Justificació contra incendis - Ajuntament de Sant Celoni · • Decret 135/1995, de 24 de març,...
Transcript of Justificació contra incendis - Ajuntament de Sant Celoni · • Decret 135/1995, de 24 de març,...
-
R o b D u b o i s a r q u i t e c t e
F e b r e r 2 0 1 5
p r o j e c t e :
P r o j e c t e e x e c u t i u d e r e h a b i l i t a c i
d e l ' e d i f i c i d e l C a f d e l ' A t e n e u
0 1 J u s t i f i c a c i d e l a p r o t e c c i c o n t r a i n c e n d i s
s i t u a c i :
c a r r e t e r a V e l l a , S a n t C e l o n i
p r o m o t o r :
A j u n t a m e n t d e S a n t C e l o n i , A r e a d e C u l t u r a
PB+E
P R O J E C T E B S I C + E X E C U T I U
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 1 de 43
NDEX
1 OBJECTE ....................................................................................................................................... 3
2 TITULAR I EMPLAAMENT .................................................................................................... 3
3 LEGISLACI APLICADA .......................................................................................................... 3
3.1 CONDICIONS GENERALS DEL LOCAL I DE L'ENTORN ................................................................. 4
3.1.1 Descripci general ............................................................................................................ 4
3.1.2 Dependncies i superfcies ................................................................................................ 5
4 MESURES DE PROTECCI CONTRA INCENDIS ................................................................ 5
4.1 DESCRIPCI GENERAL ............................................................................................................... 5
4.1.1 Usos previstos .................................................................................................................... 5
4.2 SI 1 PROPAGACI INTERIOR ...................................................................................................... 6
4.2.1 Sectoritzaci ...................................................................................................................... 6
4.2.2 Sector d'incendis Bar ......................................................................................................... 6
4.2.3 Reacci al foc dels elements constructius ......................................................................... 6
4.2.4 Locals de risc especial ....................................................................................................... 6
4.2.5.1 Materials combustibles a considerar ......................................................................... 7
4.2.5.2 Sector d incendis a considerar ................................................................................... 7
4.2.5.3 Mtode de clcul de la crrega ponderada ................................................................. 7
4.2.5.4 Grau de Perillositat ..................................................................................................... 8
4.2.5.5 Risc d activaci ......................................................................................................... 8
4.2.5.6 Clcul ......................................................................................................................... 8
4.2.5.7 Classificaci ............................................................................................................... 8
4.4.1.1 Funcionament de tota la sala com a Bar-Restaurant, amb l'activitat del teatre i de
l'escola de musica sense funcionament. ........................................................................................ 9
4.4.1.2 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un
acte cultural o petit concert amb els espectadors asseguts. L'activitat del teatre i de l'escola de
musica no estar en funcionament. ............................................................................................... 9
4.4.1.3 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent com
exposici amb l'activitat del teatre i de l'escola de musica sense funcionament. ......................... 9
4.4.1.4 Conclusions d'ocupaci ............................................................................................ 10
4.4.3.1 Portes ........................................................................................................................ 11
4.4.3.2 Escales i rampes ....................................................................................................... 11
4.4.4.1 Portes recinte ............................................................................................................ 12
4.4.4.2 Passads i rampa exterior .......................................................................................... 13
4.5 SI 4 INSTALLACI DE PROTECCI CONTRA INCENDIS ........................................................... 13
4.5.2 Sistema automtic de detecci dincendis ....................................................................... 13
4.5.3 Sistema manual dalarma ................................................................................................ 14
4.5.4 Extintors .......................................................................................................................... 14
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 2 de 43
4.5.5 Boques d incendi equipades ........................................................................................... 14
4.5.6 Enllumenat demergncia i evacuaci............................................................................. 14
4.5.7 Extinci automtica campana ......................................................................................... 15
4.5.8 Senyalitzaci de les installacions de protecci contra incendis ..................................... 15
5 ANNEX JUSTIFICACI COBERTA ....................................................................................... 18
5.1 DADES GENERALS ................................................................................................................... 18
5.2 RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA ................................................................................ 18
5.3 JUSTIFICACI DE CLCUL ........................................................................................................ 19
5.3.1 Anlisis del sistema estructural ....................................................................................... 19
5.3.2 Funcionament i comportament ........................................................................................ 21
5.3.3 Unions .............................................................................................................................. 22
5.4 CARACTERSTIQUES. GEOMETRIA. MATERIALS ..................................................................... 27
5.5 ACCIONS CONSIDERADES ........................................................................................................ 28
5.5.1 Accions permanents ......................................................................................................... 28
5.5.1.1 Pes propi ................................................................................................................... 28
5.5.1.2 Pretesat ..................................................................................................................... 28
5.5.1.3 Accions del terreny ................................................................................................... 28
5.5.2 Accions variables ............................................................................................................. 28
5.5.2.1 Sobrecrrega d's ...................................................................................................... 28
5.5.2.2 Vent .......................................................................................................................... 28
5.5.2.3 Coeficient elic o de pressi cp ............................................................................... 29
5.5.2.4 Accions trmiques .................................................................................................... 29
5.5.2.5 Neu ........................................................................................................................... 29
5.5.3 Accions accidentals ......................................................................................................... 29
5.5.3.1 Sisme ........................................................................................................................ 29
5.5.3.2 Incendi ...................................................................................................................... 29
5.5.3.3 Impacte ..................................................................................................................... 30
5.5.3.4 Criteri dassignaci daccions de la coberta ............................................................. 30
5.5.4 Hiptesis considerades .................................................................................................... 30
5.5.5 Combinacions dhiptesis ................................................................................................ 30
5.5.6 Resultats anlisi i conclusions ......................................................................................... 31
5.6 CERTIFICAT IGNIFUGACI ....................................................................................................... 32
5.7 CERTIFICAT TRACTAMENT COBERTA ...................................................................................... 34
5.8 CERTIFICATS MATERIALS COBERTA ........................................................................................ 36
5.9 ANNEX DE CCLUL ESTRUCTURAL .......................................................................................... 42
6 PLNOLS MESURES DE PROTECCI CONTRA INCENDIS .......................................... 43
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 3 de 43
1 OBJECTE
Lobjecte del present document pretn dur a terme la justificaci de les mesures de protecci contra
incendis de l'activitat de Bar del Teatre de l'Ateneu de Sant Celoni.
D'acord al projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a la normativa contra incendis
per un s polivalent, de juny del 2014, aprovat per el Departament de la Generalitat en matria
d'incendis, la zona del Bar queda integrada dins de tot l'equipament i forma part d'un sector d'incendis
independent a la resta.
2 TITULAR I EMPLAAMENT
El titular del local s l'Ajuntament de Sant Celoni amb N.I.F. P-0820100-F i domicili a la Plaa de la
Vila, 1 de Sant Celoni (08470). Actuant com a representant, els serveis tcnics de lAjuntament l'rea
de Territori, mbit dEntorn amb domicili al C/ Bruc, 26 de Sant Celoni (08470)
Lemplaament del local s Carretera Vella, 25, de Sant Celoni (08470)
3 LEGISLACI APLICADA
Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats (LPCA).
Decret 112/2010, de 31 dagost, pel qual saprova el Reglament despectacles pblics i
activitats recreatives.
Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Text refs
amb modificacions del RD 1371/2007, de 19 doctubre, i correcci derrors del BOE de 25 de
gener de 2008 i les seves modificacions En concret els segents documents bsics:
DB SI. Seguretat en cas dincendi
DB HE. Estalvi denergia.
DB HS. Salubritat (ventilaci)
DB HR Protecci davant del soroll.
Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria dincendis en establiments,
activitats, infraestructures i edificis
Decret 135/1995, de 24 de mar, sobre el desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre.
Promoci de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques, i daprovaci del Codi
daccessibilitat.
Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol. Reglament sobre Instal lacions Trmiques en
Edificis. (RITE).
Reial Decret 1853/1993, de 22 doctubre, pel qual saprova el Reglament dinstallacions de
gas en locals destinats a usos domstics, col lectius o comercials.
Reial Decret 842/2002 de 2 dAgost, pel que saprova el Reglament electrotcnic de baixa
tensi, aix com les seves instruccions tcniques.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 4 de 43
Llei 16/2002 de Protecci contra la contaminaci acstica i Ordenances municipals referents a la
protecci acstica.
Decret 21/2006, de 14 de febrer. Criteris ambientals i decoeficinica en els edificis.
Altres ordenances municipals daplicaci.
3.1 CONDICIONS GENERALS DEL LOCAL I DE L'ENTORN
3.1.1 Descripci general
L'activitat objecte del present projecte es porta a terme en edifici de titularitat publica, ubicat en el
centre del municipi de Sant Celoni. LEdifici esta situat al centre del nucli antic del municipi, zona
residencial i comercial principalment, amb faanes a tres carrers: C/ Sant Josep (al Nord), a on es situa
lentrada de lescola de musica; C/ Germ Emilia, (a lEst) accs del teatre i Carretera Vella (al Sud)
per on saccedeix al bar.
En ledifici es desenvolupen dos tipus dactivitats:
Docent en lescola de musica.
Teatre, recreativa i despectacles en lAteneu Bar .
El present projecte noms es centra en l'activitat de Bar.
Les edificacions que lenvolten tenen com a mxim tres plantes d'alada, 10 m aproximadament. Ls
principal daquetes es petit comer a les plantes baixes i habitatges a les plantes superiors, tamb
edificacions dus pblic culturals i esportives. L'edifici ocupa la gran majoria del solar on esta
construt. Deixant l'espai de voreres als seu voltant.
L'edifici te una superfcie construda de 3.120,30 m2 i una superfcie til total 2.292,31 m2.
La superfcie construda de lAteneu es de 1.881,75 m2 i una superfcie til de 1.621,58 m2
Les plantes de LAteneu son : Planta Soterrani, Planta Baixa, Planta Primera, Planta Segona
i Planta Sota Coberta.
