Juna Laura UD ESO
description
Transcript of Juna Laura UD ESO
Màster en Formació del Professorat de Ciències Naturals Aprenentatge i Ensenyament de les Ciències Naturals III
2014-2015
Tutora: Mar Carrió Llach Mentor: Xavier Muñoz
JUNA FUMÀS BOIXADERA LAURA MATAS LALUEZA
CREEM VIDA!
UNITAT DIDÀCTICA DE 1R D’ESO
Índex
1. INTRODUCCIÓ ____________________________________________________________________ 4
2. UNITAT DIDÀCTICA DE LA ESO_______________________________________________________ 6
3. MATERIAL PER ALS ALUMNES ______________________________________________________ 25
Creem vida! _____________________________________________________________________ 26
Quines característiques tenen els éssers vius? __________________________________________ 27
La funció de nutrició ______________________________________________________________ 30
Nutrició heteròtrofa ______________________________________________________________ 31
Nutrició autòtrofa ________________________________________________________________ 32
La funció de relació _______________________________________________________________ 34 Què és la relació? ______________________________________________________________________ 34 1. La funció de relació ________________________________________________________________ 35 2. La funció de relació ________________________________________________________________ 37 3. La funció de relació ________________________________________________________________ 39 4. La funció de relació ________________________________________________________________ 41 5. La funció de relació ________________________________________________________________ 43 6. La funció de relació ________________________________________________________________ 45 7. La funció de relació ________________________________________________________________ 47 8. La funció de relació ________________________________________________________________ 49 9. La funció de relació ________________________________________________________________ 51
Com es relacionen amb el medi els musclos? __________________________________________ 53
Són éssers vius les llavors? _________________________________________________________ 56 Disseny de l’experiment _________________________________________________________________ 56 Experiment ___________________________________________________________________________ 59
Són éssers vius les llavors? Conclusions _______________________________________________ 64
La funció de reproducció ___________________________________________________________ 65 La reproducció _________________________________________________________________________ 67 La reproducció _________________________________________________________________________ 68
Els llevats _______________________________________________________________________ 69
Som-hi! ________________________________________________________________________ 71
Presentem els nostres éssers vius ____________________________________________________ 72
4. MATERIAL PER ALS PROFESSORS ___________________________________________________ 74
5. AGRAÏMENTS ___________________________________________________________________ 86
Creem vida! 4 Introducció
1. Introducció La nostra unitat didàctica s’emmarca en l’assignatura de ciències experimentals de 1r d’ESO en
la qual treballarem les funcions vitals dels éssers vius, com són la relació, la reproducció i la
nutrició. Tota la unitat didàctica queda contextualitzada amb la història de cinc extraterrestres
que necessiten crear vida al seu nou planeta, anomenat9-Kushtan,i demanen ajuda als nostres
petits científics perquè no saben com fer-ho. L’objectiu dels alumnes al llarg de la unitat
didàctica és descobrir quines són les funcions bàsiques dels éssers vius i crear el seu propi
ésser viu per presentar-lo davant de tota la classe tot anomenant les seves
característiques.Durant la unitat didàctica es contemplen diferents tipus d’objectius. Els de
contingut pretenen que els alumnes coneguin quines són les característiques i funcions vitals
(nutrició, relació i reproducció) que tenen els éssers vius i que, per tant, aprenguin a
diferenciar-los dels éssers inerts, així com a realitzar dissenys experimentals per validar
hipòtesis i a tractar la informació de forma crítica. Per altra banda, amb els objectius
procedimentals i actitudinals volem aconseguir que els alumnes siguin capaços de treballar en
equip (que ajudin als companys i que siguin ajudats per ells), que siguin capaços d’autoavaluar
la seva feina i avaluar la dels seus companys i que mantinguin una actitud activa, participativa i
de respecte cap als companys en tot moment. A més, també volem que s’adonin que estan
aprenent i que per tant s’autoregulin el seu propi aprenentatge.
Les dificultats amb les quals ens podem trobar poden estar relacionades amb la metodologia
que utilitzem. Els alumnes de 1r d’ESO, tan el grup C com el D, són grups d’alumnes molt
heterogenis i no estan acostumats a treballar en equip i a ajudar-se entre ells. Això representa
un gran repte per a nosaltres perquè els hem de fer entendre que no poden treballar
individualment, sinó que ho han de consensuar tot amb la resta del seu grup, cosa que implica
que si algun membre del grup presenta més dificultats l’hauran d’ajudar per tal de triomfar
com a grup. Per això és molt important que s’ajudin entre ells, perquè només així podran
avançar.
Creiem que aquesta forma de treballar pot ser molt motivadora i pot donar resultats molt
positius, però alhora ens obliga a portar un bon control del funcionament de cada grup. Com
que a l’aula som tres professors això no representarà un gran problema, ja que en els
moments de més activitat ens podem donar un cop de mà per tal que tots els grups quedin
atesos. A més, cada dia els grups s’autoavaluaran, de manera que ens serà més fàcil detectar
els possibles problemes que puguin sorgir i alhora els servirà com a valoració per veure com
funciona el seu grup
Per altra banda, creiem que la temporització també ens pot representar una font de
problemes perquè els alumnes de 1r d’ESO estan acostumats a participar molt durant les
classes i sovint el temps se’n va sense que ens n’adonem. Per això, ens fa por que les 15
sessions que hem programat se’ns allarguin. Tot i això, com que hem programat les sessions
com si fossin de 50 minuts i realment tenim 1 hora, creiem que no serà un gran problema.
Pel que fa al material que els donarem, serà material molt pautat perquè els alumnes no
tinguin problemes per seguir-lo i així evitar que es perdin. Al final de la unitat didàctica
demanarem el dossier de cadascú que representarà una part de la nota final molt important.
5 Introducció
L’avaluació dels coneixements serà contínua. La seva funció serà formadora i formativa, així
com d’autoregulació de l’aprenentatge. El 40% de la nota estarà basat en el dossier, el 30% en
la presentació de l’ésser viu, el 20% en la capacitat de treballar en equip i el 10% en l’actitud
individual.
El producte final que volem obtenir és un dossier en el qual tenen tota la informació que ells
han recollit sumada a la que nosaltres els hem donat i una presentació d’un ésser viu amb una
explicació de les característiques que els demanem en un format lliure, ja sigui en forma de
pòster, de presentació en diapositives, de maqueta, etc.
Creem vida! 6 Unitat didàctica de la ESO
2. Unitat didàctica de la ESO
Cicle, nivell i matèria Ciències experimentals de 1r d’ESO.
Context d’aprenentatge i d’aplicació El primer dia rebrem un mail de 5 astronautes del planeta imaginari Kushtan que ens demanen
que els ajudem perquè volen crear vida al seu planeta i no saben com fer-ho. Els alumnes
hauran de treballar en grups de 5 persones per tal de descobrir quines són les característiques
que tenen els éssers vius. L’objectiu final de la unitat didàctica és que cada grup acabi
dissenyant el seu propi ésser viu i presentant-lo davant de la classe. Per fer-ho, els grups
aconseguiran cada dia una targeta amb una característica que haurà de tenir l’ésser viu, i a
partit d’aquí hauran de crear-lo.
Treball per competències
Competències generals
• Competència comunicativa, lingüística i audiovisual:
o Transmetre els coneixements assimilats de forma clara i concisa, a l’hora d’explicar-
los als companys i als professors, com és cas de les activitats cooperatives, com la
dela reproducció, i de l’exposició del seu ésser viu.
o Obtenir informació de materials escrits i imatges, per comprendre les funcions de
nutrició, relació i reproducció dels éssers vius.
o Aportar el coneixement del llenguatge de la ciència. Parlar amb propietat dels
diferents conceptes, com ara dels termes de nutrició autòtrofa i heteròtrofa,
reproducció sexual i asexual, etc.
o Descriure fets i fenòmens, explicar-los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los, i
definir-los, per ser capaços d’entendre’ls. En moltes de les activitats proposades
caldrà que entenguin el que estan fent per tal d’explicar-ho a un o varis companys,
al professor a tota la classe. De la mateixa manera hauran d’exposar de forma clara
el seu ésser viu davant de tota la classe, mitjançant el suport que creguin
convenient.
• Competència artística i cultural: Desenvolupar la imaginació i creativitat alhora de crear
un ésser viu fictici.
• Competència tractament de la informació i competència digital: Ser crític amb la
informació i ser capaç de sintetitzar i utilitzar la informació que els proporcionem per tal
d’entendre les funcions bàsiques dels éssers vius.
• Competència d’aprendre a aprendre:
o Reconèixer les limitacions de les pròpies idees i de fer-les evolucionar a partir
d’observar el món amb nous ulls i de contrastar-les amb les dels altres.
o Ser capaç de fer-se preguntes sobre els éssers vius del seu entorn, d’imaginar
respostes, d’autoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de
7 Unitat didàctica de la ESO
les dificultats, de reconèixer les pròpies potencialitats i carències i, molt
especialment, de reconèixer el plaer d’aprendre i de compartir el saber amb els
altres. Es veurà força reflectit en l’autoavaluació i coavaluació que cada grup farà al
final de cada sessió.
o Indagar i formular hipòtesis quan treballen en disseny experimental.
o Se conscients dels errors que han comès durant les activitats proposades,
autocorregir-los i autoavaluar-se.
o Ser conscients dels errors que cometen els seus companys durant les activitats,
ajudar-los a corregir-los i a autoavaluar-se.
o Avaluar de forma crítica la feina dels companys.
o Prendre consciència de l’adquisició de coneixements.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal: Ser capaç de treballar en equip, ser capaç
d’organitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions per evitar conflictes dins
del grup i per tirar endavant sense problemes, i ser capaç d’adquirir coneixements de
forma autònoma. Per exemple, en les activitats de grups d’experts la responsabilitat de
que els seus companys de grup entenguin aquells conceptes recau sobre ells.
