ITINERARIS PROGRAMA FUB+GRAN - UManresa · ITINERARI: EL MÓN D’EGIPTE.CIVILITZACIÓ, PIRÀMIDES,...

ITINERARIS PROGRAMA FUB+GRAN

Curs acadèmic 2019-2020

FUB+Gran 2019/20 1

HORARI

ITINERARIS FORMATIUS PRIMER TRIMESTRE

20 SESSIONS (7/10 a 11/12)

ITINERARIS FORMATIUS SEGON TRIMESTRE

19 SESSIONS (8/1 a 11/3)

ITINERARIS FORMATIUS TERCER TRIMESTRE

18 SESSIONS(16/3 a 25/5)

Dilluns i dimecres,

16:00 a 18:00h

Festes i tradicions de Catalunya Sr. Francesc Comas

Dones filòsofes i científiques I Dra. Núria Solsona

Dra. Mercè Izquierdo Catedràtica Sra. Conxa Llinàs

Bioètica, biodret, bioètica social i ètica ambiental

Dra. Núria Terribas, Sra. Ester Fidalgo, Sr. Sergi Ramos, Sr. Bernabé Robles, Sr. Xavier Busquet, Sr. Jordi Cantons, Sr.

Marcel Cano, Sr. Màrius Morlans

Dilluns i dimecres,

16:00 a 18:00h

Camins del pensament filosòfic Dr. Gabriel Lemkow

L’Art i els seus símbols fonamentals Doctorand Sr. Jorge Ariza

Viatge astronòmic per l’Univers I Sr. Albert Morral / Sra. Montse Ribell

Dilluns i dimecres, 16:00 a 18:00h

Anglès per viatjar Sra. Sònia Serra

Japó Equip Daruma

Salut i Nutrició Sra. Laura Esquius/Sra. Jennifer Baeza

Dilluns i dimecres 16:00 a 18:00h

El món d’Egipte: faraons, piràmides i la figura de Cleòpatra

Sra. Eva Mellado

Extrem Orient Equip Daruma

Anglès per viatjar

Sra. Sònia Serra

Dilluns i dimecres,

18:00 a 20:00

Xarxes mòbils i tecnologies digitals Sr. Josep Solano Sr. Francesc Vila

Dones filòsofes i científiques II Dra. Núria Solsona

Dra. Mercè Izquierdo Catedràtica Sra. Conxa Llinàs

Història de la ciència a través dels seus objectes

Nanociència i Nanoteconologia Dr. Xavier Obradors i equip

Sr. Marc Boada

Dilluns i dimecres,

18:00 a 20:00h

Geologia Sr. Mario Salerno

Música per ser escoltada Sr. Oriol López Treviño

Viatge astronòmic per l’Univers II Sr. Albert Morral / Sra. Montse Ribell

Dilluns i dimecres, 18:00 a 20:00h

Immersió al cinema Sr. Manel Quinto

Dr. Joan Jordi Miralles

Cinèfils per gust Sr. Manel Quinto

Dr. Joan Jordi Miralles

Música per ser escoltada Sr. Oriol López Treviño

FUB+Gran 2019/20 2

ITINERARI: FESTES I TRADICIONS DE CATALUNYA

Període Primer trimestre

Calendari Del 7 d’octubre a l’11 de desembre

Horari Dilluns i dimecres de 16.00 h a 18.00 h

Nº sessions 20

Introducció

Aquest bloc té com objectiu conèixer i analitzar les tradicions, mites i creences dels catalans a través de

l’anàlisi del calendari festiu anual. Quins són els seus orígens? Quins significats tenen? D’on venen? Com

han evolucionat a través del temps? Quines influències d’altres cultures han rebut? Quins aspectes

econòmics, socials, polítics, gastronòmics tenen? Quines han estat imposades?

A la vegada analitzarem les festes que són pròpies i/o singulars de Manresa i els pobles del Bages.

Intentarem analitzar amb profunditat algunes d’aquestes festes que ens són més pròpies.

Buscarem respostes a aquestes i moltes altres preguntes al llarg de les vint sessions del bloc formatiu.

Programa Contingut: Objectius:

• Tradicions, mites i creences

• La festa: Origen, evolució i tipus de festes

• El calendari festiu català

• El cicle d’hivern

• El cicle de primavera

• El cicle d’estiu

• El cicle de tardor

• Conèixer les tradicions, mites i creences dels catalans, el seu origen, significat i evolució a través del temps

• Analitzar el calendari festiu català

• Incidir en el coneixement de les festes i tradicions manresanes i bagenques

Professorat Francesc Comas Closas Geògraf i historiador. Ha estat professor de geografia i història i catedràtic en

centres de primària i secundària de Manresa i comarca. La seva investigació

s’ha centrat en la història de Manresa i a divulgar-la mitjançant cursos,

conferències, itineraris i visites.

FUB+Gran 2019/20 3

ITINERARI: CAMINS DEL PENSAMENT FILOSÒFIC: QÜESTIONS FONAMENTALS PER COMPRENDRE’NS MILLOR




Nº sessions 20

Introducció

Qui som? Per què hi som? Què podem saber? Quins són els límits al nostre saber? De què estem fets?

Podem construir una societat millor? Preguntes com aquestes han guiat el pensament filosòfic des de

l’antiguitat fins als nostres temps. Gràcies a la indagació filosòfica hem pogut discernir qüestions

fonamentals sobre la nostra existència i posar sobre la taula d’altres que avui dia encara esdevenen

fonamentals. En aquest curs farem un breu repàs als grans moments filosòfics de la història occidental per

entendre algunes qüestions que tornen a ressorgir amb força en l’actualitat.


• El món antic: experiència i realitat en els

orígens del pensament filosòfic

• Raó i fe en el món medieval: Nous

referents i recuperació dels autors

clàssics

• Nous mons, noves polítiques: El

pensament modern davant una nova era

• Les noves llums de la raó: il·lustració i

decadència en el segle de les llums

• El destí de la humanitat: visions i

perspectiva històrica dels grans

pensadors del XIX i XX

• Aportar unes bases sòlides per a la indagació filosòfica

• Oferir eines i recursos per la comprensió dels grans problemes filosòfics

• Comprendre fenòmens actuals a partir de les grans qüestions filosòfiques

Professorat Gabriel Lemkow Tovias Dr. Gabriel Lemkow Tovias és professor en el Grau d’Educació Infanfil a la

Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC. És doctor en Filosofia (University of East Anglia, UK).

