Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. L’armada naval. Capítol 1

Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera

de l’Estat:

Jordi Grau i Bartomeu

L'utilització de manejables coltells, ballestes, i proteccions individuals lleugeres que conferien gran mobilitat enfront les pesades armadures de les cavalleries; i la professionalització de la milícia ensems amb una potent armada naval van fer de la Corona Catalana la 1ª potència militar europea dels S XIV i XV gràcies al protagonisme de la infanteria, com no l’havia tingut des de les clàssiques falanges macedòniques i legions romanes. El 1496 el Rei Ferran El Catòlic reorganitzà les antigues “Companyies” (almogàvers) agrupant-les en Coronel·les. Per fer-les més operatives el 1534 s’establiran Coronel·les més petites de 3000 homes que s’anomenaran Terços. Dins de cada Terç hi trobarem diferents companyies de tres menes de soldats especialitzats: piquers, ballesters i arcabussers. Els terços continuaran donant l’hegemonia militar durant el S XVI.

La tàctica dels mossos en esquadres rectangulars compactes, la utilització dels piquers per anular la cavalleria contrària i la introducció d’armes individuals de pólvora que donaven una intensitat de foc desconeguda fins aleshores...

Terços a Flandes

1573 Campanya de Tunísia

Terços amb piques de fins a 4 metres

1583 Sebastiao Lopes - Planisferi

permetran mantenir la hegemonia a la península, el control del Mediterrani, les places del Nord d'Àfrica, l’expansió americana i amb l’arribada dels Hasburg el control de vastos territoris del centre i Nord d’Europa.

1583 Sebastiao Lopes - Planisferi

1511 Salvat de Pilestrina Carta del Mediterrani

Mateo Prunes. Portolà amb senyeres a Barcelona, Mallorca i Granada. Museo Correr, Venezia 1578

Atlas Mundial d’En Guillaume Brouscon, de l’any 1543. Mapa del golf de Mèxic amb pavellons quarterats amb la senyera i l’emblema d’En Ferran

II, un lleó o lleona semirampant amb la cua en forma de “S“.

1529 - Girolamo da Verrazano. Mapa Mundi Biblioteca Vaticana. Veiem el Golf de Mèxic escuts amb pavellons quarterats amb la senyera i l’emblema

de l’àguila imperial de 2 caps símbol de l’Emperador Carles I.

Lázaro Luís - Atles Mundial Academia das Ciências de Lisboa 1563.

En altres mapes la senyera en va acompanyada dels dos altres quarters daurats quedant com a símbol sense determinar-ne el rei

Poc a poc anirem veien que els 2 quarters els ocuparan dues torres.

1570 Fernão Vaz Dourado