otmN2 204 - 20 NOVEMBRE 1.987

70G,ü,

j

")

Pul H Q ó>

<^ ^

• M

Sant Joan 2 - 426

Revista SANT JOANNO 204 - 20 de novembre de 1.987Edita: Centre Cultural de Sant JoanPresident: Carles Costa SalemAdreça: C/. José Antonio, 13Imprimeix: Apòstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

DIRECCIÓ: Col·lectiu "Quatre Vents"

COL·LABORADORS:Miquel Florit HuguetCarles Costa SalomJoan Jaume NigorraJoan Matas GayaAntònia Costa BauçàMaria Company NicolauFranciscà Barceló C.Toni Bauçà Matas .Mateu Barceló MatasToni Vidal LlanerasSebastián MayolJ. Pino

NOTA;Els articles publicats en aquesta revistaSANT JOAN, expresen únicament l'opiniódels propis autors.

-/Nunca h* visto un pescado tut hambriento/

»VXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX-.XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXVtvXXXV

-/S/ uno dt vosotros cometí una fitti. If mando al otro rínconl

S U M A R I

Ajuntament

Noticies vàriesCa'N CompanyRenovació Consell ParroquialFalleció Mn. B. BauzaHospital Comarcal a ManacorClub d'EsplaiColesterol y grasa en la sangreComentario al Poryecto de laNueva Ley de SucesionesLlibres

XI

SANT JOAN

Oló

1

2

3

4

5

6

7

8

9

IO

II

12

13

M

15

16

11

18

1»

20

21

22

23

24

25

n27

28

29

30

31

PRfCIPI.TACION

mm

6-'.-f - / V

UiS

*>•&

MtltOROSOBSERVADOS

m

4

•

•

t

«

9

r.

e

"R

t

•

VIENTODOMI.

A £

S W

SW

5 Vtr

Precipitación total del mes

Nombre de la Estación

Provincià A -}

Ai/ 1 p jj p t^Mes

U£"J J| Ç>i? tObservador

'V\FfTtB RnïCEL!

Suma

ÖGÖ

Suma

0'4I

.r, I- (Número

Año

Jci 8 7

MflrFK,

fì7ì 4NUMERO D

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cubrió s

E DÍAS DE:

•

*AR

.0.

! ,

uelog^

OÍAS PRE< 0.1 (

> 0.1> 1,0> 10,0

> 3QO

CIPITACION

PRECIPITACIÓN / i r / iMAXIMA EN UN DIA | VI ï H>m. dlO J¿_

Suma Viento dominante

j-tt-ì Ci In lili El il Ut it~> p 1 , dl U-¡« at, llum

l¿li_nim ( SVfr 5W

3 - 427 Ajuntament NotíciesMUNICIPALIAS

Dos nous projectes culturalsL'Ajuntamentvãacordar al

programe de inversions cultural88, promogut pel Govern Centrala través del Consell Insularde Mallorca, presentant dos ambi-ciosos projectes.

El primer es obre de l'Arqui-tecte Joaquín Ozonas amb un pressupost de quatre milions setsentesmil pessetes, contempla 1'adapta-ció del porxo de la Casa de lavila amb una sala per acondicionarl'Arxiu Històric Municipal aixícom també un Museu d'objectesque foren utilitzats pels nostresavanpassats i que poden éssermotiu d'astudi per part delsescolars.

L'altre es obra de l'ArquitecteLlorenç Gili i contempla la millo-ra de instalacions i equipamentadecuat de l'ample salo del Casalde Cultura. El pressupost esde tres milions de pessetes.

Casa de la vilaPareix que l'ajuda sol·licitada

a la Conselleria Adjunta a laPresidència de la C.A. per poderarreglar l'entrada de la Casade la vila, està per bon carnii que prest l'Ajuntament podràenvestir amb aquesta obra queja fa uns quatre anys fou sol·li-citada a la ja extingida Conselle-ria d1Interior.

Residència 3a EdadTots els rumors pareixen confiï:

mar que la cosa està feta. Estracta de la venda del solardel carrer Sur, a on estavaprevist edificar la residènciaper la 3^ Edad i la compra d'unaltre solar situat entre la plaçade la Constitució i el carrerRamon Llull.

Esperam que abans de finald'any comencin les obres pertal d'aprofitar els 5,562.484pessetes per la 1 ã fase de lanova construcció.

A.P. RENOVÓ A LA JUNTA DIRECTIVA

En la sede local del partidode Hernández Mancha, tuvo lugarel pasado fin de semana una asam-blea donde la totalidad de losafiliados se reunió para procedera la elección del nuevo Presidentelocai del partido y a la designa-ción de los compromisarios queacudirán al Congreso Regionalde A.P. de Baleares.

No fue necesaria la votaciónal proclamar los asistentes porunanimidad como Presidente aGabriel Mora que ya desempeñabael cargo desde hace aproximadamen-te unos tres años quien agradecióa los afiliados el apoyo demostra-do a su persona y confirmó ensus cargos a los miembros dela anterior Junta Directiva quequedó constituida de la siguienteforma:Presidente: Gabriel Mora "Belos"Vicepresidente: Juan Matas "Peramates"Secretario: Andrés Rebassa "París"Tesorero: Miguel Torrens "de María"Vocales: Arnaldo Gaya "de Son Perdut"

Guillermo Mas "Pages"Antonio Bauza "Escola"

Cono compromisarios del partido queacudirán al próximo congreso fueronelegidos Gabriel Mora, Juan Matas, Gui-llermo Mas y Andrés Rebassa como suplen-tes Antonio Bauza y Miguel Torrens.

El P. Company novament a HonduresDesprés d uns mesos de descans

entre noltros, el Pare Joan Companyde la Congregació del Pares Paüls,ha tornat a emprendre el viatjea terres de missions.

El P. Company visitarà lacasa de la Congregació a SanPedró Sula i llavors amb un camíple de dificultats arribarà ala Mosquitia, un lloc a on -tansols s'hi pot arribar a travésd'un riu, unes terres a on lespobladors aprecien molt al nostreP. Company ja que els ha dedicatgairabe tota la seva vida demissioner.