Els volums de LAteneu son tres :
Teatre: Es un nic volum, amb dos llotges a nivell de planta primera i segona.
Caixa Escnica: Te un volum al soterrani que forma part de la caixa escnica i la prpia
caixa fins a teulada.
Bar: Es un nic volum en planta baixa.
El present projecte noms es centra en l'activitat i volum del Bar.
El bar consta duna planta quadrada la meitat de la qual est ocupada per la zona de taules, en un dels
quadrants restants hi trobem la cuina i la barra, i en laltre una zona on es realitzen actuacions,
projeccions,etc. Annexada al bar, trobem una zona on hi ha els serveis, cambra de caldera i magatzems
del bar, i la taquilla del teatre. La distribuci de les diferents zones del local es pot observar en els
plnols adjunts. Lalada lliure del local, ser de 6,00m en general fins el cel ras decoratiu en la zona
de bar. En la zona dels serveis, lalada lliure fins el cel ras ser de 2,50m Lalada del local fins al
punt ms alt de la coberta de ledifici s de 9,00m, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 5 de 43
3.1.2 Dependncies i superfcies
A continuaci es mostren les principals zones amb les seves superfcies:
Zona de taules 243,31 m2
Zona de Cuina-Barra 35,74 m2
Magatzem 9,00 m2
Serveis 20,70 m2
Zona de pas 118,66 m2
Taquilla teatre 13,35 m2
TOTAL 440,76m2
4 MESURES DE PROTECCI CONTRA INCENDIS
4.1 DESCRIPCI GENERAL
D'acord al projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a la normativa contra incendis
per un s polivalent, de juny del 2014, aprovat per el Departament de la Generalitat en matria
d'incendis, la zona del Bar queda integrada dins de tot l'equipament i forma part d'un sector d'incendis
independent a la resta.
4.1.1 Usos previstos
L'activitat principal que es dur a terme en la zona del Bar de l'ateneu, ser la de restauraci i zona d'accs
al teatre de l'Ateneu.
Per altra banda, en la zona davantera de la barra, es disposa d'una zona polivalent on, en n funci de les
necessitats, ser una zona d'exposicions artstiques, xerrades culturals, presentacions de llibres o d'actes
culturals, algun concert musical de les diferents entitats i artistes locals.
La zona exterior de l'olivera ser un espai sense ocupaci permanent.
Al tractar-se del Bar del teatre de l'Ateneu, aquest sempre estar en funcionament quan el teatre estigui
obert al pblic.
Per altra banda, el bar podr funcionar de forma independent, tot i que el teatre estigui tancat. En aquests
casos, la zona del bar disposar d'accs al vestbul previ d'accs al teatre per tal d'utilitzar els serveis i
disposar d'accs a la sala de comptadors i quadre general. a continuaci es mostren els diferents casos
d'usos per tal de tenir en compte l'ocupaci i evacuaci en cadascun dels diferents usos previstos.
1) Funcionament de tota la sala com a Bar-Restaurant, amb l'activitat del teatre i de l'escola de
musica sense funcionament.
2) Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un acte cultural o
petit concert amb els espectadors asseguts, s'entn que per actes de ms importncia, s'utilitzar el
teatre o l'escola de msica. L'activitat del teatre i de l'escola de musica no estar en funcionament.
3) Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent com exposici amb
l'activitat del teatre i de l'escola de musica sense funcionament.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 6 de 43
4) Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un acte cultural o
petit concert amb els espectadors asseguts, i l'activitat del teatre i de l'escola de musica en
funcionament.
S'adjunten plnols amb les diferents zones i usos i amb els diferents casos exposats anteriorment.
4.2 SI 1 PROPAGACI INTERIOR
4.2.1 Sectoritzaci
Per tal de reduir a lmits acceptables els riscs de que els usuaris de ledifici pateixin danys dun incendi
dorigen accidental es sectoritza ledifici en els 4 sectors dincendi:
- Bar
- Sala gran teatre i annexes
- Caixa Escnica
- Escola de Msica
Aquests sectors tenen superfcies inferiors a 2500m2. No existeixen a lestabliment usos subsidiaris del
tipus residencial, administratiu o aparcament.
4.2.2 Sector d'incendis Bar
Atenent a la taula 1.2, la resistncia al foc dels elements que delimiten el local ha de ser EI- 90 ats
que es tracta dun s de pblica concurrncia, en edifici dalada inferior a 28 metres. Les parets
separadores entre sectors d'incendi hauran de ser com a mnim EI-120.
A continuaci es descriuen les caracterstiques principals dels tancaments del local:
Faanes i divisries: Paret dobra de 30cm de totxo cermic masss, arrebossades i pintades en la cara
interior amb una resistncia al foc EI-180.
Sostre/Coberta: Coberta inclinada a dues aiges, lleugera, amb encavallades de fusta sobre els
tancaments exteriors de totxo cermic. D'acord a estudis previs realitzats per part de la propietat del
local l'estructura disposa d'una resistncia al foc R-30,i per tant compleix amb les exigncies descrites
a l'apartat 3.3 del DB-SI-6 per aquest tipus de cobertes.
Portes i passos: Els passos entre el sector d'incendis del bar i la resta de sectors d'incendi, es far a
travs de portes tallafocs tipus EI2-60-C5.
4.2.3 Reacci al foc dels elements constructius
La classe de reacci al foc dels elements constructius de les parets i sostres seran C-s2,d0, i els terres
seran EFL, segons estableix el DB SI 1 del CTE.
4.2.4 Locals de risc especial
Segons el punt 2 del DB-SI-1, no existeix cap local de risc especial (tot i disposar duna potencia de
cocci > 20kW) ja que en usos que no siguin Hospitalari i Residencial Pblic no es consideren locals
de risc especial les cuines els elements de cocci de les quals estiguin protegits amb un sistema
automtic dextinci. La campana disposar d'un sistema de dextinci automtica.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 7 de 43
La cuina disposar d'una campana d'extracci per tal de realitzar l'evacuaci de fums fins a la coberta
de l'edifici. En la zona de cocci sinstallar un sistema dextracci, mitjanant una campana
connectada a un ventilador amb un cabal de 2.800m3/h. El ventilador ser 400C a 2h.
La campana ser dacer inoxidable, equipada amb filtres inclinats a ms de 45 pel greix, de material
tipus M0, desmuntables per la seva neteja i separats ms de 0,50m. dels focs. El conjunt de la campana
i ventilador anir connectat al tub dextracci de fums de xapa circular de Dn. 300mm. Aquest
conducte ser independent i dus exclusiu per lextracci e fums de la cuina. El conducte dextracci
anir condut fins a la coberta de ledifici a una alada de 1,5m per sobre de ledifici ms proper.
En els recorreguts de ms de 3m. en horitzontal, i en els canvis de direcci en angles superiors a 30,
tindr registres per a neteja. La campana extractora ser d'acer innoxidable de 2 metres de llargada
disposar de filtres desmuntables amb una inclinaci ms gran de 45.
No es considera cap altre sector de risc especial dins del sector d'incendi del Bar, ja que el quarto de
comptadors queda fora d'aquest sector i ser un altre sector independent.
Per altra banda, en la tercera planta de l'edifici de l'escola de msica, existeix una caldera a gas natural
per a Calefacci i ACS amb una potncia instal lada de 93,6kW. El recinte on est ubicada la caldera
de l'escola de msica, d'acord a la taula 2.1 del DB-SI-1, es considera un local de risc especial baix.
Aquest local de risc especial baix, queda fora de l'objecte del projecte al estar ubicat fora del sector
d'incendi del Bar.
4.2.5 Clcul de la crrega ponderada (Qp)
4.2.5.1 Materials combustibles a considerar
Sector Denominaci P (KGS) Hi (M/kg)
Local Mobiliari, Paper, cartr 4800 4
Local Plstic i varis 400 10
Local Alcohol 350 10
Local Comestibles (caf, te, sucres, farines) 1200 4
4.2.5.2 Sector d incendis a considerar
En aquest cas s considera un sol sector d incendis amb una S = 440,76 m2.
4.2.5.3 Mtode de clcul de la crrega ponderada
El clcul de la crrega ponderada es realitza mitjanant laplicaci de lexpressi segent:
Qp = (PixHixCixRa)/A = Mcal/kg.
en la que:
Pi = Pes en kgs dels materials combustibles.
Hi = Poder calorfic dels mateixos.
Ci = Grau de perillositat dels diferents materials i productes a considerar.
Ra = Risc dactivaci propi de lactivitat.
A = Superfcie del local sector dincendis
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 8 de 43
4.2.5.4 Grau de Perillositat
Segons el Decret 2267/2004 de 3 de desembre, aquest coeficient, adopta els segents valors:
Alt = 1,6 Mig = 1,2 Baix = 1
En aquest cas, el Grau de perillositat adopta un valor Baix = 1 per el mobiliari i comestibles i de 1,60
per els plstics i alcohol.
4.2.5.5 Risc d activaci
Segons el Decret 2267/2004 de 3 de desembre, aquest coeficient, adopta els segents valors:
Alt = 3 Mig = 1,5 Baix = 1
En aquest cas lactivitat, adopta un risc dactivaci Baix = 1 atenent al tipus dactivitat.
4.2.5.6 Clcul
SECTOR PRODUCTES P Hi Ci Ra A Q(Mcal/m)
Local Mobiliari, paper, cartr 4800 4 1 1 440,76 43,56
Local Plstics i varis 400 10 1,6 1 440,76 14,52
Local Alcohol 350 10 1,6 1 440,76 12,70
Local Comestibles 1200 4 1 1 440,76 10,89
La crrega de foc ponderada del local es pot considerar de Qp = 81,67 Mcal/m
4.2.5.7 Classificaci
Segons la taula 1.3 de lAnnex I del Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que saprova el
Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, els sector es classifica com a un
sector de RISC INTRNSEC BAIX NIVELL 1
Segons lAnnex I de Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria dincendis en
establiments, activitats, infraestructures i edificis. Lactivitat no requereix de control preventiu de
ladministraci de la Generalitat, al tractar-se dun establiment de pblica concurrncia amb una
superfcie inferior a 500m2 i amb una ocupaci inferior a 500 persones.
