Joan Fa, nou President de l’FCBQ

online

Campionats d’Espanya Cadets i Infantils: Catalunya, dos títols i dos sotstítols

gener-febrer 2011 XIIIa temporada · Edició digital

48

3

Com ja és de domini públic, en el mes de novembre

de 2010 es va desenvolupar el procés electoral a la

Presidència de l’FCBQ, un cop acabat l’últim mandat

(2006-2010) del President Enric Piquet, i en el qual

només la candidatura del Sr. Joan Fa i Busquets es

va presentar. Aquesta circumstància va escurçar el

procés, ja que amb només una candidatura en la

data en que fi nalitzava el termini de presentacions

de les mateixes, va quedar ofi cialment elegida sense

necessitat de votacions. Un cop més el bàsquet català

va donar perfi l d’unitat.

Si unitat havia estat un mot i una sòlida situació en

els anys d’Enric Piquet, res millor que iniciar una

nova etapa, un nou cicle de la mà d’en Joan Fa, amb

la mateixa sensació i realitat, davant la nombrosa ad-

hesió dels clubs a la candidatura i l’èxit d’assistència

dels mateixos en les trobades organitzades pel

candidat en diferents indrets. En aquestes trobades

exposà el seu programa bàsic i alhora demanava als

representants dels clubs que exposessin les seves

opinions i problemàtiques a fi de conèixer més bé el

moment actual i les vicissituds majoritàries.

En Joan Fa ha confeccionat la Junta Directiva de

l’FCBQ amb alguns directius i directives que ja eren a

les Juntes anteriors i alguns/es de nous, car lògi-

cament tot dirigent confecciona un equip en el que

creu pot portar a bon terme la seva intenció. Hi ha

uns directius amb molta experiència i altres de nous,

alguns amb carisma esportiu i social important, i tots

presenten un full de servei al bàsquet molt notable.

Aquesta composició de la Junta palesa la clara deter-

minació de preservar molts dels plantejaments des-

envolupats habitualment, continuar activant projectes

ja endegats i alhora la voluntat d’impulsar, seguint

un ideari propi, plantejaments nous, reforçar-ne

d’incipients i conformar, en defi nitiva, una Fede-

ració que s’arrengleri en les tendències de gestió,

d’estructura i de treball a l’ús en una empresa del

segle XXI, perquè és molt clar que l’FCBQ és una

empresa de servei, de servei als clubs. Ho ha estat

en el passat i ho és en el present. Una dedicació i un

servei que el propi President Joan Fa manifesta amb

determinació en l’entrevista que apareix en aquesta

mateixa revista.

Precisament en l’àmbit de la revista, de “Bàsquet

català”, podem dir que iniciem un període diferent.

La situació econòmica actual reclama un esforç en

tots els fronts possibles del dia a dia, i “Bàsquet

català” no en pot quedar al marge d’aquesta con-

tribució a millorar el paisatge econòmic. L’edició

en paper comporta unes despeses que no es poden

mantenir i amb la edició només en digital, que ja

es feia també, s’aconsegueix una reducció nota-

ble d’aquelles i permetrà poder continuar amb la

publicació, malgrat que, lògicament, això repre-

senti alguns canvis estructurals adients al que

l’era digital reclama, però que en cap cas allunyarà

“Bàsquet català” del que ha estat el seu ideari

substancial, informar del bàsquet base, dels clubs

que van fent camí. Des de la web de l’FCBQ es po-

drà imprimir i els que ho desitgin podran continuar

fent la col·lecció impresa. De totes formes espe-

rem que segueixi la fi delitat dels nostres lectors i

continuem encertant en els continguts. De moment

només ens resta que desitjar al President Fa un

gran mandat i als lectors un bon any 2011, esporti-

vament i particularment.

Joan Fa, nou President

STAFF: Bàsquet Català

Edita: Federació Catalana de Basquetbol.Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.catConsell Editor: Joan Fa, Joan Guiu i Laura Ramos. Director: Joan Guiu.

Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian.Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català i Marissa Rius.Agraïments: El Masnou Basquetbol, Manel Comas, Marissa Rius Disseny i maquetació: Virgili.comFotografi a: FCBQ, FBC. Miguel Angel Chazo i Ajuntaments de Tortosa i Vic.

La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de memebres de la pròpia FCBQ.

Primer temps. Entrevista amb Joan Fa

i Busquets, nou President de l’FCBQ des del passat

novembre. Joan Fa explica el seu programa bàsic

així com les línies del seu pensament sobre la Fede-

ració, el bàsquet català i la seva acció de govern.

05.

Cercle central. Amplia exposició del

desenvolupament l’històric Torneig Molinet i el

Planeta Bàsquet, al Saló de la Infància de Barcelo-

na, al gener de 2011.

16.

40 minuts. Reportatge sobre els Cam-

pionats d’Espanya de Cadets i d’Infantils, masculis

i femenins, celebrats a Córdoba a primers de ge-

ner, on Catalunya ha obtingut un èxit sobresortint

col·locant les quatre seleccions a les fi nals i acon-

seguint dos campionats i dos sotscampionats.

10.

Segon temps. Manel Comas, un dels

més experimentats entrenadors catalans, d’extensa

i brillant trajectòria a l’ACB, ens explica la seva

història, els seus inicis, títols i millors moments de

la seva vida com a entrenador…

19.

Club. El Masnou Basquetbol. 75 anys

de bàsquet a l’acollidora ciutat del Maresme és una

excel·lent oportunitat per organitzar una commemora-

ció esperada i de gran ressò al llarg del 2011.

22.

Fundació. Tortosa ha acabat el seu ex-

cepcional any 2010 com a “Ciutat del Bàsquet Català”

i Vic pren el relleu per l’actual 2011.

El Patronat de la Fundació es renova i el 8 d’abril es

farà la Festa dels “Històrics del Bàsquet Català” amb

els guardonats d’enguany.

27.

Salut i esport. L’habitual article d’una expe-

rimentada professional com Marissa Rius que ens parla

sobre la patologia del creixement, els dolors en articula-

cions dels joves jugadors/es.

32.

5

“Sento una forta responsabilitat, cada decisió ha de ser meditada”

Joan Fa Busquets (Barcelona, 13 de desembre de

1943), advocat de professió, arriba a la presidència de

la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) després

de molts anys de dedicació professional i personal, al

nostre esport, amb el bagatge que dóna haver estat

jugador de bàsquet i d’elit i amb l’experiència d’haver

pertangut durant molt de temps a diferents comitès

de la Federació i a la seva Junta Directiva en diferents

càrrecs, últimament com a vicepresident primer.

Fa va iniciar la seva relació amb el bàsquet “perquè

un jugador d’elit, quan jo tenia 10 anys, va regalar-

me un llibre de bàsquet i una pilota. Vaig endur-me

la pilota al col·legi i allà va començar tot. Si això no

hagués passat, avui no estaria aquí”.

Amb “els principis bàsics d’acostament als clubs,

modernització de la Federació, potenciació de la

participació de la dona en el món del bàsquet i

foment i desenvolupament del bàsquet de base

i les escoles de bàsquet”, la Junta Directiva, enca-

pçalada per Fa, pretén també “consolidar un projecte

de continuïtat a la tasca de progrés de l’FCBQ”.

Què sent ara, ja President?

En aquesta etapa inicial sento, sobre tot, una

forta responsabilitat. En el moment que ocupes

una presidència i en aquest cas en el lloc primer

del bàsquet català, és el que sents; responsabilitat

per les teves decisions, malgrat hi ha un equip,

una Junta Directiva, cada decisió ha de ser meditada.

Responsabilitat tant amb la Federació com amb

totes les companyies que obtenen recursos atípics

que es destinen bàsicament als clubs catalans.

Text: Joan Guiu, Laura Ramos i Javi Ezpeleta

Imatges: FCBQ i Ricard Rovira

nou president de l’FCBQ

El seu CV mostra una trajectòria intensa en el

bàsquet català i espanyol. Quins són els moments

personals i esportius que recorda amb més emoció i

satisfacció?

Com a jugador, que recordi amb signifi cació, de petit

anar a la Selecció de la FISEC i jugar els Campio-

nats Mundials Escolars. Amb 15 anys crec, quan em

6

va fi txar el Joventut de Badalona, que ja era un dels

equips líders a Catalunya i Espanya, després del Real

Madrid, en aquell moment. Com a sènior, la primera

lliga nacional espanyola que va aconseguir la Penya

a l’any 67. I quan em van convocar per primera vegada

com a internacional.

