Jacint verdaguer, vora la mar
11
ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA JACINT VERDAGUER Vora la mar Llengua catalana Antologia de poesia catalana Anàlisi i traducció del poema 1er Batxillerat B 27 de gener del 2016 Isaac Albéniz Paula Barrachina i Carla Barrientos
Transcript of Jacint verdaguer, vora la mar
ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA
JACINT VERDAGUER Vora la mar
Llengua catalanaAntologia de poesia catalanaAnàlisi i traducció del poema
1er Batxillerat B27 de gener del 2016
Isaac Albéniz
Paula Barrachina i Carla Barrientos
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
JACINT VERDAGUER Dades biogràfiques de l’autor
Neix 17 de maig de 1845 Folgueroles, Osona
Mor 10 de juny de 1902 (als 57 anys) Vallvidrera,
Barcelona
Situat en el context de la Restauració de 1874, en el
marc de la Renaixença
Exerceix com a poeta romàntic i sacerdot
Obres més importants:L'Atlàntida (1877)
Canigó (1886)
Mestre en Gai Saber, després de guanyar en nombroses ocasions el
certamen literari dels Jocs Florals
VORA LA MAR
Poema datat el 10 de gener de 1883 a Caldes d’Estrac [Caldetes]
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
Contextualització
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
Renaixença Recuperació de la literatura catalana a nivell europeu
Verdaguer pateix una crisi personal
Moment de recapitulació i de
dubtes
Publicat 12 anys més tard (1895)
dins de l’obra Flors del Calvari
Anàlisi del significat i figures retòriques
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap a ponent declina me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes que m'ha aterrat lo vent, amb ses torres i cúpules altives de vori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxines que un instant surten de l'ona per retornar al fons:
L’autor fa una reflexió. L’escena està situada al capvespre.Veu en present
La immensitat natural del paisatge fa sentir petit a l’autor. Veu en presentAnàfora
L’autor recorda amb malenconia temps passats.Veu en present
En aquesta estrofa ens vol transmetre que els somnis els podem fer molt rics però la vida te’ls destrossa.Veu en passat
L’autor ens diu que les coses són efímeres, se’n van.Veu en passat Metàfora
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren en un matí de maig, illetes d'or que naixen i s'esborren del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència duent-se'n ma escalfor, com rufagada que s'endú amb l'essència l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se'n van; si no tinc res, les ones que ara vénen digueu-me què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia tinc de rodar al fons; ¿per què, per què, enganyosa poesia, m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena? Platja del mar dels cels, ¿quan serà que en ta pàgina serena los escriuré amb estels?
Tot és fútil, de poca importància. Veu en passatHipèrbaton
L’autor afirma que les idees així com la imaginació supera a la realitat.Veu en passat Comparació
L’autor es troba buit.Veu en present i en futur Pregunta retòrica (Anacoenosi)
És la conclusió, defineix la poesia com quelcom enganyós.Veu en presentPregunta retòrica
L’autor demana reunir-se amb Déu eternament.Veu en present i en futur Pregunta retòrica
Mètrica del poema
Compost per deu estrofes.
Els versos decasíl·labs (10) es combinen amb els
hexasíl·labs (6) formant estrofes de quatre versos.
La seva rima és consonant, es basa en
10A/6b/10A/6b i és sempre llarg-curt. Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
Anàlisi de la veu poètica
• La veu poètica és el poeta mateix.
• En el poema no assenyala a qui s’adreça però nosaltres hem
arribat a la conclusió que li parla a la vida.
• Podem saber que la veu poètica és l’autor per les formes
gramaticals com ‘me’n pujo’ i més verbs en 1a persona del
singular.
• La intenció del ‘jo’ poètic és fer la seva reflexió i lament.
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
Identificació del tema o motiu essencial
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix.
L'evocació del passat i la incertesa del futur.
La persecució d'un món ideal.
La caducitat i la insaciabilitat del temps.
La fal·làcia o engany de la creativitat poètica.
ConclusióÉs un poema que conté resumidament tot el món poètic de
Verdaguer:El triomf La plenitud La crisi
En remarquem sobretot, l'actitud romàntica:• Confrontar-se amb la pròpia obra
Demanar-se qui és ell Què és la poesia Quin és el sentit de tot plegat al costat de Déu
Anto
logi
a de
poe
sia c
atal
ana
