Jornades catalanes sobre salut i migració 7.pdf · ponŁncies, va constituir un grup de treball,...

Jornades catalanessobre salut i migració

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Secretaria General de Joventut

Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaSecretaria General de Joventut

Coordinació de les jornades: Marisa Ros i Eduard Bada

1a edició: abril de 1999Tiratge: 300 exemplarsImpressió: Torres & AssociatsDisseny i maquetació: Secretaria General de JoventutD. L.: B-22493-99

©

Aquestes jornades, així com l�esforç de la gent de la Unitat de Malalties Tropicals iImportades i Vacunació Internacional de la DAP Ciutat Vella que les han fet possible,estan dedicades a la memòria del doctor José Luís Bada Ainsa, pioner de la medicinatropical i de l�atenció a la salut dels immigrants al nostre país.

Agraïm el suport i la col·laboració de la Direcció de la DAP Ciutat Vella de l�Institut Catalàde la Salut, de la secretaria del Mestratge de Medicina Tropical i Geografia Mèdica de laUAB i de l�equip d�autoedició de la Secretaria General de Joventut.

ÍNDEX

PRESENTACIÓ .................................................................................................... 3

INAUGURACIÓ DE LES JORNADES ................................................................... 5

PRESENTACIÓ TÈCNICA DE LES JORNADES

Emmarcament de la immigració al nostre país .................................................. 11

Principals problemes de salut en els immigrants ............................................... 13

L�impacte social demogràfic i epidemiològic de laimmigració estrangera a Catalunya .................................................................... 17

EXPOSICIÓ D�EXPERIÈNCIES I PROGRAMES

Desigualtats socials i salut ................................................................................. 23

La necessitat de les unitats de vigilànciaepidemiològica en les clíniques d�atenció al viatger ........................................... 25

Un model assistencial per a la poblacióimmigrant africana ............................................................................................. 27

Quinze anys d�experiència en l�atenció sanitària aimmigrants al Maresme ..................................................................................... 29

Programa d�Intervenció Comunitària ................................................................. 31

Grup de Coordinació de l�Atenció a Immigrantsnouvinguts de la DAP Ciutat Vella ....................................................................... 33

Malalties Tropicals i Importades en la DAPCiutat Vella (ICS) ................................................................................................ 35

Xarxa Europea sobre Sida i Mobilitat. Presentació delNational Focus Point .......................................................................................... 39

AMAM. Programa de sensibilització sobre mutilacionsgenitals femenines ............................................................................................. 41

Objectius del Grup de Salut de la Federaciód�Immigrants de Catalunya ................................................................................ 43

Organització sanitària de la Creu Rojaen el camp de refugiats de Melilla ...................................................................... 45

Projecte «Alcántara» de mediadors interculturals perpart de l�Associació Desenvolupament Comunitari ............................................ 49

Aproximació de la població immigrantal sistema de salut pública ................................................................................. 51

GRUPS DE TREBALL

Grup 1: Psicopatologia de la migració ............................................................... 57

Grup 2: Aspectes legals de la migració i la sevainfluència en el disseny de polítiques de salut ..................................................... 59

Grup 3: Patologies importades .......................................................................... 63

Grup 4: Debat entorn de la població immigrant enrelació amb la salut reproductiva i dels infants ................................................... 69

Grup 5: Intervenció comunitària adreçada apoblacions immigrants ...................................................................................... 73

Grup 6: Reflexió a partir de les vivències delsadolescents-joves entorn de la salut sexual i la reproducció .............................. 79

CONFERÈNCIA DE TANCAMENT

Segones generacions de marroquins;els nous ciutadans ............................................................................................. 81

CLOENDA DE LES JORNADES CATALANESDE SALUT I MIGRACIÓ ..................................................................................... 87

LLISTA DE PARTICIPANTS ................................................................................. 95

Jornades catalanes sobre salut i migració

5

Els dies 28 i 29 d�octubre de 1998 es van celebrar a l�alberg Mare de Déu deMontserrat les Jornades Catalanes Sobre Salut i Migració organitzades per la Unitatde Malalties Tropicals i Importades i Vacunació Internacional de la DAP Ciutat Vella(Institut Català de la Salut) conjuntament amb l�Associació Catalana de Solidaritat iAjuda al Refugiat.

El propòsit d�aquestes Jornades era proporcionar als i les professionals quetreballem tant en temes de salut com en temes relacionats amb la migració unaoportunitat de posar en comú experiències de treball en aquest camp, potenciarl�aparició de programes que tinguin en compte aquesta doble vessant i permetrel�elaboració d�estratègies basades en l�experiència conjunta, per tal de poder donarresposta a les necessitats específiques d�aquests col·lectius.

Com vam poder comprovar durant les Jornades, la demanda en aquest sentit ésclara no només per part dels i les professionals que s�han dedicat a aquests temesdes de fa temps, sinó que cada vegada més aquesta demanda prové de l�àmbit del�atenció primària que atén un volum creixent de pacients provinents d�àmbitsgeogràfics externs a la Comunitat Europea. Aquest augment planteja unes necessitatsespecífiques als i les professionals, que els han de donar una resposta eficaç.

És en aquest camí que s�ha treballat durant els darrers anys, tant des de l�InstitutCatalà de la Salut com des d�altres organitzacions i institucions, públiques i privades,implicades en aquest tema. Després d�aquests anys, ens trobem a Catalunya ambun gran contingent de professionals amb molta experiència en el camp de laimmigració, raó per la qual cal generar xarxes que permetin optimitzar els recursosexistents per donar respostes adequades als reptes plantejats als sistemes desalut el segle vinent.

PRESENTACIÓDr. Josep Lluís Fernández RoureDirector de la Unitat de Malalties Tropicals i Importades i Vacunació Internacional de laDAP Ciutat Vella (ICS)

Sr. Antoni M. Lluch i RoviraDirector de l�Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat


7

H. Sr. Eduard Rius i Pey

En primer lloc, voldria agrair als organitzadors d�aquestes Jornades sobre Salut iMigració, la Unitat de Malalties Tropicals i Importades del CAP Drassanes il�Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats, i molt especialment al Dr.Estanislao Alonso (director de la DAP Ciutat Vella), la seva amable invitació.

És per a mi una satisfacció participar en unes Jornades que demostren la importànciaque té la migració en la salut i que refermen el paper que el CAP Drassanes té coma centre de referència d�una part de Barcelona en aquesta matèria.

També m�agradaria aprofitar aquestes paraules per recordar la memòria del qui foucoordinador de la Unitat de Malalties Tropicals i Importades (CAP Drassanes), el Dr.Bada, que fou l�impulsor inicial d�aquestes Jornades i que, malauradament, ens vadeixar fa uns mesos inesperadament.

No hi ha dubte de la importància que la immigració ha tingut en la formació deCatalunya. I cal dir que, des de sempre, Catalunya i els catalans han tingut una grancapacitat per acollir aquells qui han vingut de fora. Així, des de sempre hem consideratcom a catalans totes aquelles persones que viuen i treballen a Catalunya i que volenser-ho. Avui dia, el fenomen de la immigració adquireix una nova dimensió i enstrobem davant d�una nova oportunitat per demostrar la nostra capacitat d�acollida.I ho hem de fer des de l�òptica integracionista que sempre ha estat palesa a Catalunya,combatent aquelles actituds que siguin o puguin esdevenir excloents, racistes oxenòfobes. Es tracta, doncs, de no tancar portes, sinó de crear elements d�acollidai d�oferiment d�una vida digna.

Però tots coincidirem que això que acabo de dir no és fàcil d�aconseguir ni, enalguns casos, està exempt de dificultats i problemes. Ara bé, aquest és el camí queamb fermesa hem de seguir i en el qual ens hem de comprometre tots: polítics,

INAUGURACIÓ DE LES JORNADESH. Sr. Eduard Rius i PeyConseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya

Dr. Estanislao AlonsoDirector d�Atenció Primària de Ciutat Vella. Institut Català de la Salut


8

administracions i societat civil. Cal dir que el Govern de la Generalitat de Catalunyaha estat des de sempre molt sensible a tots els temes relacionats amb la immigraciói la cooperació. No en va, va crear el primer Consell Assessor d�Immigració de totl�Estat espanyol, i va impulsar el Fòrum Catalunya Demà, que, en una de les sevesponències, va constituir un grup de treball, el Grup de Treball núm. 3, per discutircom fer una «Catalunya més solidària». D�aquest grup van sorgir setzerecomanacions i orientacions que han estat plenament abonades pel ConsellAssessor de Cooperació de la Generalitat de Catalunya i que ens han de servir deguia durant els anys vinents. No en va tampoc, en els pròxims mesos la Generalitat,juntament amb la Federació Catalana d�ONG i el Fons Català de Cooperació alDesenvolupament, durà a terme una campanya de formació, sensibilització ieducació de la societat catalana en relació amb tot el món que envolta d�una manerao altra la cooperació.

Però deixant de banda aquestes actuacions més generals i centrant-nos en l�àmbitsanitari (que de fet constitueix el nucli central de les Jornades), cal dir que, el binomisalut-immigració ens ha preocupat i ens ha ocupat des de sempre. De fet, que lainiciativa de l�organització d�aquestes Jornades sorgeixi, juntament amb ACSAR,del mateix sector sanitari i concretament de l�ICS és una bona mostra d�aquest fet.D�altra banda (i encara que en aquesta temàtica no m�agrada gens parlar de diners),cal dir que als serveis sanitaris es destinen més del 30 per cent dels recursos que laGeneralitat de Catalunya dedica a la cooperació, el desenvolupament i la solidaritatinternacionals. I aquesta és una altra prova de la importància que té aquest tema. Pelque fa a la cobertura de l�assistència sanitària dels immigrants, cal dir que elDepartament de Sanitat i la Seguretat Social, a través dels centres que constitueixenla xarxa sanitària d�utilització pública, atén totes les persones que requereixenassistència sanitària, independentment de la seva situació jurídica.

Crec que no em pertoca a mi entrar a analitzar quins són els problemes o lesnecessitats de salut més destacables dels immigrants (segons m�han dit, aquestaspecte es tractarà més tard amb la participació d�un representant del SCS deGirona) però sí que voldria destacar la necessitat d�analitzar-los per profunditzar enaquesta matèria. Conèixer els problemes de salut específics dels immigrants ésfonamental a l�hora de plantejar-nos uns objectius de millora i de desenvoluparaccions concretes per assolir-los. Nosaltres ho vàrem fer ja en el Primer Pla de Salut1993-1995, i posteriorment ho hem incorporat en el Segon Pla de Salut de lesregions de Girona i Tarragona. La intenció del Departament de Sanitat i la SeguretatSocial és continuar en aquesta línia, ja que la informació sobre els problemes desalut dels immigrants és el fonament sobre el qual hem de poder establir progra-


9

mes específics adaptats a les seves necessitats i desenvolupar línies de progrésamb vista al futur.

Així, doncs, tots els exemples que hem esmentat (i d�altres que no tinc temps decomentar) no fan més que mostrar la importància que a Catalunya tenen els aspectesrelacionats amb la integració dels immigrants i la cooperació. No hem de caure,però, en el cofoisme i pensar que ja està tot fet. Lluny d�aquest pensament, hem decontinuar treballant (com he dit al principi) tots junts per fer possible, una vegadamés, la plena integració amb tots els drets, però també amb tots els deures, delsimmigrants en la societat catalana.

Res més; no em voldria allargar més del que ja ho he fet. Vull reiterar novament lameva felicitació als organitzadors de les Jornades pel seu compromís, dinamismei encert en la temàtica i encoratjar-los a continuar endavant amb aquesta iniciativa. Ia tots els participants, vull animar-los a debatre amb profunditat tots i cadascun delstemes que conformen el programa, fet que, sens dubte, contribuirà a avançar en labona direcció.

Moltes gràcies

Dr. Estanislao Alonso

Conseller de Sanitat, H. Sr. Rius, tinent d�alcalde, Sra. Vintró, president d�ACSAR, Sr.Felip Solé, autoritats, senyores i senyors,

És un honor per a la direcció d�Atenció Primària de l�Institut Català de la Salut donar-vos avui la benvinguda a la inauguració de les Jornades Catalanes sobre Salut iImmigració, que durant molt temps els responsables i professionals de la Unitat deMalalties Tropicals han estat preparant. L�objectiu bàsic és aplegar tots els i lesprofessionals conscients que el problema que representa la immigració afectatambé la salut i la manera d�atendre-la i que també cal treballar per millorar aquestaatenció específica.

Cal, per tant, agrair l�assistència de tants i tantes professionals que han sentit lanecessitat de compartir idees i experiències en aquest camp, des del punt de vistad�experts tropicalistes i també des del punt de vista de professionals de l�atencióprimària que entenen així la veritable dimensió global de l�atenció. Concretament,des de la DAP Ciutat Vella, cal agrair la participació i la tasca del recentment creat


10

Grup de Millora de Qualitat de l�Atenció a l�Immigrant, en el qual participenprofessionals dels equips d�atenció primària.

Gràcies també a les autoritats que han volgut compartir amb nosaltres aquestaJornada, pel suport que significa, i gràcies als i les professionals de la Unitat deMalalties Tropicals i Patologies Importades de la DAP Ciutat Vella (d�infermeria:Montserrat Terré, Francesc Zarzuela, Marisa Ros, Roser Navarro; de medicina: Dr.Juan Cabezos, Dra. Begoña Treviño, Dr. Josep Lluís Fernández; i altrescol·laboradors: Júlia Olivares, Encarna Pasamontes i Eduard Bada). Gràcies enaquest punt, especialment també, a la família Bada, que sap i vol mantenir el lligamamb una idea i una dedicació com la del Dr. José Luis Bada Ainsa.

Permetin que dediquem aquestes Jornades al record del Dr. José Luis Bada, quetots portem a dins, que va permetre aglutinar aquest meravellós equip i que no vadesistir en la seva feina, amb el tarannà de treballar en el terreny científic, el de lacooperació, el de la docència i el de la recerca, i en la creació d�una xarxa socialàmplia capaç de donar fruits, tot i no comptar amb el reconeixement formal de laUnitat, que continuem perseguint.

És aquesta Unitat, l�experiència de tots els anys que fa que funciona i la seva projeccióactual i de futur, el millor llegat que ens ha deixat. Hem de tractar d�administrar-lo dela millor manera. I la millor manera és posar-se a treballar com ho estem fent.

És pertinent recordar que professionals d�aquesta Unitat han participat també enàmbits com el Consell de Benestar Social de l�Ajuntament, que recentment hacelebrat el seu desè aniversari. De costat, amb un ampli ventall de recursos de totamena, hem col·laborat creativament en un dels seus grups.

Sense allargar-me més, vull desitjar que les Jornades serveixin per posar en contactetots els qui hi participen i intercanviar les experiències i les idees que permetinavançar en la millora de la qualitat de l�atenció primària que prestem des de l�InstitutCatalà de la Salut.

PRESENTACIÓ TÈCNICADE LES JORNADES


13

Al final dels anys setanta es produeix una profunda transformació de l�economiamundial amb l�inici d�un procés de globalització mundial de l�economia, l�extensióplanetària del lliure comerç i l�acceptació del principi de la competitivitat com amotor de desenvolupament. Aquest model ha estimulat el dinamisme dels mercatsi els intercanvis fins a límits mai coneguts. La pràctica dels intercanvis de capitals, debéns i d�informació s�ha acabat anomenant aldea global. Aquest nou ordre econòmicinternacional ha donat lloc a un espai planetari amb enormes diferències estructurals,sobre el qual s�han implantat formes globals d�organització social, econòmica icultural que resulten profundament injustes. L�actual moviment transnacional detreballadors, de refugiats o de desplaçats és una conseqüència lògica d�aquestmodel.

La immigració és un fenomen que respon a una mateixa lògica d�interdependènciai està plenament integrada en el moviment d�economia global, que determina unestat de permanent disponibilitat de la mobilitat social. En aquest context demundialització els actuals fluxos migratoris compleixen unes funcions ben definides.Són una moneda de canvi en les relacions Nord-Sud i, així mateix, la seva pròpiamobilitat imprimeix l�agilitat de les economies submergides, convertint el treballclandestí en indiscutible.

Hem arribat al límit de les nostres possibilitats d�acollida i suportem una pressió persobre de les nostres capacitats reals i raonables. En l�actualitat, els fluxos migratorismés importants es produeixen en la direcció Sud-Sud i es calcula que més de centmilions de persones estan implicades en aquests fluxos. La Unió Europea, inclosesles migracions internes, no suporta més enllà del 15 % del total de la poblacióemigrant del planeta.

Així, doncs, no hi ha cap raó per afirmar que la novetat dels moviments migratorisactuals siguin, d�una manera imminent, una amenaça al nostre espai vital. Teoriescom aquesta són les de la dècada dels anys trenta, com a conseqüència d�uninfundat i desmesurat temor, que van donar lloc a les tesis de l�Alemanya nazi.

EMMARCAMENT DE LA IMMIGRACIÓ AL NOSTRE PAÍSDr. Josep Lluís FernándezCap de la Unitat de Malalties Tropicals i Importades de la DAP Ciutat Vella


14

Catalunya no queda al marge d�aquest fenomen mundial i normalment és un llocd�acollida d�immigrants. En aquest context històric i actual, és en l�inici dels anysvuitanta que apareixen nous col·lectius d�immigrants que s�instal·len a Catalunya.Aquesta vegada són marroquins, senegalesos, colombians, guineans,paquistanesos, filipins, russos, dominicans, peruans, bosnians... I apareix una novarealitat que és la immigració transcontinental, que té les mateixes motivacionsque qualsevol dels altres moviments migratoris al llarg de la història.

L�immigrant, al llarg del temps, també té unes característiques comunes. Normalmentel que emigra és el més jove, el més fort, el més preparat i el més sa. Qui emigraacaba sent motor de canvis, tant de la societat d�on és originari com de la societatque el rep.

Actualment una persona passa de ser un emigrant, amb una utopia per la qual viure(que és un projecte migratori), en immigrant, en una realitat amb la qual ha de viure(que és una societat d�acollida). Altres diferències importants són que els immigrantsno constitueixen un grup homogeni culturalment ja que tenen orígens molt diversos(africà, asiàtic, llatinoamericà), no ho són econòmicament ni tampoc des del puntde vista de les motivacions (refugiats, reagrupació familiar, motius econòmics...).La societat receptora no els integra en els mateixos estatus socials. Malgrat aquestesdiferències, sí que hi ha punts coincidents ja que normalment el nouvingut desconeixles peculiaritats del sistema, de l�accés als serveis, de les lleis, dels seus drets i delsseus deures. Hi ha gairebé sempre una manca de suport emocional i afectiu i unamanca de drets, com el de l�allotjament digne, el de l�accés a la cultura, el de la salut,el de la integritat, el del respecte, el dret a la diferència, el dret a no ser perseguit perraons d�origen, de religió, de creences o pel simple color de la pell, i fins i tot el dreta una mort digna. En general, la societat receptora accepta tots aquests dretsrecollits en la Declaració Universal dels Drets de l�Home. Acceptem que hi ha res-pecte a les diferències, però també és cert que hi ha temor per la ignorància, unapor irracional i sense fonament. De vegades, quan no hi ha indiferència, hi haperplexitat. En general, hi ha prudència, una prudència desmesurada, immobilista,sovint colpidora i que en l�últim extrem es tradueix en la fórmula «que s�espavilin». Hiha un rebuig a la diferència que transforma els immigrants en un grup socialmentvulnerable, rebuig del qual tots som responsables (sobretot els mitjans decomunicació social).


15

COM FUNCIONA EL PROCÉS D�ELABORACIÓ DEL PLA DE SALUT?

És un cicle amb quatre fases:

� 1a fase: Identificació del problema

� 2a fase: Com abordem el problema

� 3a fase: Triar la intervenció més eficient

� 4a fase: Valorar aquestes intervencions

I FASE: IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA

La regió de Girona tenia un element d�anàlisi d�explosió demogràfica estàndard: laregió de Girona és la segona de Catalunya en creixement, mentre que el seucreixement vegetatiu és pràcticament zero. Per tant tot el creixement demogràfic dela regió és a costa del saldo immigratori, de la immigració. El segon element quecalia tenir en compte era que en el disseny del Pla de Salut de l�any 1992 hi havia uncriteri molt específic: intentar identificar grups vulnerables o grups d�especial interèssanitari per intentar que el Pla de Salut no passés per alt grups d�una vulnerabilitatespecial. L�element definitiu que va fer que sortís aquest tema en el Pla de Salut deGirona va ser el fet que el Pla de Salut fos molt participatiu i que el problema de salutdels immigrants sortís de la mateixa xarxa sanitària.

El Pla de Girona no ha posat en marxa cap estratègia important en emigració, sinóque ha intentat donar cobertura a les experiències que ja hi havia.