Com a dirigent, el moment en que tot l’equip format

per la junta del President Piquet, varem aconseguir

amortitzar el deute de l’Eurobasket i tot el plante-

jament i l’inici del que va ser un canvi substancial

d’aquesta Federació quan es va engegar el projecte de

les instal·lacions esportives i la nova seu social.

Objectius, programa i projecte de la nova

Junta Directiva.

Tota institució quan desprès d’una presidència de

tants de temps ha de patir una certa reestructuració

i evidentment el que ha funcionat s’ha de mantenir.

Alguns membres de la Junta Directiva han estat

renovats, altres s’incorporen i seguint el nou decret

de federacions de la Generalitat s’han incorporat sis

dones a la Junta que, estan integrades en diferents

comissions (tècnic, competicions, etc.) i també hem

constituit una Comissió que atengui molt curosament

la problemàtica del bàsquet femení, en el qual actual-

ment s’ha baixat signifi cativament el número

de llicències i cal incidir molt en aquest tema.

D’altra banda, adaptar la Federació a les noves

tecnologies. Cal utilitzar-les i benefi ciar-se d’elles,

en el funcionament diari i en el servei als clubs. Ja

s’havien iniciat en el període anterior amb el Canal

Àrbitre; ara es farà el Canal Entrenador i en aquests

dies s’han desenvolupat Facebook i Twiter, RSS, nou

site Fundació i paulatinament ens anirem adaptant i

incorporant-les segons les noves necessitats.

Punt important és la creació d’un nou departament de

màrqueting que intentarà obtenir nous ingressos, més

recursos, en l’àmbit del treball orientat als clubs.

Disposar d’una Assessoria jurídica que pugui exercir

de consultoria i ajut per les entitats, com a reforç del

que ja s’ofereix habitualment.

Primordial serà també l’atenció a les Seleccions ca-

talanes. Seguir amb el gran treball del Comité Tècnic

en les de Promoció, però també atendre com aconse-

guir millor ressó de les seves múltiples actuacions i

èxits. I pel que fa les Seleccions Absolutes, masculina

i femenina, analitzar i estudiar de quina manera es

pot enfocar aquest tema, a fi d’arribar a aconseguir

una normalitat de convocatòries i de partits comptant

amb els nostres millors jugadors i jugadores

7

Finalment no em vull oblidar de les lligues catalanes.

Potenciació de les nostres lligues, sobre tot de la Copa

Catalunya, tant femenina com masculina.

Com valora les trobades amb clubs,

prèvies a les eleccions.

Les trobades amb els clubs es van programar com

a reunions dins la campanya electoral per exposar el

programa que aquesta nova Junta volia desenvolupar

pels propers 6 anys.

Quan varem tenir clar que no es presentava cap més

candidat i per tan que no hi hauria eleccions, varem

seguir amb la idea de fer-les perquè igualment ens

resultaven interessants per conèixer més de prop

les opinions i necessitats dels nostres clubs i tenir

uns petits col·loquis i debats, per extreure conclusions

de millorament del futur.

Va ser una tasca positiva entre la nova Junta i els clubs.

La nova llei de l’esport estableix sis anys

mandat presidencial. Què li agradaria aconseguir

en aquest temps.

Cada etapa té els seus objectius. Coses que s’han fet

fi ns ara ben fetes, seguir, i coses que volem fer ara i

que abans no es podien fer, perquè ara és el moment

oportú. Mantenir-nos sense difi cultats econòmiques

en la mesura del possible i adaptar la Federació

als temps actuals, amb tot el de bo i positiu, que és

molt, que tenim, però també disposar d’una institució

adaptada a les directrius d’aquest segle XXI i deixar

la Federació, en el moment que acabi el mandat, en

condicions completament encausades pel futur.

Comenti’ns la designació del nou Secretari

General de l’Esport, el Sr. Ivan Tibau.

El nou Secretari General de l’Esport en aquests mo-

ments tindrà una sèrie de difi cultats molt diverses,

una etapa difícil especialment en termes econòmics.

El que li diria és que es conscienciés que en l’esport

català en general i més en el nostre, el basquetbol,

el que més s’ha de protegir són els clubs, i més si

pensem que ens els darrers temps han prevalgut

alternatius criteris, en el BÀSQUET” els clubs són

fonamentals i la base del nostre esport. Que les de-

cisions que prengui, pel que fa a nosaltres, que tingui

en compte sempre que el funcionament del bàsquet

a Catalunya ve d’els CLUBS. Suposo que en els altres

esports també, però jo conec el bàsquet i els clubs

són el motor d’aquesta societat catalana que ha portat

el nostre esport fi ns a on ha arribat. Així ho defensa-

rem i li exposarem quan sigui el moment.

Posició envers Seleccions Nacionals Absolutes.

El que ja he comentat abans. Intentarem fer el màxim

possible dins les difi cultats que sempre ens hem

trobat, de la difícil participació dels jugadors d’elit per

temes de calendari i normes. Dins d’això intentarem

armar les millors seleccions possibles tant en femení

com en masculí, i intentar partits atractius, malgrat la

limitació de dades.

I les Seleccions catalanes de formació.

Aquest any s’ha demostrat una vegada més que

els clubs catalans estan fent una bona feina i també

els tècnics de la Federació encapçalats pel directiu

responsable del Comitè Tècnic amb el programa de

Seleccions i PDP, i estic molt satisfet perquè és la

primera vegada i som la única autonomia que en els

darrers Campionats d’Espanya (gener 2011) ha situat

a les quatre seleccions, cadets i infantils, en les quatre

fi nals, obtenint dos campionats (infantils) i dos sub-

campionats (cadets).

També creiem que, al marge de les sortides que ja

fem (València, Aragó, Itàlia, França, Portugal....), en-

cara hauríem de sortir més, obrir-nos a l’exterior amb

totes les seleccions de formació, Per exemple, parla-

ríem d’algun esdeveniment estil torneig FIBA.

“Bàsquet català”, revista digital.

Si, revista digital, tenint en compte el punt de vista

dels propis responsables de la revista i les opinions

extretes de les trobades amb els clubs, se’ls hi va

exposar el cost que tenia la revista i la necessitat de

reduir despeses que s’aconseguiria si només la fèiem

per la via digital, i la gran majoria va demanar la conti-

“Les noves tecnologies són molt importants en aquest cicle”

8

nuitat i apostar per fer-la en aquesta versió.

Sabem que aportarà algunes desavantatges, però

també serà més accessible i les informacions seran

més actualitzades i immediates.

D’aquí una anys hi haurà el Mundial 2014. Quin paper

tindrà l’FCBQ en aquest esdeveniment internacional?

Creiem que la Federació i el bàsquet català en

aquests sis anys, malgrat hem de lluitar per les prò-

pies seleccions catalanes, ens hem d’obrir al bàsquet

espanyol i internacional. I si a Catalunya i a Barcelona

es fa una fase del Mundial 2014, nosaltres d’una ma-

nera o altre hi hem de ser.

Hi ha hagut ja unes converses amb el President de la

FEB i els responsables que dirigiran aquest campio-

nat, per tal d’arribar a un acord per ser-hi presents,

i en aquests moments s’està treballant per veure en

quins àmbits tant socials com esportius i també cul-

turals, hi podem participar.

A tal efecte s’ha creat una Comissió espressament

dedicada als actes i esdeveniments d’aquest.

En aquesta mateixa línia, l’FCBQ vol entrar en un

període de potenciació de relacions amb les altres

Federacions Autonòmiques, la FEB, l’Eurolliga, FIBA,

NBA, altres federacions internacionals, etc. Creiem i

considerem que és molt interessant per a nosaltres,

i així el bàsquet català, ser-hi, estar allà on hi hagi

bàsquet, i en aquesta línia ja hi estem treballant.

El Projecte Segle XXI.

És prou conegut que és un projecte del bàsquet feme-

ní des de fa una pila d’anys, i ara ens trobem que el

conveni a quatre parts, Generalitat de Catalunya, Con-

sejo Superior de Deportes, Federació Espanyola i Fe-

deració Catalana, va fi nalitzar el 30 de desembre i en

aquests moments està en fase de renovació. Creiem

que és important pel que fa a nosaltres, pensant en el

bàsquet femení, ja que les jugadores que participen

en el projecte, ara en edat de formació, quan són més

grans i arribin a situacions de formar part en clubs

d’elit, la gran majoria marxen a clubs de la resta de

l’estat. Voldríem trobar fórmules perquè algunes

d’elles es poguessin quedar a clubs de Catalunya.