4.3 SI 2 PROPAGACI EXTERIOR Per evitar la propagaci exterior, la faana s resistent al foc > EI 120 en una franja d1m. sobre el pla
de faana.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 9 de 43
4.4 SI 3 EVACUACI DOCUPANTS Per tal d'analitzar correctament l'ocupaci de l'activitat del recinte es tindran en compte les diferents
situacions d'us que s'han exposat anteriorment. Les diferents distribucions, ocupacions i vies
d'evacuaci es poden observar en els plnols adjunts.
4.4.1 Ocupaci
4.4.1.1 Funcionament de tota la sala com a Bar-Restaurant, amb l'activitat del teatre i de l'escola
de musica sense funcionament.
La superfcie de la zona de pblic, descomptant la zona de pas central i el vestbul, s en total de
243,31m2. Locupaci terica daquesta zona es considera de 1 persona/1,5m, segons el DB SI 3 en
el punt 2 del CTE referent a bars, restaurants i cafeteries. Amb aquestes condicions, locupaci
considerada daquesta zona s de 162 persones.
Pel que fa a linterior de la barra i la zona de cuina, amb una superfcie de 35,75m2 i una ocupaci
d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 4 persones.
La superfcie dels serveis s de 19,42 m2. En aquesta zona es considera una ocupaci d1persona/10
m2, segons el DB-SI-3 en el punt 2 del CTE, amb el que sobt un total de 2 persones.
La superfcie de les zones de pas central i vestbul d'entrada s de 118,66m2 75m2 i una ocupaci
d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 12 persones.
Per tant, locupaci mxima en el cas exposat, ser de 180 persones.
4.4.1.2 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un acte
cultural o petit concert amb els espectadors asseguts. L'activitat del teatre i de l'escola de
musica no estar en funcionament.
La superfcie de la zona de pblic per el Bar-Restaurant ser, s en total de 147,31m2. Locupaci
terica daquesta zona es considera de 1 persona/1,5m, segons el DB SI 3 en el punt 2 del CTE
referent a bars, restaurants i cafeteries. Amb aquestes condicions, locupaci considerada daquesta
zona s de 98 persones.
Pel que fa a linterior de la barra i la zona de cuina, amb una superfcie de 35,75m2 i una ocupaci
d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 4 persones.
La superfcie dels serveis s de 19,42 m2. En aquesta zona es considera una ocupaci d1persona/10
m2, segons el DB-SI-3 en el punt 2 del CTE, amb el que sobt un total de 2 persones.
La superfcie de les zones de pas central i vestbul d'entrada s de 118,66m2 75m2 i una ocupaci
d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 12 persones.
Per altra banda, en aquesta situaci, la zona d'us polivalent disposa d'una superfcie de 96,0m2, es
contempla un total de 80 persones assegudes, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
Per tant, locupaci mxima en el cas exposat, ser de 196 persones.
4.4.1.3 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent com exposici
amb l'activitat del teatre i de l'escola de musica sense funcionament.
La superfcie de la zona de pblic per el Bar-Restaurant ser, s en total de 147,31m2. Locupaci
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 10 de 43
terica daquesta zona es considera de 1 persona/1,5m, segons el DB SI 3 en el punt 2 del CTE
referent a bars, restaurants i cafeteries. Amb aquestes condicions, locupaci considerada daquesta
zona s de 98 persones.
Pel que fa a linterior de la barra i la zona de cuina, amb una superfcie de 35,75m2 i una ocupaci
d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 4 persones.
La superfcie dels serveis s de 19,42 m2. En aquesta zona es considera una ocupaci d1persona/10
m2, segons el DB-SI-3 en el punt 2 del CTE, amb el que sobt un total de 2 persones.
La superfcie de les zones de pas central i vestbul d'entrada s de 118,66m2 75m2 i una ocupaci
d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 12 persones.
Per altra banda, en aquesta situaci, la zona d'us polivalent disposa d'una superfcie de 96,0m2, i una
ocupaci d1persona/2 m2, tindrem una ocupaci de 48 persones.
Per tant, locupaci mxima en el cas exposat, ser de 164 persones.
4.4.1.4 Conclusions d'ocupaci
Amb els diferents casos exposats anteriorment, es pot observar com l'ocupaci mxima del recinte es
dona en el moment on s'est duent a terme l'activitat de Bar-Restaurant, juntament amb un acte
cultural a la zona polivalent.
L'ocupaci mxima de l'establiment ser de 196 persones.
A continuaci es mostra una taula resum amb les diferents situacions exposades.
S PREVIST
Zona Bar-Restaurant
Bar-Restaurant i zona
polivalent amb
espectadors asseguts
Bar-Restaurant i zona
polivalent amb exposici
Bar-Restaurant 162 98 98
Zona polivalent 0 80 48
Zones de Pas 12 12 12
Cuina-Barra 4 4 4
Altres 2 2 2
TOTAL OCUPACI 180 196 164
4.4.2 Sortides de recinte Atenent al que disposa el DB-SI-3 en el punt 3 en la taula 3.1, al disposar d'una ocupaci, en qualsevol
dels casos d's exposats, superior a 100 persones, el local haur de disposar de dues sortides de planta per
la correcta evacuaci de les persones. Es complir que:
El recorreguts d'evacuaci sn inferiors a 50m
La longitud dels recorreguts d'evacuaci, des de l'origen fins un punt on existeixen dos
recorreguts alternatius sigui inferior a 25m.
Es consideren que dos recorreguts d'evacuaci sn alternatius quan en el punt de partida es
forma un angle superior a 45 entre els dos recorreguts.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 11 de 43
Es consideren que dos recorreguts d'evacuaci sn alternatius quan en el punt de partida
quedin separats pel elements constructius que siguin EI-30 i s'impedeixi que els dos
recorreguts quedin bloquejats per el fum
La sortida del recinte ser amb tres portes de 2 metres damplada (portes de doble full, de 1 metre cada
full), ubicades a la faana de la Carretera vella, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
4.4.3 Amplades
4.4.3.1 Portes
D'acord a la distribuci de les sorties que s'ha exposat anteriorment i segons la taula 4.1 del SI 3, les
portes es dimensionaran a ra d'1 metre d' ample per cada 200 persones amb un mnim de 0,80m.
Segons la taula 4.1 del SI 3 passos i passadissos es dimensionaran a ra d'1 metre d' ample per cada
200 persones amb un mnim de 1,20m per tal de complir amb les exigncies del DB-SUA per itineraris
accessibles .
La sortida del recinte ser amb tres portes de 2 metres damplada (portes de doble full, de 1 metre cada
full), ubicades a la faana de la Carretera vella. La capacitat d'evacuaci d'aquestes portes ser de 400
persones cadascuna, superior a l'ocupaci mxima prevista en el recinte.
4.4.3.2 Escales i rampes
La sortida del recinte de l'ateneu es fa per la faana de la Carretera Vella a travs d'una escala
d'evacuaci descendent i una rampa accessible.
Segons la taula 4.1 del SI 3, les escales d'evacuaci descendent es dimensionaran a partir de la formula
P/160, sent P l'ocupaci mxima prevista de l'activitat, amb una amplada mnima de d'acord a la taula
4.1 del DB-SUA.
considerant que l'ocupaci mxima d'evacuaci del local en 196 persones, l'amplada mnima de
l'escala ser de 1,22 metres, superior a l'amplada mnima requerida per la taula 4.1 del DB-SUA.
L'escala de l'entrada disposa d'una amplada en el seu punt ms estret de 9,70 metres, amb una
ocupaci total d'evacuaci de 1552 persones, suficient per les necessitats requerides per el local. Les
escales passamans en un dels extrems, i una barana en la part central com a molt a 4 metres d'un dels
extrems, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
La rampa d'accs al recinte, forma part d'un itinerari d'evacuaci accessible, d'acord a les exigncies
del DB-SUA.
La rampa disposa d'una amplada de 1,22 en el punt ms estret i de 2,12 en la part ms ample. La
llargada total de 7,5 metres, amb dos trams de 3,0m cadascun, separats per un repl central de 1,50m,
el pendent de la rampa s del 10%. La rampa disposar de baranes en els dos costats i continua des del
inici fins al final, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
4.4.4 Hiptesi de bloqueig Per tal de dimensionar correctament les sortides d'evacuaci del recinte, s'ha de tenir en compte el
supsit d's en el qual es t la mxima ocupaci en la zona del Bar-Restaurant i alhora est en
funcionament el teatre i l'escola de msica.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 12 de 43
En aquesta situaci es dona un flux de 185 persones, en situaci normal i un mxim de 445 persones
en situaci de bloqueig, que provenen de la zona del teatre i que evacuen per el recinte del Bar.
Per altra banda per la zona exterior sense ocupaci, evacuaran 148 persones del sector del teatre i 180
persones provinent de l'escola de msica que en cas de bloqueig poder arribar a ser 325 persones,
aquest flux de persones evacuar directament a l'exterior, sense passar per el sector del bar, a travs de
la nova obertura que s'ha realitzat a la faana a travs d'una passads amb rampa accessible, tal i com
es pot observar en els plnols adjunts.
A continuaci es mostra una taula resum de les mximes ocupacions, en situaci la normal i en la
situaci de bloqueig exposades.
