Escola Sadako juny 2007

JOCS FLORALS número 2

Sumari

H han col·laboratDolors Albós, Eduard Escoffet,Aleix Llop i totes les persones que hanparticipat en els Jocs Florals

Consell de redaccióRosa Angurell, Enric Codina,Oscar de la Fuente, Clàudia del Santo,Cristina Ferreres, Adriana Holanda,Marga Minguell, Joan Miró

Disseny, muntatge i maquetacióJoan Miró

ImpressióGràfiques Jocar, S.L.Baixada de la Plana, 31, int08032 Barcelona

Supervisió lingüísticaDolors Albós, Enric Codina, Aleix Llop

Dipòsit legal: B - 20.443 - 2007

03 EDITORIAL

04 ELS NOSTRES JOCS FLORALS

05 L’ESCOLA AVUI

POESIA

07 Lliure

12 Una finestra oberta al món

17 Un somriure

18 L’ENTREVISTA: Eduard Escoffet

20 El món que m’envolta

21 L’ imprevist

23 La ciència i la poesia

25 Els meus sentiments

PROSA

27 Lliure

28 Una finestra oberta al món

30 L’imprevist

31 FOTOGRAFIA MATEMÀTICA

32 FOTOGRAFIA LLIURE

33 CONCURS DE CARTELLS

35 CONCURS DE GRAFITS

36 CONTRAPORTADA

Imatge portada: Anna Gustems / 1r Premi Concurs cartells Secundària

EDITORIAL

Amb el ressò dels comentaris i felicitacions rebuts amb motiu de lasortida del SAK DE LLETRES, encarem aquest segon número dela revista.

Es tracta d’un monogràfic dedicat a la festa dels Jocs Florals.En aquest sentit ve a ocupar l’espai que en cursos anteriors cobriael llibre en què es recollien els premis d’aquest certamen literari.

En Els nostres Jocs Florals hi trobareu una aproximació breu a lacelebració a l’escola dels Jocs Florals amb motiu de la diada de SantJordi. Hi ha referències al treball realitzat en les diferents etapes.

Pel que fa a l’apartat L’escola avui, reprodueix les paraules quevan donar el tret de sortida a la celebració en les diferents etapes.El seu contingut ens parla del valor de la paraula en el món d’avui.

A continuació hi ha una selecció dels premis atorgats en les diferentscategories. Pel que fa a la poesia podreu llegir els primers premisagrupats per temes. Veureu que hi hem inclòs una poesia que vamerèixer el reconeixement del jurat per la seva singularitat. En elcas de la prosa hem recollit tres mostres de les obres presentades.Finalment hi ha les obres guanyadores dels concursos fotogràfics ide grafits.

Una novetat d’aquest curs és el concurs de cartells, que ens haservit d’invitació a la participació en la festa. L’èxit, tant en el nombrede propostes rebudes com en la qualitat, ens fa pensar a repetir lainiciativa en els propers cursos. Hem volgut que la portada i lacontraportada d’aquest SAK recoll issin aquest treball.

L’entrevista es troba a les pàgines centrals. Per a aquest primermonogràfic hem demanat a l’Eduard Escoffet, com a poeta i ex-alumne, que ens parlés de poesia i de la seva relació amb els joves.

Confiem que gaudiu de la lectura i que us serveixi com a inspiracióper al futur, complint aquell vell desig que espera que els lectors del’avui siguin els escriptors del demà.

Enric Codina Professor de Llengua de Secundària

3

4

ELS

NOSTRES

JOCS

FLORALS Aleix Llop

Coordinador d’Educació Secundària

Curs rere curs, comencem de nou el viatge. És clar que presentarà nous reptes,uns que no esperàvem i d’altres de vells coneguts: el Matí de Nadal, el Dia de lano-violència, el Mercat de Calaf i . . . evidentment: els Jocs Florals.

Sant Jordi i els Jocs Florals representen l’arribada de la primavera a l’Escola i ales portes del mes de maig ja intuïm que hem fet bona part del trajecte. Hemdeixat enrere la tardor, l’hivern -que sovint ens costa de passar-, i... quan laprimavera comença a despuntar, a l’Escola Petita i a les aules de Primària ja sesenten olors de poemes. Mentrestant, els més grans potser s’ho miren amb unamica de recel, però ja saben que el dia de Sant Jordi és a tocar... I és clar que,vulgues que no, a ningú no deixarà indiferent. La imaginació comença a fer deles seves i les plomes d’uns i altres no poden romandre a l’estoig... Hi ha qui ésmés decidit i hi ha qui no ho acaba de veure clar, potser és que mai no han provat,això d’escriure sense lligams? No, ni de bon tros! Només els cal una petita empentai la Poesia ja farà la resta.

S’apropen els Jocs Florals... I com podem fer una crida ben sonada que ensrecordi que la nostra participació és la clau? Doncs arriba els Concurs de Cartells.Sant Jordi ja és aquí i, com cada any, ens convida a participar en els Jocs Floralsde l’escola.

A l’Escola petita recorden la llegenda de Sant Jordi, fan el cançoner, converteixenla llegenda en tot un seguit de vinyetes... El punt de llibre, ...preciós! El conte, lesparadetes al pati... Bufa, quanta feina... però que bonica...

Al Cicle Inicial –encara molt petitets- a partir de l’audició i recitació que els fan elstutors i de totes les poesies que ells porten a l’escola, comencen la creació depoemes.