FUB+Gran 2019/20 4

ITINERARI: ANGLÈS PER VIATJAR

Període Primer i tercer trimestre

Calendari Del 7 d’octubre a l’11 de desembre i del 16 de març al 25 de maig


Nº sessions 20 i 18

Introducció

Ens endinsarem en les etapes d’un viatge i ho farem de manera cronològica, des de la preparació de la

documentació i la maleta amb el Getting ready, fins als tràmits de la tornada a casa amb el Getting home,

passant per tots els contextos i situacions possibles que poden tenir lloc en el transcurs d’una escapada a

l’estranger (al restaurant, de compres, a la comissaria de policia, a l’aeroport, a l’hospital, allotjament, etc.).

Programa Continguts:

A través d’una varietat de temes i situacions relacionades amb els viatges, el curs ofereix als alumnes

l’oportunitat d’aprendre i d’utilitzar ítems gramaticals bàsics i vocabulari i expressions idiomàtiques en

contextos específics, fer pràctica de pronunciació i entonació i adquirir recursos metalingüístics que

afavoreixin la comunicació en la llengua anglesa en un context real a l’estranger. El curs també cobreix

aspectes culturals de l’aprenentatge de la llengua estrangera.

FUB+Gran 2019/20 5

ITINERARI: EL MÓN D’EGIPTE. CIVILITZACIÓ, PIRÀMIDES, FARAONS I L’ENCANTADORA CLEOPATRA




Nº sessions 20

Introducció

L’Antic Egipte és una de les grans civilitzacions del nostre món antic. Pensem que a Egipte es comencen a

construir les primeres piràmides amb blocs de pedra perfectament tallats, mentre que a Europa encara ens

trobem en l’època de les construccions megalítiques. Per què els habitants de la Vall del Nil van

desenvolupar una cultura que va durar més de 3000 anys? Quines eren les bases del seu pensament?

Quins van ser els seus reis més rellevants? En aquest curs donarem resposta a aquestes preguntes i en

plantejarem moltes més.

Programa Objectius: Metodologia:

L’objectiu del curs és tenir una àmplia visió del que va ser la cultura de l’Antic Egipte, des de la situació geogràfica del territori, que marcarà sens dubte el sorgiment i posterior desenvolupament d’unes creences particulars, fins a la simbologia de les seves construccions i les seves pintures i relleus.

El curs consta de vint classes de dues hores cada una. Les classes consistiran en una explicació teòrica amb material visual (power point), acompanyades d’un torn de preguntes i dubtes. Es facilitaran textos i bibliografia sobre els temes exposats, així com algún exercici per desenvolupar i comentar a classe.

Altres: sortida al Museu Egipci de Barcelona.

Professorat Eva Mellado Rubio

Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Postgrau en Egiptologia per la UAB, l’Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) i la Fundació Aula Aegyptiaca. Màster en Egiptologia per la UAB, IEPOA i la Fundació Aula Aegyptiaca. Màster Interuniversitari en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana (UAB). Col·laboradora amb la Fundació Clos (Museu Egipci de Barcelona) com a professora i directora de cursos i professora-coordinadora de viatges culturals a Egipte. Impartició de cursos i conferències en diferents entitats públiques i privades, com el Centre Cultural Casa Elizalde (Barcelona) i diferents Aules d’Extensió Universitària.

FUB+Gran 2019/20 6

ITINERARI: ÚS DE DISPOSITIUS MÒBILS, APP’S I XARXES SOCIALS




Nº sessions 20

Introducció

En l’era de les noves tecnologies, cal aprendre i desenvolupar noves habilitats constantment i, tot sovint,

aquestes noves habilitats són -en molts casos- apreses i assumides de forma autònoma. En el cas dels

adults sèniors, aquest aprenentatge autònom no és tan evident i sovint, és necessari posar de manifest la

necessitat de guiar aquest aprenentatge que, sovint, no acostuma a ser fàcil d’assimilar en aquestes

franges d’edat.

Facilitar l’ús, la comprensió i incentivar la creació de continguts i la possibilitat de comunicar-se mitjançant

les noves tecnologies mòbils és la pedra angular per una alfabetització digital amb èxit.

Programa Part I Part II

SMARTPHONES:

• Introducció i Sistemes Operatius

• Configurar un mòbil des de zero

• Aplicacions avançades

• Aplicacions de Foto i Vídeos

• Introducció a Google: Què és més enllà d’un cercador

• Aplicacions pràctiques de Google

• El núvol: Què és i com emprar-lo

• Aplicacions pràctiques: Codis QR, Seguretat, etc.

XARXES SOCIALS:

• Què és una xarxa social?

• Facebook, la principal xarxa social

• Twitter i l’èxit de la brevetat

• Instagram, la xarxa social de les fotos

• Xarxes socials especialitzades

• El món i les diferents xarxes socials

• Xarxes socials exclusivament mòbils

Professorat Josep Solano Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la URL, diplomat en Afers

Europeus i Unió Europea, periodista, escriptor i expert en telefonia mòbil i xarxes socials. Ha treballat principalment en mitjans de comunicació de diversos països europeus.

Francesc Vila Llicenciat en Periodisme per la UAB i Màster en Business & Law School d'ESADE, professor col·laborador de la UOC, escriptor i periodista. Ha treballat principalment a Catalunya, tant en l’àmbit públic com en el sector privat.

FUB+Gran 2019/20 7

ITINERARI: GEOLOGIA BÀSICA, ESTUDI DE LA TERRA COM UN SISTEMA DINÀMIC




Nº sessions 20

Introducció

La geologia estudia la composició i estructura de la Terra, i tots els processos que actuen tant en l'interior

com a la superfície. És una ciència molt extensa en la que intervenen d'altres disciplines molt diverses per

donar-nos un millor coneixement de com funciona el nostre planeta. En aquest curs volem donar a

conèixer els elements bàsics de la geologia i els seus mètodes d'estudi d'una manera sintetitzada,

actualitzada i dinàmica.


• La Terra en el context

• Formació del planeta Terra

• La tècnica de plaques: deriva dels

continents

• Sismologia i geologia estructural

• Vulcanisme

• Les roques i el cicle de les roques

• Els minerals: components bàsics de les

roques

• El temps geològic

• Geodinàmica externa

• El cicle hidrològic

• Glaceres i glacions

Entendre la dinàmica i funcionament de la Terra com un sistema. Estudiarem l'evolució del planeta des del seu origen fins a l'actualitat procurant ordenar cronològicament tots els canvis físics i biològics que han passat al llarg dels milions d'anys. Identificarem elements i estructures a diferents escales, (falles, plecs, roques, minerals...). A escala regional coneixerem l’evolució i història geològica de Catalunya.

Professorat Mario Salerno

Llicenciat en Geologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i Màster en Recursos Minerals i Riscos Geològics (UAB-UB). Durant els últims anys ha treballat en diverses campanyes d’excavacions paleontològiques a l’Institut Català de Paleontologia. Actualment realitza treballs de consultoria i d’impacte ambiental.

