Sant Francesc d'Assisi, per Viladomat. Obra existeut a la Col lecció E. Manuelli de Florència.

l GASETA DE LES A1'tTS1.e'' AGOST 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Ana' 111.—Núm. 54

ITii Viladounat a Florència i piltres 'noticies sobreels Viladomats ¿le Ber^•a

No fa molt fóremconsultats sobre la

possible paternitat dela tela representantSant Francesc d'Assisique reproduïm en elnostre frontal. Ens feiala consulta el collec-cionista florentí senyorEmilio Manuelli, qui,en tractar d'identificarl'obra que posseïa, béque l'atribuís a un mes-tre espanyol, no la po-dia donar a cap delsque com a més famososli eren coneguts.

Bon punt de veurela magnífica ampliaciófotogràfica que ens fouposada a consulta, nodubtàrem gens en atri

-buir la tela a Vilado-mat. Tots els caràctersde la seva pintura i totsels detalls que sobre elcolor ens donaven perescrit coincidien exac-tament amb el que éstípic del mestre de lavida de Sant Francesc.

L'obra de Florènciaté damunt de l'interèsque pugui tenir per anosaltres, com a obrad'un mestre catali, eld'ésser una de les mi-llors obres de Vila-domat, plena d'aque-lla correcció i d'aquellaunció que és caracterís-tica de 'la sèrie de lavida de Sant .Francescal Museu, un doble dela qual fou descoberten el convent dels Fran-ciscans de Berga la pas

-sáda tardor.Escau en les diades

del Centenari de SantFrancesc el referir-sea l'especial afecció queViladomat mostrà pelstemes de la vida delPobrissó d'Assisi. Elsmillors trets del seupinzell, usualment atra-fegat en pintures d'en

-càrrec a poc preu, enla c1ual hi treballen mésels ajudants que el mes-tre, sembla que quanarriba a la figura delgran Sant, respectuosa-ment s'aturi i obri plede devoció i de senti-ment. El Sant Francesc de Florènciaés expressiu en aquest punt. El seumestratge, que sovint rep les lliçonsd'Itàlia, sobretot en el seu compo-sicionisme a la romana, té en lesseves obres franciscanes , un accentd'inspiració personal i de força rea-lista eminentment casulana. Coml'Amadeu (l'Olot ho serà en el se-gle XVIII-XIx, 'en les seves merave-lloses figures de pessebre, Viladomatés en aquèsts moments de purainspiració i de lliure eclosió de laseva personalitat (molt superior alconjunt . de l'obra seva), un pintorcatalaníssim..L'amor• amb què són

vent deis PP. Fran-ciscans de Berga, delqual cls foragità la re-volta del 1835, i queessent ara una propie-tat de l'Ajuntament,podria ésser decoro.sament arreglat i nova=ment habitat pels religiosos. Sens dubte lajustesa d'aquest puntde vista, que no justifi-ca, però, el trasllat delsquadres, féu que s'arri-bés a un acord, i quedintre poc els PP. Fran-ciscans de Berga passina ocupar la seva antigaresidència, salvant tmvell edifici conventualdigne de què sia con-servat. Es diu a Bergaque amb motiu d'esta

-blir els PP. Francis-cans la seva residènciaal vell convent, les telesde Viladomat, que elsbergadans estimen pelseu valor i per ésserobra d'un artista oriündd'aquella població, i en-vers la qual demostrenpatent afecte, tornarana Berga i seran exhi-bits en el convent.

Insistim en creureque les teles de Vila-domat de Berga forenels bocets originals delscuadres de la Vida déSant Francesc que l'ar-tista va pintar per alsPP. Franciscans deBarcelona. Un examenposterior als nostrescomentaris ens lii iii-d ina.

Que els PP. Fran-ciscans de Berga tenienaquelles obres en granestima ho demostra elquè, en venir la revol-ta del 1835, en sal-var-se els frares, ambl'Arxiu, s'en emportes-sin les teles. D'aquestfet interessant i dclseu retorn als actualsPP. Franciscans, ensen dóna compte unainteressantíssima lletraque hem rebucla fa al-guns dies de l'eminentarqueòleg i estimatamic Mn. Joan Serrai Vilaró, Conservador

troballa vàrem donar notícia als del Museu Diocesà de Solsona.nostres llegidors, podem afegir-hi Diu la lletra de Mn. Serra Vilaró:avui la de què foren traslladats alConvent dels Frares Franciscans «Sr. D. Joaquim Folch i Torres.de Vich, on foren examinades pelConservador del Museu Vigatà, 1'e- »Honorable amic: He llegit en fuiminent arqueòleg i estimat amic dels últims números de la revistanostre Mn. Josep Gudiol. Sembla que amb tant de gust dirigiu, laque en ocasió de les protestes que GASETA DE LES ARTS, el vostremotivà a Berga el trasllat de les article sobre el doble de la sèriedites pintures fora de la localitat, de la «Vida de Sant Francesc» delalguns dels elements afectes als pintor Viladomat, descobert a Berga.PP. Franciscans feien notar que no La lectura d'aquest article m'haera just que alhora que es r- mogut a dirigir-vos aquesta lletravia tant enrenou pels quad^ ç4r tal d'aportar una mica dedeixés caure en ruïnes 1'an n a la .història d'aquestes teles,

^ ^

P^^L^taa^^G

tractades les domesticitats de lavida de Sant Francesc, la vívidamanera d'expressar els caràcters delnostre paisatge, les ingenuïtats a loZurbarán ciue es troben en aquellatela emocionant de la mort de SantFrancesc que hi ha al Museu dela Ciutadella, són d'un Viladomatdigne de firmar la bella tela de Flo-rència, on el seu art logra un d'a-quests moments purs.

*

Sobre les petites teles descobertesa Berga la tardor passada, de la qual

CARDUNFTS. — El Pati de la Casa de l'Ardiaca, avui Arxiu de Ja Ciutat

2 GASETA DE LES :1RTS N,0 54

E1 notable dibuixant D. AlexandreCardunets.

que no tinc cap dubte de què sónles mateixes que vaig veure fa unavintena d'anys a l'Humà de Mala-n yeu .