I ara sí, al Cicle Mitjà, al Cicle Superior i a tota l’etapa dels més grans se’ls proposade participar en els Jocs Florals de l’Escola.

Arriben a casa les bases del concurs: per a educació primària el concurs esconcentra en el món de la poesia. Per als més grans –joves i adults-, poesia iprosa en català, castellà, anglès o francès, fotografia, grafit i... aquest curs, unanovetat: el còmic.

Enguany, els temes han de servir d’inspiració o de guiatge: només volen ser unaeina de suggestió que no imposi cap límit: Jo, els altres, el món que m’envolta:l’escola, la ciutat, el país, l’univers, Els meus sentiments, Una finestra oberta almón, Un somriure, L’imprevist, La ciència i la poesia, El conte i la ciència ...

I el dia de Sant Jordi ja ha arribat. Mestres, professors i professores, tots hanformat part del jurat i el veredicte ja és aquí. Els alumnes més grans han creatl’ambient propici per a una diada com aquesta: matí de poesia i contes per alsmés petits i la preparació d’alguna peça musical que ens acompanyarà a la tardaen el lliurament de premis al pati. Tot és a punt i la festa comença. A les onze, elsalumnes de primària ja esperen sentir el seu nom, ja no falta res al teatret del’escola i el menjador s’ha convertit en una sala elegant i engalanada per a l’ocasió:comencen els Jocs Florals. A la tarda, els més grans ja són al pati. Després deles paraules d’en Jordi Musons, el director de l’escola, tenim el goig de sentirl’Oriol Izquierdo. L’Oriol Izquierdo és el president de la Institució de les LletresCatalanes i , encara més important, és el pare del Joan, de 5è.

I tot seguit, l’Enric fa la lectura de l’acta i comença el lliurament de premis. Quartsde cinc..., els nois i les noies ja se’n van, a l’escola resten els versos que hanressonat al llarg del dia... Tots marxem amb una rosa, mostra que hem viscut unnou Sant Jordi. Només ens queda anar a fer un volt per la ciutat ...

Paraules adreçades per en Jordi Musons en el lliurament de premisdels Jocs Florals:

“No sé si us heu parat mai a pensar en la força de la comunicació? A misovint la diada de Sant Jordi m’hi fa pensar i si voleu després us explico perquè. Ara, com us deia, us volia parlar de la comunicació i el poder de lesparaules.

La comunicació és la clau de l’evolució social. Tots els animals, des delsinvertebrats fins als mamífers superiors, es comuniquen entre si per mitjà desubstàncies químiques, senyals òptiques, tàctils, moviments i sons.

L’ésser humà però, és l’animal que millor ha perfeccionat el seu sistema decomunicació, creant una combinació de codis a través dels sons que per sisols no tenen sentit però ben articulats poden configurar paraules que podendonar sentit a qui ens escolta. Amb el pas del temps l’ésser humà va sercapaç de fer una cosa encara més extraordinària, va ser capaç de traduiraquests sons a lletres apareixent d’aquesta manera la més sofisticada formad’enregistrament dels sons, les paraules, en definitiva dels pensaments,l’escriptura.

Els animals tot i disposar, com dèiem, de diferents formes de comunicació,en general responen a estímuls externs, no fan referència a fets allunyats enel temps (tret potser únicament de la dansa de les abelles) que aprenen d’unaforma innata a través del codi genètic.

La gran virtut del llenguatge humà és que és creatiu, perquè permet la constantcreació de nous senyals combinant elements preexistents.

Un exemple que em sembla il·lustrador d’aquesta immensa capacitat creativaha estat la generació d’un nou llenguatge virtual destruint els clàssics morfemesutilitzats fins ara. Em refereixo, és clar, al nou llenguatge dels missatges demòbil, messenger, etc.

Avui codis com pts o DW ja només són comprensibles per als més joves.

De totes maneres el do de la paraula no és equivalent a comunicació. Perexemple jo puc estar articulant molts sons que potser tenen sentit, però ningúem garanteix que esteu rebent el significat d’aquests sons que en definitivasón els meus pensaments.

Quan els conqueridors anglesos van arribar a Austràlia, els va sorprendreveure uns estranys animals que feien salts increïbles. Immediatament vanvoler descobrir què eren i com es deien preguntant-t’ho a un nadiu. Ho vanintentar preguntar mitjançant senyals, en notar que el nadiu sempre deia "kanghu ru" van adoptar la paraula anglesa "kangaroo" (cangur). Els lingüistes,amb el temps, han determinat que el significat era molt clar, els indígenesvolien dir "no t'entenc".

Curiosament el llenguatge humà ha patit una estranya evolució dividint endiferents comunitats l’espècie humana, en què cadascuna ha articulat el seupropi sistema de codis que donen sentit als seus sons: les llengües. Curiosa­

L‘ESCOLA

AVUI

5

6

ment, mentre que dos gossos de qualsevol lloc del planeta utilitzaranpràcticament el mateix registre de codis per comunicar-se, l’humà no té aquestacapacitat.

Insisteixo en aquesta manca d’equivalència entre el do de la paraula i lacomunicació.