Situaci Bar-Restaurant i zona polivalent amb espectadors asseguts amb el
teatre i l'escola de msica en funcionament
Zona Situaci Normal Situaci de bloqueig
Bar-Restaurant 162 98
Zona polivalent 0 80
Zones de Pas 12 12
Cuina-Barra 4 4
Altres 2 2
Teatre-Bar 185 445
Teatre zona exterior 148 148
Escola de msica-Exterior 180 325
Total ocupaci Bar 381 641
Total ocupaci exterior 328 473
Es pot observar com la mxima ocupaci d'evacuaci prevista per el sector del Bar ser de 381
persones en situaci normal i de 641 segons el criteri de bloqueig del sector del teatre.
Per altra banda, la mxima ocupaci d'evacuaci prevista per la zona exterior ser de 328 persones en
situaci normal i de 473 segons el criteri de bloqueig del sector del teatre de l'escola de msica.
4.4.4.1 Portes recinte
Per tal d'assegurar la correcte evacuaci de les persones del interior del recinte, es calcular l'amplada
de les portes d'acord a la hiptesi de bloqueig de cadascuna de les portes.
La sortida del recinte ser amb tres portes de 2 metres damplada (portes de doble full, de 1 metre cada
full), ubicades a la faana de la Carretera vella. La capacitat d'evacuaci d'aquestes portes ser de 400
persones cadascuna, superior a l'ocupaci mxima prevista en el recinte. En total el recinte disposa
d'unes obertures d'evacuaci amb capacitat per 1200 persones, en el cas de bloqueig d'una de les portes
d'evacuaci, la capacitat ser de 800 persones, superior a l'ocupaci prevista en la situaci de bloqueig.
La distribuci de les portes i vies d'evacuaci es pot observar en els plnols adjunts.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 13 de 43
4.4.4.2 Passads i rampa exterior
Per tal d'assegurar la correcte evacuaci de les persones del sector del teatre i de l'escola de msica a
travs de la zona exterior i per el passads amb rampa fins a la faana de la carretera vella, s'ha de
calcular el passads d'evacuaci d'acord a l'ocupaci mxima prevista per aquest punt en el cas de
bloqueig exposat anteriorment.
D'acord a la taula 4.1 del SI 3, els passadissos es dimensionaran a ra de 1m per cada 200 persones,
amb una amplada mnima de 1,20 per tal de complir amb el DB-SUA.
La porta do sortida de l'escola de msica aboca a un passads directe a l'exterior, aquest passads
disposa d'una amplada mxima de 2,90m i una amplada mnima de 1,90m, amb l'amplada mnima
disposa d'una capacitat d'evacuaci de 380, superior a l'ocupaci en hiptesi de bloqueig en aquest
punt que s de 325 persones, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
El passads exterior disposa d'una amplada de 2,40m amb una capacitat d'evacuaci de 480 persones,
superior a l'ocupaci prevista en la hiptesi de bloqueig.
La rampa de la sortida exterior, forma part d'un itinerari d'evacuaci accessible, d'acord a les
exigncies del DB-SUA.
La rampa disposa d'una amplada de 2,40m i d'una llargada total de 10 metres, amb dos trams, un de
5,75m i un altre tram de 2,75m separats per un repl central de 1,50m, el pendent de la rampa s del
6%. La rampa disposar de baranes en els dos costats i continua des del inici fins al final, excepte un
pas poder accedir en el magatzem, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.
La distribuci de les portes i vies d'evacuaci es pot observar en els plnols adjunts.
4.5 SI 4 INSTALLACI DE PROTECCI CONTRA INCENDIS
4.5.1 Elements de la installaci D'acord al projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a la normativa contra incendis
per un s polivalent, de juny del 2014, la zona del Bar queda integrada dins de tot l'equipament i
forma part d'un sector d'incendis independent a la resta. D'acord a les exigncies derivades del projecte
d'adequaci, la zona de Bar, s'equipar amb sistemes de detecci i extinci d'incendis d'acord a les
exigncies del CTE en el DB-SI, secci 4. Les diferents installacions s'exposen a continuaci.
4.5.2 Sistema automtic de detecci dincendis
S'installar un sistema de detecci automtica a travs de dues barres de detecci en planta baixa, i
dues barreres sota la coberta. Tots aquests equips de detecci d'incendis es connectaran i programaran
a la centraleta d'incendis del Bar-Restaurant, aquesta central d'incendis estar vinculada a la central
d'incendis general de l'edifici. La ubicaci dels equips de detecci es pot observar en els plnols
adjunts.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 14 de 43
4.5.3 Sistema manual dalarma
S'installaran polsadors manuals d'alarma prxims a les sortides de la sala. La distncia mxima des de
qualsevol punt (de les zones amb ocupaci) fins a un polsador, no superar els 25 metres.
Els polsadors d'alarma estaran vinculats a la centraleta d'incendis del Bar-Restaurant, aquesta central
d'incendis estar vinculada a la central d'incendis general de l'edifici. La ubicaci dels equips de
detecci es pot observar en els plnols adjunts.
La ubicaci del sistema manual d'alarma es pot observar en els plnols adjunts.
4.5.4 Extintors
Sinstallaran extintors mbils de pols de 6 kg. eficcia 21A-113B situats en paraments accessibles i
visibles a ra d'1 per cada 300 m de local, i de manera que el recorregut mxim des de qualsevol
origen d evacuaci fins a un extintor no sigui superior a 15 metres. Tamb s'installaran extintors de
dixid de carboni prop de quadres elctrics. Quedaran situats de manera que la seva part superior
quedi a una alada mxima de 1,70 metres respecte de terra i seran senyalitzats, segons la norma UNE.
S'installaran els segent nombre d'equips d'extinci
6 extintors de pols de 6 kg. eficcia 21A-113B
3 de CO2 de 5 kg.
La ubicaci dels extintors es pot observar en els plnols adjunts.
4.5.5 Boques d incendi equipades
Sinstallar una boca d'incendis equipada ( BIE). de 25 mm. de dimetre dins de la sala principal,
prxima a la porta d'accs. La BIE estar connectada a la xarxa d'incendis existent en la zona del
teatre, la qual est connectada directament a la xarxa pblica.
Les BIES de 25 mm seran encastades o en muntatge superficial segons indicacions de la direcci
facultativa, i disposaran darmari, debanadora amb abastament axial, vlvula de tancament manual,
mnega semirgida de 25 mm, llanadora amb tancament.
Es complir que la separaci mxima entre BIEs no superi els 50 m i que la distncia mxima des de
qualsevol punt del local fins a una BIE ser inferior a 25 m.
En el clcul dabastament daigua, del projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a
la normativa contra incendis per un s polivalent, sassegura que amb les dues BIEs hidrulicament
ms desfavorables en funcionament, es mant durant una hora una pressi mnima en punta
de llanadora de 2 bar. La pressi mxima ser de 5 bar
Le BIES es collocaran en caixa de dimensions 80x60x25 cm. A la tapa es retolar, de color
vermell, trenquis en cas d'incendi.
4.5.6 Enllumenat demergncia i evacuaci
Sinstallar enllumenat d'emergncia i senyalitzaci a les zones de pas, quadre, aix com
immediacions dels equips d'extinci d'incendis. Aquest enllumenat funcionar de manera que cas de
fallar el subministrament normal, proporcioni un nivell lumnic mnim de 5 lux en les zones on es
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 15 de 43
trobin instal lats aquests equips i 1 lux en les zones de pas (eix del passads). Estar constitut per
unitats autnomes amb bateria de Ni-Cd, seran amb lmpada fluorescent de 300 Lumen i tindran una
autonomia mnima d'1 hora en cas de fallar el subministrament convencional elctric.
Les instal lacions contra incendis aniran senyalitzades segons la norma UNE-23-033-81.
4.5.7 Extinci automtica campana
Tal i com s'ha descrit en l'apartat 5.3, a la cuina del bar s'ha previst una instal laci de gas per a una
potncia de cocci superior a 20kW. D'acord a la taula 2.1 del DB-SI-1, aquests tipus de local es
classifica com a un local amb risc especial.
Per tal de no independitzar, amb un sector d'incendi diferent, la cuina respecte de la zona del bar,
s'instal lar un sistema d'extinci d'incendis automtica.
La instal laci constar duna ampolla de gas inert a pressi de 40kg, amb vlvula automtica de
sortida, xarxa de tubs de coure amb difusors a la zona on hi haur els elements de cocci, pre-avs
dactivaci de lextinci, rtols davs a lentrada, amb polsador de parada de lextinci, detector de
foc i els elements de seguretat necessaris, segons la normativa vigent.
4.5.8 Senyalitzaci de les installacions de protecci contra incendis
Els mitjans de protecci contra incendis d'utilitzaci manual (extintors, boques d'incendi,
hidrants exteriors, polsadors manuals d'alarma i dispositius de disparament de sistemes
d'extinci) estaran senyalitzats mitjanant les corresponents senyals definides en la norma UNE
23-033-1. Les dimensions d'aquests senyals, depenent de la distancia d'observaci, son les segents:
De 210 x 210 mm quan la distancia d'observaci no es superior a 10 m.
De 420 x 420 mm quan la distancia d'observaci esta compresa entre 10 i 20 m.
De 594 x 594 mm quan la distancia d'observaci esta compresa entre 20 i 30 m.
4.6 SI 5 INTERVENCI DE BOMBERS El local t faana a un vial amb amplada superior a 4,5m i amb capacitat portant superior a 20kN/m2.
La faana del local disposar dobertures amb dimensions superiors a 0,80m damplada i 1,20m.
dalada.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 16 de 43
4.7 SI 6 RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA Atenent a al DB-SI-6 del CTE taula 3.1, la resistncia al foc dels elements estructurals ha de ser R-90
ats que es tracta dun s de pblica concurrncia, en edifici dalada inferior a 15 metres.
A continuaci es descriuen les caracterstiques principals dels elements estructurals del local:
Faanes i divisries: Paret dobra de 30 cm de totxo cermic masss, arrebossades i pintades en la
cara interior amb una resistncia al foc EI-180.