»Quan jo era de Vicari a Solsonavaig fer coneixença amb el propietarid'aquesta gran pagesia, qui eravingut a la capital de la diòcesi aveure algun dels seus fills que estu-diava la carrera eclesiàstica. Cone-gudes les meves aficions, va expli-carme que a la golfa de casa sevahi tenia tot un munt de pergaminsi uns quadres amb la vida de SantFrancesc, que la pols i les goteresanaven fent malbé.

»Aquestes teles i pergamins — vaexplicar — es trobaven a casa seva

des de l'any 35, en qual data, alfugir de Berga els PP. Franciscans,s'hi refugiaren i hostatjaren, amagats, durant alguns dies. Marxaren,sense pagar res, deixant, en penyoradel deute, els pergamins i els qua-dres. «Jo volia vendre-m'ho tot

—me digué ; però un antiquari només me'n va prometre deu duros.Me'n hagués donat una cinquantena,encara.»

»Amb aquestes curtes pretensionsja em veia meu l'arxiu i les teles.Quedàrem entesos que hi aniria pertal de veure si fèiem tracte. No tardípas gaire; però vaig tenir la maiasort d'ensopegar una diada inútil:l'amo, amb altres de la familia, erafora a fer capítols o comprar les ro-bes per una filla que es mariclava.A la casa només hi havia l'esposao una tia, no ho recordo bé, amb lamainada. Aquesta bona dona va mos

-trar-me les golfes; vaig llegir algunspergamins, entre els quals recordo11I havia el de l'establiment delsframenors a Berga; vaig admirarles teles que reconeguí de seguidacom a obra del gran pintor bergadài, després d'un bon dinar, no emtocà més remei que entornar-me'n,puix ignoraven quan tornaria l'amo.

»Al tornar-hi, abans cl'un any,feia vuit dies que l'amo de 1'I-Iumàn'havia feta donació als frares fran-ciscans novellament establerts aBerga. No em va doldre: la cosahavia tornat al seu Ilegitim propie-tari; però m'agullonava aquesta pre-gunta: qué en faran aquests bonsreligiosos de les teles? Pel que heIlegit en la vostra GASETA, les vancanviar de golfa.

»Vostre devot amic,

JOAN SERRA I VILARÓ.»

CAnnuNE•rs. — Porla de Sta. Maria al Born.

Darrera les noticies interessantsde Mn. Serra, res llem d'afegirfora de la nostra satisfacció de veureque els PP. Franciscans tornen a laseva antiga casa i de què els quadresa ben segur tornaran també al llocd'on la revolta els va treure i d'onles mans curoses dels frares s'elsemportaren com la més preuada joiaper a salvar-les de l'incendi.

Finalment, hem de donar unaaltra nova relativa a les relacionsde Berga amb Viladomat, i ésaquesta la de què en el Camaril delSantuari de Queralt hi han quatreteles que sens dubte sortiren del'obrador del mestre. Com a falsfiguren en algun vell inventari, idonats els caràcters de les pinturesen qüestió, la seva identificaciócom a procedents del taller de Vila

-domat és facilíssima. Dues altresteles d'igual tamany i enquaclra-

Sempre interessell de manera ex-traordinària aquelles visions ar-

tístiques que entranyes la fisonomiade les poblacions. En qualsevullapublicació, museu o en tota col leccióparticular atreuran vostra atencióaquelles reproduccions plàstiques re-presentatives de vells recons, de dol-ços indrets carregats d'anys...

Tals aspectes l'expert llapis deN'Alexanclre Cardunets els ha sabutplasmar amb envejable garbositat,no sols de tecnicisme, sinó que tambéens els dóna plens de caràcter,

ment que les anteriors, pintades capa la fi del segle xix, fan pensar ensi podrien ésser dues pintures deViladomat destruïdes, que una màpoc experta va repintar damunt.Una operació de neteja a Ionspodrà aclarir aquest dubte.

Evidentment, les pintures delCamaril de Queralt no tenen pas lavalor artística de les de la Vida deSant Francesc dels PP. Franciscans.Són obra detaller, més aviat d'a-quelles que feia Viladomat com

-plint apressadament els molts en-càrrecs que tenia. De tota maneraés molt lloable el respecte que laJunta del Santuari, i amb ella elseu President i el capellà custodi,tenen per aquelles pintures que as-senyalen un altre pas del mestreen la terra dels seus pares.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

retratant amb remarcable honradesaartística els venerables ambients de1'an tigor.

Aquests ambients porten la sevacaracterística de catalanitat, carl'ànima del nostre conegut i eminentartista Cardunets en té també elsentit, guarnit amb l'esclat méssincer de purs afectes.

Aquelles sèries que va oferir -nosde la Barcelona artística i monu-mental són dignes de poiu eració;dibuixos que no s'obliden, traçatsamb tota cura, verament documen-

El dibnixant Alexandre Cardunets

CARDUNETS. — L'església de Betlem.

Pati de la Casa de Coiivalescència.

N.°54 GASETA DE LES ARTS 3

tacs tots ells, i vistos pel bon di-buixant de manera gaia.

Fixeu-vos en els detalls. Res himanca, tot queda estudiat; el treballno espanta a aquest autor i el con-j unt demostra un acert gran aldonar les plomades amparades amb•clars-obscurs.

A més, en tars treballs s'hialbiraalhora un caire de romanticismeciutadà cine ho envolealla tot i fafruir als qui senten simpaties perles coses arcaiques que — per dis-sort — van perdent la supremaciaque els segles varen donar-les-hii que ara exigències de la vida mo-derna arreconen.

Però en Cardunets, com feren elsRigalt, Martí Alsina, Pellicer, Bai-xeras 'i altres artistes catalans, faque això tan bell i nostre quediperpetuat.

Passaran anys, i el valor de lesobres dites serà apreciat en ço queval, fent honor a nostra història,reverenciant-se els nostres avant

-passats.*} T

En Cardunets és, com pocs, artista•coneixedor de totes les mecàniquesde l'ofici: treballa recorrent a totsels procediments, des del llapis demina de plom fins a la pintura al'oli.