• Competència social i ciutadania: Ser capaç de respectar les opinions dels companys en tot
moment, de donar l’opinió pròpia sense faltar el respecte i de mantenir una discussió de
manera civilitzada.
• Competència d’interacció amb el món físic: Suposa el desenvolupament i aplicació del
pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre
decisions amb iniciativa i autonomia.
Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb
d'altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència
i al desenvolupament tecnològic.
Implica el desenvolupament de la competència científica:
o Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però
complexes dels grans models de la ciència com és el cas de la creació, mitjançant
peces de construcció, d’un model que explica la fotosíntesi.
o Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se
preguntes investigables científicament, de planificar com trobar evidències de les
explicacions inicials elaborades, de posar en pràctica el procés de recerca
d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament, a l’hora
de dissenyar un experiment amb llenties germinades per comprovar la funció de
nutrició i relació de les plantes.
o Pensar de manera autònoma i creativa alhora de dissenyar experiments i crear un
ésser viu a partir dels coneixements apresos.
o Comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions utilitzant
diferents modes comunicatius i argumentar-les tenint en compte punts de vista
Creem vida! 8 Unitat didàctica de la ESO
diferents del propi, tant a l’hora d’obtenir conclusions dels experiments realitzats,
com per comunicar als companys i professors allò que saben i han après.
o Comprendre textos de contingut científic relacionats amb les funcions de nutrició,
relació i reproducció dels éssers vius.
Objectius d’aprenentatge
Objectius generals
• Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb
els conceptes i procediments propis de les ciències, en aquest cas l’ésser viu.
• Demostrar iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes, tant en el plantejament
d’hipòtesis i prediccions com en la creació de l’ésser viu.
• Valorar críticament la informació que reben dels seus companys i companyes, així com la
del professor (que pot fer preguntes per fer-los plantejar allò que estan dient) i la dels
materials que utilitzen.
• Comprendre les grans idees de la ciència, ja que en algun moment les mateixes preguntes
que ens estem plantejant (què està viu i què no ho està, quines característiques tenen els
éssers vius, etc.) també se les van plantejar diferents científics.
• Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic per plantejar preguntes
rellevants: plantejament d’hipòtesis, de possibles respostes a partir dels resultats
obtinguts, etc. Tot plegat es treballa en els diferents experiments plantejats al llarg de la
unitat didàctica, com ara el de la relació i nutrició de la planta de la llentia.
• Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic per obtenir conclusions a partir
d’evidències i proves experimentals, com ara la pràctica de la reproducció del llevat.
• Ajudar els companys i companyes en la regulació de les dificultats que manifesten.
• Mantenir una actitud activa i participativa en les activitats.
• Comprendre missatges de contingut científic.
• Comunicar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit.
• Reconèixer que per a l’exercici de moltes professions es necessiten coneixements científics.
Els astronautes extraterrestres, per exemple, necessiten l’ajuda dels nostres petits
científics ja que no tenen els coneixements científics necessaris.
Sessió 1:
• Explicitar els coneixements previs sobre les característiques fonamentals dels éssers vius.
• Contrastar les diferents opinions sobre aquestes característiques amb els companys del
grup.
• Consensuar amb els companys de grups les característiques generals dels éssers vius.
Sessió 2:
• Manipular de forma correcta i curosa les mostres d’éssers vius.
• Analitzar les diferències entre els éssers inerts i els éssers vius.
9 Unitat didàctica de la ESO
• Identificar quins éssers de la mostra que tenen són vius i quins no.
• Arribar a un acord sobre quines són les característiques dels éssers vius.
Sessió 3:
• Explicitar les idees prèvies sobre la nutrició.
• Identificar el procés de respiració com a nutrició.
• Explicitar la nutrició heteròtrofa.
Sessió 4:
• Explicitar les idees prèvies sobre la fotosíntesi.
• Relacionar la fotosíntesi amb la nutrició.
• Treure conclusions (utilitzant el material que simula el CO2 i l’H2O) sobre per què durant la
fotosíntesi s’allibera O2.
• Establir les principals diferències entre la nutrició autòtrofa i l’heteròtrofa.
Sessió 5:
• Explicitar dubtes sobre la nutrició.
• Experimentar la germinació de les llenties
Sessió 6:
• Extreure conclusions sobre la funció de relació a partir d’imatges.
• Consensuar amb els companys de grups la definició de relació.
• Identificar la forma de relacionar-se amb el medi dels éssers vius de les fotografies.
• Identificar els diferents estímuls i resposta a partir de diferents imatges.
Sessió 7:
• Sintetitzar els continguts treballats sobre la relació.
• Observar com els musclos responen a diferents estímuls, i que per tant es relacionen amb
el medi.
Sessió 8:
• Formular hipòtesis sobre si les llavors són éssers vius.
• Dissenyar un experiment per validar una hipòtesi (l’aigua és necessària per a la nutrició de
les plantes / les plantes es relacionen amb el medi).
• Aplicar en el disseny de l'experiment els continguts de nutrició i relació treballats.
Deures de setmana santa:
• Manejar un experiment de manera independent (a casa).
• Aplicar els coneixements obtingutsdurant les darreres classes, és a dir, que les plantes,
com a éssers vius, fan les funcions vitals de nutrició i relació.
• Definir què passa a la seva planta i per què.
Creem vida! 10 Unitat didàctica de la ESO
• Responsabilitzar-se sobre la tasca que han de dur a terme.
• Treure conclusions dels resultats obtinguts en el seu experiment individualment.
Sessió 9:
• Comparar amb els companysles conclusions obtingudes en els diferents experiments
realitzats durant les vacances de Setmana Santa.
Sessió 10:
• Comprendre un text sobre un tipus de reproducció.
• Comunicar la informació de forma clara i entenedora als seus companys.
• Conèixer i identificar els dos tipus bàsics de reproducció.
Sessió 11:
• Sintetitzar els coneixements sobre la reproducció mitjançant un torn de preguntes abans
de començar .
• Aplicar els coneixements sobre la reproducció asexual per poder treure conclusions de les
imatges que observen del llevat.
• Aplicar els coneixements de la nutrició per relacionar l’obtenció d’energia amb la capacitat
de reproduir-se.
• Predir què passarà quan el llevat tingui sucre i què passarà quan no en tingui.
• Visualitzar un tipus de reproducció asexual.
• Treure conclusions dels resultats obtinguts.
Sessió 12:
• Sintetitzar tots els continguts treballats en la creació de l’ésser viu i la seva presentació.
• Explicitar els dubtes que puguin quedar.
• Dissenyar un ésser viu en base a unes característiques.
Sessió 13:
• Crear un ésser viu, ja sigui sobre paper, maqueta, etc.
• Aplicar els coneixements per explicar les característiques del seu ésser viu.
Sessió 14 i 15:
• Comunicar els conceptes apresos davant de la classe mitjançant el recurs que han preparat
en grup (el seu ésser viu).
• Ser crítics amb la informació que donen i la que reben.
Objectius procedimentals
• Utilitzar el treball cooperatiu per millorar el clima de l’aula i la cohesió de grup.
• Utilitzar el treball cooperatiu per la comprensió i interpretació de lectures i imatges.
• Utilitzar el treball cooperatiu per ajudar als companys.
• Utilitzar el treball cooperatiu per ser ajudat pels companys.
11 Unitat didàctica de la ESO
• Utilitzar el treball cooperatiu pel disseny i realització d’experiments.
• Utilitzar el treball cooperatiu per la creació d’un ésser viu.
• Gestionar el temps del qual disposen: organitzar-se per poder acabar les activitats
proposades.
• Apropiar-se dels objectius d’aprenentatge i dels criteris d’avaluació, que se’ls han explicat
clarament el primer dia.
• Autoregular-se l’aprenentatge.
• Autoavaluar-se i avaluar el grup al que pertanyen mitjançant una taula diària i un test final.
Objectius actitudinals
• Mostrar actituds de respecte envers els companys.
• Acceptar les crítiques dels companys.
• Respectar els companys.
Continguts Els alumnes hauran treballat durant l’educació primària les funcions vitals dels éssers vius, així
com l’estructura cel·lular d’alguns animals, plantes i fongs. Tot i això, durant aquesta unitat
didàctica es pretén aprofundir en cadascuna de les funcions dels éssers vius.
• Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius a nivell individu, a
partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper.
• La nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi.
• La respiració com a part del procés de nutrició.
• La relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi.
• La reproducció com a procés per crear nous individus a partir d’altres. També com a
transferència d’informació.
Seqüència d’activitats
Sessió 1 FASE DEL CICLE
• Exploració d’idees prèvies i introducció a l’ésser viu.
DESCRIPCIÓ
El primer dia consistirà en la introducció del que farem durant tota la unitat didàctica. Rebrem
una carta que ens han enviat els astronautes de Kushtan, on ens demanen que els ajudem a
crear vida al seu nou planeta(10’).
Després de llegir la carta, farem els 10 grups de 3 persones amb els quals treballaran durant la
resta de la unitat didàctica. Abans de començar a treballar, cada grup haurà de pensar un nom
pel seu grup(10’).
Creem vida! 12 Unitat didàctica de la ESO
A continuació, cada grup haurà de fer una llista de les característiques que creuen que tenen
en comú el éssers vius (30’).
GESTIÓ D’AULA
Aquesta classe ens servirà per introduir la unitat didàctica i per explicar als alumnes com
treballarem durant aquests dies i com els avaluarem. Els repartirem en 10 grups heterogenis
de 3 persones, que ja els tindrem pensats prèviament. Els alumnes treballaran gairebé sempre
amb el seu grup, perquè d’aquesta manera pretenem millorar la cohesió de grup. També els
explicarem que al final de cada sessió, cada grup farà una avaluació de com ha funcionat cada
membre del grup, col·locant un gomet verd, groc o vermell en una graella, en funció del
comportament que ha tingut cadascú (verd→ molt bé, groc→ regular, vermell→ malament).