Sobre la Fundació Bàsquet Català,

que també presideix, que ens pot dir.

Necessita una renovació amb delegació de la Pre-

sidència en els vicepresidents que encapçalen els

diferents departaments (econòmic, social, cultural,

històric...) de la Fundació, a fi i efecte de potenciar la

captació de recursos econòmics i desenvolupar els

programes esportius, i bàsicament socials i culturals,

que són aquests últims els que han de donar la imat-

ge a l’exterior del que és el Bàsquet Català.

També crec que la Fundació, tot i la seva tasca (Ciu-

tat del Bàsquet Català, Festa dels Històrics, l’Arxiu,

l’Exposició permanent , les itinerants, Publicacions,

etc), és una gran desconeguda pels clubs i els jugadors

i aquest aspecte el volem reconduir i potenciar-lo.

President, algun missatge pels clubs catalans?

Voldria fer saber els clubs que la meva dedicació a

l’FCBQ és total, diària, de jornada complerta per a

poder estar a la seva disposició i atendre les seves

sol·licituds.

Els caps de setmana també em deixaré caure pels

camps de Catalunya però la porta del despatx de

l’FCBQ sempre estarà oberta per ells.

Gràcies President, des de “Bàsquet català” la revista

de la FCBQ, només li desitgem tots els èxits possi-

bles en la seva etapa.

“La meva dedicació a l’FCBQ és total, diària i de jornada complerta per poder estar a disposició dels clubs catalans”

ESPÒNSOR TÈCNIC DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BASQUETBOL

Josep Pla, 163. 08020 Barcelona (Spain)Tel.: 93 303 78 40 / 687 545 903

Fax: 93 303 78 41

www.efa.es/baloncesto

10

Francesc Navarro, Xavi Rodríguez i Ricard Daura,

els màxims responsables del Comitè Tècnic de la

Federació Catalana de Basquetbol valoren d’excel·lent

el paper realitzat per les Seleccions Catalanes.

Francesc Navarro

(President del Comitè Tècnic de l’FCBQ):

“Les sensacions que he tingut durant aquests

campionats han estat globals. Sensacions de

treball, d’esforç, de companyonia i un sentiment

d’equip que ens ha unit com a un grup. Caracte-

rístiques que ens han portat a aconseguir aquests

resultats que, sens dubte, han estat excel·lents”

Xavi Rodríguez (Director Tècnic de l’FCBQ):

“La valoració no pot ser altre que excel·lent. Cada vegada

és més complicat aconseguir bons resultats, doncs la

competitivitat entre les diferents Comunitats Autònomes

i la igualtat és més gran. Prova d’això és que aquest any,

només Comunitat Valenciana, Canàries i Catalunya, van

col·locar les quatre seleccions a quarts de fi nal. Cata-

lunya va ser l’única Federació que va col·locar els quatre

equips en semifi nals i no sols això, sinó que va guanyar

les quatre aconseguint jugar les quatre fi nals després de

molts anys de no haver-ho fet. Així, dels 24 partits que

van jugar les Seleccions Catalanes en total, es van obte-

nir 22 victòries per només dues derrotes.”

Ricard Daura

(Sotsdirector de l’Àrea de Seleccions de l’FCBQ):

“La valoració que faig és molt bona, ja no tant per

les medalles aconseguides sinó pel joc realitzat

durant tots els partits disputats. El nostre objectiu

és que les Seleccions siguin competitives i estiguin

preparades per a qualsevol adversitat que es pugui

presentar durant el Campionat. Personalment, crec

que gràcies al bon treball realitzat pels diferents

entrenadors de les Seleccions, juntament amb el

que realitzen als seus respectius clubs i l’esforç dels

jugadors/es ho estem aconseguint”

Catalunya va arrasar al Campionat d’Espanya Infantil i Cadet de Córdoba 2011 situant les Seleccions Catalanes a les quatre fi nals possibles tot fent-se amb dues medalles d’or (infantils) i dues d’argent (cadets).

10Text: Javi Ezpeleta

Imatges: FCBQ

11

PLANTILLA Roger Carreras - Club Joventut Badalona · Sergi Carrión - 100X100 Basket Avinyó · Aly Françoise - Club Bàsquet

Sant Josep Badalona · Arnau Garcia - Agrupació Esportiva Clubs Alt Maresme · Carles López - Club Joventut Badalona · Carles

Malagon - Futbol Club Barcelona · Adrià Martínez - Club Bàsquet Sant Josep Badalona · Andreu Nicolau - Club Joventut Bada-

lona · Bernat Portell - Club Bàsquet Granollers · Alberto Real - Club Joventut Badalona · Albert Ruiz - Club Joventut Badalona ·

Ramon Vilà - Futbol Club Barcelona · Ferran Peña - Entrenador · Ramon Reigada - Ajudant · Jacob Raurell - Ajudant

RESULTATS

04/01/11 CATALUNYA 87 - Castella i Lleó 54

05/01/11 CATALUNYA 68 - Andalusia 48

06/01/11 lles Balears 55 - CATALUNYA 63

07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 91 - Aragó 41

08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 80 - Canàries 69

09/01/11 Final · CATALUNYA 90 - Madrid 74

CLASSIFICACIÓ FINAL

1r CATALUNYA

2n Madrid

3r Canàries

VALORACIONS

Ferran Peña:

“Tenir la sort de poder dirigir un grup humà com el que

hem pogut gaudir aquest any és el millor OR. Un genial

grup humà, una gran capacitat de treball i sacrifi ci i una

gran concentració per a la competició”

“Hem estat a un bon nivell els dies menys importants i

hem estat a un nivell excel·lent els dies d’alta competició”

“Donar les gràcies als clubs implicats que han cedit

als seus jugadors”

12

PLANTILLA Carla Bieg - Club Bàsquet Femení Sarrià · Paula Curto - Club Bàsquet Amposta · Laura Gómez - Club Bàsquet

Femení Sarrià · Andrea Grau - Club Bàsquet Femení Sant Adrià · Maria Martiáñez - Club Bàsquet Femení Sarrià · Clara

Maspons - Club Bàsquet Granollers · Irene Miret - Club Bàsquet Femení Sarrià · Andrea Pujol - Reus Deportiu · Laia Raventós

- Club Bàsquet Vic · Adelaida Rubio - Reus Deportiu · Yasmin Sancho - Reus Deportiu · Andrea Toret - Club Bàsquet Cornellà ·

Laura Visa - Club Bàsquet Femení Sant Adrià · Isaac Pujol - Entrenador · Lluís Biosca - Ajudant · Eli Novell - Ajudant

RESULTATS

04/01/11 CATALUNYA 65 - Galícia 31

05/01/11 CATALUNYA 70 - C. Valenciana 58

06/01/11 Canàries 39 - CATALUNYA 53

07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 44 - País Basc 37

08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 61 - Madrid 58

09/01/11 Final · CATALUNYA 66 - Castella i Lleó 46

CLASSIFICACIÓ FINAL

1r CATALUNYA

2n Castella i Lleó

3r Madrid

VALORACIONS

Isaac Pujol: “La valoració és molt positiva”

“Ha estat una llarga preparació, amb entrebancs en forma de

lesions abans i durant el campionat, que més enllà de desanimar

a les noies ens han servit per ser més equip, unir-nos i superar

les adversitats amb un resultat fi nal excel·lent”

“Compartir tot aquest procés amb el grup humà que s’ha format

és gairebé més important que la medalla d’or”

“l’objectiu era ser competitives i treballadores i ho han estat fi ns el

punt de superar moment difícils contra grans rivals”

“agrair l’esforç i treball de totes les jugadores de la generació que

han format part d’aquest procés de selecció, especialment a les 11

que han competit i concretament a l’Irene Miret i la Clara Maspons

que, tot i no poder jugar per lesió, han estat un exemple per a tots”

“agrair també als pares/mares i als clubs la seva col·laboració i

paciència en aquesta llarga cursa”

13

PLANTILLA Xavier Assalit - Club Joventut Badalona · Jordi Bros - Club Esportiu Escola Pia Sabadell · Adrià Cantenys - Futbol

Club Barcelona · Gerard Gomila - Club Joventut Badalona · David Iriarte - Club Joventut Badalona · Aureli Luquero - Futbol

