Josep Vallverdú, Passeig d'Aniversari. Vallverdú, l’home: guia de lectura

Josep Vallverdú, Passeig d'Aniversari. Vallverdú, l’home:

guia de lectura

Passeig per la vida i per l’obra de Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys

Josep Vallverdú, Passeig d’Aniversari. Vallverdú, l’home: guia de lectura

Josep Vallverdú, l’home Apunt biogràfic

Josep Vallverdú (Lleida, 1923), llicenciat en filologia clàssica, ha alternat la docència amb la traducció, l'assaig i la narrativa. autor prolífic i de pro-ducció molt diversa, és especialment conegut per la seva literatura destina-da al públic jove, a través de la qual ha aconseguit un gran prestigi.

Als dotze anys va escriure un poema i als tretze, uns «Pastorets» que ell mateix va il·lustrar. Ha residit molt de temps a Puiggròs, comarca de les Garrigues, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espessa, «una boira insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil». L'any 1961 va començar a escriure a Serra d'Or. S’ha dedicat a la docència, tot i que no li agradava gaire fer classe. Els seus alumnes, però, l’admiraven. Més endavant passa llargues temporades a l’Espluga de Franco-lí que passarà a ser la seva residència definitiva des de 1988. Des de l’Espluga, l’any 2008, se’l nomena fill adoptiu; en paraules del seu biògraf, Josep M. Aloy, a la Conca viu una de les èpoques més intenses i pletòriques. Josep Vallverdú és un escriptor prolífic; només a La Galera, a la col·lecció «Els Grumets», hi té una trentena de títols, que sumen més d’un centenar i mig d’edicions. El seu llibre Rovelló l’han llegit ja és de tres generacions de joves i porta ja trenta-set edicions en català i ha estat traduït al basc, al francès, al castellà, a l’italià i fins i tot al rus, i és el llibre que més premis ha guanyat en els últims trenta anys.

En narrativa per a adults, ha conreat bàsicament l'assaig, el reportatge i les memòries, amb un estil molt personal, proper a Pla, Gaziel i Sagarra. En són bons exemples Proses de ponent, Indíbil i la boira i la col·lecció Catalunya visió. Com a traductor ha fet des de llibres històrics i de grans autors de la literatura universal, fins a novel·la policíaca i textos religiosos. Pel conjunt de la seva obra ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Més recentment amb el Premi Jaume Fus-ter dels Escriptors en Llengua Catalana (2012).

L'escriptor dóna nom al premi d'assaig que convoquen cada any la Paeria i la Diputació de Lleida que enguany se’n farà la trentena edició. La guia que presentem es basa en la selecció feta per Josep Vallverdú dels llibres que reflecteixen “el Jo”

Vallverdú, l’home, els llibres del jo

Una gran varietat de prosa engloba les diferents formes narratives que constitueixen els textos personals de Josep Vallverdú, que ell mateix denomi-na “llibres personals”: reculls d’articles de premsa, dietaris, obres autobiogrà-fiques, assajos sobre la seva obra i volums de viatges per Catalunya i altres llocs. Quan es jubila de l’ensenyament el 1988, ens explica Maria Pujol, explo-ra nous camins dins de l’escriptura i comença a dedicar-se regularment a la prosa assagística i memorialística. En aquests textos l’autor hi expressa el seu punt de vista sobre literatura, política i societat, així com també sobre la transformació de la cultura catalana des de l’ inici de la seva recuperació. Aquests canvis contextuals també comporten modificacions progressives en el pensament de Vallverdú a mesura que es fa gran, i reflecteixen una decepció que es detecta en els darrers dietaris.

Catalunya visió: una mirada reflexiva sobre el país

Catalunya Visió, projecte editorial que es desenvolupa entre 1968 i 1978, pensat per Oriol Vergés llavors a l’editorial Tàber (1966) a base de fotografia i comentari en plana i contra plana, amb fotografies de Ton Sirera i comentaris de Josep Vallverdú que ara als nostres dies afegeix un important valor documental.

Catalunya Visió marca una fita clau perquè darrera dels deu volums hi ha un clar propòsit de recerca de la identitat del país a través de les seves gents i dels seus paisatges, a través de l’escriptura i de la fotografia.

