Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

48
Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil Nova Sageta CentreLondres94 FamiliaNova Schola

description

Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil. Nova Sageta CentreLondres94 FamiliaNova Schola. La Salut Mental dels Adolescents i els joves. De la joventut - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Page 1: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Justícia Juvenil i Salut mental

El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Nova Sageta

CentreLondres94

FamiliaNova Schola

Page 2: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

La Salut Mental dels Adolescents i els joves

• De la joventut– Conductes de risc, prevalença de lo emotiu sobre el cognitiu, acció de

present, absència d’anticipació, “narcisisme”, consum, etc

• De la política social i de l’oci– Desprestigi moral, corrupció, inoperància i ineficàcia institucional,

populisme i demagògia, absència de politiques per la joventut. Cultura d’imatge i so. Empobriment del llenguatge

• De les actituds familiars– Crisis de la família, diversificació i confusió del concepte de família

• De la cultura de la “pastilla”– Recerca d’immediatesa, solució “per mi” però no “de mi”

• De la psicologització vs psiquiatrització dels problemes• De la “policització” i “justicialització” social

– Sembla com si tot ho hagués de fer la policia, i tot hagués d’anar al jutjat

Page 3: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Normalitat i Patologia

Què entenc per malalt mental?,

Com diagnosticar un comportament patològic?

Malalt, alteració, trastorn...

Diagnòstic vol dir: Cinc eixos

Adaptació vol dir absència de conflicte?

Page 4: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Normalitat i Patologia

Classificació nosològica (DSM-IV, CIE IO) és psicopatologia?

L'acció de la JJ ha recaure en els infractors amb diagnòstics greus mentals?

L'etiqueta situa, facilita, però no igualaTots som homes i persones diferents“Hospitals penitenciaris” equip

complert judicial, rehabilitador i sanitari

Page 5: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Límits i possibilitats de la intervenció en salut mental a JJ

• Què hauria de ser i què no hauria de ser la intervenció en salut mental en l'àmbit de JJ?

• Existeixen límits clars entre les institucions de salut mental i la JJ?

• El fi únic es la persona• L’intervenció nomes integral• Arreu la salut mental es de JJ

integrada

Page 6: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Límits i possibilitats de la intervenció en salut mental a JJ

• Els adolescents i joves de JJ tenen les mateixes problemàtiques que els dels altres àmbits? (atesos en sanitat)

• Les característiques del àmbit judicial son les més apropiades per fer una intervenció dirigida a les problemàtiques de la SM

• La salut mental deu adequar-se als àmbits• El problema són recursos d’espai i personal (no hi

ha aparelles o tècniques mecàniques)• Les problemàtiques no són igual o diferentes, són

individuals

Page 7: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Límits i possibilitats de la intervenció en salut mental a JJ

• Intervenció amb recursos propis o prioritzar les derivacions a recursos especialitzats de la xarxa comunitària?.

• S’han de crear recursos propis? • La derivació és una eina pròpia de la JJ o s’han

d’intentar complementar els dos tipus de recursos?• La derivació en Salut Mental és difícil, per factor

subjectius d’interpretació, per elecció de tècniques segons criteri

• La complementació és difícil per l’exigència de seguretat de JJ

• Cal asumir com a ideal els recursos propis integrals

Page 8: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer?

• Què opines sobre la intervenció en salut mental dins els límits amb que es treballa a JJ?

• Què ha de prevaldré en un jove que compleix mesura educativa, la qüestió sanitària o la judicial? Perquè?

• Només pot prevaldre la persona• El fi últim es la reinserció • L’intervenció en l’actualitat és limitada tan a

Justícia com a Salut Mental (incomplerta)• I més encara en infancia i adolescencia

Page 9: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer?

• Cal que existeixin espais diferenciats per a la presa de decisions en els casos d’adolescents i joves amb problemes de Salut Mental? Perquè?

• Equip propi complert de salut mental a JJ• La centralització no és garantia per ella

mateixa• L’equip l’integra: educadors, assistent

social, psicòleg (neuropsicòleg, psicoterapeuta,..) psiquiatra, pediatra o metge internista

Page 10: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer?

