L' EXCURSIONISA1EA '.41RREGADINSL' EXCURSIONISA1E

CATA lA

EXCURSIONISTA

'eato i Vicens

L'Excursionisme a Tarrega(1905-1986)

En una de les meves visites a labiblioteca del Centre Excur­sionista de Catalunya em vaarriba¡; a les mans una publi­

cació impresa a T;'mega l'any 1906, que,amb el títol ,'Ianua! de! excursionisra ­Centre Excursionista de Urge!!y Segarra.donava a coneixer als futurs socis l'objec­tiu que perseguia aquella entitat.Per a mi va ser una agradable sorpresa, imés perque aleshores el moviment ex­cursionista organitzat no feia pas tantsanys que havia comcn<;at a rutilar.El primer grup del país, l'AssociacióCatalanista d'Excursions Científiques,va ser f\1ndat a Barcelona el 1876, és adie trenta anys abans que el de Tarrega.Quan va sorgir aquesta entitat a Tarrega,tan soIs n 'havien existit o n'existien aBarcelona, a Lleida, a Vilanova i laGcltrú, a Girona, a Tarragona, a Reus i aManresa; per tant, pot ser consideradauna de les primeres a constituir-se aCatalunya.

CENTRE EXCURSIONISTADEL~RGELLILASEGARRAA principis de segle, a Tarrega, un grupd'homes que sentia el neguit d'aprofun­dir en el coneixement del país, decidí

formar un grup excursionista, i el 24 dejuny del 1905 constitu'ien el CentreExcursionista de !'Urge!! i!a Segarra. Lafesta inaugural fou al matí del dia es­mental, i se celebra amb tota solemnitata la sala d'actes del col.legi deIs paresescolapis. Aquest acte va ser dedicat acommemorar el tercer aniversari de lamort de l'insigne poeta lacint Verdaguer.En primer lloc va parlar el president de lanovella entitaL el naturalista FrancescClua, que exposa els objectius queperseguia el Centre que s'acabava deconstituir, inspirat en els ideals de I'ex­cursionisme catala, i va dirque dedicariael seu esfor<;a coneixer amb profunditatsobretot les comarques de I'U rgell i laSegarra.El segon conferenciant fou FrancescSerés, que exposa breument la relacióentre I'excursionisme i Jacint Verda­guer. Tot seguit foren Ilegits uns poemesper Josep Guell i el senyor Escriba, i ungrup de nois interpreta la "Pregaria de laVerge del Remei".Després d'aquesta oda poetica, mossenJoan Pintó, secretari de la nava entitat,va parlar de l'obra de Verdaguer com aexcursionista, poeta i patriota.L'acte prosseguí amb la interpretació dela can<;ó "La Mare de Déu", a carrec

41

r"

C!NTREExcursionista

DE

Urgell y Seg~ura

~

~Hr~lJ HIt

del Excursionista

Cabot, parla als concurrents amb unessentides paraules adre¡;;ades a la societatque s'acabava de constituir.Aquest Centre es dividia en set seccions:la de Zoologia - Botanica - Geologia, lad'Arquitectura i Arqueologia, la d'His­taria i Geografía, la de Numismatica iFilatelia, la de Literatura i Folklore, lade Fotograia i Dibuix i una de Música.Com totes les entitats d'aquesta mena,pretenia formar una biblioteca i, amb elsobjectes recollits fruit de les seves recer­ques, un museu.L'any 1908 Francesc Clua, en un articlepublicat en el Butl/etí del Centre Excur­sionista de Lleida, s'estén en considera­cions en les quals es poden endevinar elsanhels científícs i patriotics que guiavenels nostres primers excursionisÚ~s, diuaixí:

Tárrega Febrer 1906

Manual de I'excursionista. El primer folletóexcursionista imprés a Tárrega. Arxiu CEC.

deIs concertistes mossen Florensa i JosepGiiell, piano i violí, respectivament.També es van projectar unes fotografíesde l'Alt Pallars, originals del granexcursionista i gealeg Lluís Maria Vida!,soci del Centre Excursionista de Cata­lunya, que foren comentades per mossenJoaquim Granda.Per fínalitzar, fou llegida una oda aVerdaguer, original del pare escolapiCarles Perelló, i el senyor rector, Dr.

"oo. pera demostrar lo que podem fer totsdins del Excursionisme, y al ensempsprohar, que pera entrar áfonnar part dedits Centres de cultura, no 's necesitames, que una hona voluntat y molt amorá nostra lerra, puig tots podem portarnostre granel d'arena al desvetl/amentcient(jich, artíslich, literari y en conse­qiiencia polítich de Catalunya,oo. "(19)

La seva primera sortida tingué com aobjectiu la visita als monuments histo­ries de la vei'na població de Bellpuig, enla segona van anar a les pedreres delTalladell a la recerca de fossils. En

seguiren d'altres per a visitar els monu­ments més interessants de la comarca,com també excursions de caire paleonto­logic. No cree que en les se ves sortidcss'allunyessin gaire de la comarca.

19. BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE LLEYDA, nÚm. 5, maig1908, pago 6 (Francesc Clua).

42

No m'ha cstat possiblc dc conci:\cr ontenien la seu social, pero podria ser queno en tinguessin; probablement es reu­nien en el domicili particular d'un deissocis. Quan es feia un acte socialutilitzaven una aula del Col.legi deispares escolapis. A l'Escola Pia, FrancescClua dona conferencies de paleontologiai geologia i Francesc Serés i mossen loanPintó, d'historia i geografia comarcal.En una de les sortides a les pedreres delTaIladeIl, Francesc Clua va trobar unfossil, resta d'un mamífer, una pe~ainteressant que dissortadament avui diaes troba al Museu Britanic de Londres.Com a homenatge al naturalista targaríva ser denominat amb e] seu cognom:"Brachyodus Cluai".Com que he trobat poca informaciód'aquest grup, no he pogut aclarir quantsanys actuaren, pero en una visita que elssocis del Centre Excursionista de Lleidavaren fer a la vila de Verdú pel mes dejuny del 1908, en el seu pas per Tarregaforen rebuts en nom de] Centre Excur­sionista per Francesc Clua, aixo demos­tra que almenys fins aquest any encaraactuaven, de tota manera, crec que notingué una vida gaire dilatada.Després d'aquesta primera societat ex-

El fóssil del mamifer Brachyodus Cluai tro­bat a la pedrera del Talladell per FrancescClua.

cursionista s'obre un I1argparentesi on aTarrega no hi ha notícies de cap entitat,­pero és de creure que esporadicament iper iniciatives de caire particular es vafer alguna sortida.L'any 1917 ve a Tarrega I'escolapiBernat Noguera, un gran afeccionat al'arqueologia. Sota el seu mestratge esfan diverses sortides per efectuar pros­peccions arqueologiques i recoIlir fossils.El casteIl del Mor fou visitat repetidesvegades i amb el material recoIlit es vaformar dins de l'Escola Pia un petitmuseu que hi resta fins a la desfeta deI'última guerra civil.En aquest període no es constitueix capentitat, pero en aquestes sortides queorganitzava el pare Bernat, ben segurque un estol d'alumnes de I'escolaI'acompanyaven i se'ls despertava uninteres identic al que tenien moltsexcursionistes d'aleshores.L'any 1922 el pare Bernat marxa deTarrega, pero hi queda la col.leccióarqueologica inici del museu targarí.la el 1925 hi ha notícies de sortides decaire excursionista que s'organitzaven ala ciutat, pero és l'any 1927 que verita­blement es forma un nou grup excursio­nista.

43

"

GRUP EXCURSIONISTADE VATENEU

E] capdavanter d'aquest grup era el pareRimblas, de tan grat record a Tarrega.Aquest escolapi era un gran coneixedorde les plantes medicinals i un especialis­ta en apicultura.A la sala d'assaigs de l'orfeó. i organitza­da per la Secció de Civi]itat. el 3 d'abrildel 1927 es convoca una reunió de socis

amb e] fi de formar un grup excursionis­ta dins l'Ateneu.

Va prendre la paraula el pare Rimblasper encoratjar ]a joventut a formar unasecció excursionista. 1; vist I'entusiasmed'aquel1s moments. es constitueix laprimera junta. que era formada perMaria Clua, Miquel Martí, Josep M a

Vida], Anton Roca i Prats, i un membrede la junta de ]a Secció de Civilitat.A aquesta novel1a junta, li fou encarre­gada la redacció del reg]ament quehauria de seguir la nava secció excursio­nista. A més de la Secció d'Excursions

tenia una Subsecció de Fotografia.En aquel1a reunió també es decidí que lasetmana seguent es portaria a terme laprimera excursió amb aquest itinerari:Tarrega, e] Tal1adel!, la Mora, Fonolle­res i T arrega.En la mateixa epoca d'aquesta seccióexcursionista de l'Ateneu es forma una

altra associació que s'anomena GRUPEXCURSIONISTA SOL TERS CLUB.

La seva constitució també és de I'any1927. Els seus projectes inicials eren ferexcursions d'alta muntanya. al Pirineu,com també per la costa. Aquest grup vafer algunes sortides per la comarca. iamb cotxe a la costa. Sembla que foumés aviat informal i no tarda gaire adesapareixer.El que es forma a I'Ateneu tingué una

44

\ ida una mica més l1arga (uns dos anys).Van fer diverses excursions matinals perla comarca i, a partir de finals del 1927i tot ef 1928. van fer diverses visites alcastel1 de Mor. on, com ja havia fet elgrup dirigit pe] pare Bernat Noguera, espOrtaren a terme prospeccions arqueolo­giques en el poblat ibero-roma, sota ladirecció de] pare Rimblas: el materialobtingut passa a augmentar la col.leccióde I'Escola Pia.

Aquest grup excursionista també va feralguna sortida amb autocar. Els actes iles excursions eren an unciats a la revista

]ocal CrÓnica Targarina.