FUB+Gran 2019/20 8

ITINERARI: IMMERSIÓ AL CINEMA



Horari dilluns i dimecres de 18.00 h a 20.00 h

Nº sessions 20

Introducció

En un context com l’actual, en què ens hem convertit en grans consumidors de continguts audiovisuals, i

on la imatge —estàtica o en moviment— ve sobrealimentada moltes vegades per un eclecticisme buit i

inconscient, el coneixement de l’art cinematogràfic permet erigir una base sòlida de resistència de la

mirada, mitjançant un esperit crític i un poder evocador que, en moltes ocasions, remet a una tradició

secular. Les sessions que ens ocupen suggereixen un recorregut transversal per un ventall històric,

narratiu i iconogràfic pertanyent a diferents èpoques i estils, gèneres i espais, amb la finalitat que els

assistents reflexionin sobre el poder del cinema i les seves infinites possibilitats estètiques i narratives.


• L’art seqüencial. Muntatge

• Els primitius

• L’art seqüencial (II). El·lipsis i trops

• L’expressionisme

• Història i narració. Introduccions

• Cinema soviètic

• Història i narració. Nusos i desenllaços

• La comèdia de la Depressió

• Realitat i ficció

• El cinema negre

• Els personatges

• El neorealisme

• Cinema i literatura

• La “nouvelle vague”, el “free cinema”, el

nuevo cine español

• Cinema i literatura (II). Adaptacions

• El western

• El terreny de la no ficció. Les simfonies urbanes i el documental

• El cinema de ciència-ficció

• Formes no narratives. El cinema experimental

• El documental

• Conèixer la història i l’evolució del cinema

• Adquirir eines interpretatives i crítiques

que permetin analitzar els continguts

audiovisuals

• Fomentar el coneixement de les noves

tendències cinematogràfiques

• Entendre els elements que nodreixen la

narració i els mecanismes que s’utilitzen

per a crear una història

FUB+Gran 2019/20 9

Professorat Manuel Quinto És Llicenciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic jubilat de Francès. Crític de

cinema de La Vanguardia i El Ciervo i habitual col·laborador de Regió 7. Ha publicat diferents novel·les.

Joan Jordi Miralles

És Doctor en Teoria, anàlisi i documentació cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra. Imparteix docència de narrativa de la imatge, tècniques de realització cinematogràfica, guió, llenguatge audiovisual i iconografia a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny IDEP, Tecnocampus Mataró i Elisava. Ha publicat diferents novel·les.

FUB+Gran 2019/20 10

ITINERARI: DONES CIENTÍFIQUES I FILÒSOFES EN LA HISTÒRIA I

Període Segon trimestre

Calendari Del 8 de gener a l’11 de març

Horari dilluns i dimecres de 16.00 h a 18.00 h

Nº sessions 19

Introducció

El propòsit del curs és acostar-se a la història de les científiques i les filòsofes, una història que recull la

relació entre les dones i el coneixement. Durant molt de temps ni tan sols es va plantejar escriure la

història de les científiques perquè es creia que no hi havia res a dir. Després es va identificar el nom

d’algunes científiques però es pressuposava que havien estat dones excepcionals i/o marginals.

Les petjades que han deixat les dones en el seu accés al coneixement i a la ciència han estat difícils

d’identificar, atès que ho tenien prohibit en la majoria de les èpoques històriques. Per fer-ho cal partir d’una

posició crítica en relació a la concepció androcèntrica dominant en la història de la ciència. Reconstruir la

participació de les dones en la història de la ciència significa recuperar, comprendre i aprendre de les

experiències, dels pensaments i dels sabers de les dones.

Programa Part I: Part II:

• Les filòsofes gregues

• Científiques i filòsofes en la història.

Categories d'anàlisi

• Maria la Jueva i les primeres alquimistes

• Hipatia d'Alexandria

• Margaret Cavensih i la filosofia natural

• Les astrònomes

• Marie Fouquet i les Obres Medico

Quirurgiques

• Maria Sybilla Merian

• Emilie du Châtelet

• Mary Wollstonecraft

• Flora Tristan

• Jane Marcet

• Mileva Maric i les cartes a Einstein

• Pioneres angleses en la química

• Marie Curie

• Maria Zambrano

• Simone de Beauvoir

• Irène Curie i les deixebles de Marie Curie

• Simone Weil

FUB+Gran 2019/20 11

Professorat

Conxa Llinàs Carmona

Llicenciada en Filosofia Pura per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Filosofia de Batxillerat. Vinculada a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Autora de diverses publicacions, articles i llibres.

Mercè Izquierdo

Aymerich

Doctora en Ciències Químiques, catedràtica de Didàctica de les Ciències Experimentals Universitat Autònoma de Barcelona, professora del Màster de Didàctica de les Ciències Experimentals i les Matemàtiques. Professora visitant de diverses Universitats europees, com la Universitat de París I amb la Dra. Bernadette Bensaude. Experta en epistemologia i història de la ciència i autora de nombrosos articles i capítols de llibres.

Moira Costa Casalmiglia

Professora de Física i Química d’Ensenyament Secundari, experta en instruments de laboratori i experimentació. Llicenciada en Química per la UAB, Màster en Comunicació Científica per la UPF. Membre del Grup de Recerca "Gènere i ensenyament de les ciències" de la UAB. Exerceix de docent de ciències experimentals a mitja jornada a l’Institut Baix Montseny. Coordina les activitats de l'Associació Pèndulum per la difusió del coneixement científic.

Núria Solsona Pairó

Màster en Didàctica de las Ciències Experimentals, Doctora en Ciències de l’Educació. Professora associada Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. Professora Universitat de Lleida, Màster de “Agentes de Igualdad de oportunidades de las mujeres”, 2012. Professora visitant Universitat de Xile, Departamento de Estudios Pedagógicos, Santiago de Chile, agost 2013. Autora de nombrosos articles publicats

FUB+Gran 2019/20 12

ITINERARI: ART I SÍMBOLS FONAMENTALS




Nº sessions 19

Introducció

Sembla existir una unitat transcendent dins de totes les grans tradicions religioses i espirituals. Aquests

trets comuns queden reflectits dins del llenguatge simbòlic que aquests utilitzen. El curs ofereix

l’oportunitat d’estudiar els símbols fonamentals que comparteixen el judaisme, el cristianisme, l’islam,

l’hinduisme o les antigues religions avui desaparegudes. A la fi, l’estudiant comprovarà que els símbols són

perennes i que, probablement, també ho és el missatge essencial que totes les vies conserven, un

missatge velat i, a l’hora, revelat pel llenguatge simbòlic present als llibres sagrats i, especialment, a les

obres d’art.