Els rius de Lleida. Destino, 1973 Ton Sirera, Josep Vallverdu

El paisatge, la cultura, la fotografia i l’escriptura es tornen a trobar ara a través dels rius de la seva terra més propera, de la Lleida de les velles rutes fluvials: el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana amb viles, cuitats, conreus i gents. Segons explica en Josep Vallverdú va ser un encàrrec d’Editorial Destino al veure Catalunya Visió que llavors s’estava publicant. Dels records de l’autor:

“El Segre era molt viu. Diuen que els buscadors d’or tot el que aconseguien era un polsim de no res, però tot això era molt viu. El professor Salvador Roca i Lletjós era pescador i jo l’havia acompanyat a pescar amb el pare. Per tant, hi havia des d’un catedràtic fins als pescadors de sempre. Hi havia barques, també, i recordo que l’any 28 o 29, allí on ara hi ha la passarel·la de Blondel, hi havia una barca que travessava el riu. També hi havia una plaça de toros portàtil, però s’hi va estar molt de temps, tot i ser provisional.”


CRÒNIQUES I DIETARIS

Indíbil i la boira Destino, 1983 L’autor parteix del fet real de l’anunci d’una entrevista, per desplegar un rosari d’anècdotes, records, opinions i confes-sions, nascudes d’una peripècia personal els alts i baixos de la qual ell prova d’explicar i d’explicar-se; text tan aviat girat enfora com endins, amb gotes d’acidesa i d’humor. Participa del llibre de memòries, de la crònica, de l’assaig, i és alhora testimoniatge viu d’un esforç cultural personal i col·lectiu, sobre un teló de fons dominat quasi totalment pel Ponent català. A través de tot això l’autor deixa traspuar una inquietant perplexitat davant els fets i els homes que els desfermen.

Hora Nona: llibre de capvespres. Pagès, 2005 És un dietari de l’escriptor al llarg del 2004 amb la particularitat de que cada capítol s’encapçala amb el nom del mes, que va acompanyat del sant del dia. El títol és recollit de les Hores Canòniques i es refereix al relat de la Crucifixió: a la sexta el claven en creu, a la nona li esber-len el costat... possiblement pel record d’un any dur per l’autor i per la consciència plena dels anys finals. L’autor, en una etapa avançada de la seva vida, contempla i comenta des d’una òptica crepuscular allò que els dies desple-guen davant seu, i en fa constar la seva apreciació, de tant en tant amb un llampec d’humor, com és el cas del singular enfo-cament del santoral.

“A Indíbil i la boira l'escriptura no és la mateixa cosa que l'objecte de contemplació. L'efecte de l'escriptura : reviure el passat des de la consciència que descobrim “alguna cosa” que “ja no és” el passat, i que ens interessa, no pel que fou, sinó per allò que és. Indíbil és la pura emfasització de l'escriptor i la seva obra. Ni la llum ni la tene-bra: la boira”.

Jaume Pont. “Sfumato”, notes a Indíbil i la boira, Miscel·lània homenatge a Vallverdú

Quasi nou llunes: dietari, IX-06-VI-07 Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007 Amb aquest títol Josep Vallverdú expressa el període de temps emprat per redactar aquest dietari on hi trobarem de nou una estructura similar a l’anterior dietari Hora Nona. Amb una prosa directa, incisiva, amb nervi i rica lingüística-ment, atrau la mirada del lector cap gran amalgama de temes la importància dels quals no pot deixar ningú indiferent, i opera –en paraules del prologuista Miquel Viladegut, en la línia de la gran tradició moralista que abraça des de Michel de Montaigne a Josep Pla.

Vallverdú en diu: “Llegiu-lo quan us trobeu desvagats i amb bona disposició per resseguir la sèrie de tràngols que ens han afectat i ens afecten com a poble en camí”.

Però Plou Poc Pagès, 2012 De vegades considerem que s’ha fet algun progrés, però que no és prou convincent. Ho podem expressar de manera més o menys semblant a quan parlem de la meteorologia i trobem sempre que plou d’alguna manera anàrquica (“o plou poc o plou massa”, segons Raimon), però quasi sem-pre ens quedem pobres de líquid. Plou, però no cau mai tot allò que hauria de caure, I aquesta constatació meteo-rològica la transposem, com una transparència fotogràfica, a la nostra situació nacional, política, social i cultural. Així situa l’autor el projecte d’aquest dietari d’anotacions cre-uades: un fet del dia a la vora d’un record d’un altre dia. El resultat és un mosaic diàfan i clarivident.

