JUSTICINum. 129 -Any III - Epoca ill Barcelona, 23 de desembre de 1933 Número solt: 15 Ct».

Ò r g a n de la U n i ó S o c i a I i s t a d e C a t a I u n y aDesprés de la declaració ministerial

Un govern al dictatSi fer política és dominar les

situacions, cal convenir que lasolució de la darrera crisi es ca-racteritza pel fet d'haver proce-dit els encarregats de solucionar-ia com a veritables amos dels es-deveniments. La cosa ha restatreduïda entre un nombre reduïtde personatges, i ni per un mo-ment s'han hagut de témer inter-vencions desagradables d'aquellsque s'havien vist eliminats del'escena política. Vam assistir aun assaig general de crisis bal-càniques en els darrers governsAzafta, i ara la comèdia ha po-gut tenir lloc sa.bent tots els per-sonatges llurs papers al peu dela lletra.

Aparentment era Lerroux quitenia la clau de la situació. Fó-ren els lerrouxistes els que crea-ren aquest estat de coses i lògi-cament eren ells els que n'ha-vien d'assumir les responsabili-tats.

El lerrouxisme ha estat con-seqüent en la seva dèria antiso-cialista. Per al lerrouxisme erapreferible la monarquia al reco-neixement de la força del socia-lisme. Encara que la fòbia socia,-lista no era altra cosa que l'ex-cusa per a provocar upa situacióen la quaí híngií no pogués con-trolar els secrets de govern dellerrouxisme.

En realitat quan van refusard.e col·laborar amb el segon go-vern Azafla no fou per la presèn-cia dels socialistes, sinó per laparticipació de Jaume Carner,que coneixia a fons la històriad'en Lerroux per evitar totes lesindecències, que poguessin tra-mar des del Poder. I l'obstruc-ció a l'obra de les Constituents,feta a consciència i amb el pro-pòsit de fer tota l'obra dissolventpossible, no tenia altre objectiu-que anul·lar les altres forces re-publicanes per poder quedaramo del terreny i satisfer totesles concupiscències de la par-tida.

Ja hem arribat al final de lacomèdia i Lerroux «és Poder»,com diu ell amb frase gitana.Que ningú no tingui cap dubteque Lerroux ha volgut aquesta si-tuació. Encarà que sigui probableque ell aspirés a tenir al Par-lament una representació mésnombrosa, en el fons, del que estractava era de determinar unestat de coses tèrbol apte per alsmés equívocs aferismes. Perquèamb República o sense Repúbli-ca, la gent que persegueix la sa-tisfacció de llurs apetits el queli interessa és una política deconveniències i de transaccionsamb aquells que estan disposats aadmetreu-ho tot. Ara es governa-rà amb el cor a la mà, i amb elcor a la mà es comprendran totesles flaqueses i de totes les flaque-ses se n'obtindran compensacions.

Reflexionem el que representaun període de govern de dreta,primer per mitjà d'agents méso menys directes i després ober-tament per les dretes mateixes.No es tracta a Espanya que,per un resultat electoral,, alter-nin al Poder forces de dife-rent significació ideològica, pe-rò adaptades a una legalitat que

s'admet íntegrament. El predo-mini de les dretes és la rebel·liómés descarada contra la legalitatexistent. I per un fenomen mo-ral propi del període de davalla-da que travessem, tot el que s'a-nirà fent afeblirà una legalitatque, pel sabotatge que se li faràdes del Govern, és ja precàriaper ella mateixa.

Podia esperar-se que per l'im-puls tan natural en els homes desostreure's a humiliacions i a tu-telatges ominosos, Lerroux puja-ria al Poder amb la mateixa ar-rogància amb què va fer-ho quanva substituir el govern Azafia.Però no ha estat així. Lerroux,per manca de fons republicà vaassumir el Poder en pla de reptecontra els republicans, i na havolgut fer-ho amb els monàr-quics, en virtut precisament deles afinitats sospitoses amb a-quests elements que s'han anataccentuant.

Des del punt de vista socialis-ta aquesta situació, dins els àm-bits parlamentaris, no ofereix

cap perspectiva de millorament,ni tan sols el de mantenir-se enel pla legal, bo i fent una polí-tica conservadora. El Socialismeno pot esperar res d'aquesta le-galitat. Al contrari, totes les po-sicions legals que siguin habili-tades ho seran contra el Socia-lisme.

Aquest és el sentit de la res-posta de Gil Robles al discurs depresentació d'en Lerroux. GilRobles va puntualitzar concreta-ment el que calia fer en el plalegislatiu, sortint al pas de lesambigüetats d'en Lerroux. I oLerroux prepara ei terreny de lárevisió constitucional, o les dre-,tes precipiten el seu. domini peraltres procediments. La situació,després de la intervenció d'en GilRobles ha quedat clara i defi-nida. . . , . ' ; "

í les dretes van al Poder con-tra nosaltres amb l'ajut íerrou-xista, o el proletariat, tenintconsciència del que se li espeïa-"va, va de dret a la consecució delPoder.

Declaracions delComorera

El govern Lerroux.- La crisi del governde la Generalitat.-EI deure dels joves

Tornem a atansar-nos aquesta set-mana al, llit del company Comoreraper demanar-li les seves impressionssobre el moment polític actual. Aques-ta vegada el trobem molt animat: ésel que el metge li ha dit que U que-dava molt poc temps de llit, una odues setmanes com a màxim. En efec-te, l'estat del company Comorera -éscompletament satisfactori. Celebremaquesta notícia, que tant ha de plau-re als nostres companys, i ens prepa-rem a recollir les manifestacions que,sempre condicionar, ens ha volgut ferel company Comorera:

— La declaració ministerial de Ler-roux és la negació definitiva del Ler-roux aparent, del Lerroux a.ue havíemconegut així. El Le'rroux que parla-va d'igualtat social' i econòmica jahavia passat fa moltó anys a la his-torio 1 de l'antic «rebelde» a sou deMoret, no en quedava més que la fra-seologia anticlerical. I aquest darreraspecte que li quedava cau ara com-pletament, puix l'actitud més clarade la declaració ministerial és lad'un sotmetiment ortodoxe al Vati-cà.

Dissortadament. no hem de rectifi-car res del que hem vingut dient finsara de Lerroux i del lerrouxisme : co-mençà la seva aventura politica aBarcelona amb patent de cors signa-da per Moret i l'acaba ara a Madridamb una altra patent de cors signa-da per Ofl Robles. Contra Catalunyautilitzà aleshores la franquicia que liconcedia la monarquia 1 contra laRepública utilitzarà la que les dretesmonàrquiques í els feixistes li conce-diren ara, puix tot allò que ¡siguiatemptar contra el contingut social,laic i humà de la República, és atemp-tar contra la seva pròpia essncia.

La posició de Gil Robles-davant dela declaració ministerial és completa-ment inadmissible. O s'és republicà ino se n'és. Condicionar la seva afeccióal règim dé la manera que ho han fet,no és altra cosa que un innoble xan-tage. De totes maneres, si Gil Roblesha obrat així és perquè sap perfec-tament amb qui se les heu. Si no hihagués Lerroux, prompte sempre aqualsevol traïció. Oil Robles no hau-ria parlat pe»: boca de Pius XI. L'ac-titud d'Acció Papular planUJa un

problema de molta gravetat per alPresident de la República, problemaque s'aguditzarà a la caiguda de Ler-roux. e . . ' . - . . . . , . .

Aquest problema pot resumir-se en,la següent pregunta : Podrà confiar-seel Govern de la República a un partitque no acata la voluntat republicanadel poble i que representa- una orien-tació contrària a la seguida fins arai en molts aspectes netament anti-republicana? ¿Pot fonflar-se la Re-pública a un grup d'homes que perrespectar-la, la volen enfeudar abansa Roma? Naturalment que si AlcalàZamora fos un home digne resoldriaaquest problema dissolent un Parla-ment contrari a la República però'ésde témer que el cicle de les traïcionsiniciat amb la dissolució de les CortsConstituents no es tanqui pas per arai que Alcalà Zamora no vacil·larà alliurar la República a uns grups quesón incompatibles amb ella.

Pausa. Entra a la cambra, portantamb ella una alenada d'ingenuïtati d'alegria, la figura eixerida de la pe«'Uta Nuri, la filla del company Como-rera. Passem a parlar de la situaciócatalana i de la pròxima crisi del Go-vern de la Generalitat. ¿Ks que laIT. 8. C. ha de col·laborar amb el nouGovern que es formi?