El curs està dividit en dos parts, on la primera presenta qüestions més generals o panoràmiques i la

segona ofereix un seguit de temes monogràfics.


• Introducció a la ciència dels símbols. Les diferents escoles i els seus autors fonamentals

• Tradició, religió, mite i ritual

• L’Art com a llenguatge simbòlic

• Símbols del Centre del Món

• El quadrat, el cercle i l’octògon

• La tríada i el triangle

• El simbolisme de la creu a Orient i a Occident

• El simbolisme de les figures animals

• La conjunció simbòlica dels éssers híbrids

• Imatges de la deessa a Orient i a Occident

• Art i màgia: les estàtues que parlen

• La dansa de Shiva

• Temple i Cosmos. Arquitectura sagrada al cristianisme i a l’Islam

• La Càbala jueva i càbala cristianitzada

• Hermetisme i alquímia

• La càbala alquímica

• Sortida: Símbols de la maçoneria: Síntesi de l’esoterisme occidental

• El món modern: obstacle o oportunitat

Professorat Jorge Rodríguez-Ariza Llicenciat en Hª de l’Art (UAB), Màster en anàlisis i gestió del patrimoni

artístic (UAB) i doctorant en art sagrat medieval i simbologia amb la tesi “La Virgen negra. De la tradición hermética a la devoción popular”, (UAB). Des de fa cinc anys és educador i guia al Museu del Monestir de Sant Cugat.

FUB+Gran 2019/20 13

ITINERARI: CULTURES DEL MÓN:JAPÓ



Horari Dilluns i dimecres de 16:00 a 18:00

Nº sessions 19

Introducció

Aquest és un curs d’introducció al Japó i al pensament i manera de viure japonesos.

El Japó és un arxipèlag, que a més a més del seu caràcter illenc derivat de l’orografia i de les influències

històriques dels països veïns, va romandre tancat a pràcticament tota influència estrangera durant més de

dos segles (el període anomenat sakoku, de 1641 a 1853): més temps, de fet, del que porta obert des

d’aleshores. És un país que a més a més amb un passat imperialista que el va portar a la derrota a la II

Guerra Mundial, de la qual es va recuperar amb una velocitat insospitada fins a situar-se de nou en posició

de lideratge mundial en un parell de dècades.

Un país profundament marcat per una natura exuberant i una climatologia i orografia implacables i

extremes, on l’única manera de coordinar una població abundant i concentrada a les valls ha estat

tradicionalment la disciplina i el civisme, la prevalença de la col·lectivitat per sobre de l’individu. Un país de

contrastos, tots amb una explicació coherent que veurem, al llarg de les sessions del curs, en una

combinació tan inversemblant i captivadora.


• Els tòpics

• Geografia, orografia, plaques, població, recursos propis, climatologia

• Origen, llengües de l’arxipèlag i el naixement de l’escriptura

• El katakana

• Els kanji

• Història antiga i medieval

• Les bases del pensament japonès

• El folklore japonès

• El concepte del camí o aprenentatge vital

• Història Primerenca i Moderna

• La recuperació de la postguerra

• Relacions Internacionals

• Polítiques migratòries, castes, etc.

• Els reptes del S. XXI

• Noves arts escèniques

• Hàbits culinaris

• Conèixer les característiques bàsiques del Japó (geografia, evolució i història) per poder establir un marc contextual clar del Japó actual.

• Analitzar el pensament japonès des del sentit que li confereix el seu context. Detectar els motius per la diferència i identificat els punts en comú entre la cultura, el pensament i la manera de fer japoneses i la catalanes.

• Conèixer els reptes i els temes de controvèrsia en la societat japonesa d’avui, en ple període d’expansió cultura i a les portes de les Olimpíades del 2020.

FUB+Gran 2019/20 14

Professorat Verònica Calafell Traductora, intèrpret i coordinadora de Daruma Serveis Lingüístics (traducció

i interpretació) i Espai Daruma (divulgació cultural). Professora de traducció i llengua japonesa.

Oriol Estrada Divulgador, autor, creador de continguts i comissari d’exposicions.

Jonathan López Vera Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, especialitzat en Història Japonesa.

Alba Serra Doctora en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i professora de japonès a l’Espai Daruma, la UAB i la UOC.

Agnès Pérez Traductora a Daruma Serveis Lingüístics i professora de llengua japonesa al Servei d’Idiomes de la Fundació Universitària del Bages (UManresa).

FUB+Gran 2019/20 15

ITINERARI: ÀSIA ORIENTAL


Calendari Del 8 de gener al l’11 de març


Nº sessions 19

Introducció

Curs de visió panoràmica als països de l’Àsia Oriental: la Xina, el Japó, Corea i països del sud-est asiàtic

en general. Un viatge per l'evolució històrica i cultural d’aquest territori que percebem aliè i exòtic. Parlarem

de les diferents societats, religions, tendències polítiques i econòmiques, de la gastronomia i les

manifestacions artístiques que composen aquest tros de mapamundi. I veurem també com cada país

enfoca qüestions d’actualitat com ara el gènere, la digitalització o l’escalfament global.

Malgrat la globalització, l’Àsia Oriental és una gran desconeguda més enllà dels tòpics. Mireu sinó el

temari de les classes d’“Història” o “Filosofia” de l'escola: versa sempre sobre el succeït al Vell Continent,

com a molt a partir del segle XVI parlem d'Amèrica i del repartiment de l’Àfrica, però poca cosa més. Hi ha

tota una part del món que desconeixem. Aquest és el curs per posar-hi remei.


• Introducció i definició de l’Àsia Oriental: geografia, clima, demografia, etc.

• Història

• Pensament i religió

• Societat i cultura

• Política i RRII

• Economia 1: Xina, Japó i Corea

• Economia 2: els 4 dracs asiàtics

• Gènere i família: la dona a l’Àsia Oriental

• L’alimentació: Xina, Japó i Corea

• Festes i tradicions: Xina Japó i Corea

• Art a l’Àsia Oriental

• Literatura a l’Àsia Oriental

• Conèixer les característiques bàsiques de l’Àsia Oriental (geografia, evolució i història) per establir un marc contextual i relacional clar del Japó actual.

• Analitzar les diferents cultures i tendències de pensament i filosofia que la conformen, d’on han sorgit, com s’han extès pel continent i influït les unes a les altres.

• Adquirir coneixements bàsics de la política, l’economia i la societat dels països de l’Àsia Oriental.

• Conèixer i experimentar amb manifestacions artístiques del territori de diverses èpoques, des de la pintura al cinema.