CRÒNIQUES I DIETARIS CRÒNIQUES I DIETARIS


CRÒNIQUES I DIETARIS

Pelegrí dels Mots; viatge pels meus llibres Lleida: Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007 Aquest llibre ofereix un recorregut, inevitablement vestit de reflexions diverses sobre bona part de l’obra de l’autor. El públic no sap què passava darrera l’escena ni la brega que l’autor sostenia amb editors, censura, empresaris, crí-tics i altres escriptors. Un llibre curiós que va des dels textos més recents fins el més antic de 1930. Pelegrí dels Mots actua com a magnífic corol·lari de tota una vida dedica a la literatura.

"Pelegrí dels mots és una obra que cal considerar cabdal i de referèn-cia obligada, no només perquè l’autor hi fa general anàlisi i concret estat de la qüestió de tota la seva extensa i vària bibliografia, sinó so-bretot perquè el volum marca un punt d’inflexió decisiu, una mena de punt i a part personal i creatiu”.

Xavier Macià. "Josep Vallverdú, el contista retrobat; pròleg a La germana de la núvia i altres relats. Lleida: Pagès editors, 2008

Veïnats i Fesomies Lleida: Pagès, 2012 Josep Vallverdú ha viscut en set indrets de Catalunya, i ens descriu l’influx que, al grat del pas dels anys i de la maduració personal, han tingut sobre el seu esperit. Alhora, posa en re-lleu personalitats que a cada una de les poblacions acompanya-ren cordialment el seu pas i residència.

NARRATIVA

La Festa i la Ganyota Edicions del Mall, 1987 Una mostra de relats curts a manera de “divertimento” i que demostren el perfecte domini de la tècnica contística de Vallverdú. La festa major va ser publicat el 1960, un moment on la litera-tura en català s'obria camins i on a majoria de models literaris on emmirallar-se quedaven molt llunyans. En aquest context el llibre de contes Festa major va resultar ser un llibre innovador. En paraules de Joaquim Carbó “una mena de realisme màgic avant la lettre.

La germana de la núvia Pagès, 2008 És el quart llibre de narracions que publica Josep Vallverdú. Aplega 13 narracions d’extensió més aviat breu amb una prosa viva i àgil. Són relats plenament realista, narren en llenguatge directe fets diversos, i s’estenen en una llargària que de vega-des s’acosta a la novel·la curta. En alguns d’ells hi recupera la figura d’en Bastos, un mariner que surt en una obra anterior. Vallverdú en certa mesura , reivindica la narració “on passen coses”, que plau especialment al públic majoritari.

Un segrest ecologista Cossetània, 2009 Un segrest ecologista: la intriga, la situació extrema i el gir hu-morístic o tragicòmic són ingredients que el lector trobarà en aquests fets diversos narrats amb desimboltura i llarga experièn-cia. Els personatges, realistes, d’aquests relats queden atrapats en les situacions que viuen i el lector, insensiblement, s’hi sent incorporat com un espectador de primera fila, quasi com a co-protagonista. Un sentit de la plàstica i de la immediatesa i una línia de plànols quasi cinematogràfica afegeixen agilitat al nervi narratiu.


TRILOGIA MEMORIALÍSTICA

Autobiografia

Vagó de tercera Proa, 1996

Els llibres més personals de Josep Vallverdú, anomenats la trilogia memo-rialística, es publiquen entre l’any 1996 i el 2000: per ordre de publica-ció, Vagó de tercera (Proa, 1996), Garbinada i Ponent (Proa, 1998) i Des-muntat i a les golfes (Proa, 2000). De la maduresa, a la primera joventut i als inicis literaris, per acabar als orígens i a reviure la mirada del Vallver-dú nen als anys trenta. Aquesta trilogia es considera a mig camí entre els dietaris, l’autobiografia, la crònica social i personal. En Josep Vallverdú ens parla d’una necessitat de descobrir-se, però al mateix temps d’oferir-se a aquells que vulguin apropar, i supleixen en forma de mosaic, les me-mòries que mai no escriurà. I un mosaic que els lectors podran anar des-granant perquè com assenyala Eva Esteve (2007) “només com tot un mosaic sencer podem entendre i abordar el dibuix d'una figura compacta i coherent.”

