Jocs Tradicionals

19
HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

Transcript of Jocs Tradicionals

Page 1: Jocs Tradicionals

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

Page 2: Jocs Tradicionals

1.Origen del joc:

Al seu origen tots els jocs eren considerats com un tipus de ritu, els déus jugaven i creaven el món. Per aquell temps es deia que el joc i el riure ens acostaven al sagrat, així diversos filòsofs del segle XIX han donat a conèixer l'origen del joc i el paper que aquest compleix en la

Page 3: Jocs Tradicionals

vida del xiquet i l'home:-Segons Schiller el joc reposa les forces de l'individu.- Karl Groos considera que els jocs són un pre-exercici que es realitza com una preparació per a arribar a la vida adulta.- Stanley hall, diu que el joc reviu al xiquet que portem dins.-Segons Arthur T. els xiquets mitjançant el joc poden aconseguir objectius seriosos i enfrontar-se a la realitat.-Piaget va donar importància al joc com a element socialitzador.

-Vizuete dia que els jocs populars promovien el desenvolupament de la formació física, de les relacions socials i de l’ aprenentatge per a les persones en tot el món.

-Huizinga dia que els jocs populars revivien de generació en generació, evolucionant i modificant-se fins que va formar part dels costums populars propis de cada cultura.

També trobem altre punt de vista de l’origen dels jocs, on estaven relacionats amb els treballs diaris. Es basaven fonamentalment a demostrar les habilitats artesanals o laborals d'una zona. A Espanya la majoria dels jocs tradicionals van entrar a través del Camí de sant Jaume, un recorregut ideal perquè els pelegrins portaren jocs francesos, italians i centreeuropeus a la Península.Els jocs depenien en moltes ocasions de la labor que desenvolupava qui va iniciar l'activitat: un picapedrer alçava pedres, o un pastor preferia els jocs de punteria.

A mesura que ha anat avançant la societat, observem com s'han anat creant una sèrie de lleis que defensen el joc en la infància del xiquet.

El setè principi de la declaració dels drets del xiquet, aprovada per la nacions unides del 20 de novembre de 1959 puntualitza:

“El xiquet ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals hauran d'estar orientats cap a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudi d'aquest dret”.

1. Historia del joc:

Existeixen una gran varietat i quantitat de jocs tradicionals, el que fa molt difícil recopilar-los tots hi ha multitud de llibres en que s’expliquen detalladament aquests jocs.

Page 4: Jocs Tradicionals

Principalment els podem diferenciar en tradicionals que són aquells jocs que es trasmeteixen de generació en generació, poguent-los considerar específics o no de nu lloc determinat, i en populars que són manifestacions lúdiques arraigades a una societat , molt difoses en una població, que generalment es troben lligats a commemoracions de caràcter folklòric.

A més d’aquesta diferenciació podríem classificar-los en:

- Destresa física, en els que es realitzen activitats motores.

-Estratègia, on es fa èmfasi en la presa de decisions i en l’ actuació d’ avaluar una situació per prendre resolucions.

-Atzar, els jugadors romanen passius a l’ espera que la sort els arribe.

-Taula, als que s’utilitza com a ferramenta un taulell, on es mouen fitxes de forma simbòlica, basats en la sort o l’estratègia.

-De presentació, es tracta de jocs senzills on es permet un primer contacte, per a conèixer els companys.

-D’ afirmació, tracten de realçar els trets positius de les persones o del grup.

-De confiança, principalment són jocs físics per provar i promoure la confiança en el grup.

-Exploratori, s’alimenta de la varietat de les experiències, de la imaginació d’un món.

-D’habilitat, es tracta d’activitats on s’utilitzen de manera controlada les mans i els ulls.

-Socials, són aquells jocs en els que entren en contacte amb altra persona.

-D’imaginació, on s’imaginen objectes, situacions i jocs que no existeixen o no estan presents.

3.Jocs dels nostres pares/iaios:

-Jocs

Page 5: Jocs Tradicionals

La corda

- Descripció: L'objectiu bàsic d'aquest joc és botar una corda que girem més o menys ràpidament dos jugadors/res que són els que pagen. Agafen pels seus estrems la corda cantant una detrminada cançó. La resta de jugadors botaràn tots junts, entrant i eixint individualment, per parelles, etc. La manera de botar determinarà un tipus de joc.