II FASE: ABORDATGE DEL PROBLEMA

Els i les professionals que estaven fent aquest Pla de salut comentaven entre ellsque els problemes principals amb els immigrants, sobretot els centreafricans o elsdel Senegal i Gàmbia, que són els més freqüents a Girona, es concentraven en lesdones i els nens. Hi havia problemes seriosos de desconeixement bàsic de la

PRINCIPALS PROBLEMES DE SALUT EN ELS IMMIGRANTSDr. Lluís Franch ViñasServei Català de la Salut


16

puericultura i s�havien vist casos de raquitisme. Hi havia una elevada esceptibilitat,un ús inadequat dels serveis... Tot això va fer que molts i moltes professionalspossessin en marxa alguna «intervenció» per abordar aquest problema. Per tant,tenien unes experiències d�acció que van motivar el plantejament d�abordar-hocom a problema de salut. Es podia haver estudiat bàsicament les malalties quetenen i l�enfoc adequat des del punt de vista clínic, però la regió de Girona vadescartar aquesta opció. Van considerar que l�enfoc existencial no era raonable niper les característiques del problema, ni per la distribució dels immigrants a Girona,ni per la qüestió estratègica, ni per possibilitats. No es tractava de crear estructuressanitàries, sinó que l�atenció sanitària l�havia de fer, en principi, la xarxa sanitàrianormal. Com a tercer punt, van donar cobertura a les experiències que ja hi havia.I, finalment, atès com havien sorgit les experiències, calia tenir en compte quineseren les més vulnerables i a on s�adreçaven les que hi havia en aquell moment. Vancomençar centrant-se només amb immigrants africans.

III FASE: OPERATIVITAT

Es va intentar fugir d�una operativitat estricta, en forma de creació de serveis od�experiències tancades, i van intentar acceptar les experiències pilots tal comeren i intentar veure si era possible prioritzar, fent-ho en llocs d�especialconcentració del problema. Sempre que es podia s�intentava fer en llocs on hihaguessin professionals de la xarxa sanitària especialment motivats, perquèsiguin experiències vinculades en àrees bàsiques o en hospitals comarcals, i noaïllades (si és possible llocs on s�hi puguin implicar altres institucions de manera quees pugui treballar amb l�ajuntament corresponent o amb institucions de l�entorn). Apartir d�aquí, es va intentar elaborar eines de suport i finalment, si hi havia algunproveïdor de serveis sanitaris que assumia aquest programa, posar-lo en elcontracte perquè ho hagués de fer per obligació contractual.

SITUACIÓ ACTUAL

L�experiència del cas d�Olot neix vinculada a un hospital i a un servei d�urgències, noa una àrea bàsica de salut, i el suport institucional és inferior. S�aborda com un temaeducatiu però més sanitari. En canvi, a Salt, l�experiència neix més vinculada a l�àreabàsica de salut i més lligada amb els serveis socials de l�Ajuntament. L�únic quetenen en comú és que l�abordatge és un enfoc educatiu. A partir d�aquestes duesexperiències, hi ha altres àrees bàsiques que quan detecten aquest problema esbasen amb l�experiència anterior per aplicar-ho en el seu entorn. D�altra banda, s�ha


17

produït una documentació, que és un material educatiu inicial i que va desembocaren un llibre per orientar l�educació sanitària. Aquest material, que va sorgir del�experiència d�Olot, en editar-lo, des de la regió es van oblidar d�ajudar a distribuir-lo, i en aquests moments facilita més la tasca en les àrees bàsiques que hagind�entrar per primera vegada. Per tant, és una feina més de suport i de difusió.També hi ha tres vídeos de salut materno-infantil amb la llegua d�origen delsimmigrants, que disposen tant les àrees bàsiques de salut com el programa quevulgui incidir en aquest tema o, sobretot, els programes d�atenció a la dona.

IV FASE: VALORACIÓ

Satisfacció amb el fet que s�hagin aprofitat unes experiències per identificar unproblema, plantejar un abordatge i operativitzar una intervenció.

AVALUACIÓ

És prioritari donar cobertura a les experiències i deixar que la gent treballi per lacomplexitat del tema. Però això s�hauria de complementar amb unes avaluacionsmés rigoroses per veure si s�està aconseguint l�objectiu principal. Caldria estendrel�experiència adquirida en dos sentits: estendre-ho a altres zones i estendre-ho aaltres grups.


19

Si el cens de l�Estat espanyol de l�any 1981 apuntava que hi havia prop d�un 0,62 %de la població de l�Estat espanyol que era població immigrada, aquesta xifraaugmenta al 0,95 en el cens de l�any 1991 i el desembre del 1996 se situa en l�1,4 %.La subestimació pel que es considera poblacions no regularitzades i de lespoblacions que probablement no consten en aquestes llistes de residents se situaentre un 20 i un 35 %. Aquest 1,4 % implica que enguany a l�Estat espanyol hi ha propde 540.000 persones immigrades estrangeres, incloent-hi les persones de païsosdesenvolupats i les que provenen del Tercer Món o de països menys desenvolupats.Cal tenir en compte que cap a un 51 % d�aquesta població és d�origen europeu ique majoritàriament provenen de països de la Unió Europea.

A Catalunya els residents estrangers suposen unes 115.000 persones, i això implicaprop d�un 2% del total de la població. Prop del 34% provenen de païsosdesenvolupats (països de l�Europa Occidental, els Estats Units, el Canadà, el Japó,Austràlia i Nova Zelanda) i un 32 % d�Àfrica. No obstant això, podem afirmar que escomença a apreciar un canvi en aquesta tendència demogràfica, atès que a partirde l�any 95 s�ha observat que el segon grup tendeix a ocupar el primer lloc de laclassificació.

A Barcelona, l�any 96 els estrangers representaven l�1,9 % del total de la població,amb un 33 % de llatinoamericans i un 34 % d�europeus. D�aquests darrers, el 29 %eren procedents de països de la Unió Europea. La xifra del Padró Municipald�Habitants de Barcelona s�incrementa en un 35%, i això posa de manifest lasubestimació dels registres. Aquesta subestimació és deguda, probablement, tantal fet que no inclouen les persones que es troben en una situació no regularitzadacom, de vegades, a les dificultats inherents a l�idioma o a factors culturals i socialsd�alguns d�aquests ciutadans. Això dificulta la planificació dels serveis de salut públi-ca i evidencia la necessitat de conèixer millor aquestes poblacions en tots els àmbits.

Aquestes xifres permeten estimar que hi ha prop d�un 2 % d�immigrants estrangersa l�Estat espanyol i que poc més d�un 1% procedeix dels països anomenatssubdesenvolupats. Això vol dir que enguany, el volum de les migracions estrangeres

L�IMPACTE SOCIAL DEMOGRÀFIC I EPIDEMIOLÒGIC DE LAIMMIGRACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYADr. Josep M. JansàIMAS (Ajuntament de Barcelona)


20

al nostre país continua sent molt reduït i molt allunyat de la situació que es dóna enaltres països europeus com ara França, Bèlgica o els Països Baixos, on aquestesxifres es multipliquen per cinc, per sis o per quantitats superiors.

Resulta evident que des de cap perspectiva els immigrants estrangers no podenser tractats d�una manera homogènia, atès que els contextos geogràfics, la situacióadministrativa i les especificitats de sexe, idioma, cultura, religió, economia, deter-minen necessitats i aproximacions ben diferenciades. En molts casos, laresponsabilitat col·lectiva en la recerca de solucions per part de gestors,professionals sanitaris i altres agents implicats en l�àmbit de la salut, es veuseriosament compromesa pel que fa a la cobertura de les necessitats de salut,l�accessibilitat als serveis sanitaris o l�equitat, a causa d�aspectes legislatius i depolítiques globals molt allunyades de les sanitàries.

Tot això determina que el principi de la universalitat de l�assistència sanitària per alconjunt de la població del país quedi seriosament restringit per a molts immigrantsestrangers i específicament per als que no disposen d�una situació administrativaregularitzada. La disponibilitat i la bona voluntat de molts i moltes professionals dela salut que ofereixen atenció sanitària a aquestes poblacions s�enfronten a aquestmarc legal restrictiu, que comporta problemes tant pel que fa a la prescripció defàrmarcs com a l�obtenció d�exploracions complementàries necessàries per arri-bar a determinats diagnòstics. Continua mancant, doncs, allò que faci que la pràcticade cada dia no regeixi per la bona voluntat sinó per una normativa que permeti dur-la a terme d�una manera normalitzada.

D�aquesta manera, i en relació amb el que s�esmenta al títol preliminar a la LleiGeneral de Sanitat, es diu: «Tenen dret a la protecció i atenció sanitària tots elsespanyols, els ciutadans espanyols i ciutadans estrangers, que tinguin residènciaestablerta en el territori de l�estat, i els estrangers no residents en la forma que leslleis i convenis internacionals ho estableixin». Aquest principi comporta l�exclusió deldret a les prestacions sanitàries d�aquells immigrants que encara que resideixinamb el seu permís, han perdut el dret al seu permís de residència. En aquest país espot tenir el permís regularitzat però perdre el permís de treball, perdre el permís deresidència i tornar a començar una altra vegada el procés.

La llei provoca, a vegades, que els manqui la cobertura sanitària, atès el risc d�aquestaretirada de la documentació, que pot tenir com a conseqüència l�obertura del camícap a l�expulsió. L�internament de moltes de les persones immigrants estrangeresen els centres penitènciaris de Catalunya i d�altres llocs de l�Estat té una relació moltdirecta amb aquestes situacions. Això, al mateix temps, provoca lectures equívoques,


21

ja que algú pot interpretar que el volum de persones estrangeres en els centrespenitenciaris té una relació amb la conflictivitat social, cosa que no té res a veure. Totplegat explica els temors de molts dels immigrants als serveis públics, inclosos elssanitaris, i per què sovint prefereixen els que ja coneixen, en els quals poden confiar(entre d�altres raons perquè no se�ls demana papers). Per aquest motiu es produeixenconcentracions d�immigrants estrangers en determinats serveis sanitaris, moltsdels quals no han estat dissenyats per a aquesta funció.

COM S�HA D�ENTENDRE EL PERFIL EPIDEMIOLÒGIC DELS IMMIGRANTS ESTRANGERS

Una possible classificació estableix l�agrupació de malaties importades,malalties reactives o d�adaptació i malalties de base genètica o de based�origen. També hi ha classificacions específiques en l�àmbit de malalties infecciosesi d�altres que fan una aproximació més global sobre el fenomen de salut i migració.D�altra banda, des d�una perspectiva genèrica, en els darrers anys s�han publicatdiversos treballs que contribueixen a trencar el tòpic que estableix que els immigrantsens porten malaties i es confirma que es tracta de poblacions joves i amb un bonestat de salut.

Es pot afirmar que, quan arriben, els emigrants estrangers no representen grups derisc específics, malgrat que en algunes classificacions se�ls inclogui com a tals.

També cal recordar que la major part de les malalties importades per immigrantssón difícilment transmissibles, i que l�impacte que tenen sobre el mateix immigrant,habituat a exposicions parasitàries, és molt més petit que sobre persones «noimmunes», com poden ser els cooperants estrangers o els viagers que es despla-cen cap als països d�origen d�aquestes malalties.

Els centres especialitzats en malaties importades han de ser utilitzats com a serveisespecífics per tractar patologies poc freqüents en el nostre medi (per exemple,centres assessors, de referència, especialitzats...). Malgrat que determinadesmalalties transmissibles, com la tuberculosi o la SIDA, presenten valors elevats deprevalença i d�infecció en alguns d�aquests sectors de població immigrada, no se�npot concloure que l�augment de les taxes d�aquestes malalties en els últims anys alnostre país pugui explicar-se a partir del fenomen migratori. Les dades obtingudesen els darrers anys evidencien, en termes generals, que la importància global del�epidemiologia de les malalties esmentades en el nostre país és tan gran per moltsaltres factors i que, per tant, tot i que hi hagi una contribució d�aquesta immigració,


22

l�impacte del fenomen migratori en aquesta epidemiologia és ben reduït i resultad�una escassa rellevància.

No s�ha d�oblidar que l�immigrant abans de ser-ho és un nacional del seu país, ques�adaptarà millor o pitjor a la seva destinació segons diversos factors que tambéhaurem de conèixer, ja que és una persona que presenta característiques pròpiesdels dos entorns juntament amb característiques específiques al mateix procésmigratori. Igual que en altres àmbits de la nostra societat, la salut dels immigrantsestrangers, tant en el camp existencial com des dels serveis de salut pública i devigilància epidemiològica, ha de ser entesa des d�una òptica interdiscipliària, flexiblei dinàmica, que pensi en la col·laboració de professionals de serveis socials,antropòlegs, sociòlegs, demògrafs, traductors i intèrprets, mediadors culturals,advocats... A tot això cal afegir la necessitat d�efectuar i millorar els estudis derecerca epidemiològica i sociològica, que permetin oferir respostes serioses idocumentades a algunes de les preguntes que encara queden per respondre enaquest àmbit, i desmentir algunes afirmacions poc fonamentades. Només d�aquestamanera, s�aconseguirà un veritable coneixement de les seves necessitats i les sevesprioritats en salut, i també l�oferta de serveis de qualitat en un entorn normalitzat iadaptat a les particularitats dels diferents col·lectius que viuen en el país i, en aquestcas específic, dels immigrants estrangers.

EXPOSICIONSD�EXPERIÈNCIES I DEPROGRAMES


25

Fa vint anys hi havia pocs coneixements de la realitat epidemiològica en relació ambtemes de desigualtats a Espanya, a Catalunya o a Barcelona, però aquesta situacióha canviat radicalment. S�ha fet un gran esforç per conèixer millor la nostra realitatepidemiològica i social, i així està reflectit en la producció de tesis doctorals, derecerca, d�investigació.

Un dels primers estudis que es va fer com a tesi doctoral va ser la de Jaume Costa,de l�Institut Municipal de la Salut (IMS), «Les desigualtats en la mortalitat alsbarris de Barcelona». Aquest no va ser el primer estudi d�aquest tipus, però vatenir molta visibilitat i permeabilitat i va constatar que efectivament en totes les gransciutats hi ha unes grans desigualtats i que tenen una important incidència sobre lasalut. Una de les dades que va assenyalar Jaume Costa en aquest estudi va ser quesi comparem el barri de més alt standing amb el barri més pobre de la ciutat, ladiferència d�esperança de vida és de deu anys. Aquesta dada la trobem a totes lesciutats d�Europa i en el cas de la ciutat de Nova York aquesta dada és molt méscontundent. Sobre aquest tema hi ha una altra tesi doctoral de Carme Borrell del�IMS i la d�Ariadna Kaplan que també treballa temes de la immigració i la realitat dedeterminats col·lectius a Catalunya.

És important subratllar el gir que han pres algunes administracions i algunesorganitzacions internacionals. En primer lloc, cal assenyalar el paper important del�OMS, que ha centrat l�objectiu d�assolir l�equitat en la salut com a finalitat prioritària.L�OMS va optar per a aquest objectiu prioritari a partir de la proliferació d�estudisque donaven un resultat sorprenent en relaci- amb la realitat dels països mésdesenvolupats. Aquests estudis, que es van fer durant els anys setanta i vuitanta alsEstats Units, la Gran Bretanya, Suècia, França i Catalunya, van revelar que, malgratel desenvolupament de l�estat de benestar social, en molts països hi havia mésdesigualtats pel que feia a la salut que abans. Això va ser una gran sorpresa, vadesorientar moltes administracions. Les intervencions assistencials, les polítiquesexistencialistes no havien incidit sobre aquesta qüestió tan important i això va obli-gar a les persones que es dedicaven a les polítiques sanitàries a repensar i retornaralguns paradigmes marginats o oblidats per part de la salut pública, i que efectivament

DESIGUALTATS SOCIALS I SALUTDr. Louis LemkowVicerector de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona


26

els determinants de les desigualtats en la salut tenen relació amb les circumstànciesmaterials (econòmiques, socials i ambientals) dels diferents col·lectius. Això haobligat a reorientar les polítiques.

Inicialment es va tractar el tema en l�àmbit de classes socials, de grups ocupacionals,però obviament també s�han tractat les desigualtats socials i de salut en l�àmbit delscol·lectius immigrats, i això ha donat un resultat molt semblant. Hi ha una grandiversitat de situacions, i les condicions materials no neguen variables més culturalsque justament poden estar vinculades a la migració.

ARTICLE SOBRE SALUT I MIGRACIÓ D�ADRIANA KAPLAN I LOUIS LEMKOW

«Els/les immigrants representen un grup vulnerable a les agressions estructurals dela societat (feina, condicions, medi ambient, etc.) que incideixen negativament en elbenestar i salut d�aquest col·lectiu. La diferència, la diversitat i les barreres lingüístiquescombinat amb una despreocupació i, fins i tot, rebuig per part de les institucionssanitàries poden a més convertir l�experiència d�enfrontar-se amb un problema desalut en un procés altament angoixant pel/per la immigrant, la seva família i els seuscompanys. És en aquest context que no solament és imprescindible lluitar contrales circumstàncies socio-econòmiques imposades per la societat als immigrants ique deteriora la seva qualitat i condicions de vida, sinó exigir de les administracionssocio-sanitàries i dels/les professionals de la salut unes pràctiques que responguinpositivament al fet multicultural.»

Des que es va fer aquest article, les circumstàncies han canviat. Hi ha més inquietudper la situació dels immigrants al nostre país.

LA COOPERACIÓ EN L�ÀMBIT UNIVERSITARI

Moltes universitats dediquen el 0,7 % dels seus recursos a temes de cooperació isolidaritat. En el cas de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la UniversitatCentral tenen una diversitat de programes per recolzar aquesta demanada per partde la comunitat universitària. Una de les coses que es fa és becar estudiants quehan vingut de països en situacions precàries o amb conflictes bèlics o civils, perquèno tenen la possibilitat d�estudiar al seu país o simplement no hi ha estudis en elcamp que els interessa. És una forma de fer cooperació en aquest camp i també dedonar suport a projectes concrets.


27

MISSIÓ DE LES UNITATS D�ATENCIÓ A IMMIGRANTS I VIATGERS EN LA PROBLEMÀTICADE LA SALUT PÚBLICA INTERNACIONAL EN L�ÀMBIT DE LES MALALTIES INFECCIOSES

La dinàmica que s�està produint dins de les malalties infeccioses en aquestsmoments provoca com a resultat final l�emergència i la reemergència d�algunesd�aquestes entitats. No solament els éssers humans viatgen i es mobilitzen, sinóque animals, aliments i plantes es belluguen a una velocitat i a un ritme que nohavíem conegut mai. Això vol dir que els humans s�exposen a noves infeccions itambé que poden disseminar les pròpies. Aquestes activitats humanes augmentenla possibilitat de l�intercanvi genètic, també entre organismes, i fa que se seleccioninsoques resistents (ho veiem en enteropatògens i també en malalties bacterianesrespiratòries). L�any 1997 la IATA va registrar 2,7 billons de persones bellugant-sepels aeroports del món. Els moviments poblacionals, sigui en la direcció Nord-Sud(els viatges turístics, de comerç o de cooperació) siguin Sud-Nord (com laimmigració) produeixen i produiran cap al final del segle XX més de vint milions derefugiats i trenta milions de desplaçats.

En aquests moments, l�home esdevé també un vector que, en transportar-se, éscapaç de vectoritzar malalties. L�home indueix canvis climàtics que fan que elsvectors reals (els artròpodes, els insectes) s�estiguin multiplicant en medis apropiatsperquè hi ha una temperatura més alta, menys higiene i més pobresa. El mateixhome desestabilitza els ecosistemes, entra en zones selvàtiques i provoca unmoviment de rosegadors, de primats, etc., amb la qual cosa hi ha nous contactesde malalties. També pressiona els nuclis urbans per sobre del ritme que podenadmetre i crea uns nuclis urbans molt poc salubres. Això fa que aquest home que esdesplaça augmenti el contacte amb vertaders vectors i també augmenti el contacteamb patògens. De tot això, en resulta una sèrie de malalties infeccioses. Mai nos�havien diagnosticat tants nous microorganismes com en l�última dècada. Perinfeccions emergents entenem les que han aparegut de nou en una població. Tambépoden ser aquelles que ràpidament augmenten per incidència o que s�expandeixenen el seu àmbit geogràfic.

LA NECESSITAT DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIAEPIDEMIOLÒGICA EN LES CLÍNIQUES D�ATENCIÓ AL VIATGERDr. Manuel CorachánUnitat de Medicina Tropical de l�Hospital Clínic de Barcelona


28

En aquests moments l�OMS està fent un nou esborrany de reglament de salut, en elqual s�incidirà sobretot en els moviments de virasis hemorràgiques, elsmoviments d�infeccions respiratòries ben diagnosticades i també en lesresistències antibiòtiques amb enteropatògens i amb bacteris de tracterespiratori alt.


29

A l�Hospital Ramón y Cajal de Madrid han intentat fer un model assistencial per alsimmigrants, especialment els immigrants sense documentació. Hi ha alguns expertsque consideren que l�emigració, com a element desestabilitzador social, serà undels greus problemes amb els quals ens enfrontarem la societat civilitzada en unfutur proper.

A Espanya hi ha molts immigrants, 600.000. Dels quals el 49 % vénen de països envies de desenvolupament (fonamentalment africans); el 18 %, de l�Amèrica Llatina,i el 8 %, d�Àsia sense comptar el Japó. Però a nosaltres ens interessen els immigrantsirregulars, els que estan indocumentats (entre 150.000 i 300.000). La capacitatd�acollida a Europa sembla que ja s�ha saturat. Les dues úniques vies que tenim aEspanya per poder obtenir una assitència sanitària regular i que compleixi la norma-tiva dins del sistema nacional de salut, és a través de la sol·licitud i la concessió del�asil i refugi polític o a través del contingent de «cupos».