Situada a la postguerra, quan tot el país era un vagó de terce-ra. És el primer volum on es desgranen les experiències de jo-ventut. En paraules de Josep Vallverdú, el vagó de tercera era el vagó dels pagesos, de les classes populars, dels soldats de permís, dels viatjants de comerç, dels estudiants, de les mon-ges, i dels seus conduïts per la guàrdia civil. I l’autor es deixa entreveure en un desig de soledat controlada, volguda aquella que té la mà al fre i que, tot d’una, atura la marxa.

“Sempre seràs un tastolletes, li vaticinava el seu pare... El pronòstic s’acomplirà. Amb el temps, Josep Vallverdú esdevindrà un escriptor comple-tíssim en tots els registres, conservarà l’afecció ben matinera a les arts plàsti-ques i l’horticultura, destacarà com a referent cívic –i fins polític, sovint con-tra la pròpia voluntat, que preferiria la discreció i l’anonimat creador-, sobre-sortirà com a professor i conferenciant, temptejarà la historiografia i el tea-tre…” Vidal Vidal, pròleg a Desmudat i a les golfes

Desmudat i a les golfes: un infant als anys trenta Proa, 2000

Garbinada i ponent: els meus anys cinquanta Proa, 1998

TRILOGIA MEMORIALÍSTICA

Continuació del Viatge personal iniciat amb Vagó de tercera descriu les vivències que va tenir l’autor entre Sant Feliu de Guíxols (Garbí) i Lleida (Ponent). Es tracta d’una obra més directa que l’anterior, redactada en primera persona, i ens trobem de forma directa amb el Jo. En el llenguatge la senzi-llesa només és aparent, el treball lingüístic és acurat, precís i concís. Per l’autor aquest segon volum representa la part més intensa de la trilogia, on reconeix obertament la necessitat d’explicar una lluita personal que té dues vessants, la per-sonal en una nova família amb la dificultat de la malaltia del fill, amb la consolidació de la creació literària; i per altra part, la vessant col·lectiva a la societat catalana dels cinquanta on es reflexa la resistència cultural.

És el darrer lliurament de l’autobiografia dedicada als anys d’infantesa. En aquest tercer volum lliga el personatge, amb els anteriors volums. En el primer era el “nosaltres”, en el segon la primera persona, el jo; i en aquest tercer es lliga el personatge, amb la resta de la família. Per explicar-la s’endinsa en els seus orígens i recula fins principis del segle XI X, i a Sant Martí de Mal-dà i Montblanquet per rememorar una família de propietaris ru-rals. En paraules de Vidal Vidal prologuista del llibre, el seu tí-tol Desmuntat i a les golfes respon a una activitat vital, quasi eremítica i de to informal, una existència abstreta i reconcen-trada dins de l’àmbit rural.


NOVEL·LA JUVENIL i “DE FRONTERA” “En la narrativa solc inclinar-me vers novel·les per als joves més crescuts; són aquelles novel·les que els editors s’entesten a dir-ne juvenils per contrast amb les infantils, divisió que no em sembla gens satisfactòria: Vaig proposar a l’editor Isidor Cònsul de dir-ne novel·les de frontera, simplement perquè les llegeixen els joves que ja tenen interessos semblants als dels adults” Josep Vallverdú Pelegrí dels mots: viatge pels meus llibres P. Dins de la narrativa de frontera descobrim un Vallverdú crític envers l’home i la seva ambició desmesurada; una fascinació per les novel·les d’aventures i els seus personatges i un gran coneixedor de la mitologia clàssica.

La presó de Lleida pren com a punt de partida la coneguda cançó popular, sobre la qual l’autor basteix una història preromàntica, d’aventura i enjòlit, amb el contrapunt d’un amor insinuat viscut des de la dramàtica aventura personal dels protagonistes, tot davant el teló de fons de la repressió filipista després dels de-crets de Nova Planta, en una Lleida sotragada per la guerra de Successió.