• Té que haver-hi una continuïtat en la intervenció que es desenvolupa en la xarxa sanitària, l'ingrés d’un jove als circuits de JJ i el seu posterior retorn a la xarxa? Perquè?

• Deu ser-hi, però es difícil• Lo ideal seria poder escollir el recurs

de continuïtat més adient des de cada instancia

Page 11: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer?

• Caldrien recursos més específics des de la xarxa sanitària per l'atenció a joves i adolescents de JJ? Perquè?

• Penses que a JJ arriben els fracassos d’altres institucions educatives, sanitàries, etc..? Perquè?

• Falten recursos, falten diners, falta formació en funció de la realitat a atendre

• El fracàs és social en mitjans i personal en la resposta als mitjans.

• La majoria fa el que pot amb el que té

Page 12: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Estratègies d'intervenció Que fem i que podem fer?

• Les estratègies d'intervenció poden venir mediatitzades pel referent teòric del qual es parteix

• Si• Convenen auditories d’eficàcia• Hi ha un fatalisme del “no té remei” que

afecta tan al client de salut mental com al de JJ

• Es poden obtenir resultats. S’ha de viatjar i improvisar menys

Page 13: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

La salut mental dels professionals JJ

• S’ha d’avaluar el equilibri mental dels professionals JJ?

• Es necessari un cert equilibri mental per desenvolupar correctament la nostra tasca en JJ?

• L’equilibri és necessari• Equilibri és joc de forces i resolució

adaptativa.

Page 14: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

La salut mental dels professionals JJ

• Cal o no supervisar la tasca dels professionals de forma constant i dinàmica?

• Si és necessari han de ser supervisors de la Institució o de fora d’ella?

• La salut mental planteja la dificultat de la medició de la participació tècnica en l’execució de la tasca

• Convé tant la supervisió com l’auditoria

Page 15: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

La salut mental dels professionals JJ

• Es podrien incorporar mecanismes que facilitessin una millor salut mental als professionals de JJ?

• La tasca encarregada als professionals de JJ és generadora de problemàtica de Salut Mental

• La valoració de projectes i tasques

• La formació i el debat

Page 16: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil
Page 17: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

LOS VALORES DE LOS JÓVENES EN LA ACTUALIDAD

(La Vanguardia, Febrero 2004)

Page 18: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿De dónde se extraen los datos?

• Los datos que se presentan a continuación proceden de los resultados de la Encuesta de Juventud de Barcelona, realizada por el Ayuntamiento entre diciembre del 2002 y febrero del 2003, con 1200 entrevistas a jóvenes de 15 a 29 años.

Page 19: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Retrato estadístico del joven barcelonés

• Un adolescente que vive con sus padres.

• Sale de noche, sobre todo el fin de semana, por Ciutat Vella y Gràcia.

• Algo menos de la mitad fuma habitualmente.

• Una cuarta parte larga toma dos o más copas.

Page 20: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Retrato (II)

• Tiene, casi sin excepción, teléfono móvil.

• Se desplaza en transporte público

• Se declara de centro o de izquierdas.

• No confía mucho en los partidos políticos ni en la Iglesia.

• Si se asocia, lo hace en entidades deportivas.

Page 21: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Esta juventud compagina valores que en otros contextos históricos y sociales han aparecido reñidos.

• De entre una veintena de instituciones, la que más confianza les merece es la familia al tiempo que valoran mucho la libertad sexual.

• La Iglesia católica y los partidos políticos y la televisión no se encuentran entre sus preferencias.

Retrato (III)

Page 22: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Retrato (IV)

Los jóvenes prefieren:

la Policía al Ejército

la Generalitat al Gobierno Central

la Unión Europea a la OTAN

“Muy pocos aceptan la clonación humana y un 16,3% son partidarios de la pena de muerte”

Page 23: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Casi la totalidad de los jóvenes está de acuerdo con:– la libertad sexual,

– la inseminación artificial,

– la despenalización del aborto y

– la eutanasia.

• Muy pocos aceptan:– la clonación humana

– la pena de muerte

Retrato (V)

Page 24: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿De qué se preocupan los jóvenes?

Page 25: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• La preocupación juvenil por emanciparse se manifiesta a partir de los 25 años.