A continuació, repartirem la carta que ens han enviat i la llegirem entre tots. Després,
agruparem els alumnes en els 10 grups heterogenis de 3 persones i mouran les taules per
seure junts i treballar en equip.
Aquesta primera sessió no estarà dirigida exclusivament a treballar les idees prèvies perquè
considerem que en poden sortir moltes, i hem cregut necessari treballar-les per separat a
l’inici de cada sessió.
MATERIALS I RECURSOS
• Carta
• Full per anotar les característiques dels éssers vius
Sessió 2 FASE DEL CICLE
• Introducció a les principals funcions que tenen els éssers vius
DESCRIPCIÓ
Farem 5 grups heterogenis de 3 alumnes. Repartirem a cada grup un joc de 3 mostres
(donarem 1 ésser viu molt clar, un ésser inert també molt clar i una tercera mostra que pot
generar més dubtes). Cada grup haurà de triar quines són les característiques que té cada
mostra, basant-se amb les llistes que van fer el dia anterior (les llistes seran diferents perquè
no haurem fet posada en comú). Per fer.-ho hauran d’omplir una graella(20’). A continuació,
hauran de pensar quina de les mostres és un ésser viu i anotar les característiques que
compleix com a tal(15’).
Quan cada grup hagi decidit quines són les característiques que té el seu individu, s’hauran
d’assegurar que tot els membres del grup ho han entès perquè un d’ells (escollit
pel professor) haurà d’explicar-ho davant de tota la classe.
Farem una posada en comú de les característiques que creuen que tenen els éssers vius i
acordarem una llista definitiva de les característiques (15’).
13 Unitat didàctica de la ESO
GESTIÓ D’AULA
Aquesta sessió la farem amb la meitat de la classe (15 alumnes) i la farem al laboratori.
Treballarem en 10 grups heterogenis de 3 alumnes (seran grups diferents dels habituals). Cada
grup haurà d’assegurar-se que tots els seus membres han entès el que han treballat, perquè
només 1 d’ells (escollit pel professor) sortirà a explicar-ho en representació del seu grup.
Finalment farem una posada en comú, en la qual els alumnes hauran de fer escolta activa
perquè hauran d’explicar les característiques que tenen els éssers vius sense repetir les que
han dit els seus companys.
MATERIALS I RECURSOS
• Joc de mostres 1
o Cargol marí viu
o Còdol calcari
o Tros de fusta
• Joc de mostres 2
o Cactus petit en un test
o Roca amb fòssil reconeixible (petxina)
o Cristal·litzador amb cristalls de CuSO4 en formació
• Joc de mostres 3
o Planta
o Os
o Espelma encesa
• Joc de mostres 4
o Llavors de llentia
o Mineral
o Got d’aigua
• Joc de mostres 5
o Peixet viu
o Granota de plàstic
o Patata
• Full on escriuran la llista definitiva de les característiques dels éssers vius.
Creem vida! 14 Unitat didàctica de la ESO
Sessió 3 FASE DEL CICLE
• Síntesi de les funcions vitals.
• Exploració de les idees prèvies de la nutrició.
• Introducció a la funció de nutrició.
DESCRIPCIÓ
Començarem la classe repassant els conceptes que vam extreure la sessió anterior: les
característiques dels éssers vius i les tres funcions vitals(10’).
Abans de començar a treballar, explicarem als alumnes que al final de la sessió demanarem el
dossier només a un dels alumnes de cada grup (escollit pel professor) i l’avaluarem. Els direm
que per això és molt important que tots els membres del grup estiguin atents a completar el
dossier correctament i ajudar, si cal, als seus companys a completar-lo (5’).
Els alumnes hauran de respondre, amb el seu grup habitual de 3, unes preguntes que els
introduiran a la funció de nutrició i extrauran les idees prèvies que en tenen sobre el tema
(10’).
A continuació farem una posada en comú del que han respost a les preguntes. La idea és que
acabem definint la nutrició com el procés pel qual els éssers vius obtenen energia a partir
d’una font de carboni, que els serveix per poder realitzar les seves funcions vitals. Farem
l’esquema següent, en el qual es veu que a partir d’una font de carboni s’obté energia.
FONT DE CARBONI ----------------------------> Energia
A l’esquema hi afegirem la captació de l’O2 i la sortida de CO2 i H2O. Els farem pensar a què els
sona això i veurem que és la respiració (que serveix per obtenir energia!). Haurem de dir que
no tots els organismes (alguns bacteris) utilitzen l’oxigen, n’hi ha que poden utilitzar altres
molècules i que per tant no respiren oxigen com nosaltres(25’).
Per deures els introduirem a la nutrició heteròtrofa mitjançant un exercici en el qual es
preguntantaran com ens nodrim nosaltres. Hauran d’anotar el que van menjar el dia anterior i
que pensin de què es nodreix allò que van menjar. D’aquesta manera s’adonaran que tot el
que mengem prové d’un altre ésser viu, i que aquests també es nodreixen (si són heteròtrofs)
d’altres éssers vius.
GESTIÓ D’AULA
Els alumnes respondran les preguntes amb els grups de 3 habituals. Farem una posada en
comú del que ha sortit i a partir d’aquests conceptes farem una explicació de quina és la funció
de nutrició (utilitzant el diàleg Socràtic).
MATERIALS I RECURSOS
• Full amb les preguntes de la nutrició.
• Full amb l’exercici de la nutrició heteròtrofa (deures).
15 Unitat didàctica de la ESO
Sessió 4 FASE DEL CICLE
• Introducció a la nutrició heteròtrofa.
• Aplicació del concepte de nutrició heteròtrofa.
• Exploració d’idees prèvies de la nutrició autòtrofa (la fotosíntesi).
• Introducció al tipus de nutrició autòtrofa.
DESCRIPCIÓ
Començarem fent una posada en comú de l’exercici que havien de fer per deures. Ens
adonarem que els éssers vius dels quals ens nodrim són matèria orgànica i són la font de
carboni, per tant s’anomena nutrició heteròtrofa. També els dibuixarem una glucosa perquè
s’adonin que porta carbonis i així ja ens servirà per la següent sessió en la qual haurem de
construir glucoses. Puntualitzarem també que com poden veure les plantes no “mengen”
matèria orgànica i que per tant tenen un altre tipus de nutrició. Aleshores tornarem a
l’esquema inicial i canviarem la paraula font de carboni per matèria orgànica, d’aquesta
manera tindrem l’esquema de la nutrició heteròtrofa, que dibuixarem a una cartolina que
penjarem a l’aula (15’).
Introduirem la nutrició autòtrofa fent unes preguntes sobre què en saben de la fotosíntesi per
extreure les idees prèvies del tema. Els alumnes hauran de respondre aquestes preguntes de
forma individual i després, farem una posada en comú. Creiem que serà una bona font d’idees
prèvies perquè molt pocs la relacionaran amb la nutrició (15’).
A continuació els explicarem que la fotosíntesi és un tipus de nutrició. D’aquesta manera els
farem reflexionar que si és un tipus de nutrició la seva finalitat ha de ser la d’obtenir energia.
Els explicarem que les plantes no poden obtenir matèria orgànica del medi i que, per tant,
l’han de crear. Ho fan mitjançant el procés de la fotosíntesi, mitjançant la qual es crea matèria
orgànica a partir de matèria inorgànica (CO2 i H2O) i llum. Ho relacionarem amb la respiració,
puntualitzant que les plantes sempre respiren, però sense entrar en més detall(20’).
GESTIÓ D’AULA
Els alumnes estaran asseguts amb el seu grup. Durant la posada en comú hauran de prendre
apunts de les conclusions a les quals arribem. Completarem l’esquema de la nutrició
heteròtrofa a la pissarra, després nosaltres el dibuixarem en una cartolina gran perquè es vegi
clar i el penjarem en un racó de l’aula.
Continuarem amb la nutrició autòtrofa, en la qual en grups respondran les preguntes d’idees
prèvies de la fotosíntesi i després farem la posada en comúentre tots.
MATERIALS I RECURSOS
• Full de l’exercici de la nutrició heteròtrofa.
• Cartolina per fer l’esquema.
• Full d’idees prèvies de la nutrició autòtrofa.
Creem vida! 16 Unitat didàctica de la ESO
Sessió 5 FASE DEL CICLE
• Aplicació de la fotosíntesi.
• Síntesi de la nutrició autòtrofa.
DESCRIPCIÓ
Els proposarem fer una activitat de simulació de la fotosíntesi, amb la qual hauran de crear
matèria orgànica(glucosa→ C6H12O6) a partirde CO2 i H2O. Els donarem l’H2O i el CO2 formats
amb boles de plastilina, i ells hauran de formar les glucoses a partir d’aquestes. Durant el
procés de construcció de la matèria orgànica s’adonaran que els sobra l’oxigen. A continuació
hauran de respondre unes preguntes en grup sobre aquest procés(15’).
Posteriorment, farem una posada en comú de les preguntes i explicarem que tot aquest procés
s’anomena nutrició autòtrofa. Nosaltres els dibuixarem l’esquema de la fotosíntesi en una
cartolina i la col·locarem damunt la cartolina de la nutrició heteròtrofa, perquè entenguin que
la nutrició autòtrofa és igual que l’heteròtrofa però que necessita el pas previ d’obtenció de la
matèria orgànica a partir d’inorgànica. Recollirem el dossier d’un dels membres del grup(20’).
L’últim quart d’hora de la sessió el dedicarem a fer germinar llavors de llentia. Durant la
segona sessió de la unitat didàctica haurem donat aquestes llavors com a exemple d’ésser viu.