NoticiesLa 3a Edad reanuda les activitats

La nostra associació de la3a Edad que darrerament no haviaestad gaire activa, tengué al'horabaixa del diumenge dia15 reunió i xocolatada.

Parlaren el President exposantels motius de la manca d'activi-tats, després ho va fer el Vice-Président i el Tresorer que parlàde la bona salud econòmica. Esva .anunciar també que el properdiumenge hi haurà visita al TeatrePrincipal de Palma per presenciarla representació de l'obra "DonJuan Tenorio" i llavors, en eldesembre es celebrerà una excursió

El tema de més interès foul'informació que el batle donàreferent a ïa nova ubicació delprojectata Centre de 3- Edad,que al parèixer serà construita un solar que dona a la plaçade la Constitució i carrer deRamon Llull. Es feren diferentspreguntes referents al Centre;les obres hauran d'ésser adjudica-des abans de que acabi l'any i lamajoria dels assistents es mostra-ren contents pel canvi de lloc.

SiquiesAmb les darreres plujes s'ha

pogut comprovar com els desaigüesde la carretera de Vilafrancahan funcionat després de que es vaprocedir al dessembossament delpont des Pou Nou i també 'lessiquies que foren netetjadesaquest estiu han deixat correl'aigua de les plogudes.

ProcessionariaEl diumenge dia 15 al matí

una avioneta de Secona va fumigarels pinars de Son Juny amb preven-ció de la processionaria.

Carni de Son RoigDies passats es va asfaltar

el tros de campi de Son Roig,des de la carretera de Sineufins a Sa Bastida.

Nova botiguaSi a principis de mes es donava

de baixa un establiment públicde la vila, Can Company, setmanesabans s'en havia obert un denou, es trata d'una botigue dedi-

4 - 428

cada a la venda de llanes queha posat na Bàrbara Matas Boveral carrer del Sol.

Camp d'En FiolEls carrers del Camp estan

abandonats del tot, si be esver que varen ésser netetjatsde. les herbes, segueixen plensde clots i uns bons bassiotsquan plou.

AiguaBon resultat va donar la prova

que es va fer del suministred'aigua al col.legi i al campde futbol. Solament falta ques'instalin els comptadors i esposi en marxa aquesta millorade canalització d'aigua potableal carrer Mirador.

LlumUna subvenció del C.I.M. de

més de dos milions de pessetesserviran per posar torres metàli-ques i focus nous per il·luminarel camp de futbol de Son Juny.

JMùsica i ball

Un anys mes el grup de balls"Aires de Pagesia" de Sant Joan,començà el passat dia 20 de setem-bre els cursos de musica (guiterra,llaud i bandurria) i de ball.Com cada anys les classes sonels dissabtes horabaixa.

Casa de CulturaEs necessari la creació d'una

Junta o Patronat Municipal deCultura i Esports on estiguinrepresentades totes les entitatsque dediquen les seves activitasdins aquests camps, per coordinarajudes, activitats i col·laborarentre si en els diferents actesa celebrar.

b - 429 NotíciesLA PENYA MOTORISTA

EN EL SEU 31 ANIVERSARI

La Penya Motorista de SantJoan prepara pel dia 29 de novem-bre la seva diada del 31 Aniversa-ri amb els actes que ja son habi-tuals.

A les 12 hi haurà la missaque cada any celebra el MoltII.listre Bruno Morey i llavorsels socis s'enrevoltaran unavegada mes a la taulada de matan-ces.

Així la Penya, que sempreha cuidat les nostres costumsi tradicions, celebra cada anydes de l'any 1959 la seva diadad'aniversari i germanor amb undinar de matances que ja s'hafet tradicional.

JubilacióDon Rafel Bauza Bauza "de

s'Estany" s'ha jubilat, per havercumplit l'edad reglamentàriacom a Secretari de l'Ajuntament deLlucmajor el passat dia 3 denovembre.

Esperam poder seguir comptantamb la seva amistat, ajuda iassessoria molts d'anys.

OposicionsEn Jaume Bonet Company (1965)

Tècnic Especialista en Hortofru-ticultura per l'Institut TècnicAgrícola de Cataroja (València)ha superat les proves per cubriruna plaça de monitor agrícolaconvocades el 30 juliol per laiConselleria d'Agricultura delGovern Balear.

Els exercicis consistirenen unes proves de dret administra-tiu i uns exercicis pràcticsde caràcter agrícola i forenrealitzats pels 4 aspirants elpassat dia 1 d'octubre.

Desitjam a En Jaume èxit enaquesta nova feina de professorde tecnologia i ^pràctiques al'Escola de Formació ProfessionalI Agrària.

TeatreL'associació de 3a Edad de

Sant Joan assistirà a una representaciò de "Don Juan Tenorio" deZorrilla que des del dia 30 d'oc-tubre i fins el 22 de novembre,es representa al Teatre Principalde Ciutat.

Aquest drama romantic eratradicional a tots els teatresd'Espanya per la festa de Totsels Sants. Pel montâtj e d'aquestaobra, el Principal compta ambl'actuació de Manuel Gallardo,Enrique Ciurana, Gemma Martín,Maruja Alfaro, Pep Caminals,Joan M. Melis, etz. baix la direc-ció de Serafín Guiscafre.

Banca MarchCoincidint amb una campanya

que es fa a traves dels mitjansde comunicació, la Banca Marchconcretament a Sant Joan, començauna nova singladura, amb el pasa la situació de prejubilacióde l'amo En Joan de Maià.

Jaume Fco. Ribot Ramis, naturalde Manacor, de 29 anys d'edates el nou Delegat de Banca March.

Jaume Ribot entrà a BancaMarch als 15 anys com a "botones",anant pujant a llocs de més res-ponsabilitat. La darrera feinaabans de venir a Sant Joan, vaésser la d'Interventor a PortoCristo durant un any i mig.

