la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALLa utopia de fer La Palanca

PERSONATGESJoan Hernàndez Pijuan, el pintor de Folquer

NOTICIARIBreusLa gran nevadaCreu Roja: Dia Mundial de la Sida

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS«La contaminació acústica»

IN MEMORIAMCarta a l’amic Llanes

FILA 7Somnis

OPINIÓA terra la xemeneia!?

PARLEN LES ENTITATSArtesa de Segre i el medi ambientAssemblea General de l’ADF Sant Mamet

LA NOGUERABreus

TEMA DEL MESLa Palanca fa 20 anys

Entrevista: Bartomeu JovéHistòria de les publicacions d’ArtesaFelicitacions del Segre i La MañanaEspecial Quimet i Cosme

NADALMalgrat tot, Nadal arribaEl pessebre del Castellot

PROGRAMA D’ACTES DE NADALActivitats Nadal 2001

MÚSICA, MESTRE!Els Segadors, himne nacional de Catalunya (i III)

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple. Acords de la Comissió de Govern

XAT JOVEDe boutiques

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEspecial aniversari

IMATGES D’AHIRLa Planta la Granja.1915

La Palanca fa 20 anysAquest mes tenim una portada benoriginal. El motiu és especial: femvint anys. Ha estat pintada per l’ar-tista Joan Hernández Pijuan per acommemorar l’aniversari.

4

5

6

9

13

15

16

18

19

21

22

31

33

34

36

39

40

41

42

DESEMBRE 2001 Núm. 237 Preu: 300 PTA - 1,8

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestatd’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanovade Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE NOVEMBRE

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 9: Arnau Fité i Cluetdia 24: Roger Tarragona i Camí

Defuncions:dia 6: Manuel Miranda i Rocaspana (88 anys)

natural d’Artesa de Segredia 19: Josep Bernaus i Marqués (80 anys)

natural d’Anya

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 23: Rosa Eroles i Sala (93 anys)

natural d’Artesa de Segre

Vegeu el PROGRAMA D’ACTES de les festes deNadal a la pàgina 33.

20 gener:Sant Sebastià

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pça. de l’Ajuntament).Temperatura mitjana del mes: 6,1°Temperatura màxima: 19° (dies 1 i 4)Temperatura mínima: -2° (dies 11, 28 i 29)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 4: màx. 10° i mín. 0°)Amplitud tèrmica mínima: 3° (dies 23 i 27)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 23 mm (dia 16)Total precipitacions: 49 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Meià (estaciódel Camp de Futbol).Temperatura mitjana del mes: 6,5°

Temperatura màxima: 20,5° (dia 1)Temperatura mínima: -3,2° (dia 22)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 22,2 mm (dia 17)Total precipitacions: 42,4 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 20 mm (dia 16)Total precipitacions 36 mm

Informació de Foradada pendent del mes d’octubre:Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 16 mm (dia 18)Total precipitacions 27 mm

CONCERT DE JAZZ

Dia: Diumenge 23 de desembre Hora: 19 hores Lloc: Dàlia Blanca

Organitza: Aula Municipal de Música

CONCERT DE NADAL

Dia: Dimarts 25 de desembre Hora: 19 hores Lloc: Església Parroquial

Organitza: Orfeó Artesenc i Aula Municipal de Música

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

La utopia de fer La PalancaHan passat 20 anys. Després d’aquest període, ni massa curt ni mas-sa llarg, una colla de companys seguim creient en la utopia, treba-llant per ella cada mes; la mateixa utopia que fa 20 anys van iniciaruns altres companys. Un grup de gent que va creure que era possibleuna revista mensual per Artesa, que valia la pena intentar-ho, queArtesa la mereixia. La idea era engrescadora i, fent créixer la revista,vam anar creixent tots nosaltres. Imaginar és la facultat de crear imatges mentals. Es diu que, enpremsa escrita, una imatge val més que mil paraules. Nosaltres hemcreat imatges i hem imaginat idees i paraules, que cada mes han no-drit els escrits de la revista. Hem intentat donar testimoni d’allò quepassava a Artesa, hem intentat crear opinió, recuperar el nostre pas-sat per tal que no caigués en l’oblit, ajudar amb el nostre granet desorra en els projectes de futur, recolzar iniciatives... Els mass-media, diaris, televisió, ràdio i revistes, ocupen un espaiimportant en la capacitat de receptivitat de la gent. I ara sembla queestem començant amb internet, mitjà que està cridat a ser el rei, elque aglutini tots els altres, i al que se li preveu un futur d’abast ini-maginable. Està creixent un sensibilitat per saber el que passa, percomunicar-se amb lo més proper i lo més llunyà d’aquest ample món,en cosa de minuts. Com hem dit alguna altra vegada, reivindiquem la nostra voluntatde servir al nostre poble i comarca, no perquè sigui millor ni pitjorque un altre, ni més o menys important. Tan sols per la senzilla raóque és el nostre, amb la nostra gent, amb el nostre paisatge i entornimmediat. Les diferents generacions de gent que hem passat per La Palancaens hem sentit periodistes, una de les feines més belles del món. I noper haver estudiat a l’Escola de Periodisme i tenir un títol, no hemtingut aquesta sort. Tampoc hem volgut fer intrusisme amb els pro-fessionals. Nosaltres ens hem sentit periodistes aficionats, només pelfet d’escriure periòdicament en premsa. Una altra qüestió és si hem aconseguit o no assolir l’objectivitatessencial, bàsica en tothom que escriu per als altres. O si de vegadesens deixem portar pels rampells del cor. I també hem lluitat per man-tenir el codi deontològic, ètic, imprescindible en el tractament de lanotícia, de l’opinió. No volem acabar sense comentar que la idea de La Palanca d’arafa vint anys, torna a estar de moda. Volia ser un homenatge als pontsantics, que creaven vincles, lligams entre gent de vegades antagòni-ca. Ara, al darrera de tots els bitllets d’euros hi haurà un pont, perquèdiuen que els ponts uneixen, apropen a la gent.

Bon Nadal, feliços euros i lo millor per a tots durant l’any 2002.

Col·laboradors/es del mes: Jaume Regué, Carme Barril, FerranSánchez, Club de Lectures, Joan Cal, Francesc Guillaumet, Pere Serra,Sícoris, M. Neus Bròvia, Janette Solsona, Noemí Farré, Rafa i RichardCórdoba i Jaume Gaset.

6

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

Joan Hernández Pijuan, el pintor de Folquerer a celebrar el vintè aniversari,La Palanca va demanar a Joan

Hernández Pijuan si podia realitzarun pintura commemorativa.Hernández Pijuan reunia dosrequisits essencials per a elaborar laportada d’aquest mes: és un delspintors catalans més internacionalsi està vinculat amb la nostra terra,ja que des de fa anys, passatemporades a la Casa Gran deFolquer. Joan Hernández Pijuan vanéixer a Barcelona el 1931. El seupare era aragonès i la seva mare, dela Segarra. Està casat amb ElviraMaluquer i Sostres i té tres fills i unafilla.

La Palanca: En primer lloc, voldríemagrair-li l’elaboració de la portadacommemorativa de 20è aniversari deLa Palanca. Ens podria explicar elsignificat que vostè dóna a aquestcartell?Joan Hernández Pijuan: Us diria quemés que un cartell, el dibuix està pensatcom a portada per la vostra revista i volser com una memòria d’estonespassades, ja fa molts anys, a la vora delSegre entre les albes de la Palanca.

LP: Quins lligams té vostè amb elmunicipi d’Artesa?

JHP: A més dels lligams familiars i depassar llargues temporades a la nostracasa de Folquer, el caminar pels seuscamins, aquells esmorzars de Cal Petit,ara traspassats a altresindrets, l’amistat amb moltsdels seus habitants il’aportació que aquestesterres de la Noguera han feta la meva obra.

LP: Què és per a vostè la pintura?JHP: El que ha donat sentit a la meva vida.

LP: Com es va introduir en aquestmón?JHP: No ho sé massa, però diria quetota expressió artística és filla d’unanecessitat.

LP: Com definiria el seu estil pictòricactual?JHP: Bé, és molt difícil definir el queun està fent, però possiblement podriaser quelcom com una formad’expressar un sentiment produït peraquestes moltes estones de caminar icontemplar l’espai del paisatge.

LP: A grans trets, quines són lesdiferents fases creatives per les qualsha passat?JHP: Jo diria que una vegada trobadala teva manera de mirar, hi poden haverdiferents fases que són, normalment,

més en lo formal ja que en el fons,penso, és un anar tirant del teu propifil, en una feina de definició, depuraciói síntesi.

LP: Quines característiquesdestacaria dels colors i les formes delspaisatges de casa nostra? Cominflueixen en el seu art?JHP: Com li deia: el paisatge de laNoguera i la Segarra i alguns altres, sónquasi sempre paral·lels amb la duresa isobrietat del paisatge de les terres deponent, com els que han senyalat lameva obra. Són paisatges de conreussobris, radicals i que han estat tocatsper la mà de l’home.

LP: Vostè ha estat catedràtic deBelles Arts a la Universitat deBarcelona durant molts anys. Què haensenyat als seus alumnes? Quinsconsells pot donar als pintorsnovells?JHP: He intentat donar coneixement isentit al que és la pràctica artística,pràctica que per la seva pròpia idoneïtatno es pot ensenyar però sí aprendre.Diria que el meu intent ha estat el de

P

«El meu estil pictòric podria ser quelcomcom una forma d’expressar un sentimentproduït per aquestes moltes estones de ca-minar i contemplar l’espai del paisatge»

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

“donar sentit” per mitjà de la pràctica ino pas tant el de crear artistes. Artistes,si ho han de ser, ja ho seran...

LP: L’any passat va ingressar al’Academia de Bellas Artes de SanFernando, la màxima institució delseu àmbit a l’Estat espanyol. Quinatasca hi desenvolupa? Com és la sevarelació amb els altres artistes que laintegren?JHP: Formo part de les seccions degravat i pintura on es posen sobre lataula temes diversos. En la de gravat hiha el sí de la cura de la “CalcografíaNacional” on a més de les planxes deGoya, s’hi conserven planxes i edicionsd’altres artistes, així com també es fannoves edicions i molt recentment s’hihan incorporat tècniques moltmodernes, tant de realització ambordinador com d’impressió. La relacióamb els altres acadèmics és normalmentbona i respectuosa.

LP: Vostè ha exposat a molts països:Estats Units, Suïssa, Japó, Alemanya,França, Mèxic, etc. Quina acollida hiha tingut?JHP: Quan la teva obra és exposadaen altres països és perquè d’entrada hiha algun interès, però és realmentgratificant veure com el que tu fas, perexemple, en un lloc tan retirat, solitarii silenciós com Folquer, és mirat i enmolts casos passa a formar part demuseus i col·leccions de llocs comNova York, Osaka, Viena, Madrid oColònia.

LP: Com va la seva última exposició

a la galeria Prats deBarcelona?JHP: Jo diria que va bé,doncs per a mi, és, en pri-mer lloc, a part de lo co-mercial, un momentd’aturar-te, de reflexió.

LP: Vostè ha obtingutmolts premis al llarg dela seva carrera artística.Quins destacaria? Quèhan suposat per a vostè?JHP: Home! Diria que no tants, ja quedes de sempre he estat mandrós a l’ho-ra de presentar-me a concurs, i no di-guem en els darrers anys...! Penso queel “Premio Nacional de Bellas Artes”és el que més em va emocionar.

LP: Podria dir-nos, més o menys,quantes obres ha pintat al llarg de laseva carrera? Quin és el preu més altque s’ha pagat per una de les sevespintures? Quina obra considera queés la millor de les seves creacions?JHP: Es fa difícil de contestar. No séquantes obres he pintat, però bastantes.No hi ha preus ni alts ni baixos, elspreus en el món de l’art van,normalment, relacionats amb qüestionsde qualitats i demandes. I ni de llunyus sabria dir quina podria ser la mevamillor obra.

LP: Les muses, la inspiració o el nomque s’hi vulgui donar, influeixen dedebò en la creativitat de l’artista?JHP: No crec massa en inspiracions nien muses, però sí que hi ha dies en quèles coses se’t posen millor. Heu de pen-

sar que nosaltres,com el poeta,treballem en lasoledat de l’estudii totes, totes lesdecisions són tevesi és evident que hiha dies que estàsmés clar que altresen els quals no etcreus res. Aquestaés una feina en quèles qüestions delque anomenemofici, han de ser-hi,però que s’han

d’oblidar per a què quedin solament lesque anomenaríem “Art”.

LP: El gran públic no entén l’art?Què diria a aquells que desprecienl’art abstracte i que pensen que unbon pintor només és aquell que pin-ta grans paisatges i retrats de persones?JHP: L’art és un fet cultural, depensament, i com a tal sempre ha estati penso que sempre serà minoritari... Icom més de recerca és o com méss’atansi al que entenem per art, mésminoritari. El gran públic no vol,normalment, prendre les molèsties depensar ni de mirar. A més, la sensibilitatper veure art o per fer art, és quelcomque està més a la vora de com un mateixés, de les sensibilitats, que no pasquelcom que et vingui donat pels llibres.

LP: Quins són els seus pintorspreferits de tots els temps?JHP: La llista seria llarga i, a més,penso que una mirada sobre la Històriade l’Art ens dóna lectures molt claresde diferents moments de la Història, notan sols de la de l’Art, sinó de la Històriaen general.

LP: Un home del món de la culturacom vostè, que hi troba a faltar almunicipi d’Artesa en aquest àmbit,dins les possibilitats que se li pot exigir?JHP: Normalment, jo no demano res aningú i menys a un lloc que m’aculltemporalment, doncs crec que tothomfa el que vol fer. Però ja que m’ho pre-gunta, penso que un municipi com eld’Artesa, no pot estar tan orfed’activitats culturals com està.

Ramon Giribet i Miquel ReguéFotos: Jaume Regué

Imatge de la seva exposició a la Galeria Prats de Barcelona

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Museu a Sant Miquel de CubellsSegons va anunciar l’alcalde de Cubells Sr. Josep Roig, es preveuiniciar en breu les obres d’arranjament de l’església de Sant Mi-quel, la qual es pretén habilitar com a futur museu de la localitat.En aquest, hi tindrien cabuda còpies de les peces i escultures mésimportants del municipi que actualment romanen a museus i col·-leccions privades. També hi tindria cabuda un àudio-visual quedonaria a conèixer Cubells a tots els possibles visitants. Per altrabanda, l’alcalde Roig va comentar l’inici la propera primavera, de lesobres que han de crear dins el marc de l’església del Castell, un localpolivalent en el qual s’ubicaria una sala de conferències i exposicions.