La pèrdua del ritme de gir de la corda implica el relleu del qui paga. El que xafa en el seu moviment giratori la corda o talla aquest ritme és el que s'ha de posar a donar, rellevant el més antic que estava donant.

- Cançons:

1- “Vuic saber quantes nuvies tindré

1, 2, 3, etc.”

2- “La lluna, la pruna vestida de dol.

Sa mare la crida.

Son pare no vol.”

3- “Si la barqueta es tomba

nena no tingues por

alça la corda enlaire

i ves-te'n a un racó”

La taba

- Descripció:Es necessiten un grapat de pedres. Les llança una pedra a l'aire i mentrestant s'ha d'agafar un grapat de pedres i empomar-la per l'aire. Guanya el que més pedres agafa mentre cau l'altra. La pedra no pot tocar terra.

La xapa

- Descripció:S'ha de fer un circuit a terra amb guix o en una taula gran. Els participants han d'anar pel caminet d'eixida fins a la meta, portant la

xapeta o tap de botella pegant-li amb els dits (polze i índex) sense eixir-se'n. Quan succeeix açò, es torna a començar. El primer que aplega guanya el taps del altres.

Les birles

Page 6: Jocs Tradicionals

- Descripció:

Es un joc d’habilitat que consisteix en tombar cinc de les sis birles emprant un màxim de tres birlots. A la Ribera d’Ebre col·loquem les sis birles

paral·leles, tres a tres, i sumem un punt per birla tirada a menys que les tombem totes -aleshores diem que ha fet llenya i no es suma cap punt-. Com a curiositat hi ha el poble de La Palma d’Ebre en el qual mai s’ha deixat de jugar però sempre a la mateixa data, el divendres Sant, en sortir de missa.

La Petanca

- Descripció: Hi ha un nombre indeterminat de jugadors. Cadascun té dues o tres boles, segons es jugue per parelles o trios. Comença el joc i llançant-se una petita boleta, des de certa distància. Des d’allí tots els participants, per ordre, tiren la seua bola intentant arrimar-se al màxim a la boleta, i podent desplaçar la bola gran del contrari.

Si es juga individualment, guanyarà la bola del jugador que estiga més prop de la menuda, si es juga per parelles, cadascú té tres boles. La finalitat del joc és la mateixa, apropar-se a la bola menuda, en aquest cas amb la ajuda del company. Si es juga per trios cadascú té dues boles. L’equip o jugador que guanya serà qui llança la bola menuda a la propera partida.

-Joguines

Soldadets de plom: El nostres pares utilitzaven els soldadets per representar guerrilles, i els col·leccionaven per formar un exèrcit nombrós. Aquest solia ser més una joguina de xics.

Ninetes: Les nostres mares, jugaven amb nines simulant una família. Una de les nines mes famoses en aquella època era la “Mariquita

Page 7: Jocs Tradicionals

Pérez” o les nines de “Famosa”, però en canvi, qui no tenia recursos econòmics per comprar-se-la se la feia de draps.

http://www.youtube.com/watch?v=Q_cB2WR-AXU&feature=related

La trompa: Es un objecte de fusta, amb una punta de metall, que s’enrotlla amb una corda, i es llança amb l’objectiu de fer-la rodar.

Cotxes: S’empraven per fer carreres amb els amics, o col·leccionar-los. Generalment estaven fets de llanda.

-Videojocs

Page 8: Jocs Tradicionals

Spectrum: Fou un ordinador de 8 bits, en el que s’introduïa un casset en el que hi havia una llista de jocs molt simple, hi s’havia de connectar al televisor.

Jocs de la nostra infància:

ara anem a parlar del jocs als que jugàvem quan érem menuts. Sempre es (bonico, agradable) recordar el passat, la nostra infància. A més, aquests jocs tampoc han passat tant de moda, hui en dia encara ens trobem a xiquets jugant a aquests jocs com:

Jocs:

El sambori

- Descripció:

En terra es tracen uns quants rectangles numerats. Abans de tot, els xiquets/es determines l'ordre en què juguen exclamant: “primera”;

qui vol prendre part del joc diu “segona”, “tercera”, etc.

Cada xiqueta/et bota a la pata coixa, empenyent amb la punta de l'altre peu al tella d'un rectangle a un altre, segons l'ordre convingut.