COM ACCEDEIXEN ELS IMMIGRANTS INDOCUMENTATS AL SISTEMA DE SALUT?

En aquest aspecte hi ha una ONG, Karibú, que va ser fundada fa deu anys i quesignifica «benvingut». Es va crear per atendre els immigrants més desfavorits, queera el col·lectiu d�immigrants africans-subsaharians. Aquesta ONG està constituïdaper voluntaris i rep subvencions de la comunitat de Madrid per a l�assistènciasanitària. La direcció va a càrrec d�Antonio Feijoo i hi treballen unes dues-centespersones. Des del punt de vista sanitari hi ha tres psicòlegs, catorze ATS i trenta-vuitmetges. Disposen de servei de medicina general, de pediatria, de ginecologia,d�odontologia i de psicologia però, a més a més, l�ONG cobreix altres facetesimportants en l�atenció integral de l�immigrant: assesoria jurídica, acollida a les llars,una borsa d�alimentació i guarda-roba, una borsa d�habitatge, una borsa de treball,classes de formació professional (sobretot per a les dones), programes de retornvoluntari i activitats culturals. Karibú fa sis mil tres-centes assistències anuals. Es

UN MODEL ASSISTENCIAL PER A POBLACIÓIMMIGRANT AFRICANADr. Rogelio López-VélezUnitat de Malalties Tropicals de l�Hospital Ramón y Cajal (Insalud) i presentació del�associació Karibú-Madrid


30

desenvolupa, dins el programa de salut integral, un programa d�atenció primàriaamb consultes mèdiques normals i generals. També hi ha uns programes específicsde salut maternoinfantil amb una ginecòloga i amb uns programes de vacunació,d�educació sanitària, de recolzament psicològic, i es fa un control de les malaltiestransmissibles i exòtiques. Davant d�aquestes malalties exòtiques i transmissibles,Karibú tenia unes dificultats importants, sobretot en patologia complexa, i vanaconseguir un acord entre una institució governamental, l�Insalud, i una ONG. Aquestacord es va fer a través de la Unitat de Medicina Tropical de l�Hospital Ramón yCajal i té la confidencialitat més absoluta. D�aquest acord fa sis anys i s�han fet unestres mil intervencions a la Unitat de Medicina Tropical. Veuen la patologia comuna,que és la més comuna en els immigrants (lumbàlgies, úlceres gastroudenals,neumònies, constipats, grips...), les patologies de salut maternoinfantil (donesembarassades, dones que donen a llum, nens recent nascuts), les patologiesderivades de la perillositat laboral, els transtorns psicològics, i encara hi hados grups especials de malalties: les malalties exòtiques (tropicals) i lestransmissibles. Les malalties transmissibles són aquelles que estan latents,que l�immigrant no sap que té i que pot contagiar a la comunitat que l�acull. Lacomunitat que acull els/les immigrants són els mateixos immigrants, i després elsciutadans locals que acullen la comunitat immigrant.

Les malalties transmissibles són preocupants perquè si no les busques no lesdetectes, tenen una gran morbiditat a llarg termini i una alta mortalitat.

Dins del col·lectiu d�immigrants de l�Àfrica subsahariana i dins de les malalties exòtiquestrobem els parasitismes intestinals i la filariosi.


31

La Unitat d�Atenció a l�Immigrant del Consorci Sanitari de Mataró va començar l�any1978, però els cinc primers anys van ser de desgavell, de començar a rebreimmigrants africans en aquesta zona i de no saber què era el que s�estava fent. Espoden considerar els darrers quinze anys, a partir dels anys 1982 i 1983, que es vacomençar a estructurar l�atenció sanitària en aquest hospital del Maresme, amb unaàrea d�influència d�uns dos-cents mil habitants i on hi ha uns cinc mil africans.

A la comarca del Maresme aquest fenomen migratori s�ha estabilitzat, cosa que nopassa en altres comarques. Entre el 1978 i el 1982 va ser el període de la perplexitat.Després d�aquests quatre anys es constatava que hi havia un grup no reconegut,no regularitzat i que hi havia problemes socioculturals i dificultats mèdiques. Al finald�aquest període es van adonar que si assistien els immigrants com a qualsevolaltre estaven fent una mala assistència. La conclusió va ser que havien de diferenciarl�assistència en grups monogràfics d�un dispensari, que al començament se li deiaDispensari d�Africans. A partir d�aquí, es van intentar agrupar els aspectes, sobretotamb els dies d�assistència, donar-los un punt de referència, estructurar i prioritzarels problemes de salut, apropar l�Hospital a aquest col·lectiu i flexibilitzarl�organització. Es van plantejar també que hi havia d�haver una millor coordinacióentre el món hospitalari i l�assistència primària i van plantejar una sèrie d�estratègiesinformatives. Entre el 82 i el 89 van estructurar el Dispensari d�Adults juntament ambla Unitat de Dermatologia. Els anys 87 i 88 van començar a detectar els primerscasos de virus dos, després van ser els de virus un, fins arribar a la conclusió queels africans que venien a la nostra comarca nets s�infectaven perquè tenien relacionsamb prostitutes drogaddictes i adquirien la SIDA.

A partir dels anys 89 i 90 sorgeix un nou problema, però no de patologia sinó decultura i de formació dels mateixos col·lectius. Des d�aquests anys i fins l�any 1997apareix un altre problema que són les segones generacions, i per tant van haverd�organitzar un dispensari d�atenció pediàtrica. Van fer uns cursos de formacióamb els col·lectius d�immigrants, sobretot centrats en quatre grups: malaltiestransmissibles, higiène, salut domèstica i alimentària, els problemes dela salut maternoinfantil i els viatges de retorn. Una vegada fet aquest procés

QUINZE ANYS D�EXPERIÈNCIA EN L�ATENCIÓ SANITÀRIA AIMMIGRANTS AL MARESMEDr. Xavier BalanzóUnitat d�Atenció a l�Immigrant del Consorci Sanitari de Mataró


32

de culturalització en els col·lectius, a partir de les mateixes associacions es vaplantejar que un dels problemes existents era que els professionals no estaven benformats i es van organitzar uns cursos sobre immigració i salut per alsprofessionals mèdics i d�infermeria.

El problema més important que tenen és la medicina de la immigració.


33

Els anys 1992 i 93 es van trobar en les consultes de pediatria amb un volumimportant de nens immigrants; els principals problemes que van tenir van ser els del�idioma, els alimentaris, els de puericultura i els de la submissió de lesdones envers els marits. Hi havia una falta d�integració molt important en lacomunitat, sortien molt poc i era evident que es tenia un coneixement antropològicescàs d�aquest col·lectiu. S�ignoraven els seus costums i els seus mites, i peraquest motiu van parlar amb Serveis Socials per fer un programa d�intervenciósociosanitària. Juntament amb l�Escola d�Adults de Salt van fer un programainterinstitucional. Les institucions que van intervenir en la producció d�aquest pro-grama van ser els Serveis Socials de l�Ajuntament de Girona, que van dedicar-hi unpressupost, van fer uns locals i van muntar tallers de socialització. L�Escola d�Adultsva fer diferents torns segons el nivell d�alfabetització que tenien els homes i lesdones.

En una segona fase, quan ja estaven més alfabetitzats, van passar prèviament perl�Escola d�Adults, van fer els tallers sanitaris també dividits per grups d�homes idones i segons el nivell de llenguatge que tenien.

Els objectius inicials que es van proposar eren: 1) anivellar els coneixements d�aquestcol·lectiu als de la població autòctona de Salt, 2) millorar el nivell de salut, 3) facilitarla integració a la comunitat i 4) potenciar la intermediació amb les dones que havienarribat. Aquests objectius no es van aconseguir, sobretot pel que fa a la salut. Encanvi, es van assolir objectius que no s�havien plantejat, com la relació entre lesdiferents ètnies. En l�àrea bàsica no tenien cap suport econòmic, només el ServeiCatalà que va pagar el material que hi havien invertit.

Actualment, falten recursos o recolzament institucional per poder dedicar-hi méstemps, ja que tenen molta pressió assitencial amb els nens.

PROGRAMA D�INTERVENCIÓ COMUNITÀRIAEquip de Salut de l�ABS de SaltGirona


35

La realitat del barri de Ciutat Vella, d�acord amb el cens de l�any 1996, és que hi ha83.829 habitants amb greus problemes, amb una instrucció molt baixa i amb uníndex de capacitat econòmica inferior a les cent mil pessetes al mes (oscil·la entreles cinquanta-dues mil i les setanta-sis mil mensuals en els barris del Raval i elGòtic). Hi ha més consum de drogues i mésnombre d�embarassos en l�adolescència.Les dades poblacionals del col·lectiu d�immigrants extracomunitaris, d�acord ambel cens del 1996, diuen que al barri de Ciutat Vella són prop del 20 % però la realitatés d�un 30 %. L�atenció sanitària en els diferents barris es presta des de les respectivesàrees bàsiques de salut del Gòtic, del Raval Sud, del Raval Nord i del Casc Antic,totes integrades a la DAP de Ciutat Vella, i també la de l�àrea bàsica de la Barcelonetaque pertany a un altre proveïdor.

OBJECTIUS

1. Sensibilitzar la resta de companys i companyes per millorar l�atenció als col·lectiusimmigrats.

2. Recolzar i promocionar iniciatives d�interès que puguin sorgir en l�entornrelacionades amb la immigració i les ètnies.

3. Facilitar l�accessibilitat als nostres serveis a tots els col·lectius.

4. Adaptar els líders i els agents de salut de diferents comunitats que conviuen aCiutat Vella, a fi d�elaborar estratègies conjuntes i millorar l�atenció.

5. Elaborar una guia de serveis amb tots els recursos per tal que tots els professionalsde Ciutat Vella puguin conèixer quins són i poder atendre millor la població immigrada.

En l�actualitat, encara estan consolidant el grup amb el desenvolupament delsobjectius, però hi ha dos subgrups: el de comunicació i el de l�elaboració d�aquestaguia de recursos.

GRUP DE COORDINACIÓ DE L�ATENCIÓ A IMMIGRANTSNOUVINGUTS DE LA DAP CIUTAT VELLASr. Xavier Cortés


37

Les migracions actuals es poden classificar en dos grans grups: les migracionsde treball i les migracions lúdiques. L�Institut Català de la Salut té dintre de laseva cartera de serveis, en l�àmbit de l�atenció primària, la Unitat de Malalties Tropicalsi Importades adscrita a la DAP de Ciutat Vella. Els objectius d�aquesta Unitat sóndiferents: d�una banda, són de caire existencial en la prevenció, diagnòsticclinicomicrobiològic i el tractament de les malalties importades pròpies(clíniques dels viatgers), i, d�una altra, l�assistència mèdica d�atenció primàriaals col·lectius immigrants nouvinguts (per als quals sovint actuem com aporta d�entrada en el sistema sanitari). La Unitat de Malalties Tropicals i Importadesintervé també en la prevenció i la promoció de la salut en programes específicsd�intervenció comunitària amb aquells col·lectius d�immigrants sanitàriament vulne-rables, que a vegades estan en l�àmbit de Ciutat Vella o fora d�aquest. Així mateix,dóna suport als professionals sanitaris de l�ABS que tinguin uns contingentsimportants d�immigrants.

La funció d�aquesta Unitat, no només és existencial o de promoció de la salut. LaUnitat té una marcada vocació docent, de formació de professionals de la salut tantnacionals com estrangers, en els camps dels coneixements de la medicina tropical,en la salut comunitària i en la medicina de la immigració. Aquesta última d�una granimportància per als actuals i els futurs professionals d�atenció primària. Per aixòintervenen i participen d�una manera decidida en programes de formació de postgraude la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) a través del Mestratge de medici-na tropical i la Diplomatura de la salut comunitària en països en via dedesenvolupament, que dirigeix actualment el Dr. Oriol Vall, des de la mort del Dr.Bada. Des de fa uns anys, la Unitat actua com a secretaria i per tant hi han passatmés de cinc-cents alumnes. També col·laboren en programes de formació sobre lamedicina tropical i sobre la medicina de la immigració amb altres universitatsespanyoles (com les de Sevilla, Cadis i Granada, fonamentalment), amb els pro-grames de formació de metges residents, de medicina familiar i comunitària, i ambun programa de beques per a metges cooperants, establert pel Col·legi de Metges

MALALTIES TROPICALS I IMPORTADES EN LA DAPCIUTAT VELLA (ICS)Dr. Josep Lluís Fernández


38

de Barcelona, titulat José Luis Bada. Així mateix, hi ha programes de col·laboracióamb personal sanitari de la República de la Guinea Equatorial i del Senegal.

L�experiència d�aquests quinze anys ha fet veure la necessitat d�apropar-se alsdiferents col·lectius instal·lats a Catalunya. Això ha fet que treballessin estretamentamb organitzacions humanitàries, com poden ser ACSAR, la Creu Roja o CIDOC,per desenvolupar aquelles tasques dintre del camp de la immigració però tambéamb les organitzacions dels immigrants a través d�un gran nombre d�associacionsintegrades en la Federació d�Immigrants de Catalunya i amb altres institucionspúbliques, com pot ser el Programa de Prevenció i Assitència de la Sida de laConselleria de Sanitat i Seguretat Social o el subgrup del Consell Municipal de Salutsobre els Immigrants i Refugiats de la Segona Tinència d�Alcaldia de l�Ajuntamentde Barcelona. Així doncs, s�han pogut sumar voluntats i tirar endavant programesde formació, d�intervenció en la comunitat, que bàsicament els orienten en aquellstemes que no són exactament els més tropicals, ni serien els més importants. De fetsón problemes de salut cosmopolites, però el que és cert és que el grupd�immigració des del punt de vista sanitari són un grup vulnerable que necessitaintervencions. Es fan intervencions en l�àmbit de la prevenció de la tuberculosi engrups de pakistanesos, llatinoamericans o immigrants de països de l�Est, i tambéprevencions de malalties transmissibles sexualment (inclosa la SIDA) amb immigrantssubsaharians, pakistanesos i filipins. També hi ha la prevenció del virus de l�hepatitisB, d�alta prevalença en els grups subsaharians, així com campanyes o programesde sensibilització sobre les mutilacions genitals femenines o de la sensibilitzaciómaternoinfantil en les joves marroquines.

Tot això segueix endavant perquè aquestes organitzacions de cooperació o desolidaritat han pogut posar la seva aportació important, com l�ACSAR, un delscopatrocinadors d�aquestes Jornades, i això ha donat peu a poder organitzar elsprogrames de formació dels agents de salut, mediadors interculturals. També hanajudat a generar un material amb diferents llengües d�aquelles persones que estaninstal·lades al nostre país.

Per tant, d�alguna manera, els quinze anys d�experiència d�aquesta Unitat són difícilsde resumir però hi ha unes consideracions finals:

Estem convençuts que Catalunya és un país petit, en el qual la suma d�esforçosentre tots els que ens movem en l�àmbit de la medicina tropical i de la medicina dela immigració és imprescindible per poder donar les respostes adients a les realitatsemergents que ens ofereix el futur.


39

Cal trobar també respostes imaginatives i realistes per tal que els professionals dela salut, sobretot els d�atenció primària, trobin elements per millorar l�eficàcia de lesnostres actuacions en tot allò que té a veure amb la salut i els fenòmens derivats deles migracions. També són necessaris fòrums de debat i de comunicacionsd�experiències com la recent cosntituïda Societat Científica Espanyola de MedicinaTropical i Salut Internacional que presideix el Dr. Manel Corachán, que l�any 2000celebrarà el II Congrés.


41

Al final dels anys vuitanta es creen a Europa diferents programes de la sida dirigitsa la població immigrant. En un principi aquests programes apareixen puntualment aalgunes ciutats europees com Londres i a ciutats belgues, alemanyes o daneses.En aquests moments, en alguns d�aquests països europeus comencen a constituir-se associacions de persones immigrants que tenen interès per treballar temes desalut i fins i tot arriben a constituir associacions específiques sobre la sida percomençar a treballar en tasques de prevenció i de promoció de la salut en relacióamb aquesta malaltia i per començar a reivindicar l�assistència a les persones. Enaltres països, no són les associacions les que en un primer moment porten lainiciativa, sinó que són els mateixos governs (com en el cas de Suïssa). Aquestsprogrames comencen a contactar entre sí, de manera esporàdica, i poc a poc esva despertant la necessitat d�aprofitar i maximitzar els recursos que sorgeixen alcontinent o a la Unió Europea.

Paral·lelament, neix un moviment que suggereix que es podrien començar aorganitzar aquests intercanvis d�informació tan necessaris en aquest inici, fenttrobades i reunions. Així el 1993, com a exemple de col·laboració entre associacionsantisida i associacions d�immigrants, l�associació antisida d�Alemanya i l�associaciód�immigrants d�Alemanya, convoquen el primer encontre europeu Minories Ètniques,Immigrants i sida. A partir del qual podem començar a parlar de la creació d�unaxarxa europea que pretén maximitzar els recursos de cada un dels programes idonar a conèixer les iniciatives que es duen a terme al llarg del continent.Paral·lelament, un programa dels Països Baixos està fent una important tasca decontactar amb associacions, de reivindicar i sensibilitzar associacions tant de sidacom d�immigrants i de minories ètniques sobre la necessitat de treballar conjuntamenten aquest camp. Aquest programa va començar el 1991 i el primer encontre europeuva tenir lloc el 1993.

L�any 1993 és una data crucial en la col·laboració europea i en la col·laboració entreles associacions antisida o de lluita contra la sida i les associacions de minoriesètniques i d�immigrants a Europa. A partir d�aquest any es comença a parlar d�unapossible xarxa europea. Aquesta xarxa europea és la National Focus Point.

XARXA EUROPEA SOBRE SIDA I MOBILITATPresentació del National Focus PointSra. Maite Manzaneda


42

Aquesta Xarxa Europea sobre Sida i Mobilitat desenvolupa durant el 1997 unaprimera fase, en la qual s�identifiquen interlocutors en cada un dels països quepuguin estar interessats a estructurar la Xarxa. Aquesta primera fase va acabarl�abril d�aquest any, de 1998, i després dels treballs fets per aquest grupd�interlocutors, es decideix dotar la Xarxa d�una estructura entorn als NationalFocus Point, que tenen com a tasques principals: potenciar, recollir i disseminarinformació tant en l�àmbit estatal com europeu, organitzar i desenvolupar en aquellspaïsos on encara no hi fos, una xarxa nacional, i servir com a pont entre l�estructuraeuropea de xarxa i les diferents associacions o institucions desinteressades a treballaren la prevenció de la SIDA amb poblacions immigrants o amb comunitats deminories ètniques de cada un dels països. De moment la Xarxa Europea s�ha reunitquatre o cinc vegades per preparar aquests treballs, per decidir què és el que esfaria i en l�última reunió, celebrada al juny de 1998, s�han programat una sèried�activitats.

Aquestes activitats volen aconseguir que s�augmenti l�intercanvi d�informació sobreels diferents programes existents a Europa i que s�incrementi la formació o lacapacitació de les persones que estan treballant en les associacions en aquesttipus de programes. Per complir aquests objectius, des de la Xarxa es plantegentres activitats principals. Per coordinar la Xarxa han establert moltes reunions, moltscanals de comunicació molt formals. No obstant això, s�ha establert una relaciócordial entre els diferents National Focus Points dels quinze països i uns seminarisde coordinació. Els seminaris de coordinació seran dos i hi volen convidar un parelld�experts per cada un dels països que participen en la Xarxa, que puguin assessorarels National Focus Point i que puguin contribuir amb la seva experiència a unamillora en les condicions de vida i d�atenció a les persones immigrants o de minoriesètniques.

A Espanya s�han organitzat, fins ara, dues reunions de consens a les quals s�haconvidat a algunes associacions i institucions que estaven treballant sobre la SIDAi immigració i minories ètniques. Aquestes dues han estat de programació, deconsensuar entre tots què és el que els interessa més. En aquest sentit, encaraestan en la fase que han de donar a conèixer la Xarxa.


43

OBJECTIUS DE L�ASSOCIACIÓ AMAM

1. Identificar, donar a conèixer i prevenir els problemes socials, econòmics i religio-sos de la comunitat africana.

2. Identificar i prevenir els problemes de les dones.

3. Crear espais de trobada per a les dones africanes.

4. Organitzar un suport psicològic i social adaptat culturalment.

5. Conèixer millor i prevenir les pràctiques.

6. Oferir assessorament per comprendre pràctiques tradicionals com la mutilaciógenital femenina.

7. Organitzar activitats de prevenció i sensibilització.

8. Ajudar els i les professionals a incloure en els seus programes de formacióestudis sobre pràctiques tradicionals que afecten la salut de la dona i dels nens.

(Mostra dels quatre tipus diferents de mutilacions genitals femenines.)

AMAM. PROGRAMA DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE MUTILACIONSGENITALS FEMENINESSra. Mama Samate


45

La Federació d�Immigrants de Catalunya fa quatre anys que presenta queixes quemalgrat la sensibilització els fòrums no tenen en compte la immigració. Fa entrequinze i vint anys l�excusa era que la immigració no disposava de personal ambformació, però avui dia està demostrat que hi ha persones amb formació quevénen d�aquests països d�origen. Per tant, el Grup de Salut de la Federaciód�Immigrants de Catalunya creu que els immigrants disposen de personal deformació en tots els fòrums en l�àmbit sanitari.

