el Periòdicd'A

ndo

rra

26dj.

JOHN-MARK KUZNIETSOV

+Llengua

S U M A R I

2. Fem el Pas en català

3. Entrevista a Marcel A. Farinelli

4. Notícies de llengua

DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2017 el Periòdic d’Andorra2 Quadern de llengua

llengua

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado, Erik Arteaga i Sara Tapia Luna. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran, Elisabeth Machado i Manel Ugart. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Keila Díaz. subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Lídia Raventós.Director comercial: Francesc Garcia.

FEM EL PAS EN CATALÀ Es vol potenciar la presència de l’ús de la llengua oficial al Pas de la Casa

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, i la cònsol menor d’Encamp, Esther París, van presentar el 9 d’octubre passat la nova campanya de promoció del ca-talà pensada específicament per a la vila del Pas del Casa, que el Depar-tament de Política Lingüística del Govern amb la col·laboració amb el Comú d’Encamp han posat en mar-xa a partir del 15 d’octubre.

Aquest nou projecte de dinamit-zació lingüística, que porta per le-ma «Fem el Pas en català», té per objectiu potenciar la presència de l’ús de la llengua oficial en les situ-acions formals a la vila del Pas i es-tà adreçada especialment a tots els treballadors i empresaris d’aquest nucli encampadà.

Segons va explicar la ministra, Olga Gelabert en l’acte de presenta-ció, la campanya pretén, d’una ban-da, promoure la llengua oficial i, de l’altra, posar a l’abast de la pobla-ció i el teixit empresarial d’aques-ta vila les eines per garantir l’acom-pliment dels drets i els deures que emanen de la Llei d’ordenació de la llengua oficial. La ministra ha res-saltat que amb aquest projecte es pretén conscienciar els diferents sectors professionals i buscar la se-va col·laboració en la utilització cor-recta del català als seus negocis. Per la seva banda, la cònsol menor d’En-camp, Esther París, s’ha mostrat sa-tisfeta per la realització d’aquesta campanya de promoció del català al Pas de la Casa.

Per a la seva difusió, s’han disse-

banda, hi hagi molts turistes fran-cesos i, de l’altra, que hi hagi treba-lladors als comerços i als serveis de la població de tots els orígens. «Hi ha dinàmiques, el moviment dels treballadors, per exemple, que fan que la situació del català sigui com-plicada», explica Sergi Valdés, di-rector del departament de Política Lingüística.

Les accions que preveu la cam-panya, se centren, precisament, en els comerciants. A partir de la sego-na quinzena d’octubre, comença-ran a rebre la visita de dos tècnics del departament de Política Lingü-ística que explicaran personalment la iniciativa.

El president de l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas de la Ca-sa, Jean-Jacques Carrié, afirma: «Jo penso que és bo pel poble i és nor-mal i lògic per a Andorra. L’única cosa és que es faci a poc a poc i sen-se multes. S’ha d’explicar a la gent i buscar un propòsit col·laboratiu, no punitiu»

Una manera d’operar que, a pri-ori, coincidiria amb la del Govern, que no vol fer rascar-se la butxaca a ningú pel català. «La Llei preveu l’obligatorietat de retolar. El que volem és una col·laboració mútua, no volem, en cap cas, sancionar», tranquil·litza la ministra de Cultu-ra, Olga Gelabert.

La Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial preveu sancions, pe-rò la ministra ha deixat clar que la voluntat és dialogar i conscienciar la gent perquè s’adaptin al que diu el text legal, en cap cas sancionar.

Una vegada els tècnics hagin vi-sitat els establiments del Pas i «s’ha-gin explicat els recursos d’assesso-rament lingüístic dels que poden disposar i actualment no espremen prou», segons diu Valdés, comença-rà la segona fase que consistirà a no-tificar els elements de cada negoci que caldria canviar o millorar.

