisi i la presa de decis ions. Desplegar la gestió del sistema de qualitat del centre a través de mapes estratègics i quadres de control d’informació, que

tradueixin l’estratègia i els indicadors –línies estratègiques i accions- a coneixement tangible per a l’organització, pot ajudar a

alinear sinergies en l’assoliment dels resultats planificats. És important donar visibilitat a les millores significatives detectades, per exemple a través de la presentació dels resultats dels

equips de millora al Claustre, i/o l’edició i presentació bones pràctiques a d’altres centres educatius.

Una forma de millorar contínuament el sistema de gestió és a través d’exercicis d’autoavaluació, o realització de diagnòstics –interns i externs-, els quals poden tenir com a conseqüència la concreció d’un Pla Estratègic i/o actuació, o un Pla de millores.

Altres aspectes importants a tenir en compte per a la millora, es fonamenten en els resultats i aprenentatges de les auditories, els

resultats de l’anàlisi de la revisió per la direcció, i les propostes de millora que es generen en els diferents departaments i equips de treball. En aquest cas s’han d’establir sistemàtiques que proporcionin un camí per a comunicar tot l’aprenentatge que es genera al centre.

El centre ha de valorar l’oportunitat de difusió dels seus resultats com exercici transparència i rendició de comptes a la societat.

9.1.2 Satisfacció del client

L'organització ha de fer el seguiment i comprovar la percepció, i grau, de satisfacció dels clients en relació al compliment de les seves necessitats i expectatives envers el servei/producte proporcionat. L'organització ha de determinar els mètodes per a l'obtenció, el seguiment i la revisió d'aquesta informació.

NOTA: Exemples de monitorització o seguiment de les percepcions dels clients poden incloure enquestes, comentaris dels clients sobre els productes i serveis lliurats, reunions amb clients, anàlisi de la quota de mercat, felicitacions, les garanties i els informes dels agents comercials.


A través dels processos de gestió de les veus dels grups d’interès, el procés de gestió de la satisfacció, el propi procés d’ensenyament i aprenentatge, i dels canals de comunicació establerts: tutories, entrevistes, autoavaluacions, queixes i suggeriments, etc. El centre ha de conèixer la percepció i grau de satisfacció dels seus grups d’interès -especialment l’alumnat- no només al final de curs sinó mentrestant s’està produint el procés d’ensenyament i aprenentatge, de tal manera que es puguin corregir les desviacions, si escau, abans que es produeixi un servei no conforme.

La informació obtinguda s’ha d’assegurar que arriba a qui està en condicions de gestionar-la, i/o a la direcció del centre. La comunicació de la informació s’ha de fer diligentment a les parts implicades i s’ha d’assegurar la retroalimentació corresponent.


Determinar mètodes per mesurar la satisfacció de les parts interessades, tal com: la realització d’enquestes, resultats

d’entrevistes, anàlisi a les tutories, valoracions dels representants dels diferents col·lectius –Consell Escolar, Consells de Delegats, Associacions empresarials, associacions d’exalumnes/as, ...-; el control de les baixes, les queixes, etc.

Existeixen diferents formes de conèixer la satisfacció de les parts interessades amb el servei del centre. Per tal que aquesta informació ens aporti valor cal, en primer lloc, determinar el grau de satisfacció que el centre pretén assolir i que aquest objectiu excedeixi les expectatives; per a la qual cosa, cal planificar accions que ajudaran a assolir els resultats esperats.


Pagina 104 de 134

Enquestes que habitualment es passen als centres són: desprès de l’acollida de l’alumnat, al finalitzar el curs a l’alumnat, l’últim

trimestre a empreses i famílies. En el cas del professorat, desprès de l’acollida i a final de curs. És convenient establir un procediment documentat per tal determinar com, qui i quan realitza la mesura, l’anàlisi i lliurament

d’informes a la direcció sobre la percepció dels diferents grups d’interès.

9.1.3 Anàlisi i avaluació

L'organització ha d'analitzar i avaluar apropiadament les dades i la informació que sorgeixen del seguiment i el mesurament.

Els resultats de l'anàlisi s'utilitzaran per avaluar:

a) la conformitat dels productes i serveis;

b) el grau de satisfacció dels clients;

c) el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de la qualitat;

d) si la planificació s'ha aplicat de manera efectiva;

e) l'eficàcia de les mesures adoptades per fer front als riscos i oportunitats;

f) l'acompliment dels compromisos dels proveïdors externs;

g) la necessitat de millores en el sistema de gestió de qualitat.

NOTA: Els mètodes per analitzar les dades poden incloure tècniques estadístiques.


El ha de realitzar el corresponent anàlisi i avaluació de la informació recollida per avaluar el rendiment del sistema de gestió de qualitat. Cal establir la temporització i metodologia per analitzar les dades dels indicadors, segons l’establert a les característiques de qualitat dels processos i les fitxes dels indicadors, que proporcionen informació sobre la conformitat del servei, les veus dels grups d’interès i els resultats d’una correcta implementació i desenvolupament del sistema de gestió de qualitat. Aquesta informació ha de ser suficient per poder validar els objectius perseguits i l’oportunitat de introduir millores en el sistema de gestió.

Entre d’altres el centre ha d’avaluar i prendre accions per assolir i excedir, si escau, la conformitat del servei educatiu, la satisfacció de l’alumnat i la resta de grups d’interès, el grau de maduresa dels sistema de gestió, la gestió que s’ha fet dels riscos potencials als que s’enfronta l’organització en general i cadascun dels processos, la revalidació dels proveïdors i les propostes de millora o innovació que s’haurien d’endegar en el sistema de gestió de qualitat.

La desagregació de les dades és necessària per enfocar l’anàlisi i presa de decisions. Establir sèries ens ajudarà a observar les tendències i l’impacte de les accions que s’han executat. La comparació amb els objectius proposats i els resultats d’altres centres ens ajudaran a contextualitzar la situació de l’escola.