Estructura principal: Est realitzada mitjanant pilars de formig, i per tant, compleix amb el
requeriment de R-90.
Sostre/Coberta: Coberta inclinada a dues aiges, lleugera amb una crrega inferior a 1kN/m2, amb
encavallades de fusta sobre els tancaments exteriors de totxo cermic. D'acord a estudis previs
realitzats per part de la propietat del local l'estructura disposa d'una resistncia al foc R-30.
D'acord al que s'estableix a l'apartat 3.3 del DB-SI-6, l'estructura principal de les cobertes lleugeres no
previstes per ser utilitzades en l'evacuaci d'ocupants i amb na alada inferior a 28m podran ser R-30,
sempre que la seva fallida no pugui ocasionar danys als edificis prxims, ni comprometre l'estabilitat
de plantes inferiors o la compartimentaci de diferents sectors d'incendi.
Durant els mesos de febrer i fins al maig del 2014, es van dur a terme unes obres de reforma i millora
de la coberta del local, a la coberta es va aplicar una protecci ignfuga per tal de garantir la resistncia
al foc RF-60
S'adjunta com annex l'estudi i clcul de justificaci de l'estabilitat de la coberta lleugera, aix com els
certificats de les protecci ignifugues que es van aplicar.
Sant Celoni, desembre del 2014
El Facultatiu:
Rob Dubois
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 17 de 43
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 18 de 43
5 ANNEX JUSTIFICACI COBERTA
5.1 DADES GENERALS
Es tracta d'una coberta de planta sensiblement quadrada, de 18x18 metres, situada a una alada d'uns
6-6,5 metres respecte el paviment interior de l'establiment en el seu punt ms baix, a dues aiges.
La nova coberta, de xapa amb allament incorporat, es sustenta sobre corretges de fusta serrada de
nova execuci, que a la seva vegada es sustenten sobre cavalls de fusta.
En total existeixen tres encavallades, cosa que dona lloc a quatre espais a cobrir amb les corretges,
cada encavallada est formada per peces de fusta serrada de dues esquadres bsiques 18x24 i 12x24
cm, candeles verticals d'acer i reforos puntuals de xapes d'acer amb passadors que actuen a mode
d'element de seguretat per a resistir possibles esforos inversos als previstos en funci de la posici de
cada element.
5.2 RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA
Dacord amb el DB SI i les caracterstiques de la coberta, la resistncia al foc dels elements
estructurals daquesta ha de ser REI30, els elements portants verticals han de garantir un
comportament REI90.
D'acord amb DB SI.6 els elements estructurals que suporten la coberta poden ser R30 ja que:
- Es tracta d'una coberta lleugera entesa com aquella que les seves crregues permanents
degudes als materials de coberta no superen 1 kN/m2.
- No pot ocasionar danys a edificis o establiments prxims.
- No compromet l'estabilitat o compartimentaci del conjunt de l'edifici.
En el nostre cas la coberta t un pes propi aproximat al voltant dels 0,25kN/m2.
En cas de col lapse no pot afectar edificis o establiments prxims ja que es tracta d'un edifici
prcticament allat.
Pel que fa a l'estabilitat o compartimentaci del conjunt de l'edifici el possible col lapse no la
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 19 de 43
compromet ja que la configuraci estructural i constructiva allaria el problema en la part d'edifici
afectada.
La resistncia al foc de l'estructura s'ha calculat aplicant els criteris de l'annex E del DB SI per a
estructures de fusta.
S'ha considerat la secci residual resultant de considerar un temps d'exposici al foc determinat i s'han
realitzat les comprovacions tensionals dels elements afectats considerant la nova secci.
Aplicant aquests criteris l'estructura portant de la coberta, objecte d'aquest projecte, t una resistncia
al foc superior a 30 minuts. Es pot garantir per tant una REI30 que s el requerit. Per tal de garantir la
resistncia al foc garantida per la normativa vigent, es realitzar un projectat d'escuma intumescent,
s'adjunta el certificat.
5.3 JUSTIFICACI DE CLCUL
5.3.1 Anlisis del sistema estructural
El sistema estructural utilitzat s, com ja s'ha dit, una soluci tradicional a un problema tradicional
amb els mitjans tradicionals. Entenent en aquest com a tradicional els sistemes constructius i materials
"de" o "anteriors a" la primera meitat del segle XX.
En front a un problema: "com cobrim aquest espai amb les peces de fusta que podem trobar als nostres
boscos?"
La soluci ha estat sempre buscar un equilibri entre les possibilitats dels materials i la complicaci
tcnica i econmica que suposa la utilitzaci d'una soluci concreta. La manera ms simple de cobrir
un espai ha estat en primer lloc el "llanar" una biga (1) o conjunt de bigues que es recolzen sobre els
dos suports, normalment murs de crrega, que delimiten l'espai a cobrir.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 20 de 43
Si s'augmenta la llum entre suports tericament ni ha prou amb augmentar el cantell de l'element que
es col loca. Aix fins que s desproporcionat el cost o impossible d'obtenir la secci o la llargada
requerides, ambdues coses a l'hora o b es comencen a generar tensions incompatibles amb els suports
en els punts de recolzament.
Quan s'arriba a aquest extrem tradicionalment s'ha optat per disposar dos peces de dimensi ms
adequada inclinades i normalment travades pel seu extrem inferior amb una tercera pea que actua
com a tirant. Les dues primeres treballen a flexi com les bigues tradicionals i la tercera que treballa a
tracci impedeix que es separin els extrems inferiors i es transmetin crregues normalment inassolibles
pels murs de gravetat.
Aquest conjunt es denomina tradicionalment encavallada i est formada per les dues peces superiors o
cavalls(2) i una pea inferior o tirant(3) en la seva versi ms simple.
Aquesta encavallada simple torna a tenir una llum crtica pel que fa a la distncia a cobrir i quan
s'assoleix cal adoptar mesures per solucionar per una banda la dimensi excessiva dels cavalls i per
l'altra el dotar d'algun punt intermedi de sustentaci al tirant per evitar haver de dimensionar-lo a
flexi a causa del seu propi pes.
Per solucionar aix apareixen els tornapuntes(4) que redueixen la llum dels cavalls i una pea central
anomenada monjo(5) que rep la crrega transmesa pels tornapuntes, la transmet al vrtex superior dels
cavalls i evita la deformaci del tirant a traves d'una pea denominada estrep de monjo(6).
Aquesta disposici pot arribar a ser tamb insuficient i llavors s'ha fet ms complex el sistema
introduint tornapuntes addicionals(4b) i elements de suspensi del tirant principal(7).
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 21 de 43
Les corretges de fusta, suport de l'element de coberta, s'han collocat tradicionalment sobre els cavalls
clavades sobre unes peces triangulars anomenades tascons(9) que es situen clavades a la part superior
dels cavalls. Si hi ha una corretja superior o cumbrera(10) aquesta es disposa normalment encaixada
dins el monjo(11).
5.3.2 Funcionament i comportament
Per tal de poder fer els clculs i les comprovacions pertinents ens cal establir un model teric de
l'estructura . Per poder modelitzar correctament les encavallades ens cal primer estudiar el seu
comportament estructural enfront les accions que transmet la coberta per poder determinar unes
accions correctores que no interfereixin o invalidin les comprovacions fetes. Determinar si una pea
est pensada per treballar, i ho fa realment, a tracci ens permet evitar plantejar solucions que capgirin
aquest comportament o, si ms no, que si ho fem en siguem conscients. Per estudiar el comportament
de les encavallades sha seguit el segent procediment:
Aixecament grfic
Estudi bibliografia
Aplicaci daccions tipus sobre lesquema
estructural de forma seqencial
Determinaci funcions, comportament i modelat de cada part
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 22 de 43
En aquest esquema els cavalls treballen a flexi, els tornapuntes a compressi i els tirants i el monjo a
tracci, i tamb cal remarcar que l'extrem inferior del monjo no ha d'entrar en contacte amb el tirant ja
que l'estrep noms t la funci de mantenir la posici del primer. Els extrems dels cavalls que
descansen sobre el tirant han de tenir la resultant de la intersecci dels seus eixos sobre el mur portant
per evitar introduir flexions en un element no dissenyat per a tals esforos.
Per tant cal mantenir aquest funcionament en qualsevol actuaci que es proposi per tal d'evitar
patologies o defectes no controlats.
s important remarcar que les encavallades es sostenen verticalment a travs de les corretges(8) que
els uneixen per la part superior entre elles i amb els murs testers. Abans de col locar les corretges cal
instal lar vents o elements equivalents que mantinguin les encavallades en la seva posici. Aquesta
disposici de seguretat tamb cal adoptar-la en cas que es vulguin treure o substituir les corretges, es
podria optar tamb per un substituci gradual de les corretges de forma que sempre es mantinguin
prou elements de trava horitzontal.
5.3.3 Unions
Una encavallada de fusta es construeix tradicionalment amb els materials disponibles a l'entorn
aplicant el que ara es conegut com a productes de proximitat, aix fa que les unions entre peces tamb
estiguin relacionades amb els materials disponibles i pensades per a la funci de cada pea i nus.
Per evitar perjudicar el sistema estructural amb un intent de refor que afecti el comportament del nus
cal primer conixer aquest comportament.
Uni de les peces de fusta (fig.1)
Els materials disponibles en el cas de la fusta asserrada procedent dels boscos propers tenen una
limitaci molt clara: les dimensions dels arbres existents, ms quan es tracta d'un element repetit que
precisa no d'un sol arbre sin de diversos exemplars amb prou dimensi.