La tercera i última fase de Fem el Pas en català, arribarà a la primave-ra i servirà per «comprovar que s’ha-gin fet els canvis proposats i tot esti-gui en ordre», segons Valdés.

Però els canvis i l’adaptació de les retolacions tenen un preu i l’As-sociació de Comerciants, de la bo-ca del seu president, ja ho ha deixat caure, però, de moment, l’Adminis-tració no recull la insinuació i no proposa ajudes en aquest sentit. H

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

nyat uns tríptics informatius, que es distribuiran a tots els establi-ments del Pas de la Casa, per infor-mar-los dels recursos d’aprenentat-ge i d’assessorament lingüístic de què disposen els empresaris i els tre-balladors de la vila encampadana. El material promocional conté els recursos gratuïts que s’ofereixen des del Centre d’Autoaprenentatge del Pas de la Casa (classes gratuïtes de català per a tots els nivells, mate-rial didàctic per a l’autoaprenentat-ge i assessorament lingüístic perso-nalitzat) i des del Servei de Política

es realitzarà la tercera fase de ba-lanç de la campanya. La presentació també va comptar amb la presència de representants de les associaci-ons del Pas de la Casa que apleguen els actors del teixit comercial i soci-al de la vila, INPUB (Iniciativa Publi-citària) i l’Associació de Veïns i Co-merciants.

ELS VEÏNS I COMERCIANTS VEUEN BÉ LA

CAMPANYA MENTRE NO IMPLIQUI MULTES

/ És un fet que la proximitat amb França i la forta orientació turísti-ca del Pas de la Casa, fan que, d’una

Lingüística del Govern (assessora-ment lingüístic telefònic, correcció de textos curts per correu electrò-nic i orientacions sobre la Llei d’or-denació d’ús de la llengua oficial).

Els tècnics del Departament se-ran els encarregats de visitar perso-nalment tots els establiments per lliurar-los el material de suport i ex-plicar-los l’objectiu del projecte. Les primeres visites han començat du-rant la segona quinzena d’aquest mes d’octubre. Al llarg del mes de novembre es tornarà a contactar els establiments i després de l’hivern,

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992)

«La nostra pàtria és nostra llengua»

La cita

SFG

33 Olga Gelabert i Esther París.

3el Periòdic d’AndorraQuadern de llengua DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2017

Llicenciat en història a Florència, Màster en Història del Món a la UPF i doctor en història per la mateixa universitat. Ha publicat dos llibres sobre la seva vila natal: El feixisme a l’Alguer (Angle, 2010) i Història de l’Alguer (Llibres de l’Índex, 2014). Ha escrit també articles sobre la insularitat i d’història contemporània sarda, corsa, catalana i algueresa, en revistes acadèmiques com Recerques, Passato & Presente, Islands Studies Journal i Tiempo Devorado. Ha col·laborat també amb mitjans algueresos, catalans i italians. A més, també és Membre del Grup de Recerca en Estats Nacions i Sobiranies (UPF). Viu a Barcelona des del 2006 i, actualment, treballa a Casa Vicenç, edifici propietat de MoraBanc.

Entrevista aMarcel A. FarinelliL’Alguer, 1978

–Com �a ser un alguer�s enamo-Com �a ser un alguer�s enamo-rat de la se�a illa �a fer cap a Bar-celona?–�uan sés nascut en una isola, la vo-�uan sés nascut en una isola, la vo-luntat d’anar a fora fa part del teu ADN, a més si tens inquietuds. Per la majoria de persones és difícil de creure, perquè és una idea molt co-muna que una isola és un lloc feliç, paradisíac, ideal per hi viure. I per un catalanoparlant pot ser que si-gui encara més impensable, deixar una joia de ciutat com l’Alguer. Pe-rò hi són moltes raons per emigrar. Des de l’Alguer, i tota Sardenya, les persones marxen perquè no troben una bona feina, o perquè van a la re-cerca d’ocasions per realitzar som-nis e inquietuds. Casi tots los amics meus se son fets un període a fora, per estudiar o treballar, i en molts no han tornat. Aqueix tipus de mo-bilitat, encara que pareixi increï-ble, és part de la insularitat.