Xerrades sobre l’euroDurant el desembre s’han realitzat a Artesa dues xerrades sobrel’euro, organitzades per les Artesenques Actives i l’Associació deComerç i Serveis d’Artesa (junt amb “la Caixa”), respectivament.En les conferències es van mostrar les noves monedes i els nousbillets i es van explicar els seus sistemes de seguretat. Es va parlarde l’arrodoniment i es va recordar que els xecs bancaris emesos apartir de l’1 de gener hauran de ser redactats amb valors d’euro,especificant clarament el valor fins els cèntims per a evitar confu-sions, i també que a partir del 2002 no es podran utilitzar segellsamb el valor en pessetes. D’altra banda, els establiments de l’As-sociació de Comerç i Serveis d’Artesa reparteixen als seus clientsnúmeros a combinar amb els dos primers del sorteig del Nen. Elguanyador del primer premi rebrà un val de 100.000 ptes. (600euros) i el del segon un de 50.000 ptes. (300 euros) que hauran degastar a qualsevol dels establiments de l’associació.

Reformes al convent de SalgarDurant les últimes setmanes d’aquest any, s’ha estat restaurant lafaçana del convent de Salgar i s’ha començat a substituir la deteri-orada teulada. Es tracta d’una primera fase de restauració de l’edi-fici del conjunt històric de Salgar, on ja s’havien fet fer millores al’església fa poc temps. Aquesta darrera actuació té un cost d’unsquatre milions de pessetes, que han estat finançats mitjançant lesaportacions dels feligresos i del Bisbat d’Urgell, a més d’una sub-venció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En propers números usn’informarem més detalladament.

Centre de treball per a disminuïts a CubellsL’Ajuntament de Cubells ha presentat un projecte al Departamentde Benestar Social per a la creació d’un centre de treball per adiscapacitats. Segons l’alcalde, Sr. Josep Roig, estan disposats acedir l’antiga casa consistorial per a construir-hi una dotzena depisos tutelats i un taller que es dedicaria a l’envasat de plantesmedicinals, que es podrien conreuar a la mateixa població. (LaMañana i Segre, 24/11/01).

Concentració parcel·lària a ForadadaSegons el DOGC del passat 20 de novembre, ha estat declaradad’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·làriacorresponent a la zona regable (pel futur canal Segarra-Garrigues)del terme municipal de Foradada. L’alcalde, Sr. Josep M. Guàrdia, haexplicat que tots els pagesos afectats ja han presentat les seves sol·licitudsde concentració al DARP. (La Mañana, 1/12/01).

Jornades de cuina de NadalCada dilluns, durant els mesos de novembre idesembre, han tingut lloc unes jornades sobrecuina de Nadal a la Sala de les Artesenques Ac-tives, a les Escoles Velles. L’activitat ha comptatamb una nombrosa participació de dones, que

s’han manifestat molt satisfetes, i ha anat a càr-rec de l’Escola d’Hosteleria de Lleida. La Coo-perativa d’Artesa n’ha estat l’entitat organitza-dora, que ha comptat amb la col·laboració de lesArtesenques Actives.

Altre cop la PPCPocs dies després que sortís l’anterior númerode La Palanca, on deixàvem constància del finalde les restriccions de la UE pel que fa al movi-ment de porcs, la notícia ha tornat ha convulsionarel sector ramader. En aquesta ocasió, però, el noufocus s’ha detectat a la comarca d’Osona i, pertant, ens queda una mica lluny. No obstant, totesles explotacions porcines catalanes han quedatafectades per la prohibició de la Comissió Euro-pea, des del 5 de desembre, d’exportar porcí viu,esperma, òvuls i embrions des de Catalunya. En-tre algunes comarques lleidatanes (sobretot elSegrià, l’Urgell i les Garrigues), també ha cres-cut el temor de cara a un possible contagi ja quealguns garrins que s’hi engreixen procedeixend’Osona. Mentre el conseller Grau es lamenta dela manca de rigor per part d’alguns ramaders pocescrupulosos en les mesures de bioseguretat, laUnió de Pagesos reclama mesures més dràstiques.

Artesa col·labora amb la Marató de TV3El Gimnàs Altis d’Artesa de Segre, com ja va ferl’any passat, ha volgut col·laborar en la desenaedició de la Marató de TV3, enguany dedicada ala SIDA, amb un espectacle a base de diferentscoreografies interpretades pels diversos grups delgimnàs. L’acte va tenir lloc el mateix diumengede la Marató (16 de desembre) a local de la Dà-lia Blanca, que es va omplir de gom a gom. Esvan recollir un total de 378.000 pessetes. En elpròxim número de La Palanca tindreu informa-ció més detallada sobre el tema.

10

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

La gran nevadal 14 de desembre de 2001 serà recordat com el dia de la primera gran nevada a Catalunya el segleXXI. Les nostres contrades van rebre una forta nevada, després de moltes temporades sense veure

aquesta apreciada pols blanca. L’última nevada en què la neu va quallar a Artesa va ser a principis de1992. I des de mitjans dels anys 80 que no en vèiem tanta de junta a casa nostra. El gruix va arribar als20 centímetres i les carreteres del voltant van quedar, pràcticament, intransitables, a més, moltes loca-litats catalanes van quedar in-comunicades i sense llum.

1.El Sagrat Cor2.Artesa des de l’horta3.Avda. Maria Anzizu4. El Joc de la Pilota5.La carretera6. El Castellot

12

3

45

6

E

11

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

7. La Plaça8. L’Ajuntament9. Esquiadors al Castellot10. Artesa des del Castellot

Fotos: Bartomeu JovéMiquel Regué

7

89

10

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Dia mundial contra la SIDAn els darrers anys, ens hem acos-tumat a veure aparèixer, cada 1

de desembre, els presentadors de te-levisió i altres personatges públicsamb el típic llacet vermell, que voldemostrar la solidaritat amb les per-sones que pateixen la SIDA, al ma-teix temps que col·laborar en les cam-panyes de conscienciació que es vanduent a terme. Aquesta greu malaltia és relativa-ment “nova” i no es va començar a de-tectar fins la segona meitat del segleXX. El seu ritme accelerat de contagis,sobretot en el Tercer Món, ha posat enalerta les autoritats sanitàries, els go-verns i, per extensió, tota la ciutadania. Aquest és el catorzè any que se cele-bra el Dia mundial de la lluita contra laSIDA, malaltia a la qual TV3 també hadedicat enguany la seva Marató. Aquestfet va donar lloc a la proposta delvoluntariat de Creu Roja d’Artesa deSegre i Comarca, que va mobilitzar-se elpassat 1 de desembre i va organitzar unseguit d’actes a la Dàlia Blanca ambmotiu de la celebració d’aquesta diada. Durant el matí, es van realitzar ta-llers de sensibilització per la mainada.Mentre que, per la tarda, els joves iadults vam tenir ocasió d’escoltar la

xerrada del Dr. Jordi Delàs, doctor enMedicina, professor de Medicina de laUAB i llicenciat en Ciències de la Co-municació per la UAB; el qual ens vaparlar de l’evolució de la malaltia, dela seva situació actual i de les perspec-tives de futur. En aquest últim aspecte,va remarcar que la tendència és de con-trolar els diferents grups de risc i reduir-la a una malaltia de transmissió sexual.A continuació, la companyia FreàticTeatre (de Girona) va tractar el tema

amb bon humor en larepresentació Practi-ques esports de risc?

Durant el dia hi va haver una taulainformativa. També es podia col·laborareconòmicament, o bé col·locant mone-des en un gran llaç que hi havia a terra,o bé comprant números d’una paneraque el grup de Truc dels escoltes haviareunit amb la col·laboració de diversoscomerços artesencs i que es va sortejaral final de l’obra de teatre. Llàstima que la resposta ciutadana nova ser molt nombrosa. No obstant, esvan recaptar 42.544 ptes., que es desti-naran a la Marató de TV3.

Text i fotos: Ramon Giribet i Boneta

E

Moment de la representació teatral

El Sr. Salvat, president de Creu Roja d’Artesa, i el Dr. Delàs

12

la P

alan

ca

13

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Treball de recerca “La Contaminació Acústica”quest mes, i continuant amb l’ex-posició que, de tant en tant, hem

anat fent dels Treballs de Recercad’alumnes del nostre centre, us pre-sentem el Treball de na MartaSànchez i Cirera, alumna de 2on deBatxillerat el curs passat i que duucom a títol: “Contaminació acústi-ca”. El tutor del treball fou el pro-fessor de ciències, Sr. Jordi Valls.Ací en teniu la introducció del treballque ens ha facilitat la pròpia alumna:“Amb aquest treball de recerca pretencestudiar la contaminació acústica aArtesa de Segre, mitjançant un sonò-metre estadístic, i a partir de les gràfi-ques resultants extreure’n les conse-qüents conclusions.Per a dur a terme l’estudi, he dirigit lameva recerca basant-me en unes pre-guntes bàsiques:- Quines són les zones on existeix ungrau més elevat de contaminació acús-tica?- Es duen a terme, d’acord amb la le-gislació, les mesures adequades perevitar-la?- Existeix molta diferència respecte elsfocus de contaminació acústica deBarcelona?És lògic pensar que a Artesa de Segreel grau de contaminació acústica no ésmolt elevat perquè l’activitat industri-al, la circulació de vehicles de motor iel nombre de locals musicals no és moltelevat.A Artesa, tot i ser un poble de pas, nohi circulen un nombre excessiu de ve-hicles. L’època en què les carreteres sónmés transitades és a l’hivern quan elsesquiadors es dirigeixen cap alsPirineus i durant la setmana quan hi hamés trànsit és al llarg del cap de setma-na. Les activitats industrials són moltreduïdes i les que es duen a terme esrealitzen aïllades del poble, com són“Mobles Ros”, “Papereria Nogués” i“Cooperativa d’Artesa de Segre”. Hi haalguns locals situats en zones cèntriquesdel poble, però possiblement no ocasi-onen cap molèstia al veïnat.Basant-me en la lògica i en els conei-xements sobre aquest tipus de conta-minació previs a l’experimentació i en

resposta a les qüestions que he plante-jat anteriorment, dedueixo les següentshipòtesis:-Les zones que presentaran un grau decontaminació més elevat seran aquellesproperes a carreteres transitades o afocus d’activitats obreres. Les zonesque presentaran un grau de contamina-ció moderat seran les zones situades al’interior del poble. I, finalment, leszones on la contaminació serà menorsón a zones aïllades del poble on no esduu a terme cap tipus d’activitat obre-ra, industrial, de trànsit...- Possiblement, els valors màxims decontaminació acústica a Artesa deSegre no s’enregistren i, per tant, noserà necessari cap tipus de sanció.- La contaminació acústica a Barcelonaés molt superior a la d’Artesa perquèl’activitat industrial atreu un nombreelevat de vehicles pesants, a més a més,a Barcelona hi habita moltes més per-sones, per tant hi ha més vehicles ambmotor, més persones que utilitzen elmetro i el tren i això produeix més con-taminació acústica. El nombre de localsés superior als d’Artesa i, a més, la sevacapacitat és més gran per encabir mésgent.Per realitzar la recerca d’informaciósobre La contaminació acústica m’hedocumentat sobre el què significa el soi el soroll des de diversos punts de vis-ta, els efectes que produeix en la salutel soroll intens, els màxims i els mí-nims decibels permesos segons la le-gislació i la contaminació acústica aBarcelona, per centrar-me definitiva-ment en la contaminació a Artesa deSegre i comparar-la amb la deBarcelona.Per aconseguir la informació bibliogrà-fica m’he documentat en les següentsbiblioteques:- Biblioteca Munici-pal “Joan Maluqueri Viladot” d’Artesade Segre.- Biblioteca de l’Es-tat “La Maternitat”de Lleida.I també he buscatinformació a través

d’Internet per adherir documentaciósobre textos de legislació referents a lacontaminació acústica.Un cop analitzats tots els aspectes, hearribat a les següents conclusions:- En referència a la primera hipòtesi espot dir que la contaminació acústica aArtesa no és molt elevada, si la compa-rem amb altres zones on el soroll quees produeix és superior, com per exem-ple, la ciutat de Barcelona. Els valorsque s’han enregistrat a Artesa oscil·lenentre 30 i 40 dB (valor mitjà), el mí-nim enregistrat és de 24,7 dB i el mà-xim 68,8 dB.- Pel que fa a la segona hipòtesi, lesgràfiques no enregistren nivells de con-taminació acústica superiors als ade-quats.- Observant la tercera hipòtesi, podemdir que la diferència més gran entreArtesa i Barcelona rau en el fet que l’ac-tivitat industrial, el nombre de locals,etc., és superior a la segona ciutat queal nostre poble. Les dades enregistra-des pel SADEX ens donen que a Artesano hi ha cap zona que tingui uns ni-vells nocturns superiors als 55 dBA i,en canvi, a Barcelona, el 71,9 % de lasuperfície mesurada els té superiors.També a Artesa les dades enregistra-des confirmen que els habitants queviuen en una zona on hi ha la carreteraa prop, no superen els 60 dBA de so-roll, però a Barcelona als eixos princi-pals de comunicació s’enregistren unsnivells sonors diürns superiors als 74dBA i als carrers menys transitats elsnivells de soroll estan compresosmajoritàriament entre 62 i 68 dBA.

IES Els Planells

AA

15

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Carta a un amicArtesa de Segre, desembre de 2001

Hola, Jaume, Som els teus amics, els Bombers d’Artesa. Fa uns dies que vas decidiranar-te’n. Ja ens ho deies, però no et volíem creure. Ja saps que a vegadesxerraves molt. Sempre t’ho dèiem i tu ens deies que sí, però que sempredeies la veritat i a la cara. I així era. Ara, tots et trobem a faltar. Trobem a faltar les teves esbroncades, el teumal humor (a vegades); però, per sobre de tot, trobem a faltar la teva bonaamistat, els teus consells de savi, les teves ganes de gresca, la teva dispo-sició per ajudar sempre qui convingués i estar a punt per a qualsevol ser-vei... Quina seguretat que teníem amb tu! Si es presentava una sortidaurgent... “tranquils, el Llanes”. I per sobre de tot, la teva companyia, lateva amistat sincera i les ganes de fer-nos viure a tots. Sí, home, sí; tambérecordem el conill amb cargols que ens feies de tant en tant. Com ho po-dem oblidar? Però, com diuen, un home es valora per les obres que deixa fetes. I tu,a part de les obres que com a ofici que tenies de paleta has fet –i moltes–, també són moltes les obres de caire social en què has col·laborat i onsempre perdurarà el teu record (futbol, caramelles, Germandat de SantSebastià, etc., etc.). Però potser la que et feia sentir més orgullós, i per laque sens dubte se’t recordarà més, serà la dels Bombers. Tu te’n recordes bé (sempre et dèiem que tenies una memòria d’ele-fant). Va ser pels volts de l’any 1982, per la famosa riuada del Segre, quevam engegar aquest projecte. Sense mitjans, sense massa suport... però

amb una il·lusió de ferro. I els resultats són de gairebé 20 anys de bon funcionament, multitud de serveis fets i moltessatisfaccions per la feina ben feta i la culminació de dos projectes dels quals te’n senties molt orgullós i que, com se sol dir,eren com la teva llicenciatura o doctorat amb “cum laude”: la construcció del nou Parc de Bombers, plenament aconsegui-da, i la creació dels Bombers Juvenils (el nostre relleu generacional que tu has encetat i que marxa per bon camí). JAUME,estigues orgullós de la feina feta. En fi, company, com es diu normalment, la vida segueix, malgrat que tu no voldràs tornar (tossut sí que ho ets). ElsBombers hem de continuar fent les nostres tasques, hem de continuar creixent i hem de seguir el camí que un llunyà dia ensvam marcar; però sí que et demanem que, des del lloc on siguis, no ens abandonis mai, envia’ns forces i guia’ns sempre enles nostres sortides. Company, mai t’oblidarem.