— Si les circumstàncies fossin nor-mals, jo seria contrari a tota col·la-boració" governamental però avui enshem de considerar en estat de guer-ra i hem d'obrar en conseq ència. Lacol·laboració governamental, sí -és de-manada espontàniament pel partitmajoritari, l'haurem de condicionar àla realització immediata d'uns quantspunts que considerem de capital in-terès, puix alhora que justificarienla nostra col·laboració, donarien d'unavegada satisfacció als anhels de laclasse treballadora catalana que du-rant dos anys ha vist defraudats.Aquests punts — o els principals —són: l'aprovació de la llei agrària: te-nint com a base mínima él dictamende la Comissió parlamentària; la lleide cooperatives; l'rganltzacló, èri vas-ta escala, del Banc de Crèdit Agríco-la í Cooperatiu ; l'estricte complinrentde les lleis socials i laiques de la Re-pública; la depuració í 'la reorgarift-aaeló d* r»dml»i»traci6 judicial;' la

El programa de LerrouxFa trenta tres anys, Alejandro Lerroux apareixia als uüa d'aquell

gran visionari que es digué Ferrer Guàrdia, com el cabdill indiscutible •de les forces republicanes i revolucionàries espanyoles. Enganyat, comho foren després les masses obreres, per la fraseologia llampant d'a-quest comediant sinistre, l'Invità a Ier-se càrrec de la direcció del mo-viment. I Lerroux, seguint la traïció que havia de dur Ferrer a inorar 'sota els fusells de la monarquia, U contestà amb la següent carta, queavui, ell al poder, és el ressò de totes les victimes immolades, de totesles il·lusions frustades, en la seva marxa ambiciosa i egoista vers elpoder:

«... Los Jefes republicanos se ban gastado y los programas se han he- .che* viejos ; en consecuencia, los partido» se han disuelto. Las doctrinasrepublicanas no han progresado. La vieja labor consistía en hacer çoa' •los elementos que se teman, moldes nuevos. Ha progresado, todo »Iré- •dedor de los dogmas republicanos, menos los dogmas. La experiencia/ la :ciencia y la mayor cultura han producido ideales mas conformes a la „

., realidad y al porvenir. Los directores republicanos por empeñarse en laconquista del poder han transigido con todas las infamias y' tiranías ,sociales; por eso el pueblo (llamo asi a loa que viven asalariados, ila'1pan suficiente ni bastante Instrucción) les han abandonado. Silos M*

-, ben, y lo sabe todo el que piensa, que la República, solo por serlo, aomejorará esencialmente, sino accidentalmente la Sociedad en que vivi-mos. ¿Cómo, pues, se quiere hacer la República sin republicanos? IYlos pocos. que of letalmente quedan se entretienen en discutir si evolu-ción, si revolución, si federal, si unitaria...! Moldes nuevos, programasnuevos, nuevos ideales : eso hace falta. Busquemos al pueblo y digá-mosle: trabajador asalariado, de cuya trabajo viven el Estado, el rico, elcura, el soldado y el juez en la holganza, robándote las dos terceras 'par-tes del producto que es tuyo en totalidad, vamos a concluir.COA todo eso;queremos que todos trabajen, para que todos produzcan y'ninguno huel-guee viviendo a costa de otro. Trabajadores, somos como tú; no nos ,basta la igualdad moral que predico Cristo, ni la política que predicó la

. revolución francesa ; queremos también la igualdad económica. Estáes una revolución radical, una transformación social • hagámosla, pues!Y si luego hace falta un Gobierno, séalo la República, tan liberal yradical como sea posible, pero eri cuya bandera escribamos este lema: ,«Lucharemos hasta conseguir que los hombres no necesiten ni leyes, nigobiernos, ni Dios, ni amo». ' •. " . •'

, > Ahí tiene usted expuesta mi opinión y apuntado el esqueleto de mi».ideales; ante todo y sobre todo asegurar el derecho a la vida,; -que te- ,

dos coman pan del cuerpo y pan de la inteligencia. 'Bato, propago porescrito y de palabra en el periódico y en los mítines, todos los días y a '.todas horas. Si los'republicanos avanzasen: un poco, la tarea de ganar'la opinión feria fácil. En esto estriba mi fuerza; en «so y en que no

.pido yoios.nl quiero actas. .... , , „ ..•A. LERROUX.1

dissolució del sotmetent; la vendaUfare d'específics; la regulació de larenda urbana; la defensa de laRepública 1 l'autonomia per tots elsinitjans...

'En fi, volem que el Govern que esconstitueixi, -sigui un autèntic Comi-tè revolucionari que sàpiga, no solsaixecar la moral de tots els catalansque treballen, sinó preparar-los pera totes les accions materials que ladefensa de la República i l'autonomiapugui exigir.

Pel que fa .a la coUaboració d'al-tres grups en aquest Govern, no «ocpartidari de portar la iniciativa, pe-rò no Crec que ens hi poguem opo-sar si el partit majoritari en pren-gués la responsabilitat i els altres par-tits acceptessin les bases mínimesque he exposat

Pausa...— Els n ostres companys no ban

d'oblidar que durant aquest temps ino sabem per quant temps encara,ens trobem en un període revolucio-nari i per tant tota la nostra actua-ció l'hem de veure des d'aquest plad'anormalitat. Són hores aquestes degran responsabilitat en les quals totel. futur de les classes treballadoresestà en perill. I per salvar aquest fu-tur, no hem de regatejar sacrificis al'exterior ni concursos a llntertor.Els, joves, especialment, tenen unamissió a complir en aquesta, hora.Voldria que la meva veu arribés atot Jove militant per tal de impulsar-los, a ingressar sense pèrdua de temps

«a la Federació Esportiva de la U. S.C. i de constituir grups a cada loca-litat en relació constant amb l'orga-nisme central Aquesta crida no ésformularia sinó que és una exigènciaurgentíssima del nostre moviment.Ha arribat l'hora del joves, es a dirl'hora dels homes que sense enraonarmolt saben fer feina forta...

Ens arriba el diari amb les darre-res noticies de la malaltia de Macla.I Comorera reprèn :

^T La malaltia de Macià és una des-gràcia per a Catalunya, que podriatenir gravíssimes conseq èncles se-gons el seu desenllaç. Esperem que laf or t i tu d física d'aquest home al qualCatalunya deu tantes coses, resistiràaquest» crisi, Catalunya encara ne-cessita d'ell; el seu símbol i el seuprestigi poden fer coses que sense ellavui per avui no serien humanamentpossible«.

• : • - - • • - " • - • • ' • jtíuauua* •

Lerrouxi la Lliga

La política espanyola té avuiun caire completament. balcànici encara baix de sostre. - , ,

Es dóna el cas curioaíasim quela Lliga Catalana, ex Lliga, Re-gional is ta,, ofereix el seu concurslleial al govern Lerroux. M

Qui ho hauria dit, uns quantsanys enrera?

L'enemic natural de la .Lligaera en Lerroux o bé, capgirantels termes,, l'enemic natural .deLerroux era la Lliga. La lluitapolítica a Barcelona, un cop-aça-bat el caciquisme alternant delliberals i conservadors, va .que-dar concentrada entre els regio-nalistes de la Lliga i els .lerrou-xistes. Era una lluita acarnissa-da i sense quarter, una lluita detots els dies i de totes les-horesque arribava al roig viu en .lesèpoques electorals. Els jovents,bárbaros — escamots de LemnHC— i els requêtes -*• escamots; dela Lliga o d'un partit coaligatamb la Lliga — anaven a trets Àes perseguien com a conills^ ¡

Cambó era l'objecte de l'odide tots els lerrouxistes i Lerrouxera el blanc de tots ela atacs delsregionalistes. Aleshores de la vi-bració de Solidaritat Catalanaels jóvenes 'bárbaros van atemp-tar contra la vida d« Cambó i-eiferiren greument. Si Cambé ha-gués mort en aquella- ocasió laLliga potser li hauria aixecat unmonument, però Lerroux i «ElProgreso» i tots els lerróiixisteBs'haurien fregat les mans -de -sa-tisfacció davant la desapariciód» l'enemic. . . - . - • • ! . . •,:;-••

í Com a'explic» qu*.«M^GftSBl?6

t - JUSTTClA SOCIAL

i Lerraux «vagin de bracet, -sotael paraigües d¿una lleialtat recí-proca?

Deixant -.-tie banda el (et queao -:és possible creure ni en la«mecritat de Lerroux ni en la«iacerilat de -Cambó en aquest«fOTiïuraainent,sospitós, el fet téuna explicació claríssima.'Gamboa Lerroux són dos exem-

pLacs ,t|pics tte la burgesia apro-fitaire que es val de totes lescontingències par a fer diners.Ha ftt diners Lerroux i ha fetxtiams Gambo. Ambdós els hanfet de la manera que ells s'ho sa-

íi>ran, a base de la vivor En Cam-tbó i a base de maniobres fos-quas EmLarroux, però ambdós

.aprofitant "les circumstàncies oels llots polítics en els quals s'ar-froasegaven.

I ara es troben l'un i l'altre• que -ostenten una representació; en, la. qual no sols poden conti-mu«r, aprontan t-se sinó que tam-r.bé «poden i han de permetre que¿se Ti'aprofHin els que els seguei-xen i la massa anònima que els

íhajíortat al.fcandeler. Que visquivtoüiom, flue tothom arrapi elque .pugui, .que quan l'ocasió

/passa'«al no deixar-la passar isapddersr-se'n.

Liiiuic que no té dret a,la vi-; da uésjíl rebuig del poble, és el3súbtíit«que trebalja i produeix;¿aquest Ja en* té prou amb el sa-ilari i , amb «Is rosegons que lai beneficència -oficial i la caritat; particular .li llença de tant enItant. I.flue-no'es queixi, perquè.-si esqueixa li aplicaran les lleisid'QXMpetó que-hi hagi fetes i si.novníhi'ha de fetes en crearem«alguna -que permeti alçar l'es-ttaca.

HaustACí aom Cambó i Ler-t roux -s'han ' trobat d ' acord ambi uns-punts de vista i pacten uncconcurs recíproc de lleialtat.

A,més,.avui, Ja no existeix eljprotolema que abans dividia laJ Lliga ikLerroux. Abans hi havia¡el ^problema de l'autonomia dei Catalunya que era la filia d'En1 Cambó i la fòbia d'En Lerroux.I Però. avui aquest problema ha(desaparegut. Des del punt de vis-'ta'tte Lerroux, Catalunya no téja cap interès; se li va donaruna Autonomia ben entesa de laflsaalíRojse; n'apartarà ni una co-ma i ja que això està fet, quequedi fet i no en parlem més;iet el-que ; pot passar és que pertu ' o 'per netes vingui una re-gressió de les llibertats autonò-

< miques i tampoc això no inte-•TflBsa : ^en'tot cas, millor. Des delpunt de rista de Cambó, la visió'de Catalunya és la mateixa, sibé aiftb'uri caire una mica pa-

"trioter de -conservació de les lli-bertats «enquistades, que encara•qne-isigtii la República que lesria donadees, no cal fer esgarips

•jwrquè! la'Lliga, i Cambó parti-'ctMarment, ja havien dit sempretrue 'ìa'forma de govern era cosasecondària: República? Monar-qtrla'ì 'Catalunya.