No us ha passat mai voler dir alguna cosa a algú i no ser capaç de fer-ho? Nous ha passat mai que voldríeu dir-li, a una altra persona, que té tota la raó,però emocions com l’orgull o la passió del moment, us ho han impedit? No usha passat mai voler dir amb tota la intensitat als pares o alguna altra personaque l’estimes i ser incapaç de poder articular aquest tres sons seguits?

Sovint també els polítics, però també els amics, els mestres i els alumnes, elspares i fills, patim problemes de comunicació. A vegades fins i tot les personesmés intel·ligents capaces d’elaborar els pensaments més complicats sónautèntics analfabets per la comunicació.

És una llàstima disposar d’un sistema de comunicació tan evolucionat i complexi alhora disposar sovint d’una incapacitat tan gran per utilitzar-lo en beneficide tots.

Combinar les paraules és un art. Les paraules mal combinades no tenen sentit,però les paraules ben combinades són un plaer per als nostres sentits. Segonscom es combinin les paraules poden fer mal, segons com es combinen lesparaules poden enamorar, segons com es combinen les paraules poden ferdormir, segons com es combinen les paraules es poden no acabar mai... i comque això no és el que voldria que ens passés, vaig acabant.

Com us deia al començament, a mi la diada de Sant Jordi em fa pensar molten la comunicació i us diré per què. Un dels problemes dels pensaments ésque s’esborren com ho fa el fum en l’horitzó. Us imagineu que poguéssimguardar dins un sac tot allò que pensem? Quants sacs ens caldrien per guardartots els nostres pensaments al llarg de la nostra vida? I, coneixeu una formamés bonica de recollir els pensaments que transformar-los en paraules i guardar-les en les planes d’un llibre? El llibre és el sistema més antic per a ll’enregistramentde paraules i pensaments. En la diada de Sant Jordi a més tots ens esforcemper regalar aquests sacs plens de pensament. És cert, també regalem rosesperò aquesta és una altra història sobre la qual si voleu en podem parlar unaltre any.”

Jordi Musons

Director de l’ESCOLA SADAKO

7

Un viatger fantàstic

Camins de sorra per tot arreua l’horitzó un oasi i uns camellsmés lluny el sol que brilla.

Miro al meu voltant,em sento un animal petiten un desert infinit.

Tanco els ulls i torno a mirarper comprovar si el que veig és real.

I penso:És una sort anar en un llocon sempre has desitjat estar.

Patrícia Soler Peña 4t de Primària

Tema: Lliure

8

El silenci

El silenci és inexplicable,no es pot veure,no es pot tastar,no es pot olorar,ni deixar tocarperò si que es fa escoltar.

Sempre pots pensarque el silenci absolut no hi haurà.

El silenci és com si res es moguésde vegades el veus solcom si s’aïllés.

Paraules entortolligadesel trenquen amb un martellperò semprees continuarà sentint solemnement.

Jordi Papiol Rovira 5è de Primària

Tema: Lliure

9

Ara que ja és de n i t

Ara que per f i és de n i tEscapa’ t sense cap temor,Que e ls teus ja s ’han adormi tI e ls meus dormen sense por.

Bal lem junts entorn de l foc ,Sent im e l so de les onades,Palpem junts la sor ra humida,Posem e ls peus d ins de l mar.

A juntem p legats les veus,Cantem dolces melod ies,Unim e ls mars que són meusI les p lanes que són teves.

El món sencer no ens entén,Ens separen i ens ignoren,No sabran mai e l que se sentQuan dos joves s ’enamoren.

També sabem què se sentQuan e ls nost res cors s ’esquerdenPer v iure amb e l sent iment ,D’un amor que ens proh ibe ixen.

I l ’ún ic que ens manté v iusÉs ten i r -nos l ’un a l ’a l t re ,Esco l tar to t e l que d iusI sempre poder est imar- te .

Joana Macià Colomer 1 r d ’ESO

Tema: Lliure

10

Simplicitat(Poema visual)

Adriana Holanda Gavaldà4t d’ESO

Tema: Lliure

11

Vuit Haikús amb vers agut i gust de tu

Ara t’observo. No en sabràs la raó.

Sento, no penso.

Somrius, és vida.Llavis d’il·lusió,Gosaré dir-t’ho?

A prop, trèmul.No ho sabràs mai, ets tu.La pell em tempta.

Mai, mai no dir-t’ho.Heus ací tot el pler:per somniar-te.

Vull ser-ne el mestre.Desig, desig de tu.Foll de tu, em perdo.

Cos nu, nua.Recorro el teu cos:Coll, sina, sexe.

T’imagino ara.Sexe, seda... a punt.Present en el somni.

Tu, sense treva.Perfums, secrets ignots.La nit en revolta.

Tema: Lliure

Aleix Llop AltésCoordinador d’Educació Secundària

12

Un poble

Dalt una muntanyaun poble s’alçaa la nit tot és foscperò de dia és clar i calorós.

Un home llegintun altre descansantdues dones a la plaçai uns nens jugant

Les cases ordenadesels carrers cargolatsforça arbres que refresqueni tots els animals s’engresquen.

Unes plantes blanquesfan molta frescori una flor vermella els diu:Quin bon color!

Joan Morril Gavarró 4t de Primària

Tema: Una finestra oberta al món

13

La casa del terror

Veig la casa del terror,no h i entr is pas mai , quin horror.

Potser et sor t i rà e l fantasmai et pot fer veni r asma.O potser et t robes e l bru ixotque et donarà un mastegot .