La presó de Lleida. Pagès 2003

Trampa sota les aigües. Laia, 1989

En Nisos, un noi de quinze anys rep la tràgica notícia de la mort del seu pare i just en el mateix moment li arriba una carta pòstu-ma que l’avisa sobre uns misteriosos perills que estan succeint a l’illa de Piranos. El noi deixa els estudis i retorna a l’illa, d’on és fill, per mirar de resoldre el misteri al voltant del seu pare. Novel·la d’aventures amb tocs de misteri amb la lluita social de fons. Guanyadora l’any 1963 del Premi Ruyra per a públic juvenil.

El Testament de John Silver . La Galera, 2008

“Després de l’IIla del Tresor, tenia moltes ganes d’una segona part. M’ha agradat retrobar personat-ges i descobrir-ne de nous. Em vaig quedar una mi-ca amb la ganes de conèixer què hauria fet R.L. Stevenson amb la segona part de la novel·la i el que ell no va fer ho ha fet Josep Vallverdú. John Silver explicat amb els ulls del Jim, m‘ha sem-blat genial, fins i tot he arribat a imaginar-lo com el millor pirata que he conegut, malgrat tenir un munt de defectes (trampós, fals, gens de fiar). L’ambient històric l’he seguit sense dificultat i m’ha portat a consultar dubtes que tenia i també a mirar la bola de món amb molt de detall. La geografia m’agrada moltíssim i els viatges m’ajuden a situar-me en el món. L’he recomanat a uns amics a veure si s’animen a llegir-lo.”

Joan Masdéu, 11 anys. Club de lectura juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona

Són relats amb models discursius de fàcil apropiació per part dels joves atès que aborden temàticament la cons-trucció d’una identitat i representen un jo en procés de construcció.

Les lectures del jo per un públic més jove

NOVEL·LA JUVENIL i “DE FRONTERA”


NOVEL·LA JUVENIL I “DE FRONTERA”

Honorable fugitiu Pagès, 2011

Les raons de divendres Proa, 2003

Les raons de divendres Proa, 2003 En Divendres, criat de Robinson Crusoe, és sotmès a un escla-vatge inhumà sota el pretext de voler educar-lo. En Duba, nom real del criat, es rebel·larà intel·ligentment contra el seu opressor mirant de retrobar de nou el sentit de la vida. Vallverdú reprèn tres-cents anys després les aventures del nàu-frag Robinson Crusoe però en aquest cas el narrador és el criat Divendres. Com a gran coneixedor de l’obra de Defoe aprofita-rà per criticar l’imperialisme de l’home blanc i el seu efecte devastador envers la natura.

L’oficial Terence Gibbs, suspès de grau i reclòs, rep una misteri-osa proposta des de les altes instàncies de la Marina reial angle-sa. A canvi d’obtenir la llibertat haurà de participar en una ex-pedició secreta a les illes Cuervo i sortir-ne victoriós. Gràcies al quadern oficial d’en Gibbs descobrirem la complexitat de la vida a bord de la goleta Bold Bird i les circumstàncies que portaran al protagonista a fugir i denunciar anys més tard tot el què va suc-ceir. Novel·la d’aventures marítimes ambientada a l’Anglaterra del segle XIX. Una vegada més descobrim un autor fascinat per l’època dels navilis. Vallverdú aprofitarà per criticar la corrupció amagada rere alts comandaments de la Marina.

Terra de llops Pagès, 2012 De retorn a Tràcia, el ric i noble Tereu acabat de casar, és empresonat per pirates i esclavitzat. Finalment aconsegueix d’escapar-se del seu captiveri i retornar a la seva estimada pàtria però el seu fill el desterra i el mata. Vallverdú aprofita el mite clàssic de Tereu (poc conegut, intri-gant i violent) i recursos dels relats clàssics (L’Odissea i L’Eneida) per crear una nova història. Novel·la d’aventures de caire clàssic, amb batalles, lluites i pirates situada a la Grècia

Blai Joncar La Galera, 2009

En Blai Joncar és un noiet quan comença la guerra ha d’abandonar de Barcelona per anar a viure al mas dels oncles. Des de la seva mirada d’infant se li fa difícil d’entendre el què esta passant: ha perdut la mare en un bombardeig, enyora el pare que ha fugit a França, l’amistat amb un aviador franquista ferit, les accions criminals d’un i altre bàndol... La novel·la és un retrat de les mil i una situacions personals que comporta un conflicte bèl·lic en un poble allunyat de la gran ciutat i dels efectes que en pateixen els perdedors.