El jugador/a al qui la tella se li para sobre una ratlla o ix fora del rectangle que li correspon, paga. També paga qui xafa la ratlla o l'espai exterior als rectangles, llevat del principi i final de la jugada, en entrar al camp de joc i quan se n'ix.

En la calle 24

Page 9: Jocs Tradicionals

- Descripció:

S'hi juga per parelles xocant les mans i fent palmellades. En cada vers es realitzen els següents moviments: mà dreta de dalt cap a baix i l'esquerra en sentit invers, dues palmellades de front i dues palmellades individuals. Coincidint amb les dues palmellades individuals, s'ajup un en cada vers. Els quatre últims versos es repeteixen altres dues vegades: la segona volta es recita l'estrofa resalitzant el gest de contar amb els dits de la mà, i en la tercera, amb cada vers es pega un bot girant l mateis temps fins a fer una volta completa. Al final es torna a repetir una altra vegada la cançó.

- Cançó: “En la calle-lle, veinticuatro-tro, ha habido-do, un asesinato-to.

Una vieja-ja, mato un gato-to, con la punta-ta, del zapato-to.

Pobre vieja-ja, pobre gato-to, pobre punta-ta del zapato-to”

El mocadoret

- Descripció:

Es formen dos equips amb el mateix nombre de jugadors. Cada equip numera els seus membres a partir de l'u, fins a l'últim xiquet. Abans de començar el joc es delimita el terreny; dues ratlles paral·les separades per uns 10 metres i un altra al mig d'elles. En aquesta linia central es colocarà “el mocadoret”, és a dir, el xiquet que sostinga un mocador. Aquest dirà un nombre i els xiquets de cada equip que tinguen eixiran correguent cap al mocador. El qui aconseguisca agafar-lo haurà de tornar al seu camp sense que el seu company l'agafe. Si hi arriba, el contrari serà eliminat. Però si aquest aconsegueix agafar-lo, serà el xiquet del mocador el eliminat. Aleshores un xiquet de l'equip que ha perdut prendrà el nombre del xiquet eliminat. Es continuava jugant fins que un dels equips quedava sense jugadors i així guanyava l'altre.

Les cadiretes

- Descripció: En primer lloc, fiquem tantes cadires com nombre de participants hi ha menys una. És a dir, si per exemple hi ha set participants, fiquem sis cadires, una al costat de l’altra formant un cercle.

El xiquet/a se encarrega de donar ordres de començament i fi. Pot ser mitjançant una palmada o música.

Al donar l’ordre de començament, en fila, es va donant voltes envoltant les cadires, fins al moment en que es dona una palmada o es pare la música, tots intenten seure en una cadira. Qui es queda fora, queda eliminat.

Page 10: Jocs Tradicionals

Aleshores, es retira una cadira i es repeteix el joc fins que sols queda un participant, que és el que guanya.

El Conill de la Sort

Descripció: Es fiquen tots els xiquets/etes en cercle, després les mans es coloquen, alternativament, unes damunt d’altres, com si tingueren en elles alguna cosa per deixar en les del company, de manera que done la volta a tot el cercle.

Mentre, van cantant:

“El conejo de la suerte

Ha salido esta mañana

A la hora de comer

Pum, ya está aqui.

Haciendo reverencia

Con cara de vergüenza.

Tú besarás al chico o a la chica

Que te guste más”

El xiquet que ha dit “que te guste más” deu de besar al xiquet/a que més li agrada. Però pot elegir entre un bes, atreviment o veritat. Si elegeix bes: deu besar a algú del grup; atreviment: deu manar a algú fer alguna cosa; i veritat: deu de preguntar i l’altre li té que contestar la veritat.

Hem de tindre en compte que el cercle deu d’estar equilibrat entre xiquets i xiquetes, havent el mateix nombre de cada sexe.

Joguines:

“Famoplay”: Es tractava de joguines, on l’objectiu era fabricar el teu propi producte, ja fora menjar, objectes, roba de nines, pegatines etc.

http://www.youtube.com/watch?v=iszF6Y7KkkY

http://www.youtube.com/watch?v=HwU-jfEJaFs&feature=related

Casetes: On els xiquets i xiquetes construïen ciutats, famílies. Per exemple jugaven amb els “Playmobils” i els “Pin i Pon”.