–Malgrat que �isquis a Barcelona, m’imagino que els �incles amb Sar-denya continuen sent forts.–�ai deixes de tenir una conne-�ai deixes de tenir una conne-xió amb la tua terra, i això funcio-na sobretot per los que sem nats en una ísola. Hi són totes unes relaci-ons que continuen a te mantenir lli-gat a Sardenya, encara que durant mesos no tornis. La família, en pri-mer lloc, i los amics, al manco aque-llos que hi són encara. Després hi és l’actualitat, la política, la cultu-ra i, en el meu cas, la recerca. Pen-sa que quan veig un mapa de Euro-pa, o del �editerrani, la mirada se me va sempre cap a Sardenya, com si fos el centre del món. Crec que un reflex instintiu, la demostració del vincle que tenc amb aquella isola.

–Et defineixes com “un apassionat de les illes”....–Les ísoles són la mia passió per du-Les ísoles són la mia passió per du-es raons: primer, só un isulà, i se-gon, de un punt de vista d’un his-toriador, però també d’un geògraf o d’un politòleg, són molt interes-sants. Normalment pensem a una isola per hi anar de vacances, per desconnectar de la resta del món, que és la terra ferma o el continent, i la pensem com un lloc sospès en el temps. La història amb la H ma-júscula, les coses importants, sem-pre pensem que succeeixin en els continents, on hi són les grans ciu-tats i los grans estats. Però, el pri-mer estat nació, basat en la sobira-nia nacional, amb una constitució i governat per una assemblea vo-tada a sufragi universal masculí, és estat aquell organitzat per Pas-quale Paoli a Còrsega entre 1755 i 1769. Los Estats Units de Amèrica i la França revolucionaria són ven-

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

mat per historiadors, amb trajectò-ries diverses, però tots interessats en la investigació de les formes es-tatals i de les dinàmiques territo-rials i polítiques en estats-nacions que, com Espanya, tenen tensions centrífugues, ja siguin de tendèn-cia autonomista, federalista o inde-pendentista. �olts dels integrants del GRENS se són interessats a la si-tuació catalana, però no només, ja que se són organitzades activitats dedicades a la independència d’Al-gèria, al nacionalisme al País de Gal·les, o a la relació entre música i nacionalisme. En el meu cas, a més de me ocupar de Sardenya, me só dedicat a temes relacionats a la ver-tebració territorial de Itàlia, a part del goig de poder tractar d’un te-ma com aquell del rol de la música a Jamaica com a instrument per co-dificar la identitat nacional. En tot cas, si voleu més informacions te-nim un pàgina web amb molts con-tinguts penjats (http://grens.wee-bly.com/)

–A grans trets, quina és la situació actual de l’alguer�s?–No és tan bona com se pugui pen-No és tan bona com se pugui pen-sar, tampoc és tan crítica, però los catalanoparlants a l’Alguer són una minoria. L’última enquesta d’usos lingüístics, que és del 2015, mostrava dades molt inferiors a aquella del 2004, però és també per-què los criteris que se són utilitzats eren diferents. La realitat és que no hi són los estímuls per parlar algue-

EL PERIÒDIC

Mai deixes de tenir una connexió amb la tua terra, i això funciona sobretot per los que sem nats en una ísola

rès. Normalment sempre só estat optimista, però de quan no tenim una connexió directa crec que no anem bé.

–En quins àmbits trobem més pre-s�ncia de l’alguer�s?–En lo àmbit popular, segons on vas per la ciutat, se pot sentir l’algue-rès. Per exemple, la gent del port, los pescadors sobretot, usen l’al-guerès. Desprès se utilitza en los actes realitzats per les associaci-ons que defensen la llengua, o en calqui acte cultural, però sem poc acostumats a emprar lo català de l’Alguer com una llengua oficial. No vas a l’ajuntament a fer un trà-mit parlant en alguerès, los polítics no l’utilitzen, al manco que no si-gui per enviar un missatge a los ger-mans catalans. �os falta un poc de acostumança d’usar la llengua com si fos normal.