EsteticienMagdalena Gaya Vidal, filla

de D. Francesc ex-administradorde Correus, ha acabat el Cursd'Esteticien titol que ha obtingutamb la nota-d'excel.lent.

Aband d'establir-se, segueixamb els estudis de COU.

De per la vila 6 - 430

Pegaso "Trôner"Sebastià Antich i Manuel Fernári

dez, coneguts popularment comEn Tia Baró i En Manolo, forennotícia a diferents mitjans decomunicació (U.H. 18 octubre i Ba-leares 24) per ésser els primerscompradors d'un camió Pegaso Trônerun camioque ha estat elegit el"Camion del año", un vertadergigant de la carretera i queduu incorporades totes les nove-tats inimaginables a un camióde gran tonelatge.

El Trôner es el darrer èxitde la marca Pegaso. Es el comença-ment d'una nova era de l'empresa.

El motor te una potència de360 C.V. i transporta 38/40 tones.

gafe Ca'N CompanyEra a principis de l'any 1949,

quan En Guillem Company i laseva esposa Maria, casats defresc, obrien el cafè-bar Ca'NCompany, en el numero 24 delcarrer de Palma.

Aquest cafè ha .estat tencatdefinitivament el passat diaprimer de novembre, per jubilacióde l'amo En Guillem.

En Guillem i Na Maria enspodrien contar. cents i centsd'anècdotes, fets i petites histò-ries pucceïdes dens Ca'N Company.

Mes que la decoració, en elscafès de poble -sobretot en tempspassats- el que influía a donar--li caràcter, un ambient peculiari entrenyable, quasi familiar,era una "atmosfera" mala de defi-nir^, però que tots hem viscuti és el que feia sentir-mos béa un determinat lloc. A formaraquest ambient determinat, influ-eix el tarannà dels cafeters-l'amo i la madona del cafè-

i també d'una manera molt podero-sa el caràcter i comportamentdels clients.

Ca'N Company, es pot dir queva tenir en determinades èpoques-encara que no d'una manera exclu-ssiva- una sèrie de clients singu-lars, persones que tots recordamper lo populars que varen ésser,per la seva bohèmia, i que forenprotagonistes d'anècdotes espontà-nies o preparades sense cap menade mala intenció, però en totl'enginy, bonhumor i pardaleriadels altres clients habituals.

Entre aquests clients singulars-pot ésser que en deixi més d'uncal destacar el sen Miquel Garro-ver, el Paioler i En Tomeu CapBlanc.

D'En Garrover o Font i Aragón,com a ell li agradava que lidiguessin, es podrien escriureplanes i més planes, contantfets divertits que li secceïrendins Ca'N Company. El de la sena-lieta que es pegà foc, el deles píndoles contra l'impotència,etz. etz.

Del Paioler, gran afeccionatal joc del billar, la trescenden-tal jugada amb el farrer Llull,a una final de torneig històrica,també hem podríem contar moltesmés.

En Tomeu Cap Blanc és un altred'aquests personatges singularsque foren protagonistes més d'unavegada d'anècdotes divertidesviscudes -dins Ca'N Company. D'uncel.lebre campionat o torenigde "parxís" del qual En Tomeu,juntament amb un altre, resultàcampió, celebrant l'avinentesaamb musica i tot, i en cohetsque el farrer Jeroni dugué espontaniament. D'aquests campiona'tquedà constància gràfica, fotogra-fia amb una glosa feta per mestrePep Ferriol, que durant moltsd'anys^ va estar penjada dinsel cafè.

Ca'N Company no solament vaésser un lloc per a anar a prendreun cafè i beure una copa, llocde reunió i tertúlia, on succeirenfets^ divertits com els apuntats,també cal destacar que des de

7 - 431 • .

l'any 1969 ha funcionat en aquestcafè l'Estació Meteorològic numero2 fins a 1'actualidad.

Es pot dir que la preocupaciópels temps ha estat una de lesconstants entre el pagesos -detot temps. Per això, abans dequè la TVE donas els partes meteo-rològics, les dades aportadesper 1 ' amo de Ca ' N Company sobreles pluges, eren molt comentadesdins el cafe i eren completadesamb Íes prediccions del tempsfetes per En Mateu Calderer ila merlerà de mestre Miquel Putxer.

Amb el tancament del cafède Ca'N Company, se tanca unapàgina d'aquesta petita històriade Sant Joan.

Miquel Florit Huguet

L'Església

RENOVACIÓ DEL CONSELL PARROQUIAL

Els Consells Parroquials son

Els Consells Parroquials sonunes agrupacions de l'Esglésiai de les parròquies que van adqui-rint, de cada vegada mes, unaimportància vital per el bondesenvolupament de la seva organit.zació, ja que de cada dia sonmenys els capellans i per tants'imposa una presència més activadels seglars dins les tasquesde l'Església.

Per això, que es vagin creantaquests Consells i es vagin^ reno-vant periòdicament perquè elscristians vagin adquirint. unrodatj e que pugui permetre unacontinuïtat dins els organismesde l'Església.

En una carta que la Parròquiadistribueix al poble es posade manifest l'importància dela renovació del Consell Parroqui-al, que tendra lloc dintre delmés de desembre.

Entre les coses que es diuenen aquests comunicat en treimaquests troços:

-Era el mes de Desembre de1.979 quan es realitzaren a SantJoan les primeres votacions perelegir un Consell Parroquial.Des de llavors s'hanrepetitles eleccions. Fins ara han formatpart del Consell 26 personesdiferents de totes les edatsi professions.

-Fins dia 30 de NOVEMBRE^ vosagrairem que doneu a la Parròquiael vostre nom per formar partde la llista d'on seran elegidesles persones que formaran partdel CONSELL PARROQUIAL DE PASTORALque s ' ha de renovar a Sant Joanel mes de desembre. Tant de boque siguin moltes les personesque s'animin a presentar-se volun-tàriament, solament hi ha duescondicions: ésser cristians iestar confirmats.