Page 11: Jocs Tradicionals

Les cuinetes: Aquestes joguines es fabricaren amb l’ intenció de que les xiquetes pogueren imitar a les seues mares.

Videojocs:

A la nostra època, començaren a aparèixer els videojocs de mà.

Game Boy:

Nintendo:

Page 12: Jocs Tradicionals

JOCS ACTUALS:

Joguets:

Cuinetes: Encara que avui en dia els xiquets utilitzen molt les noves tecnologies, també utilitzen joguets però molt mes moderns y realistes.

Jocs/videojocs

Actualment, els xiquets no ixen tant al carrer com fèiem nosaltres abans, a causa de les tecnologies que l’industria ens facilita. Abans, quan hi arribàvem a casa, jugàvem amb els joguets que teníem i que ens havien donat els nostres pares. Però ara, ja no es juga amb aquestos, si no amb videojocs, com la wii, la play station, la xbox, etc.

Page 13: Jocs Tradicionals

Sembla una bogeria comprar joguets físics ja que no se lis dona d’importància com ho fèiem nosaltres a la nostra dècada. El jocs tradicionals han caigut en decadència debut a les tecnologies ja que han passat de ser físics a tecnològics. Com per exemple, el monopoli, joc familiar en taulell de cartó i fitxes, ha passat a ser un joc tecnològic que es pot desfruitar a la PS3. Al igual que els karaokes als que anàvem antigament amb els amics i amigues, ara es pot cantar a casa amb la xbox.

Monopoly: http://www.youtube.com/watch?v=PHi1Bh1gLcs

SingStar: http://www.youtube.com/watch?v=8BCo-OcW6Uw

Fifa: http://www.youtube.com/watch?v=ZmiAbOgHTK0

Gran Turismo: http://www.youtube.com/watch?v=hxfNb4d3bPY

Tenis: http://www.youtube.com/watch?v=zqaPFAZS1K8

A la una sale la luna: Juegos tradicionales infantiles

Seleccion y prologo

Paulina movsichoff

Juegos multiculturales/jaume bantula janot/josep maria mora verdeny

Page 14: Jocs Tradicionals

com seran els jocs del futur?

Page 15: Jocs Tradicionals

Sota el nostre punt de vista, pensem que els jocs del futur seran bàsicament mecanitzats per la nostra ment, ja siga amb l' ajuda de complements com un casc, uns guants, ulleres...això si, tots ells virtuals, perquè s' impossaran progressivament a les nostres vides; i no us penseu que es tracta d' un succés descabellat, ja que sense anar massa lluny, a dia de hui, com hem vist anteriorment ja disposem d' últimes tecnologies com ja puguen ser les televisions amb 3D o les videoconsoles on només cal utilitzar el teu propi cos per tal de fer-les funcionar.

http://www.juegos.es/blog/como-seran-los-juegos-en-el-futuro-realidad-aumentada/11030

CONCLUSIÓ:

Page 16: Jocs Tradicionals

Arran de tota aquesta informació que hem extret podem deduir que hem

passat de ser conformistes i de saber entretindre' ns amb un sol joc a ser

uns consumistes i inconformistes, és a dir, hem passat de jugar amb un sol

joc o joguet a jugar amb tot tipus de complemetens, tot i que no

necessitem, la societat i els mitjans de comunicació que ens envolten ens

fan creure que sí; i en conseqüència, com que hem desencadenat aquesta

conducta i com que el futur estarà “cobert” per les noves tecnologies, ens

serà impossible no només mantindre els nostres costums, sinó que també

els nostres objectes més apreciats aniran quedant-se en l' oblit. Enrerre

quedaran les joguines i els jocs tradicionals que han entretingut a tantes

genracions al llarg del temps. Cada vegada trobem més deteriorats no sols

els costunms i les tracidions , sinó també les relacions entre els menuts

que antany solien eixir a jugar al carrer per a juntar-se amb els companys.

Cada vegada ens aboquem més a jocs individuals, als que ens condueix la

societat de consum i les noves tecnologies, de no ser que posem de la

nostra part, per tal de conservar-los i no extinguir-los.

Com a futurs docents, intentarem fomentar aquestos jocs, que tant

beneficiosos són per a les futures generacions.