Cal tenir present, una vegada més, que no s’ha d’enfocar el sistema de gestió de qualitat a assolir una determinada fita dels objectius, el que s’ha de fer és treballar sobre el sistema de gestió i els processos per tal d’estar en condicions d’assolir uns resultats que compleixin amb els objectius, els requisits i la satisfacció del conjunt de la comunitat educativa.

Push SGQ Vs Pull Resultats.


Analitzar en aquest punt, per exemple: fitxes de seguiment de les activitats del pla estratègic, resum d’hores impartides, resum d’unitats didàctiques impartides, abandonaments, promoció etapa, superació de curs, informes inserció, informes de continuïta t en

els estudis, memòries departaments i coordinacions del centres, els processos, documents econòmics, resultats d’enquestes, etc.


Pagina 105 de 134

Analitzar tot el relacionat al punt de la revisió per la direcció.

Mantenir evidències de l’anàlisi de dades per a la millora contínua i les decisions presses. Per tal de posar en marxa accions de millora en el servei que proporciona el centre, cal disposar de dades, convenientment

agregades i contextualitzades, que es converteixen en coneixement per a la direcció i/o els diferents àmbits de gestió, per a la

pressa de decisions. Aquesta informació ha de ser pertinent per a la millora del sistema, per tant, i com a mínim ha de proporcionar informació de la

veu de les parts interessades, la qualitat i conformitat dels cursos que s’imparteixen, i d’altres serveis complementaris del centre.

Habitualment als centres es realitza anàlisi de dades del servei contínuament, però quan parlem d’estratègia pot estar associada al procés de revisió per la direcció. En aquets cas s’ha d’aportar la informació necessària per a fer el diagnòstic de la situació actual, i un pronòstic de futur alineat amb la miss ió del centre i d’acord amb els valors consensuats al Projecte educatiu. També

s’hauran de tenir en compte les dades que hem esmentat en aquest punt de la norma. En el cas de la gestió dels riscos cal, a intervals programats, fer un diagnòstic (per exemple amb l’eina DAFO, tot i que n’hi ha de

d’altres com l’AMFE, determinació del risc tenint compte la probabilitat i l’impacte, o d’altres que trobarem a la ISO 31.000) del

centre la qual cosa implica el context extern i intern. Desprès cal fer la interrelació de la matriu DAFO per tal de poder conèixer l’impacte de les situacions previstes en el nostre sistema i la priorització per abordar-les. A continuació es desplegaran els Plans Estratègics / direcció per tal de fer front a les amenaces i punts febles, i aprofitar els punt forts i les oportunitats de l’entorn.

De igual manera es pot procedir per tal de gestionar els riscos dels processos. Cada quatre cursos, almenys, cal fer un anàlisi i gestió dels riscos i oportunitats. Es pot utilitzar la matriu DAFO o unes altres com hem vist al punt anterior.

9.2 Auditoria interna

9.2.1 L'organització ha de realitzar auditories internes a intervals planificats per proporcionar informació sobre si el sistema de gestió de qualitat:

a) compleix amb:

1) els propis requisits de l'organització sobre l’establert al sistema de gestió de la qualitat;

2) els requisits d'aquesta norma internacional;

b) s'ha implementat el sistema de gestió i es manté de manera eficaç.


L’auditoria interna del sistema de gestió de qualitat té l’objectiu d’evidenciar el compliment dels requisits que determina la norma ISO 9001, el compliment dels objectius i accions que es proposava el centre educatiu, i si el sistema s’ha implementat i desenvolupat de tal manera que ajuda al centre en la seva gestió, garanteix la conformitat del servei i la orientació en el futur cap a la millora contínua i la satisfacció dels seus grups d’interès.


Elaborar un procediment documentat d’auditoria interna. Planificar l’auditoria interna anualment, de manera que sigui un ajut per a la millora del sistema de gestió i serveixi com a entrada

d’informació a l’auditoria externa i la revisió per la direcció. Comprovar la resolució efectiva d’anteriors no conformitats i la disposició del centre en aprofitar les oportunitats de millora

detectades.

Verificar que el centre ha tingut en compte els riscos als quals s’enfronta i ha pres accions per eliminar-los, reduir-los, evitar-los o acceptar-los, si escau.

Comprovar l’efectiva realització dels acords presos, especialment, els relacionats amb propostes de millora, objectius, i els

associats a la política, l’estratègia, l’ensenyament i aprenentatge i els definits a la revisió per la direcció.. Mantenir registres de la formació de l’equip auditor, la planificació i els resultats d’auditoria. Redactar l’informe d’auditoria recollint els resultats obtinguts, les no conformitats i desviacions detectades, els punts for ts, les

recomanacions i les oportunitats de millora. Aprofitar l’auditoria com acció de Benchmarking, intercanviant auditors/es entre diferents centres educatius i entre diferents

departaments del mateix centre.

Cal tenir en compte l’establert a la norma ISO 19011 directrius per a l’auditoria dels SGQ. Per exemple en la planificació de l’auditoria, la formació dels auditors/es i auditats, si s’escau; les recomanacions del procés auditor, els registres i l’elaboració i lliurament final de l’informe d’auditoria.

L’auditoria es pot realitzar de diferents formes, però ha demostrat la seva eficàcia en els SGQ dels centres, quan l’auditoria es realitza per processos, enfocada a l’anàlisi de les entrades, la qualitat de les sortides i l’assoliment dels objectius de qualitat previstos per acomplir amb un servei de qualitat i la satisfacció dels clients del procés; tot això a través de l’anàlisi de la

documentació, la realització d’entrevistes i la verificació de la traçabilitat entre els diferents actors implicats en procés .


Pagina 106 de 134

A l’auditoria s’ha d’evidenciar la capacitat del sistema de gestió de qualitat per tal de proporcionar satisfacció a les expectatives de

les parts interessades. Un altra model d’auditoria interna que es pot utilitzar és el d’autoavaluació departamental, la qual, combinada amb l’auditoria de

processos pot augmentar l’eficiència del procés d’auditoria.