Club Barcelona · Jordi de Mas - JAC Club Sants · Ignasi Moix - Futbol Club Barcelona · Xavier Moix - Futbol Club Barcelona ·

Jose Ignacio Nogués - Club Joventut Badalona · Marc Pagès - JAC Club Sants · Ferran Ventura - Club Joventut Badalona ·

Dani José - Entrenador · Xavi Coll - Ajudant · Ferran Aranda - Ajudant

RESULTATS

04/01/11 Madrid 64 - CATALUNYA 66

05/01/11 CATALUNYA 54 - Galícia 48

06/01/11 Aragó 32 - CATALUNYA 85

07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 100 - Canàries 67

08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 76 - País Basc 54

09/01/11 Final · Madrid 83 - CATALUNYA 73

CLASSIFICACIÓ FINAL

1r Madrid

2n CATALUNYA

3r País Basc

VALORACIONS

Dani José: “La Selecció va anar creixent en el seu joc”

“vam oferir un recital de joc defensiu i ofensiu contra la sem-

pre difícil Canàries i un partit completíssim contra Euskadi”

“la manca d’encert en el tir i el bon joc desplegat per Madrid,

va fer que no poguéssim superar l’últim partit disputat”

“agraïments especials als 28 jugadors que van formar part

del procés de selecció”

14

PLANTILLA Neus Bermejo - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Carolina del Santo - Club Bàsquet Femení Sarrià

Cristina Conejos - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Laia Flores - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró

Marta González - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Elisabeth López - Segle XXI · Alèxia Pérez - Associació Esportiva

Centre Catòlic Mataró · Ariadna Pujol - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Cristina Pujol - Associació Esportiva Centre

Catòlic Mataró · Yaiza Rodríguez - Segle XXI · Judit Solé - Segle XXI · Mariona Teixidó - Fundació Joviat · Rafa Gutiérrez -

Entrenador · David Girgas - Ajudant · Esther González - Ajudant

RESULTATS

04/01/11 Madrid 69 - CATALUNYA 92

05/01/11 CATALUNYA 60 - Castella i Lleó 48

06/01/11 País Basc 35 - CATALUNYA 51

07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 90 - Illes Balears 70

08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 60 - C.Valenciana 37

09/01/11 Final · CATALUNYA 52 - Canàries 60

CLASSIFICACIÓ FINAL

1r Canàries

2n CATALUNYA

3r C. Valenciana

VALORACIONS

Rafa Gutiérrez: “Durant el campionat hem anat creixent,

pensant en el dia a dia, i això ens va fer ser humils, constants,

treballadores i desconfi ades de la gent que teníem al davant”

“per perdre una fi nal s’ha de jugar i en poc temps valo-

rarem molt més la medalla d’argent i ens adonarem que

hem aconseguit una cosa molt important”

“felicitar a les jugadores, el seu nivell humà ha fet que

aconseguim arribar on hem arribat (sacrifi ci, treball però

sobretot implicació) i a les jugadores que durant aquesta

llarga preparació han estat al nostre costat i ens han fet

arribar a tenir el nivell que hem tingut al campionat”

“donar les gràcies als clubs, que en un procés tan llarg

han donat totes les facilitats possibles i han fet que la

comunicació sigui còmode i molt àgil”

Quatre àrbitres catalans als campionats

Sergi Martínez:

“la qualitat humana que es troba en aquests

campionats és excel·lent, en tot moment et sents

recolzat per tots els seus companys, fem pinya els

uns amb els altres”

“he polit molt detalls que em serviran per seguir

creixen en aquest món”

Arnau Padrós:

“formar part de la representació arbitral catalana a

Córdoba és una satisfacció per a mi perquè és una

recompensa a tot el treball realitzat fi ns ara”

“poder conèixer gent d’altres comunitats i el segui-

ment fet pels tècnics arbitrals durant el campionat

és excel·lent”

Joel Pujol:

“xiular amb companys d’altres autonomies als

millors jugadors i jugadores són partits amb un

ambient especial dels quals m’agrada gaudir”

“ha estat una concentració amb una gran quantitat

de tècnics i àrbitres que t’enriqueixen com a àrbi-

tre però també personalment”

Francesc Xavier Piñol:

“la sensació que vaig viure el primer partit que vaig

xiular dels nens en cadira de rodes va emocionar-me”

“aquella il·lusió, alegria, esforç personal i

col·lectiu, esperança que darrera d’una invalidesa

total la vida segueix”

Valoració molt positiva dels quatre àrbitres catalans Sergi Martínez, Arnau Padrós, Joel Pujol i Fran-

cesc Xavier Piñol que van dirigir diferents enfrontaments d’aquests campionats. Piñol també va tenir

l’oportunitat d’arbitrar partits de bàsquet en cadira de rodes.

Les valoracions completes de tots els seleccionadors a www.basquetcatala.cat/noticies/1627

Les valoracions completes dels responsables del Comitè Tècnic a www.basquetcatala.cat/noticies/1635

Les valoracions completes dels àrbitres catalans a http://www.basquetcatala.cat/noticies/1631

Palmarès de les Seleccions Catalanes de formació: http://www.basquetcatala.cat/recursos/documents/seleccions/MedallerSeleccionsCatalanesFormacio2009-10.pdf

online

15

16

El Ruc-i, l’animalet de l’FCBQUna de les novetats d’aquest any del Planeta Bàsquet

ha estat la presència del Ruc-i, l’animalet de l’FCBQ.

Durant tot el Festival va visitar, equipat amb la nova

samarreta i pantaló ofi cial de les Seleccions Catalanes,

les diferents activitats del Bàsquet Català per jugar

amb els nens i nenes que s’apropaven fi ns el nostre

estand i fotografi ar-se amb tots els qui se li apropaven.

Bàsquet Virtual amb la Wii i la PlayStationSi per alguna cosa es caracteritza el “Planeta

Bàsquet” és pel gran ventall de formes de jugar

a bàsquet que els nens i nenes poden trobar en

aquest espai dedicat a l’esport de la cistella. Dues

d’aquestes propostes són el Bàsquet Virtual (Wii)

i el Bàsquet Play (Play Station) amb els que pots

jugar a bàsquet tot disputant partits virtuals i con-

curs de triples d’una forma diferent.

Bàsquet sobre infl ablesUn any més no hi van faltar els infl ables del Bàs-

quet Català. Uns infl ables dedicats al nostre esport.

Un, per a nens i nenes fi ns a 4 anys era el Bàsquet

Bressol, on els més petits podien fer els seus pri-

mers llançaments i esmaixades. L’altra estava des-

tinat a nois i noies de 4 a 10 anys, on també podien

practicar el bàsquet d’aquesta forma tant peculiar.

Parxís gegant adaptat al bàsquetEl Parxibàsquet és l’adaptació del famós joc del par-

xís a l’esport de la cistella, i de grans dimensions. Si

els participants encistellen avancen diferents case-

lles segons la posició del tir. Una activitat única que

només es pot trobar al “Planeta Bàsquet”.

Text: Javi Ezpeleta

Imatges: FCBQ, Ricard Rovira i Miguel A. Chazo

1717

El bàsquet i la conscienciació ambientalPer segon any consecutiu, el Bàsquet Recicla, un joc

que pren consciència de la necessitat de reciclar i que

pretén ajudar als nens i nenes a conèixer i respectar

el medi ambient a través del bàsquet ha tingut el seu

espai al “Planeta Bàsquet”. El joc consisteix en encis-

tellar el major número de pilotes de goma-espuma,

identifi catives amb diferents materials segons el seus

color, en els seus contenidors-cistelles pertinents:

groc (pel plàstic), verd (pel vidre), blau (pel paper i

cartró) i marró (per material orgànic).

Petit Bàsquet, pista adaptada pels més petitsEl Petit Bàsquet, una pista de bàsquet adaptada

pel petits i petites de la casa (de 4 a 7 anys) on poder

jugar, córrer, encistellar i compartir activitats amb

un convidat especial, el Ruc-i.

La zona mixta del Bàsquet CatalàEls visitants del “Planeta Bàsquet” també podien

immortalitzar, amb una fotografi a a la zona mix-

ta del Bàsquet Català, el seu pas pel nostre es-

pai d’activitats i jocs. Aquest espai de premsa de

l’FCBQ estava destinat a tots els participants

i assistents al saló així com del Trofeu Molinet en

el que, mitjançant un photocall, es podien fer una

foto d’equip, de grup o individual amb el Ruc-i,

l’animalet del bàsquet català.