També és excel • lent gravador ilitògraf, així com conrea el difícilaigua-fort, modalitat aquesta pera ell nova, puix no fa molt tempsque ens mostrà la seva habilitatmitjançant lluites amb els àcids iverament va sortir triomfador. Sa

-beu per què? Perquè estava preparat

Ell feia tasca, aprenia i anavainstruint-se, la qual cosa li permetésobressortir amb el temps, consoli-dan 1-se una personalitat envejabledes de fa ja anys.

Molt aimant de les excursions, endies feriats anava a pintar perdistints llocs i lla lograt comptaramb gran nombre d'amics, aconse-guint a 1'ensems certa popularitatdins nostra regió.

Es aficionat i entès en músicaselecta, repartint els seus afectes perigual entre les composicions clàssi-ques i modernes, sentint entusias-mes, emperò, de les tonades cam-peroles inspiradores de nostra dan-sa, la gentil sardana.

En la llar d'en Cardunets lliregna l'art, puix té el goig decomprovar que els seus familiars te-nen cultura: el fill del nostre artistaés un músic distingit, com tambété aquest do la seva filla, N'Amè

-rica, que ha sigut justament pon-derada en ço que afecta a l'artceràmic i vidres decorats, qualstreballs li valgueren una medallad'or en l'Exposició d'Arts Decora-tives de París.

Aquestes compensacions paguenles dissorts que es troben pel camíde la vida, i l'home qui, com l'Ale-xandre Cardunets, veu les sevesaspiracions realitzades, pot creure

-se'l quasi bé ditxós.I si com artista compleix, com a

bo, com a cap de familia se'l pot con-siderar exemplar; així com a com

-pany, que veritablement és de loexquisit que avui pot trobar-se.

Amb tot i treballar constantment,a pesar de tindre moltes hores desti-nades a la quotidiana tasca — queen fa entrega en la data promesasots paraula —, quan és elegit per

a un càrrec en centres, comitès, etc.,sap sacrificar-se essent sempre dili-gent i entusiasta d'aquelles co-mandes que se li confien.

Es home bondadós, amable ambels enlairats i amb els humils.

Es diu que el rostre és l'espill del'ànima. Repareu l'esguard d'en Car

-dunets i en creureu la conseqüèn-cia...: la bonhomia queda sobressor-tint al ras de la pell.

Dispostos a fer punt, recordaremque quan ens ha mostrat obresseves I a 1'exterioritzar-li nostrasatisfacció, tot i estrenyent-nos lamà, somrient, amb somriure pled'agraïment i simpatia ens ha dit:

«De debò els lii agrada?... Mercès;moltes mercès!...»

JOAQUIM CIERVO.

La Col•leccib itubio dela Serna a1 Musende Barcelona

Usi nou important dipòsit ve aaugmentar lea colleccions del

nostre museu, essent aquesta vegadala afavorida la secció d'arqueologiaantiga. Ens referim a l'ingrés,ara faràun any, de la que fou col • lecció Rubiode la Serna fins ara instal lada al veípoble de Sant Andreu de Llevaneres.La vidua del que fou creador de ladita col lecció, D. Dolors Lòpez deRubio de la Serna servava en la sevacasa de Llevaneres com preuat tresorels objectes que foren descoberts iestudiats pel seu difiinl espòs, doncsper ella eren el record vivent del quefou i1 • lustre arqueòleg. Solament laseva generositat i el desig de enaltir

amb vers fonaments, com aquestescases de tres pisos que permetenaguantar els que els lli afegeixenara al damunt.

Així, l'Alexandre Carclunets ca-mina sempre amb seguretat, puixdes de concebir una obra fins aportar-la als llibres o als periòdicsno ho deixa de la mà perquè és tèc-nic competentíssim.

I quan davant del cavallet pintacopiant la natura, sols es preocupade fer art verista amb una senzillesainteressant. No cerca innovació, nointenta fer interiors o paisatges ambesclats de notes decoratives, no,sols copia el que veu estudiant lacontextura d'allò escollit per a fer-neun quadre.

Deu també encoratjar-se'l a quèprossegueixi pintant fragmantària-ment els museus de Catalunya,perquè tals aspectes els domina a laperfecció; es fan constar als museusde casa perquè en Cardunets éscatalaníssim.

Per més que quan es trobà aFranca va retendre aspectes de lanació veïna amb veracitat, com totquant produeix nostre dibuixantpintor.

**Dedicarem ara espaí i atenció a

l'home.N'Alexandre Cardunets és barce-

loní, fill de familia modesta; corrtèüçàa treballar com aprenent litògraf .alcomptar pocs anys, precisámeritquan és convenient apendre al cól-legi més que treballar en qualsc-vulla taller.

Però les exiïi'ciès sempre manen.

Col lecció Rubio de la Serna (fig. 4.)

Col lecció Rubio de la Serna (fig. 2.)

Però el tipus niés abundant són elsvasos de panxa esferoidal amb sola-ment pla, coll alt i vora sortint(figs. 1 i 2), a vegades amb duesanses, altres amb una i altres senseanses. Tenen de 20 a 35 cm. d'al-çària i la seva forma elegant unidaa lo fi del material de què estanfets els fa interessants inclús desdel punt d'albir artístic. El seunombre és crescudíssim. Entre els

Necròpolis de Cabrera. Fíbula en ferro.

4 GASETA DE LES AIITS %ro i

Col lecció Rubio de la Serna (fig. 1.)

la memòria de D. Joan Rubio de laSerna, al fer més coneguda la sevaobra dipositant el fruit del seu treballen un museu públic, pogueren deci-dir-la a despendre's d'aquells vasostan curosament guardats. A ella,doncs, devem agrair el que el Museude la Ciutadella vegi augmentadesles seves galeries ibèriques amb una

Necròpolis de Cabrera. Fibula en ferro.

de les més belles troballes d'aquellaèpoca fetes fins ara a Catalunya.

Abans de passar a descriure elcontingut d'aquesta, voldríem ferun petit historial del descobrimentdels objectes que formen el seu nuclii donar de nou a conèixer la perso-nalitat del seu descobridor.