L’auditoria interna i las supervisió de la inspecció es pot realitzar conjuntament per assolir més eficàcia en els objectius previstos de manera més eficient.

D’igual manera pot passar en realitzar el contrast del model d’excel·lència e2cat conjuntament amb l’auditoria interna.

En els dos casos anteriors cal dissenyar un pla d’auditoria ad hoc entre el centre i la inspecció, i posar-lo en coneixement de l’organització que fa el contrast extern e2cat. Prèviament cal haver definit en el procediment d’auditoria, la conformitat d’aquesta sistemàtica d’acord amb el previst a la norma ISO 9001, i garantir la formació de les persones que realitzen la supervisió i contrast

extern.

9.2.2 L’organització ha de:

a) planificar, establir, implementar i mantenir els programes d'auditoria, inclosa la periodicitat, els mètodes, les responsabilitats, els requisits de planificació i presentació d'informes, que haurà de tenir en compte la importància dels processos de què es tracti, els canvis que afecten l'organització i els resultats de l'anterior auditories;

b) definir els criteris d'auditoria i l'abast de cada auditoria;

c) seleccionar els auditors i determinar la conducta a les auditories per tal d’assegurar l'objectivitat i imparcialitat del procés d'auditoria;

d) garantir que els resultats de les auditories s’informen a la direcció;

e) realitzar les correccions adequades i entomar les accions correctives adequades sense dilacions indegudes;

f) conservar la informació documentada com a evidència de l'execució del programa d'auditoria i els resultats obtinguts a l'auditoria.

NOTA: Vegeu ISO 19011 per rebre orientació.


Cal fer una planificació de l’auditoria que asseguri que es controla l’abast del sistema de gestió de qualitat, es determina la metodologia que s’utilitzarà per auditar el sistema, l’estratègia, els processos, i es verifiquen els resultats i la conformitat pel determinat per aquesta norma, el propi centre i les obligacions legals i reglamentàries que l’afecten.

La planificació de l’auditoria ha de tenir en compte la importància dels processos la qual cosa requereix que en cada auditoria es verifiquin, com a mínim, els processos claus, els estratègics i els de suport a la cadena clau del sistema de gestió de qualitat; tot garantint el control de tots els processos en un període de certificació o de recertificació.

L’informe d’auditoria és una aportació de valor al centre que cal mantenir, registrar, aportar-lo com a entrada de posteriors revisions per la direcció, així com auditar en propers exercicis la resolució de les no conformitats detectades. Per això cal que els auditors facin un esforç en identificar les desviacions, no conformitats i oportunitats de millora, altres possibles riscos, i que el contingut de l’informe sigui ben entès per la direcció.

Els centres han de tenir un equip d’auditors interns propis que assegurin la sostenibilitat i eficiència del sistema. A més s’impulsarà l’auditoria interna com activitat de benchmarking dins i fora del centre.

Les accions i resultats que es demostrin bones pràctiques es compartiran, almenys, amb la resta de centres del PQiMC.


Pagina 107 de 134

9.3 Revisió per la direcció

9.3.1 Generalitats

L'alta direcció ha de revisar el sistema de gestió de qualitat de l'organització a intervals planificats, per tal d’assegurar la seva contínua conveniència, adequació, efectivitat i alineació amb la direcció estratègica de l'organització.


Almenys una vegada cada curs, la direcció ha de revisar el sistema de gestió. L’objectiu és assegurar que els resultats proporcionen la qualitat i satisfacció prevista, l’estratègia és l’adequada i el sistema es mostra capaç de proporcionar suport a la direcció per a la millora contínua dels processos. Quan això no es produeix es prendran les mesures que correspongui d’acord amb el previst en la norma i d’acord amb el Projecte del centre.


Elaborar el procediment documentat de la revisió per la direcció.

Revisar, periòdicament i per la comissió de qualitat, l’adequació i eficàcia del sistema de gestió de la qualitat a través de: o Els resultats de les auditories. o Les enquestes, o veu de, a l’alumnat, famílies, professorat, empreses, etc. o L’estratègia.

o Els resultats proporcionats pels processos i la planificació estratègica. o L’estat d’implementació de les accions correctives i preventives o El seguiment dels acords presos amb anterioritat.

o Les recomanacions de millora rebudes. Cal mantenir registres de la revisió per la direcció.

9.3.2 Entrades de la revisió per la direcció

La revisió per la direcció ha de ser planejada i duta a terme tenint en compte:

a) l'estat de les accions de les revisions per la direcció prèvies;

b) els canvis externs i interns que afecten i són rellevants per al sistema de gestió de la qualitat;

c) la informació sobre el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de la qualitat, incloent les tendències en relació a:

1) la satisfacció del client i la retroalimentació pertinent de les parts interessades;

2) el grau en què s'han complert els objectius de qualitat;

3) la realització dels processos i la conformitat dels productes i serveis;

4) les no conformitats i accions correctives;

5) els resultats del seguiment i mesura;

6) els resultats de les auditories;

7) l'acompliment dels proveïdors externs;

d) l'adequació dels recursos;

e) l'eficàcia de les mesures adoptades per abordar els riscos i oportunitats (vegeu 6.1);


Pagina 108 de 134

f) les oportunitats de millora.


La revisió per la direcció requereix una planificació adequada per garantir l’eficàcia en assolir els objectius i l’eficiència en què es realitzarà consumint els menors recursos possibles.

Del resultat de la revisió per la direcció s’espera la presa de decisions per corregir o encetar noves línies de treball orientades a la millora dels resultats de l’organització i l’assegurament sostenible de la satisfacció de tots els grups d’interès.

Per tot l’anterior es requereix unes entrades d’informació optimitzades, adequades i pertinents.