17

18

campions del 48è Trofeu Molinet de mini bàsquet

Les noies del CE Joventut L’Hospitalet són les no-

ves campiones del Trofeu Molinet de mini bàsquet

en categoria femenina en imposar-se al SESE “A”

a la fi nal (58-64), mentre que el Club Delfos EBCB

Cornellà es va proclamar, per tercera vegada con-

secutiva, campió del torneig masculí en guanyar al

SESE “A” (76-63).

Les noies de L’Hospitalet van derrotar a semifi nals

al Paidos Asfe, mentre que el SESE arribava a la

fi nal després de guanyar al Femení Sant Adrià per

un ajustat 50-52. La tercera posició del torneig fe-

mení va ser pel Femení Sant Adrià que en el partit

pel 3r i 4t lloc va superar al Paidos Asfe per 53-84.

En nois, els del Cornellà van derrotar al Lab Nupel

Sant Josep per 68-89 a les semifi nals, mentre que

el SESE “A” va fer-se amb la victòria davant el Pai-

dos Asfe per 49-69. El Paidos es va fer amb la ter-

cera posició en guanyar al Sant Josep per 57-60.

El 48è Trofeu Molinet de mini bàsquet es va dispu-

tar en el marc de les activitats del Planeta Bàs-

quet, l’espai de la Federació Catalana de Basquet-

bol (FCBQ) al Festival de la Infància i de la Joventut

de Barcelona amb un total de 113 equips partici-

pants (79 masculins i 34 femenins).

18

19

Manel Comas Hortet, nascut el 19 de novembre de

1945, és tota una institució al bàsquet espanyol. Amb

el sobrenom del “Sheriff”, que el caracteritza com un

entrenador amb un fort caràcter, Manel Comas porta

entrenant des dels anys 70 i ha dirigit fi ns a onze

equips diferents a la Lliga ACB.

Campió d’una Copa d’Europa amb el Taugrés Vitoria

la temporada 95-96, d’una Copa Korac amb el Joven-

tut de Badalona la 80-81, tres vegades sotscampió de

la Recopa d’Europa (amb el CAI Zaragoza a la 90-91 i

amb el Taugrés Vitoria a la 93-94 i a la 94-95), i cam-

pió de la Copa del Rei amb el Tau la 94-95.

La música és una altra de les seves grans passions, i

ara mateix està desenvolupant tasques de comenta-

rista a Teledeporte, tal com ha fet a diferents mitjans

de comunicació. A més, Manel Comas és autor de

l’obra “Baloncesto, más que un juego”, una col·lecció

de llibres en 20 volums en els que explica tot que pot

Dirigint equips des dels anys 70. Com comença

Manel Comas en el món del bàsquet?

D’una forma casual. Jugava al Bàsquet Badalona

i tenia problemes al genoll. Teníem a Josep Nora

d’entrenador i em van proposar entrenar i hem arri-

bat fi ns al dia d’avui. Vaig entrenar el sènior, de 2ª a

1ª B. Aleshores va venir Aito García Reneses i vaig ser

segon entrenador seu també.

Qui li posa el sobrenom del “sheriff” i per què?

Me’l posa el Jose Manuel Fernández de Mundo

Deportivo perquè quan fi txo pel Joventut hi havia

Manel Comas,

Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: Miguel Ángel Chazo

històric, irrepetible, incombustible

“Ser entrenador és una professió absolutament canviant i s’ha d’estar una mica boig per poder gaudir-ho”

transmetre del món del bàsquet.

Amb 392 victòries a la Lliga ACB, ens trobem davant

de tota una llegenda ja al món del bàsquet que vol

continuar a les banquetes. El veurem aviat aconse-

guir el triomf 393?

20

molta convulsió dins l’equip. Teòricament el “sheriff”

arribava per posar ordre dins l’equip i fi nalment m’ha

quedat de per vida aquest sobrenom.

Descriu amb una frase el teu pas pels diferents

equips…

Basquet Badalona: Il·lusió

Cotonifi cio Badalona: 1977-1979. (Ajudant d’Aito Gar-

cía Reneses): Formar-me com a entrenador

Mollet Sedimar: 1979-1980: Debut a l’elit

C. Joventut de Badalona: 1980-1981: Sorpresa agradable

Licor 43 Santa Coloma: 1983-1985: Entranyable

CAI Zaragoza: 1985-1987: Primer repte seriós

Cacaolat Granollers: 1987-1990: Felicitat

CAI Zaragoza: 1990-1992: Responsabilitat

Cáceres C.B.: 1992-1993: Difi cultat

Taugrés Vitoria: 1993-1997: Meravellós

FC Barcelona: 1997: Fita aconseguida i no ben gestionada

Cáceres C.B.: 1997-1998: Repte difícil

Bàsquet Manresa: 1999-2000: Il·lusió de nou

Club Joventut de Badalona: 2000-2003: Reconeixe-

ment d’una tasca feta

Fórum Valladolid: 2003-2004: Novetat

CB Murcia: 2006: Transició

CB Sevilla Caja San Fernando : 2006-2007: Repte de nou

CB Sevilla Cajasol : 2008-2008: Desil·lusió

Quin títol recordes amb més emotivitat?

Els títols amb el Tau. Per la forma de treballar, per

les fi nals que vam jugar. Cinc fi nals jugades de 12

possibles. Va ser una experiència inoblidable i amb

uns resultats moltbons.

Hi ha similituds entre ser comentarista i entrenador?

Jo em sento entrenador totalment. Tot i que sempre

he estat una persona amb molts dubtes i de comen-

tarista em passa el mateix. A mí em sembla que no

ho faig del tot bé, i després sembla, pel que diu la

gent, que no ho faig del tot malament.

Què és el millor de la vida de l’entrenador? I el pitjor?

Que és una professió absolutament canviant i has

d’estar una mica boig per gaudir-ho. Crec que en

aquesta resposta podem trobar el millor i el pitjor

d’aquesta professió. No obstant, el pitjor està relacio-

nat amb el punt d’incomprensió i soletat que vivim a

vegades.

Sempre se t’ha vist com un entrenador amb un fort

caràcter. També és així Manel Comas fora de la

pista?

No, sóc absolutament diferent. Sóc una persona

afable i diria inclús que molt enrotllat. La gent que

em veu només en la meva faceta d’entrenador entenc

que pugui pensar que tinc un fort caràcter, però fora

de la pista no és així.

T’agrada la música i de fet toques la bateria a un

grup. D’on ve aquesta afi ció?

Des dels 16 anys, amb un grup d’amics del Tennis La

Salut. Vam fer una banda que encara el dia d’avui es-

tem tocant. Nosaltres normalment fem dos concerts

a l’any. El darrer a Luz de Gas aquest estiu i un altre a

Tiana. Jo sóc el bateria del grup. M’agrada la música

dels 60 i la primera meitat dels 70. És una música

que crec que ha permés després desenvolupar dife-

rents estils, tots sorgits dels Beatles, Rolling... Penso

realment que el més bo de després està sustentat

sobre aquestes dècades.

D’altres hobbies…

Els cotxes, la vela, el cinema…

21

Una bona pel·lícula per tu seria…

Qualsevol pel·lícula que tingui bons actors. Avui dia,

igual pel tema de la crisi, hi ha actors que considero

molt bons que han acceptat guions i pel·lícules no

tant bones. Però tot el que faci Robert de Niro o gent

de l’estil ja és garantia. Si tenen un fons històric en el

guió encara m’enganxen més.

Ja posat punt i fi nal Manel Comas al seu fi lm com

entrenador d’elit?

Jo espero que no. Potser ara entrenadors de massa

caràcters no són políticaments correctes i és més di-

fícil col·locar-se. El bàsquet va canviant mica en mica,

però espero poder tornar a les banquetes.

Aquest any es va rumorejar ja amb la teva tornada a

una banqueta ACB. Què va passar fi nalment?

Dos clubs que van estudiar el meu nom i on tenia

possibilitats, fi nalment es van decidir per un altre

company.

Com ha evolucionat el bàsquet des que vas co-

mençar a entrenar?

Moltíssim. Primer érem una colla d’entusiastes

portats de la mà del president. Ara tot és molt més

professionalitzat i tothom molt important dins les

estructures. El bàsquet ha evolucionat per supo-

sat. Jugadors de 2’15 es desplacen pel camp com

jugadors de 1’80. Ens trobem davant una dinàmica

de joc diferent.

On veus el bàsquet en 10 anys?