CRUP EXCURSIONISTAT"'\RREGA

El 20 d'abril del 1929 es constitueix elGRUP EXCURSIONISTA T ÁRREGA.com l'anterior també a I'Ateneu. A lesonze del matí del dia esmentat es reuni­ren diversos socís de I'Ateneu interessats

a formar un nou grup excursionista.A més de fer excursions (més aviat decaire cultura]) també volien fer reviurela hib]ioteca i incrementar les col.lec­

cions del museu que, segons deien,esiava una mica abandonat.A la reunió fundacional s'ácorda fixar la

quota pels associats a cinquanta centims.pero gracies a l'entusiasme, els inscritspagaren voluntariament una pessetamensual.

La junta de] Grup Excursionista Tarregaera formada per Jaume Novel!, presi­dent: Anton Roca. vicepresident: AntonPetit. secretari: Tomas Ros. tresorec i

Salvador A]bareda. Anton Burgués iAnton Vida], vocals.Tampoc no tenien portaveu propi, i elsactes i les excursions eren anunciats a ]a

premsa local.

PALESTRA A TÁRREGA

EXCURSIONISTA O ARA O MAl,que fou el que va portar una activitatmuntanyenca més destacada a la ciutaten aquells anys d'abans de la guerra.

A finals del 1930 la revista CrÓnica

Targarina publica un article signat perAntoni Morgui, en el qual es refereix laconveniencia de formar una delegació dePalestra a Tarrega, suggerint que enpodrien formar part les societats jaexistents de Foment de la Sardana,l'Associació Protectora de l'Ensenya­ment Catala, la Biblioteca Popular i elGrup Excursionista Tarrega.El jove Antoni Vidal, assabentat per lapremsa barcelonista de la constitució dePalestra, baixa a Barcelona a parlar ambBatista i Roca i junt amb un grupd'amics formen una delegació a Tarrega.El 8 de febrer del 1931, en el teatre deI'Ateneu, es constitueix l'esmentada de­kgació. En aquest acte s'adre~aren alnombrós públic assistent, que omplia lasala, Antoni Vida!, Ambros Carrion,Rafael Cardona i Josep Gual i Montar­dit.

La primera junta va ser formada perAntoni Vidal i Sastre, president; Ramon

Villeró i Campabadal, secretari; Fran­cesc Pont i Gispert, tresorer; i FermíCucurull, Ramon Ribelles, RamonPuiggros j Josep M a Vida!, vocals.

Escut de Palestra.

lJELRiAUÓ DITA.RREGA.

{

Els anys que van del 1930 fins al 1936foren de molta activitat cultural al país, iTarrega no queda pas gens enrera deltaranna general. Es formaren diversesentitats que tenien com a fi l'agrupacióde lajoventut per a la seva educació, i enquasi .totes es practica l'excursionisme.A Tarrega tenim PALESTRA i elsFEJOCISTES (Federació de Joves Cris­tians de Catalunya), moviment juvenilcatolic, promogut per Alberl Bonet iMarrugat i constitu'It a Barcelona el1931. Tenia un arrelat sentit catala i,

sota el lema "Catalunya sera cristiana ono sera", arriba a tenir una implantaciórealment important al Principat (eljuliol del 1936 els joves inscrits arribarena uns catorze mil).Aquests dos moviments tingueren aTarrega la seva secció excursionista.Pero I'únic centre excursionista no lligata cap moviment juvenil fou el GRUP

Entre les sortides que es van portar aterme cal destacar les fetes a Granyena,Rell puig, Lleida i Montserrat. T ambés'organitzaren actes per les diades deSanl Jordi i la Mare de Déu de Montse­

rrat, juntament amb el Foment de laSardana.Tenien una Secció de Cinema a la sala

d'assaigs de l'Ateneu es projectarenalgunes pel.lícules i s'organitzaren con­ferencies de temes excursionistes. Una

de les més destacad es fou la que pronun­cia el dia 2 de mar~ del 1930 Josep M a

Batista i Roca amb el tema "Orienta­

cions d'Excursionisme". Aquest líderexcursionista fou un deis introductors a

Catalunya de Vescoltisme i fundador deI'agrupació Palestra, entitat nacionalistaconstitu'ida a Barcelona l'any 1930, ipretenia l'educació integral de la joven­tut catalana.

45

---------------------------------------------

El local social inicialment fou en elcarrer Agoders, 39, baixos, i la quotamensual era d'una pesseta.Palestra desplega una important activi­tat cultural, com I'organització de cur­sets de catala, de disseny industrial, defotografía, de declamació. Porta a termeexposicions, com la deis artistes targa­rins, que tingué una gran acceptació.Durant l'any 1931 es porten a cap unsquaranta actes culturals.Forma una biblioteca i un temps desprésva muntar un gimnas en un local de canCantons al carrer Govemador Padules(com a anecdota cal dir que el materialinstal.lat va costar 500 pessetes). Palestraarriba a tenir a Tarrega uns centcinquanta socis.Posteriorment es trasllada al primer pisde l'Ateneu vell (on actualment hi ha lacafeteria de l'Ateneu), on estigué enactiu fins a la seva dissolució a fínals del1934. Pero fíns a l'agost del 1935 noqueda definitivament liquidal.