Revisió dels objectius anuals del centre, resultats obtinguts i propostes de millora dels responsables. Revisió del Pla Estratègic, resultats assolits, satisfacció de les parts implicades i propostes de millora dels responsables.

Revisió dels objectius de la comissió de qualitat, si escau. Revisió dels resultats dels processos del centre, indicant si és de qualitat, un resum de causa-efecte i les propostes de millora que

fan els responsables. Revisió explícita dels resultats acadèmics del centre i l’entorn.

L’anàlisi de riscos i oportunitats dels processos i la proposta de millora, almenys cada quatre anys i coincidint amb nous plans estratègics / direcció, analitzant, a més, la qualitat de les entrades i les sortides.

Revisió de l’informe de l’auditoria interna de seguiment, grau de resolució de les no conformitats, estat de les accions de millora

engegades i oportunitats de millora aprofitades. Revisió de les queixes, suggeriments i no conformitats que s’han produït al llarg del curs. Resultats obtinguts a les enquestes de satisfacció de les parts interessades, identificació de causes i propostes de

retroalimentació. Resultats dels equips de millora. Revisió dels informes dels caps de departament, coordinacions i àrees de l’institut. Revisió dels objectius dels departaments .

Revisió del grau i qualitat obtinguda del pla de formació. Revisió del grau d’implantació dels documents estratègics. Revisió del grau d’implantació i propostes de millora dels Plans de Qualitat (o manuals del servei).

Revisió de la política de qualitat, la missió, la visió i els valors. Cal valorar que formi part del document del Projecte Educatiu, si s’escau.

Revisió del mapa i interacció de processos.

Revisió del manual de procediments. Revisió de l’organigrama del centre. Revisió de les funcions de la comissió i del/la coordinador de qualitat. Revisió del registre i situació dels proveïdors homologats, els resultats dels processos i activitats externalitzades i les compres.

Revisió de la informació externa aportada pels radars, benchmarking, xarxes i projectes externs col·laboratius, i d’altres. D’altres.

9.3.3 Sortides de la revisió per la direcció

Les sortides de la revisió per la direcció han d'incloure decisions i accions relacionades amb:

a) les oportunitats de millora;

b) qualsevol necessitat de canvis en el sistema de gestió de qualitat;

c) les necessitats de recursos.

L'organització conservarà informació documentada com a evidència dels resultats de les revisions per la direcció.


De l’anàlisi i avaluació de la revisió per la direcció del sistema de gestió, s’esperen decisions i actuacions per a la seva millora. Entre aquestes la norma espera trobar noves oportunitats de millora detectades, possibles canvis en el sistema i la gestió per obtenir i distribuir els recursos.

De la revisió per la direcció s’obtindrà un informe d’actuació que s’ha de mantenir registrat per comprovar, més endavant, que s’han realitzat les accions decidides.


Pagina 109 de 134


Els canvis i/o la millora de l’eficàcia del sistema de gestió de la qualitat, les funcions i responsabilitats, l’organització i estructura

de funcionament. Canvis en el servei educatiu, continguts, metodologies, avaluació, qualificació, etc. que afectin al Projecte de Centre.

Una major adequació del servei amb els requisits del client. Necessitat de recursos. Els nous objectius dels processos, i la proposta de canvis en la seva gestió, si escau.

La necessitat de canvis i/o actualitzacions en la documentació estratègica vigent. Les propostes de reconeixement de les persones del centre. Actualització del registre de proveïdors homologats i sistemàtica de compres, sui escau..

Línies estratègiques i/o actuacions pels propers cursos. Determinació dels nous objectius i/o indicadors anuals. Propostes d’equips de millora pel proper curs.

Propostes alineades amb l’estratègia d’objectius dels departaments didàctics i coordinacions per al proper curs. Planificació del pla de formació pel proper curs. Respostes als riscos detectats.

Planificació d’objectius i actuacions en el llarg termini. Accions de responsabilitat social, impacte ambiental i en la seguretat i salut de les persones. Retroalimentacions o retiments de comptes als grups d’interès. Difusió dels resultats assolits a la societat.

La direcció ha de garantir que la informació resultant de la revisió per la direcció, arribarà, quan sigui necessari; als responsables dels processos, àrees, departaments, responsables de les diferents coordinacions i professorat.

D’altres que es consideri.

10 MILLORA

10.1 Generalitats

L'organització ha de determinar, seleccionar i implementar les accions i oportunitats de millora necessàries per tal de complir amb els requisits del client i millorar la seva satisfacció.

Aquestes inclouran:

a) la millora de productes i serveis per satisfer les necessitats, així com per fer front a les necessitats i expectatives de futur;

b) corregir, prevenir o reduir els efectes no desitjats;

c) millorar el rendiment i l'eficàcia del sistema de gestió de qualitat.

NOTA: Exemples de millora poden incloure la correcció, acció correctiva, la millora contínua, la innovació i els canvis disruptius en l’organització.


Les millores del sistema han d’estar orientades a satisfer, i excel·lir, les necessitats i expectatives de les parts interessades en el present i futur (concepte de sostenibilitat).

La direcció liderarà els canvis, corregirà els efectes no desitjats, diagnosticarà els riscos i actuarà en conseqüència.

La direcció encetarà la millora del sistema, la innovació i la transformació del centre distribuint els lideratges a tots els processos i àrees de treball del centre, fins empoderar a totes les persones de l’organització.


La millora del centre està determinada, per la millora del seu sistema de gestió i l’alineament i compromís de les persones.

Aprofitar la informació que proporciona el sistema de gestió per a determinar les causes que conduiran a millorar els resultats. Crear equips de millora.


Pagina 110 de 134

Establir i consensuar canvis en la política, la definició de nous objectius i les estratègies per assolir-los.

Afavorir la creativitat, la innovació, la gestió de la informació i el coneixement, l’assignació de responsabilitats i el retiment de comptes.

Proporcionar els recursos necessaris per al desplegament excel·lent dels processos.