Per tant tot sovint cal ajuntar peces entre elles per formar-ne de ms llargues, existeix un catleg
tradicional d'unions en fusta per tal de garantir la continutat de les peces a tracci. D'aquest catleg
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 23 de 43
una uni usual s el junt de jou (raig de jupiter) que es forma practicant als dos extrems de les peces
que s'uneixen un entallat que en combinar-se impedeix la separaci per tracci. Cal per assegurar que
els moviments de flexi sn els mnims ja que no queda garantit aquest aspecte.
En la figura es pot veure que si les peces A i A' tiben en direccions oposades no es poden separar per
la situaci i forma dels talls, ara b tot i tenir un cert impediment al moviment vertical no queda
garantida la uni. Aix no hauria d'importar perqu el sistema estructural est pensat per a que no hi
hagi moviments verticals i de fet en construccions modernes aquest secci de fusta es sol substituir per
un cable.
Cal destacar que aquest tipus d'unions es realitzava normalment noms en les peces sotmeses a
traccions o compressi pures sense flexi.
Uni dels tornapuntes interiors amb el peu del monjo (fig.2)
Els tornapuntes transmeten crregues de compressi procedents dels cavalls sobre d'altres elements de
l'encavallada que treballen a tracci. En el cas dels dos tornapuntes interiors normalment es recolzen
directament sobre el monjo central que transmet les accions rebudes a la part superior dels cavalls per
en la direcci del seu eix.
La uni est pensada per impedir que els tornapuntes llisquin fora del monjo , els dos tornapuntes "B"
pressionen a la vegada cap a l'eix del monjo aquesta convergncia s la que impedeix, conjuntament
amb l'entallat de la uni, que es separin els tornapuntes i a la que fa que la resultant de les crregues es
transformi en una acci vertical.
Ara b la seva configuraci no resisteix possibles excentricitats en les crregues o manca de pressi
d'un dels tornapuntes, per tradicionalment tampoc s'havia considerat aix com una possibilitat
raonable.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 24 de 43
Uni dels tornapuntes amb el tirant horitzontal i els tirants verticals (fig.3)
Els tornapuntes transmeten part de les crregues que els cavalls reben de la coberta, la seva funci s
reduir la llum lliure dels cavalls, i ho fan sobre els tirants horitzontals on apliquen una fora
horitzontal que queda compensada amb de la seva contrapartida a l'altre costat de l'eix de l'encavallada
i una de vertical que queda compensada pel tirant vertical o candela que la transmet al cavall superior.
Aix els tirants horitzontal i vertical continuen treballant a tracci.
Aquest sistema de crregues fa que el nus es mantingui estable en la posici relativa de cada pea
sense necessitat d'unions mecniques. Per seria incapa de respondre a accions invertides o diferents
de les previstes. Tradicionalment aquest tipus d'uni es ve denominant de mitja mossa.
Uni dels cavalls amb el cap del monjo (fig.4)
La uni dels dos cavalls a la part superior s'entalla amb el cap del monjo, aquesta uni ha de resoldre
la uni dels dos cavalls, una articulaci, i la transmissi de les traccions que comporta el monjo.
L'articulaci entre els dos cavalls es resolt amb una uni entallada lliure en la que les dues peces es
recolzen sobre el monjo, aquesta disposici per no evitaria la "caiguda" del monjo i no es possible
evitar-la amb unions entallades sense comprometre la articulaci requerida. Aqu s'opta
tradicionalment per dos passamans col locats a banda i banda dels tornapuntes que poden girar (un sol
passador) sobre el cap del monjo i que segueixen l'eix dels tornapuntes transmetent les crregues
verticals a l'eix dels tornapuntes.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 25 de 43
Qualsevol actuaci ha de garantir per tant l'articulaci a la vegada que impedir la caiguda del monjo i
transmetre les crregues.
Uni dels cavalls amb els extrems del tirant horitzontal (fig.5)
En aquesta uni les forces transmeses pels cavalls (B), que segueixen la seva directriu, es divideixen
en arribar al cap dels murs (C) en dues components (horitzontal i vertical), en els dos costats de
l'encavallada les accions sn equivalents ja que es suposa que la distribuci de crregues ho s. Aix
fa que les components en l'eix X i Y siguin equivalents per a cada cavall.
Les components verticals sn transmeses directament als murs que treballen a compressi, les
components horitzontals s'anul len entre elles a travs del tirant horitzontal (A) que treballa a tracci,
de forma que s'impedeix la transmissi d'accions horitzontals als caps dels murs no pensats per resistir
aquests esforos.
Aquest tipus d'uni es denomina tradicionalment de doble mitja mossa.
Uni dels tornapuntes amb els cavalls i tirants verticals (fig.6 )o sense tirants verticals (fig.7)
En aquests tipus d'uni els cavalls transmeten una acci de compressi sobre l'eix dels tornapuntes que
tenen la funci de "tallar" la llum dels cavalls. Si existeix un tirant vertical, aquest transmet una
crrega que de fet prov del mateix cavall a travs del tornapuntes anterior (comenant pel ms baix)
que tamb en part es transmet pel mateix tornapuntes ve altre vegada. En els casos on no hi ha tirant
vertical s noms l'acci del cavall la que es transmet pel tornapuntes.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 26 de 43
En ambds casos la uni es mant estable, entre les diverses peces, gracies al treball a compressi dels
tornapuntes que s'oposa a la deformaci del cavall. Com en el cas de la uni amb el tirant horitzontal
aquesta disposici no garanteix que es mantingui l'estabilitat en cas d'accions inverses o no previstes.
Estrep de monjo (fig.8)
A la base del monjo es situa normalment una pea d'acer en forma d'estrep, d'aqu el seu nom, que
subjectada en el monjo sustenta la part central del tirant horitzontal inferior. Aquesta uni est definida
de forma que el tirant noms es recolza sobre l'estrep (una crrega vertical) i no transmet accions
d'altre tipus, tot i no ser necessari no s infreqent trobar un passador o element similar que fixa en la
seva posici relativa l'estrep i el tirant inferior.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 27 de 43
5.4 CARACTERSTIQUES. GEOMETRIA. MATERIALS
Les caracterstiques i geometria de l'estructura es reflecteixen en el plnol corresponent de la
documentaci grfica.
A grans trets es tracta d'una estructura de fusta, s'ha considerat una fusta confera tipus C18, sotmesa a
una classe de servei 1 segons DB SE-M 2.2.2.2.
Les caracterstiques principals sn:
Resistncia caracterstica en N/mm2:
Flexi 18
Tracci parallela 11
Tracci perpendicular 0,4
Compressi parallela 18
Compressi perpendicular 2,2
Tallant 3,4
Densitat 320 kg/m2
Mdul d'elasticitat general 9 kN/mm2
Finalment s convenient indicar que en la bibliografia de principis del segle XX. A moda de prontuari
o catleg, es donen orientacions respecte les dimensions dels diferents elements. Aquestes taules fan
referncia a dos tipus de coberta: lleugera o pesada per diferents llums.
Cavalls Tornapuntes Tirantets Pendol Tirant
Coberta lleugera 7,62x22,86 7,62x11,43 12/19 mm 7,62x22,86 7,62x22,86
Coberta pesada 15,24x22,86 15,24x11,43 21 mm 15,24x22,86 15,24x22,86
Encavallada 16x24 12x16 22 mm 16x24 16x24
Sembla que quan en els anys 20 del segle XX larquitecte municipal daleshores, Josep Domnech
Mansana, va projectar ledifici va adoptar les dimensions que es consideraven adequades per a una
coberta pesada.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 28 de 43
5.5 ACCIONS CONSIDERADES
D'acord amb l'annex D "Avaluaci estructural d'edificis existents" del document bsic SE Seguretat
Estructural. S'han considerat les accions indicades al document bsic SE-AE Accions en l'edificaci
d'acord amb les condicions reals de l'estructura.
5.5.1 Accions permanents
5.5.1.1 Pes propi
S'ha considerat el pes propi dels materials que formen cada un dels elements:
Fusta: 4,00 kN/m3
Acer: 78,50 kN/m3
Coberta fibrociment: 0,18 kN/m2
Fals sostre: 0,19 kN/m2
En el pes del fals sostre s'ha considerat la part proporcional dels elements que formen l'entramat.
5.5.1.2 Pretesat
No s'han considerat accions de pretesat de cap element per no correspondre a la tipologia constructiva.
5.5.1.3 Accions del terreny
Donat l'element estructural tracta no s'han considerat accions del terreny sobre la coberta.
5.5.2 Accions variables
5.5.2.1 Sobrecrrega d's
S'han considerat dues possibilitat d's per a manteniment restringit d'acord amb les taules del DB SE-
AE:
Manteniment exterior, una crrega distribuda de 0,40 kN/m2 i una crrega puntual en el punt ms
desfavorable de 1 kN.
Manteniment interior, en una cambra sobre un possible fals sostre, una crrega distribuda de
1,00kN/m2 i una crrega puntual en el punt ms desfavorable de 2 kN. Aquesta acci variable es
considera per deixar obertes les possibilitats de disseny global de l'establiment.
D'acord amb el punt 3.1.2 del DB SE-AE les crregues distribudes es poden reduir un 30% en les
combinacions d'hiptesis que impliquin els dos usos a la vegada per tal de considerar una situaci
ajustada a la realitat.
5.5.2.2 Vent
L'acci del vent es calcula com una pressi (o succi) obtinguda de l'expressi:
qe = qb * ce * cp
on:
qb s la pressi dinmica que es pot considerar com 0,5 kN/m2
ce s el coeficient d'exposici en funci de la situaci de l'element.
cp s el coeficient elic o de pressi
Coeficient d'exposici ce
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 29 de 43
El coeficient elic est entre 1,7 i 1,9 segons l'alada del punt considerat de forma que 1,7 correspon a
la part baixa i 1,9 correspon a la part alta de la coberta, als efectes d'assignar accions de vent s'ha
dividit la coberta en tres trams on s'ha aplicat 1,7; 1,8 i 1,9.