El fet de pensar que les llavors són éssers vius pot generar molta controvèrsia i per això,
haurem de comprovar si ho són. Si les llavors són éssers vius haurien de tenir nutrició
autòtrofa, i per tant necessitaran H2O, CO2 i llum per viure. Repartirem dos gots de plàstic,
cotó i llavors de llentia a cadascú i hauran de posar les llavors a germinar.És molt important
que cada dia recordem als alumnes que han de posar una mica d’aigua a les llavors perquè
germinin, i perquè creixi la planta, ja que les utilitzarem posteriorment per fer un altre
experiment (15’).
GESTIÓ D’AULA
Començarem explicant-los l’activitat de simulació de la fotosíntesi. Faran l’activitat amb el seus
grups de 3 i respondran les preguntes corresponents. Després farem una posada en comú de
les respostes a les preguntes i els explicarem el procés complet de la nutrició autòtrofa a partir
de l’esquema.
Per últim, repartirem a cada alumne dos gots de plàstic amb cotó perquè hi facin germinar les
llavors. Les hauran de col·locar dins el got envoltades de cotó fluix que hauran de mantenir
humit. Posaran el seu nom als gots iels deixarem a un racó de l’aula.
MATERIALS I RECURSOS
• Boles de plastilina de 3 colors diferents (un color per l’oxigen, un pel carboni i un altre per
l’hidrogen).
• Preguntes sobre la fotosíntesi.
• Cartolina per fer l’esquema.
• Llenties.
• Gots de plàstic.
17 Unitat didàctica de la ESO
• Cotó.
• Aigua.
Sessió 6 FASE DEL CICLE
• Exploració d’idees prèvies de la funció de relació.
• Introducció a la funció de relació.
DESCRIPCIÓ
Donarem un full amb 2 fotografies d’éssers vius que s’estan relacionant amb el medi, a cada
grup. Cada grup haurà de respondre les preguntes que se’ls plantejaran per cada
fotografia(20’).
A continuació, farem una posada en comú de totes les possibles relacions que cada grup
ha trobat a les seves imatges i els demanarem que escriguin la definició del que creuen que és
la funció de relació dels éssers vius amb el medi. Farem una posada en comú i explicarem
exactament el que és la relació, tot escrivint l’esquema de: estímul � resposta(20’).
Per últim, entre tots buscarem quin és l’estímul i la resposta de cadascuna de les seves
fotografies, que apuntaran en una taula(10’).
GESTIÓ D’AULA
Els alumnes s’agruparan amb els seu grup habitual de 3 o 4 membres.Quan hagin respost les
preguntes que se’ls plantegen, farem una posada en comú entre tots. Utilitzarem la pantalla
digital per passar les fotografies en les quals buscarem quin és l’estímul i quina és la resposta.
Com sempre recollirem el dossier d’un dels membres del grup.
MATERIALS I RECURSOS
• 9 fulls amb 2 imatges d’éssers vius a cadascun i amb les preguntes que han de respondre.
Sessió 7 FASE DEL CICLE
• Aplicació del concepte de relació dels éssers vius amb el medi.
DESCRIPCIÓ
En aquesta sessió treballarem la funció de relació dels musclos amb el medi. Farem la classe al
laboratori, i per tant, treballarem només amb la meitat del grup (15 alumnes).
Donarem 1 musclo a cada grup de 3 alumnes. Cada grup haurà de seguir les indicacions del
guió que repartirem i respondre les preguntes en cada cas.
Primer observaran com es comporten els musclos quan es troben en aigua de mar, i com
responen als estímuls d’entrar en contacte amb una substància àcida, de ser tocats per un
objecte aliè, de quedar-se amb poca aigua al seu medi. Per fer-ho hauran d’omplir una graella
que els donarem (30’).
Per últim farem una posada en comú entre tots (20’).
Creem vida! 18 Unitat didàctica de la ESO
GESTIÓ D’AULA
Aquesta sessió es durà a terme al laboratori amb la meitat del grup classe. Els alumnes
treballaran en petits grups de 3 durant tota la pràctica. Al final farem una posada en comú
entre tots.
MATERIALS I RECURSOS
• Musclos vius
• Aigua de mar
• Llimona
• Agulles emmanegades
• Cristal·litzadors
Sessió 8 FASE DEL CICLE
• Disseny experimental
DESCRIPCIÓ
Aquesta sessió la dedicarem a dissenyar un experiment per comprovar que les plantes tenen
nutrició autòtrofa i que es relacionen amb el medi. L’experiment el dissenyaran a classe però
l’hauran de dur a terme a casa seva, com a deures de Setmana Santa.
A l’inici la classe farem, entre tots, una pluja d’idees sobre què podem fer per comprovar-ho,
sabent que disposem de llenties germinades(15’).
A continuació, farem 3 grups homogenis de 10 alumnes. Amb l’ajuda d’un professor, cada grup
haurà de dissenyar un dels experiments per comprovar que les plantes necessiten aigua (H20),
llum i que es relacionen amb el medi. Els alumnes hauran d’omplir el full amb el disseny
experimental, anotant la pregunta, la hipòtesi, les variables, etc.
Per últim, com que serà l’última sessió abans de les vacances de setmana santa, els explicarem
que cadascú s’endurà dues plantes a casa seva per dur a terme l’experiment que ha dissenyat
el seu grup i haurà de fer-ne un seguiment (els donarem un full per fer les anotacions).Hi haurà
10 alumnes que treballaran la llum, deixant la planta control exposada a la llum i l’altra planta
en un lloc fosc; 10 més que treballaran l’aigua, de manera que continuaran regant la planta
control i deixaran de regar l’altra; els 10 alumnes restants treballaran la relació, posaran una
de les plantes dins d’una caixa que tindrà un forat, mentre que l’altra la deixaran fora(35’).
Quan tornin de vacances posarem en comú tots els resultats dels experiments i ens donaran el
full de seguiment per avaluar-lo.
GESTIÓ D’AULA
A l’inici de la classe, després d’explicar als alumnes que volem comprovar si realment les
plantes necessiten H2O, llum i que es relacionen amb el medi, entre tots haurem de pensar
possibles experiments per demostrar-ho.
A continuació, separarem els alumnes en 3 grups homogenis, agrupats en funció de les
capacitats dels alumnes. Cada grup, guiat per un professor (serem 3), haurà de dissenyar un
19 Unitat didàctica de la ESO
dels experiments. Els alumnes amb més capacitats i més implicats dissenyaran l’experiment de
la relació perquè és el que requereix més esforç, un altre grup dissenyarà l’experiment amb la
llum i l’altre amb l’aigua.
Per últim, repartirem a cadascú les plantes amb les quals hauran de fer els experiments durant
les vacances.
Hem considerat necessari posar deures de setmana santa perquè després d’aquesta, els
alumnes de 1r d’ESO tenen el crèdit de síntesi, i d’aquesta manera ens assegurem que el tema
no queda tan tallat.
MATERIALS I RECURSOS
• Full del disseny experimental.
• Plantes de llentia crescudes.
• Full de seguiment de les plantes (deures de vacances de Setmana Santa).
Sessió 9 FASE DEL CICLE
• Exploració de les idees prèvies de la reproducció.
• Introducció als tipus de reproducció dels éssers vius.
DESCRIPCIÓ
Començarem preguntant què és la reproducció (ja ho haurem tractat durant les dues primeres
sessions), i així veurem les idees prèvies que tenen.
Per grups de científics els donarem un text que haurà de llegir i entendre. Els pot tocar el de la
reproducció sexual o el de l’asexual. L’objectiu de l’activitat és entendre el text per ser capaç
d’explicar-lo. Per fer-ho els grups de 3 es dividiran en 2, de manera que 2 aniran al grup de
reproducció sexual i 1 al de reproducció asexual, o a l’inrevés (15’).
Quan hagin llegit i entès el text, cadascú tornarà al seu grup i explicarà el tipus de reproducció
que ha treballat a la resta del grup (10’).
A continuació, cada grup haurà de contestar unes preguntes sobre els dos tipus de reproducció
(15’). Després ho posarem en comú(10’).
GESTIÓ D’AULA
Dividirem els grups de 3 en 2 i 1, i els de 4 en 2 i 2. Una part del grup anirà al grup de
reproducció asexual i l’altra a la reproducció sexual. Cada grup haurà de llegir i entendre el text
que els hagi tocat perquè després l’hauran d’explicar a la resta del seu grup, per poder
respondre conjuntament unes preguntes sobre els dos tipus de reproducció. Per últim farem la
posada en comú de la resposta de les preguntes.
MATERIALS I RECURSOS
• Text reproducció sexual
• Text reproducció asexual
Creem vida! 20 Unitat didàctica de la ESO
• Preguntes de síntesi
Sessió 10 FASE DEL CICLE
Exploració i síntesi dels resultats de l’experiment.
DESCRIPCIÓ
En aquesta sessió posarem en comú els resultats que ha obtingut cada alumne de l’experiment
que ha fet durant les vacances.
Agruparem els alumenes en els mateixos 3 grups que van dissenyar l’experiment i deixarem
15’ minuts perquè s’expliquin com els ha anat i quins resultats han obtingut, tot omplint una
taula(15’).
La resta de la sessió la dedicarem a fer una posada en comú de tots els experiments. Cada
grup explicarà tindrà un portaveu què explicarà com han realitzat el seu experiment i quins
resultats i conclusions n’han extret. La resta dels alumnes ho hauran d’anotar a una taula(35’).
GESTIÓ D’AULA
A l’inici de la sessió els alumnes s’agruparan en els mateixos grups de 10 amb els quals van fer
el disseny de l’experiment abans de marxar de vacances, la resta de la classe serà en comú,
però mantindrem els grups.