' Desaparegut a més a més l'en-mètzrnament del problema cata-la.'tes'tio s'oposava a que les dis-tàncies entre Lerroux i Cambóàtescursessin i arribessin a do-mar-se la mà. Lerroux miraràCatalunya amb indiferència i"Gambo ili conservarà l'escalfo-Ttfta·tfel seu prestigi amb els me-cenatges que són el seu orgull.

'IMa-irta dins la mà, l'un i l'al-tre, 'Lerroux i Cambó aniran-avant pel camí de la política es-panyola, tan balcànica i tan bai-xa 'de sostre com volgueu, peròoberta al 'pas 'dels aprofitadorspassats i presents... i futurs sino tls- parem els passos.

BA COOTEBÄTIVA GENERAL DECONSUM DE BARCELONA

' Dimarts passati es procedi a lá cons-tttucíó'ídefinltlva del Consell cVAdftii-

• rfftraciOr .d'Aquesta Cooperativa, cons-titució que s'havia- ajornat a causa'dels 'darrers esdeveniments.

•En 'la eonstitució del Comitè, que-damrjoomunat» President, el companyHuit Ponsetl; Secretari d'actes i cor-ratpOENUncia, Ardiaca í Secretari Ad-

•-«»IBWfttíuv « ctojhpany -Emili ' Farr«.

L'acció municipal, la classe obrerai l'economia col·lectiva

M O V I M E N TSI N D I C A L

Properes íes elección» municipals dela nostra terra, les primeres que esrealitzen sota el règim autonòmic, ésinteressant de donar a conèixer aguestmagnífic estudi del company Egdard'Milhaud, el famós catedràtic de Gi-nebra i director dels lAnnales de l'E-conomie Collective», en el qual es pas-sa revista, a la llum del Socialisme, ales diverses possibilitats gue l'acciómunicipal obra a la classe obrera pera la realització de Veconomia coKec-

La legislació de tots els països reco-neix el dret dels municipis a interveniren el terreny econòmic. Aquest reco-nelxement fa dels poders locals unInstrument de gran força per a 1»classe obrera.

La raó d'aquesta força es troba enel caràcter de les intervencions munici-pals d'ordre econòmic, la flexibilitat il'extensió de l'organització cridada aoperar, la varietat de les formes de laseva acció i la fecunditat de les col-laboracions que possibilita.

Mentre que l'empresa privada de ca-ràcter capitalista, a la qual un muni-cipi concedeix la gestió d'un servei pú-blic, no té altra preocupació pròpia quela realització del màximum de benefi-cis el municipi que administra pel pro-pi compte un servei d'aquesta natura-lesa o col·labora amb una empresa pri-vada per a la seva gestió, té per objec-te contrari la utilitat social; bé estracti de l'avantatge dels consumidors,bé es tracti de les condicions de tre-ball dels asalariáis, és sempre la uti-litat general qui és per a l'autoritatmunicipal, el criteri essencial 1 ésaquesta utilitat general el que atorga ala seva gestió la seva preeminència.

No hi ha dubte que entre els interes-sos dels assalariats i productors i elsde la massa consumidora es poden pre-sentar oposicions, però l'autoritat mu-nicipal, en la seva qualitat de mitjan-cera es troba en una excepcional situa-ció per assegurar, Inspirada com estàper l'Interès general, les conciliacionsnecessàries.

Així dirigida per un principi supe-rior, l'acció municipal disposa de totsels recursos d'una col·lectivitat públi-ca que, com a tal, té poder financer ique, a més a més pot fer augmentarquasi Indefinidament els seus mitjansper un us intelligent de l'associació:associació entre dos, diversos o àdhucun nombre elevat de municipis unitsper a la realització de tasques comu-nes per mitjà de sindicats; associacióde tots els municipis d'un mateix pals,per tal d'anar a la creació en comúde serveis d'estudis, per a efectuar com-pres en comú, per a constituir en co-mú fàbriques o explotacions agrico-les que els procurin materials o produc-tes ; associació entre municipis o mi-llor dit entre unions de municipis depaïsos diferents per tal de realitzartasques d'interès comú sobre el pla in-ternacional.

En tots aquests aspectes no es tractaavui ja de somnis o de projectes, sinóde realitats. Els sindicats intermunici-pals de caràcter industrial i de caràc-ter agrícola existeixen en gran nom-bre en la majoria dels països i a Fran-ça han fet tot darrerament grans pro-gressos la distribució de llum i força.

Entre els tipus més interessantsd'empreses intercomunals, hem de ci-tar la Societat mútua de les adminis-tracions públiques de Bèlgica, la qualagrupa totes les administracions pú-bliques importants d'aquest pais enuna caixa comuna d'assegurança con-tra l'incendi, una caixa comuna d'as-segurança contra els accidents de dretcomú i la responsabilitat civil, una cai-xa comuna d'assegurança contra els ac-cidents de treball i una caixa comunade pensions. La caixa comuna d'asse-gurança contra l'Incendi, instituïda perla Societat mútua de les administra-cions públiques de Bèlgica, està obertaals municipis estrangers. Pot ésserconsiderada, doncs, com l'embrió d'unacaixa comuna mundial d'assegurançacontra l'incendi, basada sobre el prin-cipi .de la mutualitat, i que, basant-stexclusivament sobre els poders públic*municipals, administraria en tot el pla-neta el servei públic i social de l'asse-gurança incendi en interès exclusiudels associats, és a dir al preu de'cost i sense benefici capitalista.

En quant a les col·laboracions fecun-des que comporta l'acció municipal, esrefreixeh principalment, deixant debanda la col·laboració mútua entre mu-nicipis, a la cooperació entre munici-pis i altres entitats collectives d'uti-litat, generai. Els municipis poden asso-ciar-se, alhora que a altres municipis,a l'Estat; a les Diputacions 1 Manco-munitats i a Cambres de Comerç.

Poden associar-se també a les Coope-ratives de consum o operar per inter-mediari-d'aquestes, partitàpant a llurcapitar social. Aquesta darrera modali-tat' obre possibilitats indefinides dedesenrotllament • à "l'acció econòmicadels municipis i quan es tenen exem-ples* tais com els de la ciutat de Vie-na on s'ha organitzat una estretissima

• col·laboració entre les gran masses con-sumidores de la població d'aquella ciu-tat, reunides en poderoses cooperati-v«.idt> <a*nsuin j la població agricola

de les regions veïnes, també agrupa-des en cooperatives, hom pot donar-secompte de la importància dels resul-tats que es poden obtenir amb sem-blants col·laboracions en l'interès co-mú de les dues grans col·lectivitats deles ciutats i dels camps.

Magnífiques perspectives s'obren da-vant dels realitzadors de l'acció muni-cipal, a condició que tinguin conscièn-cia dels recursos de què disposen i dela força de les col·laboracions que po-den suscitar. Certament que per alsesforços a realitzar són indispensablesgrans mitjans financers i que és indis-pensable tenir una noció clara de lesdificultats que han de sorgir en aquestcamí, però l'organització municipal és,en matèria de crèdit, d'una força es-traordinària. Que ho digui, sinó, lahistòria d'aquesta gran administraciócooperativa belga denominada «Crèditmunicipal» i que gràcies a la unió detots els principals municipis del paísi a l'establiment d'enginyosos instru-ments financers, ha permès als muni-cipis belgues disposar, durant més d'unquart de segle i àdhuc durant les ho-res més critiques de la guerra, de totsels capitals necessaris per a l'acompli-ment de llur missió.

El dia eu què les relacions de pau or-ganitzada fossin realment establertesentre els pobles, una gran institució decrèdit internacional que federés les ins-titucions nacionals de crèdit municipal,seria alhora un dels instruments méseficaços de distribució internacionalde crèdit entre els pobles i de consoli-dació de la pau.

Però hi ha encara molts altres campson la col·laboració internacional podriadesnrotilar-se sobre el pla municipal.No n'esmentaré més que dos : l'un re-latiu als espectacles cmematogràtlcs il'altre, a l'endegament social ae les ho-res lliures de la classe obrera.

En alguns països ja s'han fet esfor-ços per arrancar els cinemes de lesmans de les grans empreses capitalis-tes. Noruega va al cap d'aquest movi-ment. En totes les ciutats principals,tots els cinemes o els principals son enles mans del municipi. Al iai7 es creauna federació nacional dels cinemes•municipals de Noruega i aquesta, perla seva banda, funda, al 1919, una Ofi-cina cinematogràfica internacional quedesfent el monopoli de les empresesprivades concessionàries de films, ins-titui un fons per a desenrotllar la pro-ducció a Noruega, inspirada en la úni-ca preocupació, de .la bellesa.

Henrik Berg, en el seu article «Lamunicipalització dels cinemes a No-ruega» aparegut en els «Annals de l'E-conomia col·lectiva» de juliol-octubre1927, resumia així les seves impressionssobre l'obra realitzada:

«... La municipalització dels cinemesa Noruega ha procurat ais municipisnous ingressos completament segurs id'un import apreciable; i amb ajutd'aquests ingressos, els municipis s'hanpogut procurar els recursos indispen-sables per a portar a cap llurs fun-cions d'ordre .intellectual i educatiu.