FUB+Gran 2019/20 16

Professorat Verònica Calafell Traductora, intèrpret i coordinadora de Daruma Serveis Lingüístics (traducció

i interpretació) i Espai Daruma (divulgació cultural). Professora de traducció i llengua japonesa.

Oriol Estrada Divulgador, autor, creador de continguts i comissari d’exposicions.

Jonathan López Vera Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, especialitzat en Història Japonesa.

Alba Serra Doctora en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i professora de japonès a l’Espai Daruma, la UAB i la UOC.

Agnès Pérez Traductora a Daruma Serveis Lingüístics i professora de llengua japonesa al Servei d’Idiomes de la Fundació Universitària del Bages (UManresa).

FUB+Gran 2019/20 17

ITINERARI: DONES CIENTÍFIQUES I FILÒSOFES EN LA HISTÒRIA II




Nº sessions 19

Introducció

El propòsit del curs és acostar-se a la història de les científiques i les filòsofes, una història que recull la

relació entre les dones i el coneixement. Durant molt de temps ni tan sols es va plantejar escriure la

història de les científiques perquè es creia que no hi havia res a dir. Després es va identificar el nom

d’algunes científiques però es pressuposava que havien estat dones excepcionals i/o marginals.

Les petjades que han deixat les dones en el seu accés al coneixement i a la ciència han estat difícils

d’identificar, atès que ho tenien prohibit en la majoria de les èpoques històriques. Per fer-ho cal partir d’una

posició crítica en relació a la concepció androcèntrica dominant en la història de la ciència. Reconstruir la

participació de les dones en la història de la ciència significa recuperar, comprendre i aprendre de les

experiències, dels pensaments i dels sabers de les dones.


• Hildegarda de Bingen sXII

• Marie Meurdrac i la química per les dones

s. XVII

• La conquesta dels drets polítics: Ángeles

de Hierro

• Emilie Châtelet, Anne M. Paulze

• Frankestein Mary Shelley

• Margarita Comas

• A l’ombra del segle XIX

• Rosa Sensat i les Ciències en la vida de la

llar

• Margarita Wirsing i les dones de la

República

• Sobre la filòsofa María Zambrano: María

querida

• Sophie Germain, Las matemáticas como pasión 1776-1831

• Projecte pedagògic-cultural de la Segona República: Las misiones pedagógicas

• Premis Nobel

• Les científiques de la Taula Periòdica: Júlia Lermontova, Margaret Todd, Harriet Broks i Lise Meitner

• El llegat de les dones del 27: Las sinsombrero.

• Rachel Carson. La primavera silenciosa

• Sobre Simone de Beauvoir: Los amantes del café de Flore.

• A l’ombra dels Premis Nobel

• Simone Weil, la irregular. Trabajadora, filósofa, 1909-1943

FUB+Gran 2019/20 18

Professorat

Conxa Llinàs Carmona

Llicenciada en Filosofia Pura per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Filosofia de Batxillerat. Vinculada a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Autora de diverses publicacions, articles i llibres.

Mercè Izquierdo

Aymerich

Doctora en Ciències Químiques, catedràtica de Didàctica de les Ciències Experimentals Universitat Autònoma de Barcelona, professora del Màster de Didàctica de les Ciències Experimentals i les Matemàtiques. Professora visitant de diverses Universitats europees, com la Universitat de París I amb la Dra. Bernadette Bensaude. Experta en epistemologia i història de la ciència i autora de nombrosos articles i capítols de llibres.

Moira Costa Casalmiglia

Professora de Física i Química d’Ensenyament Secundari, experta en instruments de laboratori i experimentació. Llicenciada en Química per la UAB, Màster en Comunicació Científica per la UPF. Membre del Grup de Recerca "Gènere i ensenyament de les ciències" de la UAB. Exerceix de docent de ciències experimentals a mitja jornada a l’Institut Baix Montseny. Coordina les activitats de l'Associació Pèndulum per la difusió del coneixement científic.

Núria Solsona Pairó

Màster en Didàctica de las Ciències Experimentals, Doctora en Ciències de l’Educació. Professora associada Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. Professora Universitat de Lleida, Màster de “Agentes de Igualdad de oportunidades de las mujeres”, 2012. Professora visitant Universitat de Xile, Departamento de Estudios Pedagógicos, Santiago de Chile, agost 2013. Autora de nombrosos articles publicats

FUB+Gran 2019/20 19

ITINERARI: MÚSICA PER SER ESCOLATADA

Període Segon trimestre i tercer trimestre

Calendari Del 8 de gener a l’11 de març i del 16 de març al 25 de maig


Nº sessions 19 i 18

Introducció

Una proposta de cànon musical: 19 grans obres de la música clàssica occidental.

De la mateixa manera que ningú dubta a considerar algunes obres de la literatura occidental (pensem en

La Ilíada, L'Odissea, L'Eneida, La Divina Comèdia, Hamlet, Don Quixot, etc.) com imprescindibles i

indispensables de conèixer per qualsevol ment cultivada i/o curiosa, en aquest curs ens proposem

d'acostar-nos a algunes de les obres de l'anomenada «música clàssica» igual d' imprescindibles i

indispensables de conèixer. Dit d'una altra manera: quines són les obres musicals que un ha de conèixer i

haver escoltat en alguna ocasió?

Programa Contingut:

Partint de la proposta realitzada pel crític literari Harold Bloom a la coneguda obra de El cànon occidental on proposa una història de la literatura occidental a través de vint-i-sis autors, en aquest curs realitzarem un recorregut per la història de la música clàssica occidental a través de dinou obres musicals: des de la Missa de Notre-Dame de Guillaume de Machaut (Ca 1300-1377) fins al Rèquiem de György Ligeti (1923-2006). En aquest recorregut, òbviament, ens aturarem amb obres canòniques que vindrien a constituir-se com una col.lecció exemplar i perdurable de compositors i composicions. Això és: El Messies de G.F.Händel, la Passió segons Sant Mateu de J.S.Bach, la Simfonia Heroica de L.v.Beethoven, la Simfonia "del Nou Món" d'A.Dvorâk, l'Aida de G.Verdi, el Parsifal de R.Wagner, La Consagració de la Primavera d'I.Stravinsky, etc.

En aquest recorregut, més enllà de les «pistes» i referències humanístiques (artístiques, literàries,

filosòfiques, antropològiques, teològiques) per posicionar l'obra musical canònica en el seu context cultural i

històric, ens ajudarem de les audicions musicals. Aquestes, sense cap mena de dubte, han acabat erigint-

se com un dels eixos indispensables en la construcció del cànon musical al segle XXI. Si al segle XIX, el

crític havia construït el cànon en base a les partitures, al segle XX i XXI ho ha fet amb els enregistraments.