-Formen el CONSELL PARROQUIALun grup de cristians representa-tius d'aquesta comunitat parro-quial, no per suplir la responsa-bilitat de cada cristià, no. comajudants o consellers del capellà,sinó com coordinadora i animadorade totes les activitats parroquialscercant la manera de promourela vida cristiana autentica.

-Els dies 6-7-8 de desembrea la Parròquia hi haurà unesllistes de candidats que voluntà-riament s'han presentat o hanestat presentats per altres perso-nes.

-Cada persona cristiana deSant Joan podrà votar una solavegada i un màxim de SET persones.

-Formaran el Consell Parroquialel Rector de la Parròquia - deSant Joan, les set persones elegi-des per majoria de vots, unarepresentant de la comunitatreligiosa . de la Caritat i unrepresentant de totes les entitatsvinculades a la Parròquia.

Varis 8 - 432

FALLECIO MN. BARTOMEU BAUZA

El pasado dia 1 de noviembre,falleció en Sant Joan, a sus86 años de edad y 63 de sacerdocioMn. Bartomeu Bauza Oliver, quepor espacio de 52 años ha venidodesarrollando su labor espiritualen nuestra Parroquia.

El que durante tantos añosha estado al servicio de lossanjuanenses, había nacido ennuestra villa el 7.8.1901 y despuésde realizar sus estudios eclesiás-ticos fue ordenado sacerdoteel 14.6.1924 cantando su PrimeraMisa el dia de San Juan el 24.6.24.Su primer destino fue la vicaríade San Lorenzo (julio 1924 ajulio 1932) luego la de Capdellá(julio 1932 a julio 1935). El1.7 de 1935 tiene su primer cargoen nuestra Parroquia al ser nombra_do Vicario-Coadjutor, sustituyendoal Rdo. D. Antonio Ferriol ysiendo Ecónomo D. Francisco Mas.Luego el 4.10.1950, al realizarla visita pastoral del Dr. Hervás,dado el estado delicado del Sr.Mas, le nombra Vicario Encargadode la Parroquia para, despuésdel fallecimiento de éste el15.7.1953, ser nombrado Ecónomode San Juan cargo que desempeñóhasta que a sus setenta añossolicito su jubilación y asiel 31.10.1971 era sustituidopor el actual Ecónomo GabrielFerriol. No obstante su jubilación,ha seguido desarrollando su voca-ción sacerdotal en nuestra villaa la que ha servido en tres etapas:15^ años como Vicario, 21 comoEcónomo y 16 como jubilado.

Durante todos estos años hademostrado su ferviente . amora la Virgen de Consolación yasí una vez designado Ecónomo,fijó su mirada en el Santuarioy no solo restauró el Oratoriosino todos los alrededores, comen-zando^ por el camino subida, dondecolocó los misterios del Rosario,hasta la edificación de una resi-dencia para una congregaciónreligiosa.

También ha sido un colaboradoreficaz en la realización delartesonado del templo parroquial,

ornamentación que vio terminadaen sus años de jubilación.

En la parte espiritual hasido un asesor y amigo de todoslos sanjuanenses, pues cuidóde los jóvenes e impulsó lascongregaciones y la acción católi-ca, tanto en aspirantes comojóvenes y hombres. Durante todosestos años supo dar siempre elconsejo adecuado e inculco atodos .el amor a la Virgen deConsolación y para ello distribuyóa todos los sanjuanenses unaestampa de la Virgen para quepresidiera sus hogares.

En la "festa del Quart Diumenge"de 1985, la parroquia y el pueblole rindieron un homenaje porsus desvelos por el Santuarioy una placa perpetua esta diadade adhesión.

Ante tantos años de dedicación,el pueblo supo testimoniarlesu afecto y estima pues por lacapilla mortuoria desfilaronnumerosos amigos y sacerdotesy en las exequias y funeral queofició el Obispo Dr. Úbeda, acom-pañado de numerosos sacerdotes,el templo parroquial se vio llenode fieles que quisieron sumarsea esté ultimo adiós al amigoy padre espiritual que fue Mn.Bartomeu Bauza.

Descanse en paz, quien durante63 años fue de manera eficazministro del Señor.

Juan Jaume

9 - 433

«HOSPITAL COMARCAL A MANACOR»MANIFEST DE LA PLATAFORMA COMARCAL

PRO HOSPITAL A MÄNAOOR

La Plataforma Comarcal ProHospital a Manacor és una inicia-tiva de ciutadans de la Comarcade Llevant, ancapçalats pelsseus mitjans de comunicació,ecaminada a integrar totes lesforces politiques, institucionsi entitats ciutadanes per tald'aconseguir un objectiu priorita-ri per a tots els ciutadans:l'Hospital Comarcal a Manacor.

Aquesta Plataforma no preténsubstituir ni a la Comisió deSeguiment ni a cap altra iniciati-va. Simplement, creu esgotadestotes les vies "oficials" i creuarribada l'hora de què el ciutadàsurti del letarg i, aunant totsels esforços faci sentir la sevaveu respecte d'un tema que l'afes-ta tan directament.

La Plataforma Comarcal pro-Hos-pital a Manacor te un sol objectiufinal: l'Hospital Comarcal aManacor, partint de la forçaque reporta l'unió entre tots,partint d'una tasca completamentapolítica, apartidista i entussias^ta.

Aquesta Plataforma no té altresmitjans que el seu esforç o l'ajudque ens puguin oferir els ajunta-ments de la Comarca, encara quesi fos precís, esta disposadaa cercar els mitjans, de tottipus, que manquin per a durendavant les accions que creguioportunes i que s'anunciaranoportunament.

La Plataforma vol convidara tots els ciutadant, les associa-cions culturals, recreatives,esportives, polítiques, sindicats,partits polítics, patronals,entitats de tot tipus sense excep-ció, a què es sumin a aquestesforç , entenguent que la nostraforça està en el treball, l'uniói 3,a convicció què podem conseguirel nostre objectiu: l'HospitalComarcal a Manacor. Que no manquiningú a les nostres convidades.