–L’enllaç entre Catalunya i l’Alguer mitjançant �ols econòmics ha aju-dat a incrementar l’ús de la llengua algueresa? –Sí, ne só convençut. Sense aque-Sí, ne só convençut. Sense aque-llos vols, penso que jo tampoc par-laria ara en català. Eren una bona raó per parlar la llengua, i per la es-tudiar. Amb la falta de connexió di-recta, i la consegüent baixada del turisme catalanoparlant, es perdrà interès.

–Els jo�es tenen �oluntat real de normalitzar la llengua algueresa? –Aqueixa de la normalització és una qüestió que és molt important, i que però sempre ha provocat divi-sions i discussions entre les associ-acions. Sincerament jo, ara, no sé si los joves són conscients de la neces-sitat de fer una normalització, i de com la fer.

–I per acabar, com �euen Andorra els algueresos?–Jo crec que són pocs los que, es-Jo crec que són pocs los que, es-tant a l’Alguer, pensen en Andor-ra. �algrat l’Alguer sigui agerma-nada amb Encamp, Andorra queda molt distant. Pensem que, fins que no se són establerts los vols direc-tes a Girona, i després a Barcelona, el contacte amb Catalunya era co-sa de pocs. La relació amb Andorra és molt débil, malgrat és menester que los dos, com a territoris de par-la catalana molt petits, estableixin més contacte. Pot ser que Andorra era més present a l’Alguer quan Rà-dio Nacional d’Andorra, a través de l’algueresa Ràdio Onda Stereo, emetia el programa Estira la Llen-gua, on jo teniva una sessió. També los algueresos fem l’error de pensar que Barcelona, i per extensió Cata-lunya, és tot. I no, hi són les Balears, València, la Catalunya del Nord i, per cert, Andorra. H

La relació amb Andorra és molt débil, malgrat és menester que los dos, com a territoris de parla catalana molt petits, estableixin més contacte

ll el problema és com fer sobreviu-re l’estat, i los seus ciutadans, quan la marea farà desaparèixer el terri-tori nacional.

–Quins són els principals interes-Quins són els principals interes-sos d’in�estigació del Grup de Re-cerca en Estats Nacions i Sobirani-es (UPF)–El GRENS és un grup d’estudi for-El GRENS és un grup d’estudi for-

guts desprès. És només un exemple. A més en el món contemporani, les ísoles són com laboratoris per en-tendre com afecta la humanitat el canvi climàtic o la degradació de l’ambient, i quines solucions mos poden servir davant d’aqueix rep-te de la humanitat. A Catalunya se parla de com fer un estat nou, a Ki-ribati, Tuvalu o les Ísoles �arsha-

DIJOUS, 26 D’OCTUBRE DEL 2017 el Periòdic d’Andorra4 Quadern de llengua

Etimologia

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

HORITZONTALS: 1. Funció reservada a les grans ocasions (dos mots) / 2. Sepa-ro bé, que de gitano no té re. Senyal que la mà que el duu és innocent / 3. Whisky marroquí. Si mai li fessin pintar Barcelona, amb la firma quasi ompliria. Empat / 4. La mar de Baricco. Gràcies a aquest moviment el planeta no ha de jugar sempre / 5. Eli-mino el bany de la cadena. Amics de Dar pel Sac / 6. En ple dia. Estrany encanteri, que permet bufar tres espelmes / 7. Si la Clara fos clara no fóra tan magna. En cot-xes com aquest n’hi van dos, però descoberts / 8. No li sap gens de greu, veure la padrina. Estranyament moix, en Joaquim d’Alzira / 9. Un Saab sense entrada. Fase adulta dels insectes més màgics. Article en zel / 10. Aula per a usuaris de Mercedes. Solia invertir / 11. Tapís desnnat. Oxids molt freqüents a l’aigua de les bombolletes. Poca broma / 12. Matà per darrere, el traïdor. A la marina en fan cançó i a Perpinyà moneda / 13. Arrabassada per ambició de manar. Seu de qualsevol manera, l’Ellen.