Els teus amics, els Bombers d’Artesa de Segre

Recordant al LlanesQuè difícil és agafar forces per creure’ns que ens has deixat. I encara més compli-cat és pensar en què dir-te en aquests moments de buidor. Eres un home que et vas saber guanyar el cor de molts de nosaltres, amic delsteus amics i disposat a donar-ho tot sense rebre res a canvi. Així eres tu i així et recordarem. Per sempre.

Em costa imaginar-te absent per sempretants records de tu se m’acumulenque ni deixen espai per la tristesai et visc intensament sense tenir-te

La família LLANES-MATEU agraeix les mostres de condol rebudes de tots vosaltres, família, amics, companys defeina i d’aficions i, en general, veïns d’Artesa, que durant aquests durs moments ens heu acompanyat i donat suport. Gràcies a tots per tot.

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

SomnisAquell dia em vaig aixecar dis-posat a menjar-me el món. El

meu somni s’havia fet realitat, i des-prés d’anys i anys de batallar em tro-bava a punt d’iniciar el que suposa-ria la meva primera incursió dinsl’univers de la realització cinemato-gràfica. Havia aconseguit col·locarun guió, la redacció del qual suposa-va una inversió de cinc anys de laexistència terrenal del meu cos físic.I renoi!, els agradava i estaven dis-posats a portar-lo al cel·luloide. Amés a més, em donaven màniga llar-ga per al que volgués i es respectariael meu criteri a l’hora de seleccionarel personal tècnic i els actors i actriusde la cinta, així com el muntatge idistribució de la mateixa. O sigui,increïble. I per sorpresa meva, elsmeus quatre directors predilectess’oferien per a qualsevol dubte o ne-cessitat que sobrevingués durant elrodatge, tals eren les expectatives quedespertava el meu projecte. Amb tantventurosa perspectiva el món cine-matogràfic es trobava als meus peus. En arribar als estudis vaig anar com-provant que tot es trobés en el seu lloc.En el seu interior s’havia recreat la re-dacció d’un gran diari, i com podreudeduir, el film anava envers el món dela premsa, però això sí, totalment allu-nyat de la “nyonyeria” de sèries comPeriodistas, un producte per a enfatitzarel cultiu de cossos danone des d’unperiodisme de top models i superheroisde barriada. Tampoc pretenia fer res delque s’havia rodat fins aleshores, fugintdel Primera plana del genial BillyWilder, del Ciudadano Kane i Elcuarto mandamiento del superb OrsonWelles, de les recreacions de reportersen països en guerra, com El año quevivimos peligrosamente, de Peter Weir,Bajo el fuego, de Rogerd Donaldson oLos gritos del silencio de Roland Joffé,i de tots els films que fins aleshoreshavien tractat la temàtica del periodis-me. Com el productor havia promès, vaigtrobar Orson Wells, Alfred Hitchcock,Ingmar Bergman i Luís GarcíaBerlanga, disposats a ajudar-me i junts

iniciàrem el repàs per l’incommensu-rable planter d’actors que es disposa-ven a rodar sota les meves ordres (noels necessitava a tots, però el rodatgehavia despertat tant enrenou que s’ofe-rien a dojo). Per seleccionar-los ensguiaríem per les diferents seccions d’undiari. Així, dins l’aspecte polític, la sec-ció recauria en mans de DustinHoffman i Robert Redford, els quals javan demostrar el seu bon fer a Todoslos hombres del presidente (per cert,un altra de periodistes). A l’apartat desuccessos hi destinaria a HumphreyBogart i a Clint Eastwood, els seus res-pectiu papers a El halcón maltés, Cayolargo, Tener o no tener, etc. Harry elsucio, Harry el fuerte, Harry elejecutor, Impacto súbito, etc. els ava-laven. A l’apartat d’esports hi anirienBurt Lancaster (havia treballat fins i totde trapezista en un circ) i JohnnyWeissmuller (els seus triomfs en cam-pionats mundials de natació avalaren laseva elecció per a protagonitzar el nos-tàlgic i didàctic serial de Tarzán), endetriment dels típics i tòpics, SylvesterStallone, Arnold Schwarzennegger,Chuck Norris i altres bíceps a dojo. Lasecció de moda aniria a mans de NicoleKidman (quina gran i estupenda ac-triu, després de separar-se d’aquellmediocre actor anomenat TomCruise, o és que no heu vist Losotros i Moulin Rouge?) i CharlizeTheron (d’exnoia Martini a starde cinema, a Las normas de

la casa de la sidra i La maldición delescorpión de jade) les actrius amb mésglamour de Hollywood. La secció de-dicada a la família recauria en mans deMichelle Pfeiffer, l’actriu amb cara denina de porcellana (o no ho sembla aLady halcón, o a La edad de lainocencia?) i de no haver trencat maiun plat. La secció d’espectacles, seriala més important, aniria a parar a mansde Marlene Dietrich, Greta Garbo,Katherine Hepburn, Marilyn Monroe,Rita Hayworth i Cary Grant, mites perexcel·lència de l’espectacle cinemato-gràfic. Dubtava si posar una secció tí-pica i tòpica de consultorisentimentaloide, però és clar, no podiaser a l’ús i per solucionar problemessentimentals, se-xuals, etc. qui mi-llor que TraciLords i GingerLynn?, com amínim tenenmés rodatge iexperièn-

cia que lamajor part

de doctors queacostumen a poblar

tants irrisoris consultoris. -Riiing, riiiing, riiiiing,riiiiing, riiiing... -Miqueeel!!!, despertaque et truquen per telèfon –criden a viva veu. -Ja va, ja va. No es pot

tenir un moment de tranquil·-litat. Qui truca? -El Miquel Regué. No sé quèvol. Au, té. I a veure si et des-pertes! -Digui? -Miquel, com tenim l’escritdel Fila 7 per la revista del 20èAniversari? -De moment el tinc al cap.Sols em falta picar-ho i gravar-

«

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

ho a l’ordinador. -Però si tanquem avui! -No fotis, quin oblit.”

Deixant al marge algun dels somnisque de tant en tant poblen les mevesnits en braços de Morfeu, ja que demoment i com diu un dels clàssics “elssomnis somnis són”, encara que es bes-llumen uns indicis que els poden ferrealitat (pel que fa a la realització, laresurrecció dels personatges que elspoblen és totalment impossible, encaraque en el món del cinema... tal vegadano); cal dir que ara fa cinc anys vaigenrolar-me en un projecte que suposa-va deixar volar la meva imaginacióplasmant per escrit tot el que per a micomportava el fet de veure una pel·-lícula i patir d’una cinefília extrema.

Aquest fet em provoca una síndromed’abstinència el cap de setmana que nopuc asseure’m en una sala de cinema avisionar alguna de les darreres estrenescinematogràfiques, un “mono” que lla-vors tan sols arribo a superar injectant-me una severa dosi videoaddicta queem saturi els porus de la pell i m’im-possibiliti discernir realitat o fantasia,induint-me a visionar cinta rera cinta. El mitjà de comunicació, en el qualja havia col·laborat anteriorment, queem donava tal oportunitat era i és LaPalanca, i ara fa vint anys de la sevasortida al carrer; tota una fita per a unmitjà de comunicació comarcal i local,que es veu flanquejat als quioscos perla massiva i abusiva presència de mul-titud de revistes, amb un contingut mésque dubtós, qualitativament parlant.

Amb tot, ha sabut mantenir i incremen-tar un grup de lectors i lectores fidelsque, mes rera mes, acudeixen puntualsa la cita amb la revista, cosa més quemeritòria. Tinc constància que els meus escritsgaudeixen d’un elevat nombre de lec-tors i seguidors, i que de fet fins i totanimen a molts d’ells a veure certespel·lícules i a descartar-ne unes altres;tot un mèrit per a un crític aficionat quea vegades dubta entre plegar i tancarportes (ja que tot el que comença té unfinal), o continuar en un vaixell que nosé ben bé quin rumb porta.

THE END

Miquel Mota i Pérez

18

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

A terra la xemeneia!?

Associació de Veïnes i Veïnsd’Oliola Lo Forat Roig ha convo-

cat un concurs per a dotar de lletral’himne d’Oliola, el qual està obert atotes aquelles persones que vulguincol·laborar amb aquesta associació apor-tant les seves dots poètiques i literàries. Els punts que s’han de tenir en comp-te a l’hora de participar-hi són:1- La data límit de presentació serà eldia 27 de gener de 2002.2- El veredicte el donarà un jurat popular.3- Si la qualitat de les obres així hoaconsella, es pot declarar desert.4- Es pot presentar sota pseudònim.

Concurs per a dotar de lletra l’himne d’Oliola5- L’escrit anirà acompanyat d’un so-bre tancat on hi constarà: a l’exterior,el títol de l’obra i el pseudònim; a l’in-terior, el nom, el telèfon i l’adreça del’autor/a.6- El premi serà simbòlic i constaràd’una placa al·lusiva.7- A aquell/a que ho demani, se li potfacilitar la música enregistrada.8- Els drets de la possible comercialit-zació de l’himne són per a l’Associa-ció de Veïnes i Veïns d’Oliola.9- La lletra constarà de tres estrofes dequatre versos cada una. Una de les es-trofes serà la tornada, que s’anirà repe-

tint en finalitzar cada una de les altresestrofes. Els versos hauran de tenir lessegüents síl·labes:- 1a estrofa: 7, 6, 7 i 8 síl·labes.- 2a estrofa: 5, 4, 4 i 2 síl·labes.- 3a estrofa: 7, 6, 7 i 8 síl·labes.- 4a estrofa: 5, 4, 4 i 2 síl·labes.Feu arribar els originals a la presidentade l’Associació de Veïnes i Veïnsd’Oliola Lo Forat Roig, Sra. MontserratCucurull, Carretera s/n, 25749 Oliola.

Lo Forat Roig

a ser l’any 1948 quan el Bepeta gran vaconstuir l’ “enxuminia” de la bòbila Mallol.

Anys després, l’empresa va plegar, però la ma-jestuosa xemeneia va seguir al seu lloc, donant labenvinguda als foranis que arribaven a Artesades de les carreteres d’Agramunt i Lleida. Ara, la volen enderrocar per construir-hi un blocde pisos més. La xemeneia no està protegida per capdecret ni llei, ni tampoc per les normes subsidiàriesque es van aprovar als anys 80. Així doncs, els pro-pietaris dels terrenys tenen les mans lliures per tirar-la a terra. De fet, els propietaris i els constructorstenen tot el dret legal i moral d’enderrocar-la i fer-hipisos, ja que els hi va un bon grapat de diners. Ara bé, l’Ajuntament, com a garant dels drets dela majoria, podria buscar solucions per a què no s’en-derroqués aquesta magnífica construcció, ja que, perdesgràcia, la nostra ciutat no compta amb gaires edi-ficis i monuments significatius. A més, la zona de lacarretera d’Agramunt que va des de l’Hostal Munta-nya fins al concessionari Opel, és l’espai més urbanit-zat i, aviat, habitat d’Artesa, sense cap zona verda ni plaça. La gent parlant s’entén, i el que hauria de ferl’Ajuntament és negociar amb els propietaris la com-pra de la parcel·la que ocupa la xemeneia i fer-hiuna plaça. I no caldria comprar tot el solar (que se-gur que val molts milions), sinó que podria ocupar-se un tros i deixar que s’edifiqués la resta, fent, sical, alguna concessió als constructors per compen-sar-los. Sembla que l’alcalde Campabadal no estàmassa disposat a fer res al respecte, i si ningú esmou, la xemeneia caurà a terra i aquella zona es con-vertirà en una filera de blocs de pisos gris i trista.

Miquel Regué i Gili

V

L’

19

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Artesa de Segre i el medi ambientl passat 24 de novembre es va or-ganitzar una jornada dedicada

a l´estudi i avaluació del medi ambi-ent a Artesa de Segre. Durant tot el matí va tenir lloc unaformació bàsica per tal d´aprendre compoder inspeccionar quin és l´estat desalubritat d´un riu. La teoria i, posteri-orment, la pràctica van ser dutes a ter-me per dues tècniques del “ProjecteRius” de Barcelona i vam comptar ambla participació de 15 voluntaris/àries deCreu Roja de la província de Lleida. Aquest projecte és un mecanisme pera realitzar un seguiment continuat decom evoluciona el riu a través del´estudi de diferents característiquesd´aquest; com poden ser la presènciade l´aigua, l´olor, la transparència, laribera, el nombre de deixalles, la vidaal riu… En resum, analitzem l´estat desalut que posseeix. Un cop feta la in-vestigació (es recomana que la perio-dicitat mínima sigui dues vegades al´any), s´informa d´aquestes dades alstècnics del Projecte Rius de Catalunyaper tal que facin un recull i un balançde les dades a nivell autonòmic. Cal dir que a la Creu Roja d´Artesade Segre i Comarca comptem amb ungrup de voluntaris que desenvoluparanaquest projecte al tram del riu Segre quepassa per Artesa. Tot i això, si algunapersona vol incorporar-se a la inspec-

ció, només cal que es posi en contacteamb la Creu Roja. Per la tarda, la Creu Roja d´Artesade Segre i Comarca i l´AgrupamentEscolta i Guia Mare de Déu del Pla vanorganitzar una activitat de medi ambi-ent oberta a tot el poble. La principalfinalitat perseguida va ser la búsquedade l´opinió de la població en tot el quefa referència al medi ambient en el nos-tre poble. Seguint aquest propòsit, esvan elaborar dos mapes gegants (un delpoble i l´altre del municipi) en els qualss´havia d´anar introduint, mitjançanttargetes de diferents colors segonsl´edat, les diverses opinions (positives

i/o negatives) de tots els/les usuaris/àri-es de l´activitat. Cal dir que van parti-cipar prop de 60 persones i 20 volunta-ris/àries de les dues entitats. Un cop finalitzada l´activitat, s´haelaborat una memòria avaluativa queserà lliurada a la Regidoria de MediAmbient de l´Ajuntament d´Artesa deSegre i a les diferents entitats col·-laboradores. Si alguna persona està in-teressada en llegir-la, només cal que esposi en contacte amb qualsevol de lesdues entitats.