SECCIÓ D'EXCURSIONISME1 GIMNÁS DE PALESTRA

El diumenge segiient de I'acte d'inaugu­ració de Palestra, a la sala d'assaigs del'Orfeó es fa una reunió del GRUPEXCURSIONIST A tARREGA i elsresponsables d'aquella organització,amb el fí d'arribar a un acord per laintegració del Grup dins de Palestra.S'arriba a tal acord i el Grup Excursio­nista forma la Secció Excursionista, onposteriorment s'integren els gimnastes.En un principi es portaren a termediverses excursions matinal s per la co­marca, amb una participació realmentnombrosa (en algunes arribaren a sertrenta) pero més endavant ja van fersortides de tot el dia, a Sant Llorenc; de

46

Munt, a les Muntanyes de Prades, aCamarasa, al Montsec, a Montserrat, i, aI'estiu, es va dur a terme una acampada ala cala de Santa Cristina, a Blanes.Pero les dues sortides de més envergadu­ra d'aquest grup va ser I'intent detravessia del Cadí i I'acampada a I'estanyGerber, no gaire lluny del port de laBonaigua.En la travessia de la serra de Cadí,sortiren de Martinet de Cerdanya ipujaren al refugi Cesar August Torras-on dormiren-, amb la intenció d'arribara Josa de Cadí. pero la neu, que segonsel cronista de I'excursió arribava almetre i mig de gruix en el refugi, va ferdesdir als excursionistes, que retomarena Martinel. .Una altra de les activitats destacables dela Secció Excursionista de Palestra, és lacol.laboració a la Crida del Foc ques'organitza el 8 d'abril del 1933 amitjanit, en commemoració del centena­ri de la Renaixenc;a.Es van encendre fogueres en molts cimsdestacats del Principal.El grup de Tarrega va encendre una granfoguera al cim de la serra de Sant Eloi,on a mitjanit es congregaren més decinc-centes persones. Aleshores, es valIegir una endrec;a a tots 'els assistents itot seguit l'Orfeó Nova Tarrega vainterpretar "La Balanguera", "L'arbresagrat" i "Els Segadors". Des de dalt deSant Eloi es podien veure altres fogueres:al Pilar d'Almenara, cap a Ponts, alMontsec i en direcció a Cervera.

ELS FEJOCISTES(Federació de Joves Cristians deCatalunya)

Aquesta organització tenia com a objec­tiu agrupar la joventut cristiana a Cata-

Cap a I'any 1931 un grup d'amics que estrobaven com la majoria del joventtargarí a les voltes del carrer Cervera oal Pati, van decidir fer excursions a peu G, E. "Oaraomai"per a coneixer la comarca. Cervera, totpujant pel Reguer, el santuari de la Escut del Grup Excursionista O Ara o Mai.

Escut deis Fejocistes.

lunya, pero com en moltes de les entitatson s'aplegava la joventut es forma unasecció excursionista.AIgunes de les sortides que organitzareneren per propagar els postulats deI'organització, pero d'altres tan soisforen pel goig 'de fruir de la natura.S'inicia a Tarrega a mitjan 1933, amb laformació del grup 235 HORITZONS ivan tenir distintes seccions: Ping-pong,Escacs, Excursionisme, Teatre i Cercled'Estudis Teologics.Les excursions que van portar a termeeren matinals, en una gran part per lacomarca, pero també s'allunyaren fins alMontsant, les Muntanyes de Prades iSant Lloren<; del Munt.A fínals del 1935 un grup d'uns trentafejocistes van pretendre associar-se ambl'AGRUPACIÓ ESPORTIV A TAR­GARINA, fundada en aquells temps,pero no arribaren a un acord.Aquest grup deixa de fer activitat I'any1936.

GRUP EXCURSIONISTAO ARA O MAl

Bovera i el castell de l'Ofegat forenobjectius d'aquestes caminades. Així vanpassar dos anys fins que pel juliol del1933 formaren una entitat excursionistaque anomenaren GRUP EXCURSIO­NIST A O ARA O MALAquest grup va portar a terme unaimportant activitat excursionista i visitamolts indrets del PrincipaLLa junta era formada per TimoteuPomés, president; Miquel Alterachs,tresorer; Jaume Vilapriño, secretari; iRamon Pont i Josep Foguet, vocals.A més de fer excursions, tenia unaSecció de Fotografía i Cinema, amblaboratori propi, com també una petitabiblioteca basicament excursionista.Com totes les entitats excursionistes,tenien el seu banderí. EIs actes i lesexcursions que organitzaven eren anun­ciats en les revistes locals CrónicaTargarina iAcció Comarcal.Havien arribat a ser uns trenta socis, quepagaven una pesseta mensual, que esdistribu'ia així: tres rals per a l'entitat iun ral per al fons propi (aquest fonspropi, particular de cada soci, erautilitzat per a pagar-se el viatge de lesexcursions en cas de no tenir diners). Laseu social, on es reunien cada divendresal vespre, era al carrer Agoders, 13,entresol.Eren socis del O Ara o Mai: ManuelSalas, Francesc Puiggené, Pere Marsol,Joan Martorell, Frederic Escusol, Magí

47

Baixant de ¡'Aneto. Timoteo Pomés,Manuel Salas i un company del CentreExcursionista de Sabadell. Agost, 1934.Foto: Manuel Salas.