Dintre de l�àrea social de la Federació d�Immigrants de Catalunya, han cregut queera necessari formar una comissió de salut que funciona gràcies al suport deMédicos sin Fronteras. Està constituït per dos grups: el grup de personal tècnicsanitari (que també són tots immigrants) i el grup d�agents socials (format peradvocats, assistents socials, etc.). Aquesta comissió pretén recordar a lesadministracions que els immigrants existeixen i que s�ofereixen com a interlocutorsper debatre els temes relacionats amb la immigració en matèria de salut. D�altrabanda, aquest servei està format per proporcionar als immigrants que ho desitginun assessorament sanitari i un suport tècnic adaptat a les diferents cultures de totsels col·lectius. Aquesta comissió ha establert un mecanisme de contactes personalsper oferir diferents serveis. Per exemple, informen els immigrants del dret que tenena l�atenció sanitària fins i tot quan la seva situació administrativa sigui il·legal. Tambéels informen dels serveis de sanitat (el centre d�atenció sanitària que està mésproper de casa seva), de la possibilitat d�adquirir medicaments quan tinguinproblemes econòmics. També se�ls assessora tècnicament, en els casos demaltractaments sanitaris. D�altra banda, dins d�aquest programa d�assessorament,també organitzen seminaris i xerrades.

·

OBJECTIUS DEL GRUP DE SALUT DE LA FEDERACIÓD�IMMIGRANTS DE CATALUNYADr. Roberto Memba Etuba


47

L�experiència en el camp de la immigració va començar fa catorze mesos. Abansd�aquesta data, els serveis mèdics prestats al col·lectiu d�immigrants que residia ala ciutat depenien de la Ciutat Autònoma i es limitava a resoldre els problemessanitaris que es presentaven diàriament i a fer les certificacions que, a petició delsServeis Socials de Creu Roja, els eren sol·licitades. No van trobar cap registred�aquestes actuacions quan es van fer càrrec del servei, l�agost del 1997.

Va ser al començament d�aquest mes que l�Assemblea de Creu Roja a la ciutat vaincorporar en el seu programa d�Atenció a l�Immigrant, format fins aleshores pertres treballadors socials i una auxiliar administrativa, els serveis mèdics compostos,en principi, per un metge i una diplomada en infermeria. Dos mesos després s�hi vaincorporar un facultatiu més. En l�actualitat, l�equip coninua format per les mateixespersones a més a més del coordinador del programa.

Després de diverses reunions i d�acord amb el servei de Medicina Interna del�hospital, aconsegueixen arribar a un acord mitjançant el qual l�Insalud seria, d�araen endavant, el que s�encarregaria de fer els exàmens complementaris de sang iradiològics necessaris per determinar l�estat de salut del col·lectiu, i també d�assumirl�assistència especialitzada i d�urgències. La Creu Roja porta la prestaciófarmacèutica.

L�screening que concerten consta de:

ANALÍTICA SANGUÍNIA:

� Hemograma i fórmula

� Bioquímica: glucosa, urea, GOT, GPT i colesterol total

� Serologia: hepatitis B, hepatitis C, VIH i lues. En cas que alguna d�aquestes provesdoni positiu, es fan confirmacions, Western Blot per al VIH, Immunoblot per al�hepatitis C, proves treponèmiques en cas de RPR o VDRL positius, així commarcadors per a l�hepatitis B si HbsAg és positiu

ORGANITZACIÓ SANITÀRIA DE LA CREU ROJAEN EL CAMP DE REFUGIATS DE MELILLADr. Karim Burrahay


48

En el cas especial de pacients embarassades, a més a més, se�ls mira el grupsanguini, ferro i ferritina, serologia per toxoplasma i rubèola i anàlisi d�orina ambanormals i sediment.

� MANTOUX O TEST DE LA TUBERCULINA (la diplomada en infermeria del serveien fa la lectura, procurant fer-la a les setanta-dues hores de l�administració)

� RADIOLOGIA DE TÒRAXAbans de sotmetre els pacients a aquestes proves, se�ls entrevista i se�ls fa unaanamnesi i una exploració especialment dirigida a la recerca de processos infeccio-sos actius, durant la qual se�ls informa de la finalitat de l�examen mèdic i se�ls ensol·licita l�autorització.

A més d�aquesta consulta protocolitzada, cada dia s�atenen les demandes deconsulta, amb la finalitat de solucionar els problemes de salut que no poden espe-rar o que d�alguna manera necessiten una atenció, com són els casos de donesembarassades, que disposen de la col·laboració del Centre d�Orientació Familiarde l�Insalud per al seguiment, i dels nens. La mitjana diària de pacients atesos es potestimar entre trenta i quaranta. Entre els problemes més freqüents, es poden obser-var:

� Infeccions respiratories agudes (IRA).

� Ferides i traumatismes (lligats fonamentalment a la pràctica esportiva, especialmentde futbol, i també a l�ús d�un calçat inadequat).

� Pruïja generalitzada i, en un gran nombre de casos, no se n�ha pogut detectarl�etiologia (l�aigua de la ciutat té un elevat contingut en sals càlciques).

� Altres problemes dermatològics: impètic, escabiosi, micosi i en els nens derma-titis del bolquer.

� Problemes de tipus digestiu, sobretot dispèpsies, gastritis i gastroenteritis agudes(cal tenir en compte que els costums culinaris, sobretot dels immigrants de païsossubsaharians, són diferents als nostres).

� La càries és una patologia amb una freqüència altíssima dintre d�aquest col·lectiu,propera al 80-90 %, que moltes vegades provoca la pèrduda de nombroses pecesdavanteres en persones joves.

� Altres patologies: anorèxia, dismenorrea, conjuntivitis, úlcera pèptica, diabetis,hematúria i uretritis.


49

A la consulta programada, les dades sobre patologia observada les han desglossatsegons si els immigrants provenen d�Argèlia o de països subsaharians i altrespaïsos. Així, el col·lectiu d�immigrants argelins estudiat està format per un total decinc-centes dues persones (fins al 30-9-98). Cal assenyalar que han comptabilitzatfins ara seixanta famílies.

� VIH positiu, només n�han enregistrat un cas, el d�un home jove amb l�únic antecedentd�haver rebut transfusió sanguínia per accident de tràfic. S�associava a seropositivitatper hepatitis C.

� Lues: un cas de VDRL +, amb FTA-ABS IgM - i FTA-ABS IgG +; a la vegada esva confirmar per Immunoblot positivitat per hepatitis C. Era una dona nascuda l�any1946 i que entre els seus antecedents personals referia haver estat violada per cinchomes.

� Hepatitis C: cinc casos. Dos dels quals ja han estat referits, i un tercer es trobavaassociat a HbsAg positiu (un home, igual que els altres dos).

� Hepatitis B: 6 casos, inclòs l�anteriorment esmentat.

� TBC: Un cas de tuberculosi miliar en un adult jove. Quant als resultats dels tests detuberculina es troba positivitat (induració major de 5*5 mm) en cent-cinquanta-noucasos del total, cosa que suposa un 31%. D�aquests cent-cinquanta-nou casos,onze van presentar a la vegada alguna alteració en la radiologia de tòrax, en cap casla bacilosc�pia va ser positiva.

� Altres patologies:

� Una colostomia que va haver de fer-se com a conseqüència d�una ferida perarma blanca i que va ser restaurada després de la resolució del problema (8151).

� Una dona amb diagnòstic de cardiopatia reumàtica valvular, insuficiència VI ambquadre respiratori i S. Anèmic (8044).

� Un home jove amb quadre de neumotòrax hipertensiu (8163).

Pel que fa a l�estudi del grup de persones que arriben procedents de païsossubsaharians o altres països, la gran majoria el formen homes joves, encara quetambé han acollit dones solteres i famílies, i que la proporció ha estat molt menor(i més si es comparen amb el col·lectiu algerià). Els motius pels quals aquestespersones decideixen deixar els seus països fonamentalment són de tipus econòmic(una altra diferència amb el col·lectiu algerià, els quals emigren fonamentalmentperquè són perseguits i assetjats, i per la violència i el terrorisme que pateix el paísdes de fa uns quants anys.)


50

D�un total de 1.706 persones es té registre de 1.624, ja que les 182 restants nofiguren en les dades perquè han estat tornades als seus països o ingressades encentres d�internament abans de poder-los fer examen mèdic. La procedència ésdiversa, però cal dir que la gran majoria vénen de Nigèria (564), Mali (385), elSenegal (151), el Congo (136) i Somàlia (129).

Menys de cent provenen d�altres països: el Camerun, Libèria, Guinea Conakry,Sierra Leone, Mauritània, Ruanda, Guinea Bissau, Burkina Faso, Costa d�Ivori,Gàmbia, Níger, Togo, Sudan, Benín, Malawi, Líbia, el Txad, Etiòpia, Angola i Burundi.

Pel que fa a patologies observades dintre d�aquest col·lectiu, format en total per1.624 persones (107 dones), es poden desglossar de la manera següent:

� VIH: cinquanta-cinc casos confirmats (3,38 %), un dels quals responia a una donaembarassada i un altre va ser Elisa, positiu i la confirmació per Westernblot va sernegativa. (Totes les mostres de seropositius són remeses des del servei demicrobiologia de l�hospital a Mahadahonda per fer-ne un estudi més complet.) Calassenyalar que un home de quaranta anys, natural de la República Democràtica delCongo (ex-Zaire) s�associava a Tbc pulmonar (va ser declarat cas de sida).

� VHC: vint-i-dos casos confirmats (1,35 %)

� HbsAg +: dues-centes dotze persones, cosa que suposa un 13,05 % del total. Elpatró més freqüent és: HbcAc i HbeAc positius.

� Lues: quaranta-un casos positius (2,52 %) amb proves treponèmiques positives,la gran majoria amb Fta-IgG+ i només un cas amb Fta-abs IgM +. La prova notreponèmica ha estat, segons el laboratori de referència, VDRL o RPR. Hi ha hagutun cas que es va considerar fals positiu.

� TBC: A més a més del cas esmentat amb anterioritat i que va ser una tuberculosipulmonar amb baciloscòpia positiva en un home jove de Mali, i el segon va ser eld�un home d�origen palestí, aquesta vegada amb baciloscòpia negativa, encaraque després del cultiu enmig Lowestein va donar resultat positiu, per la qual cosa vaser diagnosticat com tuberculosi pulmonar (no bacilífera).

Pel que fa al Mantaux, cal comentar que dels 1.732 tests tuberculínics que es van fer,1.091 van ser positius, 582 negatius i no se�n va poder fer la lectura en 59 casos.Això suposa un percentatge de positivitat del 63 %.


51

MEDIACIÓ INTERCULTURAL I APORTACIONS EN L�ÀREA DE LA SALUT

El projecte «Alcántara» sorgeix com una iniciativa en el marc d�un projecte europeu,Leonardo da Vinci, que recull experiències de països com Itàlia, Bèlgica, Espanya iPortugal. Busca fonamentalment bastir ponts que facilitin la comunicació entre duespersones amb cultures diferents que es troben en diferents àmbits d�una relació i,sobretot, en el camp de la salut.

L�esforç del projecte «Alcántara» s�ha concentrat a sistematitzar tot el saber i tota lapràctica i a donar-los uns continguts que permetessin traduir qualsevol experiència(també d�altres països). Totes aquestes experiències són enriquidores per concre-tar el perfil del mediador. La formació de persones com a mediadors interculturalsi l�experiència de la mediació en particular han estat sistematitzades per concretar-les en diferents àmbits.

El prejudici i l�estereotip ens protegeixen de la realitat perquè, si no, hauríem d�estartota l�estona alerta. Es tracta de rastrejar les experiències per fer conscients lespersones que tenen aquest tipus de prejudicis, que hi són en ambdós costats.D�una banda, els té l�usuari i, de l�altra, el professional que assumeix les sevesmaneres, la seva cultura...

La figura de la mediació a Catalunya s�està construint, i part d�aquesta intervencióbusca el diàleg amb els i les professionals que en tenen necessitat. Només elcontrast d�experiències permetran acabar d�esbossar les realitats. L�objectiu ésanar creant un nou escenari de trobada on ens comencem a conèixer i trenquem lesidees pre-establertes que tenim.

PROJECTE «ALCÁNTARA» DE MEDIADORS INTERCULTURALS PERPART DE L�ASSOCIACIÓ DESENVOLUPAMENT COMUNITARISra. Elisabeth Uribe


53

El procés migratori es veu com un projecte de millora del nivell de vida, tant indivi-dual com familiar. Alguns construeixen el projecte com un somni de vida en un altrelloc, i altres es refereixen concretament a Espanya per la germanor de la llengua i perla manera de sentir-la com una continuïtat o extensió del seu país. Les persones quetenen aquesta percepció esmenten que la realitat ràpidament els va desencantar, jaque eren percebuts com a estrangers per la població i al mateix temps se sentien enun lloc estrany. També s�esmenta com a «causa de malaltia», en el sentit de contagisimbòlic, el miratge europeu. S�anomenen altres causes com una certa tradiciómigratòria familiar, la reagrupació familiar, efectuar estudis, problemes familiars opolítics en el país d�origen i altres dificultats en general.

Respecte a la medicina en els seus països d�origen, diferencien la medicina tradicio-nal i la medicina moderna occidental. En referència a la medicina tradicional afirmenque la seva efectivitat està àmpliament demostrada.

Es considera que hi ha diverses pràctiques que funcionen com ara el magnetisme,l�herboristeria, els versicles de l�Alcorà i l�aigua beneïda aplicades per xamans,terapeutes tradicionals, comadrones o tradicionals farmacèutics anomenats metgesdels pobres, el saber dels quals es transmet de generació en generació. S�argumentaque en el país receptor aquest tipus de medicina tradicional no funciona igual peldesconeixement que tenen els joves sobre les quantitats o dosis a emprar i sobrela pràctica terapèutica tradicional.

APROXIMACIÓ DE LA POBLACIÓ IMMIGRANTAL SISTEMA DE SALUT PÚBLICAModeradora: Sra. Adriana Kaplan

Relatores: Sres. Lola López i Laura Mascarella

Participants:Alicia Gretel, les FilipinesExpedito Eningo, Guinea EquatorialJesús Edison Ospina, ColòmbiaShaida Shaheen, PakistanAmina Homi, el MarrocHilal Tarkou, el MarrocRuth Erasme, República DominicanaLang Jadama, Gàmbia


54

En referència a la medicina moderna o occidental en els seus respectius països, lamajoria indiquen la falta de mitjans econòmics, que es veu compensada per untracte més humà dels professionals i una atenció més pròxima o afectuosa. Malgrataixò, un membre de la taula destaca que s�atribueix massa poder al metge, bé siguipolític o decisori, i que aquesta visió dificulta l�apropament, cosa que una vegadaaquí porta a situacions de temor, concretament en el cas de les persones amb unasituació no regularitzada o en perill d�expulsió. S�esmenta que des d�aquí es té laidea que els metges del Tercer Món no tenen una bona preparació; però la sevaformació acadèmica és bona, i tot i les condicions precàries en les quals treballensón professionals eficients.

De la medicina en el país receptor, es destaca que l�organització és molt bona, hi hauna bona estructura tècnica, els serveis són gratuïts o barats i, en molts casos, esparla d�una bona atenció mèdica. Malgrat això, tots coincideixen a considerar deficientel llarg temps d�espera, tant referent al tractament com a les derivacions a altresserveis, per la qual cosa moltes vegades recorren a urgències. Hi ha una contradicciópel que fa al temps d�atenció que es dedica al pacient o usuari. Alguns pensen queés suficient i d�altres, que els metges donen poques explicacions, que no es parla nis�explica obertament tot el relacionat amb la seva salut. Un altre punt a destacar ésla percepció d�una actitud freda i científica per part del metge, i que haurien de deixarde mirar el subjecte com un «espècimen de laboratori», una màquina espatlladaque cal arreglar, ja que la impressió que es té és que els professionals sanitariss�interessen més per la malaltia que pel pacient. Contràriament al que succeeix enels seus països d�origen, en els quals coexisteixen diferents sistemes terapèutics,remarquen que una característica de la sanitat espanyola és que l�usuari només téuna possibilitat, el metge o la medicina d�hospital.

Les problemàtiques detectades no varien molt de les dels ciutadans espanyolsquan es refereix a l�atenció mèdica i hospitalària. Per exemple, la complexitat en elstràmits, que moltes vegades s�agreugen pel fet que la situació administrativa noestigui regularitzada i per la carència de Seguretat Social, i també les llargues llistesd�espera, o la falta de tacte a l�hora de parlar-los de la seva malaltia (exemple TBC).Es torna a remarcar el tracte poc humà que fins i tot fa la impressió que els metgessemblen disgustats amb la seva feina, i que no entenen que és una feina que s�ha deresoldre entre l�usuari i el metge. El pacient se�n va sense saber que té, no se liexplica suficientment la malaltia i el tractament, entenen que això beneficiariadirectament la malaltia en qüestió.

S�apunta que les relacions amb l�immigrant moltes vegades porten «mirades persobre de l�espatlla», prejudicis cap a la seva cultura (referent a dones musulmanes),


55

falta de comprensió (idioma, diferència cultural), poc respecte a la intimitat sobretoten dones (com per exemple l�assignació de metges ginecòlegs homes), i pocrespecte a les creences i els valors.

Sorgeixen problemes específics de la població immigrant, la nostalgia d�allò perdut,«el dolor» expressat com a estat d�ànim pel fet que Occident no és allò «daurat quees creia», amb un sentiment de pèrdua del paradís traduït en desencant i dificultatsque moltes vegades produeixen estats de malaltia. Les malalties associades a nivelli condicions de vida contretes en el país de destinació són causades per la insalubritatdels habitatges i els barris en els quals habiten i la repercussió en la salut dels nensque juguen al carrer. Se subratlla la depressió en dones pakistaneses per falta decontacte i comunicació i a causa de les cases tancades, en contrapartida de lescases obertes dels seus països. Prevalen les úlceres d�estòmac degudes a lasituació d�estrès en la qual viuen i es desenvolupen.

Les propostes i idees que es formulen apunten a una informació més extensa sobretemes sanitaris a tota la població, a la necessitat de facilitar consells als viatgers i ala formació del personal sanitari per conèixer millor la realitat dels immigrants.

Se suggereix a les institucions que treballin conjuntament amb els col·lectiusd�immigrants i que tinguin en compte les associacions que aquests han fundat.També es demana agilitar les visites als serveis mèdics.

Als i les professionals se�ls demana que adeqüin el nivell del llenguatge al de l�usuari,procurant que aquest sigui simple, de manera que es trobi el mitjà per millorar lacomunicació. Que tinguin en compte que el fet que aquesta comunicació no esprodueixi és un motiu per abstenir-se d�assistir als serveis o seguir les indicacionsdels professionals. És a dir, defensen l�apropament entre els usuaris i elsprofessionals.

Per trobar una comprensió mútua, caldria no catalogar el pacient segons l�origen,respectar l�altre, els seus costums i les seves diferències, tenint en compte que avegades la sensibilitat de l�immigrant pot ser molt acusada quan es refereix a ges-tos o mirades, «el no dit».

En resum, cal comprendre que el pacient no és el receptor d�una acció, sinó que elprocés terapèutic és una feina de dos, del professional i de l�usuari.

Com a resposta a les preguntes dirigides a la taula destaquem que hi ha una milloraen l�atenció dels serveis de ginecòlogues per atendre les dones marroquines, cosa


56

que indica una millor adaptació a la cultura de les usuàries. També es constata queaquesta atenció ha millorat pel fet que els usuaris estan informats pels mediadorsde les seves respectives comunitats, la qual cosa els fa autònoms per reclamar elsseus drets. No només el sistema sanitari ha de millorar, sinó també l�apropamentper part dels immigrants a aquests serveis.

Es parla del treballador social com una figura important per afavorir l�accés delsimmigrants als serveis. Es reivindica el paper dels mediadors interculturals com apont entre professionals i usuaris, cosa que els facilitaria la tasca de comprensiómútua. Sorgeix el tema de la dificultat que tenen aquests mediadors per exercir lesseves funcions davant les traves que els posen els professionals de la salut. Algunsveuen la necessitat que aquesta figura s�institucionalitzi, com succeeix en altrespaïsos europeus.

Des del públic es fa la reflexió que no som salvadors de ningú, malgrat que devegades ens hi sentim. Podem descobrir o reconduir actituds, encara que èticamenti professionalment hem de deixar que cada un dels usuaris decideixi si acudeix o noals serveis sanitaris.

Respecte a la relació d�intercanvi entre professional i usuari, es va assenyalar que lapercepció d�enriquiment mutu és una consciència que creix en ambdues parts.L�arribada de diferents ètnies genera un moviment inevitable que actua canviant elsestereotips i les percepcions referides a les diferències de l�altre. L�immigrant és unafinestra oberta que apropa el professional a una altra cultura, i n�aprèn valors comel de l�hospitalitat i la solidaritat. Ambdues parts prenen consciència que el món ésun espai on vivim tots i podem, malgrat la diversitat, arribar a abraçar-nos.

GRUPS DE TREBALL


59

En aquest grup més que un debat es fa una tertúlia-debat molt dinàmica, ambmoltes intervencions.