Creu Roja d’Artesa i ComarcaAEiG Mare de Déu del Pla d´Artesa

E

Assemblea general de l’ADF Sant Mametl passat dia 30 de novembretingué lloc al Restaurant del

Pub Jack’s d’Artesa de Segre, l’As-semblea General de Socis del’Agrupació de Defensa ForestalSant Mamet.En aquesta Assemblea, en la qual hi as-sistiren uns 35 associats, es donà infor-macions diverses sobre com ha anat lacampanya estiuenca, la qual, com ésben lògic, és la que més risc de focsforestals comporta i que enguany haestat força satisfactòria; s’explicà alssocis com el Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya,

del qual depenem, ha estructurat l’apar-tat de subvencions; s’informà del ma-terial que s’ha adquirit durant l’any.A banda de presentar i aprovar l’Estatde Comptes anual i d’acceptar l’admis-sió de tres nous associats amb la qualcosa ja arribem als 185, es procedí a larenovació parcial de la Junta Directi-va. S’ha decidit augmentar el nombrede vocals i, per tant, a partir d’ara, laJunta Directiva està formada pel Presi-dent, en Josep Bernaus, el Secretari, enMingo Roqué , el Tresorer, en LluísSoldevila i catorze vocals, que proce-deixen dels sis municipis que integren

l’ADF, a saber, Alòs de Balaguer,Artesa de Segre, Camarasa, Cubells,Foradada i Vilanova de Meià.A més, informem que estem a l’aten-ció del públic tots els dissabtes de 11 a1 del migdia a la Carretera deMontsonís, 2 d’Artesa de Segre, ons’atenen totes les consultes escaients ies trameten permisos per tallar llenyaper a ús propi, per a vendre i per a feruna rompuda de terreny forestal.

ADF Sant Mamet

E

21

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Fi de la temporada de piragüismeEl passat 17 de novembre, a la veïna localitat de Ponts i sotal’organització del Club Nàutic Mig Segre de Ponts, va tenirlloc la segona confrontació de la Copa Catalana d’Eslàlomamb la qual la Federació Catalana de piragüisme donava pertancada la temporada. El club Cadí de la Seu d’Urgell va serel triomfador de la prova.

Premis Jove EmprenedorEl passat 23 de novembre, a la seu del Consell Comarcal dela Noguera, va tenir lloc l’entrega del Premi Jove Emprene-dor, que fou concedit al Centre Òptic Albert Viola deBalaguer. El guardó té una dotació econòmica de 300.000ptes. i va encaminat a premiar les millors iniciatives i pojectesd’autoocupació, empresos per joves menors de 35 anys. Tam-bé es concedeix un accèssit de 150.000 ptes., que en aquestaocasió va recaure per l’estudi fotogràfic de la jove d’AlbesaMònica Carrera.

Fira d’ÀgerDel 7 al 9 de desembre va celebrar-se a Àger la seva firad’artesania. Entre els diferents actes que van tenir lloc, caldestacar la presentació de la novel·la “Amor lliure, instruc-cions d’ús i abús” de Carles Hac Mor i Ester Xargay, la “Granvetllada poètica del Porcell” i la demostració de la tècnicaper ferrar cavalls. Unes 6.000 persones visitaren la fira, queva comptar amb un total de 70 expositors.

Subvenció a la música en catalàPer potenciar l’ús de la música en català, dins els locals d’es-barjo de la capital de la Noguera, el Consell ha posat enmarxa una campanya de subvencions de 40.000 ptes. per alspubs que s’adhereixin a la proposta. Els vuit pubs deBalaguer, a canvi, hauran de programar música en català endiferents franjes horàries, durant els dies del cap de setmana.

Albesa reb Marta FerrusolaMarta Ferrusola va acudir a la localitat d’Albesa, acompa-nyada del delegat d’esports a Lleida Josep Maria Roy, per apronunciar una conferència sota el títol de “Els beneficis del’activitat física”. Amb aquesta, va instar els assistens a prac-ticar i gaudir dels avantatges de l’exercici físic. L’acte vatenir lloc a l’Ajuntament d’Albesa, i va comptar amb la pre-sència de l’alcalde de la localitat, Antoni Balasch, i ambnombrosos membres de les diferents associacions del poble.

Balaguer i Tremp, fora del ConsorciA pesar de la petició del PSC, de moment no s’ha acceptatincloure Balaguer i Tremp dins el Consorci del Montsec, jaque a hores d’ara aquesta possibilitat està tancada, segonsva manifestar el vicepresident del Consorci i alcalde de PontsEstanis Felip. Per altra part, es preveu la creació d’una co-missió encarregada d’estudiar l’entrada dins el Consorci d’en-titats de tipus cultural, social o mediambiental.

Rehabilitació de les FranquesesUna dotació de quatre milions de pessetes aportats per l’Ajun-tament de Balaguer i una subvenció del Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya a parts iguals, hanestat atorgats a l’Associació Amics de les Franqueses, per aquè es pugui procedir a la rehabilitació i restauració d’aquestmonestir cistercenc. La realització de l’obra es preveu perl’any 2002.

Pessebre Vivent de CamarasaAquest any tindrà lloc la novena edició del Pessebre Viventde Camarasa, municipi pioner en la celebració de PessebresVivents a la comarca, ja que posteriorment Térmens i Penelless’hi afegirien. Un total de 42 escenes, 24 d’interiors i més de120 actors, conformaran aquesta nova edició, que any reraany gaudeix amb més acceptació per part del públic.

Miquel Mota i Pérez

ITINERARI23:00 h Sortida de Ponts23:10 h Artesa de Segre23:15 h Foradada23:20 h Cubells23:30 h Montgai23:35 h La Sentiu de Sió23:45 h Arribada a Balaguer

TORNADA04:00 h Sortida de Balaguer

TRANSPORT GRATUÏT

22

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

La Palanca fa 20 anysn aquest número, sense ganes depecar d’immodestos i sense que

hagi de passar gaire sovint, parlaremde nosaltres mateixos. Sí, volem par-lar de la revista que mes rere mes(hem fallat en comptades ocasions)arriba a les vostres mans des de ja favint anys. Va ser el mes de desembre de 1981

que va sortir el número 0 de La Palanca. Ha plogut bastantdes d’aleshores i la publicació ha arribat a quallar fort en elsentiment dels ciutadans i ciutadanes no solament d’Artesa idels pobles i municipis veïns, sinó també d’aquelles perso-nes que han tingut alguna relació amb la nostra terra i volencontinuar sabent el que hi passa i el que es fa. Aquesta afir-mació es fonamenta en el fet que sovint algú ens preguntaper algun article, o ens comenta alguna cosa que li ha agra-

dat, o ens critica alguna opinió o –per què no?– alguna erra-da... Tot això, a més dels que ens fan arribar cartes o foto-grafies. És més, quan algú té motius de queixa sempre se liescolta dir allò de “podríem fer una carta a La Palanca”; toti que, després, moltes vegades queda en unes simples parau-les. En definitva, la gent s’interessa per allò que “surt” a LaPalanca fins al punt que ha passat a formar part de la nostravida quotidiana. Fins i tot, quan arriba final de mes, si enca-ra no ha sortit l’últim número, la gent ja comença a interes-sar-s’hi: “Què encara no ha sortit aquest mes?”, “A mi enca-ra no m’ha arribat”, etc. Moltes vegades, creiem que sensemala intenció, se’ns exigeix com si fossim professionals delperiodisme. I és que la gent oblida que es tracta d’una entitatmés, on hi som perquè ens agrada i ens hi dediquem tantcom podem, òbviament d’una forma totalment desinteres-sada. Tot va començar aquells últims mesos de 1981, quan ungrup d’artesencs amb inquietuds per la nostra cultura i lanostra llengua van decidir tirar endavant el projecte de rea-litzar una publicació mensual a la nostra ciutat. No era unacosa nova, ja que a Artesa hi havia diversos antecedents (enparlarem més endavant). L’únic “supervivent” d’aquella pri-

mera època és el nostre company Bartomeu Jové, al qualhem entrevistat en aquest número. Des d’aleshores fins als nostres dies, les coses han canvi-at força i la mateixa publicació ha evolucionat tant en laforma com en el contingut. Així, ara fa cinc anys, la revistava patir una “revolució”, amb la incorporació de gent jove,que va transformar La Palanca en una revista més moderna,més amena i amb més varietat de continguts. No obstant, els objectius que quedaven en aquella prime-ra editorial del número 0, continuen vigents i són assumitsperfectament per tots aquells que hi treballem actualment.Una palanca és una construcció que permet la comunicacióentre dues riberes d’un riu. Una palanca és un principi físicgràcies al qual podem augmentar la nostra força. La Palancatambé és el nom d’un indret molt estimat per la nostra gent. En aquests vint anys, són moltes les persones que hancol·laborat per a què La Palanca fos una realitat. Entre elsmés veterans que encara ho fan i els joves que han començata col·laborar-hi últimament, es conceben esperances que hiha publicació per molts anys. Que així sigui.

Aquesta fotografia correspon a l’indret de la Palanca de Vernet, que dóna noma la publicació. La portada és de la revista número 195 de juny de 1998, en quès’introduí la foto a color. Intercalalts amb el text, podeu observar la portadarealitzada pel pintor Hernández Pijuan en commemoració del vintè aniversari iels tres logotips que ha tingut aquesta revista durant els seus 20 anys d’història.

E

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Bartomeu Jové i Serra, l’entrevistador entrevistat

L’artesenc Bartomeu Jové iSerra ha estat a La Palancades dels principis fins ara. Ésl’única persona que ha parti-cipat en l’elaboració de tots els237 números que s’han publi-cat fins ara. Amb ell hem con-versat sobre el passat, el pre-sent i el futur de la revista.

Dades personals“Vaig néixer a Artesa de Segre.A casa en deien cal Portomeu ieren comerciants de tota la vida.Els paren eren l’Àngel i laMercè i els padrins venien deLluçars i Alòs. Els estudis:comerç, sociologia, economia,història. Recordo un professord’història molt bo, JoaquimNadal, que amb els anys va arri-bar a ser alcalde de Girona i candidat ala Generalitat pel PSC. Anglès i francès,que em sembla que els escric i els parlomitjanament bé. Al magatzem de casa,veníem adobs, herbicides, insecticides,llavors, a més, vaig vendre fruita,melons, patates, espinacs, ametlles.Abans veníem carbó, trapadella, polpa,garrofes, segon, tercera, entre altresmoltes coses. Al 1989 amb un soci vammuntar una xarxa d’escoles ons’ensenyava informàtica i anglès, ambaltres matèries. Ja fa gairebé 30 anysque faig i restauro pisos. Val a dir quequalsevol de les tres activitats,m’agradaven i m’agraden molt. Lesmeves aficions són el muntanyisme,llegir i escriure, els escacs, la pintura iles marines, la fotografia i les detothom, el cinema, la tele, la música iviatjar”.

La Palanca: Com va sorgir la idea,ara fa vint anys, de fer una publicacióa Artesa? Té alguna cosa a veure ambla situació política del moment, enplena transició? Com era l’ambientdel carrer?Bartomeu Jové: Feia temps que se’nparlava, hi havia un grup de gent joveque creien en la iniciativa. Hi havia unacolla de gent de diversa formació queteníem ganes de fer alguna cosa,

d’actuar per servir a la societat. Esrespirava entusiasme. Amb la mort deFranco, feia 4 o 5 anys, la societat haviacomençat la incipient etapa democràticai s’anaven trencant unes estructuresaferrissades i antiquades. Per tot arreuhi havia una moguda molt forta. AEspanya, el Suárez i el seu equipd’UCD al govern, donaven un aire nou,de canvi i modernitat que agradava a lagent. A Catalunya, el Tarradellas ambel “Ja sóc aquí”, va moure moltespassions. Els estudiants, per pocsmotius que tinguessin, feien una “mani”a les Rambles o un manifest al diari. ALleida, des-tacaven el grupdretà del GómezBenet, que enca-ra feia activitats,i el Joaquim Ara-na Pelegrí delPSC, més tard el Partit del Re-agrupament de Verde Aldea. També elPau d’Arbeca, del PSC i l’efímer PartitLleidatà que el va muntar Josep Huguetde Bellpuig. Amb aquest ambient, lagent tenia ganes de fer coses, detreballar per la societat, pel país.Nosaltres vam decidir fer una revistaen la nostra llengua, el català.

LP: Quant temps va tardar en ges-

tar-se la idea i en quin momentse li va donar el tret de sortidadefinitiu?BJ: Feia un o dos mesos que enparlàvem. Feiem debats moltllargs parlant de la forma, de lesseccions, del nom, de qui fariaquè, i ens vam llançar a fer elnúmero 0, que va sortir al carrerel mes de desembre de 1981.

LP: Quines persones van serles principals impulsores?BJ: L’Alfons Durany, el JesúsSantacreu, el Jaume Cardona, elPere Serra i el Josep M. Caste-llana. També hi havia una collade vuit o deu persones, entre elsquals jo mateix, que donàvemsuport amb tot i per tot.

LP: Com va sortir la idea del nom?BJ: Es va triar d’una llista d’indrets dela comarca. Salgar, Grealó, Calivent,entre altres. Ens va agaradar el sentitque La Palanca unia les dos ribes delSegre. El metge Solé va ajudar-nos aescollir el nom.

LP: Quines tendències o partitspolítics hi havia representats dins LaPalanca dels inicis?BJ: Hi havia tres persones deConvergència, dos d’Unió Demo-cràtica, un del PSUC, dos o tres delPSC, dos de UCD, un d’independent i

altres que noh a v i e ndemos t ra tmai cap fíliani cap fòbia.

LP: Quinesetapes es podrien distingir al llargd’aquests vint anys?BJ: La primera, de quatre o cinc anys,en què hi havia entusiasme, entre totsho fèiem tot. Després, uns set o vuitanys, durant els quals la gent va anarplegant, per motius de feina,desplaçaments, etc. Anys en què nomésquedàvem dos o tres i algunscol·laboradors (el Sícoris, el Pere Serra,el Ferran Sánchez i jo mateix). En

«La gent tenia ganes de fer coses,de treballar per la societat, pel país.Nosaltres vam decidir fer una re-vista en la nostra llengua, el català»

24

la P

alan

ca

aquesta època rebíem poca ajudade la gent a l’hora d’escriure, peròteníem recursos. He d’agrair lacol·laboració de les secretàries quepreparaven la revista per a laimpremta: la Núria Cercós, laMontserrat Solé, la Paquita Martíi la Carme Puigpinós. Sense laseva ajuda en aquells moments,difícilment la revista haguésperdurat. L’última i definitiva eta-pa va venir ara fa cinc anys, ambl’aportació d’un grup de joves quetenien ganes d’escriure i dir co-ses. Es va augmentar la qualitat is’ha assolit un nivell d’acceptacióque mai podíem pensar. Des dellavors, han plegat alguns, peròhan continuat ininterrom-pudament el Ramon Giribet, queanteriorment ja donava un cop demà, el Miquel Mota, el Sergi Vallsi el Miquel Regué, i s’han anatincorporant altres joves d’Artesai comarca que participenactivament en l’elaboració de LaPalanca.