D. Joan Rubio de la Serna, bé quenat a Vélez-Rubio (Almeria), vavé.nir de molt jove a Barcelona,aeabant en la nostra Universitatels seus estudis de dret i establint-seentre nosaltres per a no moure-se'nniai més. Fou en 1881 que, realit-zant treballs en una linea de laseva propietat a Cabrera de Mataró,descobrí una extensanecròpolis d'incineraciód'època ibèrica. Va és-ser una sort que tal tro

-balla fos realitzada peruna persona com donJoan Rubio de la Ser-na. Esperit estudiós, vaconsiderar com a deureseu no tan sols recollircurosament lo desa

-bert, reconstrui,it mul-titud de vasos trencats,sinó que, portat per laseva curiositat cientí-fica, va donar tot seguit

a conèixer la seva ¡troballa als ho-mes eminents 'enl'arqueologia ccmen Lenormont ialtres, i va consa-grar-se a l'estudide la necròpolisper ell descober-ta amb veritablezel arribant a es-devenir un delsbons coneixedorsde les coses ibè-riques en el seutemps. Poe des- Col lecció Rubio

prés del desco-briment va publicar un Estudio des-cripiioo de los objetos ele arle boceasedescubiertos en la Villa de Cabrera,treball preparatori del titolat: No^tieia ele una necrópolis ante-romanadescubierta en Cabrera ele .Mataró(Barcelona) en 1881, aparegut en 1888formant un quadern complementaridel volum XI de les Memorias de laReal Academia de la Historia (Ma-drid, 1888) i que és la seva principalobra. Després encara va publicar so-bre tema sem-blant articlesen el Boletínde la corpora-ció citada, enla España re-gional y en elBoletín de laAcademia deBuenas Letrasde Barcelona,essent premidels seus tre-balls l'elecciócom a membrecorresponentde la vella cor

-poració histò-rica de 1\Iadridi de membrede número dela citada aca-dèmia barcelo-nina.

En el seu tre-ball cabdals'hiconté en la in-troducció unhistorial deldescobriment ide l'excavació;en el capítolprimer, unacurat estudi D. Joan Rubio de la Sobjectiu del Necròpolis Ibèrica dematerial; en elcapítol segon es tracta de la cronolo-gia de la necròpolis, la determinaciódel poble a què pertanyia i demésqüestions històriques relacionadesamb ella, essent de notar l'esperitcientífic que en tot ell es deixasentir. Acaben la Noticia uns apèn-dixs en què s'hi reprodueixen opi

-nions de Lenormont, Birch, Bruneti Bellet, etc., en relació a la necrò-polis de Cabrera. L'acompanyen deulàmines de dibuixos de D. F. deA. Rubio, germà del descobridor.

Retut aquest record a la memò-

ria de D. JoanRubio, podem es -mentar breumentel contingut deldonatiu. Comhem dit, es trae-ta del materialprocedent d'unagran necròpolisd'incineració per-tanyent a la (al-tura ibèrica de lacosta catalana idatable en el se-gle III abaIls de

de la Serna (fig. 3.) Jesu-Crist. Els se-pulcres sortien a

una fondària que variava entre 0`50 i2 metres, formant grups separats perla mateixa terra o per grosses pedres.Cada grup es composava general-ment de dues cineràries, al costatde les quals es trobaven els objectesdestinats a ofrenes: vasos de diferentsformes contenint a voltes restesd'aliments, armes i objectes d'ador-nament. Es notable la presència benclara en bastants vasos d'ofrenesdels dits restes d'aliments, doncs s'hi

trobaren ossosd'aus i petitsmamífers, pet-xines, espinesde peix, d os-ques d'ou, etc.

La ceràmicaforma el nuclide les troballesde Cabrera, ha-vent -n'hi detres classes: in-dígena ibèricaa mà, ibèrica atorn també in-digena i bel-lenística d'im-portació. Laceràmica ibèri-ca feta a nià ésmolt eseassa;sols uns sis va-sos, uns gro-llers i altres depetit tamany id'aspecte i de-coració querecorda certsvasets de les es-tacions hall-stàttiques ca-talanes. Encanvi, la feta a

rna, excavador de la torn és moltCabrera de Mataró. abundant i el

nombre de va-sos sencers no és igualat per capaltra estació ibèrica de Catalunya.Són vasos sense cap decoració, bentípics de la nostra cultura ibèrica dellitoral i amb una varietat ele formesextraordinària. Hi ha, en primer lloc,les grans àmfores ibèriques d'apropd'un metre d'alçària, fetes de terrissarogenca, cilíndriques, acabades enpunxa buida, sense coll i general-ment amb dues petites anses propde la vora; d'aquest tipus n'hi hanuns dotze exemplars, i sembla íigu-raven entre les urnes cineraríes.

vasos grans encara s'hi compten mol-tes altres fornies igualment interes-sants (per exemple el de la fig. 3).

Si la majoria d'aquests exemplarsde bon tamany eren urnes d'enterra-ment, una nombrosa sèrie de vasospetits de formes molt variades re-presenten els que contenien les ofre-no (fig. 4).

La terrissa hel lenística és indub-tablement la més bella. I-Ii lla,sobretot, una magnífica cràteraimmillorablement conservada i ador-nada amb una garlanda que li dónala volta al coll que és el mill orexemplar hel lenístic trobat a Ca-talunya (fig. 5). Altres dues cràte-

res més petites (fig. 6),un nombre bastant grande plats decorats ambpalmetes estampades,una sèrie de petits va-sos, entre els quals hiha Ini plat amb ansesliníssim i un vas moltnotable per la seva origi-nal forma de pcu, com-pleten amb altres moltspetits casos el conjuntcl'aquestes excel lentspeces d'importació (fi-gura 7). Volem, emperò,esmentar la presència

Col lecció Rubio de la Serna (fig. 5.)

N° 51 GASETA DE LES ARTS

Col lecció Rubio de la Serna (fig. G.)

d'un petit vas o lekitos de figuresroges d'estil decadent i que és l'únic(l'aquesta classe trobat a Cabrera(fig. 8).

Com hem dit, al costat de les urnesno lhi havien solament els vasos pera ofrenes, sinó que hi havia dipo-sitades armes i objectes d'adorna-ment.