MATERIALS I RECURSOS
• Full de seguiment de l’experiment complet.
• Taules de seguiment de cada experiment.
Sessió 11 FASE DEL CICLE
• Aplicació i síntesi de la funció de reproducció.
DESCRIPCIÓ
La sessió la durem a terme al laboratori amb la meitat del grup classe.
Primer de tot repassarem els continguts treballats en la sessió anterior: la reproducció sexual i
l’asexual. Ho farem mitjançant preguntes que dirigirem a diferents alumnes.
Abans de començar la pràctica ja tindrem preparades dues mostres de llevat en un
portaobjectes excavat: una amb sucre i l’altra sense. La sessió consistirà en observar al
microscopi què passa en cadascun dels casos i entendre el perquè.
Dividirem els alumnes en els seus grups de 3. Cada grup haurà d’observar una de les mostres i
fer un dibuix del que hi veuen (10’). Després, s’intercanviaran amb un altre grup per observar
la segona mostra i també en faran un dibuix (10’). Hauran d’intentar explicar el que estan
veient en cada cas i el perquè (15’). Finalment, farem una posada en comú (15’).
GESTIÓ D’AULA
Treballaran en els grups de 3 habituals, observant les dues mostres diferents als microscopis.
Després de reflexionar en petit grup sobre el que veuen farem una posada en comú.
21 Unitat didàctica de la ESO
MATERIALS I RECURSOS
• Llevat
• Sucre
• Portaobjectes excavat
• Microscopis
• Full per fer el dibuix de les mostres i anotar l’explicació
• Vídeo explicatiu de la reproducció del llevat:
https://www.youtube.com/watch?v=XJEc3wDAVbo
• Guió de la pràctica:
http://www.xtec.cat/cda-bages/consulta/consvinya/5laboratori/1llevats.pdf
Sessió 12 FASE DEL CICLE
• Síntesi i aplicació de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.
DESCRIPCIÓ
Dedicarem aquesta classe per fer la construcció de l’ésser viu.
Donarem a cada grup algunes característiques sobre el tipus de nutrició i reproducció que ha
de complir l’ésser viu de cada grup. A més, per ajudar-los els donarem una pauta amb el que
volem que surti al pòster o presentació que preparin perquè no es deixin res important(10’).
A partir d’aquí, deixarem que cada grup s’organitzi i comenci a preparar l’ésser viu(40’).
GESTIÓ D’AULA
Els alumnes s’ajuntaran amb el seu grup de 3 per poder començar a treballar amb el seu ésser
viu. Els portarem material bàsic, com cartolines, perquè puguin començar a treballar, però si
necessiten altres materials els hauran de portar ells de casa seva.
MATERIALS I RECURSOS
• Pauta del que ha de contenir una bona presentació de l’ésser viu (Ha de durar 5 minuts,
han de parlar tots els membres del grup,...)
• Cartolines
Sessió 13 FASE DEL CICLE
• Síntesi i aplicació de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.
DESCRIPCIÓ
Els alumnes s’ajuntaran en grups de científics i continuaran treballant en la creació del seu
ésser viu i en l’explicació de les seves característiques (50’).
GESTIÓ D’AULA
Els alumnes, agrupats amb el seu grup de 3, continuaran treballant de forma autònoma, i si els
cal podran demanar ajuda als companys o professor.
Creem vida! 22 Unitat didàctica de la ESO
Sessió 14 FASE DEL CICLE
• Síntesi de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.
DESCRIPCIÓ
Cada grup farà l’exposició de l’ésser viu que han creat i l’explicació de les seves
característiques. Les exposicions duraran 5 minuts i hi hauran de participar tots els membres
del grup. Al final de cada exposició, s’obrirà el torn de preguntes, en el qual els companys
podran preguntar, comentar o aconsellar a cada grup. Els alumnes que no facin la presentació
hauran d’estar atents perquè hauran d’omplir una taula amb les característiques dels éssers
vius dels companys(50’).
GESTIÓ D’AULA
Cada grup sortirà a exposar el seu ésser viu davant de tots els companys.
MATERIALS I RECURSOS
• Presentacions de cada grup.
• Taula de resum de les presentacions de cada grup.
Sessió 15 FASE DEL CICLE
• Síntesi de les 3 funcions vitals dels éssers vius: reproducció, relació i nutrició.
DESCRIPCIÓ
S’acabaran les exposicions d’aquells grups que no hagin pogut fer-ho el dia anterior. Els últims
10 minuts de la classe, donarem un qüestionari d’autoavaluació a cada grup perquè s’avaluïn
entre ells i reflexionin sobre la feina que han fet entre tots(50’).
GESTIÓ D’AULA
Cada grup sortirà a exposar el seu ésser viu davant de tots els companys.
MATERIALS I RECURSOS
• Presentacions de cada grup.
• Taula de resum de les presentacions de cada grup.
Criteris generals d’atenció a la diversitat Durant tota la unitat didàctica treballarem de forma cooperativa, en petits grups heterogenis,
perquè es vegin obligats a ajudar-se els uns als altres. Les activitats estan dissenyades de
manera que tots els membres del grup hagin d’aportar alguna cosa i estaran adaptades a
diferents nivells. D’aquesta manera tots els alumnes tindran un rol imprescindible: els més
avantatjats s’encarregaran de les tasques més complicades i ajudaran a la resta, i els més
desavantatjats tindran tasques assumibles que els faran pujar l’autoestima i sentir-se part del
grup.
Criteris generals d’avaluació • Dossier final 40%
L’avaluarem mitjançant la rúbrica següent:
23 Unitat didàctica de la ESO
Alumne/a:
Molt
(4 punts)
Basstant
(3 punts)
Bé
(2 punts)
Poc
(1 punt)
Gens
(0 punts)
Dossier
complet
Apunts de
classe
Claredat i
netedat
Exercicis
corregits
• Presentació de l’ésser viu 30%
o Preparació 10%
o Presentació oral 10%
Grup:
Molt
(4 punts)
Basstant
(3 punts)
Bé
(2 punts)
Poc
(1 punt)
Gens
(0 punts)
Conté tots els
ítems
requerits
Explicació
correcta dels
conceptes
Repartiment
equitatiu de
l’exposició
Expressió
oral clara
Presentació
atractiva
Ésser viu ben
fet
Creem vida! 24 Unitat didàctica de la ESO
o Respostes a les preguntes dels companys / professors 10%
• Treball cooperatiu i actitud 30%
o Graella diària 5%
o Autoavaluació final del grup 5%
o Avaluació del professor 20%
Es valorarà utilitzant la següent taula d’observació, en la qual cada ítem es valorarà del 0 al
4, on 0 és gens, 1 poc, 2 bé, 3 bastant i 4 molt.
Alumne/a Pregunta
els dubtes
Mostra
actutud
participativa
Està atent/a
a les
explicacions
Ajuda als
companys
Fa els
deures
Porta el
material
Connexió amb altres matèries
Llengües • Obtenció d'informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la,
contrastant-la i usant-la en el plantejament d'un problema o debat.
• Ús dels diferents tipus de textos per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per
escrit: descripció, explicació, definició, exposició, justificació, argumentació.
• Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses.
Tecnologies
• Utilització dels dispositius TIC per a l’observació, recollida i tractament de les dades i
presentació i comunicació de resultats.
• Ús racional i estalvi de materials.
25 Material per als alumnes
3. Material per als alumnes En aquest apartat recollim el dossier que aniran completant els alumnes a mesura que avanci la unitat didàctica.
Creem vida!
Hola nois i noies!
Som la Gova, en Ospo, l’Eika, en Numt i en Lin,
cinc astronautes del planeta Kushtan. Demà
farà quatre anys que vam marxar d’expedició
a buscar un nou planeta on portar tota la
població Kushtaniana ja que Kushtan corria un
gran perill: la nostra estrella s
Estàvem molt contents perquè havíem trobat
un planeta que reunia totes les
característiques del planeta Kushtan, però
quan ja tornàvem per donar la bona notícia,
vam rebre un missatge de Kushan en el qual
ens explicaven que la situació era
no tornéssim o també moriríem.
Per tot això ens vam veure obligats a aterrar al que seria el nostre nou planeta a partir
d’aleshores, el planeta 9-Kushtan.
Fa 6 mesos que vivim aquí i se’ns estan acabant les provisions. És un planeta perfe
exactament com Kushtan, però no hi ha vida, per tant no hi ha aliment. Per això hem decidit
que va sent hora de buscar una solució, necessitem crear vida al 9
de la tecnologia més avançada; l’únic problema és que ca
per on començar. Primer de tot hauríem de tenir clar el més bàsic:
està? Com ho podem diferenciar? Quines característiques
comunes tenen tots els éssers vius?
Hem fet una recerca i hem esbrin
té pràcticament les mateixes característiques que el planeta
Terra, per això contactem amb vosaltres, esperant que ens
pugueu ajudar a resoldre les preguntes que tenim i així a
crear vida.
Us demanem per favor que ens ajudeu am
crear un 9-Kushtan tant bonic i divers com el vostre planeta Terra!
Gova, Ospo, Eika, Numt i Lin ☺
Material per als alumnes
Creem vida!
Som la Gova, en Ospo, l’Eika, en Numt i en Lin,
cinc astronautes del planeta Kushtan. Demà
farà quatre anys que vam marxar d’expedició
a buscar un nou planeta on portar tota la
població Kushtaniana ja que Kushtan corria un
gran perill: la nostra estrella s’estava apagant.
Estàvem molt contents perquè havíem trobat
un planeta que reunia totes les
característiques del planeta Kushtan, però
quan ja tornàvem per donar la bona notícia,
vam rebre un missatge de Kushan en el qual
ens explicaven que la situació era límit i que
no tornéssim o també moriríem.
Per tot això ens vam veure obligats a aterrar al que seria el nostre nou planeta a partir
Kushtan.