LP: Es pot considerar que La Palan-ca ha estat sempre una publicacióindependent? O en algun moment hatingut alguna tendència concreta?BJ: Sí, sempre ha estat una publicacióindependent. Però el fet que hàgimdonat suport a moltes accionsmunicipals del moment, fosl’Ajuntament del color que fos, hapropiciat que l’oposició, de vegades,ens critiqués per interessos de partit.Quan ha calgut, també hem criticatl’Ajuntament per accions i/o actituds que,des del nostre punt de vista, eren incorrectes.

LP: Sabem que a vostè l’aficiód’escriure ja li ve de lluny. Ens podriaexplicar els seus inicis literaris.BJ: Des de sempre he escrit.Redaccions, poesia, etc. Als vint anys,ja feia escrits a “La Mañana”. Encaratrobaria una entrevista que vaig fer-li aPere Clua, un parent de cal Cadiraire,que havia treballat en un vaixell i haviavoltat per tot el món.

LP: Tot aquest temps ha estat sempreal peu del canó. En aquests 20 anys,quins han estat els moments més

difícils o complicats?BJ: Quan ens anàvem quedant sols i lagent plegava, es va perdre la motivaciópolítica i no es creaven reptes nous. Elsortir cada mes, per algú no eramotivador. Després, el dia que va ple-gar el Miquel Ortiz per dedicar-se a lapolítica, vaig pensar que la cosa podiaensorrar-se.

LP: En alguna ocasió, s’ha arribat aconsiderar la possible desaparició dela publicació?BJ: Quan va plegar l’encarregat delscomptes, el Miquel Ortiz, com ja he ditabans, i quan uns anys després el PereSerra, el ninotaire, em va dir queplegava. Em vaig sentir sol.

LP: Quin tipus d’article periodísticli agrada més de redactar, d’opinió,entrevista, imatges d’ahir, etc.?BJ: El que se sent periodista ésbàsicament un creador. L’escriptor-creador és una mena de tot-terreny.S’alimenta de mil lectures, no copia, nos’encasella. Sols necessita sentir“feeling” per un tema, pouar en el seuinterior i, llavors, els argumentssorgeixen. A mi, m’agradenespecialment les entrevistes, trobar-li a

la persona quelcom més enllà de lesparaules. Als editorials, es sembraopinió positiva. Amb les imatgesd’ahir, recuperem el passat a partirdel que diu una fotografia antiga.Els dossiers o informes són treballsd’investigació sobre fetsd’actualitat.

LP: En aquests vint anys, quinarticle li ha costat més d’elaborari de quin o quins se sent méssatisfet? Dels personatges que haentrevistat, voldria destacaralguna anècdota?BJ: Laboriosos eren els que escriviad’història, ja que havia de consul-tar llibres antics. Recordo tambél’informe “L’aigua: un bé escàs” iun altre sobre “Les possibilitatsturístiques de l’estiu”, que van por-tar molta feina. Com anècdotes,recordo una entrevista que vaigperdre i que no he reproduït mai.Recordo també una persona a laqual vaig entrevistar que no sentia

les preguntes que li feia, i un altreentrevistat al qual no vaig veurepersonalment fins després de publicarl’entrevista. Estic satisfet de tots elstreballs que porten una relacióinterpersonal i quan els dos quedemcontents amb el resultat.

LP: En algun moment, s’ha patit os’ha aplicat algun tipus de censura?BJ: Que recordi, mai. Potser algú vadeixar anar que s’havia de “verificarcerta informació”. Verificar era laparaula màgica del franquisme per acontrolar. Nosaltres no en vam fer cas.

LP: Quins són els principals canvisque ha anat tenint la publicació, tantpel que fa a l’aspecte formal com alcontingut?BJ: Hem introduït el color, es cuida moltla imatge de la revista i es fan méspàgines, més fotos i l’oferta d’articles ésmés àmplia. Tenim un equip de correctorsi un bon suport informàtic, el Josep MariaEspinal. I el que és més important: esmanté l’entusiasme per a fer-la.

LP: En tant de temps, hi deu haver unmunt d’anècdotes per explicar, no?BJ: Les interminables reunions del

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

25

la P

alan

ca

principi, la quantitat de gent amb quètractes i amb qui no havies parlat mai,un plet que una associació de dones ensva posar, els amics que vas fent pelcamí, les afinitats compartides...

LP: Quina valoració es pot fer delspremis que ha obtingut La Palancaen aquests darrers anys?BJ: Són fruit d’una nova novaembranzida que han donat els joves, Hanestat positius i encoratjadors per tirarendavant el projecte. Si vida és tot el queens passa, mentre fem plans de futur,nosaltres cada mes estem molt vius.

LP: Com es veu el moment actual iquines són les perspectives de futur?BJ: Positiu. Estem creixent cada mes.

Podríem dir que estem en una fased’expansió moderada, amb bonesexpectatives de futur. La revistagaudeix de bona salut i té bonaacceptació entre els artesencs icomarcans.

LP: Com valora l’actual momentcultural d’Artesa?BJ: Cultura ve de cultivar quelcom.L’esperança està en les novesgeneracions, cada cop més preparadesque les anteriors. És important el paperdels mestres, que a més d’ensenyar, in-culquen a l’alumne l’entusiasme peraprendre. Crec que és una cosa viva,de compromís i activitat constant, gensfòssil. I pensant en donar-li unadimensió social. A Artesa hi ha entitats

vives, actives, però penso que encaraen falten algunes més.

LP: Com a darrera qüestió, es potdesvetllar ja el secret més benguardat de La Palanca, que téintrigada tota la població des de faanys? Qui era l’Alexis?BJ: Sincerament li diré que, de veritat,no ho sé. Sí que, gairebé, estic segurque la persona que em va entregarl’article, no l’havia escrit. Era tot un jocd’amagar, com fa avui el Bin Laden.No és mai allà on sembla que és. I si jodic que no ho sé, qualsevol elucubracióés fer volar coloms.

Ramon Giribet,Miquel Mota i Miquel Regué

Breu història de les publicacions d’Artesa de SegreDins l’evolució històrica dels dife-rents pobles i ciutats de les nostrescomarques, podem observar un enor-me buit a l’hora de trobar informa-ció sobre la seva evolució històrica.Els grans mitjans de comunicacióescrita acostumen a passar pel da-munt de notícies que poden conside-rar insuficientment atractives pelsseus lectors. Aquest fet comporta quesuccessos del nostre dia a dia quedinperduts en el temps; és aquí on radi-ca la importància de la tasca feta pelsdiferents mitjans de comunicació lo-cal, amb escrits que s’han anatsucceint al llarg de la nostra ja dila-tada vida com a ciutat. D’aquí elmotiu de voler reflectir la presènciad’uns mitjans que, amb limitadesinfraestructures i enormes dificul-tats, van aconseguir plasmar en eldecurs de diferents èpoques, la his-tòria de la nostra ciutat i dels poblesveïns, que per a molts de nosaltresresulten totalment o pràcticamentdesconeguts. Hem escrit una petita història detotes les publicacions que hi ha ha-gut a Artesa i comarca durant el se-gle passat i l’actual. Ha resultat difí-cil aconseguir informació i, fins i tot,podria ser que ens en deixéssim al-guna, donada la manca d’un arxiuon es conservin totes.

Alerta! (1911-1913)Sortí al carrer l’any 1911. Era un infor-matiu de periodicitat quinzenal bilin-güe, apareixia els dies 5 i 20 de cadames. Constava d’un total de vuit pàgi-nes a dues columnes, en un format de325 per 250mm. La impressió es rea-litzava a Lleida i la seva redacció estrobava ubicada a la carretera de Ponts,3, entresòl d’Artesa. El seu preu era dedeu cèntims. Algunes notícies interes-sants aparegudes a Alerta eren: l’apro-fitament de les aigües del Segre per lacompanyia “Riegos y Fuerzas del Ebro”(la Canadenca) i les que emplenavenles seccions de “Alfilerazos” i “Cròni-ques rimades”. Com a possible data dedesaparició consta l’any 1913.

Renaixement (1922-1925)Vegué per primera vegada la llum delcarrer el mes de juliol de 1922. Aparei-xia dos cops per mes i era un informa-tiu de caire bilingüe i independent. Deupàgines a dues columnes, i un formatde 315 per 220mm. La seva impressiós’efectuava a Tàrrega i el seu preu erade quinze cèntims, amb una subscrip-ció anyal de 3 ptes. El seu contingutabordava des de treballs literaris a arti-cles referents al futbol, l’humor,folcklore i la informació local. JaumeBosch i Barrera era el seu director icomptava amb Manuel Degan, Pelai

Martorell i Fermí Palau com a redac-tors. L’any 1924 es traslladà a Balagueron seguiria la mateixa línia editorial,continuant el seu director residint aArtesa de Segre fins que el 27 de no-vembre de 1925, aparegué el darrer nú-mero.

La Voz del Segre (1926-?)Es té constància de la presència l’any1926 d’una publicació en castellà a laciutat d’Artesa sota el nom de La Vozdel Segre, encara que les fonts indaga-des no ens han permès trobar cap exem-plar d’aquesta ni informació sobre elsseus continguts i format .

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

27

la P

alan

ca

Foc Nou (1930-1931)El 8 de novembre de 1930 apareixiaal carrer el primer número de FocNou, tractant-se d’un quinzenal infor-matiu escrit en català i de caire repu-

blicà i d’esquerres. Vuit pàgines adues columnes i un format de 445 per325mm., eren la seva carta de pre-sentació. La direcció i administracióes trobava ubicada a la carreterad’Agramunt, 23, baixos, d’Artesa.Redactors i col·laboradors habitualsd’aquesta, eren: Joan Serra, amb laseva secció agrícola, Pere Clua,artesenc que signava articles d’opi-nió desde Nova York., A. Caubet, PauSantesmases i Marcel·lí Griñó, ambdiferents seccions de futbol, cultura,crítica, humor, notícies dels pobles dela comarca, política, fets històrics del’època, com la visita del presidentMacià a Bon Repòs, i un llarg etc.d’informació que tindrien el seu fi-nal el 4 de juliol de 1931, amb la sor-tida del darrer número d’aquesta pu-blicació.

Cal dir també que totes aquestes pu-blicacions esmentades, formaren partde l’exposició efectuada el maig de1937 per la Generalitat de Catalunyaa París i al “Palais International de laPresse-Exposition de ParísMCMXXXVII”, antologia de lapremsa catalana des de els seus orí-gens el 1641 fins al 1937, on tambéhi havia presència de publicacions deBalaguer, Ponts i Camarasa.

Castellot (1957-1959)Posteriorment a la Guerra Civil, hemde fer esment a la publicació Castellot(Portavoz del Frente de Juventudes),format normalment per vuit pàgines a

dues columnes i el primer número dela qual va aparèixer l’octubre de 1957.S’imprimia a la impremta Noguésd’Artesa. La seva direcció i adminis-tració es trobava a la Delegació Localdel Frente de Juventudes (per descomp-tat era en castellà i els continguts erensotmesos a la dictadura i política delmoment). Destacaven els escrits a fa-vor del règim franquista, temes agríco-les, esportius, vida parroquial, entrevis-tes, etc. Comptava amb algunes foto-grafies i publicitat diversa. Entre elsseus redactors hi trobem a Vicent Roca,Amat Bernaus, Josep Maria Espinal,Vicent Gibert, Francesc Tohà, IsabelAriet, Pablo Bundio, Mn. Sabaté,Sícoris, Luis García, etc. El darrer nú-mero va aparèixer a finals de l’any 1959.

Nova Artesa (1985-1989)Aquesta publicació era un butlletí decaire polític, tot i que incorporava arti-cles de caire social i algunes imatgesantigues. Era una publicació molt críti-

ca amb l’Ajuntament d’aleshores, ambCiU al govern. Era a base de fotocòpi-es i gratuïta. Va tenir dues èpoques. Laprimera entre 1985 i 1986, sota la di-recció de l’Agrupació d’Amics perNova Artesa. La segona època, l’any 1989,el grup municipal del PSC es feu càrrec del’edició, amb crítiques molt dures a l’Ajun-tament i a l’alcalde Cardona.

La Palanca (1981-2001)El primer número, el zero, sortí al car-rer el desembre de 1981. Durant aquestsvint anys hi han escrit centenarsd’artesencs i comarcans i ha anat mi-

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

28

la P

alan

ca

llorant la seva imatge i continguts. Alprincipi comptava amb 20 pàgines i sen’editaven uns 400 exemplars. Actual-ment té 44 pàgines (alguns mesos 40 o48) i se n’editen prop de 800 exem-plars. Incorpora articles d’opinió, no-ticiari, imatges d’ahir, entrevistes, ar-ticles sobre música i cinema, esports,informació municipal, informació so-bre la vida als pobles dels municipisd’Artesa, Alòs, Cubells, Foradada iVilanova, fotografies a blanc i negre icolor. El nombre de lectors arriba a les4.000 persones. Entre els redactors des-tacats d’aquests anys hi ha BartomeuJové, Pere Serra, Sícoris, FerranSánchez, Joan Fontanet, JaumeCardona, Sergi Valls, Ramon Giribet,Miquel Regué i Miquel Mota.

Altres publicacions

Fulls del Museu del MontsecL’any 1984, el Museu del Montsec iel Club de Lectures van començar a

editar els Fulls delMuseu del Montsec.En aquest informatiues feien reculls sobrela història i els jaci-ments arqueològics,monuments i indretsd’interès d’Artesa icomarca. L’agost de1997 s’edità l’últim nú-mero, el 9.

LecturesEl Club de Lectures va començar a pu-blicar l’agost de 1998 aquesta revista

que, de formamonogràfica,combina fotosantigues ambinteressants ex-plicacions. Téunes 20 pàginesi s’edita doscops a l’any,coincidint amb

la Fira i la Festa Major d’Artesa. Finsara, han sortit a la llum 7 exemplars.

Cooperativa d’ArtesaLa Cooperativa d’Artesa va començara publicar el juny de 1999 una revistaon tracta tota mena de temàtica agríco-

la i ramadera. Larevista és a totcolor, té 24 pàgi-nes i la difusió ésgratuïta pels so-cis de l’empresaartesenca. És tri-mestral i fins ara,han publicat 10números.

La NogueraEl durant molts anys col·laborador deLa Palanca, l’artesenc Joan Fontanet iParís, va engegar el maig de 2000 unarevista a nivell comarcal. Es realitza a

Artesa i és bimestral.Oscil·la entre les 40 i60 pàgines i toca te-mes diversos dels di-ferents pobles de laNoguera, destacantles fotografies i elsreportatges a perso-nes, comerços i enti-tats.

Butlletí de La RouredaL’associació cultural la Roureda va co-mençar a editar l’any1999 un butlletí men-sual on tracta diversostemes referents a lahistòria d’Artesa i co-marca. També difon lesdiferents descobertesarqueològiques de l’entitat. La seva di-fusió és força reduïda, però molt interes-sant. Fins ara, ha publicat 27 números.