Les armes són totes de ferro, i

Tanca de cinturó en bronze. Cabrerade Mataró (fig. 11.)

amb això està dit que la seva con-servació no ha pogut ésser perfecta.Malgrat tot, són en gran nombre,comptant-se entre elles una falcataforça ben conservada (fig. 9), un bonnombre d'espases del tipus de La

Tènc puntesde llança, (fi-gura 10), um-

i - bus d'escut ipilums.

Entre els. objectes d'or

-nament hi haun braçaletde bronze,bastantes fí-bules de bron-ze anulars ide formes de-rivades de lesLa Tènc II

(fig. 11), cibelles de cinturó de bronzede diverses formes, unes quadrades,altres amb un ganxo i altres ambtres (fig. 11 i 12). Veiem, doncs, quedintre de la pobresa entroballes d'aquesta menade totes les estacions dela costa, la de Cabrera ésuna de les relativamentmés riques.

Hi ha, fmalment, uncert nombre d'objectesque no poden classificar-seni entre les armes ni en-tre els objectes d'orna-ment, doncs en realitatsón útils d'ús domèstic;citem, per exemple, tiso-res de tipus ibèric, o siguide molles i no de palanca(fig. 13) i fusaioles.

La Col lecció Rubio dela Serna s'ha installaten la nova galeria ibèri-ca, en la qual s'hi hanadjuntat les troballes dela costa catalana, o siguiles de Puig Castellar (fruittambé d'una generosa do-nació de D. Ferran de Se-garra) les noves de Cabre

-ra de Mataró que esmen-tem que ocupen vàriesvitrines, i a la que s'afe-giran, en el moment enquè siguin acabades dereconstruir, les de la ne-cròpolis de sitges de Ru-bí, amb la qual cosa estindrà reunit en un sollloc el principal trobatfins ara.

No volem acabar sensesmentar una de les clàu-sules del dipòsit, accep-tada per la Junta de Mu-seus i que augmenta el valor cl'aquesLLa necròpolis de Cabrera no va és

-ser totalment excavada per D. JoanRubio, sinó que va quedar almenysla meitat encara soterrada dintrede la finca que continua essent pro-pietat de la Sra. Vídua de Rubio dela Serna. En la clàusula citada esconté el permis i a l'ensems l'obli-gació de seguir les excavacions fins

el total exhauriment de la necrò-polis, oferint per aquesta tascales majors facilitats. No cal dirl'interès de continuar una excava-

ció tant profitosa que,sobre proporcionar tal ve-gada un material tan riccom el trobat, permetràfixar algunes dades de si-

¡ tuació dels objectes que,donat el caràcter casualque va tenir la troballa,el Sr. Rubio de la Sernano va poguer apreciar entots els sepulcres, almenysen els primerament des-coberts. A més, a proxi-mitat de la necròpolis, enuna alterosa cima, hi hael castell de Burriach, i amés de les seves l'unies,les d'un poblat ibèric enel qual sembla surt unmaterial semblant al dePuig Castellar i, per tant,al de Cabrera de Mataró.A 1'acabar-se l'excavacióde la necròpolis caldràempendre també la delpoblat per a completarel coneixement d'aquestinteressant conjunt.

Finalment, felicitem -nosde què entre els nostrespatricis' vagi estenent-semés i més la generosa imai prou alabada costumd'enriquir amb el materialdels seus museus particu-lars les col leccions delsmuseus públics.

.JOSEP DL C. SRRnA

I RÀFOLS.

Gino Severini

GIno Severini fou, en un temps jallunyà, un dels defensors més

ardits de les teories de Marinetti.Cansat aviat, però, del futurisme

italià, aquell lill perdut de l'impres-sionisme plebeu, cona l'anomena jus-

Col lecció Rubio de la Serna (fig. 8.)

tamente André Salmon en unes notesagillssimes a l'entorn de l'art mo-dern; convençut de la inutilitat de

'rauicà de cinLuró cii bronze. Cabrerade Mataró (ng: 12.)

l'esforç de l'estètica futurista, glori-ficadora del dinamisme, doncs fona

-mentalment anti-plàstica, puix quel'obra pictòri-ca és estàtica;iansiós de se-guretat, decertitud, declàssica dis-ciplina, Gi-no Severiniingressà, jatard, dins elcubisme, laúnica manerad'expressióque podia sa-tisfer el seudesig d'ab-solut.

E1 cubis-me, en efec-te, s'eleva en

Falcata eu ferro. Ne-cròpolis de Cabrerade Mataró (fig. 9.)

Necròpolis Ibèrica deNecròpolis lbzrica ele

Cabrera (fig. 13.) Vasos hel lenistics trobats a Cabrera (fig. 7.) Cabrera (fig. 10.1

(àiNO Si vEtnir. = EIs' jugadors de cartes. (CC. L. Rosenberg. París.)

11 GASETA DE LES ARTS N» ,

Però... sòn còpies estrictes del na-tural, sense esmena ni retoc, aque-

lles figures nues? Són trasllat directedel model viu, desposseït de totpartit près d'arranjament i de totaestilització ulterior? Sembla arriscatcontestar. Perquè les dificultats ques'oposen a una resposta decissivasón múltiples i complexes. Una

suan, la façana del qual es reguladapel triangle citat.

Se'ns objectarà, potser, que con-fonem l'arquitectura amb la pintura.L'arquitectura, però, és la mare detotes les arts plàstiques que són go-vernades pel mateix codi: la geome-tria, i un triangle posseeix idèntiquespropietats d'harmonia sobre la fa-çana d'un edifici que sobre la super-fície d'una tela.

Davant d'un quadre com el quadrecubista de Severini que acabem dedescriure, què, som lluny del pintarcom ets ocetts canten de Claude Monet!Què som lluny dels à peu près im-pression istes!