Des de la primera guia de la música clàssica enregistrada realitzada per B.H.Haggin (Music on Records,

1938), els enregistraments han estat determinants en la canonització.

El curs és una invitació al descobriment, al desafiament i l'aventura de conèixer unes obres musicals que

com a clàssiques que són tenen la capacitat d'escoltar-nos més elles a nosaltres que no nosaltres a elles. I

és per això que segueixen interpel.lant i sacsejant el més profund de les nostres ànimes.

Professorat

Oriol Pérez i Treviño

Oriol Pérez i Treviño (Manresa, 1972). Musicòleg i assagista. Llicenciat en Filosofia i Lletres (UAB) i doctorand en Història de l'Art (UB) amb una tesi sobre l'Sturm und Drang musical.

FUB+Gran 2019/20 20

ITINERARI: CINÈFILS PER GUST




Nº sessions 19

Introducció

Aquest curs està dissenyat per a totes aquelles persones que, després d’haver cursat una primera

immersió en el cinema, volen aprofundir més sobre qüestions relacionades amb el setè art. El curs indaga

sobre la poètica del cinema a través d’aspectes tècnics i formals, i situa una mirada sobre directors

cabdals del cinema de tots els temps per comprendre quina ha estat la seva visió estètica.


Els continguts estan relacionats amb el cinema i totes les seves expressions. Inclou una sèrie de monografies d’alguns dels directors més representatius de l´evolució del cinema i que ja són clàssics.

• Aprofundir sobre aspectes formals i tècnics del cinema

• Apreciar la poètica cinematogràfica

• Assolir coneixements iconogràfics

• Conèixer la trajectòria i visió estètica de cineastes indispensables de la història del cinema

Professorat Manuel Quinto És Llicenciat en Filosofia i Lletres. Catedràtic jubilat de Francès. Crític de

cinema de La Vanguardia i El Ciervo i habitual col·laborador de Regió 7. Ha publicat diferents novel·les.

Joan Jordi Miralles

És Doctor en Teoria, anàlisi i documentació cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra. Imparteix docència de narrativa de la imatge, tècniques de realització cinematogràfica, guió, llenguatge audiovisual i iconografia a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny IDEP, Tecnocampus Mataró i Elisava. Ha publicat diferents novel·les.

FUB+Gran 2019/20 21

ITINERARI: BIOÈTICA, BIODRET, BIOÈTICA SOCIAL I ÈTICA AMBIENTAL

Període Tercer trimestre

Calendari Del 16 de març al 25 de maig


Nº sessions 18

Introducció

La bioètica és una disciplina que va néixer fa més de quatre dècades per ajudar-nos a reflexionar sobre les

noves qüestions ètiques que planteja tant el desenvolupament i el progrés de la biomedicina com les

qüestions ètiques relacionades amb la vida en general. Són tantes les respostes que la bioètica ha de

donar en el sí de la nostra societat que la ciutadania no pot quedar al marge d’aquest debat. Per tal que la

societat pugui participar en el debat bioètic és bo que tingui coneixements sòlids per a la reflexió.

Programa Continguts: Objectius

• Introducció a la bioètica

• La bioètica

• Drets i deures de la ciutadania en relació

a la salut i l’atenció sanitària

• La confidencialitat de les dades de salut

• El dret a la informació en l’àmbit sanitari

• Investigació amb éssers humans i animals

• El transhumanisme

• Qüestions ètiques i legals a l’inici de la vida

• L’ètica mediambiental

• L’ètica social

• La bioètica i el biodret

• Conèixer què és la bioètica

• Reflexionar sobre les principals qüestions que planteja la bioètica

• Generar pensament crític entorn de les qüestions actuals de la bioètica

• Debatre sobre aspectes controvertits de la bioètica

FUB+Gran 2019/20 22

Professorat Xavier Busquet i Duran

Llicenciat en medicina i cirurgia. Doctor en Salut Pública. Metge del PADES-Granollers (Institut Català de la Salut). Màster en Bioètica per l’IBB. Professor de cures pal·liatives, bioètica i fisiopatologia a la Facultat de ciències de la Salut de Manresa de la UVIC-UCC.

Ester Busquets

Doctora en filosofia, diplomada en infermeria. Professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC. Coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols.

Irene Cambra Badii

Doctora en Psicologia. Investigadora de la UVic-UCC i del Grup d’Investigació Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la UPF. Ha estat docent a la Universidad de Buenos Aires. Ha publicat el llibre Doctor House y la cuestión de la verdad i ha participat en projectes d’investigació i extensió universitària sobre bioètica.

Marcel Cano

Llicenciat en Filosofia i diplomat en Bioètica. Professor d’Ètica a la Facultat de Filosofia i a la Facultat de Matemàtiques de la UB, així com de Bioètica a la UVic-UCC. Coordinador de diferents Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials. És autor de nombrosos articles.

Jordi Cantons

Llicenciat en Biologia en l’especialitat de Genètica. Màster en Biologia Humana per la UAB i en Microbiologia Avançada per la UB. Professor de la Facultat de Ciències Socials de la UViC-UCC i professor col·laborador a la Universitat d’Andorra. És autor de diferents articles científics.

Màrius Morlans

Metge especialista en Nefrologia. Vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya. Cofundador de la Societat Catalana de Bioètica. Professor del Màster Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política de la UB. Autor dels llibres Fer costat al malalt i Para deliberar en los comités de ética.

Sergio Ramos

Doctor en Filosofia i Màster en Ciutadania i Drets Humans per la UB. Professor de bioètica a la UVic-UCC i a la UB. Està especialitzat en bioètica i salut mental, havent format part de diversos grups de treball del Comitè de bioètica de Catalunya. Autor del llibre Bioética: una reflexión necesaria para tomar decisiones cruciales.

Bernabé Robles

Metge. Màster en bioètica. Cap del servei de Neurologia del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. President del Comitè d’Ètica Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Professor de bioètica a la UVic-UCC. Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. Autor de diverses monografies i articles sobre bioètica i neuroètica.

Núria Terribas

Jurista especialista en bioètica i biodret. Directora de la Fundació Victor Grífols i Lucas. Directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols de la UVic-UCC. És membre i assessora legal de diferents comitès d'ètica d'institucions sanitàries, i vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya i membre i secretària del Comitè Nacional de Bioètica d'Andorra. Des de 2018 també és membre del Consell Assessor de Salut de la Generalitat de Catalunya. És autora de nombrosos articles i

capítols de monografies sobre bioètica i dret.