Revistes d’escolaAls col·legis de les Monges i Els Pla-nells, i a l’Institut, durant els seus anysd’existència s’han vingut realitzant di-ferents publicacions, a càrrec de pro-fessors i alumnes. Són moltes i diver-ses, a base de fotocòpies (abans ambmulticopista) i amb una difusió exclu-siva per l’alumnat. La que realitza elCEIP Els Planells per Sant Jordi, on estreballen escriptors catalans, ha comp-tat amb col·laboracions de diferents di-buixants de prestigi com Pilarín Bayés.

Tenim constància que el joventd’Alentorn i el de Baldomar han rea-litzat alguns estius unes publicacións onhan escrit sobre el seus pobles respectius.

Ferran Sánchez, Miquel Mota,Ramon Giribet i Miquel Regué amb

la col·laboració del Club de Lectures

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

91.2FM

Ràdio Artesa

29

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Premsa comarcal,un servei imprescindible

La premsa comarcal ha jugat un paper fonamental en la re-cuperació dels trets fonamentals de la cultura catalana du-rant els anys més difícils de la dictadura. Cal tenir en comp-te, per exemple, que el primer diari en català no apareix finsl’any 1976 (l’Avui) i que, mentrestant, la flama de la llenguai la cultura catalanes la mantenien viva les publicacions pe-riòdiques que s’editaven arreu del país, editades per ateneus,associacions i ens públics o simplement com a mitjans d’abastlocal i amb voluntat d’informar d’allò que passa a l’entornmés proper. Seria injust, no obstant, reduir el paper de la premsa co-marcal a un simple baluard (molt important, això sí) culturalper a la defensa de la llengua i els trets diferencials de lanostra cultura. Els mitjans de comunicació locals, la premsacomarcal catalana, ha fet també una altra aportació básica ala societat catalana: la normalització de la informació de pro-ximitat. En una societat cada cop més globalitzada, amb unaconcentració creixent dels mitjans de comunicació en mansmés poderoses i reduïdes, la premsa comarcal ha tingut lavoluntat d’informar des de la proximitat dels seus lectors,tot fent un esforç per a superar les dificultats de la naturalmanca de mitjans i fent arribar als ciutadans una informacióque només poden obtenir a través d’aquesta mena de publi-cacions. “La Palanca” va néixer, fa justament 20 anys, gairebé almateix temps que el nostre diari SEGRE, el 1982, un any demolta aigua, va ser també un any ric en tinta i lletra impressa.La comarca del Segre Mitjà ha tingut, gràcies a aquesta pu-blicació, ben feta i no exempta d’esperit crític, una visió pro-pera de la realitat i un defensor aferrissat dels seus interes-sos. Això és, precisament, el que s’espera de nosaltres, de lapremsa de proximitat. I hem de complir amb el compromísdia rera dia. Felicitats i per molts anys!

Joan CalDirector Executiu de SEGRE

El poble com a notíciaDeia Ramon Barnils que una de les facetes més difícils delperiodisme és la de la premsa local. El creador de progra-mes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de PuertoRico argumentava que es pot criticar el president del Go-vern sense que passi res, mentre que qüestionar el pla d’ur-banisme de l’Ajuntament o l’actuació de l’alcalde desde larevista local pot comportar nombrosos problemes. Barnilsatribuïa aquest fet al tema de la proximitat, ja que hom espot trobar al primer regidor comprant el pa, fent un cafè opassejant per la plaça, mentre que gairebé amb tota segure-tat no arribarà mai a coincidir amb el President del Govern. Aquest és el principal problema, i alhora la principal vir-tut, de la premsa local, la comunicació més pròxima al lec-tor perquè fa notícia de la realitat inmediata que l’envolta. Iaixò és precisament el que ha fet La Palanca durant 20 anysa Artesa i comarca. Els seus redactors coneixen de primeramà les pressions que suposa aquest tipus de periodisme -fins i tot amb algun cas que ha arribat als jutjats- i la dificul-tat d’enfocar la notícia quan es tracta de realitats imbrincadesen la societat artesenca. De totes maneres, la premsa local és la que més creix a totCatalunya i la que experimenta major interès entre els lec-tors. Davant de Gestcartera, l’operació Llibertat Duradora oels pentinats de l’Artur Mas, La Palanca posa sobre la taulala reconversió de la caserna de la Guàrdia Civil en CentreCultural, la campanya dels equips locals de futbol i bàsquet,la informació municipal, la realitat dels pobles que configu-ren la comarca artesenca i la lluita per assolir la capitalitatdel Segre Mitjà, entre altres qüestions d’interès. I és que La Palanca, com Sió, Àrnica, Lo Raier o Porta-veu, per citar algunes capçaleres, és un mitjà de comunica-ció que ajuda a configurar la base de l’autèntica premsa na-cional. Amb un treball continuat del dia a dia, molts copsvoluntariós i sense rebre res a canvi, compleix amb la tascad’informar els seus lectors i de fer del català un instrumentvàlid per a la premsa escrita. Endavant, doncs, i que d’aquí a 20 anys poguem tornara felicitar als membres de La Palanca per la seva feina.

Francesc Guillaumet i PijuanRedactor de Cultura de LA MAÑANA

(Francesc Guillaumet és descendentdel cal Bep Xicot d’Artesa de Segre)

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

30

la P

alan

ca

Especial Quimet i Cosme 20è aniversari

31

la P

alan

ca

NadalNadalNadalNadalNadal

Malgrat tot, Nadal arribaMalgrat un món de tenebraon s’han volatilitzatels milions de Gestcartera...Qui sap on hauran fet cap...

Malgrat el “lladroneig” de la benzinael dogal a la Univesitati el desviament de l’Ebreque quedarà mig eixugat...

Malgrat la guerra que ensangonales terres d’Afganistanrefugi dels terroristesdel Bin Laden, i l’Islam...

Malgrat que el Barça perdicaient davant del Figueresi del Balaguer també,per escarni i per vergonyadel pobre i sofert “culer”...

El pessebre del Castellot

Malgrat tantes malaurancestorna el Nadal, de bell nou,reviscolant esperancespel nostre atribolat Món...

I el seu missatge ens conforta,i ens parla de PAU i AMOR...Pregonem, doncsamb una veu ben fortaque el Nadal és viu, no és mort!!!

Sícoris

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es

El grup d’artesencs i artesenques que des de fauns anys ve arranjant la zona del Sagrat Cor delCastellot, enguany ha muntat un pessebre en aquestindret. A la foto podeu observar el pessebre nevat,que es podrà visitar durant el Nadal.

MRG

Els que fempossible LaPalanca us

desitgem unBON NADAL

33

la P

alan

ca

Actes de Nadal 2001Actes de Nadal 2001Actes de Nadal 2001Actes de Nadal 2001Actes de Nadal 2001

Programa d’actes Nadal 2001RECOLLIDA DE JOGUINESCampanya Reis 2002De 16h a 20h - Durant totes les festes al’oficina local de la Creu Roja, Av.Eduard Maluquer, 1.Organitza: Creu Roja d’Artesa i Comarca

Dissabte, 15 de desembre18h - Al Casal de la Gent Gran, GUARNI-CIÓ NADALENCA.Organitza: Creu Roja d’Artesa i Comarca

Diumenge, 16 de desembre18h - A la Dàlia Blanca, EXHIBICIÓD’AERÒBIC a benefici de la Marató deTV3, enguany dedicat a la sida.Organitza: Gimnàs Altis

Divendres, 21 de desembreDe 11h a 13h - Pels carrers d’Artesa,CANTADA DE NADALES en Prod’ajut social.Organitza: IES Els Planells11:30h - A la Sala d’actes del CEIP ElsPlanells, CANTADA DE NADALES irepresentació de l´obra “SIS LLADRESDE CAMÍ RAL” d’Enriqueta Capella-des (interpretada per l’alumnat de 6è).Organitza: CEIP “Els Planells”

Diumenge, 23 de desembre19h - A la Dàlia Blanca, CONCERT DEJAZZ amb piano, percussió i contrabaix.Organitza: Aula Municipal de Música

Dilluns, 24 de desembre22h - Al Santuari de Salgar, MISSA DELGALL.Organitza: Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla (AEiG M.D. del Pla)23h - Al Monestir de Sta. Maria de Refet,MISSA DEL GALLOrganitza: Comunitat Religiosa de Refet24h - A l’Església Parroquial d’Artesa,MISSA DEL GALL.Organitza: Parròquia d’Artesa de SegreA partir de 24 h - A la Dàlia Blanca,FESTA amenitzada per P/C i Trucs.Organitza: Pioners/Caravel·les i Trucs del’AEiG M.D. del Pla

Dimarts, 25 de desembre19h - A l’Església Parroquial, CON-CERT DE NADAL a càrrec de l’OrfeóArtesenc, la Coral Infantil “Brotsd’I·lusió” i l’Aula Municipal de Música.

Organitza: Orfeó Artesenc i Aula Muni-cipal de Música

Dimecres, 26 de desembreDurant el matí - Visita del jurat del 46èCONCURS DE PESSEBRES artísticsi casolans.Organitza: Parròquia d’Artesa de SegreA partir de les 11h - Pels carrersd’Artesa, CANTADA DE NADALES.Organitza: Equip de Caps de l’ AEiGM.D. del Pla18h - Al Casal de la Gent Gran, “Cagarel Tió”.Organitza: Casal de la Gent Gran

Dijous 27, divendres 28 i diumenge 30de desembrePARC DE NADALDies 27 i 28, de les 16:30h a 19:30hTALLER DE CIRC amb l’escola de circ“HOPLA” de Lleida, CUCANYES iINFLABLES organitzat pel grup d’ani-mació XIP-XAP al pavelló poliesportiu.Dia 30, a les 17hFESTA DE CAP D’ANY organitzat pel grupd’animació XIP-XAP a la Dàlia Blanca.Organitza: Àrea de FestesBiblioteca al Parc de Nadal. Durantaquests dies, la Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot” serà present al Parc.Organitza: Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot”

Divendres, 28 de desembre22h - A la Dàlia Blanca, dins el Cicle “ÈxitsContemporanis”, projecció de la pel·lícula“LA COMUNIDAD” d’Álex de la Iglesia.Organitza: Ànimes Cinèfiles

Dissabte, 29 de desembre22h - A la Dàlia Blanca, dins el Cicle“Èxits Contemporanis”, projecció de lapel·lícula “TORRENTE 2 - MISIÓNEN MARBELLA” deSantiago Segura.Organitza: Ànimes Cinèfiles

Diumenge, 30 de desembre11h - A l’ermita del cim de Sant Mamet (Alòsde Balaguer), Col·locació d’un pessebre ala serra de Sant Mamet. La pista que portaal cim és apta per a vehicles alts (4x4 i furgo-netes). Tothom que hi pugi a peu o en BTTestà convidat a esmorzar.Organitza: CUDOS

Dilluns, 31 de desembre23:59h - A la Dàlia Blanca, FESTA DECAP D’ANY.Organitza: Lo jovent d’aquest gran poble

Dimecres, 2 de gener18h - A la Biblioteca Municipal, L’HO-RA DEL CONTE amb “Sac de Con-tes” a càrrec de Ferran Martínez.Organitza: Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot”

Divendres, 4 de gener19h - A la Llar-Residència Municipal dela Gent Gran, VISITA DEL PATGEREIAL.19:30 h - Pels carrers d’Artesa, ARRI-BADA DEL PATGE REIAL.Organitza: Llar-Residènica Municipal dela Gent Gran i Branca de Truc de l’AEiGM.D. del Pla22h - A la Dàlia Blanca, dins el Cicle“Èxits Contemporanis”, projecció de lapel·lícula “LO QUE LA VERDADESCONDE” de Robert Zemelkis.Organitza: Ànimes Cinèfiles

Dissabte, 5 de gener18h - GRAN CAVALCADA dels REISMAGS d’ORIENT, adoració al nenJesús i repartiment de regals. Arribada perla Cra. d’Agramunt.Organitza: AMPA del Col·legi “Els Planells”,AEiG Mare de Déu del Pla i Àrea de Festes

Diumenge, 6 de gener12h - Després de la missa, LLIURA-MENT DE PREMIS del 46è Concursde pessebres artístics i casolans.Organitza: Parròquia d’Artesa de Segre

NOTES:- Aquest programa inclou els actes delsquals n’ha tingut coneixement l’Àrea de

Cultura de l’Ajuntament d’Artesa deSegre abans del 4 de desembre. Noobstant, les activitats que hi faltin po-dran ser anunciades per l’EmissoraMunicipal de Ràdio.

- Aquest any SS. MM. ELS REIS, faranel repartiment de regals per les cases aArtesa i pobles del municipi. Tothom quehi estigui interessat ha de trucar a l’Ajun-tament d’Artesa fins al dia 2 de gener973-40 00 13. No es farà repartimentde regals a la Dàlia Blanca.

34

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Els Segadors, himne nacional de Catalunya (i III)mb aquest capítol finalitza el textíntegre de la defensa, al Parla-

ment de Catalunya i en tant que di-putat del Grup Socialista, de la Pro-posta de llei sobre l’himne nacionalde Catalunya, que va realitzar OriolMartorell i Codina (1927-1996) el dia17 de febrer de 1993, amb el qualhom haurà pogut conèixer un xic mésde la nostra història i com ha arri-bat, Els Segadors, a ser el nostre him-ne nacional. “Durant l’època de la clandestinitatnomés podem parlar d’algunes moltraríssimes vegades en les quals Els Se-gadors van sonar públicament, entre lesquals una va ser el 1968, quan a la pla-ça de davant de l’abadia de Montserratun grup de joves coratjosos i decidits,herois d’uns altres perills evidentsd’aquells anys, d’aquella circums-tància concreta, van entonar-lo enacabar les exèquies fúnebres de lesdespulles de l’abat Escarré. I l’al-tra, quan l’11 de setembre de 1971i des del balcó d’un hotel prop dela cruïlla on hi havia hagut i on tor-na a ser el monument a RafaelCasanova, uns altaveus els van di-fondre durant més d’un quart d’ho-ra, alternant-los amb una proclamacommemorativa de la Diada. I entrem ja en una etapa que totsrecordem molt bé i de la qual no-més subratllaré ara tres efemèrides deltot imprescindibles: la de la inoblida-ble Diada Nacional de l’11 de setem-bre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, lade la rebuda apoteòsica al presidentTarradellas el 23 d’octubre de 1977 i –aquesta encara la subratllo mésespecialment– la del 10 d’abril de 1980,quan, en aquesta mateixa cambra, totsels diputats van acabar la sessió consti-tutiva del Parlament de Catalunya po-sant-se drets i cantant-ne el nostre him-ne nacional. A aquestes tres efemèri-des del tot imprescindibles, permeteu-me que encara n’afegeixi dues més. Laprimera de caràcter més anecdòtic, peròque a mi m’evoca en aquests momentsi en el marc d’avui un record molt emo-tiu: l’acte final de la manifestació “Vo-lem l’Estatut, ara”, del 22 d’abril de