5.5.2.3 Coeficient elic o de pressi cp
Es consideren dues possibles situacions de l'angle d'incidncia del vent, angles menors o iguals a 45 i
per angles superiors a aquest valor per tal de determinar el coeficient de pressi.
En funci de la zona d'influncia indicada al document DB SE-AE els valors del coeficient de pressi
sn els segents:
Angle F G H I J
45 -1,2 -1,35 -0,7 -0,5 -
5.5.2.4 Accions trmiques
No es consideren per no correspondre.
5.5.2.5 Neu
D'acord amb l'altitud i zona geogrfica s'ha considerat una sobrecrrega de neu:
qn = * Sk
on:
s el coeficient de forma en funci de l'exposici
Sk s el valor caracterstic de la sobrecrrega de neu.
D'acord amb l'altitud i zona geogrfica Sk = 0,50 kN/m2
= 2 a la franja inferior de cada vessant de la coberta, en un tram de 2m, i = 1 a la resta.
D'aquesta manera:
q1 = 2 * 0,50 kN/m2 = 1,00 kN/m2 en una franja de 2m des de la part inferior.
q2 = 1 * 0,50 kN/m2 = 0,50 kN/m2 en la resta.
5.5.3 Accions accidentals
5.5.3.1 Sisme
D'acord amb el RD997/2002, d'11 d'octubre pel que s'aprova al norma de construcci sismoresistent
NCSR-02 i
5.5.3.2 Incendi
S'han utilitzat els criteris del DB SI per a determinar les accions causades per un possible incendi. En
les comprovacions resistents en cas d'incendi s'han considerat les mateixes accions permanents i
variables que per al clcul en situaci persistent d'acord amb el DB SE-AE.
Als efectes de comprovar la resistncia al foc de l'estructura s'han considerat els segents temps
d'exposici de l'estructura: 30, 45, 60 i 90 minuts.
De tal forma que la secci efica obtinguda d'acord amb l'annex E del DB-SI s la resultant desprs de
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 30 de 43
reduir les dimensions de les cares exposades al fonc en la segent dimensi:
- def = dchar, n + K0d0
On
dchar, n = profunditat carbonitzada nominal de clcul d'acord amb E.2.2
d0 = 7mm
K0 = 1 si t>=20min.
dchar, n = n * t on n s la velocitat de carbonitzaci nominal i t el temps d'exposici.
n (mm/min) = 0,80 per a fusta tipus C
t=30 dchar, n = 0,8 * 30 = 24 ---> def = 24 +7 = 31 mm Secci = 118 x 209
t=45 dchar, n = 0,8 * 45 = 36 ---> def = 36 +7 = 43 mm Secci = 94 x 197
t=60 dchar, n = 0,8 * 60 = 48 ---> def = 48 +7 = 55 mm Secci = 70 x 185
t=90 dchar, n = 0,8 * 90 = 72 ---> def = 72 +7 = 79 mm Secci = 22 x 144
5.5.3.3 Impacte
No s'ha considerat per no correspondre al cas estudiat.
5.5.3.4 Criteri dassignaci daccions de la coberta
Per tal daplicar les accions de la coberta sobre lencavallada i atesa la distribuci uniforme de les
corretges sobre les mateixes sha considerat una aplicaci uniforme de les accions distribuda al llarg
de cada barra i d'aquestes sobre les encavallades en ra de la seva posici relativa.
Les variacions dins una mateixa hiptesi de les accions, com per exemple el vent o la neu, es fan a
travs de la variaci de valors de lacci dins la mateixa barra.
5.5.4 Hiptesis considerades
Les accions que rep lencavallada a travs de les corretges corresponen a les segents accions:
G1. Pes propi de la coberta Permanent
G2. Pes propi fals sostre o installacions Permanent
Q1. Manteniment exterior Variable
Q2. Manteniment interior Variable
Q3. Vent amb angle incidncia 45 Variable
Q4. Vent amb angle incidncia > 45 Variable
Q5. Neu Variable
Aquestes accions shan combinat entre elles dacord amb el DB SE-AE.
L'acci corresponent al pes propi del fals sostre o installacions es considera als efectes de comprovar
l'adequaci de l'estructura a la possibilitat de restituir el fals sostre decoratiu o installar-ne un de nou i
contempla tant el pes de les possibles instal lacions com el de la installaci d'un nou fals sostre.
5.5.5 Combinacions dhiptesis
En el cas de les corretges de suport dels panells de coberta es consideren, dacord amb el criteri del
DB SE-AE, es consideren les accions simples combinades de la segent forma:
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 31 de 43
= coeficient seguretat
0 = coeficient clcul combinaci en situaci persistent
1,2 = coeficients combinaci en situacions extraordinries
Situaci persistent:
G1 * + G2 * + Q1 a Q5 * + Q1 a Q5 * * 0
En situaci extraordinria
G1 * + G2 * + Q1 a Q5 * * 1+ Q1 a Q5 * * 2
En ambds casos al tercer terme de l'expressi correspon a cada una de les accions variables i el quart
al sumatori de la resta d'accions variables, aix s'obtenen per a cada situaci cinc combinacions
d'hiptesis simples.
En el cas dels elements de fusta les propietats dels materials s'han considerat d'acord amb el DB SE-M
i les comprovacions d'estats lmits ltims segons l'apartat 6 d'aquest document bsic en funci de cada
tipus de tensi i pea.
5.5.6 Resultats anlisi i conclusions
Com ja s'ha comentat s'han realitzat les comprovacions necessries per a l'estructura, secci efica, per
a condicions normals i per a diversos temps d'exposici al foc: 30, 45 i 60 minuts.
De l'estudi i comprovaci dels resultats per a cada un dels casos s'observa que l'estructura en
condicions normals d's t la resistncia i estabilitat necessries.
Tamb es pot concloure que en condicions d'exposici al foc l'estructura portant de la coberta reuneix
les condicions necessries per a garantir una estabilitat i resistncia al foc durant 30 minuts. De
l'anlisi dels resultats es podria arribar a concloure que probablement tamb es podria considerar un
temps de 45 minuts i en determinades condicions de foc de fins a 60 minuts, ara b aplicant les
consideracions de DB SE i DB SI la resistncia al foc que es pot garantir s de 30 minuts.
La comprovaci element a element de les corretges i encavallades dona per a cada combinaci
d'hiptesi uns valors de clcul inferior als admissibles d'acord amb DB SE-M, considerant els valors
de clcul de la fusta d'acord amb la classe de servei i el tipus d'accions aplicades.
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 32 de 43
5.6 CERTIFICAT IGNIFUGACI
-
Vallirana, 24 de marzo de 2014 CONSTRUCCIONS DEUMAL, S.A. CL. AMADEU VIVES, 12 1
08440 CARDEDEU
BARCELONA
Cdigo Obra: ATENEU DE SANT CELONI
Certificado n 13510.03
La empresa ARGOS GESTIN, S.L. domiciliada en Can Prunera s/n de Vallirana (Barcelona).
C E R T I F I C A:
Que las estructuras metlicas correspondientes a VIGAS METALICAS de obra de
referencia han sido protegidas contra el fuego mediante pintura intumescente
NULLIFIRE 707S-60 fabricada por NULLIFIRE LIMITED con espesor suficiente
para conseguir y segn el ensayo realizado por el fabricante en el laboratorio
homologado EXOVA WARRINGTONFIRE con n de expediente ETA-12/0355
- Una capacidad portante de 30 minutos (R-30) en VIGAS METLICAS
Segn las especificaciones tcnicas del Cdigo Tcnico de la Edificacin
(CTE), y para que as conste firmamos el presente documento en la poblacin de
Vallirana a 24 de marzo de 2014
Ensayo de referencia EXOVA WARRINGTONFIRE ETA-12/0355
Alvaro Boter Cavestany Gerente
ARGOS GESTIN S.L. Grupo Perlita y Vermiculita
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 34 de 43
5.7 CERTIFICAT TRACTAMENT COBERTA
-
Antoni Armengol i Coll Anura Montseny Control Integrat de Plagues Dos de Maig,1 esc E 4-2 08470 Sant Celoni [email protected] www.controldeplagues.cat N ROESP 0309CAT-SB DNI 35081353M
Construccions Deumal, S.A. Amadeu Vives, 12 1r 08440 Cardedeu A59082644
Aquest certificat garanteix que sha realitzat el tractament preventiu a les
encavallades de la coberta del caf de lAteneu de Sant Celoni segons instruccions.
Per Antoni Armengol i Coll
Sant Celoni a 28 de Mar del 2014
CERTIFICAT TRACTAMENT XILFAGS
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 36 de 43
5.8 CERTIFICATS MATERIALS COBERTA
-
HUURRE IBERICA, S.A.
+34 972 46.30.85 +34 972 46.32.08Tlf. Fax
17244 Cass de la Selva (Girona) Espaa
Ctra. C-65, km 16 - Polgono Ind. "El Trust"
17412 MAANET DE LA SELVA
Ateneu de Sant Celoni
08470 SANT CELONI
Polgono Industrial La Torderola Illa-5 Naus 1 i 2
BALDER TECNICA, S.A
Ctra. C-65, km 16 - Polgono Ind. "El Trust"
17244 Cass de la Selva (Girona) Espaa
(m)
carretera vella n 25
Marcado CE
El abajo firmante en representacin de la empresa
declara que los productos correspondientes a los suministros detallados a continuacin para el cliente
para la obra
cumplen con el anexo ZA de la norma UNE-EN14509:2007 en el que se especifica la informacin que acompaa almarcado CE.
Albarn Fecha Descripcin N Orden Referencia
HUURRE IBERICA S.A.