ÀREES ABORDADES

1. Discriminació positiva (com un dels punts que genera certes tensionsen els serveis assistencials i que psicològicament és un punt interessanti complex perquè pot comportar postures de paternalisme)

El paternalisme no és una cosa gratuïta, sinó que va lligat a una postura d�inferioritzacióde l�altre i, moltes vegades, ens podem trobar amb actituds d�una certa resistènciaperquè hi poden haver demandes molt grans o que són viscudes pels serveisassistencials molt exageradament. També hi podrien haver elements etnocèntrics,inconscients, de considerar que les altres persones no tenen la mateixa capacitat decriteri, de pensar, d�analitzar les coses que nosaltres...

La idea és ajudar que la persona utilitzi millor les seves capacitats i els seus recur-sos. L�actitud de no valorar les opinions dels altres pot suposar un paternalismeque amaga un conflicte en el mateix professional.

2. Símptomes somàtics; si són més freqüents en les poblacions d�altrescultures

Es coincideix que sí, ja que dins del grup de d�usuaris amb alteracions psicològiqueses presenten molts més símptomes somàtics en els pacients immigrants que en elsautòctons.

Hi ha una discussió sobre quins elements poden afavorir que, en determinadescultures, les malalties somàtiques estiguin molt més integrades i vinculades a

GRUP 1: PSICOPATOLOGIA DE LA MIGRACIÓConducció del taller:Sr. Joseba AtxoteguiDirector del SAPPIR, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona

Participants: 10 persones (aproximadament). No hi ha persones africanes ni asiàtiques.


60

l�aspecte psicològic que la nostra. Sembla que hi ha una certa dicotomia entre allòmental i allò físic. Es comenta que en un tractament psicoterapèutic d�un autòctonpoden passar setmanes o mesos sense que hi hagi una presentació d�un símptomasomàtic. Això és molt estrany en una persona d�una altra cultura. S�ha vist tambéque en la nostra cultura hi ha patologies de tipus somàtic que van lligades a problemesde la nostra manera d�organitzar la vida (per exemple, problemes de restrenyiment,tipus de dieta...). Referent a aspectes somàtics i psicosomàtics hi hauria molt puntsde discussió.

3. Problemes més importants que es troben en la clínica d�assistència ensalut mental a poblacions immigrants

Es veu que els quadres més importants són els de tipus ansiós-depressiu ambmolta simptomatologia somàtica i física. Es considera que van molt lligats a unaproblemàtica social i cultural complexa. Segurament aquests quadres ansiosos-depressius reflecteixen el fort estrès que pateix aquesta població.

4. Nens

Sorprèn que realment hi ha poca clínica depressiva en els nens immigrants si lacomparem amb els autòctons. Es presenten molts més transtorns de conducta,inadaptació escolar, problemes psicopàtics, però depressions o situacions d�aquesttipus, se�n veuen molt poc.


61

ACCÉS

El primer punt que va tractar el grup va ser l�accés a la salut per part dels immigrants,distingint les situacions dels immigrants, refugiats i sol·licitants d�asil.

Dels immigrants, tenen l�accés a la salut aquells qui es troben en situació legal i quecotitzen a la Seguretat Social (8.8). Es troben exclosos els qui es troben en situacióirregular i fins i tot aquells qui es troben en situació regularitzada però no cotitzen ala Seguretat Social. L�exemple seria que els qui tenen una prestació per atur hi tenenaccés i, en canvi, les persones que tenen una PIRMI no poden accedir-hinormalitzadament.

Un altre aspecte que cal indicar és que per la via d�urgències sempre s�atenen totsels immigrants, independentment de la seva situació legal.

Igualment s�atén els menors, tot i que, en determinats ambulatoris, pot haver-hiproblemes. Un cop obtingut l�asil, les persones que treballen no tenen problemesd�accés, però si no treballen entren en característiques similars a les dels immigrantsno cotitzants (regulars). Aquesta situació d�exclusió del sistema normalitzat té diferentsconseqüències:

1. Creació de circuits paral·lels d�assistència que tracten de pal·liar els efectesd�aquesta situació. Així, cal esmentar l�oficina de Cooperació Sanitària de la Generalitati el Conveni de l�Ajuntament de Barcelona amb «Salut i Família». Aquests mecanismes

GRUP 2: ASPECTES LEGALS DE LA MIGRACIÓ I LA SEVAINFLUÈNCIA EN EL DISSENY DE POLÍTIQUES DE SALUTConducció del taller:Sr. Antoni LluchDirector d�ACSAR

Sr. Oscar ArroyueloDepartament de Relacions Internacionals de la Universitat del País Basc

Relator:Sr. Josep RiberaFundació CIDOB


62

compliquen l�assistència, i per bé que la fan possible, les condicions d�irregularitatdel col·lectiu fan que tinguin més temor de moure�s en aquest circuit administratiu.

2. Fins al 1990 funcionaven sistemes de beneficència en els quals s�acollien elsespanyols que no tenien Seguretat Social i els immigrants. La desaparició d�aquestsistema ha deixat desprotegits molts immigrants i per això han sorgit aquestscircuits paral·lels.

D�altra banda, de vegades alguns professionals sanitaris desconeixen aquestscircuits, i el seu nivell d�utilització, i l�experiència que se n�emet des de les ONG i elsserveis socials és molt diversa.

En tot cas, el que sí és clar és que aquest sistema resulta poc pràctic, discriminatorii acaba sent ineficaç.

L�EXCLUSIÓ

L�exclusió provoca també tot un seguit de problemes entre els quals esmentem elssegüents:

1. Prestacions farmacèutiques: aquí molts professionals han utilitzat diferentssistemes per proporcionar aquesta prestació; són sistemes irregulars que acabendesvirtuant el procés.

2. Pel que fa a les anàlisis també hi ha dificultats segons quina sigui l�analítica, i s�had�acabar recorrent als favors personals o a la bona voluntat.

3. En cas de tractament llarg o de malalties cròniques es poden produir desatencionstemporals degudes a la fluctuació de la situació legal dels immigrants.

4. Una altra conseqüència negativa és la concentració d�immigrants que es dóna endeterminats hospitals, perquè en aquests centres són atesos sense problemes oper l�especial atenció dels professionals sanitaris.

Així, en les estadístiques d�alguns grans hospitals que presumiblement hauriend�atendre molts immigrants (per la població de referència) gairebé no hi figuren:Aquest procés és similar al que es produeix també en l�àmbit escolar i que s�hadenunciat repetidament.


63

5. Com a darrer problema que provoca l�exclusió es comenta l�ús excessiu ques�ha de fer dels serveis d�urgències ja que és la manera, per a molts immigrants,d�aconseguir ser atesos. Això porta a un encariment del sistema i desvirtua el mateixobjectiu del servei d�urgències.

PROPOSTES DE CONCLUSIÓ

Després d�analitzar totes aquestes qüestions i tots aquests aspectes, el grup detreball planteja la necessitat d�universalitzar el sistema de salut i normalitzar, per tant,la situació sanitària de tots els immigrants. Exemples d�això en trobem en la recentlegislació italiana, que obre la porta de la sanitat a tots els immigrants sense exclusió,fent una interpretació del dret a la sanitat com un dret inherent a la persona,independentment de la seva situació administrativa. Es poden fer altresconsideracions de tipus més «pràctic» al respecte:

� Una és per realisme: els immigrants acaben sent atesos igualment a la xarxapública després de fer el circuit més o menys llarg, per tant això evitaria les disfuncionsactuals en el sistema.

� D�altra banda, aquesta universalització reconeixeria la feina desenvolupada pelsprofessionals que sovint no és reconeguda tot i que es tracta de grups que devegades requereixen una atenció i una dedicació especials, ja sigui per l�idioma oper altres dificultats culturals.

� Un altre criteri és el merament egoista i que es refereix a la necessitat de protegirla població autòctona de possibles malalties o focus que poguessin transmetreaquests nous usuaris de la sanitat i el control dels quals es fa necessari.

D�altra banda, el cost econòmic que suposaria podria ser menor a l�actual enracionalitzar els procediments i eliminar les vies intermediàries.

OBSERVACIONS

En aquests moments que es parla de canvis legislatius com la proposta de Lleid�integració social dels immigrants, creiem que és una ocasió única per introduiraquesta millora que faria tan bé a aquests nous ciutadans.

En el grup ha sorgit una interessant controvèrsia sobre el paper dels mediadorsculturals en l�àmbit de la salut. Se n�exposen algunes experiències i alguns


64

professionals manifesten reticències ja que defensen la garantia de la privacitat deles consultes i el secret professional.

També es comenta la necessitat de fer un seguiment de l�assistència mèdica regulardels internats en centres d�internament pendents d�expulsió.

Finalment, s�insisteix en la necessitat de divulgar els circuits i recursos existents a fique tots els i les professionals els coneguin i no es trobin en la més absolutaorfenesa a l�hora d�atendre.


65

GRUP 3: PATOLOGIES IMPORTADESConducció del taller:Dr. Rogelio López-VélezMetge adjunt del Servei de Patologia Infecciosa i director de la Unitat de Malalties Impor-tades de l�Hospital Ramón y Cajal de Madrid

Dr. Juan CabezosUnitat de Malalties Tropicals i Importades del CAP Drassanes

Relator:Dr. Joaquim GascónUnitat de Medicina Tropical de l�Hospital Clínic

Participants:Rogelio López-VélezJose Manuel CasnuejoLourdes Canut EstevaKarin Burrahay AnanoImma Fau GiraltHelena Huerga AramburuJustino Obama NveBegoña Treviño MaruriAlba Gurt Davi

Ferran Mas VilagutCarme LisicicM. Jesús MartínezEstanis AlonsoJoaquim GascónConxita GarcíaCarmen AramburuJuan CabezosTirza Guillén

CONTINGUT

1. Definir les malalties importades

Patologia no infecciosa:� Hemoglobinopaties, limfoma de Burkitt

Patologia infecciosa:� Transmissibles: hepatitis, tuberculosi, VIH, Lepra...

� Exòtiques: paludisme, filariosi, tripanosomiasi, amebiasi...

� Més comunes: meningintis, xarampió...


66

2. L�examen d�estudi hauria de considerar de rutina els següents aspectes

� Història ben detallada sobre antecedents epidemiològics: zona de procedència,temps que fa que va abandonar la zona endèmica (sense oblidar la rutina migratòria),etc.

� Exploració clínica completa (incloent-hi l�exploració ginecològica, però en unasegona visita).

� Consentiment del malalt per demanar:

� Hemograma, bioquímica bàsica (glucosa, funció renal, funció hepàtica, i en nensi dones ferritina).

� Sediment d�orina.

� Serologies a: hepatitis B, lues, HIV (aquest últim cas només quan es compleixindos requisits: a) consentiment del pacient i b) garanties que algun organisme oentitat es farà càrrec del tractament i del seguiment en cas de ser positiu).

� PPD (establint com a positiu una induració de més de 5 mm de diàmetre).

� Rx tòrax.

� Coproparasitològic (2 mostres).

� Gota grossa, extensió i examen de filàries en sang només als provinents de zonesendèmiques de paludisme o filariosi.

� Biòpsia de pell (només si procedeix de zona endèmica d�oncocercosi i presentamanifestacions clíniques suggestives).

3. Aproximació sindròmica a la patologia de l�immigrant

PELL I MUCOSES

� Pruïja: oncocercosi, sarna...

� Taques: micosi, lepra...

� Úlceres cròniques: leishmaniosi, úlcera de Buruli

� Nòduls subcutanis: oncocercosi

� Edemes migratoris: Loa loa

� Lesions mòbils serpentejants: larva migrant cutània


67

RESPIRATORI

� Asma crònica: pulmó eosinòfil tropical

� Asma transitòria: tots els helmints que passen pel pulmó durant el seu ciclebiològic: ancilòstoms, Ascaris lumbricoides, Strongyloides stercoralis, etc.

TOS I HEMOPTISI

� Tuberculosi, paragonimiasi

LIMFOADENOPATIES

� Adenopaties en regió lateral posterior del coll: tripanosomiasi africana.

� Adenopaties: limfomes

CIRCULATORI

� Edemes extremitats inferiors: filariosi limfàtiques i oncocercosi

� Hidrocele: filiariosi limfàtiques

� Insuficiència cardíaca i aneurisma ventricular: malaltia de Chagas

ABDOMINAL

� Visceromegalies: hepatitis, abscés amebià de fetge, leishmaniosi visceral,paludisme...

� Colangitis recidivants: clonorquiasi...

� Diarrees cròniques i pèrdua de pes: HIV, tuberculosi intestinal, esquistosomiasi,amebiasi...

GENITOURINARI

� Piúria sense bacteriúria: tuberculosi renal

� Quilúria: filiariosi limfàtiques

� Hematúria: Sqistosoma haematobium

HEMATOLÒGIC

� Anèmia: talassèmies, anquilostomiasi, trichuriasi en nens...

� Eosinofília: toxocara, triquina, fascíola, quist hidatídic, esquistosomiasi,estrongiloidosi, filariosi, ancilòstom, etc.

� Pancitopènia: leishmaniosi visceral


68

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

� Convulsions: cisticercosi, paludisme ( si HIV: toxoplasma...)Alteracions del comportament: paludisme, tripanosomiasi africana, cisticercosi,meningitis crònica, tuberculosi...

� Neuropaties perifèriques: carencials, tòxiques, lepra...

ENDOCRINO

� Goll

ULLS

� Tracoma, oncocercosi, loa loa, toxocariasi...

Tota febre recurrent, sense focus aparent i que no respon a la teràpiahabitual: derivació des d�atenció primària a centre especialitzat

SÍNDROME CAQUECTITZANT

� HIV i tuberculosi

4. Plans d�actuació (programes dirigits a la població immigrant)

TUBERCULOSI

� PPD i Rx tòrax

� Dispensació gratuïta de fàrmacs

� Seguiment de compliment del tractament

� Recerca de contactes

HEPATITIS B

� Detecció dels individus susceptibles de vacunació

� Vacunació de les persones que correspongui

� Educació sanitària

MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL/HIV

� Educació sanitària

� Dispensació gratuïta de preservatius (el programa nacional de la sida els regala)

� Si presenta símptomes: leucorrea, leucocitúria, pruïja, etc., es fa l�examencorresponent


69

VACUNACIÓ DE L�ADULT

� Tètan i diftèria (Ti)

� Hepatitis

5. Es decideix fer una llista d�adreces de les persones que treballen ambimmigrants pel que fa a desplaçament pel territori espanyol i per tal defacilitar l�intercanvi d�informació sanitària entre els professionals

Dr. Rogelio López-Vélez Carme LisicicMedicina Tropical i Parasitologia Clínica ABS Sta. Coloma de GramenetHospital Ramón y Cajal Jacint Verdaguer, 118Apartat 31057 08922 Sta. Coloma de Gramenet28034 Madrid Tel. 93 468 15 64Tel. 91 336 81 08 / 91 336 88 09E-mail: rogelio-lopez@hrç.es M. Jesús Martínez

ABS Sta. Coloma de GramenetDr. José Manuel Casnuejo Jacint Verdaguer, 118Medicina Familiar i Comunitària 08922 Sta. Coloma de GramenetABS Florida Nord Tel. 93 468 15 64Parc dels Ocellets, s/nL�Hospitalet de Llobregat Estanis Alonso

Direcció Atenció Primària CiutatHelena Huerga Aramburu Vella . DrassanesUnitat Medicina Tropical Tel. 93 329 44 49Madrid E-mail: [email protected]:Juan de Austria, 11, 1º 4ª Dr. Joaquim GascónTel. 91 593 33 96 Secció Medicina Tropical

Hospital ClínicVillarroel, 17008036 BarcelonaTel. 93 227 54 00

Conxita GarcíaCAP Jaume IVilanova i la Geltrú08800 BarcelonaTel. 93 893 20 40

Dr. Justino Obama NveHospital Regional BataGuinea EquatorialTel/fax 93 24 08 21 53


70

Carme AramburuSecció Medicina Tropical(Hospital Clínic)Médicos MundiElisa, 14BarcelonaTel. 93 417 56 55

Dr. Juan CabezosUnitat Medicina Tropical Joan Miró, 17CAP DrassanesAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 29 97Fax 93 442 77 63

6. Bibliografia:

� Manson-Bahr PEC, Bell DR. Manson�s tropical diseases, Londres, Baillière Tindall.

� Srickland GT. Hunter�s tropical medicine, Filadèlfia.

� Gentilini M, Duflo B. Medicine Tropicale. París, Flammarion Medicine Sciencies.

� Bell Dr. Lecture Notes on Tropical Medicine. Oxford Blackwell Scientific Publications.

� Bada JL. Enfermedades importadas y geografía médica. Barcelona: Doyma,1989

Begoña Treviño MaruriUnitat Medicina TropicalCap DrassanesAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 29 9793 442 77 63

Alba Gurt DaviCAP Vila OlímpicaBarcelonaTel. 93 221 37 85

Ferran Mas VilagutCAP Vila OlímpicaJoan Miró, 17BarcelonaTel. 93 221 37 85


71

1. ANÀLISI D�EXPERIÈNCIES

1.1. Constatació del negativisme/rebuig que es produeix en els primerscontactes (o no tan primers)

Anàlisi:

Esforç afegit que requereix del/de la professional.

Frustració.

Incomprensió de companys i companyes no sensibilitzats.

Actituds de susceptibilitat de «greuge comparatiu» de la resta d�usuaris davantaccions d�aparent discriminació positiva.

Rebuig atàvic a poblacions amb valors recentment superats en la nostra cultura(domini del mascle, dona vàlida tan sols com a reproductora...).

GRUP 4: DEBAT ENTORN DE LA POBLACIÓ IMMIGRANT ENRELACIÓ AMB LA SALUT REPRODUCTIVA I DELS INFANTSConducció del taller:Dra. Carme OlléGinecòloga del Centre de Planificació Familiar Erasme Jané

Dra. Bernardette VinyamataPediatra de l�ABS de Salt

Relatora:Dra. Anna CabotConsorci Sanitari de Mataró

Composició del grup:Des de la salut pública i des del voluntariat

Infermeria i pediatres d�atenció primària

Infermeria, llevadores i pediatria hospitalària

Personal sanitari de centres de planificació familiar

Des de diferents àrees (perifèria de Barcelona, centre de la ciutat, el Maresme, província deGirona, altres)

Atenció a diversos grups poblacionals, d�origen diferent i diferents ètnies...


72

1.2. Acostament i coneixement

Es constaten dificultats de comunicació (per interpretacions culturals diferents,perplexitat mútua).

S�agreugen els problemes, les fissures en l�atenció sanitària pública habitual (lamanca de coordinació entre els diferents professionals, o els problemes en laidentificació del pacient i els errors administratius porten a situacionscatastròfiques en aquests casos). Els problemes en l�atenció a l�immigrant són unreflex de les fissures de la sanitat pública.

2. ES CONSTATA LA NECESSITAT DE FORMACIÓ ESPECÍFICA

a) Poblacional, cultural i antropològica

b) De problemes de salut específics

c) De la manera d�intervenir (intercanvi de coneixements, no imposició cultural,missatges en tot cas simples i entenedors, que tinguin en compte els valors culturalsde l�altre...)

En salut maternoinfantil, algunes de les característiques que cal tenir en compteen moltes de les poblacions immigrades són:

Factors socioculturals (a):

Riquesa de la multiparitat (que va variant...)

Solitud davant la gestació i el part:

� Solitud física d�algunes dones (filipines, centreamericanes...)

� Solitud per separació de l�entorn social, amplíssim en el país d�origen (nord-africanes i subsaharianes)

Mites i pors en la contracepció: cal posar èmfasi en allargar el períodeintergestional, i en la contracepció transitòria, a més de raons econòmiqueso de millor cura de la prole. Oferir informació, no imposar.

Factors mèdics (b):

Més patologia perinatal en subsaharianes. Més cessàries (preocupació)

HbsAg freqüent en magrebines, subsaharianes, asiàtiques. MTS

Aïllament a casa durant la gestació i l�alletament, escassa insolació (carència mater-na en VitD)


73

Poca mobilitat durant la gestació.

En salut infantil (a) i (b):

LME perllongada (subsaharianes), a demanda, excel·lent, però:

Introducció dificultosa de sòlids (tabús alimentaris, aliments no habituals al paísd�origen, permissivitat)

Actituds respecte a l�alimentació més laxes, permissives.

Farines barates (maizena o similars), raquitògenes.

Conseqüències (Mataró, Olot, altres):

Anèmies ferropèniques (20 % de tots els nens africans)

Alteracions Ca/F i raquitisme (10 % subsaharians)

Hemoglobinopaties, alguna pot ser mortal en la primera infància (drepanocitosi)

Cal buscar-ho de forma sistematitzada (protocols), són sovint inaparents.

Cal prevenir-ho (coordinació entre ginecòlegs, planificació familiar, llevadores,pediatres i accions d�educació sanitària).

Necessitat d�screening neonatal de drepanocitosi en sang de cordó enhospitals localitzats en zones d�elevada immigració negroafricana (iniciatja a l�Hospital de Mataró).