Veig la casa del terror,no h i entr is pas mai , em fas veni r t remolor.

Vidres l le t jos i t rencatstots bruts i escampats.Els mobles encantatsestan bruts i esquerdats.

Veig la casa del terror,no h i entr is pas mai , quina por.

Hi bufa un ventque sor t i ràs corrent .Cauràs a l ’establei t indràs una por inevi table.

Veig la casa del terror,no h i entr is pas mai , quin horror.

Clara Al tarr iba Ramis 6è de Pr imàr ia

Tema: Una finestra oberta al món

14

La tempesta

La sorra vola atrapadadins d’un cicló fugaç,la garsa fuig espantadacap al seu niu, sagaç.

Les fulles dels arbres es gronxenfent una dansa a l’ infiniti un únic espectador observa,tan sols el cel enfosquit.

Els núvols negres atrapenla llum del roig soli un greu tro reclamael regnat de la foscor.

La lluna apareix pàl·lidacom un estandard fantasmali les ones del mar encrespadesxoquen contra els alts espadats.

La pluja cau sens treva,pobres llàgrimes d’estels!Que cauen en un món de guerrai de plom al descobert.

Però a la fi els núvols s’aclareni deixen pas als tons de l’albadamentre, de fulles d’arbres cauenunes gotetes de rosada.

Marc Holanda Gavaldà 1r d’ESO

Tema: Una finestra oberta al món

15

Haikús de dia i de nit

CELMar intranquilon onades de plataballen sens por.

DIADolça esperançaon conjunt de colorsimpregnen l’aire.

NITMoment serèon ombres i foscortroben la pau.

Adriana Holanda Gavaldà 4t d’ESO

Tema: Una finestra oberta al món

16

La pau & les guerres

La pau és un tema que ens afecta a tots,Perquè de conflictes de moment n’hi ha molts.A Espanya ja pocs queden per combatir,Però a altres els queda molt per sofrir.

Les guerres no tenen una solució,Si l’una a l’altra no li té compassió.De vegades no es diuen ni un sol perdó,Encara que un no tingui la raó.

Tot sempre ho arreglen fent un munt de guerres,I destrueixen un bon grapat de terres.Si tot conflicte volem erradicar,Amb tropes senceres haurem de parlar.

Si tots els països junts col·laborem,Un nou, bonic i millor món farem.Ànim a tothom i feu el que pugueu,I mai a la vida cap arma carregueu.

Milagros Domínguez Gonzàlez Personal no docent

Tema: Una finestra oberta al món

17

El teu somriure

Les teves dents són nacradesuna espurna brilla als ulls de color de xocolataels llavis color maduixa insinuen un petó.

El meu cor bategacom la percussió d’una dolça melodíala llum del teu somriure m’enlluernam’ allunya de tot allò que em fereix.

Perquè ara només sentoel gust dolç del teu somriurela calidesa daurada i estiuencal’aroma primaveral de l’airei la gran esperançade compartir un petó amb tu.

Perquè ara només veigla fredor hivernal lluny del meu camíi les fulles de tardor caienttal com cauen els meus dubtesperquè ara sé que ets tu qui m’estima.

Perquè ara només viscsensacions properes i certes ,els teus llavis besant-me ,el capçiró dels teus ditsacaronant-me el rostrei la teva olor molt a prop meu.

I sento, veig i visc aixòpel teu somriureque sense parlar,afirma.

Alba Viladomiu Fernàndez 1r d’ESO

Tema: Un somriure

Eduard, tu ets exalumne de l’escola. Quin recordtens dels Jocs Florals viscuts a l’escola?

De records, en tinc un munt. Al llarg del curs escolar,tots tenim un moment que esperem i en el qualpodem mostrar les nostres habilitats, i per a mi erenels Jocs Florals. El que sempre em sorprenia eral’alta participació: molts d’ells segurament no hantornat a escriure un vers, però ja no els és estranyel treball amb la paraula. I això és el més importantper a una escola. Els Jocs Florals són, en certamesura, una porta oberta per a qui vulgui entrar-hi

D’aquell alumne, ara en tenim un poeta. Què és pera tu la poesia?

Per a mi la poesia és una manera d’explicar-me ide pensar el món en què visc i de relacionar-m’hi.Cadascú tria la millor manera, la que li resulta méscòmode o satisfactòria, i jo he triat la poesia i laparaula, així com altres opten per la filosofia, laciència o l’esport. Són distintes maneres de respondrea un mateix neguit, el de conèixer i el d’explicar-nosi, al capdavall, de dibuixar una mica amb el nostre

traç el món i les persones que ens envolten.

Formes part d’algun col·lectiu dedicat a treballar ipromoure la poesia? Pots dir quin? Quina és lavostra tasca?

En els darrers anys he estat involucrat en diversosprojectes i col·lectius. Sóc dels qui creu importantno esperar que les coses es facin i plorar, sinó fer-les i compartir-les. Ens queixem i exigim molt i elsmotius hi són, però prefereixo aprofitar l’energiabastint noves realitats. Formo part del col·lectiuprojectes poètics sense títol, he dirigit el festivalPROPOSTA al Centre de Cultura Cotemporània(2000-2004), col·laboro amb diversos festivals iprogramacions a Madrid, Berlín i Itàlia i ara com aracontinuo donant voltes a nous projectes, que posinen relació poetes i artistes de diversos països d’Eu­ropa, Àsia i Amèrica.