Serra, Francesc Mateu, Josep Foix. JoanCosta "Joanico", Josep Palma, MartÍ,entre altres ..El material de que disposaven era defabricació propia, els grampons i pioletseren forjats a ma per Timoteu Parné s: lesmotxilles, les feien els basters; seguint lesinstruccions d'una revista, Miquel Alte­rachs i Frederic Escusol construÚen unatenda de vuit places, que fou muntadaper primer cap al santuari de la Bovera.Per a despla~ar-se utilitzaven el tren,pero en segons quines excursions lloga­ven un taxi en el garatge Esport, un Fiat,model "Ardita", condu'it pel senyorSerra, on s'entaforaven de vuit a noupassatgers.La majoria de diumenges sortien o bé elmatí o tot el dia, i els dies feiners, alvespre, quan tenien previst fer algunaexcursió llarga, sortien a "fer carnes" perla rodalia de Tarrega.Entre els molts indrets que van visitarpodem esmentar: la serra de Mont-roig(cava del Tabac), en diverses sortides

48

van recórrer tot el Montsec; les Munta­nyes de Prades; el Montsant, on van ferpractiques d'escalada; el molí de la Roda(fans de l'Anoia); Sant Lloren~ delMunt, on v~n haver de dormir al rasperque els estadants del monestir de laMala no e!s van deixar entrar a lapallissa (els van dir que un altre grupd'excursionistes, que hi havia passat lanit havia deixat a la palla una agulla i lamula en menjar-se-Ia s'havia mort);Montserrat el Boumort; el Cadí, ambneu. on assoliren el cim culminant: elpuig de la Canal Baridana.També van fer acampades, com lad'Espot, des d'on pujaren als estanys dePeguera i al de Sant Maurici; tambéintentaren !'ascensió als Encantats, perola neu els en va fer desdir.La sortida més rellevant que efectuarenva ser I'acampada de vuit dies, de l' 11 al19 d'agost del 1934, a I'alta vall deLlosars. Assoliren el pic de val! Hivema,el pic Russell, el Margalida. la cresta deles Tempestats, la Maladeta i, el 14d'agost, I'Aneto. A aquest últim cim, hipujaren Manue1 Salas, Marcel Giró. delCE. de Catalunya, i un membre del CE.de Sabadell. T imoteu Pomés, que tambéels acampan yava. no va poder arribar alcim perque pujant es vá trabar mala­ment.Moltes de les sortides eren aprafitadesper a visitar caves.Per que us feu una idea de les activitatsp0I1ades a terme pel grupo copio lamemoria que presentaren el maig del1935, dos anys després de la constitució:- Es portaren a terme 26 excursions,sense comptar les sortides matinals, a lesquals van assistir un total de 190excursionistes.- A la biblioteca es llegiren 93 llibres (36d'excursionisme).

-

5

En Manuel Salas del Grup ExcursionistaO Ara o Mai, amb l'Aneto a segon terme. El

primer targarí que puja a l'Aneto el 14d'agost del 1934. Foto: Timoteo Pomés.

Per acabar la cranica d'aquest grup, ustranscric una part de l'article que espublica el gener del 1934 a la revistaCrÓnica Targarina que ens fara com­prendre els objectius del Grup Excursio­nista O Ara o Mai:

La nostra principal illll'nció des­prés ({atendrl' tot el que fa rekrcncia aI'I'xcursion isml', esta concelllrada a lafonnació d'I/I1 grup de muntan.rencs iacampadors. la missió deis quals será lapropagació de l'l'xcursionisme a lesnOSlres contrades, així aconseguirem lafoml'ntació d'un esport tan .la isaludablei poder conCixer els més bl'l/s indrets dela nostra Catalunm. honorant la pródi­ga IVatura. 1201

Escut de l'Agrupació Esportiva Targarina.

AGRUP ACIÓ ESPORTIV ATARGARINA

El primer dia de l'any 1936 s'inaugurenels locals de I'AGRUPAClÓ ESPORTI­

V A T ARGARlNA, entitat que aplegavadiferents grups esportius de la ciutat.Eren al primer pis de l'antic Ateneu, onanteriorment havia estat PALESTRA.El GRUP EXCURSlONlST A O ARA

O MAl també s'integra dins de I'Agru­pació, formant la Secció Excursionista.A més de la d'Excursionisme, hi trobemla de Futbol (els de la PENY A JOVEN­TUT). d'Atletisme, de Ping-Pong. deCiclisme, d'Escacs i de Gimnas. Tambées va parlar de formar la Secció de V ols aVela.

Cada secció tenia el seu delegat a lajuntade I'Agrupació; per la d'Excursionismefou nomenat Francesc Setó, que noaccepta el carrec.Amb motiu de la inauguració deIs localses va fer una exposició de les activitatsde les distintes seccions.

La d'Excursionisme aporta guies, llibres,fotografíes, maquines fotografíques i decinema, i el seu laboratori fotografíe.Aquesta exposició fou molt visitada.