Fa 6 mesos que vivim aquí i se’ns estan acabant les provisions. És un planeta perfe
exactament com Kushtan, però no hi ha vida, per tant no hi ha aliment. Per això hem decidit
que va sent hora de buscar una solució, necessitem crear vida al 9-Kushtan. A la nau disposem
de la tecnologia més avançada; l’únic problema és que cap de nosaltres és científic i no sabem
per on començar. Primer de tot hauríem de tenir clar el més bàsic: què està viu i què no ho
està? Com ho podem diferenciar? Quines característiques
comunes tenen tots els éssers vius?
Hem fet una recerca i hem esbrinat que el planeta 9-Kushtan
té pràcticament les mateixes característiques que el planeta
Terra, per això contactem amb vosaltres, esperant que ens
pugueu ajudar a resoldre les preguntes que tenim i així a
Us demanem per favor que ens ajudeu amb els vostres coneixements per tal que puguem
Kushtan tant bonic i divers com el vostre planeta Terra!
☺
Creem vida! 26 Material per als alumnes
Per tot això ens vam veure obligats a aterrar al que seria el nostre nou planeta a partir
Fa 6 mesos que vivim aquí i se’ns estan acabant les provisions. És un planeta perfecte ja que és
exactament com Kushtan, però no hi ha vida, per tant no hi ha aliment. Per això hem decidit
Kushtan. A la nau disposem
p de nosaltres és científic i no sabem
què està viu i què no ho
b els vostres coneixements per tal que puguem
27 Material per als alumnes
Quines característiques tenen els éssers vius?
Abans de començar a crear nous éssers vius cal que tinguem clares quines
característiques tenen els éssers vius. Per això us proposem que cada grup
científic faci una llista de les característiques que creieu que tenen els éssers
vius.
1. Feu una llista de, com a mínim, 8 característiques que creieu que tenen els éssers vius i
descriviu breument què vol dir cadascuna d’elles.
Característica Descripció
Creem vida! 28 Material per als alumnes
2. Cada grup rebrà 3 mostres. Per cadascuna d’elles, marqueu quines característiques de la
llista que vau fer compleix cadascuna d’elles.
Característiques Mostra 1:
Mostra 2:
Mostra3:
3. Decidiu si hi ha alguna mostra que és un ésser viu. En el cas afirmatiu expliqueu les seves
característiques i justifiqueu-les, tot contrastant-les amb les de l’ésser inert. Penseu que
després un de vosaltres (el que triï el profe) ho haurà d’exposar davant de la resta de la
classe en representació del grup, per tant assegureu-vos que tots els del grup de treball ho
enteneu a la perfecció.
29 Material per als alumnes
4. Ha arribat l’hora que entre tota la classe decidim quines són les característiques que
defineixen un ésser viu i les apunteu aquí. Per a fer-ho primer escoltarem al representant
de cada grup i debatrem si estem d’acord o no amb el que diu.
La funció de nutrició
Gova: Quina gana! Què fem avui per dinar?
Numt: Podríem provar de fer un plat terrícola! Avui he vist
que una pel·lícula on sortia
plat molt estrany. Paella li’n deien!
Lin: Ah caram! Així que els terrícoles també mengen?
Numt: I tant! Quatre o cinc cops al dia!
1. Què és per tu la nutrició?
2. Per què creus que és imprescindible que els éssers vius es
3. Què passa quan no ens nodrim?
Material per als alumnes
La funció de nutrició
Quina gana! Què fem avui per dinar?
Podríem provar de fer un plat terrícola! Avui he vist
que una pel·lícula on sortia una família menjant un
plat molt estrany. Paella li’n deien!
Ah caram! Així que els terrícoles també mengen?
I tant! Quatre o cinc cops al dia!
tu la nutrició?
Per què creus que és imprescindible que els éssers vius es nodreixin?
Què passa quan no ens nodrim?
Creem vida! 30 Material per als alumnes
31 Material per als alumnes
Nutrició heteròtrofa
Com et nodreixes tu? Fes memòria de què vas menjar ahir per sopar i apunta un aliment.
Pensa d’on prové (de quin animal, planta, etc.). Ara pensa si aquest animal o planta es nodria
quan estava viu i, si és així, anota de què ho feia.
Nutrició autòtrofa
Gova Ostres! Us heu adonat que no tots els éssers vius es
nodreixen de la mateixa manera?
Lin: És veritat, les plantes, per exemple, ho han de fer d’alguna
diferent a la nostra, no?
Eika: Exacte! He llegit que hi ha éssers vius que són
és a dir, necessiten nodrir
que prové d’altres éssers vius) que obtenen del medi. No
obstant, altres éssers vius com les plantes no poden agafar
aquesta matèria orgànica del medi, per això tenen una
nutrició autòtrofa.
Numt: Què és la nutrició autòtrofa?
Saps què és la fotosíntesi?
Qui la fa?
Què es necessita per fer-la?
Per què serveix?
Material per als alumnes
Nutrició autòtrofa
Ostres! Us heu adonat que no tots els éssers vius es
nodreixen de la mateixa manera?
És veritat, les plantes, per exemple, ho han de fer d’alguna
nostra, no?
Exacte! He llegit que hi ha éssers vius que són heteròtrofs,
és a dir, necessiten nodrir-se de matèria orgànica (matèria
que prové d’altres éssers vius) que obtenen del medi. No
obstant, altres éssers vius com les plantes no poden agafar
aquesta matèria orgànica del medi, per això tenen una
Què és la nutrició autòtrofa?
Creem vida! 32 Material per als alumnes
33 Material per als alumnes
Ara imagineu que sou organismes fotosintètics, per exemple un pomer. Del medi agafeu
molècules de CO2 (formades per 1 Carboni i 2 Oxígens) i molècules d’H2O (formades per 2
Hidrògens i 1 Oxigen) a partir de les quals heu de construir matèria orgànica (C6H12O6).
Imagineu que la llum del Sol és l’energia que necessiteu per separar les diferents peces que
formen cada molècula i tornar-les a unir per formar la matèria orgànica.
Conclusions:
• Què volem obtenir a partir de l’aigua i el diòxid de carboni (mitjançant la llum del sol)?
• A partir de l’aigua i el diòxid de carboni només obteniu matèria orgànica? Què més obteniu?
• Per què creus que passa això?
La nutrició mitjançant la qual els éssers vius fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir
de matèria inorgànica s’anomena nutrició autòtrofa. La fotosíntesi és un tipus de nutrició
autòtrofa.
O O
C
Molècula de diòxid de carboni
H H
O
Molècula d’aigua
Creem vida! 34 Material per als alumnes
La funció de relació
Lin: Renoi! Aquests nois i noies són molt llestos; van dir que
una funció vital és la relació!
Ospo: La què? Què diantres és això?
Lin: Doncs la veritat és que no ho tinc massa clar. Eika, que ho
saps tu?
Eika: Jo només sé que tots els éssers vius es relacionen amb el
medi que els envolta, però no entenc com i per què ho
fan! Haurem de tornar a demanar ajuda als de la Terra!
Per investigar què és la relació cada grup científic tindrà una fitxa en la qual hi ha dos éssers
vius relacionant-se amb el medi. L’haureu d’omplir entre tots els membres del grup i al final
posarem en comú amb tots els grups les conclusions a les quals haureu arribat.
Què és la relació? 1. Després de mirar les fotografies i respondre les preguntes, intenteu explicar què és la
relació.
2. Escriviu la definició de relació que hem decidit entre tota la classe.
35 Material per als alumnes
1. La funció de relació
Llenguado al fons del mar.
Gira-sols.
La funció de relació
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
fotografia?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Creem vida! 36 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
37 Material per als alumnes
2. La funció de relació
Gat.
Dia molt calorós.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Creem vida! 38 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
39 Material per als alumnes
3. La funció de relació
Camaleó.
Pingüí amb la seva mare.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Creem vida! 40 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
41 Material per als alumnes
4. La funció de relació
Gos.
Planta.
La funció de relació
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Creem vida! 42 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
43 Material per als alumnes
5. La funció de relació
Home.
Arbre de fulla caduca.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Creem vida! 44 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
45 Material per als alumnes
6. La funció de relació
Eriçó amagat.
Dona i home.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Creem vida! 46 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
47 Material per als alumnes
7. La funció de relació
Palmera.
Bebè.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Creem vida! 48 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
49 Material per als alumnes
8. La funció de relació
Cargol.
Persona.
La funció de relació
.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Creem vida! 50 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Home
Arbre de fulla caduca
Eriçó amagat
Dona i home
Palmera
Bebè
Cargol
Persona
Nen
Planta
51 Material per als alumnes
9. La funció de relació
Noi.
Planta.
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Què fa l’ésser viu de la fotografia?
Per què creus que ho fa?
Creem vida! 52 Material per als alumnes
Escriu quin és l’estímul i la resposta que podem veure en cada fotografia:
Fotografia Estímul Resposta
Llenguado al fons del mar
Gira-sol
Gat
Dia molt calorós
Camaleó
Pingüí amb la seva mare
Gos
Planta
Guineu àrtica
Salamandra
Eriçó amagat
Lleones
Palmera
Bebè
Cargol
Guineu del desert
Nen
Planta
53 Material per als alumnes
Com es relacionen amb el medi els musclos?
Els musclos són éssers vius, per tant han de complir les tres funcions
vitals: la relació, la nutrició i la reproducció.
Com es relacionen els musclos? Poden captar
medi i respondre a ell?
Abans de començar et serà útil fer un cop
d’ull a l’estructura del musclo:
Per començar poseu aigua de mar en un cristal·litzador. Assegureu
temperatura d’uns 21-23ºC (si cal, escalfeu
tancats i submergiu-los a l’aigua.