• Entre los 15-19a sólo un 34% se declara muy o bastante preocupado por poder abandonar el hogar paterno.

• Hasta los 24, esta preocupación no afecta aún a la mitad de los jóvenes.

• El 60% de los jóvenes mayores de 24a están bastante o muy preocupados por llegar a tener vivienda propia.

Vivienda

Page 26: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Crece la preocupación por el precio de la vivienda.

• Los jóvenes no emancipados pero trabajadores, creen que el acceso al mundo laboral no les permite la vivienda propia ni en pareja.

• El 70% afirma que no se va de casa por motivos económicos.

• La razón principal es la inseguridad laboral.

Vivienda (II)

Page 27: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Hasta los 24a, quienes trabajan, lo hacen con contratos de carácter temporal o en prácticas.

• A partir de los 25 prácticamente la mitad de los que están empleados disfrutan de contratos fijos o indefinidos.

• Casi un 10% trabaja sin contrato.• En el trabajo no valoran mucho el tipo de

empleo.• Laboran más por dinero que por vocación de

un oficio o profesión.• La mayoría considera que los estudios

realizados no les ha servido para el trabajo que acaban desarrollando.

Trabajo

Page 28: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Causas para no interesarse por la política:– “Falta de credibilidad” y “Desengaño”

– “Pasotismo” y “Hay cosas más importantes”

– Un 9,2% se interesan mucho por la política

– Un 27% se interesa bastante

– Un 63% desconfía.

Política

Page 29: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Toda esa desconfianza se traduce en absentismo electoral:

Política (II)

el 44% con derecho a voto lo ha ejercido siempre

el 27% se ha abstenido alguna vez

el 27% se ha abstenido siempre

Page 30: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• La mayoría de los jóvenes se declaran católicos.

• Un 7% se declara católico-practicante.

• Los “no creyentes” son un 41%–Casi el doble en comparación con

sus padres (21,4%) y algo más que sus madres (17%)

Creencias religiosas

Page 31: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• Mirar la TV es de las actividades más frecuentes entre semana (41,5%).

• La tendencia se invierte el fin de semana:– Un 46% se cita con amigos y familiares

– El 36% va a bares, restaurantes y discotecas

– El 13% se sienta frente al televisor

– Un 8,3% practica deporte

– El 1,2% va a misa

Mucha TV, poca misa

Page 32: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

• El 51,8% gasta su dinero comprando ropa

• El 42,6% se dejan la paga en bares y discotecas

• El 36% se lo gasta en cines

• El 32% en tabaco

• Los libros son un gasto para el 16,2%

• Los viajes lo son para un 15,9%

• Los porros cuestan dinero al 6,3% y las drogas de diseño al 1,2%

Dinero… para ropa

Page 33: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Grado de confianza en las instituciones

94,7

78,7

59,5

53

44,8

41

36,5

39,2

36,2

34,2

4,7

19,8

36,8

45

52

56,8

56

60,3

62,7

59,8

0% 50% 100%

Familia

Universidad

ONG

Ayuntamiento

U.E.

Generalitat

Parlament Cat.

Policía

Prensa

ONU

Mucha o bastante Poca o ninguna

Page 34: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Grado de confianza en las instituciones (II)

33

33

27,7

27,3

25,5

5,5

22,8

20,5

18,8

18,2

10,2

65,5

65,7

68,7

67,3

70,8

70,8

75,3

72,7

81

80

88,3

0% 50% 100%

Trib Justicia

Bancos y Cajas

Monarquia

Parlamento Españ

Ejército

Sindicatos

Gobierno

OTAN

Television

Iglesia Catolica

Partidos Politic

Mucha o bastante Poca o ninguna

Page 35: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿Cómo se consideran las siguientes conductas?