Fomentar el lideratge distribuït en tots els processos del centre. Afavorir l’empoderament de les persones com a responsables de la seva funció-tasca i d’ells mateixos.

10.2 No conformitats i accions correctives

10.2.1 Quan es produeix una no conformitat, incloent qualsevol derivada, per exemple, de les queixes; l'organització ha de:

a) reaccionar a la no conformitat i, si escau:

1) prendre mesures per controlar-la i corregir-la;

2) fer front a les conseqüències;

b) avaluar la necessitat d'adoptar mesures per eliminar la/les causa/es de la no conformitat, per tal que no torni a passar o es produeixen en altres llocs, a traves de:

1) la revisió i l'anàlisi de la no conformitat;

2) determinar les causes de la no conformitat;

3) determinar si existeixen no conformitats similars, o existeix la possibilitat que es podrien produir;

c) implementar qualsevol acció necessària;

d) revisar l'eficàcia de les mesures correctives adoptades;

e) si escau, actualitzar els riscos i oportunitats que es determinats durant la planificació;

f) realitzar els canvis en el sistema de gestió de la qualitat, si escau.

Les accions correctives han de ser apropiades d’acord amb els efectes de les no conformitats trobades.


La resposta del sistema de gestió de qualitat a una conformitat ha de ser, si és possible, preventiva; és a dir, el sistema hauria d’evidenciar la seva eficàcia en detectar possibles causes potencials de provocar una no conformitat (riscos), i actuar de manera proactiva.

Quan l’anterior no és possible, cal resoldre les no conformitats de manera eficaç, controlant les causes i actuant per tal que no es tornin a produir, evidenciant doncs l’eficàcia de les solucions implementades.

L’anterior pot requerir canvis en el sistema de gestió de qualitat, aquest ha de ser prou flexible per assumir els canvis com a exemple de millora contínua.


Elaborar un procediment documentat. El procediment ha de possibilitar que s’investiguin les causes de les no conformitats, per tal de trobar solucions que resolguin efectivament el problema.

Assegurar a través de la responsabilitat del Coordinador/a de qualitat, que la no conformitat resolta manté l’eficàcia en el futur. Disposar d’un sistema documental eficient per gestionar i mantenir evidències de les no conformitats i les accions correctives

realitzades, sense que suposi una sobrecàrrega de feina per als responsables allunyada dels beneficis que suposa.

Establir, quan hi ha una no conformitat oberta, comunicació amb les persones del centre per tal que coneguin on s’estan produint accions no conformes i, en la mesura del possible, evitin repetir-les mentrestant és resol el problema.

Resoldre l’abans possible les no conformitats per tal de no generar un servei no conforme d’acord amb el planificat.


Pagina 111 de 134

Quan les no conformitats són complexes, el centre es pot plantejar la creació d’un equip de millora, un canvi disruptiu, un canvi en

l’organització o una disminució de l’impacte.

10.2.2 L'organització conservarà informació documentada com a evidència de:

a) la naturalesa de les no conformitats i de qualsevol acció presa posteriorment;

b) els resultats de qualsevol acció correctiva.


Cal disposar d’informació i registres sobre les no conformitats detectades i les accions que se’n derivin fins a la comprovació final de l’eficàcia de les solucions implementades.

10.3 Millora contínua

L'organització ha de millorar contínuament la idoneïtat, adequació i eficàcia del sistema de gestió de qualitat.

L'organització ha de tenir en compte els resultats de l'anàlisi i l'avaluació, i les sortides de la revisió per la direcció, per tal de determinar si hi ha necessitats o oportunitats que s’hauran d’abordar com a part de la millora contínua.


El centre ha d’assegurar l’aplicació sistemàtica de la metodologia de la millora contínua –PDCA- en l’estratègia, els processos i activitats.

El coneixement i aplicació del que estableix aquest norma és un conjunt d’orientacions i requisits que poden subministrar al centre prou solidesa per assolir altes fites de qualitat en el servei i satisfacció dels seus grups d’interès.

La millora contínua és un estat transitori cap a l’excel·lència i no un final en si mateix. Els nous temps ens porten noves fites de qualitat; els sistemes de gestió de qualitat ens preparen per tal de poder assolir fites cada vegada més elevades.

AUTORS

Aquest document és una obra que té l’objectiu de ajudar a conèixer els conceptes, continguts i requisits de la nova norma ISO 9001:2015 per tal d’ajudar als centres educatius en el disseny, implementació i desenvolupament dels seus sistemes de gestió de qualitat.

JA Andrés Villena, [email protected] Marta Abad, [email protected] Olga Romero, [email protected] Raúl Richard, [email protected]


Pagina 112 de 134

Elaborat el setembre de 2015 a Barcelona.

COL·LABORADORS

Molts companys i companyes del Projecte de Qualitat i Millora Contínua han col·laborat per fer d’aquesta obra un referent pràctic que es desplegarà en els centres del PQiMC, a tots ells el nostre reconeixement i agraïment, i especialment a:

Ferran Castrillo, Pere Canyadell, Victoria Ramos, Francesc Marqués, Cèsar Riola, Juan Antonio Romero, Rosa Mor, Montserrat Sales, Sònia Higueruelo, Fàtima Lladò, Joan Vives, Gemma Olmo, Ricard Pallejà, Alberto Sorribas, Eduard Marcén, Josep M. Soler, Jorge Lorenzo i José Ma. Olave.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Varis autors: La gestió per processos en els centres educatius basada en la norma ISO9001:2000. CIDEM. 2004. Generalitat de Catalunya. [En línia]

<http://www.anella.cat/c/document_library/get_file?uuid=8ec2361a-02c2-4bc5-a5c2-33eb6c31ae91&groupId=30582> [Consultat en juliol 2015].

FINAL DRAFT INTERNATIONAL STANDARD: ISO/FDIS 9001. ISO/TC 176/SC2. Juliol 2015.