Al mateix temps, els municipis hanaconseguit establir un control de laproducció cinematogràfica i a ampliarel quadro en una tal mesura que lesempreses privades no haurien estat encondicions de realitzar una obra sem-blant.»

Que hom s'imagini ara els municipisd'altres països realitzant una obra anà-loga i tots aquests organismes Intel-mu-nicipals entrant en relació entre ellsi assegurant, en les condicions més eco-nòmiques, la circulació dels films i ri-valitzant en llur preocupació de realit-zar les'produccions més estètiques. Nocal dir quins admirables progressos po-drien obtenir-se per la col·laboració or-ganitzada dels municipis, en algunsanys, en un terreny tan important peral desenrotllament cultural dels po-bles.

Igual pot dir-se de l'endegament so-cial de les hores lliures de la classeobrera. Ací s'imposa la col·laboració delsmunicipis i de les cooperatives, col·la-boració que pot ésser prodigiosamentfeconda. Cal subratllar en aquest as-pecte, l'obra realitzada a França pel«Comitè National des Loisirs», creatpel malaguanyat Albert Thomas i fi-nançat i impulsat per la FederacióFrancesa de Cooperatives de Consum.En aquesta hora ja han estat adquiritso bastits a França més de deu hotelsper acollir-hi, al preu de cost, el mésgran nombre d'obrers. Aquesta obras'ha d'estendre, a França i arreu, peròno podrà fer-ho amb la rapidesa ne-cessària, si als recursos treballosamentadquirits per les organitzacions coope-ratives, no s'hi afegeix, en aquestagran tasca d'interès social i d'interèshumà, el concurs dels municipis i elde l'Estat. Els municipis que assegu-ren l'organització de reiugis per a in-fants, la distribució de llet, els serveisde proveïment, la construcció d'habi-tacions, la distribució de l'aigua, delgas, i de l'electricitat, la circulació detramvies i altres mitjans de transporturbà, no poden desentendre's —sobre-tot en aquesta hora que les vacancesobreres han esdevingut un desiderà-tum social essencial— de la possibilitatdels treballadors de passar llurs va-cances en condicions d'higiene, de be-nestar, de comfort que responguin real-ment a la utilitat dels serveis que ellsdonen a la comunitat per llur treballdurant l'any.

Es, doncs, una obra de gran abast,d'horitzons ¡limitats, la que les admi-nistracions municipals poden raaUUarsi volen i si saben anar fins al capde-vall de llurs possibilitats. El diu enquè en cada municipi, cada militant icada regidor obrer i socialista es do-narà compte exacte de tot el que potobtenir, per a la realització del seuideal, d'una acció municipal vigorosa isistemática i obrarà, per tant, en con-seqüència, es donarà un gran pas enel camí de la instauració de l'econo-mia col·lectiva no sols en el municipi,sinó en el món sencer.

EDGARD MILHAUD

COMARCALS

CalellaDAVANT LES PROPERES LLUITES

ELECTORALS

Com els d'arreu de Catalunya, elssocialistes de Calella es disposen acomplir amb llur deure davant de lesproperes eleccions municipals. Coalit-zats amb Esquerra Republicana deCatalunya ens presentem de nou a lalluita, a no ésser que els nostres «molthonrats» i «nobles» adversaris no esproposin fer com en les eleccions pas-sades, no a trencar les urnes, sinó apertorbar la bona marxa de l'eleccióper tal de trobar motiu de calumn.ar

mels ciutadans que porten dignamentla campanya electoral esquerrana. Pe-rò aquesta vegada no passarà; si l'in-tent hi és, estem disposats a interve-nir enèrgicament per tal de demostraral poble qui són els pertorbadors i elstèrbols jugadors de mala llqi.

La Secció de Calella es disposa jaal combat. Cal que tots, en conseqüèn-cia, ens disposem als màxims esfor-ços. Cal que intensifiquem la nostraacció prop de les nostres companyesper tal de fer convèncer-les de la ne-cessitat de complir amb els nostresdeures d'obrer, tota vegada que ja s'havist clarament quins són els que fanjustícia al poble i els que administrenamb més honestedat els seus interes-sos. 81 heu vist tots, companyes i com-panys obrers, l'actuació d'uns companysvostres en el municipi d'aquest poblei les millores que n'ha reportat totala classe obrera del poble, heu de ma-nifestar-vos resoltament contraris aaquesta g«nt que no tenen altra ban-•dera que la destrucció de tot el ques'ha vingut fent fins ara per la repre-sentació obrera.

Hem de fer tots plegats que en lesvínentes eleccions municipals, Calella«s dignifiqui, es regeneri i s'alliberid'aquest esperit resclosit i hipòcritaque ha estat fins ara una de les ca-

racterístiques d'aquest poble i malau-radament de molts dels seus obrers.Les dones, sobretot, agafant exempled'aquestes monges que per tal d'ensor-rar la República no han vacil·lat endespullar-se dels hàbits, han de deixarenrera tota timidesa 1 amb el capben alt i la mirada serena i Joiosa band'atansar-se totes a les urnes, a com-plir amb el seu deure d'obreres i deciutadanes i a destruir les maniobressinistres de ,1a reacción calellenca.

VILARET

Le» maste« f fora dels•indicats f aiste«

El procés de la descomposició sindi-cal a Catalunya segueix el ritme quenosaltres havíem ja previst. Desprésd'haver conservat nominalment la di-recció dels Sindiats. els anarquistesemprenen accions sense la intervencióaels Sindicats. 81 l'acció anarquista tin-gués una lògica, podria preguntar-se allurs capitostos per què tenien interèsa dominar els Sindicats si no els ser-vien per a res. En realitat, però, elque ha ocorregut és que el predominianarquista en els Sindicats era unacosa d'apariència i res més. I no tansols els anarquistes no tenien forcasindical, sinó que tampoc tenien capinfluència en les masses obreres. L'ac-ció revolucionària que han realitzatdarrerament, ho ha estat per gent se-leccionada i prèviament juramentada,sense que la massa hagi participat perres en la revolta.

Es inútil fer comentaris que puguinésser atesos per lluitadors de bona £ecridant a una rectificació i lliurant-sea una obra de profit pel proletariat.Perquè, cal repetir-ho, d'aquests desor-dres qui en pateix més és precisamentel proletariat en nom del qual es pro-mouen. I no volem escatir ara aquellsaspectes que han cridat l'atenció detothom pel que tenien de dubtós i detèrbol. Acceptem que en el pensar delsdirigents no hi ha hagut altra ideaque la que aquesta situació tendiade .manera inevitable a una dictadu-ra i que s'imposava una reacció delpoble com més aviat millor. Però àdhucsota aquest punt de vista la revolta haestat contraproduent i té tots els cai-res d'una contumàcia i d'un orgull sec-tari que fan inútils totes les reflexions.Hi ha una perfecta coherència en total'acció anarquista del darrer període,ço que vol dir que l'estat psicològicd'aquests lluitadors és quelcom de de-finitiu.

Si abans de la revolta, les massespodia dir-se que ja havien desertat delsSindicats, ara la destrucció i l'aban-donament és total. Ni l'anarquisme re-presenta res,"sindicalment, ni quedenSindicats obrers. I els militants de to-tes les altres tendències no poden mi-rar impassibles aquesta situació.

Si ja des de temps les masses es tro-baven davant d'aquest problema, araha esdevingut apremlant. Totes les ma-les arts capitalistes no haurien acon-seguit amb més encert el propòsit dedeixar el proletariat indefens tant comaquest desvareig revolucionari. I mal-grat això, malgrat que la rectificacióde procediments feia afluir les mas-ses vers els Sindicats de classe de laU. Q. T., l'ambient general no permetiaconsiderar com resolt el problema del'orientació definitiva de la massa; jaque, per la desmoralització general, la.immensa majoria dels obrers no espronunciaven obertament per empren-dre un nou camí. Això vol dir que totsels militants i totes les tendències quehan provat d'orientar la massa hanmes o menys fracassat. I encara quel'espai de temps que s'ha esmerçat enl'obra de sanejament sindical sigui in-suficient per a apreciar els resultats,les circumstàncies han «sdevingut d'u-na. tal .gravetat que potser 'indiquenells mateixes un temps més .curt pelsassa j 08, i creen en els militants deu-res immediats de defensa "obrera quesols-poden complir-se oferint immedia-

. lament elements immediats d'acció.El problema sindical no és, avui.

altra cosa que un dels aspectes de lacrisis que travessa la classe obrera enfront de l'ofensiva, reaçconària 1 fei-xista. Si la situació de la politica es-panyola fos la d'una normalitat méso menys duradora, els Sindicats hau-rien d'omplir una funció normal, pot-ser no massa urgent. Però, tot el con-trari. A Espanya es preveuen esdeve-niments que exigiran de la classe tre-balladora tot l'esforç que sigui capaçde rendir. I seria una traïció al prole-tariat ; espanyol que a Catalunya, perla incomprensió de tots, el movimentsindical es desenrotllés amb plena anè-mia i no pogués constituir un elementnu de protecció ni ' d'ofensiva obrera.

O ara o mai es té la noció a Catalu-nya que l'arribar a un minim d'unitatpel proletariat català. I aquesta unitatsindical damunt la base d'una orienta-ció àmplia .sols pot realitzar-se al puntde coincidència tàctica a què han ar-ribat totes les tendències sindicals dis-perses, tenint en compte la més granforça existent. Les masses no tornaranals Sindicats íaistes, però tampoc re-colzaran .Sindicats anèmies, que no per-metin assolir la unitat obrera.