FUB+Gran 2019/20 23

ITINERARI: VIATGE ASTRONÒMIC PER L’UNIVERS I




Nº sessions 18

Introducció

Es tracta d’un curs divulgatiu però exhaustiu sobre l’Univers. Els principals objectius són que els alumnes

acabin tenint una idea clara dels principals tipus d’astres que omplen el firmament; que sàpiguen com són

els aparells amb que s’estudia l’Univers; i que puguin orientar-se i reconèixer les principals constel·lacions

del cel. A més, que puguin gaudir observant els principals astres des de grans telescopis a ull nu.

Programa

Part teòrica: Part pràctica:

• Com és l’Univers? Una primera descripció

• El Sol

• Els planetes terrestres: Mercuri, Venus, la Terra i Mart

• Els planetes gasosos: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú

• Els cossos menors del Sistema Solar: planetes nans, Plutó, asteroides i cometes

• L’exploració espacial i l’home a la Lluna

• Els exoplanetes i la vida a l’Univers

• Com són, com es classifiquen i com s’estudien les estrelles

• El naixement i les primeres etapes de la vida de les estrelles

• La vida i la mort de les estrelles: nanes blanques, supernoves i forats negres

• Les estrelles dobles i les estrelles variables

• Tipus i formes de galàxies, el seu origen i evolució

• L’estructura de l’Univers, els cúmuls i els supercúmuls de galàxies

• L’origen de l’Univers, el Big Bang

• L’Evolució i els grans misteris de l’Univers

• El moviment del cel, reconeixement de les

principals constel·lacions. Programes

informàtics per conèixer el firmament

• Aparells d’observació: planisferis, telescopis

i prismàtics

• Els grans observatoris, els grans telescopis i

les millors imatges obtingudes de l’univers

• Visita a l’observatori de Sabadell i

observació amb telescopi de la Lluna

• Visita a l’observatori de Sabadell i

observació amb telescopi del Sol

Altres:

Hi haurà 2 sortides a l’observatori de Sabadell.

FUB+Gran 2019/20 24

Professorat Albert Morral Quintana

Llicenciat en ciències físiques, especialitat d’astrofísica per la Universitat de

Barcelona.

Director científic de l’Agrupació Astronòmica Sabadell.

Ha publicat diversos articles sobre física i astronomia en diverses revistes i

mensualment a la revista Astrum, editada per l’Agrupació Astronòmica

Sabadell, i diversos llibres editats per l’Agrupació Astronòmica Sabadell.

Montse Ribell Rodríguez

S’ha format dins de la mateixa Agrupació Astronòmica Sabadell.

Ha impartit xerrades d’astronomia a diverses entitats de Catalunya i imparteix

diàriament sessions teòriques i pràctiques a alumnes de diferents nivells i

escoles.

Ha publicat algun article sobre història de l’astronomia a la revista Astrum

que edita l’Agrupació Astronòmica Sabadell.

FUB+Gran 2019/20 25

ITINERARI: SALUT I NUTRICIÓ




Nº sessions 18

Introducció

En els últims anys hi ha hagut un augment de malalties cardiovasculars, diabetis, obesitat, càncer, etc. En

totes elles l’alimentació hi juga un paper important, tant des del punt de vista de la prevenció com la del

tractament d’aquestes patologies. Davant d’aquesta situació i l’augment de consciència per dur una dieta

saludable ha provocat un gran increment de dietes miracle, productes alimentaris i mites que cal analitzar.

D’altra banda tenim la Dieta Mediterrània, la qual des del punt de vista de la salut, tant l'OMS com

la FAO la consideren un model alimentari sostenible i de qualitat, i està declarada Patrimoni Immaterial de

la Humanitat de la Unesco. Les seves virtuts per a la salut humana han estat constatades científicament

pels beneficis dels aliments que la componen.

En aquest curs es presentaran amb arguments científics els beneficis d'aquesta alimentació ancestral,

sana i saludable, que malauradament s’està abandonat. Volem potenciar, difondre i aplicar el coneixement

de la “nostra” alimentació per prescriure dietes per gaudir de salut.

Programa Àmbit Salut Àmbit Nutrició

• Cos-ment

• Salut corporal

• Manipulació de petites càrregues

• Beneficis de l’activitat física

• La relaxació

• Salut i noves tecnologies

• Caminar

• El cos humà (articulacions i musculatura)

• La importància dels diferents nutrients

• Els diferents grups d’aliments

• La dieta equilibrada i la prevenció de patologies

• Conseqüències dels canvis en els hàbits alimentaris

• Dieta Mediterrània com a patró de dieta saludable

• La composició de la Dieta Mediterrània

• Aplicació dels principis de la Dieta Mediterrània a la elaboració de dietes saludables

• Aprenem a interpretar etiquetes d’aliments

• Anar al mercat i triar dins l’oferta alimentària

• Dietes miracle i mites alimentaris

FUB+Gran 2019/20 26

http://ca.wikipedia.org/wiki/Salut

http://ca.wikipedia.org/wiki/OMS

http://ca.wikipedia.org/wiki/FAO

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sostenible

http://ca.wikipedia.org/wiki/Qualitat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Salut

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aliment

Professorat Laura Esquius de la Zarza Doctora en Fisiologia i Nutrició Esportiva per la Universitat de Barcelona.

Llicenciada en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic. Durant els últims anys ha combinat l’activitat acadèmica i científica amb la professional en l’àmbit de la nutrició i la salut. Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Facultat de Ciències de la Salut de la UManresa-Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Jennifer Baeza Fisioterapeuta diplomada a la UManresa. Màster en Activitat Física i Salut a INEFC Barcelona. Entrenadora d’atletisme i atleta. Actualment combina el treball assistencial a la Clínica Universitària de Manresa amb el seu treball com a fisioterapeuta esportiu a la Federació catalana d’atletisme. Responsable de les activitats esportives de la UManresa i professional que desenvolupa gran part dels grups d’activitat física de la Clínica Universitària.

FUB+Gran 2019/20 27

ITINERARI: HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA A TRAVÉS DELS OBJECTES. NANOCIÈNCIA, NANOTECNOLOGIA I REPTES SOCIALS




Nº sessions 18

Introducció

La Història de la nostra espècie està indissolublement lligada a la història del desenvolupament tecnològic, primer, i científic després. En aquest curs ens proposem, doncs, fer una aproximació al coneixement científic mitjançant l’estudi del seva evolució al llarg del temps.