Hem d’evolucionar també. Tenim masses proble-

mes extraesportius que surten a la llum, com ara

problemes econòmics dels clubs. Desitjo que les

franquícies siguin molt més sòlides. Ningú vol sen-

tir que el seu club també tingui problemes, doncs

per ells el bàsquet ha de ser el divertiment, no

una preocupació. A la gent li agrada ser d’equips

poderosos.

El millor jugador que has entrenat…

He tingut la sort d’entrenar molts

i dir-ne un no em semblaria just per a altres.

Un partit…

La fi nal contra el PAOK Salónica

de la Copa d’Europa amb el Tau.

Una cistella…

La que em va fer el Samuel Puente a Valladolid

quan guanyàvem nosaltres i ens van guanyar d’un.

Si puguessis tirar enrera quina situació

no hauria passat…

El dia que vaig presentar la dimissió després

d’un partit amb el Barça. Hauria d’haver comptat

fi ns a 1100 abans de fer-ho.

Allò que et sents més orgullós…

Anar de cara amb tots els jugadors.

Un somni…

Continuar entrenant.

en 3 minuts

22Text: Juan Carlos Cebrián i El Masnou Basquetbol

Imatges: El Masnou Basquetbol

El Masnou, com a municipi, va pertànyer antigament

a Sant Félix d’Alella i a Sant Martí de Teià, ambdós

pobles veïns i que estaven allunyats de la platja per

protegir-se dels pirates. Majoritàriament els seus

habitants vivien de l’agricultura i la pesca i amb el

temps es van construir masies fortifi cades a prop de

la platja, fi ns que el 1812 la vila va poder escollir el

seu alcalde. No obstant, la independència del Masnou

no es va produir fi ns al 1825.

Més de cent anys després, l’any 1933, ja es té

constància que el municipi de la costa va acollir un

partit entre el FC Barcelona i l’Iluro de Mataró, però

els orígens del bàsquet a Masnou cal cercar-los

al 1935, quan hi ha la primera documentació que

acredita la constitució d’un equip amb el nom del

Masnou que practica bàsquet

Des de llavors, i fi ns avui, el club ha anat passant

per diverses denominacions: CD Masnou i Frente de

Juventudes Masnou (dècada dels 40), Casino Masnou

(anys 50) i CB Masnou (a partir dels anys 60), en funció

Des de la dècada dels anys 30 fi ns a Ricky Rubio

del terreny de joc on jugaven o bé de les entitats que

n’assumien la seva organització, fi ns arribar a primers

de la dècada dels 80 que és quan el club es refon amb

l’actual nom de “El Masnou Basquetbol”.

Fusió als anys 80 i desenvolupamentL’any 1982, representants del C.B. Masnou, club

embrió i que aglutinava la major part de l’activitat

basquetbolística de la vila, es reuneixen amb altres

entitats esportives de la població (CB Ocata i Olim-

pia) i decideixen agrupar esforços tot fusionant-se

en una sola entitat.

Els motius d’aquesta fusió venen donats de forma

especial per a la futura inauguració del Poliesportiu

Municipal que llavors es troba en fase de construcció

i que durant força anys havia estat una vella aspiració

de les entitats esportives del Masnou.

Així doncs, es pot dir que el club es refà ofi cialment

1935 1969

23

Actual planter

amb el nom de “El Masnou Basquetbol” el 30 de

setembre del 1982 quan membres dels tres clubs

acorden ajuntar-se i crear una única entitat destinada

al foment i la pràctica del bàsquet.

Josep Maria Ruyra v ser escollit per votació, el 15

d’octubre del mateix any, com el primer president

d’El Masnou Basquetbol, i uns dies més tard, el 4 de

novembre, s’aprovaren els estatuts del club.

El Masnou Basquetbol va començar a participar

de forma ofi cial en competicions de la Federació

Catalana de Basquetbol la temporada 1983-1984,

presentant equips tant a les categories femeni-

nes com masculines. Però la fusió que dóna pas

al naixement d’El Masnou Basquetbol no va ser

l’única en produir-se en els primers mesos de vida

de l’entitat. El 21 de juliol del 1984, poc després

d’acabar la primera temporada de la història del

club, s’acorda lafusió amb el Picadero Club Barce-

lona Comansi, una de les entitats de més prestigi

del bàsquet femení a tot l’estat espanyol i que bus-

ca un nou emplaçament fora de la Ciutat Comtal.

La Junta Directiva del club masnoví veu l’oportunitat

d’obrir una porta al bàsquet femení d’èlit i la fusió

s’accepta ràpidament. D’aquesta manera El Mas-

nou Basquetbol absorbeix els equips i l’espònsor de

l’històric Picadero Comansi i va passar a convertir-se

en un dels clubs de bàsquet femení de referència.

Durant sis temporades (del 1984 al 1990) l’equip

sènior femení d’El Masnou Basquetbol va jugar a la

màxima categoria del bàsquet femení estatal acon-

seguint els seus millors èxits: 3 Lligues catalanes

(84-85, 88-89 i 89-90), 1 Copa de la Reina (84-85) i 1

Lliga Espanyola (89-90). I cal signifi car alguns noms

d’aquella tan destacada època, com les jugadores

Rosa Castillo, Anna Junyer, la recordada Roser Llop,

Ana Belén Alvaro o Clara Jiménez, totes elles inter-

nacionals, o les entrenadores Neus Bartran, Carme

Lluveras o la mítica Maria Planas.

Tampoc es pot obviar el reconeixement que mereixen

les empreses que varen comprometre amb el club

quan el Comansi es retirà l’any 85, apareixen del 85 al

89 l’empresa local Laboratoris Cusí i després el Micro-

bank la temporada 89-90.

Al setembre del 1989 Josep Maria Ruyra va ser re-

llevat, després de set anys a la presidència, per Jordi

García Alcalà, que només hi estarà una temporada.

Curiosament, la temporada 89-90, la de més èxits de

totes (Lliga Catalana i Lliga Espanyola), suposa un

punt i a part, important, a la intensa història del club.

El Masnou Basquetbol es queda sense espònsor i

davant la impossibilitat de trobar un nou patrocina-

dor que faci front a les despeses que suposa tenir

un equip a la màxima categoria del bàsquet femení,

la Junta Directiva decideix donar de baixa el primer

equip de la divisió d’honor i seguidament presentar la

dimissió irrevocable en bloc.

En la temporada 90-91 el club va ser regentat per una

Junta Gestora fi ns que el 1991 es fa càrrec de l’entitat

una nova directiva presidida per Lluís Bretcha que es

mantindrà al càrrec durant nou anys.

Durant aquest llarg mandat es torna reestructura el

club, ja sense la presència del primer equip femení

a la divisió d’honor, però tornant a situar el bàsquet

femení d’El Masnou en els llocs capdavanters de

24

Equip mini anys 90, Ricky

Catalunya, especialment als primers anys de la

dècada dels 90, i pel que fa l’organigrama esportiu

cal destacar la presència a la direcció tècnica i es-

portiva del club, primer de Pep Clarós, actualment

entrenador professional de bàsquet, i més enda-

vant dels ex jugadors ACB, Josep Maria Margall i

Joan Ramon Fernández, lligats a la nostra vila des

de fa anys, i que aportaren la seva experiència i els

seus coneixements.

bàsquet, i més endavant dels ex jugadors ACB, Jo-

sep Maria Margall i Joan Ramon Fernández, lligats

a la nostra vila des de fa anys, i que aporten la seva

experiència i els seus coneixements.

El bàsquet formatiu i els inicis de Ricky RubioUn dels objectius més importants d’El Masnou

Basquetbol és el foment del bàsquet entre els infants

i formar jugadors i jugadores des de la base que el

dia de demà puguin arribar als primers equips. En

aquest sentit, el club ha format en els seus inicis

jugadors que actualment formen part de l’èlit del

bàsquet català i espanyol i que són un referent per a

tots els jugadors de la categories inferiors del club.

Aquest és el cas especial d’en Ricky Rubio, actual

jugador del FC Barcelona, o també d’en Marc Fernán-

dez, actualment al Power Electronics València o d’en

Marc Rubio que aquesta temporada juga a la Lliga

LEB Or amb el Lleida. Tots tres han sortit del Masnou

Basquetbol i són un exemple pel jovent del club.