EL COMPANY RULL, SECRETARI' DE LA FEDERACIÓ LOCAL DECOOPERATIVES DE BARCELONAHa estat nomenat Secretari de la

Federació local de Cooperatives deBarcelona, el company Rull, Adminis-trador de JUSTÍCIA SOCIAL, qui os-tenta en aquella organització la repre-sentació de la Cooperativa Popular de.Consum «La (Previsora»; de la nostraeiuíat.

• -KKfâï JUSTICIA SOCIAL

Pamflet» )!V

Més republicans que Déu.4 JüSEP VON T HERN AT

Sa Santedat ja ha format Govern.El presideix per ara monsenyor Lerroux.Un bisbe els ha beneït, amb la mà dreta i l'esquerra.Amb el nas. 'Anifb les quatre'potes. - •L'Estat del Vaticà ja té una colònia. • •Se'n diu, provisionalment, República Espanyola.Li sembla una colònia de negres.Ens veiem negres.Ens volen fer treballar com a negres. •Una concessió xinesa.Ens volen enganyar com a xinesos.Ens volen fer combregar amb taronges de la Xina.

Sa Santedat et, torna republicà«Alguns catòlics el segueixen amb reserves.Per conveniències.Semtpre ha fan així els millors dels. catòlics.Obeeixen en part, per conveniència i amb reserves.Quan el dogma fa nosa, se'n prescindeix.La fe ha de donar un interès.N'hi ha d'altres que resulten més baladrers.Són més pocs, i no pas millors.Com Albiñana.Els catòlics que obeeixen el pastor també el comprometen.Sempre han d'ésser més papistes çue el Papa.Ara volen semblar més republicans que ningú.Més que nosaltres.Més que Déu.(Déu també ens diran que és republieà quan tot el món serà

República.)És una cosa tan nauseabunda que fa ve,nir temptacions de pro-

ela/mar-se monàrquic. .

La guàrdia suïssa durà gorra frigia.O incorni.C»da dia ens trobarem, a la sopa tot un bisbe anió mitra i bàcul.Tornarà a haver-hi misses de campanya i farem- restaurar degu-

dament el Sagrat Cor del Cervo de Los Angeles.Els generals cridaran «Viva España'.» en comptes.de renegar.Els miracles sortiran a la Gaseta.Si hi ha encara eleccions^ aquell diq cantarem a ple pulntò per

tes:cantonades allò dels capellqns de Saní «Franciscu».

• * « " ' '

Sort yute es proclamarà la República a r Estat del Vaticà.

. ' ' . . , . . GRANIBB-BARREHA

Dest r ian t el (camíAmb el pensament farcit d'Ideals es-

querristes, he estat lluitant durantmolt de temps, per a trobar un partitpolític els objectius del qual fossin Ins-pirats pel mateix .sentiment humanita-ri que es forjava en la meva ànima.

I gràcies a la lectura d'alguns temessocials i ala discursos dels oradors quehe escoltat, he comprès que sola el So-cialisme podia ésser la torxa que illu-minés el meu esp"erlt:ple d'amor perla llibertat i la igualtat de classes talcom el marxisme proclama.

Essent com sóc, obrera del ram mer-cantil, on els prejudicis han estat desempre més arrelats,—-per pertànyerla major part dels seus componente ala petita burgesia—, no he trobat in-convenient a deixar-los de banda pertal com algun dia i quan la meva vidasigui ja més arrelada, pugui lluitar iésser una ferma militant en pro de lesreivindicacions obreres, tasca Imposadaper l'ideal socialista l que jo admirosota tots els conceptes.

Jo voldria que totes les dones quetreballen, ja sigui en fàbriques, tallerso oficines, llegissin el que en un mo-ment de sinceritat i espontaneïtat m'hadictat el meu cor, però especialmentaquestes darreres, ja que per pertà-nyer—o creure pertaanyer — a una

Al Parlament d« Catalunya

La ¡ntcrvcncio obrera en els][organismesgovernamentals de cultura

Discurs del company Fronjosà

"El Socialista"a Barcelona

EI nostre fraternal col·lega "ElSocialista", òrgan central delPartit Obrer, a partir del primerde novembre arriba cada nit aBarcelona el mateix dia d'apa-rèixer. A partir de les dotze dela nit, tote els nostres companyspoden comprar el seu diari atots els quioscos.

Els treballadors de la U. S. C.i de la U. G. T. i tots els simpa-titzants han de correspondre aaquest esforç administratiu com-prant i fent comprar el diariobrer, quasi sol, en aquests mo-ments, a defensar els interessostreballadors davant la nacuvamenaçadora.

classe superior, són les que tenen elcap més farcit de convencionalismes 1en les que el fanatisme religiós trobamés ample camp per escampar la sevametzina, volguessin donar-se compteque amb llurs idees.arcaiques van con-tra elles, mateixes, van contra llur prò-pia llibertat 1 es fan esclaves, no pasper la necessitat de subsistir, sinó per-què & costa d'elles la caverna puguiconspirar i pagar a tota una catervade capellans i. capellanets que predi-quen la humilitat i la pobresa, quanel que en realitat fan és avivar la fo-guera dels odis i dels egpismes , arreudel món. ; ' , . .

Companyes : Les idees marxistesmarquen el camí,a,seguir inquest espresenta clar i espaiós dins les exacer-bades lluites socials que pertot arreues plantegen. Entrem en ell amb de-cisió.

ASSUMPCIÓ RAMÍREZ

Joventut Socialistade Catalunya

CURS D'ECONOMIA POLÍTICA

Dissabte, dia 23, a dos quarts de vuiti a l'aula núm. 4, el company R. Folchi Capdevila donarà la sisena lliçó delpresent curs.

PRÓXIMA ASSEMBLEA

En la setmana del 14 al 21 de generde l'any nou, tindrà lloc la celebraciód'una assemblea destinada a l'organit-zació de diverses seccions 'que afectena la marxa de la nostra entitat. Mésendavant donarem l'ordre del dia del'esmentada assemblea.

A totes les seccionsIMPORTANT

La direcció de JUSTÍCIA SO-CIAL prega a totes les Seccionsque li trametin urgentment, pera llur publicació, els noms delscompanys elegits com a candi-dats per a les properes elec-cions municipals.

Una de les coses que té a reivin-dicar la classe treballadora, en la so-cietat actual, és el dret de poder de-senrotllar la seva intel·ligència sensefrens 1 que el no poder-ho í er, el nopoder-ho realitzar, sigui qüestió sola-ment i simplement de les possibili-tats econòmiques de què disposi.

81 en representació de la MinoriaSocialista s'aixeca a parlar un treba-llador manual a defensar els drets ala cultura de la classe treballadora,és per a posar més en contrast la si-tuació nostra amb la societat actual,en matèria d'aquesta naturalesa.

Ja sé que aquesta Llei té un ca-ràcter tècnic; però nosaltres volemque en tots aquells llocs on es discu-teixin qüestions que ens afecten i ensinteressen, hi tinguem representacióla classe treballadora, perquè almenysfent d'observador, acostumant-se iaclimatant-se a assistir a aquestes re-unions, poguem defensar els seus in-teressos en l'ordre cultural, menys-preats i desconeguts, unes vegadesconscientment i altres vegades in-conscientment, en la major part d'ins-titucions d'aquesta mena, que hantractat els problemes de la cultura ique en lloc d'ésser tractats sota unpunt de vista que pogués afectar atota la humanitat, ho han fet de talmanera que solament han possibilitatel poder-lo obtenir les classes adine-rades, les classes posseïdores.

El poble es dóna compte de què Umanca cultura, que li falta prepara-ció, però el poble també es dónacompte de qui són els responsables dequè no tingui aquella preparació i a-quella cultura. Així com ell sap, perdamunt de totes les qüestions que hade resoldre d'una manera imperativa,la seva situació d'inferioritat en quèes troba i que és conseqüència de laseva manca de preparació, de no te-nir la intel·ligència prou cultivada perveure, no solament aquelles qüestionsque en un moment determinat se Uplantegin, sinó els efectes posteriorsi la solució que pugui prendre en a-quells problemes, sap' també perfecta-ment quins són aquells responsables,aquells que tenen interès en mante-nir la ignorància de les classes popu-lars perquè pensen que mentre lesclasses populars continuïn estant enuna inferioritat intellectual, estaranen inferioritat en tots els altres as-pectes.

LA UNIVERSITAT HA D'ESTAROBERTA A LA INTEL·LIGÈNCIA

Jo no vull pas dir i no vull pascaure en el vici o en la convicció demolts Intellectuals del socialisme in-ternacional, de creure que el proble-ma social és sols un problema de cul-tura. Jo no vull creure > en aquestesexageracions. Però Jo no vull negar,ni puc negar, nt puc desconèixer, ésque la cultura és un gran factor d'e-mancipació; no l'únic —com pot és-ser l'únic \ — però evidentment és ungran factor d'emancipació.

Jo no vull caure, tampoc, en aque-lles vaguetats de suposar que tota lagent treballadora tenen condicionsexcepcionals per a arribar als altsllocs dej saber. No, no; jo crec així>,crec que si entre les classes posseïdo-res hi ha gent ben organitzada men-talment, també n'hi ha en les classestreballadores. El que jo vinc a dir, elque Jo vull venir a-dir aquí, és ques'ha plantejat la qüestió de tal ma-nera, que prèviament hi ha un fac-tor que se'l considera cosa negligiblei cosa despreciable. No s'hi val —noaquí, a tot arreu, excepte a la Rússjasoviètica, és un honor que li hem defer—a què tots els organismes quetracten d'encarrilar » estructurar a-questes qüestions, considerin prèvia-ment que hi ha una classe que no es-tà capacitada.

