Jessica Pinilla Vivas

Silvia Torrado Figueroa

Noelia Tareco Rodríguez

Activitat 1

Antònia Font

Bibliografia L’any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta

amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparell, són els títols d’aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d’aquí el grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca fins la publicació del primer disc.

Discografia• Antònia Font (1999)

Antònia Font és també el títol d’aquest primer treball discogràfic on s’inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l’estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, móns ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L’elapé té la

particularitat d’haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d’haver venut 4000 còpies i passar més d’un any exhaurit.

• A Rússia (2001) A Rússia (disc català de l’any 2001 a Rne.4) és un treball on el

grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el superrealisme de la primera època. Cal de Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.

• Alegria (2002) El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en

la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al "Primer festival galàctic d'ultramar i el pirineu" amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.

• Taxi (2004) El 2004 s’edita Taxi. Premi Altaveu '04, millor disc de

pop al MMVV, millor disc de l’any per la revista Enderrock, millor disc de l’any a Rock'n'clàssEl tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l’any d’àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d’unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors

espacials com ara ho fan en luxosos creuers.

• Batiscafo Katiuscas (2006) En aquest disc, la creació de personatges i móns imaginaris, i la

narració d’històries, deixa lloc a un viatge interior, espiritual. A l’anàlisi de la mateixa psicologia en què la bogeria, el desequilibri emocional és el tema principal que contagia totes les cançons, en major o menor mesura. Batiscafo Katiuscas és submergir-se en l’exploració dels mateixos límits, cap a les profunditats obscures dels sentiments, dels records... Un treball autobiogràfic, segons el mateix grup.

Musicalment, a Batiscafo Katiuscas deixen de banda altres tendències musicals (rumba, bossa nova, jazz, etc.) com ens tenien avesats als anteriors treballs. Ben al contrari, aquest disc suposa una tornada al pop més clàssic, amb una marcada nostàlgia de la música dels anys 80 que és, en definitiva, la banda sonora de les seves adolescències, i que recuperen i transformen sota les directrius dels seu propi llenguatge musical. Sonoritats dels primers ordinadors (commodore, spectrum, joysticks, sons electrònics de primera generació...), ritmes i arranjaments extrets dels racons dels seus records per bastir unes cançons plenes de matisos i contrastos: sensibles però directes, delicades però potents... Tot en la seva justa mesura.

Amb una producció acuradíssima i excel·lent i dotze temes deliciosos, Batiscafo Katiuscas és un disc de pop, i només pop en majúscules. Un disc èpic.

• Coser i cantar (2007) Per a Antònia Font tot és coser i cantar. I aquest tot inclou defensar en directe

el que compta ja com un del àlbums més ambiciosos, atrevits i radicalment originals de la història de la música feta aquí: “Coser i cantar” (Blau-Discmedi, 07). En comptes de resumir la seva discografia amb el típic recopilatori nadalenc, Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) y Jaume Manresa (teclats) han tornat a fer gala del seu proverbial inconformisme revisant el millor del seu repertori en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra. Amb uns cinquanta músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats per a l’ocasió pel violoncel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, el quintet mallorquí reconstrueix un total de vint temes en un doble CD+DVD que descobreix perspectives inèdites en el maridatge entre simfonisme i pop.

Una presència més que notable en la Lista Oficial de Ventas de Promusicae al llarg del període més competitiu de l’any suposa la consagració comercial d’un treball que també està rebent una calorosa acollida per part de la crítica. No és pas d’estranyar: en altre d’aquests reptes que acostumen a acceptar, Antònia Font se situa a les antípodes de la solemnitat, superant folgadament experiències similars a partir d’un concepte de producció –l’orquestra: un instrument més- gairebé revolucionari. Hi haurà qui emparenti “Vitamina Sol” amb el vessant reflexiu de The Divine Comedy; qui distingeixi en “Dins Aquest Iglú” el ressò del gran Sufjan Stevens i qui tracti de trobar en “Bamboo” un vincle amb la societat Van Dyke Parks-Joana Newsom. Temps perdut: com tota la seva obra anterior, “Coser i Cantar” articula un univers personal i intransferible que s’autoalimenta d’un inusual bagatge de referències indiscutiblement arrelat en la cultura pop. Afortunadament, el seu món segueix sense ser d’aquest regne. I lluny de convencionalismes i fórmules, de pensaments únics i típics tòpics, de concessions i rutines, superen amb cada nou llançament les expectatives d’un públic que creix en progressió geomètrica. Si gràcies a “Antònia Font” (99) i “A Rússia” (01)