Quins estudis has fet? A què et dediques professio­nalment?

He estudiat filologia catalana a la UB i actualmentestic treballant en la meva tesi doctoral, dedicada

18

L’ENTREVISTAAmb EDUARD ESCOFFET

Eduard Escoffet (Poblet, Tarragona, 1979)L’Eduard és poeta i exalumne de l’escola. Ha practicat diverses vessants de la poesia: poesiavisual, escrita, instal·lació, poesia oral, acció poètica… Darrerament s’ha centrat en el treballpoètic sonor i en el recital en directe.

És cofundador del col·lectiu projectes poètics sense títol-propost.org. Ha dirigit el festivalde pràctiques poètiques actuals PROPOSTA. També escriu crítiques i articles a l’Avui i ad’altres mitjans. Ha participat en exposicions col·lectives de poesia visual i mail-art.

El seu treball poètic és una defensa de l’oralitat i del contacte directe amb el públic. Hapresentat el seu treball en festivals i programacions de poesia al nostre país, a Portugal,Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, la Xina, els Estats Units, la república Txeca i l’Argentina.També ha col·laborat amb el pianista Josep-Maria Balanyà, l’improvisador Walter Thompson,el dj cuit b i les ballarines Germana Civera i Rosa Muñoz, entre d’altres.

Amb Eugeni Bonet, va ser comissari del cicle de cinema Próximament en aquesta pantalla(el cinema lletrista, entre la discrepància i la sublevació), al MACBA (Museu d’Art Contemporanide Barcelona).

19

a la literatura barroca a Barcelona a la fi del segleXVII. Professionalment, visc de tasques diverses:tinc una empresa de correcció i traducció de textos(la correccional-serveis textuals), faig recitals (remu­nerats, encara que sembli mentida) i també treballocom a assessor de polítiques culturals per a algunesinstitucions.

Creus que un poeta es pot guanyar la vida nomésamb la poesia?

N’hi ha més d’un que ho fa, i en qualsevol cas totdepèn de l’energia que hi esmercis, de les ganes ide les necessitats o ambicions. Hi ha mil maneresde guanyar-se la vida, i la poesia n’ha de ser una;una altra cosa és al que vulguis renunciar a canvide fer el que vols. No sempre és fàcil decidir-seentre comoditat o llibertat. En el meu cas, bona partdels meus ingressos provenen de la poesia, delsrecitals que faig. En els darrers anys aquesta tascadel recital en directe ha esdevingut molt importantper a mi i he pogut estar una mica pertot: Brussel·les,Berlín, Pequín, Buenos Aires, Praga, Nova York,Madrid, Roma... No tinc un gran sou, però crec quedisposo d’altres fortunes que em vénen donadesper fer el que estimo. Joan Brossa deia en un poema:“Conec la utilitat de la inutilitat i tinc la riquesa de novoler ser ric”.

Com creus que els adolescents i joves d’avui espoden acostar a la poesia i estimar-la?

Fa uns anys deien que la poesia estava condemnadaa desaparèixer i avui més que mai els joves convivimamb la poesia amb total normalitat: el hip hop i lamúsica electrònica, els blogs i el món d’internet, elsmicropoemes del mòbil, el disseny i la publicitat...Potser no són gaire els joves que compren llibresde poesia ni els que pugen a una cadira a recitaruns versos, però la poderosa transformació de laparaula és pertot arreu i no ens resignarem mai afer servir el llenguatge només per anar a comprar.La poesia està canviant de forma i els joves hi estemdient molt.

Creus que en certa manera la poesia ens ajuda amillorar la societat i a reflexionar sobre els canvisnecessaris?

No crec que ens ajudi a millorar el món o la societat,ja que això és cosa de cadascú, de tots els que femaquest món, i en qualsevol cas està bé no donar-litanta responsabilitat a la poesia. Però sí que ensajuda a entendre el món, a respondre’ns algunespreguntes i a donar-li algun sentit a tot el que enspassa i passa al nostre voltant. És inherent a l’homede plantejar-se preguntes i de voler aproximar-se a

l’altre. La poesia transforma el llenguatge per explicarqui som i què fem, de la mateixa manera que lafilosofia fa servir els conceptes o la ciència fa servirl’anàlisi científica. Podem provar d’apagar el nostrecervell, però sempre acabarem buscant alguna einaque ens ajudi a preguntar i a respondre, i una d’a­questes eines pot ser la poesia.

Quines recomanacions creus que des de la tevavisió actual donaries a l’escola que ajudin els alumnesa conèixer i estimar la poesia?

Només hi ha una manera de transmetre: l’entusiasme.A això se li ha de sumar una espurna d’imaginaciói d’obertura. Ningú voldrà conèixer i estimar les artso les ciències si qui les explica no les viu, les enténs’hi entusiasma. Tinc molt presents els moments enquè la poesia apareixia a l’escola i la descobertad’autors com Papasseit, Brossa o Larra. Com si fosahir. L’únic que podem exigir a l’alumne, però, ésque davant d’una cosa que no entén o no el motivala respecti i deixi que els altres en gaudeixin. A mim’agradava molt la literatura i la física, però entencque d’altres es delissin amb la biologia i la història.Però mai podrem estimar i respectar si no hi haningú que en transmeti el valor.