Varis autors: Interpretació de la ISO 9001:2008 en un centre educatiu. 2012. [En línia]. <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/47a1e6b5-a05d-4848-b559-75521059e5c9/revisio_iso_9001_2008_03.pdf> [Consultat en juliol 2015].

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

ANNEXOS

CENTRES EDUCATIUS QUE PARTICIPEN AL PROJECTE DE QUALITAT I MILLORA CONTÍNUA I QUE ACTUEN D’ACORD AMB EL QUE DETERMINA LA NORMA ISO 9001

Relació actualitzada de tots els centres que participen en el Projecte de qualitat i millora continua i estat de desenvolupament en el Projecte, a l’empara de la Resolució ENS/xxx/2015, de xx d'octubre, (DOGC núm. xxx, de xxx).

1. Centres que estan treballant per definir i implantar un sistema de gestió basat en la gestió sistemàtica dels processos i la millora de la resposta a les necessitats educatives del seu alumnat i l’entorn social.

Consorci d'Educació de Barcelona

Codi: 08074847

Denominació: Institut de Nàutica de Barcelona

http://www.anella.cat/c/document_library/get_file?uuid=8ec2361a-02c2-4bc5-a5c2-33eb6c31ae91&groupId=30582

http://www.anella.cat/c/document_library/get_file?uuid=8ec2361a-02c2-4bc5-a5c2-33eb6c31ae91&groupId=30582

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/47a1e6b5-a05d-4848-b559-75521059e5c9/revisio_iso_9001_2008_03.pdf

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/47a1e6b5-a05d-4848-b559-75521059e5c9/revisio_iso_9001_2008_03.pdf