El cubisme, però és un passatge!Aquestes mateixes paraules escri-vien damunt aquestes mateixes pà-gines en unes recents anotacionssobre l'art de 1'agudíssim Miró.L'obra de Severini és la més claracorroboració de la nostra afirmació.Diu Gino Severini en el seu llibre,Du Cubisme au Classicisme, Lítollluminós que, ell tot sol, ja consti

-tueix tot un programa: «Tinc el mésgran respecte per les recerques quees fan al meu entorn i a les quals heparticipat amb fe des de més de deuanys. La disciplina que revelen cons-titueix ja un pas vers el vertadercamí. Crec, però, que el cubisme, toti constituir la sola tendència inte-ressant des d'el punt de vista de ladisciplina i del mètode, i tot i estar,per consegüent, a la base del nouclassicisme que es prepara, es trobaencara avui a la última etapa de l'im-pressionisme.»

En efecte, un quadre que, com elsquadres cubistes, és una organitzacióde formes i de colors completamentabstractes, un quadre que és única-ment una simfonia de formes i decolors sense cap lligam amb la reali-tat, serà forçosament un quadre in-complet, no serà res més que unconjunt decoratiu.

Gino Severini així ho ha comprès,i ens ha lliurat les seves darreresteles, d'un sever neoclassicisme, ontots els problemes de composició i deconstrucció que el cubisme ha re-creat, totes les lleis que ha retrobat,són aplicats rigorosament, humanit-zats, però, revestits, com en elsRenaixents, d'una sólida capa derealitat. Per a l'espectador superfi-cial, aquestes teles no són res mésque una còpia més o menys liter• p a ,

m ^

reacció . contra el desordre' d'un pas-sat. immediat. A l'anarquia artísticade finals del xut i començamentsdel xx, època que veu els pintorsguiats per llur sol instint, lliurar-se atots els desordres de les sensacionsno organitzades, a tots els desordresde les sensacions expressades sensecontrol, el cubisme oposa un artordenat, orgànic, disciplinat, on resno és deixat a l'atzar, on tot s'orga-nitza implacablement. Metòdics, elscubistes ho foren de manera absolutai, de tots ells, el més rigorosamentexacte fou certament en Severini.

Del pas del pintor italià pel cu-bisme se'n guarden, en efecte, obresde fèrria disciplina, on tot és sotmèsa una lògica inflexible, on el méspetit factor que integra la tela ésrelligat al tot per una relació cons-tant filla de lleis determinades. Equi-libri de relacions. Simetria per equi-valents. Relacions numèriques tra-duïdes en traçats gràfics dels qualsneix la composició. Rígida aplicacióde les més inflexibles lleis estructu-rals basades sobre el nombre i la raó.I és que, segons Severini, «pintarsense aquestes lleis fixes i severes,seriá el mateix que voler composaruna simfonia. sense. conèixer les rea-cios harmòniques, i les regles delcontrapunt. La música no és res mésque una vivent aplicació de la mate-màtica, i per la pintura, com per atotes les arts de construcció, el pro-blema es posa de mateixa faisó ».

Una seva Natura Morta apoia,a bastament, les nostres afirma-cions. La composició es basa so-bre les dos diagonals de la tela o creude Sant Andreu. Aquest sistema fouemprat per molts mestres, Poussinentre altres. No content, però, ambaquesta ordenació bon xic primàriai a l'objecte d'atorgar a la seva obrauna més exacta harmonia, l'artistainscriu sobre la superfície del quadredos triangles egipcis soldats per llurcatet més gran, el qual- no és altracosa que la vertical que migparteixla tela. El triangle egipci que .acabemde nombrar és un triangle rectangle,els costats del qual són iguals respec-tivament a 3, 4, 5. El més bell delstriangles, segons Plutarc. Aquesttriangle és un dels més antics. ElsEgipcis l'empraven correntment. E1trobem també entre els xinesos i elsHindús, puix que és comentat en elTclieou-pei (llibre sagrat del càlcul).Aquest triangle ha estat el traçatregulador que ha servit a conferirl'eurítmia a moltes obres, especial-ment d'arquitectura, en totes les

a les relacions numèriques i geomè-triques més exactes.

Potser, algunes de les obres deSeverini són excessivament cerebra-litzades. Potser, en algunes de lesobres de Severini el cervell ha es-canyat el cor. En una època, però,en la qual tot s'ha fiat a l'instint, enla qual tothom s'IIa atrevit a com

-prar una capsa de colors i a empas-tifar teles els diumenges, en unaèpoca de dilettantisme, obres comles de Gino Severini constitueixen lanecessària reacció i, en darrera anàli-si, cal acceptar-les com a mal menor.

SEBASTIÀ GAscu.

d'elles és el caràcter determinat quecada època imprimeix a la formahumana, àdhuc a la exempta de totvestit, de tota exterioritat indumen-tària, que és el signe caracteristicmés indicador del temps. Cada cicled'art, cada moda estètica influeixde tal manera en l'estudi immediatdel natural, que el segella amb se-

grans èpoques de l'art. Recordem enaquest moment el temple d'Elefan-tina, temple egipci situat a la illad'aquest nom a la provincia d'As-

dels objectes naturals. Sota un rea-lisme minuciós, però, Severini amaga,en les seves darreres obres, una es-pessa xarxa de traçats gràfics queregulen la composició de la maneramés científica i més rigorista que haconegut la història de la pintura.Cap dels factors que intervenen enl'assumpte del quadre no és col•locatdamunt la tela per atzar o pel sen-timent. El detall més insignificant,els plecs d'un ropatge, la distànciaque existeix entre aquests plecs, lapipa, la copa, els barrots d'una ca-cura, tot, absolutament tot, és situatdamunt el quadre obeint a les reglesde proporcions més precises, obeint

Oríge,is ele! Renaixement Barceloní(Continuació cíe! número 51.)

Gïxo SwEnlwl. — La italiana. (CL L. Rosenberg. París.)