“ Blai Joncar és un testimoni anònim d’un temps i un país que cada vegada ha fet més seva la necessitat i el deure de no oblidar per no perdre la memòria” Andreu Sotorra

NOVEL·LA JUVENIL I “DE FRONTERA”


NOVEL·LA PER A NOIS I NOIES

De les lectures adreçades a nois i noies descobrim un Vallverdú amant dels animals; un admirador de les novel·les d’aventures; un gran enamorat de la natura; un apassionat per la llengua;un gran coneixedor de la mitologia clàssica i un escriptor especialment captivat pels seus personatges: espe-rits lliures que cerquen la felicitat somniada i viuen en harmonia amb el seu entorn.

Rovelló . La Galera, 2009. Ed. especial 40è aniversari

En Rovelló, un gos petit i enjogassat, és acollit al Mas Tolosa on anirà creixent al costat de la seva nova família: les altres bèsties i la gent del mas. Al costat del Rovelló les aventures estan asse-gurades: coneixeràs la vida a pagès, aniràs a buscar bolets, ani-ràs de cacera… i també patiràs de valent quan se l’emportin a un circ. Però en Rovelló no s’aturarà fins aconseguir la llibertat i retornar amb els qui més estima. Guanyadora l’any 1968 del Premi Josep Maria Folch i Torres ha estat traduïda a moltes llengües. Rovelló ha esdevingut un clàs-sic de la literatura infantil en català.

Perseu, fill de Zeus i de la mortal Dànae, haurà de viure un munt d’aventures i vèncer la Medusa si vol alliberar la seva mare presa pel rei Polidectes que la vol convertir en la seva esposa. L’autor, gran coneixedor del món de la mitologia clàssica, novel·la una de les històries mitològiques dels antics grecs per tal d’explicar la manera de ser d’un dels pobles que ha fet aportacions importants a la nostra societat.

El fill de la pluja. La Galera, 2010

Xau, el gos nàufrag La Galera, 2008

Primi Quatre estrelles La Galera, 2003

En Primi és un ànec mut que aspira a volar com un ocell mentre els seus companys de niada resten ate-morits i conformats amb la vida que els toca. I és que, després de passar un temps a la granja i descobrir el pa que s’hi dóna, fugirà per a viure lliure i amb digni-tat. En Primi viurà una colla d’aventures abans no tro-bi la felicitat somniada.

Enmig d’una terrible tempesta en alta mar en Xau, el gos d’en David és engolit per les onades. El noi es de-mana què se’n deu haver fet del seu gosset i és llavors quan s’inventa una nova destinació pel seu gos perdut. En Xau es convertirà en un nàufrag en una illa, un Ro-binson Crusoe caní, que s’haurà d’espavilar per fer-se fort enmig de la selva i trobar nous amics. Novel·la d’aventures, d’iniciació i descoberta que bar-reja realitat i ficció amb un nou gosset com a protago-nista. Però no patiu en Vallverdú no ha canviat pas de gos: en Rovelló també hi és molt present en aquesta història.

NOVEL·LA PER A NOIS I NOIES


Edic

ió P

rimav

era

2013

Biblioteca Pública de Tarragona Fortuny, 30. 43001 Tarragona Telèfons Informació: 977 24 03 31 - 977 24 05 44 977 24 83 04 [email protected] Horari: Dilluns de 15h a 20h Dimarts, dimecres i dijous de 10h a 20h Divendres de 10 a 19h Dissabtes de 10h a 14h Horari d’estiu (juliol a setembre): Dilluns de 15h a 20h Dimarts, dimecres i divendres de 9h a 15h Dijous de 9h a 20h Dissabtes tancat WEB http://bibliotecatarragona.gencat.cat BLOC CINEMÚSICA http://bptbloc.wordpress.com CONNECTA’T AMB LA BIBLIOTECA

Facebook Twitter Bloc Issuu YouTube Picassa Pinterest

Josep Vallverdú, Passeig d'Aniversari. Vallverdú, l’home: guia de lectura

Documents

Transcript of Josep Vallverdú, Passeig d'Aniversari. Vallverdú, l’home: guia de lectura