Deia el company Campalans que launiversitat havia d'ésser oberta a laintel·ligència. Jo em recordo que quanl'any 1918 vaig ingressar a l'Escoladel Treball, va ésser una de les cosesque més em varen impressionar deles que deia en Campalans. Potseruna de les coses que més varen con-tribuir a què Jo deixés camins de tur-bulència 1 de violència sistemàtica,eren les paraules d'aquell mestre, ientre elles, precisament, aquesta afir-mació que la Universitat havia d'és^ser oberta sense excepcions per a to-tes les classes socials 1 que, per tant,la classe treballadora tenia tambéperfectíssim dret a entrar-hi. Que men-tre això no fos, com no, és ara, mei>la clase treballadora no pogués entrara les Universitats i a les Escoles es-pecials, era un problema de dignitatque afectava potser més a les classesque així el sotmetien, que a les clas-ses que es veien sotmeses; 1 d'aixòJa ta un» quant)), anys. i Jo u* dia que-

rn en època de la monarquia, ni enèpoca de la Dictadura, ni en època dela República, senyors, no s'ha fet res,ni poc ni molt, per a curar això. Aramateix, moltes frases, elucubracions idiscursos, molts; bones intencions,moltes. Però jo us diré, amics, querespecte d'aquesta qüestió, que jotracto exactament igual amb el ma-teix sentit que quan tracto de ques-tions de reivindicacions de la classetreballadora, perquè us diré que lesdues coses que més m'interessen són•precisament les qüestions de treballi de cultura de la classe treballadora,us diré, i vull tornar a afirmar, queposant-nos la mà al pit, hem de dirhonradament que ni la monarquia, ino parlem de la Dictadura — perquèla Dictadura era una manifestaciótì'odi i de persecució a la intel·ligèn-cia—, ni la monarquia ni la Repúbli-ca han fet res pràctic que es pugui

, pesar i medir, que sigui realitat, pera poder arribar a fer que aquesta fra-se del company Campalans — «LaUniversitat oberta a la intel·ligència»

'-* pugui ésser una realitat./I*

LA SUPRESSIÓ DE L'ENSENYA"MENT LLIURE

Mireu si s'ha fet poc, que Jo us di-ré, que el que s'ha fet ha estat ensentit negatiu. Es un pals com aquest,en què les classes treballadores, quegaudien d'un cert sou, fent un petitesforç, ajudaven el noi a estudiar,anant quan podia a l'aula, barrejantl'assistència a l'aula amb el treballper a poder obtenir un salari per aju-dar els estudis i les despeses que com-porta tot individu per la seva manu-tenció general, això que en la nomen-clatura de la gent que es dedica al'ensenyament en diuen l'ensenyamentlliure, aquesta última possibilitat s'haarribat a treure. Jo crec que el diaque es va acordar en la corporaciórespectiva Impossibilitar l'ensenyamentlliure, es va fer una mala acció a lesclasses econòmicament pobres, perquèjo no vull acceptar discussió en el plade què per a obtenir coneixementsd'una manera autèntica 1 profondasigui necessària l'assistència perma-nent a classe. Aqui hi han algunsdoctors en ensenyament que argumen-ten que perquè l'alumne pugui Ueu-re profit dels ensenyaments, de lesmatèries què s'expliquen, és precis quecada dia assisteixi a l'aula, cosa quemolts ho fan per a tenir l'aprovatassegurat al final de curs.

Jo crec que és precís que a l'homeque tingui un títol acadèmic, a l'homeque exerceixi una professió de respon-sabilitat, un metge, per exemple, unenginyer, un arquitecte, que un errordels seus pot portar conseqüènciesgreus, se li exigeixi, en quant als co-neixements que diu posseir, uns exà-mens, perquè n'hi han molts deprocediments, un anàlisi, una demos-tració dels seus coneixements, tan ri-gurós com es vulgui. Ah! però treureencara que només n'hagués sortit unhome en tot el segle xix de la catego-ria d'en Gaudí, per exemple, treure lapossibilitat de què aquest es manifes-ti, crec que això es un atemptat pre-cisament a la cultura, i, crec que aixòimpossibilita, almenys, sinó l'obtenciód'un nomenament acadèmic, la con-firmació de l'assoliment d'uns conei-xements, que al cap i a la fi no sa-bem encara que enlloc més es don-guin que a la Universitat.

I per això nosaltres, senyors Dipu-tats, hem plantejat i hem volgut queen aquest dictamen de la Comissió hiconstés d'una manera clara i termi-nant, que després no es pogués aHu-rtir, que una de les funcions d'aquestConsell de Cultura, havia d'ésser lacreació de beques, perquè jo us dicaue aquest acord, aquest acord d'anul-lament de l'ensenyament lliure, ésfrancament de classe i parcial, per-què si no hagués estat aquest esperitde classe, que no vull qualificar decasta, dels senyors que el varen pren-dre, hauríem vist que el problema l'in-tentaven resoldre al revés, és a dir,que tenien plantejada una equació 1en lloc de desembarassar la incògnitaper a entrar després a les operacionsaritmètiques, volien fer les operacionsaritmètiques abans de desembarassarla incògnita : i, per tant, el que pro-cedia era mirar quina mitja propor-cional existia de gent que a Catalu-nya estudiava lliure, i una vegada sa-but ajxò, — podríem dir-ne, per a dir-ho d'una manera o altra—, anar a lacreación d'un règim de beques que pos-sibilités cada any aquella mitja pro-porcional que estudiava lliure.

PER A LA CREACIÓ D'UN REGIMEFICAÇ DE BEQUES

Aquí li costa més agafar a un tre-ballador una baca, que a un camell

passar pel forat d'una -agulla, i a ai-xò no s'hi val. I per experiència; per-què si es fa un règim de beques quetingui els mateixos resultats que mol-tes carreres intermltges han tingut aEspanya — i jo explicaré això el quevol dir — no tindria cap valor. Tot»sabeu que hi ha carreres intermltges,per exemple, la de perits industrials,que es varen fer precisament perquèles classes treballadores poguessin ar-ribar a tenir coneixements de caràc-ter tècnic i professional, 1 després naresultat que la realitat ha estat al re-vés, i que quan els obrers han volgutestudiar carreres d'aquesta naturale-sa havien de fer un esforç econòmic

' que les seves possibilitats no els per-metien. 81 nosaltres ara anem a crearun règim de beques sense una distin-ció prèvia de la gent que naturalmentestà dotada i en té mereixements, aiaixò no va acompanyat a aquest rè-gim de beques, que cal crear-lo per da-munt de tot, ja comprendreu que laclasse treballadora haurà fet un ne-goci molt reduït.

Si hem procurat que la institucióbecària quedés consignada en la Llei,és perquè creiem que d'aquesta mane-ra vindrà obligat aquest Consell deCultura a estudiar la manera d'esta-blir un règim de beques, 1 que si hiha un control per part de la classetreballadora, per mitjà d'un seu re-presentant en aquest Consell, almenysintentarem subsanar la injustícia querepresenta l'anul·lació de l'ensenya-ment lliure i d'aquest esperit de clu-se que ha orientat sempre totes leacuestiona de cultura.

Nosaltres tenim interès que en aquestConsell de Cultura hi hagi una repre-sentació de la classe treballadora. Johe vist molts analfabets amb títols aca-dèmics, i, en canvi, he vist molta gentque a penes sabia llegir ni escriure,que tenia un discerniment que mol-tes vegades haurien volgut per a ellsmolts, senyors amb un pergamí de me-tre i mig penjat a l'esquena. Però noes tracta pas de fer això d'una ma-nera barroera. No es tracta pas de <ser-car a cegues un obrer endreçat, quedigui sempre que sí, 1 posar-1'ht; „no.El Govern sap que hi ha avui insti-tucions de cultura sostingudes, orien-tades, mantingudes per la classe tre-balladora que honoren Catalunya, i queallà possiblement s'hi pot trobar untreballador que pugui estar en el Con-sell de Cultura. I cal que a aquellescorporacions, que aquell aplec de gentobrera que ha demostrat tenir desigsde saber, els donem tota la satisfacciói els tinguem tot el reconeixement.queel seu esforç, que el seu entusiasmepel saber es mereix.