20. CRON/CA TAR GAR/NA, nÚm. 648,gener. 1934.

L 'arrie/e es titula PER QUE CAL PRACTICAR L'EXCURS/ON/SME iel signa elcomponent nÚm. 9 del Grup Excursionista O ARA O A1AI. Les cróniques queperiódicament apareixien en aquesta revisla sempre eren signades amb el nom delgrup i un nÚmero, que corresponia al soei que I'havia escrito

49

Dins de l'Agrupació, el Grup Excursio­nista O Ara o Mai va continuar fentactivitats: acampades, excursions, pro­jeccions de cinema de divulgació excur­sionista, fins que, el juliol del 1936, commoltes de les societats esportives irecreatives del país, deixa d'existir pelsmotius que tots coneixem.

L'EXCURSIONISMEEN TEMPS DE LAPOSTGUERRA

Molt llarg fou el parentesi a la ciutat deTarrega abans del ressorgiment de l'ex­cursionisme de la po'stguerra.Sota el control rigorós a que fou sotmesel país després de la desfeta, no hi haviapas camp adobat perque es constitui'ssinsocietats culturals, recreatives o esporti­ves. Tan soIs e1s moviments creats perl'Estat que sorgí d'aquella guerra teniencamp lliure per a les seves activitats.És a finals deIs arys cinquanta quan aTarrega hi ha un inici d'organitzaciód'un grup no lligat amb els estamentsoficials d'aleshores.No era pas excursionista, pero influítnolt positivament per a la formaciód'un grup a la ciutat: fou l'inici delmoviment escolta.

L'ESCOL TISME A TÁRREGA

A finals de l'any 1958 tres noies:Teresa Castellví, Ramona Niubó i M a

Gloria Martí decidiren formar un grupescolta.Totes tres eren de l'ESBART ALBADA,i el qui n'era director, Francesc Pera iSerra, va engrescar diversos joves aorganitzar-se per formar un Agrupa­ment.Aquestes noies assistiren a diferents

50

camps escoltes i pel juny del 1959formaren l'AGRUPAMENT MESTREG UELL.Posteriorment, un grup de nois, tambéde l'Esbart, aficionats a l'excursionisme,formen l'any 1960 l'AGRUPAMENTROGER DE LLÚRIA.Els escoltes arribaren a tenir, els anys1967-68,260 membres.L'any 1982 els dos Agrupaments es fu­SlOnaren.A més de les activitats propies de totaagrupació escolta, sortien a muntanya,on feien una gran part de les sevesactivitats. En diverses ocasions hanacampat al Pirineu, i han assolit elMontardo, el Besiberri, el Mont Perdut ialtres cims.

Cap a l'any 1967, Ramon Reynal, Fran­cesc Andreu i Mateu, i Gabriel Balcells,que havien fet amistat dins de l'Agrupa­ment, i Antoni Boleda, sortien a ferpractiques d'escalada, engrescats per Ra­mon Reynal, que havia fet un cursetd'iniciació a Terrassa, on estudia va.Aixo fa que, al cap d'uns dos anys, el1969, decideixin de formar un grupexcursionista.A l'efecte Antoni Boleda i GabrielBalcells van a visitar él president delCLUB NA T ACIÓ, Francesc de PaduaSalvador, i li exposen els seus propositsd'entrar a formar part del Club Natació iconstituir-hi una Secció Excursionista.Per part de la junta de l'esmentat club totforen facilitats. Els van dir que els seusestatuts ja teni en previst aquest cas, i ellsmateixos es preocuparen d'anar a cercarun projecte d'estatuts a la FEDERACIÓCA TALANA DE MUNT ANYISME, afi de tirar endavant la nova secció.A la mateixa epoca, dins del CENTRECOMARCAL DE CULTURA hi ha un

1

r

Escut de la Secció Excursionista del Cen­tre Comarcal de Cultura.

grup de socis, amb Pere Roig com acapdavanter, que també volen formaruna secció excursionista (aixo succ6acap a finals del 1969) i sol.liciten a laFederació informació per a inscriure's.En arribar les dues sol.licituds, la Fede­ració va al.legar que en una poblaciócom T;'trrega creia convenient I'agrupa­ció de tots els excursionistes en una solaentitat. Aixo va fer que els dos grups quehavien fet gestions per separat (val a dirque ni els uns ni els altres no estavenassabentats de les gestions de I'altregrup), s'ag;:upessin per formar tan soIsuna entitat.EIs quatre nois que pretenien unir-se alClub Natació decidiren integrar-se alCentre Comarcal de Cultura.Es van dur a terme diverses reunions enels locals del Centre Comarcal de Cultu­ra entre tots els grups que a Tarregapodien tenir un interes per la formaciód'un centre excursionista: antics escol­tes, el grup de colonies, grups d'esplai,antics membres del Grup ExcursionistaO Ara o Mai, socis del CCC, etc.Pel maig del 1970 presentaren a laFederació Catalana de Muntanyisme lasol.licitud d'ingrés, i el 8 de juny ereninscrits a la Federació com a SECCIÓEXCURSIONIST A DEL CENTRE CO-

El grup d'escalada de l'Agrupació Excur­sionista de l'Urgell sempre ha estat moltactiu. Vía Tárrega, Montsec de Rúbíes.