Intervenció (c):

Cal més temps per a resultats similars

Cal formació com a educador (intercanvi de coneixements i valoració dels delsaltres, fugir d�actituds inquisitives o punitives, etc)

Cal formació antropològica i mèdica específica

3. PROPOSTES

Els professionals:

1. Formació mèdica, antropològica i com a educadors

2. Flexibilitat (en els horaris, l�abandó dels tractaments, l�incompliment de consells,etc.)

3. Coordinació interdisciplinària

4. Sensibilització continuada de l�entorn sanitari


74

Les institucions sanitàries:

1. Estimular la formació dels professionals

2. Permetre i estimular estructures flexibles

3. Reorganitzar les funcions perquè el professional format i experimentat puguidedicar-hi el temps necessari...

4. Destinar recursos (personal o retribuir el temps invertit)

Creiem que no n�hi ha prou amb programets puntuals i temporals i que calencanvis estructurals. Els immigrants es van integrant però la borsa d�immigrantsnouvinguts es manté i es mantindrà o creixerà, ja ho hem analitzat aquests dies:guerres, fam, cerca de millors condicions de vida...

Per part de la sanitat pública, que vol ser equitativa i que en alguns del seus documentsaccepta el «programa» (de fet, es tracta de les necessitats requerides per part de laseva clientela), l�atenció a l�immigrant no es pot continuar fent encara des d�unasanitat submergida, artesanal, massa sovint fins i tot clandestina (manio-bres del professional per robar temps d�una altra activitat, per demanar favors, perintentar aconseguir medicació...).

La sanitat pública ha de ser conseqüent amb el reconeixement públic que fa quel�immigrant necessita una atenció «especial», sobretot els nouvinguts, i ha de des-tinar recursos d�una manera continuada a la formació dels professionals i enuna atenció especial, si no especialitzada, remunerada.

El sistema públic no pot abordar la salut d�una part de la població des de la precarietatdel voluntariat, el sistema públic no és ni ha de ser una ONG.


75

INTRODUCCIÓ

En treballar amb temes de salut amb població immigrant, des de la vessantassistencial o des dels programes de salut comunitària, trobem una sèrie deproblemes de comunicació sorgits del fet que partim de dues realitats comunicativesdiferents.

Aquesta diferència entre la realitat comunicativa del professional de la salut i la delpacient es dóna sempre, tant si el pacient és una persona immigrant com si no hoés. És, però, en el cas dels pacients immigrants que la distància és més granperquè els referents culturals i idiomàtics es troben molt més allunyats. No ésnomés un problema d�idioma, que certament suposa una barrera, sinó que té unadimensió més àmplia. I no és un problema que pugui ser resolt amb un traductor.És llavors obligació del professional de la salut superar aquesta distància i fer queel seu missatge, tant si és un diagnòstic, com una citació per a una visita, unarecepta o una campanya d�educació o informació sanitària, arribi d�una manera

GRUP 5: INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA ADREÇADA APOBLACIONS IMMIGRANTSConducció del taller:Sra. Maureen LouhenapessyCoordinadora de L�Atitudes, una associació establerta a Bèlgica que treballa en el terreny de laprevenció de la sida amb població immigrada

Sra. Marisa RosInfermera de la Unitat de Malalties Tropicals i Importades del DAP Drassanes

Relatora:Sra. Kira BermúdezDesenvolupament comunitari. Projecte «Alcántara/Zoco» per a la informació i promoció de lamediació intercultural

Participants en el taller: 20 persones (aproximadament)Professionals d�ABS d�arreu de la província de BarcelonaEscola Nacional de Salut, MadridCàritasMembres de l�Associació AMAM per a la sensibilització sobre mutilacions genitals femeninesProfessionals a títol personal


76

clara i entenedora al destinatari. Aquesta obligació no és només de caire moral oètic. La Llei 14/1986, de 25 d�abril, general de sanitat diu que tothom té dret que seli doni en termes comprensibles, a ell i als seus familiars o proparents, informaciócompleta i continuada, verbal i escrita sobre el seu procés, inclosos el diagnòstic,el pronòstic i les alternatives de tractament. Sense voler entrar a tractar temes legalsque s�abordaran des d�un altre taller, sí que volem remarcar la utilització del termecomprensible en aquest fragment, ja que col·loca en mans dels i les professionalsla necessitat de dur a terme les accions necessàries per tal de superar aquestesdificultats de comunicació. És llavors que es fa necessària la participació de membresde la comunitat immigrant dins el projecte de salut, no només com a subjectespassius de l�acció sanitària, sinó com a part activa, tant en la implementació com enel disseny del programa. Així doncs, cal que siguem conscients que, quan ensreferim als professionals de la salut, hem d�incloure-hi no només el personal sanitari(immigrant o no), sinó també els membres de la comunitat immigrant. No és viableimposar un sistema de salut. Hem de reduir les barreres culturals, religioses,administratives, estructurals i organitzatives per tal d�involucrar-hi les comunitats,de manera que facilitem l�accés d�un grup nombrós de població al sistema sanitari.I per fer això, les poblacions immigrants tenen necessitats i respostes específiquesque hem de tenir en compte.

Quan fem referència als programes de salut comunitària adreçats a immigrants,hem de tenir en compte quins factors intervenen en l�accessibilitat de la població alsserveis de salut. Hi ha unes necessitats específiques, sobretot, a l�hora de parlar dela salut en general, que han de ser reconegudes i respectades. Aquestes necessitatspoden ser fàcilment detectades si es treballa en estreta col·laboració amb aquestsgrups. A més veurem que disposen de visions pròpies, recursos propis, respostesi estratègies pròpies, capacitats rellevants que cal visualitzar, dinamitzar, canalitzarper tal de construir una acció conjunta que respongui a les seves necessitats i a lesdels professionals de la salut en la seva relació mútua.

Els programes de salut comunitària tenen una triple finalitat:

1. Han de facilitar el dret a la salut del treballador migrant com a dret fonamental dela persona.

2. Han de ser una eina d�integració social.

3. Han de ser un instrument eficaç de medicina preventiva.

Una d�aquestes vies de treball són els programes d�intervenció comunitària. És através d�aquests programes que intentem incidir sobre una població que té unescaracterístiques diferenciadores a les quals ens hem d�adaptar. Aquesta adaptació


77

no només és necessària en el cas dels immigrants sinó que s�ha de produir enqualsevol programa de salut comunitària.

OBJECTIUS

Dins el grup de programes d�intervenció comunitària es treballarà concretament elssegüents punts:

� Els programes de salut com a fruit de la pràctica diària.

� La inserció dels programes en l�àmbit de la sanitat pública.

� Identificació de les necessitats dels col·lectius d�immigrants i establiment de canalseficaços de comunicació.

� Informació dels equips multidisciplinaris.

CONCLUSIONS

El treball del grup es desenvolupa a partir d�un marc de referència presentat perMaureen i fruit de la seva experiència en programes de salut comunitària fets aBèlgica amb i per a la població immigrada. La planificació en l�àmbit de les polítiquesde salut europees i l�atenció directa a persones usuàries estrangeres o d�origenestranger es practiquen en un context de barreres que sovint dificulten la consecucióde resultats satisfactoris. Aquestes barreres poden ser culturals, religioses,lingüístiques, administratives, estructurals, i, en el lligam immigració/salut/dretshumans, són presents en les polítiques, en els i les professionals de salut, en lespersones usuàries i en les seves comunitats. Per tal de desbloquejar aquestesbarreres i obrir noves formes de relació més constructives i eficaces, cal unconeixement mutu i una interacció en tots els àmbits i en totes les dimensions del�atenció de la salut. La implicació de les comunitats en el disseny i el desenvolupametd�estratègies, d�una banda, i la interacció entre les comunitats, els professionals i elsresponsables, així com les polítiques en temes de salut, de l�altra, aportaria elconeixement necessari sobre la població immigrada (les seves característiques, elseu funcionament i la seva organització interna) a fi d�assegurar una atenció sanitàriaque satisfés els objectius i les aspiracions dels uns i els altres. Sobretot, pel que faals programes de salut comunitària, la corresponsabilitat professionals-comunitat(concretada en els grups informals, les associacions i les organitzacions de base)és fonamental per a l�èxit. Fonamental, no solament pels motius que hem dit fins ara,sinó també perquè és en aquesta co-responsabilitat que es construeix la confiançanecessària per intervenir amb eficàcia en temes de salut, perquè es tracta de


78

comunitats on l�individu forma part integral del grup i és del grup, és a dir, de lacomunitat, que neix aquesta confiança.

Hem pogut conèixer, de l�exposició de Maureen, les dificultats inherents a una atenciósanitària que desconeix les necessitats de la comunitat en temes de salut, quedesconeix l�estructura i les xarxes que actuen en el si de les comunitats, dels canalsde comunicació que hi ha, i també dels recursos propis de la comunitat. Ens hadonat pautes i pistes que ens alerten de la complexitat d�establir relacions amb unapoblació usuària que no se sent entesa i que no té confiança en el sistema sanitari.Ja es poden fer materials, ja es pot donar informacions sobre malalties però, si nohi ha accés, si no hi ha una confiança que faciliti l�accés, no hauran servit per a res.

Recursos? N�hi ha, alguns aportats per la societat receptora, alguns aportats perles comunitats, però que cal construir i oferir de manera conjunta. Sense unreconeixement de la competència que hi ha en la població immigrada en temes desalut comunitària, que es concreta en grups informals, associacions i organitzacions,la col·laboració serà difícil. S�ha parlat de materials adaptats, canals intermediaris,agents de la mateixa comunitat que fan de pont, intèrprets o traductors/es,mediadors/es interculturals i la formació, tant de les persones professionals de lasalut com de les persones immigrades.

En el treball en grup, la participació s�ha centrat sobretot en l�anormalitat de treballaramb persones la realitat de les quals es percep com a molt complexa i amb moltescoses que cal tenir en compte per la precarietat de la seva situació social.L�heterogeneïtat dels diferents col·lectius de persones immigrades complica enca-ra més la tasca quan es vol fer una atenció sensible a les diferències. I aquí sorgeixl�alerta sobre el perill de promoure polítiques específiques per a la població immigradaen comptes de polítiques comunes per a totes les persones. Sovint, les personesprofessionals que s�aboquen en aquesta línia han de fer la seva tasca amb dinàmiquessemivoluntaristes que tenen un cost important professionalment i personalment. Itot això en una realitat on és difícil o frustrant per als i les professionals determinar siés prioritària o no la salut per a la població immigrada o fins a quin punt ho és. El certés que passa a ser una prioritat quan es resolen problemes bàsics de supervivènciacom ara la feina o l�habitatge.

S�ha remarcat la dificultat d�establir prioritats i de saber quan s�està preparat perposar en marxa projectes i programes. Sovint aquests programes no disposend�una planificació prèvia i s�entrebanquen amb la dificultat de treballar entreinstitucions. Els errors de planificació solen frustrar la continuïtat de projectes oprogrames que donen resultats que no corresponen als objectius però, que si han


79

aconseguit establir una relació entre professionals i comunitat, si han obert vies decomunicació i de construcció d�una confiança mútua, aleshores no es pot parlar defracàs. Sovint ens movem amb definicions estretes de salut, quan caldria potserredefinir-la perquè inclogui els conceptes de salut i malaltia que tenen les comunitats,així com altres aspectes de la relació entre professionals i usuaris.


81

INTRODUCCIÓ

Els tallers d�educació per a la salut sexual formen part de les activitats que el CentreJove d�Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) ofereix als joves. El CJAS es va crear l�any1991 com a servei eminentment preventiu d�atenció específica als i les adolescentsper a tot allò relacionat amb la sexualitat i la seva expressió. Durant la seva encarabreu història, s�ha anat construint com a espai referencial d�atenció als joves, peròtambé de formació i de recerca dels seus hàbits, els seus costums i els seusproblemes.

OBJECTIUS

� Facilitar als i les professionals que participen en el taller eines per aplicar en eltreball grupal amb joves.

� Aproximar els i les professionals al coneixement d�algunes de les activitats que esdesenvolupen en un servei d�atenció específica a joves.

� Facilitar l�intercanvi d�experiències entre els diferents professionals psicosocio-sanitaris assistents.

DINÀMIQUES DESENVOLUPADES

Perquè s�assoleixin els objectius marcats, es considera important crear un ambientde distensió que propiciï la participació dels membres.

GRUP 6: REFLEXIÓ A PARTIR DE LES VIVÈNCIES DELSADOLESCENTS-JOVES ENTORN DE LA SALUT SEXUAL ILA REPRODUCCIÓConducció del taller:Sres. Ana Gutiérrez i Marta PérezCentre Jove d�Anticoncepció i Sexualitat

Relatora:Sra. Carme GarcíaCAP de Premià de Dalt

Participants: 10 persones (aproximadament)


82

A continuació, es desenvolupa una activitat dinàmica amb fotografies amb l�objectiude poder situar, entre tots, la sexualitat com un procés evolutiu, com un conceptedifícil de definir, i des de les dimensions més àmplies: afectivitat, comunicació, etc.

També hi ha hagut una discussió sobre un «cas hipotètic» o una història inacabadarelacionada amb el tema central del taller: la prevenció d�embarassos i malalties detransmissió sexual, entre d�altres, la sida.

A l�últim, es donen exemples, propostes i idees de com aplicar i apropar projectes,dinàmiques, exposicions itinerants..., per treballar la prevenció en la comunitat.

CONCLUSIONS

La reflexió a la qual s�ha arribat al final del taller és que no s�han de fer projectesespecífics adaptats a cada realitat, sinó que s�han d�integrar en aquells que jas�estan fent, sempre que es tinguin en compte els valors culturals, el sexe, la raça,l�edat, etc.

Finalment, es constata que no és fàcil sentir-se capacitat/da o preparat/da com aprofessional i com a persona per assumir un treball d�educació per a la prevenció.La formació dels professionals té una complexitat especial, a causa de la dificultatindividual de la formació.


83

La conferència donada per Paqui Molero i Carme Palma és fruit del treball d�unequip que funciona des de fa tres anys. És un equip multidisciplinari que forma partdel programa Immigració de l�Associació de Planificació Familiar. Han estat treballantdurant tres anys, des del 1995 fins al 1998, amb dones i famílies magrebinesimmigrades al nostre medi, en un programa sobre salut sexual i reproductiva quehan dut a terme en vuit municipis de Catalunya i pel qual han passat prop de dues-centes dones immigrants. Aquest programa és molt ampli i un dels objectius que téés precisament el de l�intercanvi cultural entre professionals i dones immigrades,concretament amb dones magrebines. El tema de les segones generacions vasorgir com una necessitat dels i les professionals que treballen cada dia enl�assistència diària i que cada cop es trobaven amb més dificultats perquè erenpoblacions desconegudes, no només per l�idioma, sinó pels hàbits sanitaris, elscostums sexuals i la salut reproductiva. Van decidir, doncs, començar un intercanvi.Després de treballar amb aquestes dones durant tres anys els han fet canviar lesseves perspectives com a professionals. Una de les necessitats que contínuamentreclamaven era l�educació dels fills i la transmissió de valors. Es van adonar quequan els immigrants passaven a una situació diferent, on la família deixa de serextensa i passa a ser nuclear, de sobte és la dona la que es troba amb la càrrega del�educació dels fills i de la transmissió de valors. Va ser per això que l�equip de treballva decidir plantejar-se el tema de les segones generacions.

El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix la paraula generació com «elconjunt de persones que han nascut en dates pròximes i han rebut educació,influències culturals i socials semblants que els permetran comparar les sevesactituds davant una realitat social concreta». La paraula generació també es potdefinir com «el conjunt d�individus d�una família resultants de la generació anterior icausants de la següent». Quan parlem de segones generacions d�immigrantsaquestes definicions ens queden curtes. Hi ha una altra sèrie de col·lectius que sóninteressants i tenen una representativitat social, que poden estar incloses aquí però

Conferència de tancament:SEGONES GENERACIONS DE MARROQUINS;ELS NOUS CIUTADANSSres. Paqui Molero i Carme PalmaAssociació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears


84

que no són segones generacions. Per aquest motiu, el terme de segonesgeneracions no és operatiu ni identificatiu. Hi ha tres grups de joves que sóninteressants per les especificitats que tenen a l�hora de treballar amb ells: jovescatalans d�origen marroquí, joves que acaben d�arribar (la majoria peragrupament familiar) i joves que viuen al nostre país que no tenen cap adultresponsable de referència (joves en desemparament o menors noacompanyats).

Des de fa temps s�ha estudiat i determinat el fet que la immigració és una situació derisc perquè pot produir desequilibris emocionals a les persones que la viuen. Peròtots sabem que aquesta influència en desequilibris emocionals té més incidència enels col·lectius més vulnerables, en els quals la probabilitat que aquests desequilibrises produeixin és més alta. Els col·lectius de joves són els que poden tenir mésvulnerabilitat.

FACTORS QUE PRODUEIXEN DESEQUILIBRIS EMOCIONALS

� Ruptura dels llaços familiars, que es produeixen en tot procés migratori.

� Pèrdua del context cultural i familiar conegut.

� La inestabilitat i la precarietat econòmica.

� La resistència i les traves de la societat d�acollida.

� La comparació entre el nou model i el d�origen.

� La pressió de la societat d�acollida perquè l�immigrant s�hi integri i la manera defer- ho.

Aquests factors tenen una gran influència en aquestes poblacions i se�n podenmatitsar dos que són claus per entendre la problemàtica que pot aparèxier enaquests col·lectius. D�una banda, hi ha aspectes relatius a les grans diferènciesentre una cultura i l�altra, és a dir, entre la cultura d�origen i la d�acollida. Són factorsque tenen relació amb l�estructura familiar i el sexe. Cada societat té els seus patronssocials i sexuals Quan parlem de població marroquina, els patrons són diferents ien aquesta diferència hi pot haver una font de conflicte. D�altra banda, pot tenir moltaincidència en la problemàtica d�aquests col·lectius el desenvolupament del procésd�adaptació de la família marroquina en la nova població i la posició que té cap a lacultura d�origen. (La família marroquina es fonamenta en la unitat familiar i les diferentsfuncions que hi desenvolupa cadascun dels membres.)


85

CARACTERÍSTIQUES DELS TRES GRUPS DE JOVES

� Joves que han nascut o crescut al nostre país

Aquests joves, quan arriben a l�adolescència, a més a més de l�època de crisi icanvi que travessa qualsevol adolescent de qualsevol cultura, poden tenir unaproblemàtica afegida per la diferència de valors de les dues cultures. És moltimportant valorar l�aptitud i la transmissió de valors que es fa des del nucli familiarpropi. Moltes vegades la família té problemes precisament derivats del procésmigratori que repercuteixen en la transmissió dels valors de la societat d�origen. Enaquest grup es pot remarcar la diferència de sexe (nois/noies). En els nois laproblemàtica pot ser semblant a la dels nois del nostre país. Potser el conflicte mésfreqüent és amb l�autoritat paterna, ja que es viu diferent en les dues societats. Enles noies, a més a més d�aquest conflicte, hi ha el del reclam de l�autonomia i depoder sortir més. En les adolescents sorgeix el conflicte de l�obligació del casament.L�obligació del casament es pot donar en els dos sexes, però a les noies els implicauna retallada de llibertats. Això pot provocar una reacció de fugida (perquè es neguia acceptar el compromís de casament). També pot passar que els pares fomentinla reclusió de la noia o fins i tot el retorn al Marroc. També per això, perquè estanacabant l�EGB i sobretot en l�ESO, aquestes noies deixen d�assistir a l�escola,perquè s�han de convertir en «cuidadores» i perquè realment pot ser una manera deprevenir el que pot ocòrrer en el futur. Com a problemes de salut per faltad�informació, trobem problemes semblants als que poden tenir els joves del nostrepaís, com embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual i problemespsicosomàtics.

� Joves que acaben d�arribar

Aquests joves són diferents si són nens o són adolescents. En el cas dels jovesadolescents que s�incorporen a la nostra societat, hi ha un problema claríssim: el dela comunicació. És a dir, el desconeixement de l�idioma produeix desconfiança perpart de les dues bandes (la societat d�acollida i la persona que acaba d�arribar).També és un problema el desconeixement de l�entorn, agreujat a vegades pel fetque són adolescents o nens sense una cultura d�haver anat a l�escola anteriorment,amb la qual cosa, de sobte es troben amb una estructura de tipus educatiu com laque tenim. Amb això, podem entendre que puguin aparèixer problemesd�absentisme, sobretot, perquè si vénen de grans, la idea fonamental que tenen ésla del treball, ja que és la raó per la qual han emigrat. A més a més, s�hi suma ladesmotivació de l�escola. Des del punt de vista sanitari són aquests joves els quepoden presentar problemes de tipus psicosomàtics o psicològics derivats d�aquestprocés d�adaptació.


86

� Joves en desemparament

Són aquells joves que estan al nostre país sense cap adult de referència. Són jovesque han trencat amb tot, han trencat qualsevol vincle amb les seves famílies (perquèhan mort o perquè han volgut fer-ho). En aquests joves la problemàtica que apareixés la de la marginació (pobresa, delinqüència, malalties de transmissió sexual,infeccioses, sida, alimentació deficient...).

Els tres grups tenen en comú que poden desenvolupar comportaments de risc ipatologies derivades del canvi cultural i de la vivència dels processos d�adaptaciósocial. Si, a més a més, hi ha un rebuig de la societat receptora poden aparèixeramb relativa facilitat conductes autoagressives i antisocials. La meta dels/de lesprofessionals i els/les ciutadans/es és la de treballar amb aquests joves per millorari aconseguir el seu benestar. Una manera de començar a conèixer aquests joves éstreballar en l�àmbit escolar. Són claus l�obligatorietat de l�escolarització i la finalitat del�escola de contribuir al desenvolupament de les capacitats de l�alumne perquèpugui conviure com a ciutadà i de ser transmissora de valors socials i culturals.L�escola és un lloc privilegiat d�encontre entre cultures, i és responsabilitat seva quela diversitat cultural es visqui des de les condicions d�igualtat i interculturalitat.