Actualment, El Masnou Basquetbol disposa de

catorze equips federats més l’escola d’Iniciació, la

qual cosa representa més de dos-cents jugadors i

jugadores del Masnou. El Sènior masculí competeix a

Primera catalana i tasca a destacar és la col·laboració

activa del club amb les escoles i entitats de la vila per

a fomentar i afavorir la pràctica de l’esport en general

i del bàsquet en particular.

.

Vidal Sabater, Director tècnic)

Quins són els objectius actuals?

Els objectius han estat créixer i ser un referent

a la zona de bon treball de base tan en l’aspecte

esportiu, com en l’humà. En els últims anys hem

crescut molt en número de jugadors i d’equips, i

per tant ens obliga a treballar més en formar nous

entrenadors joves i amb ganes d’aprendre que

segueixin la feina feta.

On veus el club en 10 anys?

Seguir creixent en número de jugadors i sobretot

créixer en equips femenins. Només si es treballa

amb la mateixa intensitat any rere any podrem

mantenir la confi ança dels pares i seguir creixent.

En l’aspecte esportiu no tinc cap dubte que si

seguim treballant com en els últims anys també

pujarem el nivell global del club i podrem competir

amb els clubs més forts de la zona.

Quin creus que ha estat el moment més impor-

tant en tots aquests anys?

Aquest any hem assolit un repte molt impor-

tant. Hem aconseguit formar a tota la plantilla

d’entrenadors del club i això ens dóna més força

per seguir creixent, ja que ells seran els que por-

taran el club en els propers anys.

Quina és la relació amb els altres clubs de la zona?

Amb els equips de la zona tenim una relació de

competitivitat i cordialitat que crec que és la que

hem de tenir. Sempre, el bon treball fet pels altres

clubs de la zona ens ha de servir com a referent

i estímul per fer millor la nostra feina. A tots ens

dol quan un jugador marxa a un altre equip de la

zona i perquè això no ens passi volem seguir fent

les coses més ben fetes i aprendre.

Ricard Plana, President

Com vas arribar a l’entitat?

L’any 2004 els membres que hi havia en aquell

moment a la junta directiva van acabar el seu

mandat i no es presentaven a la reelecció. Llavors

un grup de pares que teníem els nostres fi lls a les

categories inferiors vam donar el relleu, entrant a

formar part del consell directiu.

Quin ha estat el millor moment des que vas arribar?

Crec que l’actual. Un dels reptes que més il.lusió

ens feia quan vam entrar a la junta era ampliar la

base de jugadors del club. En aquests moments,

el club té una base molt sòlida amb una Escola de

bàsquet, 3 equips federats a les categories Pre-

mini i dos més a la Mini amb la qual cosa el futur

de l’entitat està més que garantit. L’altre repte,

aconseguir que la majoria dels entrenadors del

club fossin gent de la casa també es s’ha anat as-

solint, i aixó és molt important, perque són aquest

tècnics els que han de donar continuïtat i futur a la

nostra entitat

I el més complicat?

El començament, perquè tots els inicis sempre són

complicats. Hi havia moltes coses per fer i també

moltes coses per a aprendre. De mica en mica i

entre tots, penso que ens en hem anat sortint.

25

27

Tortosa tanca el seu magnífi c any 2010 com a “Ciutat del Bàsquet Català” i dóna

El 10 de desembre de 2010, l’alcalde de Tortosa Sr.

Ferran Bel va abaixar el teló de Tortosa 2010 com a

“Ciutat del Bàsquet Català”. Tortosa ha fet una any

excepcional com a capital del bàsquet català, amb una

implicació absoluta de les autoritats municipals, amb

l’alcalde Sr. Ferran Bel al capdavant, amb un exercici

de responsabilitat i dedicació social i ciutadana ad-

mirable. Al seu costat la Comissió Organitzadora i el

club de la ciutat, el CB Cantaires. Entre tots han portat

a terme una tasca i una realització del seu programa

de forma magistral que ha permès, als tortosins, als

ciutadans de totes les comarques de les Terres de

l’Ebre, les seves rodalies i d’arreu de Tarragona i Cata-

lunya, gaudir, mes a mes, setmana a setmana, d’un

ambient i una festa de bàsquet permanent, de gran

nivell i qualitat.

En l’acte de cloenda, celebrat a l’Auditori Felip

Pedrell de Tortosa, el Sr. Ferran Bel va manifestar

que “ser ciutat del bàsquet català no és estricta-

ment un esdeveniment esportiu”, i que si s’havia

pogut realitzar complint un programa, amb més de

70 actes i activitats, havia estat gràcies a la par-

ticipació i col·laboració de moltíssimes persones

que han sigut els impulsors i els artífexs reals de

l’efemèrides.

Al seu torn, el Sr. Josep M. Vila d’Abadal, alcalde

de Vic, va manifestar que ser el relleu de Tortosa

“suposa un repte i que ha de contribuir a fer ciu-

tat, a fer país i a promoure la convivència. Ciutats

com Tortosa i Vic formen part d’una Catalunya

moderna on hi tenen molt a dir, en aquest cas

també a través d’un esport com el basquetbol.”

Prèviament a les intervencions dels alcaldes,

l’ex-President de la Fundació Sr. Enric Piquet, qui

ha deixat recentment el càrrec, acompanyat de

l’actual President Sr. Joan Fa, va manifestar que

Tortosa havia estat un model del que ha de ser una

ciutat del bàsquet i que clou el seu periple amb

matrícula d’honor.

Text: Fundació BC

Imatges: FBC i C.O. Tortosa

“Ser el relleu de Tortosa, suposa un repte que ha de contribuir a fer ciutat, país i a promoure la convivència”Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic

28

VIC, Ciutat del Bàsquet Català 2011

Tortosa ha posat el llistó molt alt a Vic. Però no és

la primera vegada que això passa. Grans ciutats

han esdevingut exemples per les altres i sempre la

resposta de la següent ha estat a l’alçada, per tant

no cal preocupar-se gens, Vic ho organitzarà esplèn-

didament. De moment, el dia 7 de febrer, a la seu

de l’Ajuntament, l’alcalde, Sr. Josep M. Vila d’Abadal

va donar el tret de sortida, en un acte inaugural

que aplegà a bona part del consistori, el President i

Patrons de la Fundació, directius de l’FCBQ, gent del

bàsquet viguetà i públic en general.

L’alcalde Vila d’Abadal va estar acompanyat per la

Regidora d’Esports, Sra. Montse Rovira, pel Presi-

dent de la Fundació Sr. Joan Fa i per la Vicepresiden-

ta del CB Vic, Sra, Marta Ferrer.

Per ordre d’intervenció, la Sra. Rovira va exposar el

programa esportiu que fi ns el moment s’ha confec-

cionat, agraint la col·laboració del Comitè Tècnic de

l’FCBQ en facilitar l’organització de Trobades de Mini,

d’Escoles de Bàsquet, del programa del PdP, de rea-

litzar clínics per entrenadors i fi nals d’alguns cam-

pionats de Catalunya de categories Cadet i Júnior, en

u primer esbós d’un programa a completar amb més

actes tan esportius com de caire cultural i social que

la Comissió Organitzadora anirà conformant.

Així mateix va explicar la composició de la Comis-

sió Organitzadora n hi estant representats el con-

sistori, el CB Vic i l’Universitat de Vic. Per acabar

vas presentar el logo dissenyat expressament per

l’efemèrides, del que el seu autor va explicar els

trets conceptuals.

Tot seguit, la Sra. Ferrer va exposar la trajectòria del

bàsquet a Vic, especialment del CB Vic i va agrair

l’oportunitat de l’esdeveniment de l’any. Seguidament

el President de la Fundació, Sr. Joan Fa, va agrair

la disposició de l’Ajuntament i del CB Vic, i glosà

l’any com la conjunció de tres vectors, l’esportiu,

el cultural i el social, vectors que també poden

aplicar-se a la conjunció que formen les prestacions

de l’Ajuntament, La universitat de Vic i el CB Vic, no

dubtant que el desenvolupament dels actes i activi-

tats serà d’allò més lluït.

Finalment l’alcalde de la ciutat, Sr. Vila d’Abadal, va

signifi car la importància que la designació represen-

ta per Vic, i que serà un element que ajudarà en la

tasca de fer ciutat, fer país, desenvoluparà l’esperit

esportiu dels vigetans/es i sobre tot ajudarà al treball

d’integració de tota la diversa ciutadania de la pobla-

ció, ressaltant que el gran nivell assolit per Tortosa

no és més que un al·licient i un repte.