es van convertir en el secret millor guardat de Mallorca, “Alegria” (02) va significar el desembarcament peninsular d’una tripulació que viatja en “Taxi” (02) cap a la nostàlgia del futur i, submergint-se en els sargassos de la condició humana -“Batiscafo Katiuscas” (06)-, s’instal·la definitivament a l’excel·lència. Un univers en contínua expansió, poesia i astronomia (raonable), deu anys de llum que, com a pas previ de la seva gira elèctrica d’estiu, Antònia Font celebra envoltant-se d’alguns dels millors instrumentistes de formació clàssica del país en la gira de presentació d’un “Grandes éxitos” com no n’hi ha dos. Doncs això: “Coser i cantar”.

Cançons de Antònia Font• Tristesa

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles. I es meu vaixell de terra pesca nit i dia dins es carrers d’una piscina.

Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa, dins ses aurores sa tristesa se destil·la i s’evapora. I es meus niguls aquàtics perden gota a gota tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigües dins sa neu. D’arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d’impossibles sentiments.

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa és un música astrohóngara i vermella. I es meu vaixell de terra pesca nit i dia dins es carrers d’una piscina. I es meus niguls aquàtics perden gota a gota tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meus vidres entelats, de solsticis en s’hivern, d’aerostàtics ancorats. De carrers abandonats, de pel·lícules només, de matins difuminats.

Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigües dins sa neu. D’arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d’impossibles sentiments.

Sa tristesa, s’alegria, sa tristesa.

• Alegria Cau d’un arbre sa llavor,

després en surt un altre de millor, és sa vida que segueix, ja sé que és increïble però així és. I es animals també follen i s’enyoren i ells no saben res.

No... què va... això és impossible d’exterminar i plora’m, plora’m d’alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure, ses fulles més seques se tiren des arbres per ordre de veterania. Alegria, ses cases s’aixequen i volen, i es caos és l’ordre d’un dia que vessa nostàlgia d’amor i simpatia.

Cau d’un astre sa claror

i dins sa fosca en terra hi veiem i tot, és sa llei de s´univers, n’hi ha de més profundes, ja m’entens. I surt s´estrella avorrida i se desvia i no té por ni res.

No... què va... això és impossible d’exterminar i plora’m, plora’m d’alegria.

Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s’acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases. Alegria, ses òrbites en sincronia, sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen immòbils tempestes i climes.

Alegria, en calma per sempre ses hores, i es cosmos s’atura i per tots es planetes ingràvids s’acaba sa vida ... I alegria.

• Com una bombolla He ressuscitat,

he obert els ulls i vos he aplegat que me regàveu es desert, ara no florirà en tot s´hivern.

Demà trobaré piscines, nenúfars, blanc d’ametler, pianos de coa que s’encén se fonen de música i de plaer.

Desil·lusionat, m’ha travessat un colador, però ja estic millor, només un poc deshidratat.

Desenamorat, he arribat tard i m’ho he perdut, que vas de brut! t´haurem de reciclar.

M’he embarassat, què faré ara amb aquest infant, que no vol creure, és tan petit, menja pastilles de colorins.

Sense llit estic malalt, ficcions i realitats, sa tele me vetlla, he dormit en es sofà. Avorrit i entotsolat he descobert un bon amic, és un neurona que me ven sa llibertat.

Tanca sa porta i surt per sa finestra com una bombolla de mistol, explotaràs i seràs una tempesta que tronarà fins a d’horitzó.

Davallaràs i regaràs sa terra, pren vitamines sa llavor d’una miloca que aspira a ser un cometa i poeta d’ofici a sa tardor.

Activitat 2Recull de poemes i cançons

Poemes• Propietats de la pena (política)

Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se’n riuen, potser et delaten; tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.Vicent Andrés Estellés

• Pedrals (vida)Però el camí va ser bonic de viure Però el camí va ser bonic de viure.Amb el bullici i els anants i vinentsde la ciutat, on tothom sembla lliuredins la quadrícula que fan establiments,corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.Quina delícia veure’s dintre el borbollcom un de més, saludar els operaris,creuar corrents quan s’acosta el trontolld’un carro ple i fer una rialletad’algun babau que clama que és profeta,o fregar el cap d’algun petit brivallque, d’amagat, furtava alguna peçade fruita dolça, o entrar al comerç quan vessade l’afluència... ser part del guirigall! Josep

• Tarda de diumenge (amistat)Hem estimat tots dos -tots tres, potser- les dolces tardes de l'hivern, tancades. Llegim diaris i bevem cafè, la llum de fora es va perdent i deixa un groc ataronjat, la mel del dia. Aixeco els ulls distretament per veure dibuixos d’un goril·la que fa riure; aixeco els ulls per veure-la, de fet: em meravella la puresa química de la felicitat dels nens. Tu dorms,plàcidament i blanca, com un símbol. Penso en el fotograma que formem; m’espanten i m’agraden els moments en què la nostra vida és tan amable: dels horrors protegida amb aquest vidre.

