130 mm

210

mm

130 mm

JOAN BROSSAPOETA DE LA NOSTRA TERRA

FundacióJOAN BROSSA

130 mm 21

0 m

m

130 mm

Publicació feta en ocasió de la Setmana del Llibre en catalàSetembre 2014

© de l’edició, Institució de les Lletres Catalanes, http://www.lletrescatalanes.cat, & Fundació Joan Brossa, http://www.fundaciojoanbrossa.cat© dels textos, Fundació Joan Brossa

Disseny i composició: QuadratíImpressió: Vanguard Gràfic

Dipòsit legal: B 18607-2014

1

Joan Brossa és un escriptor «català» fins al moll de l’os. És difícil trobar un autor més «radical» pel que fa a les formes, més «he-terodox» pel que fa a les idees i, en canvi, més lligat a la catala-nitat i a la tradició. El lema foixià «M’exalta el nou i m’ena mora el vell» és aplicable a tota la seva producció literària, entenent com a «vell» les essències catalanes. «Cap vent no podrà mai desarrelar-me!» (Els entrebancs de l’univers, 1956), diu en el primer vers d’un poema titulat Catalu-nya, que, en una versió preliminar, portava una citació del poe-ma L’emigrant de Verdaguer: «Qui de tu s’allunya d’enyorança es mor». Molts són els poemes de Brossa (bàsicament literaris però també alguns de visuals, com el cartell que realitzà per a la campanya de 1997 de la Plataforma per la llengua: «Vivim ple-nament en català») que parlen de Catalunya i de les circumstàn-cies polítiques que ofegaren les llibertats assolides durant la se-gona república. Brossa no amagà mai els seus lligams ideolò-gics amb el catalanisme, com és ben evident a les odes lauda-tòries dedicades a Macià i a Companys i a la sextina al presi-dent Tarradellas. Tant al sonet dedicat al president Companys de l’any 1971, com a les odes i sextines, l’exaltació de les figu-res presidencials sempre va associada a la restauració de les llibertats catalanes i a la lluita contra el domini de l’estat espa-nyol. Per a Brossa, la recuperació de la Generalitat després de la mort de Franco representà un acte de joia molt emotiva:

Generalitat Provisional

Tantes senyeres! Se’m posa un nus a la gola i se m’entela el paisatge. A Pepa

Gual permanent, 1977

2

Però poc a poc el poeta veié que no es progressava en la re-cuperació dels drets catalans, sinó que més aviat s’anava enrere. Per això no parà de dir el que pensava. Els seus poemes dels darrers anys es converteixen en un bon observatori per reflexio-nar sobre el que està passant avui dia:

Conversa

—No ho sabia. Vols fer el favor de repetir-ho?— I l’home va obrir la boca per complaure’m:

—Els conquistadors de l’any 1714 van obligar els catalans a tenir la ganiveta del pa lligada a la taula amb una cadena.

—Em sembla una premonició del que passa avui amb el pacte autonòmic —vaig dir-li—. Oi? Som uns ciutadans que a finals del segle xx fan l’amor, animen el Barça i paguen les contribucions. Tot ho esperen de Madrid i contemplen passivament les arbitrarietats. Per això el govern central no qüestiona un nacionalisme tan prudent.

A Jordi Romaguera

Passat festes, 1993-1995

Joan Brossa és més actual que mai. Per aquest motiu la Fun-dació que porta el seu nom vol contribuir a la causa compartida amb el poeta, tot posant a l’abast dels ciutadans els poemes més compromesos amb la terra i el seu dret a la llibertat. La seva particular commemoració del 1714 pot ser de gran ajut perquè, després de tres segles, es reparin les injustícies que mai no han cessat:

3

(1714)

Encara que duri segles, el temps no fa que tingui més raó quan no n’hi havia de bon començament, i la injustícia continua essent allò que era.

Gual permanent, 1977

Podem parlar de Brossa com d’un poeta internacional, un avant-guardista que sabé estar sempre a l’alçada del seu temps, in-corporant tots els registres i formes que l’evolució de la humani-tat requeria. Però ho haurem de fer sempre des de l’òptica cata-lana. Fins i tot, molts dels poemes visuals o objectes que apa-rentment no tenen llengua i poden ser entesos, doncs, per qual-sevol ciutadà del món, són incomprensibles sense l’òptica cata-lana. Cartells com «Volem viure plenament en català», «El món de Joan Amades», «Correfoc», etc. necessiten d’aclariments per copsar plenament el seu significat. Perquè la seva mirada sem-pre fou «catalana» i traduí un pensament «radicalment català».

Cartell de l’exposició El món de Joan Amades, 1990

4

Catalunya

Jo, que havia deixat ensota les boires més altes, sento una tristesa com quan, de petit, feia una taca a la llibreta de l’escola. Amor meu, vindràs demà?

Cau de poemes, 1960

Mot en un mar de lletres

Calcomanies, 1972

5

Moscafera

Universitat de les Illes Balears, 1998

El millor poema

Mentre el meu amor vigila les cantonades, pinto amb un esprai vermell en una paret: Visquen els Països Catalans!