N•° 5i GASETA D E LES ARTS 7

nyal inesborrable. En tots els perío-des, l'acadèmia nua, per niés sub-jecta que sia a l'observància delmodel vivent, ensenya els aires deles demés formes habituals i s'aco-moda a l'estil del dia. Una ninfa oun efebe de Prud'hon, posem per cas,amb el macís i arreplegat de Llursformes corporals, declaren immedia-tament que varen ésser produïts du-rant la tongada napoleònica. Aixícom el cos esllanguit i gràcil d'unadamisela de Burne-Jones; per exem-ple, denúncia a l'acte que va ésserconcebut durant el període del pre-rafaelisme britànic. I això fa que,corresponent la forma humana alstirats socials del temps: arquitec-tures, indumentàries, mobiliaris, llihagi un nu d'estil Imperi, i un nude gust borrominesc 1 fins un nugotisitzant, com hi ha un nu Botti-celli i un nu Correggio, un nu MiquelAngel i un nu Durer, un nu Rubensi un nu Remhrandt, un nu Greco itm nu Goya, inconfusibles entre síi inconfusibles amb cap més altre.

Doncs, bé: el nu d'en Viladomatés un nu barroc. Però, barroc enabsolut, és a dic accentuat amh pro-tuberàncies musculoses, amb decla-matòries actituds, amb tempestuososmoviments? No. Ja havem vist queel mestre era un esperit ponderat,sobri, més propens a lo esvelt que alo feixuc de la línia. I aquests caràc-ters de sobrietat, de ponderació i deperllongament són els que modifi-

quen el barroquisme ambient en lesformes nues que el nostre pintor hadeixat traçades. Es clar que de sem-blant mescla entre el creador i elseu temps és impossible intentar-neun anàlisi quantitatiu. On acabala influència externa i col•lectiva?On comença la inspiració indivi-dual? Inexplicable misteri. El ma-teix en el cas Viladomat que en tantsaltres, és inútil esforçar-se en inquirirla proporció en què influeixen, sobrel'obra artística, les propensions de

l'època i els impulsos de la pròpiapersonalitat.

Mes, el problema encara ve a com-plicar-se quan es vol tenir en compte

la intenció representativa que l'autorva procurar imprimir des de primerahora al seu model. Perquè, aleshores,a les esmentades dificultats ha d'afe'gir-se-n'hi una altra: la de conjec-turar el què es va treure directa-ment de la natura viva i el què s'hiva posar de subjectiu a f3 de re-presentar la proposada ficció. Pcl

que toca a les acadèmies del mestrebarceloní, ens inclinem a pensar queel model viu les hi imprimia les veri-tats més exteriors i usuals: conf3gu-ració anatòmica, relació d'encaixos,totalitat de flexions... pero, amb totaixò, necessàriament havia de coin-cidir-hi un deliberat propòsit deconformar el natural inexpressiu adetèrminats impulsos d'invenció, si,com estem temptats de creure, lesfigures nues que aquí reproduïm,havien de servir ulteriorment per aencarnar una persona històrica, escomprèn que a l'igual que- han fetaltres artistes -el cas del francèsDavid és el més sabut - ixi menteja dongués en Viladomat a la 'còpiaque treia directament del model,certs caràcters, certes expressionsi certes actituds que en definitivaja el personatge havia de tenir, uacop estigués totalment representat.Així la segona figura, ja ofereix, enestat de simple acadèmia, aires deatractivola prestància que eren elsque convenien a la futura imatge deJesu crist.

I encara no acaben en aquest puntles ideals modificacions que, sobre-posant-se al model vivent, el pintorintrodueix en les figures. Unes altresrectificacions hi ha, probo iti ment(l'origen cscolàslic, que inllucixeatambé moltíssim en l'aspecte gene=ral de la seva obra.

R. CASELLAS.(Seguirà.)

QUADERNS DE DIVULGACIÓ ART15TIGA DE LA GASETA DE LES ARTS7^. DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES . .

EL TRESOR ARTÍSTIC DE CATALUNYAHa sortit el primer quadern dedicat a

El Retaule dels ReY^enedorsHa sortit el segon quadern

Els antics Vidres catalans esmaltatsFormaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artístic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col lecciú "CASETA DE LES P1RTS"EDITORIAL POLIGLOT:A.-PETRITXoi.,5

GASETA DE LES AIITSPetritxol, S • EDITORIAL POLÍGLOTA • Apareix gninzennlnlent

Barcelona............ 9 ptes. al nies Número solt:Snbscripció: Peninsnla i América 30 » l'any De 1':wy corrent Ptes. 1'25

Altres països........ 3R anterior » 2

GITIA DE LES ARTS I D.EI.S ARTISTES

Pintors Llibreries d'art MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA, 68.BAIXERAS, DIONís ..... CASP, 46. EDITORIAL POLÍGLOTA PETRIT%OL, 8. PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.

SALA PARES (MARAGALL) PETRITXOL, 5BENET, RAFEL ..... ..... MU\TA\ER, 1, 2.on, I.BIOSCA, JOAQUIDn ....... DIPUTACIÓ, 310. Editors de llibres d'nrt •IoiersCAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.

EDITORIAL MUNTAÑO SUNYER, R. ........... CERTS, 660.

COLO)CARLES, ............ CASP, 56-

\'I, JOAN ........... CLARÍS, ^^. LA, S. A. PL. CATALUNYA. 9.•.•.... •.... La/•71110PDURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.

M., A.. . . . . . .PROVENçA, 362.ESPINAL Reportatges d'art BRACONS, LLUÍS ........ FGLGAROLES, 46 S. G.

FERRATER, ANTONI DE . TRAVESSERA, 120, S. G. SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on LsuaesnprJUNYENT, OLAGUER .... BOnavista, 22. BIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA 129.MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ.-OI.OT. Efectes de dibuix l Pintura 'MAS I FONDEVILA, A. . CLARÍS, 30, 3.e r lIetalls d'artMASVILA, F ............. PG. 5. JOAN, 133. ESTUDI TE\IDOR, MODEST ...RBLA. CATALUNYA, 89. BIOSCA í BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.MESTRES, FÈLIX .......DIPUTACIÓ, 289, 1 er TEYIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16. CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.RAURICH, NICOLAU BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14. Antiquaris )Iiralls

P illtOr9 11C rretaule COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL. CAMAL6, SUCCGSSOns DE. LAURIA, 9. ESCLASANS, MARIA PIETAT, 10 DAR." CATED.