Pagina 113 de 134

Municipi: Barcelona

Codi: 08052700

Denominació: Institut Vall d’Hebron

Municipi: Barcelona

Codi: 08013135

Denominació: Institut Moisès Broggi

Municipi: Barcelona

Codi: 08013111

Denominació: Institut Jaume Balmes

Municipi: Barcelona

Codi: 08044156

Denominació: Escola d'Art i Superior de Disseny de Deià

Municipi: Barcelona

Codi: 08013172

Denominació: Institut Ausiàs March

Municipi: Barcelona

Codi: 08041933

Denominació: Institut Rubió i Tudurí

Municipi: Barcelona

Serveis Territorials d'Ensenyament a Barcelona Comarques

Codi: 08031459

Denominació: Institut Eugeni d’Ors

Municipi: Vilafranca del Penedès


Pagina 114 de 134

Codi: 08047467

Denominació: Institut Alexandre Galí

Municipi: Sant Pere de Ribes

Codi: 08028047

Denominació: Institut Puig Castellar

Municipi: Santa Coloma de Gramenet

Codi: 08043498

Denominació: Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech

Municipi: Sant Sadurní d'Anoia

Codi: 08031681

Denominació: Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas

Municipi: Vilanova i la Geltrú

Codi: 08043693

Denominació: Institut Joaquim Mir

Municipi: Vilanova i la Geltrú

Serveis Territorials d'Ensenyament al Baix Llobregat

Codi: 08047480

Denominació: Institut Mediterrània

Municipi: Castelldefels

Codi: 08074631

Denominació: Institut Ribera Baixa II

Municipi: El Prat de Llobregat

Codi: 08053340


Pagina 115 de 134

Denominació: Institut Gabriela Mistral

Municipi: Sant Vicenç dels Horts

Codi: 08072607

Denominació: Escola Oficial d’Idiomes de Cornellà de Llobregat

Municipi: Cornellà de Llobregat

Codi: 08034621

Denominació: Institut de Sales

Municipi: Viladecans

Serveis Territorials d'Ensenyament a la Catalunya Central

Codi: 08042561

Denominació: Conservatori de Música Mestre Joan Just i Bertran

Municipi: Igualada

Codi: 08020486

Denominació: Escola de Capacitació Agrària de Manresa

Municipi: Manresa

Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona

Codi: 17003318

Denominació: Institut Sant Feliu de Guíxols

Municipi: Sant Feliu de Guíxols

Codi: 17001231

Denominació: Escola de Capacitació Agrària de l'Empordà

Municipi: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura


Pagina 116 de 134

Codi: 17008134

Denominació: Escola Oficial d’Idiomes de Figueres

Municipi: Figueres

Codi: 17005893

Denominació: Institut Bosc de la Coma

Municipi: Olot

Codi: 17007609

Denominació: Institut Olivar Gran

Municipi: Figueres

Codi: 17005731

Denominació: Institut S'Agulla

Municipi: Blanes

Serveis Territorials d'Ensenyament al Vallès Occidental

Codi: 08053251

Denominació: Institut Cavall Bernat

Municipi: Terrassa

Codi: 08031861

Denominació: Institut Leonardo da Vinci

Municipi: Sant Cugat del Vallès

Serveis Territorials d'Ensenyament al Maresme-Vallès Oriental

Codi: 08062729

Denominació: Institut Pla Marcell

Municipi: Cardedeu

Codi: 08047832


Pagina 117 de 134

Denominació: Institut Joan Coromines

Municipi: Pineda de Mar

Codi: 08052931

Denominació: Escola Oficial d’Idiomes del Maresme

Municipi: Mataró

Codi: 08046748

Denominació: Institut Thos i Codina

Municipi: Mataró

Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida

Codi: 25005685

Denominació: Institut La Segarra

Municipi: Cervera

Municipi: Codi: 25008546

Denominació: Escola Oficial d’Idiomes de Tàrrega

Municipi: Tàrrega

Codi: 25006215

Denominació: Institut Escola de Sobrestants

Municipi: Tàrrega

Codi: 25000845

Denominació: Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer

Municipi: Vallfogona de Balaguer

Codi: 25000250

Denominació: Escola de Capacitació Agrària d'Alfarràs


Pagina 118 de 134

Municipi: Alfarràs

Codi: 25001175

Denominació: Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques

Municipi: Les Borges Blanques

Codi: 25004814

Denominació: Escola de Capacitació Agrària del Pallars

Municipi: Talarn

Codi: 25008352

Denominació: Institut de La Pobla de Segur

Municipi: La Pobla de Segur

Codi: 25006288

Denominació: Institut de Tremp

Municipi: Tremp

Codi: 25007505

Denominació: Institut de Guissona

Municipi: Guissona

Codi: 25006771

Denominació: Institut Ronda

Municipi: Lleida

Serveis Territorials d'Ensenyament a Tarragona

Codi: 43007166

Denominació: Institut Domènech i Montaner

Municipi: Reus


Pagina 119 de 134

Serveis Territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre

Codi: 43007233

Denominació: Institut de Flix

Municipi: Flix

Codi: 43001243

Denominació: Escola de Capacitació Agrària de Gandesa

Municipi: Gandesa

2. Centres que tenen implantat i certificat el seu sistema de gestió, d’acord amb els requisits establerts per la norma de gestió de la qualitat ISO 9001, i que estan en procés d’aconseguir la seva consolidació i de millorar, de manera continuada, la qualitat educativa.

Codi: 08045203

Denominació: Institut Obert de Catalunya

Municipi: Barcelona


Codi: 08014115

Institut Ferran Tallada

Municipi: Barcelona

Codi: 08057540

Denominació: Institut Joan Brossa

Municipi: Barcelona

Codi: 08014188

Denominació: Institut Josep Serrat i Bonastre

Municipi: Barcelona

Codi: 08042573


Pagina 120 de 134

Denominació: Institut Lluïsa Cura

Municipi: Barcelona

Codi: 08013469

Denominació: Institut Rambla Prim

Municipi: Barcelona


Codi: 08019371

Denominació: Institut Llobregat

Municipi: Hospitalet de Llobregat

Codi: 08034643

Denominació: Institut Les Vinyes


Codi: 08045471

Denominació: Institut Pompeu Fabra

Municipi: Badalona

Codi: 08037176

Denominació: Institut La Bastida



Codi: 08066887

Denominació: Escola Oficial d’Idiomes de Viladecans

Municipi: Viladecans

Codi: 08031836

Denominació: Institut Illa dels Banyols


Pagina 121 de 134


Codi: 08035143

Denominació: Institut Miquel Martí i Pol


Codi: 08047492

Denominació: Institut Ribera Baixa


Codi: 08017131

Denominació: Institut Severo Ochoa

Municipi: Esplugues de Llobregat


Codi: 08035003

Denominació: Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic

Municipi: Vic

Codi: 08046761

Denominació: Institut Guillem Catà

Municipi: Manresa


Codi: 17005388

Denominació: Institut Vallvera

Municipi: Salt

Codi: 17002399

Denominació: Institut La Garrotxa


Pagina 122 de 134

Municipi: Olot


Codi: 25005570

Denominació: Escola de Capacitació Agrària del Pirineu

Municipi: Bellestar

Codi: 25003202

Denominació: Institut Mollerussa

Municipi: Mollerussa


Codi: 08046724

Denominació: Institut Montserrat Roig

Municipi: Terrassa

Codi: 08043668

Denominació: Institut L'Estatut

Municipi: Rubí

Codi: 08053182

Denominació: Institut La Serreta

Municipi: Rubí

Codi: 08036330

Denominació: Institut J. V. Foix

Municipi: Rubí

Codi: 08042342

Denominació: Institut Badia del Vallès

Municipi: Badia del Vallès


Pagina 123 de 134

Codi: 08035349

Denominació: Institut La Romànica

Municipi: Barberà del Vallès

Codi: 08035295

Denominació: Institut Palau Ausit

Municipi: Ripollet


Codi: 08072255

Denominació: Institut Premià de Mar

Municipi: Premià de Mar

Codi: 08017852

Denominació: Institut Escola del Treball

Municipi: Granollers

Codi: 08043486

Denominació: Institut Manolo Hugué

Municipi: Caldes de Montbui


Codi: 43006691

Denominació: Institut Priorat

Municipi: Falset

Codi: 43000779

Denominació: Institut Ramon Berenguer IV

Municipi: Cambrils


Pagina 124 de 134

Codi: 43009187

Denominació: Institut Martí l'Humà

Municipi: Montblanc

Codi: 43007385

Denominació: Institut d’Horticultura i Jardineria

Municipi: Reus

3. Centres que tenen consolidat i certificat el seu sistema de gestió i treballen per estendre la qualitat al conjunt d’activitats del centre, prenent com a referència el model d’excel•lència educatiu e2cat basat en models europeus d’excel•lència (EFQM, entre d’altres).