Programa Continguts: Objectius:

• La tecnologia del paleolític, de la destral de pedra a la producció estandarditzada

• La revolució del neolític

• De l’edat del coure a la fi de l’Imperi romà

• El món àrab i el renaixement europeu

Entendre i valorar la complexitat tecnològica i científica del moment present. Copsar algunes de les principals idees científiques que ens donen una comprensió de la realitat. Gaudir del contacte amb els objectes reals que han contribuït a bastir aquestes idees. Fomentar la percepció sensitiva per valorar els materials propis del estudi de la natura.

Professorat Belén Ballesteros

Doctora i Cap de la Divisió de Microscòpia Electrònica a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Doctora en Ciència de Materials i Llicenciada en Química. Durant la seva trajectòria científica ha treballat en diverses universitats europees.

Marc Boada

Experimentador, conferenciant, escriptor. La seva trajectòria professional està lligada a la divulgació científica. Ha participat en la creació de museus i exposicions de ciència. Autor de llibres per a joves i coautor de llibre de l’educació secundària de Tecnologia.

Xavier Obradors

Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona el 1978, Doctor en Ciència de Materials per la Universitat de Grenoble (1983) i en Física per la Universitat de Barcelona (1982). Ha rebut nombrosos premis.

Gerard Tobías Doctor i científic Titular a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Doctor en Ciència de Materials i Llicenciat en Química. Ha treballat en diferents laboratoris internacionals.

FUB+Gran 2019/20 28

ITINERARI: VIATGE ASTRONÒMIC PER L’UNIVERS II




Nº sessions 18

Introducció

L’Univers és el lloc on vivim i està regit per una sèrie de lleis físiques que tot just estem descobrint. Avui en

dia tenim dues grans teories que governen l’Univers però són incompatibles entre elles i ja estan

apareixent noves teories més generals que ho expliquin tot. Aquesta és una de les grans fites de la física

actual, però no és l’única ja que el descobriment d’exoplanetes ha obert una nova disciplina científica:

l’astrobiologia. Hi ha més vida a l’Univers? Aquesta és una altra de les grans preguntes de la humanitat, i

ja hem començat a investigar-ho.

Programa

Part I: Part II:

• La Terra, el nostre planeta: el seu origen i

evolució

• La vida al Sistema Solar: on pot haver-hi

vida fora de la Terra?

• L’exploració del Sistema Solar: sondes,

satèl·lits, robots i rovers

• L’home a l’espai: les estacions espacials, les

bases lunars, l’home a Mart

• Astrobiologia: la vida a l’Univers

• Les estrelles i les explosions estel·lars, les supernoves

• Els forats negres. Tipus, característiques,

els seus secrets

• La teoria de la relativitat especial

• La física quàntica (I): els seus principis

• La física quàntica (II): les seves aplicacions

• Les partícules elementals, els elements més

petits de l’Univers

• Més enllà de la física estàndard :

supercordes, universos paral·lels, més

dimensions

• La nova astronomia: llum, ones gravitatòries,

neutrins i raigs còsmics

• Cosmologia i l’origen de l’Univers: el Big

Bang

• L’evolució de l’Univers fins ara

• Taller del Big Bang: Manualitat sobre

l’evolució de l’Univers

Altres:

Hi haurà visita a l’observatori

FUB+Gran 2019/20 29

Professorat Albert Morral Quintana

Llicenciat en ciències físiques, especialitat d’astrofísica per la Universitat de

Barcelona. Director científic de l’Agrupació Astronòmica Sabadell.

Ha publicat diversos articles sobre física i astronomia en diverses revistes i

mensualment a la revista Astrum, editada per l’Agrupació Astronòmica

Sabadell, i diversos llibres editats per l’Agrupació Astronòmica Sabadell.

Montse Ribell Rodríguez

S’ha format dins de la mateixa Agrupació Astronòmica Sabadell.

Ha impartit xerrades d’astronomia a diverses entitats de Catalunya i imparteix

diàriament sessions teòriques i pràctiques a alumnes de diferents nivells i

escoles. Ha publicat algun article sobre història de l’astronomia a la revista

Astrum que edita l’Agrupació Astronòmica Sabadell.

FUB+Gran 2019/20 30

Nova formació 2019-2020

INICIACIÓ A LA RECERCA CIENTÍFICA

ITINERARI: INICIACIÓ A LA RECERCA CIENTÍFICA

Període D’octubre a maig

Horari Dimarts de 16:00 a 19:00 h

Nº sessions 30

Introducció

El curs planteja fer una investigació de recerca que neixi de l’interès de l’alumnat. A partir del propi tema

acordat pel grup i de les eines donades per la professora, s’anirà assolint l’objecte de recerca.

Què volem saber? Sobre què volem investigar? Es tractarà de fer-se preguntes inicials a partir de la

curiositat en vers un tema, del qual se’n farà objecte de recerca.

D’aquesta forma, i en base a la teoria, s’aniran assolint i consolidant les diferents tècniques d’investigació,

des d’un enfocament totalment pràctic.

La recerca es farà des de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut, entesa aquesta, com un estat

complet de benestar físic, mental i social, influenciada per múltiples determinants, tant d’individuals com

l’edat, el sexe o la genètica, però també altres determinants com els estils de vida, l’entorn on vivim i els

determinants socials.

Caldrà acordar els objectius de recerca, desenvolupar el disseny de la investigació i els passos que caldrà

seguir a partir de les eines que la docent aportarà. Es preveu presentar el projecte a la comunitat

universitària.

Aquest curs podrà tenir continuïtat l’any vinent.

Programa

Contingut Objectius

• Bases teòriques sobre el tema a investigar

• Mètodes d’investigació

• Fem un projecte d’investigació

• La comunicació científica

• Aprendre a fer Recerca

• Aprendre a fer el disseny d’una recerca amb tots els passos necessaris

• Conèixer les eines i estratègies que permeten fer recerca científica en general i des de l’àmbit de la salut en particular

• Saber plantejar-se preguntes de recerca en ciències de la vida

FUB+Gran 2019/20 32

Professorat

Dra. Teresa Arechavala Roé Doctora en Biomedicina per la UPF. Llicenciada en Biologia per la UAB. Postgrau en Fundamentos de diseño y estadística per la UAB. Màster en Salut Pública per la UPF. Professora col·laboradora de l’assignatura de salut pública. Tècnica de salut a l’oficina tècnica del Vallès Occidental, Regió Metropolitana Nord. Servei Català de la Salut (CatSalut).

FUB+Gran 2019/20 33

ITINERARIS PROGRAMA FUB+GRAN - UManresa · ITINERARI: EL MÓN D’EGIPTE.CIVILITZACIÓ, PIRÀMIDES,...

Documents

Transcript of ITINERARIS PROGRAMA FUB+GRAN - UManresa · ITINERARI: EL MÓN D’EGIPTE.CIVILITZACIÓ, PIRÀMIDES,...