184151/14252185PANEL HI-PUR CT 5019/02/14314020305
184151/14252186PANEL HI-PUR CT 5019/02/14314020305
08/04/2014Cass de la Selva,
Alex FuentesDpto. Calidad
-
EN 14509
40
0,46 W/mK
0,11 MPa0,13 MPa0,07 MPa
2,41 MPa
0,12 MPa
2,4t = 2.000 h
7
3,08 KNm/m
3,08 KNm/m3,7 KNm/m
3,7 KNm/m
2,57 KNm/m
2,78 KNm/m
2,78 KNm/m
Densidad nominalaislamiento :
Utilizacin :
Transmitancia trmica :
Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :Resistencia Reducida del esfuerzocortante a largo plazo :
Mdulo Esfuerzo Cortante ( Ncleo ):
Resistencia a la compresin ( Ncleo) :
Resistencia a la flexinen un vano
Flexin +
Flexin +, temperatura elevada
Flexin -Flexin -, temperatura elevada
Resistencia a la flexinen un apoyo intermedio
Tensin arrugamiento Cara Exterior Cara Interior
En vano :
En vano temperatura elevada :
En el apoyo central :
En el apoyo central Temperatura :
119 MPa
119 MPa
99 MPa
99 MPa
---
---
Reaccion al fuego :
Resistencia al fuego :Comportamiento alfuego exterior en
Al agua :
Al aire :
Al vapor de agua :
Aislamiento acstico:
Durabilidad :
Bs2d0NPD
Impermeable
NPD
NPD
NPD
Permeabilidad
Coeficiente de fluencia
t = 100.000 h
Referencia :PANEL HI-PUR CT 50
Aislamiento :kg/m
Espesor : 50 m m
Masa (Kg/m2) :
Cara Exterior Cara InteriorMaterial :Espesor :Recubrimiento orgnico :Color :
Propiedades mecnicas
Aptdo correos 7117244 - Cass de la Selva
ACERO S220 GD0.50POLIESTER7001PS
ACERO S220 GD0.40GRANITE ACCES1006ACC
Ctra. C-65 Km 16
9,71
Cubiertas y Techos
Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.
PANEL HI-PUR CT 50
252185
PUR
114020164N Orden :
Producto :
Pedido :
con borde protegido
Pasa DUR1
HUURRE IBERICA S.A.
DESCRIPCIN DEL PRODUCTO
Otras
Aislamiento trmico
Broof
Comportamiento al fuego
Otras caractersticas
-
EN 14509
40
0,46 W/mK
0,11 MPa0,13 MPa0,07 MPa
2,41 MPa
0,12 MPa
2,4t = 2.000 h
7
3,08 KNm/m
3,08 KNm/m3,7 KNm/m
3,7 KNm/m
2,57 KNm/m
2,78 KNm/m
2,78 KNm/m
Densidad nominalaislamiento :
Utilizacin :
Transmitancia trmica :
Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :Resistencia Reducida del esfuerzocortante a largo plazo :
Mdulo Esfuerzo Cortante ( Ncleo ):
Resistencia a la compresin ( Ncleo) :
Resistencia a la flexinen un vano
Flexin +
Flexin +, temperatura elevada
Flexin -Flexin -, temperatura elevada
Resistencia a la flexinen un apoyo intermedio
Tensin arrugamiento Cara Exterior Cara Interior
En vano :
En vano temperatura elevada :
En el apoyo central :
En el apoyo central Temperatura :
119 MPa
119 MPa
99 MPa
99 MPa
---
---
Reaccion al fuego :
Resistencia al fuego :Comportamiento alfuego exterior en
Al agua :
Al aire :
Al vapor de agua :
Aislamiento acstico:
Durabilidad :
Bs2d0NPD
Impermeable
NPD
NPD
NPD
Permeabilidad
Coeficiente de fluencia
t = 100.000 h
Referencia :PANEL HI-PUR CT 50
Aislamiento :kg/m
Espesor : 50 m m
Masa (Kg/m2) :
Cara Exterior Cara InteriorMaterial :Espesor :Recubrimiento orgnico :Color :
Propiedades mecnicas
Aptdo correos 7117244 - Cass de la Selva
ACERO S220 GD0.50POLIESTER7001PS
ACERO S220 GD0.40GRANITE ACCES1006ACC
Ctra. C-65 Km 16
9,71
Cubiertas y Techos
Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.
PANEL HI-PUR CT 50
252186
PUR
114020164N Orden :
Producto :
Pedido :
con borde protegido
Pasa DUR1
HUURRE IBERICA S.A.
DESCRIPCIN DEL PRODUCTO
Otras
Aislamiento trmico
Broof
Comportamiento al fuego
Otras caractersticas
-
Pasa
Declaracin de Prestaciones n:
EN 14509
0,46 W/mK
0,11 MPa0,13 MPa
0,07 MPa
2,41 MPa0,12 MPa
t = 2.000 h
3,08 KNm/m
3,08 KNm/m
3,7 KNm/m3,7 KNm/m
2,57 KNm/m
2,78 KNm/m2,78 KNm/m
Transmitancia trmica :
Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :
3. Uso previsto :
Resistencia Reducida del esfuerzo cortante a largo plazo :
Mdulo Esfuerzo Cortante ( Ncleo ):
Resistencia a la compresin ( Ncleo) :
Resistencia a la flexin en un vano
Flexin +Flexin +, temperatura
Flexin -Flexin -, temperatura elevadaResistencia a la flexin apoyo intermedio
Tensin arrugamiento Cara exterior
Tensin arrugamiento Cara interior
En vano :En vano temperatura elevada :En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :
119 MPa119 MPa
99 MPa99 MPa
---
---
Bs2d0
NPD
Impermeable
NPD
NPD
Broof
NPD
Coeficiente de fluencia
t = 100.000 h
5. Organismo notificado:
Caractersticas esenciales Prestaciones Especificaciones Tcnicas
17244 - Cass de la Selva - Espaa
Ctra. C-65 Km 16 - Pol.Ind. El Trust
Cubiertas y Techos
Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.PANEL HI-PUR CT 50252185
1. Nombre y cdigo de identificacin
6. Prestaciones declaradas:
2. Nombre y direccin del fabricante:
con borde protegido
Pasa DUR1
HUURRE IBERICA S.A.
4. Sistema de evaluacin :3 para reaccin al fuego y 4 para el resto
Flexin +
Flexin -Flexin -, temperatura elevada
Flexin +, tempreatura elevada
En vano :En vano temperatura elevada:En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :
Comportamiento al fuego exterior en cubierta :
Reaccion al fuego :
Resistencia al fuego :
Permeabilidad Al agua :
Permeabilidad al aire :
Permeabilidad al vapor de agua :
Aislamiento al ruido aereo:
Variacin dimensional:
Durabilidad :
Las prestaciones del producto son conformes con las prestaciones declaradas. La presente declaracin se emite bajo la sola
responsabilidad del fabricante
CT50 PUR
Pasa
Lote / OF:
2.47
Alex Fuentes
Cass de la Selva, 08/04/2014
-
Pasa
Declaracin de Prestaciones n:
EN 14509
0,46 W/mK
0,11 MPa0,13 MPa
0,07 MPa
2,41 MPa0,12 MPa
t = 2.000 h
3,08 KNm/m
3,08 KNm/m
3,7 KNm/m3,7 KNm/m
2,57 KNm/m
2,78 KNm/m2,78 KNm/m
Transmitancia trmica :
Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :
3. Uso previsto :
Resistencia Reducida del esfuerzo cortante a largo plazo :
Mdulo Esfuerzo Cortante ( Ncleo ):
Resistencia a la compresin ( Ncleo) :
Resistencia a la flexin en un vano
Flexin +Flexin +, temperatura
Flexin -Flexin -, temperatura elevadaResistencia a la flexin apoyo intermedio
Tensin arrugamiento Cara exterior
Tensin arrugamiento Cara interior
En vano :En vano temperatura elevada :En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :
119 MPa119 MPa
99 MPa99 MPa
---
---
Bs2d0
NPD
Impermeable
NPD
NPD
Broof
NPD
Coeficiente de fluencia
t = 100.000 h
5. Organismo notificado:
Caractersticas esenciales Prestaciones Especificaciones Tcnicas
17244 - Cass de la Selva - Espaa
Ctra. C-65 Km 16 - Pol.Ind. El Trust
Cubiertas y Techos
Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.PANEL HI-PUR CT 50252186
1. Nombre y cdigo de identificacin
6. Prestaciones declaradas:
2. Nombre y direccin del fabricante:
con borde protegido
Pasa DUR1
HUURRE IBERICA S.A.
4. Sistema de evaluacin :3 para reaccin al fuego y 4 para el resto
Flexin +
Flexin -Flexin -, temperatura elevada
Flexin +, tempreatura elevada
En vano :En vano temperatura elevada:En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :
Comportamiento al fuego exterior en cubierta :
Reaccion al fuego :
Resistencia al fuego :
Permeabilidad Al agua :
Permeabilidad al aire :
Permeabilidad al vapor de agua :
Aislamiento al ruido aereo:
Variacin dimensional:
Durabilidad :
Las prestaciones del producto son conformes con las prestaciones declaradas. La presente declaracin se emite bajo la sola
responsabilidad del fabricante
CT50 PUR
Pasa
Lote / OF:
2.47
Alex Fuentes
Cass de la Selva, 08/04/2014
-
Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni
Pgina 42 de 43
5.9 ANNEX DE CCLUL ESTRUCTURAL
-
WINEVA Versi 7.01 S:\usuaris\Jaume Coris\I-INFORMES\Encavallada RF30.eva ______________________________________________________________________________________ Encavallada Ateneu Seccions disminuides ................................. Pg.1
TTOL DE L'ESTRUCTURA
Encavallada Ateneu Seccions disminuides
DADES DELS NUSOS
Coord.X Coord.Y Tipus Sup.elst(T/mm) Def.igual(nus) Nus m. m. X Y Z X Y Z ______________________________________________________________________________________ 1 0.000 0.0