Hi ha estudis i reflexions serioses sobre els diferents plantejaments que podemconèixer treballant en aquests temes, però s�ha trobat un buit respecte al coneixementde l�impacte de les accions que es posen en pràctica i que no estan avaluades.També hi ha un buit respecte al coneixement de les necessitats reals, de lesproblemàtiques i de les dificultats d�aquests joves des de les seves experiències iverbalitzades per ells mateixos. Per establir unes línies d�actuació sobre el buit quehi ha respecte al coneixement de les necessitats reals, cal tenir en compte elssegüents aspectes:

� Treball des d�un abordatge multidisciplinari.

� Transversalitat en els programes.

� Abordatge dels individus d�una manera globalitzada.

� Prevenció des del punt de vista dels àmbits familiar, escolar i de l�individu.

Les línies d�actuació que l�Associació de Planificació Familiar de Catalunya pensaque són les correctes, perseguirien els objectius de:


87

� Fomentar la reciprocitat i la interculturalitat, evidenciant la realitat multicultural deCatalunya.

� Reconduir la política educativa per crear un projecte educatiu real, integrador irepresentatiu de tots.

� Fomentar el coneixement de les cultures amb les quals convivim per part de lasocietat i dels professionals.

� Facilitar a les poblacions immigrades l�accés als recursos de tot tipus presentsen la comunitat i millorar-ne la informació.

� Facilitar l�actuació de manera coordinada de les diferents persones implicadesen els conflictes generacionals que puguin sorgir.

� Oferir al professorat recursos (no només formatius).

� Treballar directament amb aquests joves i les seves famílies.


89

Dr. Josep Lluís Fernández Roure

Honorable conseller, adjunt al Síndic de Greuges, director del Programa d�Atencióa la Sida del Departament de Sanitat, Sra. Rosa Navarro, representant del màster deMedicina Tropical de la UAB, senyors i senyores, companys i amics, moltes gràciesa tothom per la vostra assistència, per la vostra participació, que considerem queha estat d�alta qualitat, de molt d�interès, i que heu tingut la paciència de suportar, enunes sessions llarguíssimes i en un marc meravellós. Agraïm al Sr. Grané, el directordel centre, tots els avantatges i les facilitats que ens ha donat perquè aquestesJornades tinguin l�èxit que creiem que han tingut. El marc és immillorable, ara estàvemcomentant que això havia estat un centre d�acollida d�immigrants, que és un centrede la Xarxa d�Albergs de la Conselleria de Cultura on ve molta gent de fora, estrangers,per visitar el nostre país. Ja heu vist que l�entrada té una connotació arabesca moltmaca, i, per tant, el marc és ideal. El contingut creiem que serà de molt d�interès itenim el propòsit dels organitzadors, l�Associació de Solidaritat i Ajuda als Refugiatsi la DAP de Ciutat Vella, de fer arribar aquestes conclusions a les autoritats pertinentsi a tots vostès.

Dr. Albert Giménez

M. H. Conseller Pujals, Josep Lluís Fernández, director de la Unitat de MalaltiesTropicals, Sr. Bartlett, adjunt al Síndic de Greuges, i Sra. Rosa Navarro, enrepresentació del màster de Medicina Tropical.

CLOENDA DE LES JORNADES CATALANESDE SALUT I MIGRACIÓH. Sr. Joan M. Pujals i VallvéConseller de Cultura

Excm. Sr. Enric R. Bartlett CastellàAdjunt al Síndic de Greuges

Dr. Albert GiménezDirector del Programa de Prevenció i Assistència de la Sida de la Generalitat

Dra. Roser NavarroMàster en Medicina Tropical i Geografia Mèdica de la UAB

Dr. Josep Lluís Fernández RoureCap de la Unitat de Malalties Tropicals i Importades de la DAP Ciutat Vella


90

Abans de tot, vull agrair a la Unitat de Malalties Tropicals i Importades de Drassanesi a la mateixa Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats l�organitzaciód�aquestes Jornades. Crec que era necessari crear un fòrum en l�àmbit de Catalunyasobre el tema de salut adreçat, en aquest cas, al col·lectiu d�immigrants. Seré moltbreu, només volia fer tres reflexions en relació amb les Jornades. Són tres puntsmolt positius i que voldria remarcar. La primera reflexió és que al llarg de les Jornadess�ha fet emfàsi en el fet que la incidència en la salut dels immigrants no ve donadanomés per atendre els aspectes assistencials, sinó que més aviat els factors que hitenen més a veure són els materials, els econòmics i els mediambientals. Aquestfòrum ha permès posar damunt la taula i compartir diferents experiències de treballen l�àmbit sanitari o en temes relacionats amb la immigració que de ben segurcontribuiran en la salut dels immigrants. De fet, si tenim en compte que les previsionsper als pròxims decennis pressuposen un augment d�immigrants, i Catalunya no hiserà aliena, com a conseqüència del gran contrast demogràfic entre les dues riberesde la conca mediaterrània i l�existència de factors socioeconòmics i polítics, aquestesJornades, d�alguna manera, han contribuït a preparar-nos i han permès l�elaboraciód�estratègies per tal de poder donar respostes a les necessitats específiques de lasalut dels immigrants.

Un segon punt que volia remarcar seria l�agraïment i la felicitació a l�organització perhaver sabut aglutinar, posar en una mateixa taula, els diferents professionals i lesinstitucions que treballen en salut i migració a Catalunya, i enriquir les Jornades ambprofessionals d�altres comunitats autònomes i fins i tot de diferents països. Aquestainiciativa també ha de potenciar els esforços de treball comú.

I un tercer punt que també és molt positiu i que de fet en qualsevol tasca de rigor hiés necessari la recerca. Des d�aquesta taula i des dels diferents ponents que hi hananat passant, hi ha hagut una oferta de processos d�investigació; des de la UAB, elponent que va haver-hi a la primera taula ja va oferir diferents projectes de recercaamb el tema salut i migració. Ens consta que hi ha uns cursos de postgrau, màsterso diplomes, que també afavoreixen una sèrie de beques i el tema de recerca. Finsi tot hi ha el tema de la cooperació internacional, així com diferents projectes queestan en marxa, i això és indispensable perquè d�alguna manera la tasca que es faes faci ben feta, i se sàpiga una mica cap a on es va.

No voldria acabar sense expressar el meu reconeixement al Dr. Josep Lluís Bada.S�ha dit des del començament i fins al final d�aquestes Jornades, però no només hovull fer per l�aspecte humà, sinó també per impulsar l�aspecte científic en el temadels immigrants. Aleshores, des d�aquí, volia, no solament reforçar aquestreconeixement, sinó que m�atreviria a anar una mica més enllà i d�aquestes propostes


91

que hi ha en recerca i investigació voldria que pogués sorgir des del Departamentde Sanitat, des de les societats científiques i, d�alguna manera, des d�aquí, lacontribució o la col·laborarció, en la mesura que es pogués fer, a un reconeixementmés explícit envers el Sr. Josep Lluís Bada».

Sr. Enric Bartlett

Honorable conseller, senyores i senyors, bona tarda.

En primer lloc vull expressar el meu agraïment als organitzadors, en particular al Dr.Fernández Roure, que és la persona que va entrar en contacte amb nosaltres, perhaver invitat a participar la institució del Síndic de Greuges de Catalunya en aquestesJornades.

Tinc l�encàrrec de traslladar-los una salutació del Síndic de Greuges, del senyorAnton Cañellas, que avui és a Nova York, invitat com a representant delsOmbudsmen, dels Síndics de Greuges de tot el món, a l�acte de lliurament de laMemòria de la Carta de la Pau a l�Organització de les Nacions Unides. A més d�unasalutació, els he de fer palès el desig del síndic que les Jornades hagin reeixit; en totcas permetint-me que els feliciti, en nom seu, per haver-les organitzat, ja que semblaque calia posar en marxa aquest fòrum.

En representar el Síndic, els he de dir que atès que la seva missió és la defensa delsdrets ciutadans, i doncs, també del dret a la protecció de la salut previst en l�article43.1 de la Constitució, és objecte de la nostra atenció.

L�habilitació que el Síndic rep del Parlament de Catalunya a través de la seva lleireguladora, que l�any vinent compleix quinze anys, li permet i l�obliga a vetllar que elspoders públics exerceixin la seva competència d�organitzar i de tutelar la salutpública a través dels mitjans preventius i de les prestacions i els serveis necessaris(article 43.2 de la Constitució).

Aquests que els acabo d�enunciar són els títols que legitimen el Síndic per interveniren afers sanitaris, quan l�actuació o la inactivitat és de l�Administració Pública Sanitàriao bé d�un proveïdor del Servei Català de la Salut.

Quan la persona demandant d�una prestació per protegir la seva salut és un immigranto bé l�actuació dels poders públics per tal de tutelar la salut pública té com adestinatari un immigrant, moltes vegades es plantegen modulacions en l�activitatdels poders esmentats.


92

L�any 1994, per una actuació d�ofici, això és, per pròpia iniciativa del Síndic, vamanalitzar la situació juridicosanitària dels estrangers no comunitaris a Catalunya.Aquella actuació va concloure comunicant al Departament de Sanitat que launiversalització de l�assistència sanitària pública a Catalunya, en desenvolupamentde la Llei d�ordenació sanitària de Catalunya, universalització que s�intenta mitjançantel Decret 178/1991, de 30 de juliol, no resol la situació d�aquells estrangers nocomunitaris que no estan en situació d�alta en la Seguritat Social o en situacióassimilada a l�alta i que no tenen recursos econòmics.

L�Ordre de desplegament d�aquell Decret, que és de 12 de juny de 1997, tampocno ho ha solucionat. Persisteix una situació de manca del dret a cobertura sanitàriapública d�una part de la població immigrada resident a Catalunya, malgrat algunesreformes recents com l�efectuada pel Reglament de 1998 de la Llei d�estrangeria(Reial Decret 155/1996, de 2 de febrer) que reconeix l�assistència sanitària als infantsestrangers, de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre elsdrets de l�infant de 1989.

Amb això no vull dir que el sistema sanitari o els seus professionals es desentenguinde l�assistència sanitària als estrangers, en particular dels que es fan sensedocumentació regular i sense recursos econòmics. La nostra percepció és que, engeneral, des de la xarxa pública s�intenta donar atenció, via serveis d�urgències, alscasos que es presenten de demanda d�assistència.

També hem detectat que de vegades es té, per raons humanitàries, una actitud pocrigorosa en la comprovació de les dades personals dels demandants d�assistència,per tal de prestar-la efectivament, i així, per exemple, més d�un part es practica asuposades esposes d�un assegurat, amb el consegüent embolic a l�hora d�efectuarles inscripcions dels nounats en el Registre Civil.

Pensem que hauríem d�afrontar aquesta qüestió amb realisme i donar-hi una solucióque introduís unes dosis de certesa, de seguretat, en l�actuació que legalmentescau del sistema sanitari i sociosanitari i dels seus professionals.

En el taller «Aspectes legals de la migració i la seva influència en el disseny depolítiques de salut», hi va participar una assessora del Síndic i, com a documentació,va aportar una Llei italiana aprovada per Decret Legislatiu núm. 286, de 25 de juliolde 1998. Aquesta llei regula en el seu títol V, d�una forma raonablement satisfactòria,aquesta qüestió tot assegurant, en les estructures públiques i acreditades, alsciutadans estrangers que no estan en regla amb les normes sobre ingrés i residència,les cures en els àmbits ambulatori i hospitalari urgents o, en tot cas, essencials,


93

incloses les contínues per malaltia i infortuni, assistència que s�estén als programesde medicina preventiva com a salvaguarda de la salut individual i col·lectiva.

La Proposició de llei orgànica d�integració dels immigrants, ara en tràmit al parlamentespanyol, que s�ha impulsat des de Catalunya, va en aquesta línia, per bé que ambun plantejament més modest («asistencia sanitaria pública de urgencia por causade enfermedades graves o como consecuencia del suceso de accidentes, cual-quiera que sea su causa»).

Una decisió com l�adoptada a Itàlia és una forma eficaç i gens retòrica decommemorar el 50è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, que enel seu article 25.1 reconeix el dret de tota persona a la salut i a l�assistència mèdica,com el Síndic recordava en el seu informe al Parlament de Catalunya de 1997.

Però, no només és una qüestió de justícia, que ho és, i ho és fonamentalment, sinóque és també una decisió intel·ligent des d�un punt de vista egoista, perquè, comvostès saben molt bé, de fet vostès ho saben millor que cap altre, les malaties nos�aturen amb papers, com ara un permís de residència, ni amb fronteres, amb filatde filferro o sense. Garantir la salut pública, requereix garantir la salut individual detots els membres de la societat, també dels residents irregulars.

Però essent una exigència de justícia, i fins i tot, una aposta egoista a favor de la salutpública del nostre país, és també una manifestació a favor d�un país integrador,d�un país que creu en el seu futur i que està disposat a transformar en oportunitatsles circumstàncies que la història li ofereix.

Si nosaltres tenim una resposta acollidora vers la gent que impel·lida per raonsdiverses arriba a la nostra terra, una gent que, probablement, és la millor, la mésforta, la més decidida d�altres països, i aquest és un dels grans drames de laimmigració, la pèrdua de capital humà que significa per als països d�origen,aconseguirem nous catalans, nous ciutadans i un nou impuls per a Catalunya.

Per a mi, un índex que no ho estem fent prou bé, i utilitzo l�exemple ja que enspresideix el conseller de Cultura, responsable en el Govern de Catalunya entre altresàmbits del de l�esport, és que part dels immigrants a Catalunya, quan els preguntesquines preferències futbolístiques tenen, et diuen, sóc del Reial Madrid. És la reaccióa la contra davant del maltracte de la societat dita d�acollida.

Integrar la immigració en la nostra societat, requereix integrar-la en l�habitatge,l�ensenyament, la sanitat... I això costa diners i no s�hi val amagar-ho; però no és un


94

malbaratament de recursos, és en la nostra opinió �el síndic Cañellas ho ha ditmés d�una vegada�, una inversió.

Jo espero que la seva posada en comú, la seva reflexió en aquestes Jornades hagiservit per progressar en aquesta línia integradora. Rebre immigració a Catalunya, siho sabem fer, no és una xacra, sinó que pot ser una sort i una oportunitat. Moltesgràcies.

Sr. Joan M. Pujals i Vallvé

Benvolgudes amigues i benvolguts amics. Des d�ahir al matí que esteu treballantsobre la prevenció de la salut lligada al fet migratori. Aquesta és també unapreocupació del Govern i és una preocupació que ni el Govern ni la societat catala-na no pot deslligar del desig compartit de servir la societat, evitant la fragmentacióo la marginació per raons de llengua, de procedència, de classe social o de qualsevolaltre tipus. Vostès ja saben que a Catalunya en general, i no només des del�Administració, s�està fent una feina molt intensa en l�acollida de les persones d�origenextracomunitari. Abans d�estrangers, són persones, i això ho hem de tenir molt encompte a l�hora de planificar les nostres ofertes, educatives o d�atenció sanitària. Enl�àmbit de l�educació i de l�accés dels immigrants a l�educació amb caràcter gratuït,avui, Catalunya, probablement és el país d�Europa que ha arribat a un percentatged�integració en el sistema educatiu ple, total, dels immigrants. I els programesd�educació compensatòria de Catalunya són coneguts i valorats arreu d�Europaprecisament per aquest tracte obert i integrador. Per la qual cosa, a poc a poc,s�aniran fent del Barça. De tota manera, hi ha una cosa que sí que sabem. Sabemque, com més enfortim el sentiment de pertinença a la comunitat, més solidarisserem. Sabem també, que com més segures, com menys amenaçades se sentinles persones en la seva identitat, més facilitats tindran per conviure amb gent noexactament igual i per fer-ho sense recels. Fins al punt que podem afirmar queparlar del fet migratori en relació amb la salut, vol dir també parlar-ne en relació ambl�estabilitat emocional, aquella mena d�estabilitat emocional que dóna sentir-sereconegut i acceptat tal com s�és.

Interculturalitat vol dir, precisament, respecte i diàleg entre les diferents expressionsculturals existents a l�interior d�una comunitat. I això no és, no hauria de ser mai,incompatible amb el fet de tenir una expressió cultural pròpia i definida, una identitatcomuna on es puguin trobar els ciutadans, procedeixin d�on procedeixin i parlincom parlin. A hores d�ara em sembla innegable que la identitat d�origen no és, ni hade ser mai, incompatible amb l�adopció de la identitat del país de recepció. La


95

primera responsabilitat, però, perquè això sigui així, és precisament dels responsa-bles polítics, i de tota mena, de la comunitat de recepció. El govern de la comunitatde recepció és el primer responsable de facilitar aquesta incorporació, aquestaintegració dels nouvinguts. Catalunya, que s�ha fet al llarg del temps amb aportacionsmolt diverses, amb migracions molt diverses, en diferents períodes de la sevahistòria, té una identitat pròpia que no s�expressa només en la llengua com, devegades, sembla, sinó també en una mentalitat i una manera de fer, en una actituddavant la realitat. Aquestes Jornades que ara tanquem em sembla que són tambéuna expressió d�aquesta identitat, precisament perquè són integradores en ellesmateixes; però també, deixeu-m�ho dir, pel fet que han estat convocades i que s�hiha treballat molt. Que una societat no perdi els seus lligams comunitaris depèn detots, però mai els governs no han de renunciar a la responsabilitat que tenen perafavorir que això sigui així.

Voldria, també, recordar emotivament l�antic cap de Malalties Tropicals, el doctorJosé Luis Bada, que va dedicar la seva vida i els seus coneixements �primer al�Àfrica i, més tard, a Barcelona�, on va morir, al tema de les malalties tropicals. Vafer molt, i la mateixa Unitat de Malalties Tropicals és el resultat del treball rigorós icontinuat, alhora que silenciós, de la seva herència. Expresso públicament a la sevaesposa, als seus fills i a tota la seva família, el meu reconeixement personal i el delGovern de Catalunya per tot el que va fer en favor del benestar de tots els ciutadansde Catalunya. Com a conseller, us encoratjo a continuar treballant, com ell va fer, perla millor comprensió dels desajustaments que en la salut provoquen els creixentsmoviments migratoris. La mobilitat de persones, de coses i d�informacions ésprecisament una de les grans conquestes del segle que ara acabem, però no peraixò deixarà de plantejar problemes. Donar-hi la resposta adequada, com s�haintentat en aquestes Jornades, em sembla, més que un repte, una gran oportunitat.Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible.