28

29

Joan Fa i Busquets, nou President de la Fundació

Com és de domini públic, el passat mes de novem-

bre de 2010 varen tenir lloc eleccions a la Presi-

dència de la Federació Catalana de Basquetbol,

eleccions que en haver-se presentat només una

única candidatura, la del Sr. Joan Fa, vicepresident

primer de l’FCBQ durant l’últim mandat (2006-

2010), va ser proclamada vencedora. D’acord amb

els estatuts de la Fundació del Bàsquet Català, el

President de l’FCBQ ho és alhora de la Fundació.

Per aquest motiu, la Presidència de la Fundació,

que des de la seva creació al 1992 ha ocupat l’Enric

Piquet, ha viscut el seu primer relleu en la fi gura

de Joan Fa.

Com es pot trobar en l’entrevista que en aquest

mateix exemplar es publica, en Joan Fa és un

home de bàsquet des de ben petit. Ha estat jugador

d’èlit al Joventut de Badalona i al Picadero JC, in-

ternacional per Espanya i ha defensat la samarreta

de la Selecció Catalana en diverses ocasions. Aca-

bada la seva etapa de jugador ha ocupat càrrecs

directius en el Joventut de Badalona i en l’FCBQ, on

com advocat formà part del Comitè d’Apel·lació, fou

Secretari de la Junta Directiva i en els últims anys

era el Vicepresident primer, i com a representant

de l’FCBQ també ostenta el càrrec de Vicepresident

primer de la FEB. Una trajectòria que l’avala plena-

ment com a home de bàsquet i bon coneixedor dels

seus àmbits.

Aprofi tant el relleu en la Presidència, el Sr. Fa ha

realitzat també una certa renovació en l’orgue de

govern de la Fundació, el Patronat, rellevant al-

guns Patrons que ja portaven molts anys i havien

sol·licitat també el canvi. Així han deixat el Patro-

nat l’Albert Gasulla, en Miquel Sambola, en David

Freixa, en Lluís Tió i Maria Lluis, aquesta en haver

estat designada directiva de l’FCBQ. Com a relleu

s’han incorporat en Josep Lluís Cortés, Àngel

Cayuela i Francesc Laboria, restant pendent alguna

altra incorporació.

Així doncs, a manca d’alguna incorporació fi nal, el

Patronat actual queda amb la següent composició:

President: Joan Fa; Vicepresident per Assumptes

Econòmics i Activitats: Pere Sust; Vicepresident per

Afers Socials: Lluís Vial; Vicepresident per Rela-

cions Externes: Josep Lluís Cortés; Vicepresident

per Assumptes Culturals: Enric Prats; Vicepresi-

dent per Competències internes i Secretaria: Joan

Guiu; Tresorer: Francesc Rodríguez; Vocals: Josep

M. Alberich com a coordinador Fundació-Federa-

ció, Josep R. Arqués (RTR Lleida), Núria Borràs,

Àngel Cayuela, Francesc X. Espilla (RT Lleida),

Francesc Fagella, Joan Gallego, Albert Garcia (RT

Girona), Francesc Laboria (RT Tarragona), Joaquim

Martí i Josep Oriola.

30

Festa dels “Històrics del Bàsquet Català”

El proper 8 d’abril es celebrarà en l’Hotel Plaza de

Barcelona la festa anual de la Fundació, la Festa

dels Històrics del Bàsquet Català,on s’aplegaran

unes dues-centes persones del mon del basquet

català, per retrobar-se i parlar de bàsquet,. En el

transcurs de l’acte la Fundació guardona, com a

“Històric del Bàsquet Català” a diverses persones

del nostre esport que han desenvolupat una llarga

i reeixida trajectòria de servei al bàsquet i als seus

clubs, durant anys i anys. El Patronat de la Funda-

ció va aprovar, en la seva última reunió del 27 de

gener, que els guardonats d’enguany seran:

Sr. Manel Arcas Sanchez (Barcelona), Sr. Francesc

Fagella Massagué (Barcelona), Sr. Jordi Font Ar-

Full Informatiu i web de la Fundació.

A la pàgina web de l’FCBQ, en l’enllaç de la

Fundació, es pot trobar el nº1 del Full Informatiu

de la Fundació. Aquest full apareixerà mensual-

ment per donar notícia dels fets i esdeveniments

més sobresortints de la nostra entitat. Així mateix

s’està preparant l’aparició de la pàgina web pròpia

de la Fundació, on es podran trobar notícies i

publicacions de diferents aspectes relatius als

àmbits que pertoquen a la Fundació.

tigues (Mongat), Sra. Silvia Font Puig (Barcelona),

Sr. David Freixa Casamartina (Barcelona), Sr. Jordi

López Gomariz (Barcelona), Sra. Carme Martínez

Martínez (Sabadell), Sr. Josep M. Mora Comas

(Arenys de Mar), Sr. Josep M. Oleart Pastor (Bada-

lona), Sr. Joan Pallarés Nebot (Barcelona), Sr. Enric

Piquet Miquel (Barcelona), Sr. Francesc Rodríguez

Arqué (Badalona), Sra. Carme Sans Martínez (Cala-

fell), Sr. Joan M. Surroca Cardona (Barcelona), i Sr.

Joan Todolí Segarra (Alella).

També s’aprovà que en la mateixa festa es lliura-

ran els reconeixements com a Patrons d’Honor als

Senyors Enric Piquet Miquel, Albert Gasulla Angla,

David Freixa Casamartina i Miquel Sambola Puebla.

31

32Text: Marissa Rius

Cau dins la normalitat que els jugadors que tinguem

en edat de creixement es queixin d’episodis de dolor

en les articulacions del genoll i peu. Molt específi c

és el dolor en cara anterior del genoll i part poste-

rior del taló.

Durant l’època de creixement el cartílag articular és

més tou i si rep més tensió de la que pot supor-

tar pot tenir petites lesions que de forma repetitiva

acaben produint patologia en la zona, habitualment

són els llocs on s’inserten músculs potents els que

es veuen sotmesos a més sobrecàrrega i correspo-

nen a les insercions tendinoses d’aquests músculs.

El cos però te petites armes de suport, doncs nor-

malment en els llocs on hi pot haver fricció hi tenim

unes burses, la bursa és una estructura en forma

de petits sacs fl uïts encarregades de lubrifi car les

zones de fricció, però tot i així les tensions repetides

en aquests espais acaben desencadenant lesió.

Aquests episodis es poden donar en diferents fases

del creixement i molt sovint el jugador es veu obligat

a fer repòs de la seva activitat esportiva. La durada

de les molèsties és molt variable, pot anar des de

dies fi ns a 4-6 mesos.

Les dues patologies més comuns són l’Osgood

Schlatter i el Sever:

1 L’Osgood Schlatter és una lesió que afecta la tu-

berositat anterior de la tíbia, just per sota del genoll

en la seva cara anterior, punt on s’inserta el tendó

Durant l’època de creixement el cartílag articular és més tou i si rep més tensió de la que pot suportar pot tenir petites lesions que de forma repetitiva acaben produint patologia.

33

21

rotulià. Aquesta zona correspon a la connexió del

múscul quàdriceps amb la tíbia i a través d’aquesta

el quàdriceps, amb la seva força, pot fer l’extensió

del genoll. Quant aquesta zona es veu sotmesa a

una tensió excessiva de forma repetitiva acaba pro-

duint una infl amació en la seva inserció amb dolor.

L’àrea queda sensible a la palpació i empitjora al có-

rrer, saltar i pujar escales.

2 Sever, és localitza en l’apòfi si del calcani, en zona

d’inserció del tendó d’Aquiles, correspon a la con-

nexió del múscul tríceps sural (bessons i soli) amb

el calcani i permet l’extensió del peu. Quant aquest

punt es veu sotmès a una tensió excessiva es pro-

dueixen microtraumatismes de la zona desencade-

nant infl amació i dolor al calcani. El nen presenta

dolor quant fem una pressió lateral del mateix.

Realment els processos fi siològics del creixement

no són del tot predictius i no podem establir un acte

preventiu segur per que aquestes episodis doloro-

sos no es produeixin.

Però si que podem aconseguir que els músculs que

poden afectar tant al genoll com al taló rebin un

tracte especial en les sessions d’estiraments per

fer que siguin més elàstics i que no transmetin tan-

ta sobrecàrrega en les zones d’inserció.

Així tindríem que ser capaços de transmetre la ne-

cessitat de fer uns estiraments bàsics tant abans

com després de fer l’exercici, tan en entrenaments

com en partits.