NECESSITAT DE PASSAR DEL

PERÍODE DE PROMESES AL DE

REALITATS

Jo crec que els homes de l'Esquerrano sou pas d'aquells que si no beu, ar-ribat a donar solució a això, sigui per-què no sou homes de cor. Jo crec queper damunt de tot, si hi ha un partita Catalunya en aquests moments, quepugui resoldre aquestes qüestions queafecten la classe treballadora, que desde molts anys estan plantejades i exis-teixes, és l'Esquerra Republicana. Idic això, no perquè no em recordi quehi han hagut també altres partits queno ha estat el vostre, que han .fet al-guna cosa per la cultura de les classespopulars; prou l'han explotat. Peròtingui's en compte que la satisfacciódel proletariat no és obtinguda ambuns cursets de tècnica professional, niamb uns cursets d'humanitats, en lesèpoques de vacances. No, no; no estracta pas d'això. El que exigeix, per-què té dret a exigir-ho, perquè se U e»tàrobant mentre no ho tingui, és que laclasse treballadora gaudeixi de tots elsdrets d'obtenir tots aquells coneixe-ments que la col·lectivitat humana ique la civilització ha portat els nostresdies. No es tracta que un manyà pu-gui ésser contramestre d'indústries me-càniques, un electricista director d'in-dústries elèctriques. Es tracta que si unmanyà té condicions natrals i voUmtatper a ésser-ho, sigui engrnyer o tìporen ciències. Es tracta d'això, i ,qwe elque tingui vocació i lletres, pugui és-ser llicenciat en filosofia 1 lletres, enlloc d'ésser un senyor que ha llegitel Discurs del Mètode de Descarte* oque sàpiga de memòria els Diàlegs dePlató. •

Jo refio i em confio que en el Con-seller de Cultura 1 en el Govern da laGeneralitat de Catalunya, en això nohi hem de trobar grans obstacles, perdJo voldria també que es passés aviat,quant més aviat millor, del períodedel« discursos i de les promeses al pé-riode de lec realitat*. ' " '

PREU» Dl SUSCRIPCIÓTrimestre. . . 2*80 pits.S«m«*tr«. . . 4*80 „Any. . . . . S'OO „ JUSTICIfcSOCIAL

R«d«oot¿ f Administració:Primer d« Mala, num. 7Tt lèfon num. 11482B A R C E L O N A

^coi?Savdel El nmot del pim-pam-pumcompanySerra i Moret

Com sigui que certa premsa, diàriaha aonai una versió inexacta de l'ac-uident 4e què fou víctima ei companySerra i Moret, creiem necessari, perM ue restablir les coses ai seu lloc iper a coneixement deis nostres com-pany«, donar compte de la maneracom e* produí el lamentable accident.

p company Serra arribà a Pinedael dia « deu corrent* i l'alcalde delpoble, En J^UJRV Vila. 11 pregà da-companjarvlo a reconèixer un camíveïnal que lea. pluges insistents quegavien calgut aquells'"dies havien letmali* fins al punt d'exigir tuia repa-ració imm/NBatft.'::, d company Serra efectua-, la inspec-ció sol·licitada i després d haver con-vingut amb els veins la cooperació ae-eessaria per a l'endegament del ca-rni, tornà sol al poble pel costat deí*» vi» del ferrocarril, quan en traves-sar un pontet, un peu se 11 desvià icalgué al fons, produint-se lesions a lacama dreta 1 la íractura de la tíbia idel perennò de la cama esquerrà a(«Içada dei tormell. Tot i les greus le-sion« rebudes, el company Serra enca-ra caminà una estona fins que ela pa-gesos de les hortes el recolliren i eldugueren a caia seva.

Segons el dictamen facultatiu, el!company Serra Moret haurà de pas-sar un période de tres mesos de cura,«bans de poder reprendre la seva vidanormal. Per tant, ens prega de comuni-car-ho el propi company, tots els com-promisos d'ordre social que tenia con-trets hauran d'ésser forçosament dife-rits fins al complet guariment del nos-tre company.

Segons les darreres noticies, 11 haestat Ja efectuat satisfactòriamentl'enguixaroent de la cama fracturada lel procés de guariment continua nor-malment.

Antifeixistesdetotsels paTsos... alertà!LA DESTRAL AMENAÇA CAURE

. SOBRE 60 REVOLUCIONARI«¡í v;, Y^-;.AMaiAjN¥8 .-,•, : ;,.. ','., ,IM Jv*M obrer» executat» de maneraí ' ' . . . . . bertlal

Reproduïm amb gust aquesta cridaque eat h* estat adreçada pel Comitè'mundial per a la lluita contra la guer-ra 1 el feixisme: ,'Bis obrers de Colònia, ela antifeixis-

tes. Hammacher, Waeser, Wilma, Horch,Moritz i Engels foren 'executats el dia30 de novembre al presidi-de Colònia.

Dos dies abans, el revolucionari KurtQttrber, de 23 anys, fou decapitat tucattatale del presidi de Breslau.

Bis Íntims sentiments humans es re-belen intensament contra la bàrbaraJurisdicció que sofreix l'Alemanyad'Hitler.

Ete sis Joves foren lliurats a ladestral sense cap- prova de culpa.

Pel febrer ., passat, diversos Jovesobrers han estat atacats a Colònia perquadrilles feixistes I han defensat llurvida contra una tropa de 'S. A. arma-da. L'únic motiu era llur antifeixisme

El mateix motiu era la decapitaciódel Jove obrer a Breslau.

A Alemanya passa l'impossible :'La llei d'assassinat ha estat empra-

da' com a reacció sobre innocents. Eldefensor, dels .nazis de Colònia estàd'acord amb el fiscal que proposa l'as-saAinat.

La nostra crida es dirigeix a tots elsantifeixistes, a tots els obrers. SalveuW obrers innocents de les celles de lamort. del feixisme alemany. El mateixsuprem de l'Imperi alemany, Ooering,confirma dia per dia aquests Judicissagnaria 1 cometerá idèntic i injustcrim amb Dimltrof, Torgler, Taneff iPopof f.

Les execucions bestials dels setJoves 'obrers són. el començament d'unallarga nit de Sant Bartomeu. Una ona-de sagnant de venjança es desenca-dena contra altres cent mil, que con-tinuen llur lluita malgrat la forçà delsnazis. Bitler aprofita el seu engany ates masses des del* 12 de novembreper. a l'assassinat de la multitud...Això és la ràbia de potentats, que por-ten à) poble la catàstrofe i que .temenel fluix que s'apropi de la lluita social-waSppte les masses.

Els set joves obrers han donat llurvida per lã causa dels obrers d'Alema-nya i de tot el món.

Antifeixistes, alerta!S'ha de salvar els altres amenaçats

per la cruel mort de l'Alemanya d'Hit-ler.

uniu totes les forces.Treballeu per a la protesta de le»

masses en tots els Moviments, en totsels llocs, en tote« les organitzacionsdels obrers.

Marxeu en aa/A contra «1 règimsabgnant d'HrO»».

ja tornem a tenir al Poder eiuinüt uel pirn-pam-pum. Però

, acjuest mnot que, un parell demesos enrera, groc i tremolós, varebre una pallissa com per a dci-xar-lo desencolat i anul·lat per asempre més, avui ha tomat al-llocde les patacades disposat a resis-tir els trets de tots els que vul-guin divertir-s'bi. Amb la dife-rència, però, que ara l'aguantenuna colla de fantasmes que el po-ble creia que havia colgat en ladata memorable del 12 d'abril del1931 i que ara han fet ressuscitar,agermanats en vergonyós connu-bi, els detritus pestilents del cle-ricalisme i de la monarquia, quela Republicà hauria hagut de des-truir perquè no poguessin tornara aixecar el cap mai més.

Sigui com sigui, el fet és que el•famós ninot, grotesc i mal girbut,tqrna a estar penjat, al cap d'unrengle d'altres companys seu», ata barraca de fira de poble que vea ésser l'actual Parlament d'Es-pasa». '

T podem assegurar-li que rebràí què de la.seva figura ridicola idesmanegada no en quedaran niles ulleres.

Quan serà això? Aviat. De se--guida que s'hi posi bé perquè pu •guein apuntar amb la seguretatde saber que l'hem de tocar.

Pe moment ja és una cosa quefa riure veure'l encimbellat comuna tontería de fireta dalt d'unarnphâ de Pasqua ; i sentir-lo desd'aUi com crida i com flastomaamb una sonoritat de cosa buidaqoe esgarrifa; i veure'l, fent l'ar-rogant i l'olímpic, sobre una Dea-líya que trontolla ; í constatarque no és altra cosa que una ros-sa de canyet que, treballosament,estat posada de nou sobre les se-ves quatre potes. -

Caldea, però, que els trets si-guin directes i enèrgics. Perquèal voltant seu, apinyats i amb elsbraços enlaire com fa la gent quan

. s'agombola sota les torres delsxiquets de Valls, hi ha una coilade figures sortides del no res, iigualment indesitjables, que l'a-guanten desesperadament ; sonels anomenats ministres, algunsdels quals coneixem de tota la vi-,da i sabem que valen tant comllur president, malgrat que, quanta mà dreta i habilitat, no li arri-ben ni a la sola de les sabates.I al seu davant, disposats en cer-cle i ben aclofats en els esconscSrhodes i tebis, hi ha una allaude ronyosos disposats a procu-rargli una llarga vida sense mi-sèries .ni entrebancs ; són els fan-tasmes ressuscitats, que farandringar llurs llengües llefiscosrsi aplaudiran amb llurs mans bru-tes de misèria humana i untadesamb sucs de sacristia, sempre queels doni ordre de fer-ho el director d'orquestra, el president de laCambra, que és el ninot núm«odos de la farsa nacional i de labarraca.

Vol dir que ara el ninot delpim-pam-pum, tindrà més re-sistència que abans. Però de resli^valdrà i serà bo de sentir lesexclamacions i els esgarips de labanda quan caigui el ninot i el se-gueixin tota la galeria que vol

Envieu delegacions de protesta da-vant les Institucions del règim d'Hit-ler.

Vagà de protesta als ports contra elsvaixells amb creu esvàstica. ,

Gap organització' i cap lloc'seile re-unió de protesta. " •': ' '

Centupliqueu l'ajut a la lluita he-roica antifeixista dels obrers alemanysper a la caiguda del règim sangnantd'Hitler.

Paris, 1 de desembre 1833.Comitè mundial per a la Unit» contra

• là guerra i el feixisme.Comitè Btapdial 4* la Joventut,

aguantar-lo i damunt d'uns i al-tres s'aclofi la barraca i tot.

Es fatal que així ocorri i totesles coses que són fatals acabenper produir-se. Si tinguéssimtemps i la cosa valgués la pena,que no ho val, podríem publicarun volum o una colla de volumsd'història retrospectiva on re-treiéssim la vida i miracles delninot del pim-pam-pum. Recor-daríem només el seu pas per Ca-talunya, perquè les seves manio-bres i filigranes al restant d'Es-panya i àdhuc â Amèrica, com •que no ens han interessat, no leshem seguides i ens costaria mas-sa feina de cercar-les. I posaríemper títol: «L'aventurer».

El pintaríem .amb el seu tipusdesimbolt i ben apeixat deambulant pels nostres passeigs i car-rers cèntrics cobert amb el capellque guarnia la cinta de la bancïe-ra espanyola, nacional i", monàr,-quica, i amb el ijonguet o el sand-vitx a la butxaca repartint, som-riures i encaixades de mà á disi-çreció. El faríem destacar, crida-ner i tonitruant dalt dels escena-ris i a les tribunes dels; mítingsprometent cada dia el gall repu-blicà per al Nadal següent, b<j íobeint, com un putxinel·li, els ííkque des de Madrid feien moureles patums de la monarquia queel "tenien a sou.

I el que sobretot fóra pintoresci curiós seria explicar la tasca sub-terrània i particular per a ferfuncionar el tinglado que l'homeva muntar a Barcelona. Allà hiveuríem l'oficina dirigida per unparent on calia que passessin totsels projectés que havien de resol-dre's a l'Ajuntament i tots.els ne-

gocis bruts on s'hi podien pouaiprofits metàl·lics : il·luminació pu-blica, gas i electricitat, aigua«,clavegueres, adoquináis, tots elsserveis públics, tots «Is serveis pti-vats, tot el que de lluny o deprop podia significar duros o pessetes o cèntims ; tot era aprofitatperquè calia apagar la voracitatno sols de l'emperador sinó detotes les jerarquies • inferiors quel'ajudaven i l'aguantaven. Parla-ríem especialment de la concessiódel monopoli de pompes fúnebresque va costar tres-cents mil ullsde la cara per al ninot del pim-pam-pum, i alguna cosa més peral conjunt de petaners del Corn.s-tori. .

Seria un llibre curiosi ssim, pe-rò potser d'un èxit mediocre, oer-què la ciutat de Barcelona, par*ticularment, ja coneix totes les fa-cècies del que en seria el biogra-fiat. ' " ¡ : " ";';'"; ' ' • ' . " • '

El que no té explicació és queal cap de pocs anys l'aventurerhagi pogut assolir el lloc més attde la governació de l'Estat. Elque és vergonyós és que part dela premsa de Barcelona, el «Noti-ciero Universal» al cap, publijuiarticles ditiràmbics sobre el ni-not que en els debats de la sevacarrera havia fet tremolar de oar"la burgesia catalana. El que^t'ó-ina la mida de la misèria espiri-tual i material del nostre país, ¿sque semblants personatges pugu'riésser els nostres governants.

I contra, aquesta manca d1 ex-plicació i contra aquesta vergo-nya i pontra aquesta misèria, ésfatal que* el poble s'alií í desficiel ninot ' del pirn; " pam, pum aescopinades.

Les dretes Ma F. A. I.Han triomfat les dretes arreu del

pais. Des de Gil Robles fins a RoyoVillanova i de Martínez de Velascofins a Albifiana, fina abigarrada ca-terva de monàrquics, cavernaria, re-accionaris, lligaires i feixistes, s'hanassegut amb l'acta de diputat en elsescons del Parlament. ' ': -

Procedents dels graons me» ave-riáis de l'escala social, aquest* dot-cents deu diputats pertanyents .'als,partits d'extrema dreta que encarano han acatat la República, esperencobejosos el moment en què, unitsen forta majoria, s'apoderaran delPoder per a ensorrar la Republic».

Mentretant, les esquerres que tenenel precedent d'una història, brillant-nient revolucionària, que portaren el»4 d'abril i que en les Corts Cons-tituents han fet una admirable obrade legislació social ' i politica, hanestat, si no batudes, malmeses iarraconades a l'oposida, perquè unapart del poble, la més inconscient ila més malhaurada, ha renegat delsseus drets politics que la Republicàli atorga.

Poden estar contents els homes dela F. A. I. i els dirigents de 1*C. N. T.; la seva formidable carn-panya d'abstenció electoral ha donatels seus resultats. Davant de la cam-panya de mítings, de manifestos ide premsa, no ha votat tot el poble,i han perdut les esquerres;' peròhan votat tots els rics, i han guanyatles dretes.

Les multituts innocents, .els obrer»que sense consciència del propi va-lor, i que infantilment s'arboren d'en-tusiasme davant els " direu ses 'isermons del» agitadors a seu, no 'sa-ben l'abast que pot tenir el seu gestd'abstenció electoral.

No saben els obres que tant ésqueixen de l'explotació del capital,que amb el predomini de les dretesal Parlament seran encara %nés ex-plotats; no saben que els diputatsdretistes són els representants ge-nuïns del capitalisme i de les gransCompanyies que amb un sol cop deBorsa poden anul·lar tota la legislaciósocial de la República.

Clamant contra la dictadura ( ? )socialista dels Governs i dels dipu-tats d'esquerra, ¿ coni no , clamarán

contra la vertadera dictadora deisGoverns de dreta, que, fidels al seuesperit reaccionari, poden implantarel feixisme ? '

I quan les dretes envalentides s'a-poderm del Poder, quän les horde'sde 1* reacció enyaéixín «1 país, quan

retorni là monarquía, quan de debòhi hagi una veritable dictadura quearati erap» de 'ferro doblegui l'es^'quèh* del poble,- i iota'l'imperi del'sabre es desterri tot vestigi de lli-bertat; -podrà tota la còlla anarquistaanar a cridar i a protestar I

Potìrstò anàr ti buscar als diri-gents de la F. A. I. i de la C. N.T. aquests agitadors d'ofici, pia-léis ï conspi adofs d'opereta, <ju¿diuen que' «huridirán la República,esta Repúb}ica burguesa que ahogaa ylbs trabajadores» perquè portina-cap d'una vegada la revolució " »o-cial amb pistole» i dinamitai

¿Quan serà que aauests obrers e»donaran compte que moltes vegades,darrera de la faramalla dels dis-cursos dels seus idols, venuts a l'orde la burgesia, s'hi amaga el punyalque els ha de ferir a traïdor, i l'ar-golla que ei» ha d'encadenar encaramés ?

SALVADOR MAJO

Crònica de Madrid

"Mamarracho!"La primera 1 única sessió de la .Cam-

bra que hem assistit fins el moment queescric aquestes ratlles, ha estat la deldivendres, dia 16. Fou, per cert, unasessió plena d'accident* i de saba. Lesllambordes 1 les pedretes que vénend'enfront, són inofensives i mal diri-gides. Abunden els tei» de iotes lespartides d'Espanya sens« eap motiuètic hi intel·lectual que justifiqui llurpresència a les Corts de la República.

Exemplars d'un malabarismo des-vergonyit, a l'hora de l'ofensiva acu-den é trucs deshonestos per refereedels atacs mortals que surten d«lsbancs socialistes. Un Pérez (radical,abans Madrigal), dels molts Peres quehi ha, es creu prou home per a tirarfletxes, i sense pensar amb el retop,llença improperis ridículs. Això f a queel nostre Prieto, el dinàmic, l'àgil, —pa-radoxes de la vidai,— surti al pas iplanti barrera oportunament. Aquesthome company nostre, té encerts afcuts,i quan els que porten males intencionsvan per llana, surten esquiláis de debò,

Aquest divendres fou un dels. dies.que taimbé l'encertà. « | Mamarracho !»digué al senyor Pérez, mentre aquestcontestava «| Ingeniero I [Ingeniero I»a la Cambra quedava gravat el cognomsobreposat de «¡MamarrachoI» a l'ho-me que amb l'actitud d'un pintor ri-dícul, té la convicció que les seves In-tervencions i les seves interrupcionssón la cosa més interessant de,l mon.

La mamarrachada, és cosa típica d'a-quest pa^t, i la- revolució que portà laRepública no ha distret' encara a lagent del poble de l'ateneió que prestaals mamarracho» i a les mamarratxa-des que es f an. El teló està tirat,, i du-rant la desfilada d'aquestes ridículesfigures que tenen predomini a la Cam-bra veurem l'ocasió que ens donaran,de conèixels com a mamarratxos i copia titelles que' esperen /1» bola que elsfaci caure del lloc què. injustamentocupen. ' - - ' V

.', ' FBLIP BARJAÜ

Madrid, desembre 1933. - :

SECCIÓ DTE. VIII (GRÄOIÄ)Montmany, 34

• Dilluns, dia SS,a le» nou dfl, veipr«

' 8ËSBIO TEATRAL ' v ', a correo del «uadr« es*èal« <• I» ,

Secctó, » baie del »efüentprotrama: 'J,, „ „ , „

1. L'AMOR VIGILA, de PoaJ' AtagaU. • - . -,

' 2. L·Llfltt 0ÏN8 LA 3«)«OA ü- »trena dol drama d'ambient <•oçial, original del companyJOSEP NOVELLAS.

ASSISTIV-BI!Per Invitacions a IB oonsergerta,

LesISocialistes

COOPERATIVA DE LL·IBRIÈRIA, 'PAPERERIA I MATERIAL ESCO&Att

I ClEIéXIFlt ,̂ ' -

Dlmartt, íljous i dUsabte«, «e,í » L» l'ertatfe social, Primer <• \

Ma4t, 7, Ca*a del PoW*.TelWeiJ 1W«

€ CaleTes

M bit be n to r r*ap*

N u t r i c i óI n t « li § Í

f-- ¡í!

Paqu«t ]aOO%^ '* ' ' llMMÍ' '

„rtwwS' f