97

AINA PLAZAAVALUACIÓ I PLANIFICACIÓCONSORCI SANITARI DE BARCELONACalàbria, 16908015 BarcelonaTel. 93 226 51 42

ALBERT GRAU ROVIRETACAP DR. LLUÍS SAYÉTorres i Amat, 808001 BarcelonaTel. 93 439 73 64

ALBERT PENDÀPSIQUIATRESATMI. SERVEI D�ATENCIÓ AL�IMMIGRANTVia Laietana, 19 Entl. B08003 Barcelona

ALEXANDRA SOLÀ MASSANELLASSESSORA D�ÀREA D�IMMIGRACIÓSÍNDIC DE GREUGESAnselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel. 93 301 80 75

AMÈLIA CAPITÁN ALBERNIINFERMERAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes , 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

LLISTA DE PARTICIPANTS

AMÈLIA FABREGAT GARCÍADIRECTORA DE LADAP STA. COLOMAMajor, 49-5308921 Sta. Coloma de GramenetTel. 93 466 35 48Fax 93 466 00 76

ANA GUTIÉRREZ SILVAINFERMERACJASLa Granja, 19BarcelonaTel. 93 415 75 39

ANA MORENO SÁNCHEZPEDIATRAABS CANET DE MARCosta de l�hospital, s/n08360 Canet de MarTel. 93 794 29 61

ANGÉLICA MARTÍNEZ PÉREZADJUNTA D�INFERMERIADAP STA. COLOMAMajor, 49-5308921 Sta. Coloma de GramenetTel. 93 466 35 48Fax 93 466 00 76

ANGELS ONDIVIELADIRECCIÓ INFERMERIACAP DRASSANESAv. de les Drassanes, 17-2108001 Barcelona


98

ÀNGELS PRIETOEnric Morera, 3408292 EsparregueraTel. 93 777 75 64

ANNA GRANJA FITÉTREBALLADORA SOCIALCAP TREMPPl. Mn. Casimir Torrent, 25620 TrempTel. 973 65 01 10

ANNA ROVIRA ROVIRAADJUNTA D�INFERMERIACAP SANTA ROSASagrera, 194-196, 3r 2a08027 BarcelonaTel. 93 352 30 26

ANNA VILÀ ROSTREBALLADORA SOCIALABS BANYOLESPl. Catalunya s/n17820 BanyolesTel. 972 57 24 74

ANTONI M. LLUCH I ROVIRADIRECTOR DE L�ASSOCIACIÓCATALANA DE SOLIDARITAT I AJUDAAL REFUGIAT (ACSAR)Av. del Paral·lel, 20408015 BarcelonaTel. 93 292 41 60

BELCIS ROJOINFERMERAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

BLANCA ROSA HERNÁNDEZABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

CARME ALBAREDA I COSTAINFERMERACAP CANOVELLESCamí Fondo, 16, 2n 1a08221 TerrassaTel. 93 846 83 28 i 93 783 70 61

CARME LISICIC MILLAMETGESSA DE CAPÇALERAABS STA. COLOMAJacint Verdaguer, 11808923 Sta. Coloma de GramenetTel. 93 468 25 64

CARME RAUBERT FREIXESLLEVADORACONSORCI SANITARI DE MATARÓLepant, 3108301 MataróTel. 93 758 28 00

CARME ROCA SAUMELLSALUT INTERNACIONAL A L�ATENCIÓPRIMÀRIACOMISSIÓ COOPERACIÓ I SALUTINTERNACIONAL DE LA SOCIETATCATALANA DE MEDICINA FAMILIAR ICOMUNITÀRIACasanova, 158, 2n 1a08036 BarcelonaTel. 93 323 29 54 (part.)i 93 408 38 58 (CAP El Clot)

CARMEN GARCÍA VALEROAUXILIAR CLÍNICACAP PREMIÀ DE DALTPintor CapiroTel. 93 333 36 62


99

CARMEN RODRÍGUEZ DE LA RUBIAINFERMERA DE L�ABSCAP DR. LLUÍS SAYÉTorres i Amat, 808001 BarcelonaTel. 93 439 73 64

CARMEN SÁNCHEZ CLAVERINFERMERA DE PEDIATRIACAP JAUME IAv. Montseny, 3, 5è 3a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 20 40

CECÍLIA CRUZINFERMERARAVAL NORDAv. de les Drassanes, 17-2108001 Barcelona

CONCHITA GARCÍA PELÁEZMETGESSA PEDIATRACAP JAUME IManuel Marqués, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 20 40

GRISELDA NADAL BRONCHALINFERMERASAPSAv. de les Drassanes, 13-1508001 BarcelonaTel. 93 443 03 73

DOLORS RIERA VIDALPEDIATRA D�ATENCIÓ PRIMÀRIAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

DUVI ABRIL ESCUSAINFERMERA DE PEDIATRIAABS GÒTICAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

ELISA DE FRUTOS GALLEGOPEDIATRACAP CANOVELLESCòrsega, 213, s. àtic08036 BarcelonaTel. 93 430 37 51i 93 846 83 45

ELISABETH URIBEPEDAGOGADESENVOLUPAMENT COMUNITARIVia Laietana, 54, 4t 3a08003 BarcelonaTel. 93 268 04 77

EMPAR NANCLARES VAYÀINFERMERA RESPONSABLE DE LACOMISSIÓ D�ATENCIÓ ALCOL·LECTIU IMMIGRANTABS BANYOLESPl. de Catalunya, s/n17820 BanyolesTel. 972 57 24 74

ESPERANZA DÍEZINFERMERAPERECAMPSCentre d�Urgències PerecampsAv. de les Drassanes, 13-1508001 BarcelonaTel. 93 441 06 00


100

ESTHER CASTRO NICOLAUPEDIATRAABS CANOVELLESAv. Jacquard, 87, 2n 1aTerrassaTel. 93 846 83 45 i 93 731 30 33 (part.)

ETHEL SEQUEIRA AYMARMETGESSA RESIDENTCAP DR. LLUÍS SAYÉTorres i Amat, 808001 BarcelonaTel. 93 439 73 64

EVA PEGUERO RODRÍGUEZMEDICINA FAMILIARABS CASTELDEFELSAv. de J. Tarradellas, 124, 8è 2a08029 BarcelonaTel. 93 405 33 49 i 689 78 96 16

FATIHA RABEHIMEDIADORA INTERCULTURALPROJECTE XENOFÍLIAAvinyó, 29, baixos08002 BarcelonaTel. 93 262 22 02

GABRIEL SANCHES CASOTREBALLADOR SOCIALABS PUBILLA CASESPl. de la Bòvila, s/n08906 L�Hospitalet de LlobregatTel. 93 473 24 60

GEMMA PRATPROGRAMA D�ATENCIÓ A LA DONACAP BAGESSoler i Marc, 608240 ManresaTel. 93 874 23 12

GLADYS VALVERDEPRESIDENTAHOMBRE Y TIERRABalmes, 152, 2n 2a08008 BarcelonaTel. 93 237 45 60 i 93 332 76 99

GLORIA MUNIENTE PÉREZ DETUDELATREBALLADORA SOCIALCAP CANTERESCantera, 5908042 BarcelonaTel. 93 354 12 29 i 93 353 19 01

GLÒRIA TORRASAVALUACIÓ I PLANIFICACIÓCONSORCI SANITARI DE BARCELONACalàbria, 16908015 BarcelonaTel. 93 226 51 42

GONÇAL FOZ GILDIRECTORDAP MARESMELa Plaça, 9308330 Premià de MarTel. 93 752 36 07

GRACIELA SOLANAS IANNELLIPEDIATRA D�ATENCIÓ PRIMÀRIACAP CANTERESCantera, 5908042 BarcelonaTel. 93 354 12 29 i 93 353 19 01

HELENA HUERGAUNITAT DE MEDICINA TROPICAL IPARASITOLOGIA CLÍNICAMALALTIES INFECCIOSES. HOSPITALRAMÓN Y CAJALApartat 3105728034 MadridTel. 91 336 81 08


101

HELENA VIÑAS LLEBOTDOCÈNCIAESCOLA D�INFERMERIA UBCampus BellvitgePavelló Central, 3a planta,despatx 211Feixa Llarga, s/n08907 L�Hospitalet de LlobregatTel. 93 402 42 39 i 93 402 42 97

HILDEGARD MAUSBACHPROGRAMA DE PLANIFICACIÓFAMILIARCAP MATARÓ (PAD MARESME)CAP Ronda Prim, 3508302 MataróTel. 93 757 88 09

IMMA SAU I GIRALTPEDIATRAABS BANYOLESPl. de Catalunya s/n17820 BanyolesTel. 972 57 24 74

IRENE FEIJOO CAMPOSMETGESSA DE FAMÍLIAABS VIA BARCINOVia Barcino, 75BarcelonaTel. 93 274 10 09

IRIA GARCÍARESPONSABLEPROGRAMES D�IMMIGRACIÓDISTRICTE CIUTAT VELLAErasme Jane, 808001 BarcelonaTel. 93 442 54 03

JESÚS OSPINA VALENCIAAGENT DE SALUTCAP DRASSANESMata, 26, 4t 2aBarcelonaTel. 93 442 35 33

JOAQUIM PONSRESPONSABLE CENTRE D�ACOLLIDASANT PAU-MATARÓCÀRITAS DIOCESANA BARCELONAMadern i Clariana, 808304 MataróTel. 93 796 24 96

JOAQUIMA MASACHS SUBIINFERMERA DE PEDIATRIAABS BANYOLESPl. de Catalunya, s/n17820 BanyolesTel. 972 57 24 74

JOSÉ CASTILLEJO MEDINAMETGE DE FAMÍLIAABS FLORIDA NORDTamarit, 43, p.308291 RipolletTel. 93 692 92 76

JOSEFA RAMÍREZ SOUTOCAP D�INFERMERIADAP STA. COLOMAMajor, 49-5308921 Sta. Coloma de GramenetTel. 93 466 35 48Fax 93 466 00 76


102

JOSEFINA GOBERNA TRICASDOCÈNCIAUNITAT DE LLEVADORES ESCOLAD�INFERMERIA UBCampus BellvitgePavelló de GovernDespatx 20808907 L�Hospitalet de LlobregatTel. 93 402 90 03

JOANA MARTÍNASSISTENT SOCIALCÀRITAS DIOCESANA BARCELONATorres i Bages, 17Sant Boi de LlobregatTel. 93 630 11 66

JUDITH PERTÍÑEZMETGESSAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

JULIA CRESPO BENITOMETGESSA PEDIATRACAP PREMIÀGran Via, 163, baixos08330 Premià de MarTel. 93 751 19 35

JUSTINO OBAMADIRECTORHOSPITAL DE BATAAv. de les Drassanes, 17-2108001 Barcelona

KARIM BURRAHAYMETGEEMIGRANTS CREU ROJA MELILLADuquessa de la Victoria, 2152006 MelillaTel. 952 67 44 34Fax 95 267 29 89

KIRA BERMÚDEZPEDAGOGADESENVOLUPAMENT COMUNITARIVia Laietana, 54, 4t 3a08003 BarcelonaTel. 93 268 04 77

LANG JADAMA

LAURA MASCARELLAUMTID

LEONOR CASTILLOMETGESSA D�URGÈNCIESPERECAMPSCentre d�Urgències PerecampsAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 06 00

LEONOR MONSERRAT MUNUERIAINFERMERA DE PEDIATRIAABS ARENYS DE MARTomàs Viñas, 1, 2n 2a08302 Arenys de MarTel. 93 798 64 76 i 93 795 80 44

LLORENÇ OLIVERADVOCATCÀRITAS DIOCESANA

LLUÍS VALERIOCOORDINADOR DE LACOMISSIÓ DE COOPERACIÓ I SALUTINTERNACIONAL DE LA SOCIETATCATALANA DE MEDICINA FAMILIAR ICOMUNITÀRIACasanova, 158, 2n 1a08036 BarcelonaTel. 93 323 29 54


103

LOLA LÓPEZCEAVia LaietanaBarcelonaTel. 93 426 22 36

LORETO NOGUER BATLLORIMETGESSA DE CAPÇALERAABS OLOTPg. de Barcelona17800 OlotTel. 972 26 18 16 i 972 26 19 16

LOURDES CANUT ESTEVAMETGESSA DE MEDICINA GENERALCAP RIPOLLRipollTel. 972 700 159

LOURDES GARCÍACOORDINADORA DE PROGRAMESSALUT I FAMÍLIAVia Laietana, 40, 3r 2a08003 BarcelonaTel. 93 268 24 53

M. CARME ALÓS I PINTÓTREBALLADORA SOCIALABS NAVARCLES-SANT FRUITÓSCAP NAVARCLESFortià Solà, s/n08270 NavarclesTel. 93 831 00 30, 93 831 11 33 i93 876 009 12

M. CARME MITJANA SANFELIUMETGESSA COORDINADORACASC ANTICCAP Casc AnticRec Comtal, 24BarcelonaTel. 93 310 14 21

M. CARME SANMARTÍNASSISTENT SOCIALCÀRITAS INTERPARROQUIALConstitució, 28-30, pral.Tel. 93 421 00 11

M. EUGÈNIA SERRA PUJOLSERVEI DE SALUT COMUNITÀRIAJordi Joan, 508301 MataróTel. 93 758 29 62

M. ISABEL SEGURA SIMÓINFERMERAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

M. JESÚS CASADO MAESTROCONTROL VACUNACIÓ INFANTILCAP ALT PENEDÈS-GARRAFCAP JAUME IManel Marquès, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 12 16

JESÚS MARTÍNEZ VICENTECOORDINADOR MÈDICABS STA. COLOMAJacint Verdaguer, 11808923 Sta. Coloma de GramenetTel. 93 468 25 64

M. LLUÏSA MORENOINFERMERAMÉDICOS MUNDI / PARTICULARMajor, 5417853 ArgelaguerTel. 972 68 72 85


104

M. MERCÈ CANET I PONSATREBALLADORA SOCIALABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

M. PILAR PO GRÀCIAINFERMERA DE PEDIATRIACAP CANTERESCantera, 5908042 BarcelonaTel. 93 354 12 29 i 93 353 19 01

M. TERESA CANAS ALBIÑANAINFERMERA DE PEDIATRIACAP CANTERESCantera, 5908042 BarcelonaTel. 93 354 12 29 i 93 353 19 01

M. TERESA DEL AMO MARTÍNEZINFERMERA DE PEDIATRIACAP CANTERESCantera, 5908042 BarcelonaTel. 93 354 12 29 i 93 353 19 01

M. VICTORIA SIERRA RODRÍGUEZCOORDINACIÓCAP SANTA ROSAAv. de Sant Iscle, 19 B, 4t 2aCerdanyola del VallèsTel. 93 466 57 30Fax 93 385 00 70

MAITE VALVERDEDIRECTORA EXECUTIVAHOMBRE Y TIERRABalmes, 152, 2n 2a08008 BarcelonaTel. 93 237 45 60 i 93 332 76 99Fax 93 422 82 93

MAMA SAMATEHAGENT DE SALUTUNITAT DE MALALTIES TROPICALS IIMPORTADES I VACUNACIÓ INTERNA-CIONALDAP CIUTAT VELLA (ICS)Av. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 29 97

DR. MANEL ANORO PREMINGERMETGE DE CAPÇALERASSIMCarme, 15-17, 4t 2a08001 BarcelonaTel. 93 318 55 24

MANEL FERNÁNDEZ GARCÍATÈCNIC DE SALUTCAP II VALLÈS ORIENTALMuseu, 19GranollersTel. 93 870 18 42, ext. 19

MARIA ELENA JAUREGUIABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

MARIA PITARCH SEGURAINFERMERAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

MARIEL ARAYASECRETÀRIA DE LAFEDERACIÓ D�IMMIGRANTSTel. 93 319 62 94 (part.)


105

MARIOLA SÁNCHEZ PÉREZTREBALLADORA SOCIALABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 39 12

MARIONA FERRÉ VALLRESPONSABLE D�INFERMERIADAP SANT MARTÍLope de Vega, 138BarcelonaTel. 93 308 94 08

MARISA FERNÁNDEZRED JURÍDICA DE ATENCIÓN ALINMIGRANTEUGTRbla de Sta. Mònica, 1008002 BarcelonaTel. 93 304 68 42

MARISA VIETA MOLINALLEVADORACONSORCI SANITARI DE MATARÓLepant, 3108301 MataróTel. 93 758 28 00

MARTA BUSTINS PASTORETINFERMERA DE PEDIATRIAABS BANYOLESPl. de Catalunya, s/n17820 BanyolesTel. 972 57 24 74

MARTA ESTER ARMADAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

MARTA VILANOVA SEGÚINFERMERA DE PEDIATRIACAP TREMPPl. de Mn. Casimir Torrent, 25620 TrempTel. 973 65 01 10

MARTÍ VALLDAP CIUTAT VELLAAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 29 97

MERCÈ AUBANELL SERRAMETGESSA PEDIATRAABS TORDERAAv. de la Costa Brava, 38, 1r 2a08380 Malgrat de MarTel. 93 761 02 63

MERCEDES SAN MARTÍN ADRIOTREBALLADORA SOCIALABS VIA BARCINOVia Barcino, 75BarcelonaTel. 93 274 10 09 i 93 345 01 50

MIREIA ALBERNY IGLESIASCOORDINADORA MÈDICAABS RAVAL SUDCAP DR. LLUÍS SAYÉTorres i Amat, 808001 BarcelonaTel. 93 439 73 64

MIREIA SOLER BOADAASSSISTENT SOCIALABS FLORIDA NORDPl. dels Ocellers, 1-508905 L�Hospitalet de LlobregatTel. 93 334 17 17


106

MONTSE TORRAS ROCAINFERMERA DE PEDIATRIAABS PINEDA DE MARPallars, 11108018 BarcelonaTel. 93 300 63 66 i 93 767 15 05 (feina)

MONTSERRAT CAMACHO I JORDÀCOOPERACIÓ INTERNACIONALFUNDACIÓ JOSEP COMAPOSADAAnselm Clavé, 25, pral. 3a08002 BarcelonaTel. 93 412 13 27

MONTSERRAT FRIGOLA VILAINFERMERA DE PEDIATRIAABS BANYOLESPl. de Catalunya, s/n17820 BanyolesTel. 972 57 24 74

MONTSERRAT GARCÍA SOLDEVILAMETGESSA DE CAPÇALERAABS RAVAL SUDLondres, 3508290 BarcelonaTel. 93 580 6363 (matins) i 93 692 18 50

MONTSERRAT INGLADA I FIBLAADJUNTA D�INFERMERIACAP CASC ANTICRec Comtal, 24BarcelonaTel. 93 310 14 21

MONTSERRAT MARGARITASSISTENT SOCIAL DEL PROGRAMAATENCIÓ A LA DONACAP BAGESSoler i Marc, 608240 ManresaTel. 93 874 23 12

MONTSERRAT OLLER ROQUERINFERMERAABS CANET DE MARCosta de l�Hospital, s/n08360 Canet de MarTel. 93 794 29 61

NATÀLIA GONZÁLEZCOORDINADORA PEDAGÒGICACÀRITAS DIOCESANA BARCELONAPrincesa, 16, 1r 2aBarcelonaTel. 93 268 11 33

NEUS JOVÉINFERMERAPERECAMPSCentre d�Urgències PerecampsAv. de les Drassanes, 13-1508001 BarcelonaTel. 93 441 06 00

NILDA DÍAZ DOSSIPSIQUIATRASATMI. SERVEI D�ATENCIÓ AL�IMMIGRANTVia Laietana, 19, entl. B08003 Barcelona

NÚRIA ARRASA MARTÍNEZINFERMERA PEDIATRAABS MARAGALLFloridablanca, 131, 3r 3a08011 BarcelonaTel. 93 424 16 62

NÚRIA BARBERÀ RUBIÓTREBALLADORA SOCIALASSOCIACIÓ ANTI-SIDA LLEIDARbla. de Ferran, 22, 3r 2a25007 Lleida


107

NÚRIA MASANA ALEÑÀINFERMERACREU ROJA HOSPITALETTrav. de les Corts, 24, 2n 1aL�Hospitalet de LlobregatTel. 93 448 28 58

NÚRIA TORREGROSA BÉJARASSISTENT SOCIALCAP CANOVELLESMuntaner, 34, 1r 3a08026 SabadellTel. 93 723 61 23 i 93 846 83 45

ÓSCAR SANTISTEBAN HERREROMÉDICOSSIMAllada Vermell, 10, 1r 1a08003 BarcelonaTel. 93 310 06 92

PASCUAL ZACARÍAS DUCCOORDINADORABS BESALÚMas Plaça, s/n17850 BesalúTel. 972 59 00 32

PEDRO RODRÍGUEZABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

PEPA SARDAÑES ALBERTMETGESSA DE CAPÇALERAABS OLOTPg. de Barcelona17800 OlotTel. 972 26 18 16 i 972 26 05 63

RAFAEL RAMOS GILMETGE INTERNISTAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

RAQUEL PASTOR GINÉTREBALLADORA SOCIAL I AUXILIARDE CLÍNICAEnric Morera, 3408292 EsparregueraTel. 93 777 75 64

ROBERTO MEMBA ETUBA

GEMMA FALGUERATel. 93 570 59 77Fax 93 570 50 93

SRA. ROSA BADA JAIMETel. 93 402 76 20

ROSA CLOSINFERMERA DE PEDIATRIAABS TORDERAResidencial Mataró, Casa 2C�La Cornisa�08304 MataróTel. 93 780 02 56

ROSER ROIG CARRASCOAUXILIAR ADMINISTRATIVARAVAL NORDLes Flors, 10, 2n 2a08001 BarcelonaTel. 93 329 20 73


108

SAIDULLAH KHAN ASADAGENT DE SALUTUNITAT DE MALALTIES TROPICALS IIMPORTADES I VACUNACIÓ INTERNA-CIONALDAP CIUTAT VELLA (ICS)Av. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 29 97

SIÓ FABREGAT I CASAMITJANAINFERMERA DE L�ABSCAP DR. LLUÍS SAYÉTorres i Amat, 808001 BarcelonaTel. 93 439 73 64

SOFIA FERRERAVALUACIÓ I PLANIFICACIÓCONSORCI SANITARI DE BARCELONACalàbria, 16908015 BarcelonaTel. 93 226 51 42

SONIA GÓMEZ MARTÍNEZASSISTENT SOCIALABS FLORIDA NORDAv. de la Constitució, 68-72,escala D, 6è 2a08740 St. Andreu de la BarcaTel. 93 682 04 49

TERESA GARZÓN GARZÓNRESIDENTA DE MEDICINA FAMILIAR ICOMUNITÀRIACAP RAVALBenet Mateu, 57, 6è 1a08034 BarcelonaTel. 93 204 40 41

THAÏS CLUSA GIRONELLAMETGESSA DE CAPÇALERASSIMCarme, 15-17, 4t 2a08001 BarcelonaTel. 93 318 55 24

VIRGÍNIA FIGUERESCOL·LABORADORA EXTERNAUNITAT DE MALALTIES TROPICALS IIMPORTADES I VACUNACIÓ INTERNA-CIONALDAP CIUTAT VELLA (ICS)Av. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 441 29 97

YOLANDA OSORIOPSIQUIATRASATMI. SERVEI D�ATENCIÓ AL�IMMIGRANTVia Laietana, 19, entl. B08003 Barcelona

YOLANDA SAN MARTÍN ORBEPEDIATRAABS RAVAL SUDAv. de les Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 442 15 03

Jornades catalanes sobre salut i migració 7.pdf · ponŁncies, va constituir un grup de treball,...

Documents

Transcript of Jornades catalanes sobre salut i migració 7.pdf · ponŁncies, va constituir un grup de treball,...