Poemes públics, 1974-1975

6

Fora de l’umbracle, 1968

Catalunya

Poemes de l’oc, 1970

7

Mutació

Enraonen en català, però a la més mínima ocasión lo dejan delante de un interlocutor de habla castellana.

Passat festes, 1993-1995

A l’instant

Passen dos taxis. L’un porta l’indicador «Libre-Lliure», l’altre «Lliure-Libre». Trio el segon.

El dia a dia, 1988-1992

Diàleg, 1989

8

La bandera

Morin les llengües i la mà a la vara: Sirenes enganyoses del passat, Que horribles les sabates de la mare! Pàtria que hem perdut sense combat, Nosaltres, sense rels, passatgers d’ara, Les mans deformes, sense llibertat, El camp de roses destrossat encara I un gran orgull inútil heretat. Cosiu-li els draps. La tempestat llampega A l’ànima clavada. No, ni el blanc Paper, ni el cor en fulles. A la brega! Com una branca blanca sobre el fang, L’agito al vent; es plega i es desplega: Em sembla un clap de sol barrat de sang.

Catalunya i selva, 1953–1954

El sol

[Sardana]

[…] Els camperols, armats de falçs que tallen, Surten al ras. Bonança els fruits avança. La forma circular de la ceràmica Recorda danses.[…] Atribuïm cavalls d’un cim a l’altre; Que creixin les virtuts d’herbes i aigües, I simulem el moviment de l’astre En solars danses.

Odes rurals, 1951

9

Volem viure plenament en català, 1997

La sardana

Els etcèteres, 1970

10

Llostre

Aquesta gent tan ufana. I superba. Un altre juny. Alerta! Muntanya i plana. L’enemic. Posem-lo lluny. Ens volen fer patir gana. Bon cop de falç! Alço el puny. Sí. La terra catalana. L’ensenya. I el cop retruny. Au, defensors de la terra! Com seguem el blat. Bon cop de falç! Volen fer la guerra. Esmolem eines. El roc. Tornarà a ser rica i plena. Segadors, seguem cadena.

Malviatge!, 1954

La barretina

En honor de los Príncipes de España se hizo una exhibición de coros y cantos catalanes y el Príncipe fue obsequiado con una barretina

Tarannà, 1975

11

Primer de maig

[…] Poble, treu-te aquest gep. Alça’t i salva’t De la saliva d’una llengua estranya. Al bat del sol tu sol dóna la mida De les espigues.

Els entrebancs de l’univers, 1956

Derrota

[…] A les ruïnes jeu un poble enterrat. Si escolteu amb atenció arriba de dintre la muntanya una veu profunda i apagada que pregunta, que pregunta sempre.

El saltamartí, 1963

12

Oda en onze de setembre

[…] Al peu d’un marge tanca la bandera l’home rebel i ardit que ve al darrera. Ajuntaran les mans el pa i la sal; t’ensenyen de parlar penjat en gàbia, però els sembrats ja duen molta ràbia i cada fanalera té fanal. Ja pots amb la raó remoure obstacles; la nit no es manifesta en els oracles, enllà del passadís d’aquest rocam, i com si fos enmig de gran tempesta un poble ben plantat, vestit de festa, envia la sageta del seu llamp. Tots els cinc elements toquen timbales, anem pujant graons per les escales, que no hi ha casa sense fonaments; encara que el camí sigui una llauna, selva increïble de flora i de fauna revoltes pels més grans capgiraments. Carena amunt, bouada catalana! Espanya ja corregirà la plana: a qui té ensenya, els segles li fan pas; el bosc és al cervell d’aquesta fruita, la mar serà el trofeu d’arbres en lluita i un dia clar la roda del sedàs. Les resplendors que escriuen la victòria daran mesura de la nostra història. Prenem els estris de viure en combat. L’estel dels ulls i el cel de la bandera, tot el paisatge, batran la fumera: fletxes al vent reclamen llibertat!

Els ulls de l’òliba, 1982

13

Espanya

Poemes de l’oc, 1970

1714

En cada un dels pobles d’aquest Principat de Catalunya disposaran, els seus batlles, jurats i altres que curin del govern de les Universitats i escoles, que s’hi sembri una quantitat competent d’ordi i civada perquè, a l’hora de donar verdura als cavalls, no falli aquest article per a la conservació de la cavalleria, ja que al servei de S. M. ha de supeditar-se tota conveniència i utilitat popular.

Poemes públics, 1974-1975

14

Oda al President Companys

[…] El poble et va elegir. No t’han vençut. Aquesta pau - que és pau de cementiri - només raona els mots en un embut i res no arxiva el clam del teu martiri.

1971

Oda a Francesc Macià

[…] Alt fanaler de la Nostra Història, brilla a l’Estatut la teva rúbrica. Primer President de Catalunya, La Llibertat del món et té per hoste.

6 de desembre de 1971

Poema de l’alliberament

Poemes habitables, 1970

130 mm 21

0 m

m

130 mm

JOAN BROSSAPOETA DE LA NOSTRA TERRA

FundacióJOAN BROSSA