1. Què creieu què faran els musclos
• Observeu els musclos i anoteu què fan al cap d’una estona.
2. Amb unes pinces o una agulla manegada toqueu la vora del mantell d’un musclo obert.
Què creieu què farà el musclo?
Múscul adductor anterior
Múscul adductor posterior
Mantell
Cor
Glàndula digestiva
Pe
Bisu
Com es relacionen amb el medi els
Els musclos són éssers vius, per tant han de complir les tres funcions
vitals: la relació, la nutrició i la reproducció.
Com es relacionen els musclos? Poden captar algun estímul del
Abans de començar et serà útil fer un cop
d’ull a l’estructura del musclo:
Per començar poseu aigua de mar en un cristal·litzador. Assegureu-vos que l’aigua està a una
23ºC (si cal, escalfeu-la). Agafeu un parell de musclos que estiguin
los a l’aigua.
Què creieu què faran els musclos al cap d’una estona?
Observeu els musclos i anoteu què fan al cap d’una estona.
Amb unes pinces o una agulla manegada toqueu la vora del mantell d’un musclo obert.
Què creieu què farà el musclo?
Múscul adductor anterior
Múscul adductor posterior
Mantell
Cor
Glàndula digestiva
Com es relacionen amb el medi els
vos que l’aigua està a una
la). Agafeu un parell de musclos que estiguin
Amb unes pinces o una agulla manegada toqueu la vora del mantell d’un musclo obert.
Creem vida! 54 Material per als alumnes
• Què fa el musclo?
3. I si li tireu unes gotes de llimona a la vora del mantell o al peu, què creieu que farà?
• Què fa?
4. Quan els musclos estiguin oberts inclineu el cristal·litzador de tal manera que bona part
d’algun d’ells quedi fora de l’aigua. Com creieu que respondrà el musclo a aquest estímul?
• Com respon el musclo a aquest estímul quan ho feu?
• Els musclos viuen enganxats a les roques, a la zona on trenquen les onades, però no poden
moure’s. Què creus que passa quan baixa la marea? Com ho relacionaries amb el que has
vist anteriorment?
55 Material per als alumnes
5. Podem dir que els musclos es relacionen amb el medi? Quins estímuls reben? I com els
capten? Quines respostes donen? I com les produeixen?
Ordeneu les vostres observacions completant la taula següent:
Estímul Receptor Resposta Efector
Contacte amb l’aigua de mar
Contacte amb un objecte
Contacte amb una substància àcida (llimona)
Contacte amb l’aire
Quina és la vostra conclusió?
Són éssers vius les llavors?
Fa uns dies vam estar discutint si les llavors són o
això les vam posar a germinar.
Observant els resultats obtinguts, creus que són éssers vius? Per
què?
Hem vist que els éssers vius han de complir les
relacionar amb el medi i s’han de repr
Ara que ja coneixem les funcions de nutrició i relació, com dissenyaríeu un experiment per
demostrar que les llenties són éssers vius, i que per tant es nodreixen i es relacionen?
Disseny de l’experimentHipòtesi
Fonament teòric de la recerca:
Material (necessitarem…)
Material per als alumnes
Són éssers vius les llavors?
Fa uns dies vam estar discutint si les llavors són o no éssers vius. Per
això les vam posar a germinar.
Observant els resultats obtinguts, creus que són éssers vius? Per
Hem vist que els éssers vius han de complir les 3 funcions vitals: s’han de nodrir, s’han de
relacionar amb el medi i s’han de reproduir.
Ara que ja coneixem les funcions de nutrició i relació, com dissenyaríeu un experiment per
demostrar que les llenties són éssers vius, i que per tant es nodreixen i es relacionen?
Disseny de l’experiment
Fonament teòric de la recerca:
Creem vida! 56 Material per als alumnes
: s’han de nodrir, s’han de
Ara que ja coneixem les funcions de nutrició i relació, com dissenyaríeu un experiment per
demostrar que les llenties són éssers vius, i que per tant es nodreixen i es relacionen?
57 Material per als alumnes
Mètode (com ho farem pas a pas)
Resultats ( en què ens fixarem quan fem l’experiència)
Creem vida! 58 Material per als alumnes
Conclusions (si veiem que passa això voldrà dir que....)
Dibuix del muntatge o experiència
59 Material per als alumnes
Experiment Tria quina de les dues plantes serà amb la queexperimentaràs i quina la control (planta que
faràs servir de referència) i apunta-ho al got. Omple la següent taula per fer un seguiment
del comportament de la teva planta:
Tipus de llegum: ...............................................
Dia 0 (abans de començar l’experiment)
Mida de la tija (cm)
Descripció de l’aspecte de la planta
(remarca les diferències
entre aquesta i la
planta control)
Fotografia o dibuix de la
planta
Creem vida! 60 Material per als alumnes
Dia 3
Mida de la tija (cm)
Descripció de l’aspecte de la planta
(remarca les diferències
entre aquesta i la
planta control)
Fotografia o dibuix de la
planta
61 Material per als alumnes
Dia 7
Mida de la tija (cm)
Descripció de l’aspecte de la planta
(remarca les diferències
entre aquesta i la
planta control)
Fotografia o dibuix de la
planta
Creem vida! 62 Material per als alumnes
Dia 10
Mida de la tija (cm)
Descripció de l’aspecte de la planta
(remarca les diferències
entre aquesta i la
planta control)
Fotografia o dibuix de la
planta
63 Material per als alumnes
Explica els resultats obtinguts
Conclusions (resposta raonada a la pregunta) i validació o no de la hipòtesi
Creem vida! 64 Material per als alumnes
Són éssers vius les llavors? Conclusions Posa en comú el que has fet durant les vacances amb la resta de companys i companyes que
han dut a terme el mateix experiment que tu. Poseu-vos d’acord en els resultats i les
conclusions i escriviu-los breument a la taula que correspongui al vostre experiment:
EXPERIMENT NUTRICIÓ: Aigua
Control (amb aigua) Sense aigua
Descripció de l’aspecte físic el dia 10
Conclusions
EXPERIMENT NUTRICIÓ: Llum
Control Dins la caixa tancada
Descripció de l’aspecte físic el dia 10
Conclusions
EXPERIMENT Relació
Control Dins la caixa amb un forat
Descripció de l’aspecte físic el dia 10
Conclusions
Ompliu la resta de taules amb les conclusions dels companys de la resta de grups.
65 Material per als alumnes
La funció de reproducció
A Kushtan tenim una tecnologia que ens permet crear éssers
vius, però aquesta no és la manera natural de crear
Terra ni ho sabeu fer!), sinó que és la
que tenen els éssers vius d’originar
sempre, ni tot és blanc ni tot és negre. Com es reprodueixen
els éssers vius? Ho fan tots de la mateixa manera o existeixen
diferents tipus de reproducció?
Per entendre-ho cada grup es dividirà en dos: un anirà amb el grup de la reproducció asexual i
els altres amb el de la sexual o a l’inrevés. Llegireu un text que us explica les característiques
de cada tipus de reproducció i omplireu la taula que teniu a c
reproducció que us ha tocat). És molt important que us ajudeu i assegureu que tots i cadascun
de vosaltres entén les idees més importants ja que després haureu d’explicar el tipus de
reproducció que us ha tocat als del vostr
Tipus de reproducció
Nombre d’individus necessaris
Diferents gèneres (♂ i ♀)
Característiques de la descendència
Alguns exemples
La funció de reproducció A Kushtan tenim una tecnologia que ens permet crear éssers
vius, però aquesta no és la manera natural de crear-ne (a la
sinó que és la reproducció: la capacitat
que tenen els éssers vius d’originar-ne de nous. Però com
sempre, ni tot és blanc ni tot és negre. Com es reprodueixen
els éssers vius? Ho fan tots de la mateixa manera o existeixen
diferents tipus de reproducció?
ho cada grup es dividirà en dos: un anirà amb el grup de la reproducció asexual i
els altres amb el de la sexual o a l’inrevés. Llegireu un text que us explica les característiques
de cada tipus de reproducció i omplireu la taula que teniu a continuació (només la part de la
reproducció que us ha tocat). És molt important que us ajudeu i assegureu que tots i cadascun
de vosaltres entén les idees més importants ja que després haureu d’explicar el tipus de
reproducció que us ha tocat als del vostre grup.
Nombre d’individus necessaris
Característiques de la descendència
ho cada grup es dividirà en dos: un anirà amb el grup de la reproducció asexual i
els altres amb el de la sexual o a l’inrevés. Llegireu un text que us explica les característiques
ontinuació (només la part de la
reproducció que us ha tocat). És molt important que us ajudeu i assegureu que tots i cadascun
de vosaltres entén les idees més importants ja que després haureu d’explicar el tipus de
Creem vida! 66 Material per als alumnes
Per acabar haureu de respondre les següents preguntes entre tots:
1. Explica amb les teves paraules què és la reproducció.
2. Quines característiques són les més importants de la reproducció sexual? I de l’asexual?
Quants individus es necessiten per cadascuna?
3. Quines diferències hi ha entre la reproducció sexual i l’asexual?
67 Material per als alumnes
La reproduccióTots els éssers vius són capaços de donar lloc a altres éssers vius, que són còpies més o menys
semblants d’ells mateixos. Per tant, tot ésser viu prové d’un altre ésser viu i pot donar lloc a
altres éssers vius.
Existeixen dues formes de reproducció:
Reproducció asexual La reproducció asexual és aquella en la qual a partir d’un
diversos descendents, que són exactament igual a ell. És típica de vegetals i d’organismes poc
complexes, com els bacteris.
Existeixen diversos processos de reproducció asexual. Alguns exemples són:
https://www.youtube.com/watch?v=vXN_5SPBPtM
cció Tots els éssers vius són capaços de donar lloc a altres éssers vius, que són còpies més o menys
semblants d’ells mateixos. Per tant, tot ésser viu prové d’un altre ésser viu i pot donar lloc a
Existeixen dues formes de reproducció: la reproducció sexual i la reproducció asexual.