El futur de la sanitat dels nos-tres pobles i de la pervivènciadels mateixos pobles pot estaren joc. Prou d'actituts individua-listes i insolidàries. O ensmovem ara i demostram que aquestspobles nostres encara existeixeno els podem extendre el certificatde defunció.

MANIFESTACIÓPRU-HUSPITAL DE MANACOR

El passat 29 d'octubre vatenir lloc l'anunciada manifesta-ció promoguda per la "PlataformaPro-Hospital de Manacor" queva ésser recolsada amb unanimitatper tota la Comarca.

El desenvolupament va éssertal com estav previst: damuntles deu del mati va partir lacaravana d'autocars i de vehiclesparticulars de tots els poblesde la comarca -Ariany, Petra,Sant Joan, Montuiri, Porreres,Santanyí, Felanitx, Sant Llorenç,Son Servera, Artà, Capdeperai Manacor, juntament amb elspobles de les zones costeresd'aquests municipis-.

La caravana estava formadaper uns 60 autocars i uns 1400cotxes que ocupaven uns 11 ò12 Km. de carretera.

Al cap davant de la comitivahi havia un grup ciclista, laqual cosa va fer que el recorregutduras prop de dues hores i mitja.

L'arribada a Ciutat va causarembotellades sobre tot davantel moll vell, a on estava previst

Esports 1 0 - 4 3 4

l'aparcament. La circulació vaésser tallada pels manifestants,que sols donaven pas als cotxesque anaven a la manifestacióperquè anassin a l'aparcament.Això va ésser motiu de què elsconductors que no tenien resque veure amb la manifestació,"amb el seu nervíosisme creassinalgún conflicte.

Damunt les dues de l'horabaixavàrem acabar d'aparcar els darrerscotxes. Per avís dels serveisd'ordre de la pròpia manifestacióse va precedir a la marxa pacíficaque, en tot moment, se va caracte-ritzar per l'ordre dels partici-pants. Al cap davant del recorre-gut a peu hi havia tots els batiesi autoritats de la comarca, seguitsper tota la multitud que ompliatota la calçada. El recorregutva començar al Parc de la Mari va durar fins a la Delegaciódel Govern. Quan varen arribara la Delegació, la multitut demanifestants va ocupar els entornsi arribava fins el Passeig delBorn.

Els baties i regidors varenpujar al despatx del Delegatdel Govern per a entregar-liun escrit, el qual abans haviaestat llegit pel batle de Manacor,a on es demanava que el pròximhospital, que s'hagués de construira Mallorca, fos a Manacor.

Els crits de la multitut quedeien: "Volem un hospital" feiende banda sonora a la lecturadel manifest.

El senyor Delegat, una vegadasentida la petició va dir quel'enviaria al -senyor Ministrede Sanitat.

Desprès va pujar al balcó,i la seva presència va ésseraplaudida ^ per la multitut. Acontinuació el Delegat, els batiesi els regidors varen devallari el 1er batle de la Comarcava dir als manifestants que hihavia molt bones esperances.Aixi els manifestants se varenanar dispersant per tornar alsseus pobles amb l'esperança d'acónseguir que la decisió segui favo-rable per a la Comarca.

CLUB D'ESPLAI

Ha nacido una nueva asociación:"Club d'Esplai Sant Joan"

Gracias a la voluntad y buenaintención de un grupo de personasha sido posible la creación deeste grupo, cuyos estatutos estána punto de ser aprobados. Y quetiene como misión principal compietar al máximo el teimpo de ocioy esparcimiento.

Esta voluntad e interés seha manifestado en la creaciónde un equipo de fútbol benjamínparticipante en el torneo delC.I.M. en colaboración con laF.B.F.T. cuya presentación tuvolugar el pasado tres de octubreen los terrenos de San Fernandoy cuya plantilla es la siguiente:Sebastián Mayol, José MiguelJaume, Jime Guillermo Mas, GabrielMas, Gabriel Nigorra, MarcosVidal, Miguel Gaya, Antonio Reba-sa, Arnaldo Matas, Roberto García,Juan Jorge Mesquida, AntonioFont, José Florit, GuillermoBauza, Guillermo Company y MiguelÁngel Bauza.

Este equipo ha sido posiblegracias a la buena voluntad delos padres, gracias al C.D. SanJuan que le ha dado toda clasede facilidades, gracias a SaNostra que ha regalado al Clubd'Esplai dieciocho uniformescompletos, gracias al C.I.M.y a la directiva del Club d'Esplai.

11 - 435 Col·laboracióNacemos con voluntad decisiva

de realizar el máximo de activida-des, seguramente haremos, mejordicho, asumiremos la tarea delos juegos escolares, intentaremosrealizar una obra teatral, todoello desinteresadamente y parael desarrollo de la cultura yel deporte en nuestra localidad.Todo ello necesariamente suponeunos gastos que intentaremosafrontar por diversas vias yapidiendo subvenciones a los órga-nos municipales y autonómicoscompetentes, ya con aportacionesvoluntarias de las personas.Pondremos en marcha una campañade socios que se verán, graciasal pago de una cuota casi simbóli-ca, beneficiados en las activida-des que el Club realice y quetendrán plena libertad para comu-nicar las deficiencias que obser-ven y para presentarse como candi-datos a algún cargo en la Directi-va.

Todo ello, repito, lo hacemosdesinteresadamente para el biende Sant Joan. Gracias!

CLUB D'ESPLAI SANT JOAN

s r 14 N« »f e t** Ar*..Tercera Regional -Grupo BIlOSETENSIMIüGnt «... ' **CAN PICAfORT-SON SERVE!ILORET-HÑISALEM...