Codi: 08012714

Denominació: Institut Anna Gironella de Mundet

Municipi: Barcelona

Codi: 08044934

Denominació: Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona

Municipi: Barcelona

Codi: 08034138

Denominació: Institut Poblenou

Municipi: Barcelona

Codi: 08034205

Denominació: Institut La Guineueta

Municipi: Barcelona

Codi: 08032385

Denominació: Institut Mitjans Audiovisuals


Pagina 125 de 134

Municipi: Barcelona

Codi: 08014401

Denominació: Institut Mare de Déu de la Mercè

Municipi: Barcelona

Codi: 08034709

Denominació: Institut Narcís Monturiol

Municipi: Barcelona

Codi: 08044053

Denominació: Institut Salvador Seguí

Municipi: Barcelona


Codi: 08043981

Denominació: Institut Joan Ramon Benaprès

Municipi: Sitges

Codi: 08043671

Denominació: Institut El Palau

Municipi: Sant Andreu de la Barca

Codi: 08019401

Denominació: Institut Provençana

Municipi: Hospitalet de Llobregat

Codi: 08001421

Denominació: Institut La Pineda

Municipi: Badalona


Pagina 126 de 134


Codi: 08041866

Denominació: Institut El Calamot

Municipi: Gavà


Codi: 25005454

Denominació: Institut Francesc Ribalta

Municipi: Solsona

Codi: 25004310

Denominació: Escola de Capacitació Agrària del Solsonès

Municipi: Olius

Codi: 08040552

Denominació: Institut Antoni Pous i Argila

Municipi: Manlleu

Codi: 08031022

Denominació: Institut de Vic

Municipi: Vic

Codi: 08020462

Denominació: Institut Lacetània

Municipi: Manresa

Codi: 08019654

Denominació: Institut Milà i Fontanals

Municipi: Igualada


Pagina 127 de 134

Codi: 08035313

Denominació: Institut Quercus

Municipi: Sant Joan de Vilatorrada


Codi: 17006939

Denominació: Institut Santa Eugènia

Municipi: Girona

Codi: 17005662

Denominació: Institut Serrallarga

Municipi: Blanes

Codi: 17001735

Denominació: Institut Montilivi

Municipi: Girona

Codi: 17001759

Denominació: Institut Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona

Municipi: Girona

Codi: 17002557

Denominació: Institut Baix Empordà

Municipi: Palafrugell

Codi: 17004992

Denominació: Escola de Capacitació Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners

Municipi: Santa Coloma de Farners

Codi: 17001221


Pagina 128 de 134

Denominació: Institut Narcís Monturiol

Municipi: Figueres

Codi: 17004499

Denominació: Institut Narcís Xifra i Masmitjà

Municipi: Girona


Codi: 25004504

Denominació: Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega

Municipi: Tàrrega

Codi: 25006732

Denominació: Institut Torrevicens

Municipi: Lleida

Codi: 25006720

Denominació: Institut Escola d'Hoteleria i Turisme

Municipi: Lleida

Codi: 25006239

Denominació: Institut d'Aran

Municipi: Vielha e Mijaran

Codi: 25006471

Denominació: Institut Aubenç

Municipi: Oliana

Codi: 25004188

Denominació: Institut Joan Brudieu

Municipi: La Seu d'Urgell


Pagina 129 de 134


Codi: 08024893

Denominació: Institut Castellarnau

Municipi: Sabadell

Codi: 08044533

Denominació: Institut La Ferreria

Municipi: Montcada i Reixac

Codi: 08030339

Denominació: Institut de Terrassa

Municipi: Terrassa

Codi: 08024741

Denominació: Institut Escola Industrial

Municipi: Sabadell

Codi: 08034059

Denominació: Institut Nicolau Copèrnic

Municipi: Terrassa

Codi: 08043516

Denominació: Institut Santa Eulàlia

Municipi: Terrassa


Codi: 08021259

Denominació: Institut Miquel Biada

Municipi: Mataró


Pagina 130 de 134

Codi: 08021594

Denominació: Institut de Mollet del Vallès

Municipi: Mollet del Vallès

Codi: 08054034

Denominació: Institut Gallecs

Municipi: Mollet del Vallès


Codi: 25006781

Denominació: Institut Alfons Costafreda

Municipi: Tàrrega

Codi: 25002799

Denominació: Institut Caparrella

Municipi: Lleida

Codi: 25002726

Denominació: Institut Guindàvols

Municipi: Lleida


Codi: 08043644

Denominació: Institut Carles Vallbona

Municipi: Granollers


Codi: 43005972

Denominació: Institut Ramon Barbat i Miracle

Municipi: Vila-seca


Pagina 131 de 134

Codi: 43002594

Denominació: Institut Baix Camp

Municipi: Reus

Codi: 43007543

Denominació: Institut Jaume I

Municipi: Salou

Codi: 43006940

Denominació: Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona

Municipi: Tarragona

Codi: 43004803

Denominació: Institut Andreu Nin

Municipi: El Vendrell

Codi: 43006277

Denominació: Conservatori de Música de Tarragona

Municipi: Tarragona

Codi: 43007038

Denominació: Institut Escola d'Hoteleria i Turisme

Municipi: Cambrils


Codi: 43008493

Denominació: Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya

Municipi: L'Ametlla de Mar


Pagina 132 de 134

Codi: 43000330

Denominació: Escola de Capacitació Agrària d’Amposta

Municipi: Amposta

4. Centres que tenen implantat i reconegut un sistema de gestió i millora segons el model d’excel•lència educatiu e2cat, basat en models europeus d’excel•lència (EFQM, entre d’altres)


Codi: 08013275


Municipi: Barcelona

Codi: 08035039

Denominació: Institut Bonanova

Municipi: Barcelona


Codi: 08034217

Denominació: Institut Bernat el Ferrer

Municipi: Molins de Rei

Codi: 08016781

Denominació: Institut Esteve Terradas i Illa


Codi: 08043681

Denominació: Institut Marianao

Municipi: Sant Boi de Llobregat

Codi: 08025605

Denominació: Institut Camps Blancs


Pagina 133 de 134

Municipi: Sant Boi de Llobregat


Codi: 17000330

Denominació: Institut Josep Brugulat

Municipi: Banyoles


Codi: 25005442


Municipi: Lleida


Codi: 08044594

Denominació: Institut Giola

Municipi: Llinars del Vallès


Codi: 43009722

Denominació: Institut Cal•lípolis

Municipi: Tarragona

Codi: 43003653

Denominació: Institut Comte de Rius

Municipi: Tarragona

Codi: 43005704

Denominació: Institut Francesc Vidal i Barraquer

Municipi: Tarragona


Pagina 134 de 134

Codi: 43004611

Denominació: Institut Jaume Huguet

Municipi: Valls

Codi: 43006630

Denominació: Institut Pere Martell

Municipi: Tarragona


Codi: 43004441

Denominació: Institut de l'Ebre

Municipi: Tortosa

Codi: 43006101

Denominació: Institut Montsià

Municipi: Amposta

ISO 9001:2015 SGQ interpretació per a centres educatius

Education

Transcript of ISO 9001:2015 SGQ interpretació per a centres educatius