MARCAL DE CULTURA, pero vistal'antiga tradició del Grup ExcursionistaO Ara o Mai, en els impressos del nougrup excursionista, hi figurava aquestnom. La seu social era al carrer de lesPiques, l.Entre els dos grups que en un principivan intentar formar un grup excursionis­ta hi havia algunes diferencies: els delClub Natació practicaven un excursio­nisme més aviat esportiu i els del CCC,cultural.La primera junta va ser formada perCarme Serra presidenta, Pere Roig,secretari, i Ramon Anglí, vocal.En un principi es portaren a termediferents excursions de caire cultural perla comarca, com també diverses sortidesd'escalada pel Pre-pirineu i el Pirineu.

51

.- Com a activitats més destacad es dins del'escalada cal recordar que, pel mar~:del1971, Gabriel Balcells, Francesc Andreui Ramon Reynal obren la via Biela a laPunta Víctor. a Camarasa. L'any 1973Ramon Reynal participa en l'expedicióque organitza el Centre Excursionista deTerrassa a Groenl~mdia. 1 el 2 denovembre del 1974, Gabriel Balcells iRamon Reynal obren el primer itineraride la Roca deIs Ares, la via Tarrega.Aquesta paret arriba als 250 metresd'altitud en l'extrem oriental delMontsec de Rúbies. Una paret que, apartir d'aquella data, ha esdevingutclassica dins el móri de l'escalada.També es fan diferents itineraris excur­sionistes pel Montsec i el Pirineu. Com aactes pode m esmentar el primer pesse­bre que pel desembre del 1972 es porta ala cava del Gel, situada al vessant norddel Montsec. Sota l'organització de laSecció Excursionista del Centre Comar­cal de Cultura O Ara o Mai el 4 de mar<;del 1974 se celebra la primera Festa del'Arbre a Muntanya de les Terres Lleida­tanes, en el terme municipal d'Alentorn,on assistí una bona representació de lesentitats excursionistes de les comarquesde ponent. El desembre del 1974 esporta el segon pessebre, aquest cap almassís de Sant Honorat, en el terme dePeramola. 1 el 27 d'abril del 1975organitzen la VI Marxa de RegularitatProvincial, amb un itinerari per la serrad'Auben<; i el massís de Sant Honorat.A l'estiu del 1979, Francesc Andreu iGabriel Balcells aconseguien fer l'ascen­sió al Montblanc; arribaren al cim a lessis del matí del 7 d'agost. Una fitaimportant de l'excursionisme targarí.Després de tres anys d'haver-se consti­tu'it la Secció Excursionista, n 'és elegitpresident Ramon Franquesa, Pere Roig

52

Control de la Marxa de Regularitat Provin­cial. 27 d'abril del 1975 al massís de Sant

Honorat. Foto: Ramon Franquesa.

continua essent el secretari i GabrielBalcells el vocal.Per aquesta epoca el Centre Comarcal deCultura és admes a l'INSTITUT D'ES­TUDIS ILERDENCS, com a delegació.Pero el CCC no podia tenir com a seccióel grup excursionista, perque la legisla­ció vigent no ha permitia. En cas decontinuar com a secció, els excursionis­tes targarins quedaven al marge de laFederació d'Entitats Excursionistes deCatalunya. 'Per aixo un grup de socis decidirenformar un nou grup dins el CentreComarcal de Cultura, pero com a entitatpropia i, en marxar aquest grup, la SeccióExcursionista del CCC practicamentqueda dissolta.A aquesta nava entitat, volien donar-liun ambit comarcal i, per aconseguir-ho,a l'hivern de 1979 es van fer unesprojeccions de diapositives de muntanyaen diferents pobles de la comarca, a fid'aplegar tots els interessats.El 12 d'abril del 1980 es dissol -i deixa

Escut de l'Agru­pació Excursio­nista de l'Urgel!.

de pagar a la Federació- la SeccióExcursionista del Centre Comarcal deCultura O Ara o Mai, i pel juliol esconstitueix I'AGRUPACIÓ EXCUR­SIONIST A DE L'URGELL.Les activitats continuen i, pel mateixjuliol, Ramon Llinas i Gabriel Balcellsfan J'ascensió' al Mont Rosa, als Alpssui'ssos.La primera junta de l'Agrupació va serformada per Gabriel Balcells, president;Antoni Saltiveri, vice-president: RamonLlinas, secretari; Miquel Torres, treso­rer; i Jaume Llanes i Eva Farré, vocal sdel butlletí; Ramon Franquesa, d'excur­sionisme i alta muntanya; Angel Sema,d'escalada; i Francesc Andreu, d'esquí.Com a entitat que intentava d'aplegar els