' SPORTING-ARIANYSANTANYI-SAN JUAN-ES«) LAR-SANTA MA RA-LLU»I-=DESCANSO

LBtmUUMÎ.LLOSETENSEX BUGER4. SON SERVERA5. ESCOLARi. SANTANYÍ7. LLORETí. C AN P 1C AFORT».SANJUAN

10.ARIANY11. SANTA MARIA11SPORTING

IA

»ttt7t77SSf7

t»

75í433

31tï1

t1t121

12311

112313

345tt

1»3*171Ín13

1413t47

3 14U Ui U»7

- »

1«1»17U3»

MMMA4

1i41

•t

1•Í•S-s-4

COLESTEROL Y GRASA EN LA SANGRE

¿Que misterio encierra estemundo raro del colesterol quetodos los días lo oímos en lacalle, la T.V. no para de darnosla lata y para más fastidiarloel médico nos advierte que espeligroso?

Pues sí agí está ese mundillocon sus peligros, hay que tenerloen cuenta y no alarmarse anteun hallazgo alto de colesterol.Se trata de un tipo de grasaexistente normalmente en la sangreen cifras que no deben sobrepasarlos 250 mgr./di. Lo que padeceel paciente con este tipo deafección es una falta de alimenta-ción y no siempre un exceso degrasas en la alimentación, aunquehay una relación, pues normalmentehay menos casos de colesterolen tiempos de hambre. Así pues,se habla de hipercolesterolemíao que "tengo colesterol" cuandolas cifras halladas son más altasde lo normal. Este estado condicióna un mayor peligro de sufririnfarto de corazón o tensiónarterial más elevada y esto,junto con otros procesos queiremos nombrando, es hoy díauna . verdadera plaga que llevaa muchos a la muerte, pero noos asustéis. Lo que ocurre enmuchos casos es que el colesterolforma unas pequeñas placas contendencia a depositarse dentrode las propias venas del corazóny dificultan el riego sanguíneopudiendo abocar a la larga enel infarto. Podemos aprovecharla oportunidad para anunciarque un infarto no es otra cosaque una vena del corazón obstruidapor un coágulo o una placa decolesterol, hay un segmento decorazón que se queda sin sangrey muere como lo hace la ramade un árbol cuando se corta oes arrancada por el viento; encambio, la angina de pecho esuna falta de sangre en el corazón,le llega sangre, pero menos dela necesaria, como estas plantasel final de'l surco que no siempreles llega'agua suficiente y crecenmenos.

Junto al colesterol hay otrostipos de grasas que pueden hacertanto o más daño que el colesterolen sí, pero no termina aquí el asunto. Hace unos años los americanosbajaron las compras de pescadoazul y aceite de oliva alegandoque tenía mucho colesterol yno les parecia justo comprarproductos caros que encima dañabanal pueblo Yanqui (pobres americani^tos, comprar caro su propio venenode " muerte). Los españoles queteníamos el aceite de oliva yel pescado azul "venal que bota"quisieron defenderse y analizaronla mercancía y se dieron cuentaque efectivamente estos alimentosmencionados tenían un alto conte-nido de colesterol, pero muydiferente del Malo-colesterol,este se catalogaba de Bueno-coles-terol que en sus análisis loverán como HDLcolesterol quetiene el noble trabajo de protejerel organismo frente al malo quese llama LDLcolesterol. Los ameri-canos se tragaron el tema porqueasí es y de nuevo vendemos sardi-nas y el buen aceite. Por lotanto, el pescado azul y esteaceite que tenía tan mala famahace unos años resultó ser elsalvador de la película, el buenoque rescata la princesa de lasgarras del malvado asesino. Laverdad sea dicha, causa impactorecomendar lo que antes se prohi-bia, yo no tengo la culpa, hemosobservado que aumentando la canti-dad de pescado azul en la dietade gente que no tomaba nada deesto el Bueno-colesterol aumento.

Hay otro tipo de asesino queanda suelto por- ahi y le llamancolesterol para entenderse yél se lo calla y asi pasa confusopor las comisarías de los médicos,se trata de los triglicèridos.Estos repugnantes elementos vana veces codo a codo con el coles-terol y juntos ayudan a teneralta la tensión y ponen en peligrola vida del corazón. f>ero quequede claro que hay hasta seistipos de "grasas en sangre" aveces es sólo el colesterol,otras sólo triglicèridos y muchasveces combinaciones de ambos;

12 - 436

incluso hay casos que se hacenacompañar por el asesino a sueldoque es el ácido úrico y otrasveces se asocia a la diabetes,o a ésta y al ácido úrico; comopueden comprobar, las combinacio-nes son bastante numerosas.

"ido que punyetes hem de fer?Si. es butifarrons son molt bonsy mos donen colesterol? Si nomenjam els carnissers duran elslloms prims, sa Festa des Butifar-rò anirà a manco (manco mal quel'hem passada) i en Parot s'empre-nyaria" .

La virtud está siempre entredos extremos y un "botifarronet"no nos conducirá al infarto.El primer lugar tener en cuentaque no tiene colesterol el queen su dieta incluye embutidos,sino que tiene colesterol elque tiene la desgracia de tenerlo,el que su cuerpo no lo eliminaen cantidades suficientes, esun caso parecido a lo que decíamosde la diabetes, en este caso;el organismo retiene las grasasaunque repito que los vegetarianosno suelen tener cifras altasde colesterol, las poblacionesque pasan hambre tambpoco tieneneste problema y lo mismo ocurrecon la gota. Una dieta pobreen carnes y grasas no provocacolesterol, pero hay personasque hacen un gran consumo deestos productos y están sanos.El por qué de esto solo la natura-leza lo sabe. De ello se desprendeque se debe hacer en primer lugarun control de la tensión arterialy de los niveles de grasas ensangre aprovechando una analíticade sangre, no significa que tengaque formarse cola para determinarel colesterol; casi siempre sedescubre por unos análisis reali-zados por cualquier problema.El que no tiene aumento de grasasen sangre no tiene por qué. privar-se de nada aunque siempre recomen-damos ' que no se abuse de carnesy embutidos, repetimos que laverdad está entre dos extremos.El que tiene la poca suerte detener estas cifras altas, debehacer una dieta pobre en embutidosy demás grasas, el pescado azul

13 - 437

se puede consumir en estos casos;por supuesto, hay que seguirvigilando las cifras ya que,si no bajan con dieta más o menosestricta, hay que tomar medicamen-tos porque la tensión de la sangrelas cifras de azúcar, colesterol,y todo cuanto se puede determinartiene que estar en límites norma-les, igual que el motor, si secalienta o pierde aceite o notierxe la potencia normal hayque revisarlo o sufrirá gravesdaños. Esto es un concepto muyclaro y tajante, se trata dela salud humana no de la caraque ponga el facultativo al verlos análisis. ICua'nta gente hayque lleva sólo dieta estrictade diabetes dos dias antes dehacerse los análisis! Esto esuna barbaridad, no se trata d€ir a examinarno y que nos denel visto bueno, es nuestra propiasalud.