SABATÉ PASTOR, BON. a PLAÇA LETAnIENDI, 34. GALERIA 14IONTLLOR .. FRENERIA, 5. » U Mobles modernsQUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27. BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Diaposïtives d'art per a projeecid VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.Papers pintats

COL • LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENT. Catifes GILanul'actura)GUASCH, FILL Dr. JOSEP. RnuRICII, 8.

Dibilixarlt (le pell/licitat AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANT`

SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'NVORL, 4T

VALENTINES, IS ID RE...R. Castelar, 22 TARRAGONA.CUGAT DEL VALLÈS).

GALÍ, F, (Agent de A. Tronc. Paris)P. DE GRÀCIA, 59, ENT.,. e j►a,rgUCtB ((fàbriquesBASTÚS, QUERALTÓ I C.' SANTA ELENA, 4 16

Dibuixants -pintors Uetduuica d'art CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.CARDUNETS,ALExANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, l.a GUARDIOLA, JOSEP..... MOZART, 6, lee, 2,e Pedra artificial

i Fscultors Construcció i decoració MINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

CLARAS6, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT BASTÚS, QUERALTÓ I Ca. STA. ELENA, 4 16. Pintors decol'allol•ElFRANCESC (SARRIÀ).

LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410. Constructors d'obres CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIOR OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on , 2. a TRUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVASI, 14 (S. G.)MARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120.OTERO, JAUIIIE .......... ARAGÓ, 329. Ebenistes Reproduccions artístiquesVILADO \LAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36. BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.Decoració HOMAR, G . ............ CANUDA, 4. PRIU, TOTIÀs ........... CONSELL DE CENT, 368.

ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226. RENART, .). ........... DIPUTACIÓ, 271.LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.' REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.

VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111 TapisseriesDecoradors

A. NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).Escultors decoradors BLANCO BAÑERES, H... CALL. 21.

GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Paris)P. DE GRACIA, 59,ENT.,2.'BADRINAS, .........BUSQUETS, JOAN ... • . • •PASSEIG DE GRÀCIA, 36. SOLER, FRANCESC ...... ARIB.4U. 224 INTERIOR.CASA °ARTS„ .... ...... SALMERON, 6 i 8. Tapissers

LLONGUERAS, JAUME ..RDA. S PERE, 36, 3.er, 1.° Escultura religiosa BUSQUETS, JOAN ....... PASSETG DE GRA C; A. 36.MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP ... ....... ^'IALLORCA, 313. CAMPS ARNAU, J. M.... MONTSENY, 77 (GRÀCIA). GILABERT. JOSEP ......PASSEIG DE GRÀCIA, 114

LLOSA, PERFECTE . .... ... BAI.MES, 128, TENDA.PARCERISAS 1 C.' ...... E. GRANADOS, 90RIGOI.., RAMON .........DIAGONAL, 389. Fusteries artístiques 'Pap1s9os (Manufactura)

Projectistes de jardins CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119.121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

AYMAT, TOMAS ......... RIUS 1 TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALT.ÈS).

LLIMONA I BENET, RAFEL BALMES. 19, 2.on, 2,'RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18 • TENDA. Galeries d'exposicions Vidres d'art

AREÑAS ............... CORTS, 670. CAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.Aeadt mies de dibnix i pintura GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62. GRANELL I C.'......... ENRIC GRANADOS, 46.

BAI\AS ...............Pi, 1, 1.er GALERIESLAIETANES. CORTS, 613. RIGALT• BULBENA t C.' CASANOVA, 32.

trGASETA DE LES ARTS N.°54

''4Qç4 oealsTn^^^

LONES, LONEI'ES, LLANETES1 ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERES1SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G, ESTAPÉP:ISSEIG DE SANT JOAN, NÚM. 8

TELÈF. 203 - S. P.

BARCELONA

RIGALT, BULB>rNA i G.aVIDRIERIA D'ART 1 INSTAL'LACIONS

^9DRIERO.Si

CASANOVA, 32 (entre Corts r Sepúlveda)

TELÈF. 5343-A. BARCELONA

Píntura : Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

EncuadernacionsSubirana, S. JI.

Corts, 496

Encuadernacions de Iure,pròpies per a presents,de bíblíòfil i de tota menaEspecialitats en daurats a mà

ïidministracló:

Llibreria Subirana, Portaterrisa, 14

¡GRAN - ÈXIT!

RESUMDE LA

HI5TOHIfl GENERAL DE L'ART

per en

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Dírector dels Museus d'Art í Arqueología de Barcelona,Ex-professor d'Historia de l'Art a I'Escola Superior de

Bells Oficis

SUBSCRIPCIÓ:

a i'SO Pessetes quaderp :-: Dos quaderns mensuals

EDITORIAL DAVID – Corts, 460 - BARCELONA

XOCOLATES

f '

i

SON ELS MILLORS

GfLERIE5 LfVETfNES

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LÀMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES

D'ESTIL

TALLER D'EBENISTERIADE

Frederic Orri

Construcció demobles de totes

classes

"' IllllllllllllllllIIIIIlI I!Il]I}IFIlllllllllIJllllu'"

• ARIBAU, 226. BarcelonaTelèfon 2091 G.

Jaume Mercadé

' -- JOIER

Passeig de Gràcia, 46 BARCELOMA

ANTIGA CASA A. OLIVAcrrwr r^. r.. car 'nos

T. Príu Mariné

Taller de daurats • Altars ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÈF. 2002 s. P.(entre Bruch i Girona) BARCELONA

A reñ asPOTOGRAPIA °' EXPOSICIONS

Proadinients pigmeniaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. F. Iso

Roger de Flor, 162, i Conseil de Cent, 430

Barcelona

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf, 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP GrILflBERTANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor -

4tP tinatges. Especialitat ensíllons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

RENART

Re pro de loes

Engeadranienfs

d'art

Diputació, 27!

BARCELONA

H. Blanco Bañeres

Call, 21 (Pl. S. Jaume). -Telèf. iqo A.

ALFOMBRES

TAPISSERIES

CORTINATGES

LLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

JOIER

TEL. 813 -S.P. GRANVIA, 66o

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY i835

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'NCYRICI[ 1 C!—BARCELONA

j22