Al llarg dels últims anys, has assistit en alguna ocasióa la celebració dels Jocs Florals de l’escola deSecundària com a motivador dels llibres i de lapoesia. Quina es la teva opinió, si pots donar-larespecte la posició de l’alumnat? Creus que hacanviat amb els anys?

No crec que hi hagi grans canvis: alumnes que esposen nerviosos, alumnes que esperen que passitot ben ràpid, alumnes que se sorprenen, alumnesque comencen a escriure i alumnes que deixen defer-ho, alumnes que necessiten expressar el quesenten... Hi ha ben poques certeses en la poesia,potser només una: els homes canviem el paisatgeexterior, avancem amb la tecnologia i en les notíciesfrenètiques del dia a dia, però el nostre paisatgeinterior és sempre el mateix i res no canvia quan depersones i d’amor i de conflictes es tracta.

Rosa Angurell Presidenta de la Fundació SADAKO

20

Recuerdos

Viento heladolas hojas hace volarfrío intensode un día otoñal.

Siento helados mis huesosY empiezo a soñarEn las cálidas tardesDe un día primaveral.

Mi rostro,Antes l impio y jovialAhora en mi espalda reposaEl hielo de la soledad.

Los míos no respetanMi cuerpo desfiguradoY mi sombría presenciaNo gusta al más honrado.

Ahora paseo angustiadoSintiendo la brisa marinaMi destino está jugandoNo hay ninguna compañía.

Marc Holanda Gavaldà 1r d’ESO

Tema: El món que m’envolta

21

Dest í incer t

Travessant a igües d iverses ,navegant per mar end ins ,en f ron tan t -me a ments perverses ,déus de l mar i déus de ls c ims.

Mai puc saber e l que m’espera ,a legr ia o po tser por,s i t indré a igües tu rbu len tes ,o serà to t serenor,s i m ’amenacen tempestes ,o regnarà la ca lo r.

E l mar és la meva te r ra ,e l mar és la meva sang,no sóc amant de la guer ra ,però sempre v isc l lu i tan t .

One jan t a ls nos t res caps ,ve iem to ts una bandera :e l fons negre com la n i ti a l cen t re una ca lavera .

Les s i renes sempre em cr iden,però no les esco l to ma i ,perquè e l les només sosp i ren ,per p rovocar -me un desmai .

E l meu a l ia t de barca ,sempre ha s igu t un bon rem,to t i que sense e l meu mapa,no sabr íem on anem.

La t r ipu lac ió a ls meus peus ,sempre audaç i aventurera .Jo em sento com un de ls seus ,no e ls canv io de cap manera .

Amb e ls anys ja me n ’adono:l ’ impor tan t no és e l des t í ,s inó to t l ’aprenenta tgeque fas durant e l camí .

Joana Mac ià Co lomer 1 r d ’ESO

Tema: L’imprevist

22

Me escondo

... Me esconde el murmullo de la noche ...

... me esconde la música del suave violín sonando …

... me esconde la melodía del agua repicando contra las oscurasgóndolas ...

... me esconde la profundidad de los callejones ...

...me esconde el ritmo tranquilo de la hermosa ciudad ...

... me esconde la tranquila calma que me rodea ...

… me escondo entre máscaras relucientes ...… me escondo entre bonitos vestidos largos …… me escondo entre pequeños puentes …… me escondo entre engaños y prejuicios ...… me escondo entre mis penosas vivencias …… me escondo entre lágrimas de recuerdos ...

... y no quiero volver a encontrarme ...

Adriana Holanda Gavaldà4t d’ESO

Tema: L’imprevist

23

Els planetes

Planetes a dalt,planetes a baix.Una estrella fugaçm’ha passat pel davant.

Les estrelles brillantamb molta llum,una estrella gegantm’ha saludat.

Plutó i Saturn,rient com uns barrutsm’estan espiantsense deixar-me un instant.

Marta Torras Moreno 3r de Primària

Tema: La ciència i la poesia

24

L’aigua

Neus de la muntanya altaque de vida ompliu el celfoneu-vos com melosa melque la terra tenim malalta.

A les barques fas surara les flors dónes vidavine que tothom et cridai no ens facis més plorar.

Molts països et necessiten,d’altres no en tenen curaquè podem fer els nens?Quan això no s’atura!!

De la terra ets la sang,motor de la nostra vidaaquesta és la nostra crida:¡¡Terra, aigua, vull fer fang!!

Gerard Pallarès Martínez 5è de Primària

Tema: La ciència i la poesia

25

Llibertat

La vida és com un llibre,L’obre’s i no saps què et trobaràs,Imagino que viatjo per països exòtics,Bec begudes estrambòtiques,Entenc llengües africanes,Ric amb moltes personesTambé escric contes.Acarono la vida,Tot el que passa m’ensenya una mica.

Ian Marca Sauquet 4t de Primària

Tema: Els meus sentiments

26

Sentiments a la natura

M'assec en una pedra arrodonidamentre observo la fluïdesa de l'aigua.

Tanco els ulls,sento una tranquil·litatque em fa inspirar.

Obro els ulls,veig com el meu voltantamb res es pot comparar.

Trec la meva llibretaexpresso els meus sentiments,el que sento,el que veig,el que oloro,el que penso.

Segueixo asseguda a la pedra arrodonidala fluïdesa de l'aigua m'inspira.