98,7

97,4

97,3

95,6

89,1

85,5

78,1

75,1

74,6

71,8

1,3

2,6

2,7

4,4

10,7

14,2

21,3

24,3

25,2

24,8

0% 50% 100%

Maltrato pareja

Contaminar rio

Acoso sexual

Conducir borracho

Atracar un banco

Ir en moto sin casco

Esnifar cocaína

Tomar pastillas

Vivir del paro sin buscar trabajo

Suicidio

Muy o bastante grave Poca o ninguna

Page 36: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿Cómo se consideran las siguientes conductas? (II)

69,3

67,9

58,1

48,8

47,6

35,8

30,7

26,6

24,3

22,2

30,2

30,8

39,8

50,4

52,3

63,7

65,9

73

75,4

77,5

0% 50% 100%

Vender droga para vivir

No pagar impuestos

Adulterio

Prostitución

Robar un producto en granalmacen

Fumar en sitios publicos

Abortar

Pintar graffitis

Fumar porros

Viajar sin billete

Muy o bastante grave Poca o ninguna

Page 37: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿En qué están de acuerdo?

92,884,7

80,3 79,5 77,3 75 73,9 73,3

Lib

ert

ad

se

xu

al

Ins

em

ina

ció

na

rtif

icia

lD

es

arm

am

en

to

Tra

dic

ion

es

Pro

pie

da

dp

riv

ad

aH

om

os

ex

ua

lid

ad

Eu

tan

as

ia

No

ab

ort

o

De acuerdo

Page 38: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿En qué están de acuerdo?(II)

71,3

60,159,3

53,6 53

37,833,3

30,328,426,621,9

19,116,3

14

E.U

.

Des

pen

aliz

.

So

cial

ism

o

Fem

inis

mo

Au

ton

imia

Nac

ion

alis

mo

Ind

epen

den

cia

Fed

eral

ism

o

Cap

ital

ism

o

Co

mu

nis

mo

Des

pen

aliz

.dro

gas

En

erg

i n

ucl

ear

Pen

a d

e m

uet

e

Clo

nac

ión

De acuerdo

Page 39: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

LA FAMILIA HOYTransformaciones significativas

• El papel de la mujer familiar laboral

• El clan familiar reducción + aislamiento

• La cultura mediática Pensamiento Mimetismo

Page 40: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

LA FAMILIA HOY¿Quién educa?

• ¿ Padres ?

• ¿ Escuela ?

• ¿Televisión / Internet?

Page 41: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

FAMILIA: ACTITUDES EDUCATIVAS

–Actitud > Técnica + Tiempo

Afecto Aceptación

Disciplina Capacidad de

frustración

Estabilidad Contención

Tolerancia Sentido común

Page 42: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Cambio familiar y del Patrón Salud-Enfermedad

• Modificación estructuras familiares:1) Incremento familias monoparentales

2) Separación/divorcio

3) Trabajo ambas figuras parentales fuera hogar

4) Incremento embarazo adolescentes

5) Aparición nuevas formas de parentalidad

Page 43: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Nuevas formas Familias monoparentales

• Divorcio– El “buen” divorcio

– El “mal” divorcio

• Fallecimiento (accidental o enfermedad)• La maternidad en la adolescencia • La libre decisión de la madre en

“soledad” y el acceso a los “bancos” de semen

Page 44: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Familias minoritarias

• Los tríos y cuartetos tras los divorcios

• El acuerdo de tríos o cuartetos• Las familias itinerantes y

emigrantes • La delegación parental:

1) Cesión familiar2) Apego múltiple o terceras personas

Page 45: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

MODELOS DE FAMILIA(La Vanguardia, Febrero 2004)

Page 46: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

¿Cuáles son las causas de la evolución de la familia española?

• Control de la reproducción• Mejora de los niveles

educativos• Acceso de la mujer al mercado

laboral• Implantación de una cultura de

igualdad

Page 47: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Modelos de familia• No podemos hablar de un solo modelo

familiar

• La familia sigue cumpliendo la función educadora y transmisora de valores

• Posible definición de familia, desde un marco sociológico:– “la unión de dos generaciones en la que la

generación adulta asume la responsabilidad de educar al miembro/os de la generación menor con los que conviven de forma estable y duradera”

Page 48: Justícia Juvenil i Salut mental El Treball en Salut mental a Justícia Juvenil

Modelos de familia (II)

• Bajo el concepto de familia se engloban:–Familia nuclear: padre-madre-hijos

–Familia tradicional de más de dos generaciones

–Familias monoparentales

–Familias de personas del mismo sexo que adoptan hijos

–Familias de acogida