VERTICALS: 1. Podria ser demòtic però no s’organitzaria tan bé. Com que està en vigor, quan entra a l’hiper no para / 2. Establiment d’una espècie en una àrea cap al nord. Raspallades de saliva / 3. Al cul de l’autobús. Va deixar de copiar textos per fer uns pastissos de primera. Cua escuada / 4. Hi fan unes ballades ben estranyes, algunes vallesans. Rols en ascens / 5. L’àvia sense ni cinc. Acudí, l’Isidre, a la com-provació de sang. Poc de poc / 6. Malcarat i eixut com sac de sorra en brut. No di-rà, segons una peculiar omertà / 7. Pilota a l’olla. Tota la vida ballant darrere l’Àngel, amb l’ella al cor. Un disbarat de peus a cap / 8. Vedella que encara mama, no ne-cessàriament bàltica. Cançonera com és, a la ràdio va guanyar una pasta / 9. Una de Morella. Les de l’oliva ja voldrien ser a la llauna / 10. En cas d’infart li toca el re-bre. Comparteixen pis amb Joans i Joseps / 11. Abracen en Nèstor. Ajuden molt, anant pel món. Al cor d’en Lluc / 12. Aquests valencians sota els camions. Si no es pot solucionar, almenys es pot dissoldre.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

En perill d’extinció

Posar ordre (en un lloc); endreçar.

«Quan la noia va tancar l’últim llum, el Morell va plegar també. Va recollir el telescopi, el va desar a l’armari i se’n va anar a dormir. El problema era que no podia fer-lo servir quan la Babà era al pis.» Quim Monzó, «La qualitat i la quantitat», dins L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)

NOTÍCIES

DESAR

RECOMANACIONSLLENGUA I PÀTRIA, DE JOAN COROMINES

Es tracta d’un recull de textos comba-tius -manifestos, discursos, articles i cartes- del lingüista més prestigiós de Pompeu Fabra ençà. La defensa a ul-

trança de la unitat lingüís-tica dels Països Ca-

talans -de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó-, la denúncia interna-cional de la pro-

hibició de l’ús i l’ensenya-m e n t d e la nostra

llengua i d e l a s i -

ÈXIT EN LES PROVES OFICIALS DE CATALÀ El Departament de Política Lingüística in-forma que als exàmens oficials de llengua catalana 2017, duts a terme en dues con-vocatòries, al febrer per als nivells B2 i C1, i al mes de juny per a tots els nivells lingü-ístics, de l’A1 fins al C2, s’hi van presentar 432 persones, 148 a la primera convoca-tòria i 284 a la segona.

Un 71% de les persones examinades van superar les proves de català, fet que fa que es valori de manera positiva les bo-nes dades d’aprovats, que posen de re-lleu el treball formatiu de qualitat, ofert per l’Àrea de Llengua Catalana, basat en cur-sos presencials i en el mètode de l’auto-aprenentatge de la llengua. Els dos siste-mes, de caràcter gratuït i complementa-ri, destaquen els aspectes comunicatius del llenguatge i els recursos per augmen-tar l’autonomia lingüística de l’aprenent.

Pel que fa al curs acadèmic 2017-2018, el Departament ha informat que aquest mes de setembre s’han inscrit 184 ciutadans als cursos d’iniciació oral a la llengua (cursos A1 i A2) i 210 més s’han inscrit als cursos dels nivells generals fins als més formals de l’expressió oral i escri-ta (cursos del B1 fins al C2) per al públic en general o per a institucions i empre-ses privades.

XX CONGRÉS DE METGES I BIÒLEGS DE LLENGUA CATALANAEl divendres 20 i el dissabte 21 d’octubre, va tenir lloc a Manresa el XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, organitzat per la Fundació Alsina Bofill i Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.

En edicions anteriors, la tasca de recuperació de la llengua catalana en l’àmbit de la salut ha estat especialment rellevant. I avui, malgrat que la realitat sigui ben diferent, la defensa de la llengua catalana continua essent un repte i una neces-sitat, perquè cal afrontar nous reptes com les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les històries clíniques i informació compartida, així com els flu-xos de professionals i les noves realitats socials, entre d’altres. De fet, com afirma Àngels Mach, que forma part del comitè organitzador, “el que diferencia aquest congrés de la resta és precisament la llengua catalana”.

I és que el Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana vol ser un espai de trobada, debat i bescanvi de coneixement entre els especialistes d’arreu de do-mini on es parla català, per tant, no hi van faltar representants del Principat d’An-dorra, el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i l’Alguer. De casa nostra, la part institucional fou representada pel secretari d’Estat de Salut, Joan Leon, que va debatre sobre “Els models sanitaris en el futur” juntament amb el director del Ser-vei Català de la Salut i i el director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

Per la seva banda, Àngels Mach, a més de pronunciar la comunicació “Me-dicaments i medi ambient”, també va formar part d’una taula rodona per donar el seu punt de vista sobre “Salut i medi ambient”. Finalment, ambé van presen-tar-hi comunicacions Carme Pallarès Elvira Gea, Berta Parés i Ramon Villalonga.

tuació d’ostracisme que patia l’Institut d’Estudis Catalans, l’al·legat a favor de les qualitats literàries de Josep Pla, la llo-ança de l’excursionisme, com també la reivindicació de les seves idees republi-canes, laiques, liberals i independentis-tes, conformen el tarannà dels escrits aplegats aquí.

La qualitat literària de Coromines es posa al servei de les idees, de la polèmi-ca i la confraternitat. El defugiment de les disputes entre els catalans exiliats i els de l’interior, la recerca del consens en el mo-del de llengua literària, l’eliminació de les dificultats gramaticals gratuïtes o la pro-testa pels atacs estatals contra Catalu-nya, són alguns dels objectius vitals de Coromines, presidits pel principi, al qual consagrà tota la seva vida, que diu que «l’única nació, i l’única llengua meves, a les quals reto incondicional homenatge, són la nació i la llengua catalanes».

Halloween aglutina l’expressió All Hallows Eve, és a dir, vigília de Tots Sants. Hallow en anglès antic signi-ficava sant o sagrat.Els celtes durant el mes de Samon ce-lebraven el Samuhin entre l’1 i l’11 de no-vembre. Actualment ho situaríem entre Tots Sants i Sant Martí. Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents. Va ser l’em-perador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin per poder cristianitzar l’esdeveniment. Aquesta festivitat es va popularitzar als EUA el segle XIX amb l’arribada d’immigració irlandesa. La carabassa amb una espelma a dins era i és una eina per fer por i per recordar els difunts, i tot i que actualment ens sembla únicament de tra-dició americana, en realitat abans que als EUA es popularitzés, ja es feia en altres indrets d’Europa, entre els quals, Catalunya. Durant l’època medieval hi havia el costum de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet majoritàriament a les comarques del Ripo-llès i d’Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la ma-teixa manera.

D’ON PROVÉ EL MOT ANGLÈS HALLOWEEN?

Fent honor al títol del llibre de Pau Vidal En perill d’extinció. 100 paraules per salvar, encetem aquesta secció on ca-da setmana proposarem una paraula per reivindicar-ne l’ús i evitar així s’empobreixi el nostre vocabulari quotidià.

EL PERIÒDIC

EL PERIÒDIC