La reproducció asexual és aquella en la qual a partir d’un únic progenitor
diversos descendents, que són exactament igual a ell. És típica de vegetals i d’organismes poc
Existeixen diversos processos de reproducció asexual. Alguns exemples són:
Estrella de mar
Llevat
Hidra d’aigua dolça
https://www.youtube.com/watch?v=vXN_5SPBPtM
Tots els éssers vius són capaços de donar lloc a altres éssers vius, que són còpies més o menys
semblants d’ells mateixos. Per tant, tot ésser viu prové d’un altre ésser viu i pot donar lloc a
la reproducció sexual i la reproducció asexual.
es generen un o
diversos descendents, que són exactament igual a ell. És típica de vegetals i d’organismes poc
Hidra d’aigua dolça
La reproduccióTots els éssers vius són capaços de donar lloc a altres éssers vius, que són còpies més o menys
semblants d’ells mateixos. Per tant, tot ésser viu prové d’un altre ésser viu i pot donar lloc a
altres éssers vius.
Existeixen dues formes de reproducció: la reproducció sexual i la reproducció asexual.
Reproducció sexual La reproducció sexual es produeix quan es forma un nou individu a partir de la unió de dues
cèl·lules sexuals, una de masculina i una altra de femenina, durant el procés de la
L’ésser viu resultant té característiques de tots dos pares. La majoria d’animals i molts vegetals
es reprodueixen sexualment.
Existeixen diferents tipus de reproducció sexual, tot i que sempre són necessaris l’òvul i
l’espermatozoide. Alguns exemples de reproducció sexual són:
Gallines
Pomer
Espermatozoide fecundant un
òvul
https://www.youtube.com/watch?v=tFZeyFbBLXE
Material per als alumnes
La reproducció Tots els éssers vius són capaços de donar lloc a altres éssers vius, que són còpies més o menys
semblants d’ells mateixos. Per tant, tot ésser viu prové d’un altre ésser viu i pot donar lloc a
reproducció: la reproducció sexual i la reproducció asexual.
La reproducció sexual es produeix quan es forma un nou individu a partir de la unió de dues
cèl·lules sexuals, una de masculina i una altra de femenina, durant el procés de la
L’ésser viu resultant té característiques de tots dos pares. La majoria d’animals i molts vegetals
Existeixen diferents tipus de reproducció sexual, tot i que sempre són necessaris l’òvul i
s exemples de reproducció sexual són:
Lluç
Pomer
Espermatozoide fecundant un
Creem vida! 68 Material per als alumnes
Tots els éssers vius són capaços de donar lloc a altres éssers vius, que són còpies més o menys
semblants d’ells mateixos. Per tant, tot ésser viu prové d’un altre ésser viu i pot donar lloc a
reproducció: la reproducció sexual i la reproducció asexual.
La reproducció sexual es produeix quan es forma un nou individu a partir de la unió de dues
cèl·lules sexuals, una de masculina i una altra de femenina, durant el procés de la fecundació.
L’ésser viu resultant té característiques de tots dos pares. La majoria d’animals i molts vegetals
Existeixen diferents tipus de reproducció sexual, tot i que sempre són necessaris l’òvul i
69 Material per als alumnes
Els llevats
Numt Tinc moltíssimes ganes de menjar un pastís com cal! Gova si us plau, fem-
Gova: Ja m’agradaria ja, però no tenim tots els ingredients necessaris. Ens fa falta llevat; sense llevat el pastís no quedarà gens esponjós, sinó que quedarà xafat!
Numt: Llevat? Això també s’utilitza per fer cervesa, no? Què és un llevat?
Gova: Els llevats són un tipus d’éssers vius microscòpics. He après que són heteròtrofs i que es reprodueixen de manera asexual per gemmació (al llevat li apareix una protuberància que es va fent gran fins que se separa donant lloc a un segon llevat).
Avui els observarem al microscopi!
Per començar agafeu un portaobjectes excavat i poseu el nom del vostre grup. Amb un
comptagotes agafeu una goteta del vas de precipitats que conté només llevat i poseu
damunt d’un portaobjectes excavat. Un altre grup feu el mateix però amb una goteta de
de precipitats que conté llevat + sucre.
Ara mireu primer la vostra mostra al microscopi (amb l’ajuda dels professors!) i després la del
grup que té la mostra diferent a la vostra i completeu la següent taula:
Mostra: llevat
Feu un dibuix:
Després d’haver vist les dues mostres contesteu les preguntes:
1. Quina diferència hi ha en la composició de les mostres?
ganes de menjar un pastís com cal! -ne un!
Ja m’agradaria ja, però no tenim tots els ingredients necessaris. Ens fa falta llevat; sense llevat el pastís no quedarà gens esponjós, sinó que quedarà xafat! Llevat? Això també s’utilitza per fer cervesa, no? Què
Els llevats són un tipus d’éssers vius microscòpics. He après que són heteròtrofs i que es reprodueixen de manera asexual per gemmació (al llevat li apareix una
es va fent gran fins que se separa donant lloc a un segon llevat).
Avui els observarem al microscopi!
Per començar agafeu un portaobjectes excavat i poseu el nom del vostre grup. Amb un
comptagotes agafeu una goteta del vas de precipitats que conté només llevat i poseu
damunt d’un portaobjectes excavat. Un altre grup feu el mateix però amb una goteta de
de precipitats que conté llevat + sucre.
Ara mireu primer la vostra mostra al microscopi (amb l’ajuda dels professors!) i després la del
grup que té la mostra diferent a la vostra i completeu la següent taula:
Mostra: llevat + sucre
Feu un dibuix:
Després d’haver vist les dues mostres contesteu les preguntes:
Quina diferència hi ha en la composició de les mostres?
Per començar agafeu un portaobjectes excavat i poseu el nom del vostre grup. Amb un
comptagotes agafeu una goteta del vas de precipitats que conté només llevat i poseu-la
damunt d’un portaobjectes excavat. Un altre grup feu el mateix però amb una goteta del vas
Ara mireu primer la vostra mostra al microscopi (amb l’ajuda dels professors!) i després la del
Creem vida! 70 Material per als alumnes
2. Quines diferències entre les mostres podeu observar?
3. Què creieu que està passant en cadascuna d’elles? Expliqueu-ho.
71 Material per als alumnes
Som-hi!
Nois i noies, científics i científiques, ha arribat l’hora de la veritat. Ja sou tots uns experts en
diferenciar què està viu del que no n’està i en quines característiques tenen els éssers vius, per
tant ja esteu preparats per dissenyar el vostre ésser viu.
Us volem donar les gràcies per la vostra ajuda, esperem
amb impaciència veure quina mena d’éssers creeu per
al nostre nou planeta!
Podeu utilitzar qualsevol tipus de material: podeu fer un dibuix, una maqueta... el que vulgueu!
També haureu de preparar una breu exposició en la qual heu d’explicar:
o Nom de l’ésser viu
o Característiques físiques
o Tipus de nutrició
o Tipus de reproducció
o Lloc on habita
o 3 exemples de com es relacionar amb el medi (indicant estímul i resposta)
El dia de la presentació haureu de:
o Fer una presentació oral de 5-10 minuts davant de la classe
o Tots els membres del grup haureu de parlar per igual
o Haureu d’ensenyar el dibuix o maqueta del vostre ésser viu
Sigueu creatius, esperem molt de vosaltres!
Gova, Ospo, Eika, Numt i Lin ☺
Creem vida! 72 Material per als alumnes
Presentem els nostres éssers vius
Eika Ei amics! Avui és el dia en el que els terrícoles ens presentaran els éssers vius que han creat per al nostre planeta!
Numt: Quines ganes de veure’ls! Com creieu que seran? Ospo: Jo crec que seran molt xulos! No ens desepcionaran! Gova: Totalment d’acord!. Al cap i a la fi s’hi han esforçat
molt! Lin: Sssssht! Que comencen!
Omple la següent taula mentre escoltes les exposicions dels teus companys:
Nom de l’ésser
viu
Tipus de nutrició
Tipus de reproducció
Exemples de relació Lloc on habita
Característiques físiques
1
2
3
4
73 Material per als alumnes
5
6
7
8
9
Creem vida! 74 Material per als professors
4. Material per als professors En aquest apartat incloem els materials necessaris per als professors.
75 Material per als professors
Graella d’autoavaluació del grup Aquesta graella estarà feta en una cartolina i cada dia al final de la classe hauran de posar un
gomet autoavaluant-se segons com creuen que ha anat: verd molt bé, taronja regular i vermell
malament.Els números 1-4 representen el nom de cadadascun dels alumnes del grup. Cada fila
representa un dia.
He complert amb
les meves
obligacions (portar
el material, fer la
feina a casa, etc.)
Els meus
companys
m’han ajudat
quan han pogut
He ajudat els
meus
companys quan
he pogut
He participat
activament
He estat a
gust fent les
activitats
Valoració
global de
tot el grup
(1-10)
1 2 3 4
1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Creem vida! 76 Material per als professors
Esquema de la nutrició Nutrició heteròtrofa
Nutrició autòtrofa
77 Material per als professors
Diapositives de la relació
Creem vida! 78 Material per als professors
79 Material per als professors
Creem vida! 80 Material per als professors
81 Material per als professors
Creem vida! 82 Material per als professors
83 Material per als professors
Creem vida! 84 Material per als professors
85 Material per als professors
Creem vida! 86 Agraïments
5. Agraïments Volem donar les gràcies al Marcel Costa i al Xavier Muñoz per tota la seva ajuda i per fer del
pràcticum una experiència molt profitosa i que mai oblidarem.