1979, quan des de la balconada princi-pal d’aquest Palau i al costat d’HeribertBarrera, Jordi Pujol, Joan Raventós,Josep Andreu i Abelló i AntoniGutiérrez, també vaig tenir el gran ho-nor i la responsabilitat de dirigir ElsSegadors. I la segona, la seva inclusióprotocol·lària, amb excepcional ressonàn-cia dins i fora de les nostres fronteres, en elsrecents Jocs Olímpics de Barcelona. Per acabar aquest comentari del pri-mer dels dos punts esmentats al comen-çament, pensem que molts actes públicsi oficials, tant en l’època del presidentTarradellas com en la del president Pu-jol, testimonien de manera inqüestio-nable que l’actitud de la Generali tatdels nostres dies hacontinuat en aquellamateixa línia de consi-

derar Els Segadors com a himne naci-onal de Catalunya, tot i no ser-ho deiure. Però, a més, hem de tenir moltpresent que el 1983, si bé el projecte javenia d’abans, la Generalitat va publi-car un llibre amb el títol absolutamentinequívoc d’Els Segadors, himne naci-onal de Catalunya, en el qual JosepMassot i Muntaner n’estudia l’aspecteliterari; Salvador Pueyo, el musical; ijo mateix, el de la consciència d’himnenacional; un llibre que corregeix i pun-tualitza alguns dels erronis clixés mésestesos i en el qual he basat molts as-pectes de la meva intervenció d’avui, iun llibre que m’atreviria a demanar alpresident del Parlament que fes les gestionsoportunes perquè pogués arribar a tots elsmembres d’aquest Parlament. Insisteixo, doncs, que en legislar que

Els Segadors siguin el nostre himne na-cional no farem res més sinó sancio-nar de manera formal una lliure deci-sió plenament assumida pel poble deCatalunya. Quant a la música i el text d’Els Se-gadors, la llei matisa dues qüestionsfonamentals i que no sempre s’han tin-gut prou en compte: les diferents pro-cedències de l’una i de l’altre –unamelodia tradicional i un romanç anò-nim del segle XVII– i el protagonismecreatiu dels seus respectius autors. Lesdiferents procedències ja s’havien con-fessat el mateix any 1892, el de l’edi-ció del llibre d’Alió –Antoni Nicolau,en un article a La Vanguardia, i Bona-ventura Bassegoda i Amigó, en un al-tre a La Il·lustració Catalana–, però setanys després pràcticament tothom hohavia oblidat, i varen ser moltes les

veus que es van aixecar protestant,perquè el concurs convocat perLa Nació Catalana anava en con-tra de la teoria de la unitat intrín-seca entre lletra i música i voliaseparar allò que el poble –segonsque deien– havia creat conjunta-ment i contemporàniament alsfets narrats. Jaume Collell, el ca-nonge Collell, però, va esmenaraquest oblit i va recordar queFrancesc Alió, enamorat d’unamelodia que ell mateix li havia

cantat, però no del seu text, que tambéparlava d’uns segadors, però en termesamorosos –i ara ve la citació exacta deles paraules de Collell–, “determinà apli-car-la, amb certes modificacions fetes ambmà de mestre, a la famosa lletra de la Guer-ra dels Segadors”. A part de la qüestió de la doble pro-cedència, allò que veritablement ésimportantíssim en aquest testimoni delcanonge Collell és la frase: “amb cer-tes modificacions fetes amb mà de mes-tre”, i si bé –ja que inexplicablementAlió no va deixar sentir la seva veudurant aquella polèmica– potser mai noarribarem a saber l’abast quantitatiud’aquestes modificacions, sí que enconeixem l’altíssima qualitat del resul-tat: una noble volada lírica i una granforça expressiva que ja van fer dir a

AA

35 laP

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Antoni Nicolau que “la vibrant i ma-jestuosa melodia d’Els Segadors recor-da aquells temes beethovenians plensde grandesa dramàtica”, i que anys méstard van fer que l’eminent escriptor imusicòleg cubà Alejo Carpentier ens enparlés en la seva magnífica novel·la Laconsagración de la primavera, en laqual, barrejant fets històrics i fantasia,descriu una vetllada de les BrigadesInternacionals durant la Guerra CivilEspanyola i fa dir a la protagonista que“con unos catalanes invitados tuvimosla solemne, amplia, casi arcaicamelodía de Els Segadors, y observé queel gran Paul Robeson [el gran cantantnegre] prestava especial atención aaquel canto de una escansión casi litúr-gica, acaso sobrecogido por la singulargrandeza de su diseño sonoro. “Pareceun espiritual”, creo que dijo. A mí merecordó un tema de Boris Godunov”. Carpentier, que no sabia ab-solutament res de la complica-da història del nostre himne,n’intueix amb sorprenent en-cert els dos tipus de fonts prin-cipals: unes arrels populars itradicionals i la mà d’un mú-sic, com Alió, d’esperit romàn-tic i nacionalista. FrancescAlió, doncs, no es va limitar arecollir, transcriure i harmonitzar unamelodia, sinó que tot ens fa pensar queaquelles esmentades certes modificaci-ons van ser moltes i essencials i que,per tant, la seva intervenció és molt mésprofunda, ja que, tal com diu SalvadorPueyo, “en la música d’Els Segadors,s’hi manifesta un procés de creació, hiha un autor”. Un autor –afegeixo i su-bratllo ara– que, basant-se en el recordd’una concreta tonada tradicional i enel seu profund coneixement de les ca-racterístiques essencials i globals de lesnostres cançons, va saber articular ambgran talent i sensibilitat una melodiaextraordinària que té tots els trets de lesdel nostre cançoner, a les millors delqual no té res a envejar. En canvi, els problemes del text lite-rari són molt diferents i, sobretot, secentren en els de l’acceptació majori-tària de l’un o l’altre dels dos existents:el del romanç tradicional publicat perAlió, “Catalunya, comtat gran”, un ro-manç molt ben estudiat i documentat

per diversos especialistes, o el d’EmiliGuanyavents, vencedor en el concursconvocat per La Nació Catalana,“Catalunya triomfant”, per premiar, talcom deien les bases, “una lletra que,adaptant-se a la part melòdica de l’ex-pressat cant popular, doni una idea cla-ra dels desitjos que sent Catalunya dereconquerir sa personalitat perduda”. Aquesta dualitat, sense un clar pre-domini ni de l’un ni de l’altre, va viurediferents fases, però finalment, ja en ladècada dels anys trenta, va ser eld’Emili Guanyavents, que s’havia con-vertit en el símbol del catalanisme mésdecidit i progressiu, el que va acabarper imposar-se massivament i de ma-nera definitiva i indiscutible. Un textque, de vegades, s’ha titllat de bel·-licista, però que, com vaig escriure jomateix l’any 1980, per al butlletí del’associació de pares d’una escola, quan

ara el cantem, després d’haver-nos es-tat prohibit durant tants anys, podemdir ben alt i ben fort, sense necessitatde pensar en ningú en concret, totes lesfrases del seu text. D’un text que, quanens parla d’enemics, bé podem pensarque també es refereix a nosaltres ma-teixos si no ens esforcem a fer tot allòque cal per contribuir a construir unaCatalunya realment triomfant, rica iplena; i que quan diu que hem d’esmo-lar ben bé les eines, hem d’entendre queallò que ens cal és treballar de valentper arribar a fer de Catalunya un paíson, de veritat, regni la pau i la llibertat. Una música i untext que necessita-ven una formula-ció precisa i con-creta; una formu-lació que és la quefigura com a an-nex d’aquesta Pro-posta de llei que jacloïa l’esmentat

llibre del 1983, que, quant al text, re-produeix exactament el d’EmiliGuanyavents, premiat el 1899, però,naturalment, unificant les tres tornades–“defensors de la terra”–, o sigui, ambl’original d’Ernest Moliné, de la torna-da, i que quant a la música, establertadesprés de llargues converses en lesquals participaren Montserrat Albet,Enric Gispert, Salvador Mas, ManuelOltra, Salvador Pueyo, Antoni Sàbat,Lluís Virgili i jo mateix, parteix de lapublicada per Francesc Alió el 1892,però, per raons estrictament pràctiques,amb algunes petites variants i amb lagrafia i la tonalitat de la publicada perJoan Lamote de Grignon el 1937, fi-lles, unes i altres, de l’experiència delcant col·lectiu durant els anys transcor-reguts. El llarg procés fins arribar a aques-tes formulacions i les raons per fer-les

és allò que, tan objectivamentcom ha estat possible i domi-nant la intensa emoció nascu-da de molts dels records evo-cats, he intentat exposar enaquesta intervenció. Ara, ja per acabar-la, nomésem resta reiterar una vegadamés les meves paraules inici-als, o sigui, que nosaltres, ele-

gits democràticament pel poble deCatalunya, ens fem legítims portaveusd’una seva decisió quasi centenària ensancionar formalment amb els nostresvots afirmatius aquesta Proposta de lleipresentada conjuntament a la cambraper tots els grups parlamentaris i, pertant, en oficialitzar legalment la condiciód’himne nacional de Catalunya, assumidade manera indiscutible per la cançó popu-lar Els Segadors. Moltes gràcies, Molt HonorableSenyor President; moltes gràcies,il·lustres senyores i senyors diputats.”

Sergi Valls i Jové

“D’un text que, quan ens parla d’ene-mics, bé podem pensar que també esrefereix a nosaltres mateixos si no ensesforcem a fer tot allò que cal percontribuir a construir una Catalunyarealment triomfant, rica i plena;”

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de novembre 2001SESSIONS DEL PLE

13-11-01 - Ple ordinariAbsències: Per CIU Sra. Segú.

Aprovació de l’acta de la sessióordinària de 9 d’octubre.

Aprovació per unanimitat del’expedient de modificació de crèdit delpressupost municipal 3/2001, per unimport de 4.350.000 ptes.

S’aproven per unanimitat duesoperacions de crèdit amb la Caixa d’Es-talvis i Pensions de Barcelona, en lamodalitat de préstec a llarg termini, peruns imports de 3.885.727 ptes. perl’obra “Tanca perimetral del centre do-cent “Els Planells”” i 1.000.000 ptes.per “Arranjament de camins d’Artesade Segre”. Es sol·licita a l’Excma. Di-putació de Lleida que subvencioni el80% del cost dels interessos.

S’aprova per unanimitat forma-litzar un contracte per arrendament,amb Banesto Renting S.A., d’una fo-tocopiadora per donar servei a l’Aulade Música, la Llar d’Infants i la Bibli-oteca Municipal.

Aprovació per unanimitat del’Ordenança núm. 29 reguladora delRegistre Municipal d’Unions de Fet.

Aprovació per unanimitat del’Ordenança núm. 28, reguladora de lataxa per la prestació del servei d’AulaMunicipal de Música, per adaptar lesquotes a les darreres modificacionsaprovades al Consell Escolar.

Aprovació inicial per unanimi-tat del Projecte de Pla Especial de laUnitat d’actuació núm. 2 “Tros del Vi-nyet” d’Artesa de Segre, redactat perl’arquitecte Sr. Sindreu, i promogut perTomàs Cirera i Zapatero.

S’aprova per unanimitat adherir-se als convenis de col·laboració subs-crits, per Localret amb Retevisión, peral desenvolupament de les xarxes de

telecomunicacions a Catalunya.

Aprovació inicial per unanimitatdel projecte d’excavació arqueològica aAntona pel període 2002-2005, elaboratpels arqueòlegs Sr. Ros i Sra. Solanes,amb un import de 3.000.000 ptes.

S’aprova per unanimitat proposar alFEDER per als anys 2000-2006 les se-güents obres:- Adequació dels Espais lliures i d’equi-pament, condicionament i sanejament deles zones de protecció de la riera i instal·-lació de telecomunicacions (Equipa-ments Polígon Industrial “El Pla”)- Variant de la carretera local d’Artesade Segre a Alòs de Balaguer per Vernet.Tram zona urbana d’Artesa de Segre apont sobre el riu Segre.

S’aprova per unanimitat autorit-zar a la Cooperativa d’Artesa per a lautilització de la marca “D’A d’Artesa”i per a què la inscrigui a l’Oficina Es-panyola de Patents i Marques.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obres signa-des per l’arquitecta Sra. Espar i realit-zades per l’empresa Sorigué S.A.:- Certificació núm. 5, per import de1.448.136 ptes., corresponents a l’obra“Urbanització servei d’abastament d’ai-gua, tram escomesa. Dipòsit de capça-lera del Sector Industrial “El Pla””.- Certificació núm. 6, per import de1.581.621 ptes., corresponents a l’obra“Urbanització del Polígon I. Culs desac. Sector Industrial “El Pla””.- Certificació núm. 6, per import de3.809.989 ptes., corresponents a l’obra“Urbanització del Polígon II. SectorIndustrial “El Pla””.- Certificació núm. 2, per import de4.553.059 ptes., corresponents a l’obra“Accés al Polígon II del sector indus-trial “El Pla”, des de la carretera C-240en el PK 103 TM. Artesa de Segre”.- Certificació núm. 4, per import de4.049.807 ptes., corresponents a l’obra“Accés al Polígon I del sector industri-al “El Pla”, des de la carretera C-240en el PK 103 TM. Artesa de Segre”.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obres:

- Certificació núm. 1 i única, per importde 3.432.069 ptes., corresponents a l’obra“Arranjament de camí de Colldelrat”,signada per l’arquitecta Sra. Espar i rea-litzada per l’empresa M. I J. Grúas S.A.- Certificació núm. 1 i única, per im-port de 994.473 ptes., corresponents al’obra “Substitució il·luminació llumi-nàries de VM per VS en els C/Campde Futbol, Mare de Déu de Salgar, Marede Déu del Pla, Enric Prat de la Riba,Balaguer, Girona, Maria Anzizu i Cal-vari, signada per l’arquitecta munici-pal Sra. Espar i realitzada pel contrac-tista Carles Andreo Tugues.- Certificació núm. 1 i única, per importde 820.000 ptes., corresponents a l’obra“Adequació d’una sala del Museu delMontsec per destinar-la a sala d’exposi-cions”, signada per l’arquitecte Sr.Guimet i realitzada per Conspamone S.L.- Certificacions núm. 1, per import de5.478.702 ptes., corresponents a l’obra “Di-pòsit d’aigua de 500.000 litres a Tudela deSegre”, signada per l’arquitecta Sra. Espari realitzada per l’empresa Terrosa.- Certificació adicional, per import de180.000 ptes., corresponents a l’obra “Ade-quació d’una sala del Museu del Montsecper destinar-la a sala d’exposicions”.

Aprovació per unanimitat de ladevolució de les fiances de les següentsobres realitzades pel contractista Exca-vacions i Transports Fitó., S.L. i signa-des pel director de l’obra:- “Condicionament de camins a Tudelade Segre, any 1993”, amb un import de50.312 ptes.- “Condicionament de camins aMontargull”, amb un import de 50.616ptes.- “Condicionament de camins a Tudelade Segre, any 1995”, amb un import de44.588 ptes.- “Condicionament de camins a Tudelade Segre, any 1998”, amb un import de62.054 ptes.- “Condicionament de camins a Tudelade Segre, any 1999”, amb un import de58.230 ptes.

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 6, 19 i 26)

Aprovació de les actes de les sessi-ons ordinàries de 20 d’octubre i 19 de no-vembre i extraordinaria de 6 de novembre.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció de factures del Patronat de l’Emis-sora Municipal de Ràdio, per un im-port de 117.334 ptes.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents subvencions per re-habilitació de façanes:- Al Sr. Josep Galceran i Inglavaga, 31.500ptes. a l’edifici del C/Ctra de Tremp, 14.- A la Sra. Àngela Farré i Oliva, 67.200ptes. a l’edifici del C/Girona, 11.- A la Sra. Carme Ariet i Albareda, 33.250ptes., a l’edifci del C/Balmes, 15.- Al Sr. Ramon Balagueró i Vendrell, 39.200ptes., a l’edifici del C/Verge de Salgar, 30.- A la Sra. Carme Solé i Estany, 37.695 ptes.,a l’edifici del C/Avda. Maria Anzizu, 50.- Al Sr. Josep Tarragona i Tarragona 84.700ptes., a l’edifici del C/Molí, 3 de Seró.- A la Sra. Francisca Riera i Gelabert 17.150ptes., a l’edifici del C/Ctra de Tremp, 63.- A la Sra. Maria Marsol i Pujol 100.000ptes., a l’edifici del C/de l’Horta, 2.- A la Sra. Rosa Santacreu iCampabadal 39.200 ptes., a l’edifici delC/del Metge Pau Pla, 24 d’Alentorn.- Al Sr. Florencio Bastús i Pedra, 52.500ptes., per rehabilitació de la façana de l’edi-fici del C/de la Font, 1 de Baldomar.

Proposar a l’Alcaldia la concessióde les següents llicències d’obres i guals:- A Auto Xami S.L., per rebaixar al-menys un metre, i netejar, incloient en-derroc de la xemeneia existent, del so-lar situat al C/Ctra. Agramunt, 102-104.- Al Sr. Daniel Leal i Palacios, per arran-jament de les escales d’accés a la vivendasituada al C/Ctra. de Baldomar, 6.- Al Sr. Josep M. Farré i Codina, per cons-trucció d’un habitatge unifamiliar aïllat,al C/Jesús Santacreu, parcel·la núm. 4.- Al Sr. Joan Trepat i Brescó, construcciód’un habitatge unifamiliar i magatzem aï-llat al C/Jesús Santacreu, parcel·la núm. 5.- A la Sra. M. Neus Costa i Pinen, percanviar bastiments i enrajolar a l’edifcisituat al C/Ctra de Ponts, 16.- A la Sra. M. Rosa Blanch i Pla, per

arranjament de la teulada de l’edificisituat al C/Escoles, 7.- A Correos y Telégrafos S.A., per feraccés a l’oficina del C/Balmes, 25.- A la Sra. Rosa Comabella i Salud, percanviar rajoles del pis de l’edifici situ-at al C/Monges, 12, 3r, 2a.- A la Sra. Rosa Buliart i Pedrol, percanviar vidriera a l’edifici C/Ctrad’Agramunt, 119.- Al Sr. Jaume Cardona i Vila, per can-viar porta del garatge a l’edifici sistuatal C/St. Antoni M. Claret, 35.- A la Sra. Montserrat Pujol i Ticó, perconstrucció d’una explotació ramade-ra de vedells d’engreix i ovelles repro-ductores al polígon 16, segons projectede l’enginyer tècnic agrícola, Sr. Tudel.- Al Sr. Joan Solé i Llovera, per legalit-zació d’una explotació bovina d’engreixsituada al polígon 26, segons projecte del’enginyer tècnic agrícola Sr. Homedes.- A la Sra. Julita Colom i Vilanova, per ar-ranjament de l’entrada i de la pared de l’edi-fici situat al C/S. Antoni M. Claret, 13.- A Banc de Bilbao Vizcaya Argentaria,per enrajolar i pintar l’oficina bancària,de l’edifici del C/Ctra d’Agramunt, 10.- A FECSA-ENHER I S.A., per les obresde reforma d’una línia aèria de mitja ten-sió i el canvi d’ubicació del PT WX504A Vernet, així com una nova línia aèriade baixa tensió per enllaçar amb l’actualxarxa de baixa tensió.- A la Sra. Eleonor Guimet i Berengueres,per enderroc de cobert i construcció pos-terior d’edifici d’habitatge reduït, al C/Sant Ponç, 8 de Vall-llebrera, segons di-recció d’obra de l’arquitecte Sr. Guimet.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de pròrroga de la llicència d’obressol·licitada pel Sr. Miquel Eroles i Ca-nes, per les obres de construcció de dosnaus per ampliació d’una granja, situa-da al polígon 20.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències ambientalscondicionades a l’aplicació dels sistemesde control especificats al projecte:- A la Sra. Montserrat Pujol i Ticó per l’exer-cici de l’activitat d’instal.lació d’una explo-tació ramadera de vedells d’engreix i ove-lles reproductores al polígon 16.- Al Sr. Joan Solé i Llovera, per l’exercicide l’activitat d’una explotacicó ramadera

bovina d’engreix situada al polígon 26.

Aprovació de despeses per unimport de 22.552.579 ptes.

Informes d’Alcaldia:El Consell Regulador de la De-

nominació d’Origen Costers del Segrecol·locarà, de forma simbòlica el dia 9de novembre, un cartell anunciador dela denominació a Artesa de Segre.

El Delegat d’Ensenyament de laGeneralitat a Lleida ha indicat que hi hapoques possibilitats que el Departamentdestini fons a subvencionar la TancaPerimetral del col·legi “Els Planells”.

L’ACA farà en dues fases els col·-lectors del Polígon, una part directamentsegons projecte redactat i l’altra posterior-ment com a obra suplementària als col·-lectors generals.

L’ACA està redactant un projecteper millorar el subministrament d’aigua aArtesa de Segre.

Així també, ha manifestat que par-ticiparan al projecte de condicionament delSenill en un percentatge pròxim al 50 %.

Vies i obres de la Diputació deLleida farà la variant d’Alentorn dins el pro-jecte de millora de la carretera de Vilanovade Meià.

El Departament de Cultura de laGeneralitat s’ha compromès a subven-cionar a més de les tasques d’excava-ció les tasques de restauració del jaci-ment arqueològic d’Antona.

El dia 27 de novembre es va sig-nar l’escriptura de donació dels terrenysde la Palanca per part de la Sra. MariaTrepat i Andreu, Vda de Maluquer, al’Ajuntament d’Artesa de Segre.

La Direcció General d’Adminis-tració Local ha concedit l’autoritzacióper a la compra de la Caserna de laGuàrdia Civil, la setmana del 17 al 23de desembre es signarà l’escriptura.

El Tribunal Superior de Justíciade Catalunya ha rebutjat, per extem-porània, la documentació aportada perla Sra. Esther Pérez Ferruz, en el con-tenciós administratiu interposat per ellamateixa, contra la Delimitació per sòlurbà d’Alentorn.

L’aigua del pou de Clua no ésapta per al consum humà segons lesanalítiques del Departament de Sanitat.

M. Neus Bròvia i Pijuan

39

la P

alan

ca

De boutiquesa Diana i la Bea passegen amunt i avallpel carrer Major de Lleida. Són les sis de

la tarda del dia 8 de desembre. Totes lesbotiguetes estan obertes, a pesar de ser festa, ide gom a gom. Els aparadors estan plens dedecorats nadalencs i al carrer es viu l’ambienttípic d’aquestes dates. Regals amunt i avall,gent carregada amb les compres nadalenques,abrigats fins al nas… De cop, s’encenen lesllumetes de Nadal per tot el llarg del carrer.Tothom s’exclama…

Diana: Ohhhh, que bonic!!!Bea: Au, ja les han hagut d’encendre, ja voliadir jo… que feien tard. Quina cutrada tan gran.El Nadal és tot ell ben cutre i penós.Diana: Bea, què estàs dient?Bea: Doncs això, que és molt cutre. Per a què serveixenaquests llums si és pot saber?Diana: Doncs per a donar més caliu nadalenc. Què seria unNadal sense llumetes i decorats? I com més lluents i extre-mats, millor.Bea: Tu saps quan costen aquesta M... de llums només aquía Lleida? 6,4 milions, que està dit aviat.Diana: I?Bea: Doncs que es podrien invertir amb altres projectes mésinteressants.Diana: Potser sí, però aquest el trobo ben interessant. Per apoder celebrar un Nadal com Déu mana es necessita posar-hi voluntat, tots hem d’ajudar a què el Nadal sigui una festaamb tots els ets i uts que es mereix.Bea: Doncs, jo no hi penso posar ni un gra d’arena! El Nadalnomés serveix per a gastar quartos i prou!Diana: Home, no és això! Estic d’acord que en aquestesdates es gasta molt més! Però el Nadal ha de ser… sinònimde felicitat, pau i alegria!!!Bea: Alça, Manela! Doncs que sigui Nadal cada dia!!!!Diana: No em negaràs que per Nadal es viu més l’ambientde solidaritat i harmonia!!Bea: Sí, però últimament se n’ha fet un abús i, com tot, s’hatornat un negoci! Els pares compren, embogits, regals i mésregals per als seus fills. I aquests encara no estan contents. Ino solament regals pels nens sinó que també per a tota la

família: padrins, tiets,germans, papes, mames… Ia part de tot això, suma-hi totes les despeses pels menjarsde Nadal, Cap d’any i Reis (que si sopes, galls d’indi, tor-rons i més torrons de xixona, caves, vi del més car…Diana: Au va, deixa’t d’històries i anem a comprar elsregals de l’amic invisible!(La Diana es decideix a entrar al Zara)Bea: Aquí penses comprar el regal?Diana: Sí, m’ha tocat la Maria presumida i li compraré unjersei!(Les dues noies intenten mirar entremig de la gentada, al-guna peça de sobre els taulells)Bea: M’estic marejant! Entre la calefacció, que està a tope,i el munt de gent que corre amunt i avall esverats com sis’acabés el món, m’agobia. Sortim a prendre l’aire om’hauràs de fer el boca-boca!Diana: Va, tira, pesada! Ja compraré un altre dia! No espot anar enlloc amb tu! Ets una tiquis-miquis!(Les noies surten de la botiga)Bea: No sé pas com el prendré, l’aire! El carrer està mésple que les botigues! Anar de compres amb tu és ben béuna aventura!Diana: Va, anem cap a casa i no et preocupis, ja m’espa-vilaré!!

Nosaltres

L

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Especial aniversari per RGB

Amb motiu de la celebració del nostre 20è aniversari, hem preparat uns passatemps que esperem que us agradin. Sónespecialment indicats per a les persones addictes a La Palanca.

Jeroglífic Què se celebra aquest mes?

SolucionsEncreuat1.- Cultura. 2.- Camp. 3.- Quimet i Cosme. 4.- Un tomb per Artesa... 5.- Lo forat rodó. 6.- A la llum del record. 7.- De la vella Artesa. 8.- Urbanisme. 9.-Associacions. 10.- Oficis artesans.JeroglíficLa Palanca fa vint anys (la, pala, n, ca, fa, vint, [panys] – p).

Encreuat horitzontalEs tracta de descobrir algunes de les seccions que han aparegut a La Palanca al llarg de la seva història, però que ja no espubliquen (almenys amb el mateix títol). En algunes definicions, trobareu una pista en les paraules que estan en cursiva.1.- Secció que servia de calaix de sastre per encabir-ho tot el relacionat amb el món de la... 2.- En els primers anys, s’hireflectien totes les informacions i les opinions sobre el món agrícola. 3.- Dos personatges molt populars que han repassatamb bon humor algunssuccessos locals i que,de forma extraordinà-ria, hem recuperat pera aquest número. 4.- Estractava de passejar-seper la ciutat, tot i queel títol era més llarg iacabava dient Menjant,és clar! Després, vadir-se Avui mengem a...5.- Secció que utilitza-va el nom d’un indretdel Castellot i que molstrobem a faltar pel seuto irònic en enfocar problemàtiques i esdeveniments locals. 6.- Secció il·luminada del nostre incansable col·laboradorSícoris, on explicava coses d’abans. 7.- També aquí s’explicaven coses velles d’Artesa, però ho feien algunes persones dela Llar de Jubilats. 8.- El nom era clar, es parlava de normes subsidiàries, de carrers; és a dir, d’... 9.- Senzillament i sensecomplicacions, era la secció que avui anomenem Parlen les entitats. 10.- Amb molt bon ofici, s’entrevistava persones gransper tal que ens parlessin de les feines d’abans.

12

34

5

78

910

LA

PALANCA

...

6

ARTICLE N CALCI

XX - P

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La planta la Granja. 1915

stem davant d’una de les imatgesmés antigues publicades per la Pa-

lanca. Malgrat la data de juny de 1923en què es va escriure la postal, ens di-uen que es de començaments de segle,entre 1910 i 1915. És la primera d’unacol·lecció de postals antigues d’Artesa. Ressalta el conjunt de la planta laGranja, que estava encerclada per unaparet de pedra que retallava el seu per-fil all llarg de la Riba Grossa que sepa-ra el poble de l’horta. Creiem que elfotògraf es posà al mig del camí amb laseva càmera de trípode i el seu amic vavoler sortir a la foto, sembla que asse-nyalant el braçal de Montsonís. La foto esta tirada des d’un camí peranimals, avui desaparegut, que condu-ïa a l’horta i que estava situat al darreredel que avui es cal Mateu i de Cal Ca-nes “Rellotger”, per tant el camp de fut-bol d’avui dia quedaria a la dreta de laimatge.

La paret delimitava la finca propie-tat de les “Senyores de la Granja”. Elscarrers Maria Anzizu, Balmes, les Mon-ges, Eduard Maluquer, plaça l’Ajunta-ment, que serien la base de l’eixamplede l’Artesa moderna, eren en aquellsanys una planta d’oliveres tal com espot apreciar a la foto. Destaca el pri-mer edifici a l’esquerra, la Granja, des-prés l’església, i un corral més properseguit d’una zona d’eres on es veu al-gun paller que suposem que estava dar-rera Cal “Don Juanito”. Hi ha una casaporxada que supo-sem que és calMianes i una líniaúnica de cases queseria la carreterad’Agramunt. Per damunt res-salta el perfil petridel Castellot i laRoca del Cudòs de

fons, i unes fileres d’oliveres que esconreaven a la primera falda de la mun-tanya i unes altres a l’obaga tocant elcim. Destaquem la nitidesa i composicióde la foto tant per la part històrica de laplanta de la Granja, com per lamajetuositat del Castellot.

Text: Bartomeu JovéFoto cedida per Jaume Gaset

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

No, no és Vielha. És Artesa de Segre, el dia 15 de desembre de 2001. La gran nevada va cobrir de neu lacomarca com feia anys que no es recordava. La foto està presa des del Castellot. (Foto: Miquel Regué).