Cèlia Cortés Roca 6è de Primària

Tema: Els meus sentiments

27

Desfilada de la humanitat

Tots hi són presents, hem assistit a la desfilada de la humanitat, és una desfilada en la qual se’ns representa segons la classe social en què estem.

Ja comença!

Éssers molt petits, però molt nombrosos passen pel carrer, són tots negres i algun blanc, n’hi ha milions.

Ara hi passen uns que tenen el tamany d’una cigarreta, ocupes, persones que demanen per carrer . . . etc. Els segueixen unes personetes que ens arriben al pit, són persones normals com nosaltres, metges, arquitectes . . .

Aquí vénen unes persones que ens passen un cap, són empresaris i alcaldes de pobles. Ara passen persones de 3 metres, presidents d’empreses, cantants i futbolistes famosos . . .

Què és això? És el peu d’en Bill Gates que ens aixafa!!!

Albert Asensio Pedrol 1r d’ESO

Tema: Lliure

28

Tema: Una finestra oberta al món

Historia de un hombre

El hombre continuaba apretujando lacarta. Luego se sentó, temblando, en su cómodasilla de terciopelo rojo. La carta cayó hechatrizas al suelo. Sintió como la ira y laconsternación lo dominaban y bajó la cabeza,abatido. ¿Pero qué había fallado de laoperación? Cuando le ofrecieron el trabajoaceptó sin dudar, sin pensar en lo que vendríadespués. Y más tarde, sentado en su cómodabutaca, empezó a pensar que en poco tiempopodría comprarse una casa en una isla para­disíaca, vivir allí con su recién esposa y tenerallí sus hijos. Poder montar un negocio deinformática sin ánimo de lucro, pues con eldinero del trabajo ya tendría suficiente.

Y empezó. Al principio le encargabantransportar órganos. Corazones, hígados,riñones… Le dijeron que eran para una ONGque procedía de Europa y que ayudaba a losque padecían enfermedades, guerras, pobrezay hambre. Y se lo creyó. Quizás porque esodebía creer. Quizás porque eso quería creer.Pero un día vio como etiquetaban un riñón. Enla etiqueta había unos extraños símbolos. Sabíaque eran números pero en su triste infancia nohabía podido aprender a leer ni a escribir. Enla ciudad habían montado una vez una escuelaque los soldados destruyeron al día siguiente.Decían que obstaculizaba la vista y la vigilancia.Decían que los enemigos podían volver encualquier momento.

Había nacido en 1994, tres años despuésde que una gran guerra asolara su país. Unaguerra que llevaba a riendas la codicia por eldinero y el combustible. Una guerra con falsasexcusas que parecían sacadas de un monólogode los cincuenta. Su país apenas se habíarecuperado. Vivía en los últimos estragos de laposguerra que trajeron después años de po­breza e incertidumbre. Así que fue a buscar aun matemático. Su consulta le costó cuatropapelitos que ponían 5€. Él nunca había enten­dido para qué pudiera servir un delgado papel

con una filigrana en el lado. Pero parecía queeso se utilizaba como dinero. Como los niñosque jugaban a ser banqueros y preparabanpequeños trocitos de papel de diario con unnúmero: 10, 100, 50…

El matemático le explicó que el primersigno significaba dos mil dólares, la monedaamericana y el segundo 1800 €uros, la monedaeuropea. Y entonces entendió que aquel díade verano que había parado en una gasolineray que aquel hombre con chaleco negro y gafasde sol había preguntado por su camioneta nohabía sido por amabilidad. No había sido paradar la oportunidad de trabajar y ganar un salarioa un pobre hombre medio muerto de hambre.Había sido para comprobar su manejo del vo­lante y el tamaño del maletero de su camioneta.Sólo para poder transportar con facilidadórganos de gente que a lo largo del tiempopercibió que no eran donantes. Eran gente quehabía muerto en las guerras, tiroteada, descuar­tizada por una bomba, asesinada por un terro­rista o muerta de hambre y sida.

Esos hombres sólo eran unos buitresque vendían órganos ni siquiera en buen estadoa aquéllos que los necesitaban. Pensó en aban­donar el trabajo y miró en qué podía ahorrarpara continuar manteniendo a su esposa y aél. Y se dio cuenta de que ahora dependíademasiado de ese dinero como para dejarloescapar. Con él comían alimentos en buenestado, habían comprado nuevos muebles ypintado la casa. Con él daban limosnas y pa­gaban a algunos médicos para los heridos.Porque nunca olvidó de quien era y quien lonecesitaba. Lo llenaba de satisfacción la sonrisade un pobre niño al entregarle un trozo de pancon un trozo de carne seca. Y continuó en sutrabajo.

Pero sus jefes se dieron cuenta de queera muy bueno en su oficio y empezaron areclamarle más. Pasar por los controles de lossoldados sin llamar la atención o traficar armasde fuego. Y él pidió más dinero, y lo recibió.Aprendió a dejar su dinero en un edificio llamado

29 29

“Banco” y así supo la manera de continuar haciendo todo lo que hacía sin su trabajo. Se compróun edificio, lo reconstruyó y montó su negocio familiar. Con lo ganado del otro trabajo lo almacenóen el banco y de vez en cuando lo daba a aquéllos que lo necesitaban. Vio que podía vivir feliz lejosde la guerra, el tráfico, la corrupción y el hambre. Y hacer que los que le rodeaban pudieran obtener lomismo. Pero las cosas no eran tan fáciles. Sus jefes no querían dejarle marchar. No, sus jefes no ledejaron marcharse. Le bajaron el sueldo y le pusieron operaciones más difíciles, como si estuvieranbuscando su muerte. Entonces entendió que nunca había sido libre, que, desde el momento que conocióa su contacto, su libertad se había desvanecido. Sus jefes controlaban su vida y él no podía decidirnada. Sólo se dedicaba a hacer la faena sucia.