El deporte juega aquí un papelcasi de protagonista; siemprehace aliminar más grasas queuna vida de reposo (sedentariadice la TV). El exceso de pesoes otro anemigo que las matacallando. Evitar el sobrepesodebe ser en estos casos la primerapremisa.

Para terminar, tranquilosque el colesterol no sube demanera tan brusca como para darun infarto, pero sí puede subirbruscamente la tensión que seacompaña de este colesterol yprovocar cualquier daño.

Para los curiosos, la ciframáxima normal de triglicéridoses de hasta los 150 mgr./di.

TONI

COMENTARIO AL PROYECTODE LA NUEVA LEY DE SUCECIONES

Si es que no sufre enmiendaspor parte de los representantesde las Comunidades a las quemás afectará, por ser ellas (Ma-drid, Cataluña, Andalucía, Valen-cia, Pais Vasco, etc.) las quemás contribuyen a engrosar lasarcas fiscales por este concepto,el Proyecto de la nueva Ley deSucesiones pareciera que apuntaexclusivamente a conseguir porparte del Fisco a un aumentode las declaraciones por transmi-siones de herencias, sobre todoen las personas de tios, sobrinos,primos, parientes lejanos y extra-ños, los cuales en la actualidad(en el caso de patrimonios altos)evaden sus impuestos a travésde figuras juridicas mas o menosrebuscadas.

Sin embargo, en el Proyecto,y respecto de las herencias entrepadres, hijos, cónyuges y hermanossólo se observa una ínfima dismi-nución de decimales, con respec-to al actual sistema, en aquellastransmisiones que no sobrepasenlos 3 millones por sobre losdos primeros millones de la futuray nueva exención básica.

Por sobre los 3 millones seaprecian en el Proyecto aumentosque van desde uno a varios enteros.

Para una mejor comprencióndel sistema dividiremos los here-deros en tres categorías:

Categoría I: Padres, hijos,cónyuges y hermanos.

Categoria II: Tios, sobrinosy primos; y

Categoría III: Pareintes leja-nos y extraños.

Ejemplo; Valor de la herencia10 millones:

Categoría I: el actual 12'40%pasa al 13'50%.

En esta herencia en herederocuyo patrimonio oscila entrelos 50 millones y los 250, pasadel 12*40% al 14'17%.

Para el heredero con patrimonioentre 250 y 500 millones su actualtributación del 12'40 pasa al14'85%.

ría

Y los patrimonios de más de500 millones pasarán del 12'40al 16'20%.

Categoría II: Esta misma heren-cia anterior pasa al 18'2219'12 - 20'04 y 21 '87 contrael 48'72 actual y según el volumenpatrimonial previo del herederosea de menos de 50 millones;entre 50 y 250 millones; entre250 y 500 millones o superioralos 500 millones, respectivamente.

Por el contrario, en la catego-III esa misma herencia de

los" millones pasa a tributardel 74'61 actual al 22'95% yasi sucesivamente.

En consecuencia, queda aparen-temente claro que el incremento10 sufren los herederos clasifica-dos por Categoría I (que es dondese dan con mayor frecuencia elnúmero de herederos), y en cambio,los clasificados en Categorias11 y III se benefician de unaconsiderable rebaja (estas catego-rías son las que usan los cubter-fugios legales, y ahora se preten-derá que con la rebaja estosherederos encuentren alicientepara abandonar su postura deno-declarantes; toda vez queresulta más barato tributar queacogerse a los impuestos de lasdiversas figuras legales quese adoptan en la actualidad).

Tabla del futuro proyectoy según previo patrimonio delheredero:

14-438

Vistas ya las alteracionesque se producen en cuanto a porceritajes se refiere y ya en otroorden de consideraciones, debemosseñalar, como nota importante,que la actual exención mínimade. 10.000 pesetas pasa a 2 millo-nes para los herederos comprendi-dos en la Categoría I y a 1 millónpara los de II y III Categorías.

Que suprimidas a futuro todaslas exenciones actuales, salvola exención mínima recién indicada.

La supresión dicha afectamayormente a los seguros de vida,a los bonos de Bancos Industrialesy a las cuentas bipersonales.El valor a heredar de cada unode los items señalados pasa aengrosar el valor de la herencia,y tributaran o no si sumadosal caudal hereditario sobrepasan0 no la exención mínima antesdescrita.

Lo herederos menos de 21 años,según la Categoría que ostentense beneficiarán, amén de la exen-ción mínima básica, en mediomillón más por cada año que lesfalte para completar la edadseñalada.

Ejemplo; Heredero Categoría1 menos de 21 años.

Beneficios: 2 millones porexención básica

C«t*corl««

lilt!

ffx!

; :?tìÌÌÌi

Yak» dü -M irti!.• h»r«ncj*;

;;x-;:;:;':;:x.:. ¡x;

: millón«»

• - . i:;-,;-;:

;:--:f!ljJ;::í#liJ4SMÏ•-, i*m:-100;;:'

, lix:-:::;::-*;x:!:x:10 :

: *$ :

5«100

:.,!.::/«N:;;:.::: ,10:;-::-£.11 ji:;::$o-;:'x;::;:iOO'--;:

: : :;:; X-iX^'flfl.-

ìi^ìlì^O'OO;;;mûrs*--

^••:m. í$"$oi;ÍÍÍ:ÍÍÍÍ: 23' ÍO :ï^i'ï**'«*:

: -X:.12't5xliiHjijiiiilWl·l

'•:! li'2223'tt

• ij'iJiJPtaÍÍ3»'0ft

15'30:';:: ;-::: ireo;:

iyijijiisãaíifiliiPjtraii

. x.:; :4Û'4* :iii iiipiiii'üiiyi

;;:f i«ifi::ííi9:í;- €otr¿:' tw^.|í:-2i»;fflí¿Iii:; . ï: W Bfcií::h;;

ÍiliÍISíÍi!^•m^.á'Wíi:'-:Í!Í;ï;«l:ÏÍ|!::lIfÍIÍiiÍliïüüiíl!