Antoni Puigverd

• Versos, enllà del camí (mort) D'un vell color de plata

jo voldria que fossinels meus versos: d'un noble,antic color de plata.

Davant la mort, que portasecrets senyals al rostreque jo veig en mirar-me,cerco amb ells extingidesveus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,davant la mort que em mira,a la llum, per la plataantiga dels meus versos.

Salvador Espriu

• Les roses recordades (records) Recordes com ens duien

aquelles mans les rosesde Sant Jordi, la vellaclaror d'abril ? Ploviaa poc a poc. Nosaltres,amb gran tedi, darrerala finestra, miràvem,potser malalts, la vidadel carrer. Aleshoresella venia, sempreolorosa, benigna,amb les flors, i tancavafora, lluny, la sofrençadel pobre drac, i deiamolt suament els nostrespetits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

• L’amor (amor) Tot en l’amor s’emplena de sentit.

La força renovada d’aquest cortan malmenat per la vida, d'on surtsinó del seu immens cabal d’amor ?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen rosesals dits i se’ns revelen els misteris;i en l’amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assajade perdurar, i fes que tot perduridignificant-ho sempre amb amorosasol·licitud : així donaràs vida.

Miquel Martí i Pol

Cançons• Els pets (política)

Quin muermo, quin rotllo, quina merda de 6 milions. No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom. Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de més, tant els hi fot que voti Fraga, Pujolet o el rei. Espanya, Burundi, o Catalunya, tot és igual. Les dretes, les esquerres o ve el centre, tant els hi fa. Et diuen que ets idealista i que el temps ja t’ho canviarà, que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.

Oooa, no n’hi ha prou amb ser catalàAaao, per molt que siguem una nacióOooa, no n’hi ha prou amb ser catalàAaao, cal que ho tinguem molt clar.

Les dretes, les esquerres o ve el centre, tot és igual.Espanya, Burundi, o Catalunya, tant els hi fa.Et diuen que ets idealista i que el temps ja t’ho canviarà,que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.

Oooa, no n’hi ha prou amb ser catalàAaao, per molt que siguem una nacióOooa, no n’hi ha prou amb ser catalàAaao, cal que ho tinguem molt clar.

• Joaquín Sabina (amor) Em falta una dona,

em sobren sis tequiles, no veure per a voler, maleïdes siguin les piles que em fan tranuitar trobant-nos a faltar, tirant-me de més, almívar i sègol.

Em falta un cor em sobren cinc estrellesd'hotels d'ocasió on deixar les meves petjades,amb gens que ocultar,amb tot per davant,Goliat era un trompellot,David era un gegant.

Encara que en part sóc jutge d’un mai, d’un tal vegadad’un no sé, d’un després, d’un què aviat.

En assumptes d’amorsempre perd el millor,no em prenguis tonteta per ximple.

• Lluís Llach (records)

Com un gran ram de roses blanquesel teu record que m’acompanyade tanta llum et sóc deutorque em sobra espai i em sobra tarda,tot se m’emplena amb el teu nomque repeteixo, Laura.

Tots els camins per acollir-te,tots els ressons per enyorar-tei el teu somriure fet cançómolt més enllà de la recançaper gronxar-me amb el teu nomque repeteixo, Laura.

• Lluís Eduard Aute (vida)

Mai he cregut en formules ni en missatges, m’agrada més jugar a la contradicció, contra mi mateix vaig a fer una excepció, intentaré ser més directe en el llenguatge, en aquesta cançó.

A viure, a viureque la vida no és amidadani avenir. A viure, a viureque aquest mónva ser un segon

de l’esdevenir.

• Nick Cave (mort) Jo em vaig parar en l’aigua

En el mes més cru de l'hivern La pell del meu camell torturava Estava en el meu estat natural El vent, senyor, era desagradable Estava tan solament Tal com vaig predir Els meus seguidors es van anar

I plori "Misericòrdia"Tingues misericòrdia de la mevaI em vaig anar de genolls

Llançat a una MasmorraPa i aigua van ser les meves porcionsFe - la meva única armaPer a descansar de les legions del malEl forat per a parlar podria mantenir-se obertLa veu de la serp podria argumentarengrossint amb insinuacionsSífilis i cobdícia

• Leonard Cohen (amistad) Ara Suzanne et pren de la mà i et condueix al riu. Ella duu robes velles i adorns dels prestatges dels Exercits de

Salvació i el sol es vessa com mel sobre la nostra senyora del port i ella t’ensenya on mirar entre les escombraries i les flors Hi ha herois entre les algues hi ha nens en el matí ells treuen el cap buscant amor i ho faran així per a sempre mentre Suzanne sostingui el mirall i tu vulguis viatjar amb ella i tu vulguis viatjar cec i tu saps que pots confiar en ella perquè ella ha tocat el seu cos perfecte amb la seva ment.

Activitat 3

Poemes visuals

• “Guerra de sexes” (Fina Roldàn)

Aquesta imatge ens presenta un moment de passió entre dues eines de papereria que volen representar la perforadora que es l’home y una grapadora, una dona. Ella mostra excitació per ell, i ho demostra estan oberta i la perforadora ho dona a entendre per com te el pal de vertical, es a dir que n’hi ha una gran temptació entre els dos.

• “Contradiccions” (Míriam Turró)

Aquesta imatge ens presenta on pot arribar la ceguesa humana segons la persona, la diferencia que n’hi ha entre una visió a un altre, mai pots saber si el que tu penses o no es l’encerta’t o t’estàs equivocant, però es un dubte que mai podràs resoldre.

• “Eleccions2” (Teresa Vilà)

Aquesta imatge ens mostra que les eleccions en veritat no

serveixen per a res, que les nostres decisions son nul·les, ja que el món seguirà sempre igual de desequilibrat i injust per als mateixos.

• “El pas del temps” (Rosa Prat)

Al llarg de la teva vida vas deixant al passat moments que han

marcat d’alguna manera el teu camí en aquesta vida deixant pas només als records. Aquest pas del temps es una cosa que potser a vegades no tenim en compte al voler perdre’l de qualsevol manera, sense adonar-te’n que hi hauran coses que només las podràs viure un cop.

• “Fràgil” (Núria Gondolbeu)

Aquesta imatge ens mostra el maltractament i la poca cura que tenim cap al món.Plantejant-ne si la volem o no, ja que per una banda la volem per poder viure en ellai per una altra mostrem que no la valorem amb la contaminació i la mala manera de conservar-la.

Activitat 5

Creació poèticaPoemes inventats• Sensacions Et miro als ulls i penso que faria sense el teu mirar,

aquell mirar que em fa venir records del passat,records que m’inciten a continuar,continuar amb el desig d’estar plenament enamorat.

poc a poc s’acceleren les meves pulsacions,pulsacions que em fan posar la ment en blanc,un blanc amb unes cançons de fons,cançons que bullen la meva sang.

• Passió Em toques amb els teus dits

dibuixant un camí a la meva pell,deixant emprenta als meus pitsque obsessionen al meu cervell.

Poc a poc vas baixanti l’obsessió va pujant,es una temperatura excitantla que ens està envoltant.

• Records M’abandones, te’n vas,

deixant-me en la soledatballan aquell valsque mai podré oblidar.

la nostra relació?un vertader fracàs...com en la guerraels soldats.

• Ballem Hem mires, ens apropem,

comencem a dibuixar un dibuix compartitque el fa especial.

Sona el ritme de la músicaque fa que junts ballemal seu compàs, sense aturar-nosen cap instant.

• Somnis Tanca els ulls

i enfonsa’t en un món de irrealitat,ple de somnisque potser mai podràs oblidar.

Oblida’t de tu de tots aquests problemes que t’envolten, somia, somia en un món sense contradiccions.

Cançons inventades

• Feliç sense miSolament en la meva vida em valc en records de saber que no

estàs,és trist aquest moment.. però alguna cosa comprenc, no et vaig

deixar d’estimar. buscaràs algun dia en el teu baül de records que un dia et vaig

donar, i aquest dia veuràs l’error de la teva vida per deixar-me

d’estimar.

Ara visc i entenc que la teva vida mai va ser la meva vida que per mes que ho intento no puc més amb aquest sofriment però i es que a l’amor la felicitat es torna tristesa... et mentiria dient que.. que series feliç... sense mi.

• Sota la pell Sol, sota la pell,

diguem qui hi ha dintre teu.sol, món inventat,lluito per veure qui ets tu.

Quan vegis les fotos que ens varem fer a Begurquan t’aixequis de nit i no sigui al teu costatno em busquis, no, que avui tot s’ha fosquan arribi el dia que pensis en mi.