Se dio cuenta de que tenía miedo. Que era un esclavo más. Y se preguntó qué sería de él y sumujer. No sabía que hacer. Así que marchó con su camioneta a su siguiente destino. Su mujer se hizocargo del negocio mientras él viajaba de aduana en aduana por la arena del desierto. Muchas veceshabía estado a punto de morir deshidratado cuando su camioneta había pinchado una rueda o se lehabía acabado el combustible. Muchas veces rezó moribundo en la arena que eso fuera un sueño. Yvivió. Y al cabo de una década sus jefes se fueron a otro país en guerra para ganar más dinero puesen el suyo ya no tenían quehaceres que atender. Vivió feliz durante dos meses y en ese tiempo vionacer a su primer hijo: Rashid. Pero una tarde de septiembre, cuando empezaba el mediodía, un hombreapareció con una carta. En ésta se decía que por orden un juez se le enviaba a la prisión.

Miró por la ventana desesperado y observó a dos policías esperando en la puerta.- Le están esperando- dijo el mensajero a la vez que se ponía su gorra de policía y sacaba un revólverdel cinturón. Él entregó sus manos y el policía le puso unas esposas. Acto seguido un hombre y trespolicías entraban en un viejo coche con un cartel pequeño y carcomido que rezaba “Policía” en unadirección desconocida. Mientras, el viento arremolinaba la arena del desierto formando pequeñostorbellinos de arena. Empezaba el crepúsculo.

Marc Holanda Gavaldà1r ESO

30 30

Instants

Instants. La vida està feta de petits i únics moments que hem d’aprofitar i aprendre a viureper arribar a sentir-nos feliços alguna vegada.

Silenci, l’instant en què jo vaig trobar-hi un cúmul d’emocions sorprenents és el silenci únici irrepetible que m’envoltà durant uns moments a Venècia. Va ser màgic, la góndola cavalcavaentre l’aigua verdosa dels canals venecians, el tum-tum del batec de la ciutat burgesa emfeia sentir viva, la senzillesa del moment em desplaçava a un món irreal, la tènue llum queens envoltava en aquell moment del capvespre, i sobretot un silenci sepulcral que sabiaque no es tornaria a repetir mai més. Ningú interrompia aquell llenguatge mut de soledat i alhora de convivència amb tot el que t’envoltava. Anaves avançant per canals cada cop méssolitaris i perduts pel cor de Venècia. Però aquell silenci que ho acompanyava tot nodesapareixia, i la veritat és que jo tampoc volia que desaparegués, necessitava aquell silencique em donava tranquil·litat, calma, i que per un cop des de feia molt temps havia aconseguitla serenitat dintre meu, els problemes que m’atordien els havia deixat al carreró on elgondolerhavia acceptat fer-nos el passeig pels canals més inhòspits de l’hermosa Venècia.

El que més em va sorprendre d’aquest instant va ser que no era l’única que sentia aquest plec d’emocions, sinó que tots els altres que havien pujat a la góndola també sentien aquellasensació de pau i serenitat, tenien la certesa que ningú els podia espatllar aquell moment,que havien trobat una mica d’esperança, que havien aconseguit uns instants de felicitat.

Adriana Holanda Gavaldà 4t d’ESO

Tema: L’imprevist

31 31

FOTOGRAFIA

MATEMÀTICA

2n PremiTítol: Calidoscopi Eiffel

Autora: Clara Prada, 1r ESO

AccèssitTítol: Primavera a Barcelona

Autora: Clara Bonafonte, 1r ESO

1r PremiTítol: Pluja de quadrets

Autora: Marina de la Maza, 1r ESO

32 32

1r PremiAutor: Rafael Campillo

Pare d’alumne de 2n d’ESO

3r PremiTítol: Una finestra al món

Autor: Francesc Gras.Pare d’alumnes d’Educació Infantil

2n PremiTítol: Llibertat i IgualtatAutora: Mar Joaniquet

Mare d’alumnes d’Educació Primària

CONCURS

DE

FOTOGRAFIA

33 33

Adrià Moragas 2n Lloros

Júlia Gehrig 4t Romans

Xavier García 6è. Comediants

CONCURS

DE

CARTELLS

34 34

Violeta Passarell3r ESO

Clàudia Quiñoa2n ESO

Gerard Pallarès 5è Cavallers

Marta Corominas1r ESO

35 35

1r PremiAutora: Tània Agoreta 2n ESO

3r PremiAutor: Jofre Bragulat 2n ESO

CONCURS

DE

GRAFITS

C/ Collserola 42, Barcelona 08035 Tel: 932113716C/ August Font 5, 5 Bis, Barcelona 08035 Tel: 934181291

e-mail: escolasadako@escolasadako.comhttp://www.escolasadako.com

Valentina Viñas1r Premi Concurs de cartells. 2n Àligues