V Aplec Excursionista deis Pa'isos Cata­lans, al Montsec de Rúbies, Foto: RamonFranquesa,

excursionistes de la comarca preteniaorganitzar un consell d'Agrupació, queno era res més que el grup deIs respre­sentants de totes les poblacions on hihavia una delegació,Tenia delegacions a Agramunt, Angle­sola. Bellpuig, Castellsera, la Fuliola,lvars d'Urgell, Tomabous, Verdú i Ta­rrega. En principi es van fer reut1ionsrotatives, cada mes en un poble, pero nova donar resultat i finalment es reunirencada dimarts (que més tard es canvia perdimecres) i divendres al vespre a Tarre­ga,L'Agrupació té grups d'escalada, d'es­quí, d'espeleologia, d'alta muntanya, amés de fer tota mena de sortides adiferents nivells, i acampades, i partici­par en els campaments generals deCatalunya, curses de regularitat i orien­tació, en fi, en totes les activitats ques'organitzen dins el món excursionista.També es fan activitats amb altresentitats excursionistes de Catalunya.A l'agost del 1980 apareix el butlletÍnúmero 1 de l'Agrupació (tres fullsciclostilats) que és el primer impres aTarrega.S'organitzen periodicament cursets d'i­niciació d'esquÍ, d'escalada en roca, comtambé es donen conferencies d'espeleo­logia, escalada, etc,De l' 11 al 13 de setembre del 1981

organitzaren el V Aplec ExcursionistadeIs Pai'sos Catalans, a la font del Sitó, alMontsec de Rúbies, on participaren unssis-cents excursionistes representants demoltes entitats excursionistes, amb unaorganització magnífica,Pel desembre del mateix any pugen eltercer pessebre al Mira-Pallars-i-Urgell,al Montsec de Rúbies, A l'octubre del1981 els local s del Centre Comarcal deCultura es traslladen provisionalment al

53

convent deis pares carmelites, a la pla<;adel Carme, on romanen fins a les aca­

bailes del 1983, quan fineixen les obresde reforma de l'edifici del carrer de les

Piques. L'Agrupació també resta durantaquest temps en els local s de l'esmentatconvent.

El 18 de desembre del 1981 es legalitzal'Agrupació Excursionista de l'Urgell.Progressivament van formant una bi­blioteca excursionista, com també van

adquirint material de muntanya: piolets,grampons i ten des.E] 27 de juny de] 1982 fan una campanyade promoció de l'Expedició Catalana al'Everest que organilza el Centre Excur­sionista de Catalunya, amb una confe­rencia per part deIs expedicionaris, ambprojecció de diapositives i exposició dematerial. En el decurs d'aquest acte,l'Agrupació va fer obsequi als expedicio­naris d'una reproducció a escala delMonument als Pa'isos Cata1ans d'An­

dreu Alfaro. Aquesta petita obra d'arte­sania fou realitzada per Ramon Llinas,soci de I'entitat.

Des del desembre del 1982 al maig del1983 tenen Iloc una serie d'excursions

pel Montsec, organitzades conjuntamentamb el Centre Excursionista de Cata1u­

nya, Societat d'Amics de 1a Muntanya,de Tremp, i el Centre Excursionista deLleida, que donaren una visió genera]d'aquesta serra.r arribem a l'estiu del 1983. El butlleti

que fins aleshores eren uns fulls ciclosti­lats, es renova i passa a tenir una presen­tació més acurada.

A I'agost d'aquest mateix any, dos mem­res de l'Agrupació, Francesc Andreu iEloi Saula, assoleixen el Cerví, als Alps,i el 21 del mateix mes Ángel Eroles iGabriel BaJcells obren una nova via al

congost del Pas Nou, al Montsec de Rú-

54

bies, que anomenen via 21 d'agost.Durant una setmana del mar<; del 1984s'organitza a la sala Marsa del CentreComarcal de Cultura una exposició del'Estudi de la Masia, del Centre Excur­sionista de Catalunya, amb projecció dediapositives.Els dies 2 i 3 d'agost del 1984 FrancescAndreu, de I'Agrupació, idos companys,assoliren el Mont Blanc (4.810 m.) perl'esperó de la Brenva. També aquestestiu Ángel Eroles idos companys delCentre Excursionista Pontsica varen ferdiverses ascensions a Chamonix, i acon­

seguiren 1a Petite Aiguille Velie per 1avia normal i l'aresta les Cosmiques al'Aiguille du Midi.1 ja som id 1986. Pel maig, .GabrielBalcells i Ángel Eroles fan una estada decinc dies als Picos de Europa i pugen alNaranjo de Bulnes per la via normal de

l~ cara sud. La I'estiu, Ángel Eroles idoscompanys visiten altre cop e]s Alps, onfan diverses ascensions: Dolomites, Pic­colíssima per la via Cassin-Vitali-Pozzi,Lo Spig010 Giallo per 1a via Comici, laGrande de Lavaredo per la via Comici­Dimai, el Sass da les Ni.i, al sud del Tirolper la via Messners, i a Chamonixl'Aiguille du Reigne peI; la via Vauches­Contamine.Els dies 26,27,28,29 i 30 de desembre,a !'Institut de Batxillerat de T;:mega,s'organitza e1 Parc de Nadal i l'Agrupa­ció hi participa amb la instal.lació d'unrocodrom on molts joves targarins i detota la comarca van poder fer practiquesi sentir l'emoció de l'esca1ada.

Fins aquí la re1ació d'actes i excursionsmés rellevants que ha organitzat l'Agru­pació, pero cada grup amb la sevaespecialitat ha fet una activitat constant,que es pot dir que ha omplert tots elsdies festius d'aquests últims anys.

El tercer pessebre de l'Agrupació al cím del

Montsec de Rubies. Foto: Ramon Franquesa.

55