:|I¡l|oÍ!iíÍliPiifïilipP^iHiil!í*!!flÍl= SI;^;;;i;:tt*T2:;:'-^;:-:^.:::J[8'35:;-' ;Í!;;:::::i;::3aí72::.:x;;i::::iiü*i|riBf";:-;;;;

-:::;xirO«x,:,xiiiiëViiil ï:!^mwt*^

!|!ÍÍ|Í;ÍÍ|lÍ*l!|Í|: ' ::;;-:i :;;i.4«'4É::: jiiij!iiiii-iisaNiíiíij;;!;;;

«•«Q.•••iraa:;iï

; • -14'8S:-;x' 2Q'4«x;í;;

:• ïi'1t i••• : 32'54;p

" -|Î'3«:-X

;:. •••i4<WN!i;l!; 2Ô'04-I;:;:

27"9ÎJi . 35*34:':-;.

;• 43'«$.:;;;:.

IS'83!!:• la'TO^iln:: 25'24:x::

1; 34'7$::;:-:;:II! ' 44*50:::^::^::-54'$r;::;i;:

: '«AJil

-ixxiO'Wliiiiiiiia ji

i-x^^iiB'ao-ÍÍÍllÍIÍÍiJHÍ'ÍÍtjÍii Pli-afS«:;::;;;;::> 35*2«;

i;::Xxt41Sa;iiiii!:iirjaa|illi;»!ijHi

¡P30>ï$iliiiU^ÉSii•ii;Ë!;iw*i:;:;;x;;i*»:l;ijiin;ap4«i;•lüll·lü iTÉÏ!;Plljijpiisil:i;i!i!i:4iriüii:n;i;::;;« i

15 - 439

4 años x medio millón 2 millonesTotal: 4 millones básicos

que no devengan impuestos.

4 años x medio millon= 2 millo-nes

Total: 4 millones básicosque no devengan impuesto.

Se suprimen las bonificacionesa las pequeñas sociedades, alos pequeños empresarios comercia-les e industriales y a los propie-tarios de explotaciones industria-les y agrícolas.

Pago del impuesto de herencias:El Proyecto prevé unos 2 primerosaños de gracia o carencia y elpago, en los tres años siguientes,mediante cinco pagos semestralescon cargo al impuesto que seadeude y un último semestre conpago de los intereses devengados.Para acogerse al sistema de pagosdiferidos o aplazados, Haciendaexigirá la presentación del correspondiente aval bancario.

Prescripción: Se reduce amenos de la mitad la actual pres-cripción fiscal de las herenciasque es de 10 años.

Está previsto que la NuevaLey entre en vigor el 1-1-88.

No entramos a calificar lasbondades o inconvenientes delfuturo nuevo sistema; los datossucintamente expuestos hablanpor si solos. Tampoco sabemossi el Proyecto sufrirá sustancia-les modificaciones o no; asíque tal cual hemos expuesto asíestá presentado ante las Cámaraspara su discusión y posterioraprobación.

Confiemos que la teoría nodiste mucho de la realidad, yque este Proyecto, aparentementebondadoso, no se convierta enuna nueva Ley de Sucesiones quea la larga resulte ser más gravosaque la normativa del sistemaactual vigente.

J. PinoManacor 361

LLIBRES

S'ha rebut el discurs d'inves-tidura (14 juliol 1987) per GabrielCañellas Fons, de la col·leccióAntoni Maura. Intervencions idebats parlamentaris.

"Hidrogeologia de la Islade Mallorca". Editat per la Conse-lleria d'Obres Públiques i Ordena-ció del Territori. Direcció Gene-ral d'O.P. Servei Hidràulic delGovern Balear.

Cuadernos de Historia y Espiri-tualidad, 1 . Acaba de publicarseeste libro dedicado a la personadel Padre Miguel Ferrer i Bauça,Trinitario, con motivo del ;uaniversario de su muerte^. Sucontenido es: la fundación dePadre Miguel Ferrer, ia Reglade Padre Miquel Ferrer i reflexio-nes sobre el carisma de la OrdenTrinitaria. La presentación dellibro corre a cargo de MariaIsabel Ferrer Llorente, SuperioraGeneral. Trinitarias de Mallorca.

••

Mir:r-'-SSL

16 - 440

BON CONSELL. BONS RESULTATS•.ç

ACCiÓ SOCial. La lascafonamental d'aquesta Àrea ha consisiii entransformar una estructura administrativafortament arrelada a conceptes assisiencials,en un Servei tècnicament preparat, qualificati apropat al ciutadà

CuitUra. L'activitat culturals'ha concentrat en dues àrees d'actuació:dotar als pobles de ['infraestructuranecessària per I activitai cultural i potenciarqualsevol accio per la recuperano iconservació del nostre patrimoni. El mateixplantejament s'ha «guiï per l'esport.

COOperaCÍÓ. Les actuacionsde la Comissió d'Ordenació del Territori«hie la xarxa de carreteres del ConsellInsular i la conservació i mamemmcm dels*us ccnues assistència!» han aconseguitresultats moll sat isfactoris , avui a la vista.

ECOnOmÍa. El tomem delturisme i les ajudes a la indústria, el comerç,l ' a g r i c u l t u r a , la pesca i la ramaderia hancaractérisai l'activiïat d'aquesia àrea,juntament amb projectes de protecció iconservació de la naturalesa.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA