PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaMAIG 2014 Núm. 377 Preu 2,80 c

Allau de cites culturals

Finalitza l’enderrocdels edificis en ruïna

i avancen lesnegociacions

entre l’Ajuntament ila propietat

per acordar elpagament de l’obra

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

26

la Palanca 3

7

17

13

42

14

34

19

29

40

Allau de cites culturals

A finals d’abril, amb la Diada de Sant Jordi,és habitual que hi hagi una concentraciód’activitats culturals. Enguany, a més,aquesta tendència ha continuat al llarg delmes de maig com podreu comprovar enles pàgines d’aquest número.

Fotos: Jordi Farré i Marta Serret

2143

30

11

15

45

46

18

24

32

27

sum

ari

38

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALAnem a votar?

NOTICIARIPrincipi d’acord per pagar els enderrocs. RamonaLladós compleix 100 anys. Seró, imatge de l’ar-quitectura de l’Estat

BALDOMAR

MUNICIPIS

LA NOGUERA

AMPA ESCOLA ELS PLANELLSParlem de valors

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMALa salut a internet

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSSetmana Cultural a l’abril

PARLEN LES ENTITATSUn Sant Jordi 2014 en femení. Sortida a Tora il’Aguda. Simulacre d’emergència al Cubtural.Accident d’un camió de porcs a Folquer

TEMA DEL MESSant Jordi porta cultura per a tots els públics

VIDA SOCIAL. BBC

REFLEXIONEML’arbre trist

LA PÀGINA DE L’INSTITUTL’INS Els Planells celebra Sant Jordi

MEDICINA NATURAL

PARTIS POLÍTICSIN MEMORIAM

RECORDS DE LA VELLA ARTESAPER QUÈ DIEM...

ESPORTSEl CENG, protagonista al Palau BlaugranaGiribet dirigeix un Campus a les Canàries

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXERDespertar en la tempesta

FA 25 ANYS

VIATGESUn altre cop a Beja (Tunísia) (I)

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRFira de Santa Cecília (als volts de 1900) (I)

33

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

ABRIL

Actes que sabem que es faran

ABRIL

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 22: Dídac Pijuan i Dimitrov, fill d’Anabel i deVladimirDefuncions:dia 27: Maria Sabartés i Coma (83 anys), natural deCastelló de Farfanya

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 3: Constància Canes i Solé (91 anys), natural deBaronia de Rialbdia 19: Josep Ampurdanés i Trobada (82 anys), na-tural de Tragódia 22: Rosa Creus I Bosquet (80 anys), natural deForadadaMatrimonis:dia 26: Mercedes Belbel i Vilchez (natural de València)David Enríquez i Cid (natural de Lleida)

Municipi de Vilanova de MeiàNaixements:dia 16: Oriol Sutrias i Hernando, fill de Juan Carlos ide Sílvia

Durant el juny:Exposicions a la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot(veure pàg. 17)

1 de juny:A les 9h, a Foradada, Primer trail “Lo Bunker”, cur-sa de muntanya de 15 km i 600 m de desnivell,puntuable per la lliga de la Noguera. Organitza: Ajun-tament de Foradada

6 i 7 de juny:Festa del bàsquet. Organitza: CENG (veure pàg. 35)

8 de juny:A les 13h, a la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot,Lliurament de premis de narrativa breu, amb lapresència de Josep Borrell

14 de juny:Durant la tarda, al pavelló poliesportiu, Festa de fi-nal de curs de l’Escola Els Planells. Organitza: AMPAde l’Escola

23 de juny:Revetlla de Sant Joan

Del 30 de juny al 12 de juliol:IV Campus de futbol. Organitza: Escola de Futbold’Artesa de Segre

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 15,7°Temperatura màxima: 27° (dia 11)Temperatura mínima: 5° (dies 5 i 23)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 39 mm (dia 3)Total precipitacions: 80 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 13,7°Temperatura màxima: 25,2° (dia 11)Temperatura mínima: 2° (dia 26)Dies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 37,9 mm (dia 4)Total precipitacions: 79,3 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 14,1°Temperatura màxima: 26,8° (dia 11)Temperatura mínima: 2,6° (dia 28)Dies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 52,9 mm (dia 3)Total precipitacions: 112,5 mm

Municipi de ForadadaTotal precipitacions: 74 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Josep Nogués, MercèNogués, Pilar Porta, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra,Montse Vall, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATCubturalC/ M.D. del Pla, 25 1r 3a25730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)27 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

5 de juny

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

El diumenge del cap de setmana en què aquest número de LaPalanca veurà la llum ens toca anar a votar. Això que ens toca ésuna manera de dir, perquè es tracta d’un dret del qual en podemfer ús o no. Ja sabeu, però, que des d’aquestes pàgines semprehem donat arguments a favor d’exercir aquest dret, tant si estracta d’unes eleccions com si són unes altres. El cas és partici-par i donar la nostra opinió en forma de vot. Malgrat les circumstàncies negatives que ens puguin fer dub-tar sobre el fet de continuar confiant en aquest sistema participa-tiu, que ningú no dubta que és molt millorable, continuem pen-sant que l’abstenció no és una bona opció. Cal ser crítics, i molt,però cal anar a votar. Entorn de l’abstencionisme hi ha una sèrie de tòpics com “tam-bé faran el que voldran”, “tots són iguals”, “un sol vot no serveixde res”... És curiós veure com algunes persones que opinen aixíi no voten, després són les que es queixen més. Queda clar queresulta molt fàcil criticar i no fer res, mentre que ser alhora críticsi actius resulta més complicat. Aquesta vegada toquen les europees, és a dir, aquelles queens permeten escollir els anomenats eurodiputats, queconstituiran el Parlament europeu. Tot i que l’Estat espanyol for-ma part de la Unió Europea des de 1986, tot això sembla queens queda molt lluny i que no serveix de res. La realitat ens diutot el contrari. Si no, atureu-vos a pensar en totes les resolucionsque, d’un temps ençà, arriben des d’Europa i exigeixen a l’Estatque rectifiqui. Per citar dos exemples recents: “el cas Parot” i “elcèntim sanitari”. I és que actualment una bona part de les decisi-ons que ens afecten es prenen en el si de les institucions euro-pees. Per tant, no val a badar. Malgrat tot això, les eleccions europees acostumen a ser lesque provoquen més abstencionisme. I en això, els catalans, quepresumim tant de ser una mica més europeus que la resta del’Estat, no en sortim gaire ben parats. Arribats en aquest punt, reflexionem una mica. Si ets dels ca-talans i catalanes que defensen el dret a decidir i volen votar elproper 9 de novembre, però encara no t’has mogut del sofà, quèesperes per anar a dipositar el teu vot a l’urna aquest diumenge?Cal aprofitar l’ocasió i demostrar que la participació a Catalunyaés alta perquè tenim vocació de ser europeus. És més, si ets undels molts que volen un estat català independent, cal que Europasàpiga el què penses. Ho tens fàcil, perquè no hi ha gaires opci-ons per triar. Voleu més arguments? Anem a votar, sí o sí.

Anem a votar?

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 7

NOTICIARI

Ramona Lladós compleix 100 anys

E l poble d’Alentorn, nucli d’Artesa de Segre,va retre homenatge a Ramona Lladós Panéen un acte celebrat el dia 17 d’abril. El motiu

era una efemèride tan destacada com el fet que l’ho-menatjada hagi arribat als 100 anys de vida. Va ser una celebració pública però al mateixtemps de caràcter emotiu, on es va fer palesa l’es-tima que la població d’Alentorn té cap a la Ramona.Per tal de realçar la importància d’aquest aniversa-ri, l’acte va comptar amb la presència de l’alcalded’Artesa, Mingo Sabanés, i la regidora de ServeisSocials, Maria Jovell.

Ajuntament d’Artesa deSegre i la propietat delsdos edificis que s’han ha-

gut d’enderrocar a la carretera dePonts per amenaça de ruïna hanarribat a un principi d’acord pel pa-gament d’aquestes tasques. El con-sistori va emprendre l’obra i l’hapagat de manera subsidiària, tot ique la despesa correspon a la pro-pietat dels immobles. De bon principi ambdues partsvan deixar clar que volien arribar aun acord, tot i que la perillositat quesuposava l’estat dels immobles vaobligar a executar l’obra abans queaquest es fes efectiu. Ara, una ve-gada acabades les obres, propie-tat i consistori han pactat l’entregad’una quantitat inicial, encara perconcretar, i el pagament posterior,a terminis, de la resta de l’import,que ascendeix a 21.780 euros. Segons ha explicat l’alcalde,Mingo Sabanés, la petició inicial de

la família era poder pagaren un termini de tres anys,un termini que el consis-tori no ha acceptat princi-palment perquè s’allargamés enllà del finald’aquesta legislatura. Fi-nalment, el principi d’acordestableix que si la quantiase satisfà completamentabans d’acabar la legisla-tura, és a dir, abans delmaig de 2015, no s’aplica-ran interessos. En cas queno sigui així, a partir de lla-vors s’aplicaran interessosde demora. L’enderroc va quedarenllestit a mitjans d’abril iha deixat els dos solarsbuits i condicionats perevitar que s’entolli l’aiguaen cas de pluja. S’ha tapi-at completament l’accés posterior,on hi ha un fort desnivell des del

Principi d’acord per pagar els enderrocs

L’

Vista anterior i posterior dels solars després de l’enderroc

carrer fins a terra, mentre que s’hadeixat un accés a la part del davant.

NOTICIARI

8 la Palanca

L’ edifici de l’Espai Transmis-sor de Seró ha estat es-collit per il·lustrar la porta-

da de la prestigiosa revista especi-alitzada Arquitectura Viva (AV), unade les principals revistes del sectori referent a l’Estat espanyol. Es trac-ta d’una publicació anual que recullles obres que considera més des-tacades de tot l’any anterior, per laqual cosa el sol fet que un edificiaparegui a la revista ja ésdestacable. En aquest cas, però,encara és més rellevant que il·lustri,en solitari, la portada. L’anuari recull un total de 24construccions repartides per tot elterritori estatal i agrupades en sistemàtiques. Seró s’ha inclòs al’apartat titulat “Empremtes Visi-bles”, del qual formen part obres tanemblemàtiques com el mateix cen-tre cultural del Born, a Barcelona. El mateix arquitecte, Toni Giro-nès, va explicar aquest reconeixe-ment al grup d’estudiants de l’escolasuperior d’art Ondara de Tàrrega quevan visitar les instal·lacions el dia30 d’abril. Aquesta es tracta d’unavisita de perfil també especialitzat,ja que són alumnes de disseny quevan aprofitar la presència de l’arqui-tecte a la seva escola per acostar-se

Seró, imatge de l’arquitectura de l’Estat

Visita de l’Escola Ondara i la portada de la revista ‘AV’

a una de les seves obres més em-blemàtiques.

Tricentenari Per altra banda, també relacio-nat amb l’Espai Transmissor, calrecordar que el proper 25 de maig(vegeu l’Agenda) s’hi celebrarà undels actes de commemoració delTricentenari de 1714 que organit-za el aquest any el Grup de Recer-ques de les Terres de Ponent ambel suport de diverses entitats en di-ferents punts de les Terres de Lleida(trobareu més informació a l’ante-rior número de LA PALANCA).

NOTICIARI

10 la Palanca

l jove músic artesenc Bernat Giribetva oferir divendres dia 9 de maig unrecital de piano a l’auditori de l’Escola

de Música. El programa feia un repàs per lahistòria de la música i ell mateix s’encarrega-va de fer aclaridores presentacions de lespeces escollides, des de les obres barroquesde J. S. Bach fins a les contemporànies deGeorge Gershwin, com també dels seus au-tors i el seu context. Tot i que Giribet ja haviafet actuacions d’altres registres a Artesa,aquest era el primer concert d’aquestes ca-racterístiques i va tenir molt bona respostade públic.

Recital de piano

El concert va omplir la sala gran de l’Escola de Música

E

ls autors de l’èxit de vendesdel darrer Sant Jordi aLleida, Lo lleidatà és fàcil.

Txarra’l sisquere, van visitar Artesade Segre el 16 de maig per presen-tar el llibre. L’acte va tenir lloc al pubLips i l’assistència de públic, enparaules dels mateixos protagonis-tes, va ser de rècord. La sala vaquedar petita i tot i la llarga esperaabans de l’inici de l’acte, els assis-tents van gaudir de la presentació. Els autors del llibre, RobertMasip, Ferran Montardit i DavidPrenafeta, van explicar els diferentscapítols en què s’estructura i vanfer un extens recull de les cites,paraules i expressions més autòc-tones, divertides i representativesque s’hi poden trobar. Així mateix,van explicar els orígens d’aquestaobra, hereva del Diccionari Lleida-tà-Català, dels mateixos autors,però amb noves expressions i ambuna organització diferent, ja que arava per temàtiques i no per ordrealfabètic. La presentació, entre espectaclecòmic i acte cultural, va estar farci-da de moments hilarants gràcies,en gran part, a la selecció d’expres-sions que havien fet els mateixosprotagonistes. A més a més, elmateix públic va poder fer les se-ves aportacions amb altres expres-

Artesa “txarra” lleidatà

E

sions similars o complementàriesde les que explicaven els autors. El toc final els van donar els De-manem Perdó a Santa Cecília, que

tot i haver de començar més tarddel previst i limitar el nombre decançons, van oferir una gran actu-ació.

Montardit, Masio i Prenafeta van signar llibres en acabar

Els DPSC van tancar l’acte amb una gran actuació

la Palanca 11

BALDOMAR

Reparació de la bomba general a la Plana

Degut al fet que uns dies enrere es va espatllar la bom-ba general que porta l’aigua al dipòsit de Baldomar,es va estar unes hores sense subministrament. En elmoment de canviar la bomba, es va aprofitar per anetejar el dipòsit. A tall informatiu, val a dir que la bombafeia 19 anys que funcionava i això vol dir unes 17.000hores de funcionament aproximadament.

La processó de Divendres Sant a Baldomar

Trobada medieval a Baldomar

El cap de setmana del 10 i 11 de maig, diferents grupsde recreació medieval van fer una estada a l’espaiFreginals, al camp de futbol. En total van ser sis grupsprovinents de diferents indrets de tot Catalunya.

Baldomar celebra la Setmana Santa

Com cada any, el Divendres Sant se celebrà la pro-cessó del Calvari a Baldomar. Sortint de l’església, espuja cap a la zona del dipòsit i d’allà es dirigeix cap alque s’anomena el Calvari, abans d’arribar a Planers.Tradició i religió s’uneixen en aquest acte.

Eleccions Europees

En aquestes eleccions, els veïns empadronats aBaldomar també aniran a votar a Artesa, igualmentcom es feia fins ara. A Baldomar, en principi, només hihaurà mesa electoral a les eleccions municipals, queés quan també cal escollir el president de l’EMD. Perla resta d’eleccions, caldrà anar a Artesa, a la mesaon pertoqui.

EMD Baldomar

La nova bomba d’aigua a la Plana

Notícies de l’EMD de Baldomar

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

la Palanca 13

MUNICIPIS

es campanes de Montclarhan complert aquest mesd’abril 200 anys. Durant

aquests dos segles han anunciatl’inici de les festivitats de la pobla-ció, així com han cridat a missa elsmontclarins i han anunciat la sevamort. I d’ençà que es va col·locarel rellotge al campanar, han mar-cat les hores de la població de for-ma pràcticament ininterrompuda.Una altra tradició curiosa del poble,que actualment s’ha perdut, eraque quan hi havia un naixement, lesmajorales anaven al dinar que fe-ien els familiars després del bateigi aquests els donaven diners per laparròquia, després les majorales to-caven una campanada per cadacèntim recaptat. Gràcies un document de l’èpocaconservat a Cal Fuster, coneixemalgunes dades d’aquesta efemèri-de. Les dues campanes es van fa-bricar l’1 d’abril de 1814, però lapetita va sortir malament del motllei es va haver de tornar a fondre, lacampana es va tornar a fer el 18d’abril, aquest cop amb èxit. Perfondre el coure es va fer servir desde carbó fins a cànem, llana o in-

Les campanes de Montclar fan 200 anys

L clús femta d’aviram.També sabem que lagrossa fa un pes de 9quintàs i una arrova,mentre que la petita 6quintàs, que equival-drien aproximada-ment a 388 i 252 qui-los, respectivament. Les campanes es-tan situades al cam-panar de l’església deSant Jaume, datat el1628. La grossa es vapujar al campanar el3 d’abril de 1814, que era diumen-ge de rams, tal com estava previst,mentre que la petita, que es va ha-ver de fer de nou, es va pujar alcampanar el 20 d’abril del mateixany. El cost de les campanes, aixícom el seu manteniment posteriori el sou del campaner, va anar acàrrec de les cases benestants dela població.

Text i fotos:David Hernández Galceran

Cubells va celebrar el romiatge a Salgar l’últim cap desetmana d’abril. Un centenar de persones van anar apeu del poble al Santuari, a uns 8 quilòmetres.

Romiatge a Salgar

14 la Palanca

LA NOGUERA

Montgai té nou consultori mèdicA principis de maig, Montgai va estrenar el nou con-sultori mèdic, situat a la nova zona d’equipaments. Elsveïns han guanyat comoditat, ja que les instal·lacionsfan uns 200 metres quadrats, el doble que les anteri-ors. Compta amb una sala d’espera, una sala de cu-res, tres despatxos (metge, infermera i un de poliva-lent), dos lavabos adaptats i una zona de servei. Lainstal·lació té una caldera de biomassa.

Ajuts per pagar lloguer o hipotecaLa Generalitat ha obert una línia d’ajuts d’urgència perpagar el lloguer o la hipoteca a aturats de llarga dura-da, per evitar el degoteig constant de desnonaments.Poden demanar l’ajut les unitats familiars que tinguinel titular o algun dels membres en situació d’atur dellarga durada i constin al Servei d’Ocupació com ademandants d’ocupació amb un mínim de 12 mesos.Cal estar al corrent de pagament de rebuts i que elsingressos totals de la unitat familiar no superin un mí-nim establert. Les sol·licituds es poden presentar finsal 30 de setembre a la Borsa d’Habitatge de la Nogue-ra, a Balaguer (telèfon 973 44 75 70).

Novetats del COUEl Centre d’Observació de l’Univers presenta aquestatemporada diferents novetats amb les quals amplia ireforça l’oferta d’activitats. Per una banda, la projec-ció de les pel·lícules Mil milions de sols, camí cap ales estrelles i Galaktos es manté. L’inici de l’era espa-cial, fins ara en horari nocturn, es trasllada al diürn. ElParc de Telescopis ha millorat els equipaments peraugmentar les observacions. A l’octubre, s’organitza-rà el I Festival d’Astronomia, amb cursos, sopars,

música en directe, tallers, ... I al juny, acollirà el primerWorkshop Internacional de disseny i elaboració d’es-pectacles de planetari, que reunirà prestigiosos pro-fessionals del sector. Més informació a la webwww.parcastronomic.cat.

II Fira d’Orientació UniversitàriaL’11 d’abril el Consell Comarcal va acollir la II Fira d’Ori-entació Universitària de la Noguera. Més de 200 estu-diants de 1r i 2n de Batxillerat de la comarca es vaninformar de forma personalitzada dels graus que po-den escollir en acabar la secundària. Paral·lelament,es van fer xerrades informatives de les facultats endiferents espais i dues taules rodones: El retorn delsjoves al món rural i Ajuts i subvencions a l’abast delsjoves universitaris.

7è Congrés Nacional de la Gent GranEl 8 d’octubre a Món Sant Benet es durà a terme el 7èCongrés Nacional de la Gent Gran, certamen convo-cat pel Departament de Benestar Social i Família i elConsell de la Gent Gran, que s’organitza cada quatreanys. El lema d’enguany serà “Junts podem!”. Expertsi representants d’associacions de gent gran debatransobre la realitat d’aquest col·lectiu, des de les princi-pals problemàtiques fins a les necessitats i inquietuds.Els delegats de la Noguera, que seran escollits pròxi-mament, s’encarregaran de debatre les ponències,redactar-ne les conclusions i escriure el manifest fi-nal. Després del Congrés, totes les conclusions esdonaran a conèixer arreu de Catalunya.

Anna M. Vilanova

la Palanca 15

AMPA ESCOLA ELS PLANELLS

ruit dels treballs de recercadel Romà Colom i la NinaBalagueró, el passat dia 3

de maig es va organitzar a l’Escolauna taula rodona que sota la rúbrica“Les coses importants no es veuenamb els ulls” es va parlar dels valorsen la família, la societat i l’escola.L’escoltisme, per un costat, i l’escolalliure, per l’altre, van ser els eixossobre els quals van girar el treballsi les respectives exposicions i quevan servir per generar el debatsobre aquest tema. Avui en dia, esdemana a crits la resurrecciód’aquells valors que semblenextingits i que sembla que fan queens trobem en una situació dedegradació convertida en una menad’espiral sense fi. Potser el que succeeix és quedeterminats valors que estan en

crisi, no és que hagin deixat d’existirsinó que estan en decadència osimplement destronats... El que ésevident és que la tasca d’educar és

comuna a tots els agents socials,no només l’escola i la família, i queel treball efectiu és aquell que es faen equip. Des d’aquí aprofiteml’avinentesa per agrair lacol·laboració del Romà Colom, la

Parlem de valors

http://ampaelsplanells.wordpress.com/Ampa Escola Els Planells

F Nina Balagueró i totes aquellespersones que van fer possiblel’esdeveniment. Canviant de qüestió, anunciemque des de l’AMPA ja hem posat fila l’agulla per preparar els propersactes que es duran a terme el mesde juny i que són, en primer lloc, lacerimònia de l’entrega d’orles alsalumnes que finalitzen cicleseducatius, que tindrà lloc eldivendres dia 13, i en segon lloc, lafesta de final de curs, que tindrà llocel dissabte dia 14.

“Avui en dia, es demanaa crits la resurrecciód’aquells valors que

semblen extingits quesembla que fan queens trobem en una

situació de degradació”

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 17

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats maig 2014Adults

Las tres bodas de Manolita.Almudena Grandes. Tusquets Edi-tores.Emotiva història coral sobre elsanys de pobresa i desolació de lapostguerra, tapís inoblidable de vi-des i destins, de personatges realsi imaginats.

El primer heroi. Martí Gironell. Ed. B.Una aventura fundacional plena dereptes i amenaces, un món nou ifascinant.

Dies de frontera. Premi Sant Jordi2013. Vicenç Pagès. Ed. Proa.La novel·la comença amb un petóllarg davant la porta d’uns gransmagatzems. Qui són ells dos? Tar-darem a saber-ho. Els protagonis-tes són una parella de fet que esva prorrogant de manera automàti-ca, fins que arriba “la relliscada”.

L’analfabeta que va salvar un país.Jonas Jonasson. Ed. La Campana.Una nena òrfena treballa netejantlatrines, però el destí li prepara unaaltra sort. El talent per a les mate-màtiques i la curiositat infinita la ca-tapulten a l’altra punta del món, ontrobarà excèntrics i perillosos per-sonatges.

Ánima. Wajdi Mouawad. Ed. Destino.Wahhch Debch descobreix el cosde la seva dona brutalment violadai assassinada al saló de casa. Em-pès pel dolor, es llança a la caçade l’assassí.

Coneixements adults

El libro de los bolsos. 30 proyectospara confeccionar bolsos con estilo.Cheryl Owen. Ed. Drac Editorial.

Manual práctico del punto paraacolchado y patchwork. NikkiTnkler. Ed. Océano Ambar.

La cuina de la meva mare. JoanRoca. Ed. Columna.

Anglès fàcil. Anglès essencial pera catalanoparlants. Manuald’autoprenentatge nivell bàsic. LouHevly. Ed. Barcanova.

1914 el año de la catástrofe. MarkHastings. Ed. Crítica.

Pequeñas fofuchas fáciles de hacercon foam y porexpán. Luisa Cle-ment. Ed. Drac Editorial.

Guies de l’Editorial Aguilar de lesciutats de Berlín, Roma, Dublín,Amsterdam, Londres.

Infantil

La fàbrica del cos humà. Desco-breix com ets per dins!. Dan Green.Ed. Blume.

Pa amb tomàquet!. RogerVilaplana. Ed. Salvatella.

Avui vaig al dentista. Carmina delRío. Ed. Salvatella.

La princesa dels coralls. Tea Stilton.Ed. Destino.

Hola! Gràcies! Adéu! Un conte pera aprendre a ser educats. ElisendaRoca. Ed. Bambú.

Pel·lícules

Guerra mundial Z. De Marc Forster.

Headhunters. De Morten Tyldum.

Shrek tercero. De Raman Hui iChris Miller.

Arthur y la guerra de los mundos.De Luc Besson.

HORARI D’ESTIU

Del 23 de juny al 15 de setembrela biblioteca obre de 10:00 a

13:00 hores de dilluns a divendres.

Activitats

-Exposició 16 científiques cata-lanes. Fins al 30 de juny

-Exposició 25 anys del Premi deNarrativa Breu d’Artesa de Segre.Del 2 de juny al 7 d’agost de 2014

-Club de lectura de la Biblioteca.Parlarem del llibre Carta d’una des-coneguda d’Stefan ZweigDimecres, 4 de juny a les 21 hores

-Commemoració Tricentenari 1714-2014. Exposició de fons bibliogràficrelacionat amb el Tricentenari 1714-2014

EL CAP INFORMA

18 la Palanca

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

l CatSalut acaba de publi-car la Guia d’ús dels ser-veis sanitaris públics, ela-

borada amb l’objectiu de facilitara la ciutadania la informació ne-cessària sobre el funcionamentgeneral dels serveis i les presta-cions que ofereix el sistema sani-tari públic. La guia estableix un marc d’in-formació i transparència que facili-ta l’autonomia dels ciutadans i ciu-tadanes en l’accés a aquests ser-veis i prestacions, alhora queincentiva la responsabilitat en l’úsdels recursos. La informació s’es-tructura per a cadascun dels ser-veis i prestacions que el CatSalutofereix, i en presenta una breu des-cripció, les vies d’accés, els criterisde corresponsabilització més des-

tacats i el dret a accés segons eltipus de cobertura. El fet de publicar-la en un entornweb facilita l’accés directe a d’altresinformacions d’interès relacionadesamb cadascun dels continguts. La Guia és un projecte inclòs enel marc de la línia 5 del Pla de salutde Catalunya 2011-2015 (més en-focament cap a les persones paci-ents i les famílies), centrat en lamillora del coneixement de la ciu-tadania sobre el sistema sanitaripúblic i les prestacions que cobreixel CatSalut com a asseguradora. Per altre banda, a la web delDepartament de Salut podem tro-bar informació sobre temes d’actu-alitat, informació per a millorar lanostra salut, o la salut de la A a laZ, tot al Canal Salut: http://www20.

gencat.cat/portal/site/canalsalut. A la web de l’Institut Català de laSalut podem trobar consells per apersones que pateixen diferentsmalalties cròniques com hiperten-sió arterial o malaltia pulmonar obs-tructiva crònica, diabetis mellitus ti-pus 2, així com consells per a dife-rents afeccions com lumbàlgies,escoliosis, ús de bolquers o deixarde fumar, entre d’altres. Web ICS:http://www.gencat.cat/ics/usuaris/campanyes.htm Per als petits de la casa tambépodem trobar diferents llocs peraprendre a conservar la nostra sa-lut, a Petita Xarxa: http://www.petitaxarxa.cat/sapsquejoc/salut/ Us proposem un recorregut peraquestes pagines, esperant que usagradin i us siguin profitoses.

La salut a internet

E

la Palanca 19

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

bans de la Setmana Santa,l’Escola va desenvolupar lesactivitats de la 28 edició de

la Setmana Cultural, una tradiciómolt arrelada en el nostre centre.Enguany ha tocat fer-ho ben entratel mes d’abril, de forma que, en tor-nar de vacances, ja teníem prepa-rada una altra activitat tradicionalals centres educatius, la Diada deSant Jordi. Concretament, entre el 7 i l’11d’abril l’Escola va organitzar tot unseguit de tallers, activitats i sortidesper a tots els cicles. Una de les acti-vitats estava destinada espe-cíficament a les famílies: la xerradaque va organitzar l’AMPA sobre“Internet segura”, a càrrec del cos deMossos d’Esquadra. Pares i marestambé van estar convidats a partici-par amb l’alumnat en la caminada-gimcana del dijous a la tarda. Mentre les sortides dels méspetits se centren en entorns méspropers, la resta de cicles han anata la granja-escola La Manreana(cicle inicial), a Món Sant Benet (ci-cle mitjà) i a Balaguer (cicle superi-or). Les sortides d’educació infantilhan estat al Parc de Bombersd’Artesa (P3), al castell de Montsonís(P4) i a Agramunt (P5). La majoria

d’aquestes sortides es realitzencada any o cada dos anys, de formaque tot l’alumnat les hagi pogut gau-dir durant la seva escolarització. Pel que fa als nombrosos tallersi activitats, van des de les activitatsmés clàssiques com un taller d’ae-ròbic o fer la mona, fins a altres mésinnovadores com un taller de mú-

Setmana Cultural a l’abril

A

sica d’arpa o un de sabó artesà. Cal agrair la col·laboració de di-ferents entitats artesenques, aixícom la inestimable aportació del’AMPA, dels Ajuntaments d’Artesade Segre, Alòs de Balaguer i Fora-dada, i de “la Caixa”.

A dalt, imatge dels alumnes de cicle inicial a la granja-escola La Manreana (Juneda). A l’esquerra,alumnes de P4 comprovant com sona una arpa. A la dreta, taller de sabó realitzat a cicle superior.

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

l Club de Lectures Artesenc(CLAac), amb la inestimablecol·laboració de la Bibliote-

ca Joan Maluquer i Viladot, l’asso-ciació artesenca de les arts (aaa!),la Creu Roja, l’Ajuntament d’Artesade Segre i el Grup de Teatred’Artesa (GTA), ha acudit un anymés a la cita primaveral amb la cul-tura. De la mà de Joan Roca (l’ànimadel GTA, amb el permís de DolorsPalet) varem poder veure el diu-menge 29 d’abril Dones, dones! ala Sala Gran del Cubtural. L’obraera la lectura escenificada de setrelats escrits per autores catalanesi protagonitzats només per actrius.Impressionant el treball d’aquestesdames del teatre (Rosa Domingo,Carme Díaz, Núria Serradell,Maribel Colom, Dolors Palet iEmma Estrada) i de la debutant(almenys sobre l’escenari) AidaGuàrdia. Varen comptar amb lacol·laboració de Josep A. Sánchezi Ricard Zamora, ambdós del Res-taurant la Solana de Foradada, il’ajuda de Josep Manel Gil, MontseDuran i Marta Barneda en els apar-tats tècnics. L’acte pretenia recap-tar fons per Creu Roja i va estar pre-sentat per na Pepita Sotelo, presi-denta de Creu Roja la Noguera. Esprojectà un documental sobre lesactivitats dutes a terme per ditaentitat a la nostra comarca. Els as-

Un Sant Jordi 2014 en femení

sistents, unes vuitanta per-sones, van gaudir d’unstextos que no deixavenningú indiferent, per com-batius, per sarcàstics o,simplement, per (su)reals.Va ser llegit, sí. Però va serteatre del bo.

Dones i ciència

Per acabar, volem feruna breu referència a laconfèrencia - presentacióque va fer na Conxita So-lans, de cal Joanetó de Montargull,de l’exposició “16 científiques ca-talanes”. La conferència es va ferel divendres 9 de maig a la biblio-teca, on es pot veure l’exposició, al’àrea d’activitats. Amb el títol de Elperquè de l’exposició sobre donescientífiques. Es trenca el sostre devidre?, na Conxita Solans, que ésProfessora d’investigació del Con-sell Superior d’Investigacions Cien-tífiques (CSIC), adscrita a l’Institutde Química Avançada deCatalunya (Barcelona), on és res-ponsable d’un grup de recerca enQuímica Col·loïdal i Interficial, vaglossar en part l’obra de les sevescompanyes d’exposició i sobretot larelació de les dones amb la cièn-cia. Sí, hi ha dones fent ciència, in-vestigant i tirant endavant projec-tes i família. I sembla que aquest

EFoto de grup de l’equip de Dones, dones!

és l’obstacle que impedeix que lesdones, a partir de cert nivell, acon-segueixin la paritat amb els homes,el fet que avui dia la feina de casaencara és “cosa de dones”. La con-ferenciant, però, va deixar molt clar,en repassar la seva carrera, que encap moment es va sentir discrimi-nada pel fet de ser dona. L’acte vaser presentat per la bibliotecàriaFina Solans, cosina de la conferen-ciant, i per en Claudi Mans, Cate-dràtic Emèrit d’Enginyeria Químicade la Universitat de Barcelona, di-vulgador de la ciència i membre dela Junta de l’Associació Catalanade Comunicació Científica, creado-ra d’aquesta exposició.

Josep M. EspinalSecretari CLAac

Conxita Solans, durant la xerrada que va fer a Artesa

PARLEN LES ENTITATS

22 la Palanca

l Divendres Sant, dia 18d’Abril, varem iniciar les sor-tides culturals i vam escollir

els pobles de Torà i l’Aguda (AltaSegarra). En arribar a la plaça, onhi ha l’ajuntament, estava tot ple deparades d’artesania i productes dela terra, cada Divendres Sant fanaquesta fira. A la porta del consis-tori ens esperava el regidor de cul-tura i guia nostre, en Màrius Codi-na, també ens va saludar l’alcaldes-sa, Mercè Valls. Acte seguit, acom-panyats per en Màrius, ens enfilà-rem carrers amunt passant per undels portals principals. Ens va ex-plicar algunes cases on les llindestenien inscripcions que, segons ell,són de jueus conversos. Visitàremun taller fusteria Museu molt inte-ressant. Ens desviàrem per un car-rer que dóna a una plaça dedicadaa Jaume Coberó, historiador i cro-nista molt estimat pel poble de Torà,en aquest lloc hi ha un mirador d’ones contempla, aturonada, l’esglésiade Santa Maria i el petit llogarretde l’Aguda, i a la part de baix, lariera de Llanera. Ens enfilem a la plaça de l’es-glésia, replena de parades, i donemuna ullada, però el nostre objectiués visitar la Parròquia de Sant Gil,dels segles XVI-XVIII, façana ambla portalada renaixentista de gustplateresc i vestigis del mur de laprimitiva església romànica, interi-or del temple amb volta gòtica d’es-trella. Torà té racons molt bonics, en und’ells vam contemplar una finestragòtica amb un entorn ple de plan-tes i flors. Acte seguit visitàrem unforn museu del segle XVI on es potcontemplar tota mena d’estris i di-ferents formes de pans. Uns 30metres més avall del carrer, a màesquerra i a mitja façana d’unacasa, hi ha un cap d’una figura de

pedra incrustada en una petita ca-vitat de la paret, segons comenta-ris que hem sentit podia indicar quea l’edat mitjana era una casa deprostitució. En Màrius, però, va dirque és dubtós. A continuació, tot passejant,visionàrem el Pont de les Merites(segle XVII-XVIII), per on travessala riera de Llanera. Acte seguit, enstrobem davant les portes del MolíMuseu de la Font o del Balaguer(segle XVIII), on d’una manera sen-zilla i molt cuidada es pot gaudir delque era un molí d’aquesta època itambé hi ha una fassina que erauna destil·leria d’aiguardent, ambels seus components, tot un luxeque cal visitar. Per acabar aquesta visita quepodríem dir de menú degustació,ens varem fer la foto de grup a laPlaça de la Font, on hi ha els ren-tadors i la font. Aquí ens acomia-dàrem d’en Màrius, que com a guiali atorguem un 10, ell ens va convi-dar al pessebre d’Ardèvol, ja que

Sortida a Torà i l’Aguda

E

Foto de grup a la Plaça de la Font

és el fundador d’aquesta entitat,alguns de nosaltres l’hem vist i ésmolt maco. Havent dinat, en Josep Roqué,des d’uns dos quilòmetres de lapoblació direcció a Ivorra i a daltd’un turó, on hi ha unes restesd’una fortalesa andalusina, en ex-plicà una petita lliçó de geologiadels guixos de la formacióBarbastro i també va explicar unmineral que es troba en aquestazona anomenat estroncianita queté forma de cristalls. Per acabar de rematar la tarda,varem pujar a l’Aguda de Torà, onen Ramon Bernaus ens va endin-sar en la historia i una breu expli-cació de l’església romànica deSanta Maria, des d’on es contem-pla una panoràmica espectaculardel poble de Torà i els camps d’ordii les serres que l’envolten.

Francesc GesséAssociació Terres del Marquesat

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)

i nosaltres ja ens posarem en contacte.

la Palanca 23

PARLEN LES ENTITATS

l dia 26 d’abril, els bombersvoluntaris d’Artesa vam re-alitzar una pràctica, junta-

ment amb las parcs de bombersvoluntaris veïns de Ponts iAgramunt, al pàrquing de l’edificidel Cubtural de la nostra ciutat. La pràctica va anar a càrrec dedos formadors de la regió de Lleida,que ens van guiar en tot momentcom s’havia de procedir. Es va es-tructurar amb un briefing inicial onse’ns explicava què faríem, la pràc-tica en si i un retorn d’experiènciessobre en què s’havia procedit bé ien què no. La pràctica era l’incendi d’unvehicle al pàrquing de l’edifici, is’havia de fer l’aproximació fins alvehicle i el rescat d’una personaatrapada. Aquesta pràctica té unagran dificultat, ja que la vam haverde realitzar equipats amb els EPI i

els equips derespiració au-tònoma, ambla dificultat quenomés podemestar una dura-da de 20 mi-nuts per equip.A més d’això,hi ha la dificul-tat d’haver detreballar ambfum, la qualcosa dificultamolt l’orienta-ció dins del lo-cal i hem de te-nir una guia, en aquest cas la mà-nega per apagar el foc, que és lanostra assegurança per poder sor-tir a fora en cas d’urgència. Va ser molt interessant pels bom-bers que hi van participar. Els bom-

Simulacre d’emergència al Cubtural

E

bers continuem amb ganes de fer-ne de noves, per estar sempre ope-ratius per qualsevol servei.

Bombers Voluntarisd’Artesa de Segre

l dia 1 de maig, els bombers d’Artesavam treballar, conjuntament amb elscompanys del parc de bombers de

Ponts, en les tasques de recuperació deriva-des de l’accident d’un camió. El vehicle va bol-car a Folquer, a la C1412b, al quilòmetre 23,5.El sinistre no va causar cap ferit, ja que el con-ductor va resultar il·lès, però hi van morir 90porcs dels 200 que componien la càrrega. Elcamió, que pertanyia a l’empresa Grup Alimen-tari Guissona, havia carregat a la població d’Isona,al Pallars, i es dirigia a Guissona, a la Segarra, adescarregar.

Bombers Voluntaris d’Artesa de Segre

Accident d’un camió de porcs a Folquer

E

24 la Palanca

TEMA DEL MES

L a cita literària de l’any haomplert Artesa i rodaliesd’actes culturals molt més

enllà de la Diada de Sant Jordi. Laprimera convocatòria va ser ja la nitabans, amb la segona edició de laRevetlla de Sant Jordi, una iniciati-va que es fa, en diferents formats,en nombrosos punts de la geogra-fia catalana. En el cas d’Artesa vaarribar de la mà de la Biblioteca i elClub de Lectures i va consistir enla lectura escenificada de Cartad’una desconeguda (vegeu des-glossament). La diada va començar de bonmatí amb les parades de roses i lli-bres, tal com marca la tradició ca-talana però també d’acord amb lacita internacional amb la literatura,ja que el dia 23 és el dia del llibre.En el cas d’Artesa l’activitat es vaconcentrar a la carretera i,especialment a partir de la tarda, ala plaça de l’Ajuntament. Així, du-rant el matí les llibreries van mun-tar diverses parades al carrer, ambla complicitat d’una fantàstica me-teorologia, i les floristeries van ferel mateix amb el producte estrellade la jornada, les roses. A la tarda el pol d’atracció es vatraslladar a la plaça de l’Ajunta-

ment, on els més petits van ser elsprotagonistes dels tallers. Aquestaactivitat, que també s’ha convertitja en una cita ineludible de la diada

de Sant Jordi, va concentrar dese-nes de participants, alguns acom-panyats de pares i mares, que vangaudir de diferents propostes.

Els actes vinculats a la celebració de la diada van anar molt més enllà del dia de Sant Jordii s’han traduït en un mes ple d’ofertes culturals

Sant Jordi porta cultura per a tots els públics

Tallers de manualitats a la plaça de l’Ajuntament la tarda del dia de Sant Jordi

Durant tot el dia, roses i llibres van sortir al carrer per ambientar la jornada

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Clara Gili va portar el pes de l’obra, acompanyada del Trio Corelli

DJORDI FARRÉ

J.M. ESPINAL

e la mà d’Albert Vidal, l’ànima de l’associacióartesenca de les arts (aaa!), el dia 22 d’abrilvarem poder veure a la Biblioteca la lectura

escenificada de Carta d’una desconeguda, d’StefanZweig, autor austríac de la primera meitat del segleXX. La història és la lectura, per part d’un autor d’èxiti faldiller, d’una carta dirigida a ell escrita per unadona a la que no coneix ni reconeix per més que elsseus camins s’hagin creuat més d’un cop. Drama estilitzat, que potser avui dia ha perdut partdel seu sentit transgressor. El pes de l’obra va re-caure en Clara Gili, de la propera vila de Ponts. Enva sortir amb èxit, de portar en solitari el pes de l’obra,ja que es tractava d’un monòleg dens i descarnatamb molt breus intervencions d’Albert Vidal. Tambéhi havia la presència en escena del Trio Corelli(Gerard Camats, Pau Gutierrez i Sílvia Ribes), enuns apunts musicals, i l’ombra callada però activadel destinatari de la carta del títol, ben encarnat perFelipe Pérez. Bona escenografia, èxit artístic iorganitzatiu. L’assistència va ser d’una trentena llar-ga de persones.

Lectura dramatitzada per la revetlla

Tots els tallers eren demanualitats, bàsicament dibuixar,pintar i retallar, i l’eix temàtic erenels llibres i la llegenda de SantJordi, amb la rosa, el drac i la prin-cesa com a protagonistes. El bontemps va permetre allargar fins benentrat el vespre les activitats. Paral·lelament, el mateix dia deSant Jordi a la tarda, la BibliotecaMunicipal obsequiava els usuarisdel servei de préstec amb una rosaen el marc de la campanya “Unarosa per Sant Jordi”. Prèviament, almatí, també a la Biblioteca, va tenirlloc l’hora del conte de la llar d’infants,amb la representació de La llegendade Sant Jordi i El Patufet. Ja en horari nocturn, va tenir llocuna de les trobades del Club deLectura de la Biblioteca. En aquestcas, els participants van parlard’una novel·la que precisament vaser un dels èxits de Sant Jordi el2009, l’any de la seva publicació,Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Els actes vinculats a la diada,però, van anar més enllà del ma-teix dia 23. Així, l’endemà va tenir

lloc una nova edició de l’hora delconte, aquesta a càrrec de la Bibli-oteca i oberta a tots els nens i ne-nes. Va ser ja en horari de tarda, is’hi van representar també La lle-genda de Sant Jordi, com el diaanterior, i Els colors de l’Àfrica. Val a dir que a banda d’aques-tes activitats puntuals, la Bibliote-ca ha ofert durant tots aquests diesuna exposició on es mostraven lesnovetats literàries més destacades

que hi han arribat coincidint amb lacita de Sant Jordi. Finalment, el diumenge 27 d’abrilva tenir lloc la darrera convocatò-ria cultural, aquesta en format tea-tral. Va ser la representació del’obra Dones, dones!, un esdeveni-ment de caire marcadament solida-ri, ja que es va fer per col·laboraramb la Creu Roja, i amb un elevatnivell de qualitat (més informació ala pàgina 21).

Els llibres també van ser presents als carrers de Cubells

26 la Palanca

VIDA SOCIAL

BBC*

*BBC són les sigles de la sec-ció “Bodes, batejos i altres ce-lebracions”.Si sou subscriptors, feu-nos ar-ribar una fotografia i un text benoriginal i us ho publicarem.

SÍLVIA COLLFOTO JOAN-PROMOVÍDEO

El cap de setmana del 10 i l’11 de maig, diversos nens i nenes van fer la Primera Comunió a l’església del’Assumpció d’Artesa. Dissabte: Aina Garcia Puigredon, Carla Garcia Puigredon, Jordi Eroles Vila, Sergi ErolesVila, Raül González Muñoz, Laia López Reig, Roger Plens Sicart, Marc Marcé Font, Núria Regué Sorribes, PauRegué Sorribes i Marc Torra Serra. Diumenge: Guerau Coll Gutiérrez, Èric Colom Saltiveri, Gemma JoyaOlivart, Àlex Terré Montes de Oca, Àngel Terré Montes de Oca i David Viles Pola.

Primera Comunió

Joel Bertran i AriasVas néixer fa 23 primaveres i et desitgemque en facis moltes més al nostre costat.Moltes Felicitats en el dia del teu aniver-sari!

La teva família

la Palanca 27

REFLEXIONEM

n un lloc i en un temps delsquals no ha quedat constàn-cia enlloc, hi havia una ve-

gada un bell jardí, amb pomeres ,tarongers, pereres i bellíssims ro-sers, tots ells feliços i satisfets. Totera alegria, en el jardí, tots estavencontents. Bé, tots, no ... Hi havia un arbre que, des de feiaja un temps, es veia profundamenttrist. El pobre arbre vivia sumit enun gravíssim problema, que no sa-bia qui era perquè no donava capfruit. -El que et falta és concentració -li deia la pomera -. Si realment hointentes, podràs tenir saborosespomes. Veus que fàcil és? -No ho escoltis - li aconsellavael roser, per la seva banda -. Ésmés senzill tenir roses... No veusque belles són? I l’arbre, desesperat, intentavadur a terme tot el que li suggerien,però com que no aconseguia quenasqués ni un fruit ni una flor encap de les seves branques, se sen-tia cada vegada més confús i frus-trat. Un dia, va arribar fins al jardí unmussol, la més sàvia de les aus,segons diuen, i en veure la deses-

peració de l’arbre, va exclamar: - No et preocupis. El teu proble-ma no és tan greu. És el mateix demoltíssims éssers sobre la Terra. Joet donaré la solució Fes això: Nodediquis la teva vida a ser com elsaltres vulguin que siguis; sigues tumateix, coneix-te bé, i per aconse-guir-ho, escolta la teva veu interior.Dit això, el mussol va desaparèixeramb un ràpid vol en l’espessor delbosc . “Ser jo mateix... ? Conèixer-sebé ...? Escoltar la meva veu interi-or ...?” , es preguntava cada mo-ment l’arbre, immers en una des-esperació que semblava anar aug-mentant per moments. Tot d’una, vacomprendre què havia volgut dir-liel mussol. I tancant els ulls i les orelles, vaobrir el cor i, per fi, va poder escol-tar que la seva veu li deia: “Tu maidonaràs pomes, perquè no ets unapomera, ni floriràs cada primavera,perquè no ets un roser. Ets un rou-re, i el teu destí és créixer gran imajestuós. Donaràs recer a les aus,ombra als viatgers, bellesa al pai-satge, llenya al pagès... Aquesta ésla teva missió: compleix-la.” A partir d’aquest instant, l’arbre

es va sentir fort i segur de si ma-teix, i es va disposar a ser tot allòpel qual estava destinat per la MareNatura. Així, aviat va omplir l’espaique li corresponia del jardí i va seradmirat i respectat per tots. I a partir de llavors, tots els habi-tants d’aquell jardí van estar moltcontents, tot al jardí va ser alegria ifelicitat.

ReflexionemPreguntem-nos quants seran rou-res que no es permeten a si matei-xos créixer, quants seran rosersque, per por al repte, només donenespines, o quants tarongers hi haque no saben florir. A la vida, tots tenim un missió acomplir, un espai a omplir... No per-metem que res ni ningú ens impe-deixi conèixer i compartir amb elsaltres la meravellosa essència delnostre ésser. No vulguem ser el que els altresvolen que siguem, tots som comsom, tots tenim les nostres virtuts,diferents, però totes vàlides perigual.

Mercè Nogués

L’arbre trist

E

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

la Palanca 29

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

l dia 23 d’abril l’INSEls Planells va fes-tejar la diada de

Sant Jordi d’una formanovedosa i especial. Es vacelebrar la primera ediciódels Premis Camí, un es-pectacle literari i musicalcreat conjuntament peralumnat i professorat, perdonar solemnitat a la fes-ta i al lliurament dels pre-mis literaris i fotogràfics. Després d’un esmorzaral pati, va començar la galaa la sala polivalent del cen-tre, amb la lectura del poemaCaminante no hay camino i l’ex-plicació de la simbologia del camíper part de la professora TeresaVilanova. El camí de la vida, elque marquen l’alumnat i el profes-sorat, el pas per l’institut, la soci-etat i el rumb que un mateix esmarca. Sense adonar-nos-en, totsfem camí. I aquest ens marca persempre. Les actuacions van sermolt ben acollides pel públic i en-tremig es van lliurar els premis lite-raris i els fotogràfics per part de ladirectora de l’INS i la cap de depar-tament de llengua catalana,Ramona Solé i Roser Jurado, res-pectivament. Un grup d’alumnat i professoratdel centre va iniciar l’espectacleamb la cançó Fent camí i també elva cloure amb la cançó Camins. Elspremis literaris els van guanyarQuim Armengol de 1r d’ESO ambLa Meritxell i el seu àngel de laguarda, Aïda López de 4t d’ESOamb El transport públic i Abril Rie-

L’INS Els Planells celebra Sant Jordi

E

ra de 1r de batxillerat amb Gotesde pluja. El premi a la millor foto-grafia va ser per a Sanda Secrierude 2n de batxillerat amb Alimenta-ció per a l’ànima. També es vanatorgar accèssits a cada categoria.El premi va con-sistir en un trofeuque simbolitza uncamí, creat es-pecialment per al’ocasió per laprofessora de Vi-sual i plàstica,Montse Miralles,un lot de llibres,una rosa i diversosregals. Durant lagala també es vanllegir fragmentsd’El petit príncep id’Alicia al país deles meravelles,així com una dra-matització dansa-da de Petons demel. Tot l’alumnat

Un moment del lliurament de la primera edició dels Premis Camí

LLUÍS CASES VIDALc/ Segre, 8fredartesa@gmail.com

Artesa de Segre Tel. 696 145 650

Fred

Calor

Llum

Aigua

Osmosi

Descalcificadors

Fontaneria

Electrodomèstics

de 1r d’ESO va cantar i vatea-tralitzar la cançó En-davant. Alumnes que sa-ben tocar molt bé el pianoi la guitarra van obsequiarels assistents amb les se-ves creacions. En acabar l’acte es va re-alitzar un sorteig de llibresentre els presents. I com acolofó final, tothom va es-criure un desig, una parau-la... Sobre una petjada di-buixada en un full que estrobava dins el programade la gala. Posteriorment,

aquestes petjades es van col·locaral passadís del centre formant uncamí.

INS Els Planells

30 la Palanca

MEDICINA NATURAL

a pell del nadó és una pellmolt més prima que la del’adult, aproximadament

unes cinc vegades. Per tant, ésmés sensible i menys resistent iràpidament perd aigua i calor per-què la seva capa còrnia no estàdesenvolupada. Quan parlemd’aquest tipus de pells hem de te-nir en compte que són pells moltfràgils i actuen com esponges, fetque fa que molts nadons tinguin pellatòpica. La dermatitis atòpica, tam-bé coneguda com èczema atòpic,és una afectació de la pell que escaracteritza per presentar erupci-ons escamoses, hipersensibilitat,com una espècie d’al·lèrgia queprovoca inflamació en algunes zo-nes. És freqüent en els nadons i eninfants, tot i que pot desaparèixerquan compleixen tres anys o quanarriben a l’adolescència, perquèl’adolescent té la pell més grassa iaquest fet equilibra la sequedat pro-vocada per la dermatitis. Causes que provoquen la der-matitis: sistema immunitari dèbil,contacte amb fibres sintètiques i dellana, cremes amb ingredients irri-tants, xampús i gels amb produc-tes químics tòxics, com els para-vents i derivats (són conservantsartificials), important llegir les eti-quetes dels productes. A més, po-den provocar irritació als ulls i danysa les vies respiratòries, també ho potprovocar canvis de temperatura enl’ambient i els estats emocionals. Els metges ens recomanen queno mengem en excés, que no fu-mem, que no abusem de l’alcohol,i en canvi no ens adverteixen quins

productes no hem d’aplicar a la pell,tot i ser l’òrgan més gran del nostrecos. També la pot causar la falta devitamines A i E, ja que la seva fun-ció per excel·lència és mantenir lasalut de la pell, fins i tot la mancadels olis essencials (són àcids gras-sos essencials que necessitem di-àriament i no els pot sintetitzar elnostre organisme), per tant els hemd’aconseguir a través de l’alimen-tació, per exemple amb olid’onagra, lli, soja, sèsam, conegutscom Omega 3, 6 i 9. Síndromes de la dermatitis: se-quedat a la pell, ampolles que su-puren vermellor, inflamació, picorintensa, amb el risc d’aparició deferides per gratar-se, formació decrostes, descamació (pell molt res-seca), la pell es torna gruixuda isembla cuir, per tant és necessàriauna bona hidratació. Zones més freqüents on apareix:les galtes, colzes, genolls, coll,mans, peus, parpelles. Tractamentnatural per tractar la dermatitis:Ambient saludable sense fum detabac, utilitzar gels i xampús natu-rals, roba de cotó, rentar la robaamb sabó ecològic i si és la d’unnadó millor rentar-la a mà i amb ai-gua embotellada ja que portamenys clor. Si s’alimenta de lletmaterna, la mare no ha de consu-mir llet de vaca. Augmentar el con-sum de sucs de pastanaga i poma,algues marines, carabassa i fruitesen general. Els aliments més recomanablessón el meló, la taronja, la poma ipeix. Com a complement dietètics’aconsella germen de blat, llevat

de cervesa, omega 3 (unes tresperles a la setmana) i equinàcia, ésun immunomodulador i augmental’activitat del sistema de defensa. Perus tòpic, evitar posar corticoides, ésuna hormona que aparentment fadesaparèixer la dermatitis perquè ésun potent antiinflamatori i provocaaixí una debilitat de la pell. I com he dit anteriorment, la pellés l’òrgan més gran del nostre cosi per aquest motiu hem d’evitar de-bilitar-lo. A més, també ens fa bai-xar l’activitat del sistema immuni-tari, per tant és més comú tenir in-feccions sobretot en les vies respi-ratòries. És habitual que nens ambdermatitis tinguin repetits episodisde bronquitis. Per això s’aconsellautilitzar en ús extern oli de calèn-dula per suavitzar i hidratar la pell,oli de rosa mosqueta per regene-rar-la, que també es pot utilitzar jun-tament amb flors de Bach per re-baixar l’estrès provocat en la pell.Això sí, sempre aplicant els olisamb la pell humida. Aliments a evi-tar: llet de vaca i tot tipus de làc-tics, ous, plàtan, sucre blanc, fari-nes refinades, es recomana cere-als i farines sense gluten. Senseabusos no són aliments que ho pro-voquin, tot i així evitar-los pot arri-bar a solucionar un problema qued’entrada es diu que no té solució,sinó deixar passar el temps. Con-sell de la secció: en un brot agut dedermatitis, cataplasmes de fangamb infusió de calèndula i malvaper combatre la inflamació.

Montse VallTerapeuta professional

Dermatitis atòpica

L

questa passada SetmanaSanta es va celebrar al nos-tre poble la primera Fira Pa-

gesa. En línies generals, vàremconstatar que va ser una bona ini-ciativa totalment innovadora al nos-tre poble amb moltes possibilitatsde cara a futures edicions. Tanma-teix, hi han hagut alguns detalls quehan creat una certa polèmica i ques’haurien de mirar d’evitar la pròxi-ma vegada. Sembla ser que l’orga-nització ha estat un “tàndem” del’Ajuntament i un sol comerç, ningúmés. L’associació de comerciantsdel nostre poble no està massacontenta pel fet que els varen invi-tar a participar quan ja estava totdat i beneït. És una llàstima que unainiciativa tan bona es vegi entela-da per aquests detalls que s’hauri-en pogut evitar amb més comuni-cació. D’altra banda, en un marge depoques setmanes hi han hagut dosconats d’incendi en el mateix lloc,l’últim en aquest pont de 1 de maig.

Es tracta de l’última casa de la car-retera de Ponts, lloc que en diuen“els pisos del Costa”. Actualment nohi viu ningú, i ho utilitzen algunsadolescents com a lloc d’esbarjo.De moment, no hem hagut de la-mentar desgràcies personals i elsdanys materials han estat mínims.Però si no es prenen mesures, al-gun dia hi podria haver algun acci-dent greu, cal tenir-ho en compte. Hem anat recollint queixes delsveïns d’Artesa i les voldríem trans-metre, a veure si algú ens fa cas. Davant de la Residencia Munici-pal sovint hi passen els vehiclesuna mica massa ràpid i alguns ciu-tadans ens han dit que seria inte-ressant posar-hi bandes rugosesper reduir la velocitat, ara que s’hanposat en altres llocs del poble. Al carrer Escoles, en el tram quehi ha entre la carretera i la intersec-ció amb la carretera de Montsonís,la vorera és molt estreta i en algunsllocs, molt alta. Aquest fet dificultael trànsit dels cotxets, els obliga a

baixar de la vorera per poder circu-lar i això comporta perill. Un cas similar ens el trobem al’inici del carrer Prat de la Riba, altram de dalt de la carretera. El pri-mer tram, com ja s’ha comentat al-tres vegades, fins al carrer de lesMonges, és molt molt estret i a méshi ha un cartell senyalitzador queobliga a baixar de la vorera en unlloc on passen dos vehicles moltjustos. Aquest fet ocasiona situaci-ons molt perilloses. Bé, esperem que aquestes hu-mils propostes, queixes i aportaci-ons que estem fent donin un pasendavant a unes actuacions perpart del Consistori que millorin elnostre poble. Els veïns ho agrairan,alcalde.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

Humils propostes

A

32 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

IN MEMORIAM

La família Serra-Comenge vol agrair a tots els nostresconciutadans que d’una manera o una altra ens heu fetcostat en aquests moments tan dolorosos pel traspàs delnostre espòs i pare. No podem deixar passar l’oportunitat de reconèixer,especialment i públicament, la tasca que va dur a termeel personal del CAP d’Artesa. Creiem que la sevaprofessionalitat, predisposició i delicadesa és, sense capmena de dubte, un motiu d’orgull per la nostra ciutat. Mol-tes gràcies. I també volem agrair a la Parròquia d’Artesa de Segrela seva celeritat a l’hora de reconfortar-nos espiritualment.

Família Serra-Comenge

Agraïment

la Palanca 33

l dia 8 de gener de 1939,amb l´inseparable carretó(que pesava més buit que

ple) varem marxar a peu cap aArtesa, recordo que passàrem peruna ermita que se’n diu Santa Fe,després Tudela de Segre i de se-guida férem cap a la carretera ge-neral, estava bastant transitada degent que se n’anava cap als seusllocs d’origen. De tant en tant hi havia un moroen una tauleta que venia galetesmaries i coses de menjar, la nostrapadrina en va comprar un paquetet,valien una pesseta, que jo no séd’on la va treure, i ens les va repar-tir entre tots els fills i la cosina, peròcom que n’hi havia poques, elles,és a dir, la padrina, la meva mare ila seva germana, no en menjarencap. Van dir-nos que no tenien gana(lo que són les mares...). Aviat vamarribar a Artesa, allò semblava quehi havia passat un terratrèmol, totbombardejat. A casa nostra, les por-tes de fusta de la botiga encara cre-maven, les vam apagar amb aigua.A la part del darrere de casa hi ha-via caigut una bomba i la paretmitjanera era un munt de runa, jaque la bomba que hi havia caiguthavia enderrocat dues cases veï-

nes de la part del darrere. Encaravarem arreplegar algunes cosesque abans de marxar havíem po-sat en un lloc de casa nostra queen dèiem el “trebolet”.

La casa estava plena de soldatsque hi dormien, però van marxar deseguida que arribàrem. El meu ger-mà de seguida va mirar si hi haviala bicicleta que li havien regalat elsnostres pares, però ens l’havien ro-bat. Vam preguntar als veïns i ensvan dir: “Ahir se la va emportar unhome d’Alentorn” i ens va dir el nomde la casa. Ja ens tens el meu germà i a micap a Alentorn, a peu, a buscar labicicleta (la bicicleta en qüestió eramitjana, pròpia per pujar-hi una per-sona de 10 o 12 anys. Arribem aAlentorn i anem a la casa que els

La bicicleta

E veïns ens havien indicat. Truquema la porta i surten una dona i unparell de criatures de la nostra edat,i li diguérem que érem d’Artesa iens havien dit que ells tenien la nos-tra bicicleta. La senyora i els nensens van dir que ells no en teniencap, de bicicleta, nosaltres insistí-rem i diguérem a la senyora el queens havien dit els veïns, però ellava seguir negant-ho. “Bueno”, tots tristos sortim de lacasa i als 25 metres, trobem unhome que era l’amo de la casa i quees veu que coneixia el meu germà,i ens diu: “potser veniu a buscar labicicleta?” En sentir això se’ns vaobrir el cor i vam tornar a entrar acasa seva, i al cap d’un moment vasortir amb la bici. Li donàrem les gràcies i, el meugermà al davant i jo assegut al “por-tamantes”, cap Artesa falta gent.Vaig arribar a casa que em feia unmal el cul que no m’aguantava. Novull ni saber la conversa que va te-nir el matrimoni d’Alentorn, ja quela senyora va quedar com una“mona”. Vam arribar a casa méscontents que unes pasqües perquèalmenys la varem recuperar.

Josep Nogués i Sirvan

expresió s’aplica a algúque, efectivament, és moltalt i prim. Es refereix a un

conegut personatge de Barcelona,quan per ser popular t’ho havies deguanyar a base d’insistència i noper sortir a un banal programa detelevisió uns quants dies. En Bufa era un beneitó que pas-sejava per la ciutat en l’època enquè va ser instal·lat l’enllumenat pú-blic amb el gas com a font d’abas-

... que algú és llarg i prim, parent d’en Bufa?

L’ timent, durant la dècada de 1840-50. Aquest home era tant alt que laboca li arribava fins la mateixa fla-ma del fanal i només amb un bufpodia apagar-lo. I va ser per aques-ta “especialitat” seva que se li vaaplicar el sobrenom de Bufa. Es diu que quan estava engres-cat seguia els fanalers que enceni-en l’enllumenat amb una llarga per-xa provista d’un ble encès a dalt detot i que, a mesura que obrien

l’espita del gas i en prenien la fla-ma, ell els anava apagant. Aques-ta “proesa” seva, però, li havia cos-tat més d’una vegada, una bona es-tomacada. Sempre el seguia unquantiós nombre de criatures quese‘n reien del beneit tot cridant-lopel seu mal nom, Bufa!, i fent ungran xivarri.

Albert Vidal

PER QUÈ DIEM...

“trobem un home queera l’amo de la casa i

que es veu que coneixiael meu germà, i ensdiu: “potser veniu a

buscar la bicicleta?” Ensentir això se’ns va

obrir el cor”

RECORDS DE LA VELLA ARTESA

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@gmail.com

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 35

ESPORTS

l passat 17 de abril el CENGArtesa va organitzar unasortida de club per presen-

ciar el 2n encontre de quarts de fi-nal de l’Eurolliga de bàsquet, quedisputaven el FC Barcelona i elGalatasaray turc. Una seixantena de jugadors,entrenadors i pares van assistircom a públic al matx, que es vanendur els homes entrenats per XaviPascual. La visita tenia un valor afe-git, i és que els jugadors i entrena-dors artesencs van poder baixar apeu de pista per seguir de prop l’es-calfament de l’equip blaugrana,amb qui es van poder fotografiarabans que comencés el partit.

Bons resultats del CENGLa temporada que acaba ha estatforça exitosa per als 11 equips debàsquet del CENG Artesa. Tres delsquals han ocupat posicions d’honora les seves respectives lligues.

Els sèniors, a la Final a 4L’equip de bàsquet sènior masculídel CENG Artesa es va classificarper a la Final a 4 de la categoriaTerritorial B. Els basquetbolites lo-cals van quedar quarts a la lligaregular i van disputar una elimina-tòria de quarts de final molt iguala-da, amb el CB Sant Guim deFreixenet com a rival. A l’anada el resultat va ser d’em-pat a 54. La tornada es va disputara casa nostra, en un encontre quees va decidir a la pròrroga i que vanguanyar els homes entrenats perQuique del Río per 64 punts a 58.Es dóna la circumstància queaquest partit va ser el comiat delQuique com a entrenador local, quidesprés de més de dos dècades

El CENG, protagonista al Palau Blaugrana

E

entrenant diferents equips del CENG,ha decidit retirar-se de les banque-tes quan finalitzi la temporada. La Final a 4 es va disputar el pas-sat 11 de maig a Balaguer i elCENG va caure a les semis contral’equip amfitrió per 69 a 51.

Les júniors i els cadets, amuntL’equip júnior femení entrenat perMarc Vilanova “Saldi” i Pere Jubetetambé va aconseguir la classifica-ció per a les semifinals de la lligaprovincial, on van caure derrotadespel Cervera. Molt meritori el resul-tat, tenint en compte que la meitatde les jugadores estan en edat ca-det i, per tant, disputaven els par-tits contra jugadores de més edat. L’equip cadet masculí, entrenatper Miquel Junyent, també va as-solir un excel·lent resultat al grup Bde Territorial, quedant en 2a posi-ció. Respecte als equips de l’Esco-la, cal dir que enguany han assitit amitja dotzena de trobades, on elsequips de babys, escola masculí iescola femení han participat ambgran entusiasme. Els dos equips

preminis, a més de les trobades,han participat també a les lliguesprovincials. La resta d’equips, mini femení iinfantil masculí i femení, han parti-cipat molt dignament a les compe-ticions provincials, amb resultatsdispars.

Miquel Regué i Gili

Els membres del CENG junt a les estrelles del Barça de bàsquet

El sènior del CENG entrenat per Quique delRío, en un temps mort

Festa del Bàsquet, 6 i 7 de junyXerrada-col·loqui amb Roger Esteller. Partit de Velles Glòries. Concurs de fotografies antigues de

bàsquet. Partits de tots els equips. Activitats de lleure, caminada popular i sopar en família

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 37

ESPORTS

E l futbolista artesenc RogerGiribet dirigirà el CampusPedro Rodríguez Ledesma

que tindrà lloc al juliol a les Canàri-es. Giribet, exjugador del FCBarcelona, forma part de la gene-ració de futbolistes del 87 crescutsa La Masia, com Gerard Piqué,Cesc Fàbregas o Leo Messi. Actu-alment juga al FC Ascó i coordinael CF Balaguer Escola. És llicenci-at en INEFC i diplomat en Magiste-ri d’Educació Física i té el nivell 3d’entrenador de futbol, el que per-met entrenar al màxim nivell, i un

Giribet dirigeix un campus a les Canàriesmàster en direcció esportiva. Giribet coordinarà la part espor-tiva del campus, que es farà alHierro del 15 al 19 de juliol i a SanCristóbal de la Laguna, a pocs qui-lòmetres de Santa Cruz de Tenerife,del 21 al 25. Hi haurà personalitatsdestacades del futbol amb elblaugrana Pedro Rodríguez de pro-tagonista. Hi participaran uns 300infants i el format serà similar al delstres últims anys al Campus EFAd’Artesa de Segre.

Ràdio Artesa de Segre

Trail lo Bunker Caminada a Anya

El Trail lo Bunker, que es fa l’1 de juny a Foradada,és la primera cursa que entra al castell de Montsonís.La ruta és circular, surt i acaba a Foradada.

El 26 d’abril es va celebrar el tercer memorial FrancescBròvia amb gran èxit d’assistència, unes 200 perso-nes, en memòria d’aquest jove originari d’Anya.

FERRAN DOMINGO

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

38 la Palanca

s mitjanit i la tempesta, quesegueix amb la mateixa for-ça que quan m’he adormit,

ara em desvetlla. Sobretot, ha es-tat el picar del vent en els porticonsde les finestres de la meva habita-ció el que m’ha fet traslladar delmón dels somnis, on la primaverahavia dut vida en un camp ple deflors, al món real, on la mateixaestació mostrava la seva altra cara. No aconsegueixo tornar a aga-far el son, així que m’aixeco i emposo a observar com l’aigua, el venti els llamps s’uneixen per formaruna increïble tempesta primaveral,d’aquelles que, si t’enganxa jugantal carrer, et vénen ganes de que-dar-t’hi fins a quedar totalment xopi satisfet. Ara, però, l’escalfor delsllençols i la fosca nit conviden aquedar-se a resguard, gaudint del’espectacle des d’un altre punt devista. Sense saber molt bé el perquè,desperta en mi el desig d’agafar unllibre i, amb tan sols la llum delsllamps i de la làmpada, arronsar-me dins dels llençols i posar-me allegir. L’elecció és difícil, doncs araper ara no en tenia cap de comen-çat i són més d’una vintena els lli-bres que, col·locats per mida, ocu-

pen la petitaprestatgeria dela meva habita-ció. De sobte,un parell de tí-tols em cridenl’atenció: Lavolta al món en80 dies i Vintmil llegües deviatge subma-rí. És obvi quevull embarcar-me (mai millordit pel que respecta al segon llibre)en la lectura d’un llibre d’aventures,però la decisió resulta complicada. Finalment, no sé si mogut pertota l’aigua que cau i que ressonaen l’estructura de la casa, em deci-deixo a ser el capità d’un submaríal qual esperen, juntament amb laresta de la tripulació, infinitatd’aventures. Amb el llibre a les mans m’arrau-leixo entre els llençols, que em pro-porcionen una escalfor molt agra-dable i reconfortant. Abans d’obrirel llibre, dirigeixo una mirada a l’ex-terior, a través de la finestra, on elsllamps són, ara, raigs de llum es-pontanis que trenquen amb l’obs-curitat de la nit.

Ara sí, obro el llibre i em deixoendur per la fantasia, per les lletresque ocupen cada pàgina d’aques-ta mena de diari que, amb poctemps, se m’enduu al més profundde l’oceà, a l’interior d’un enormesubmarí. Bé, aquestes paraules les podriahaver escrit qualsevol persona, re-cordant la màgia d’un llibre, la mà-gia de la lectura. Doncs, encara ara, en nits detempesta, els llamps, la làmpada oles espelmes, damunt la tauleta denit, em proporcionen la llum sufici-ent per seguir llegint entre llit, pàgi-nes i llençols.

Ivan Balagueró Masanés

Despertar en la tempesta

É

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Maig de 1989nspirat per la complexitat ila rellevància d’alguns te-mes reflectits en la revista

de fa 25 anys, potser trobareu queaquest mes m’he enrotllat massa. PORTADA. Al marge del titular,destaco la imatge que ens recordauna passat no tan llunyà. On avuihi ha el Cubtural no fa tant que hihavia la caserna de la guàrdia civil.Per altra banda, s’observa una partde la plaça de l’Ajuntament molt di-ferent de l’actual. Us heu fixat queno hi havia arbres? EDITORIAL. El títol d’aquestmes, El Segre baixà tèrbol, estàbuscat amb certa ironia, ja que noes tracta de l’habitual terbolesa delriu quan hi ha fortes tempestes,sinó d’un abocament de purins queva provocar la mort de centenarsde peixos. Al final, es destaca coma fet positiu que “l’Ajuntament vareunir tots els grangistes de la co-marca i es va parlar seriosamentde l’assumpte”. COMARCA. La secció està de-dicada al darrer ple del ConsellComarcal, presidit per Josep Bor-ràs, el qual va informar de l’inici deles obres del canal Algerri-Balagueri de les inversions del Departamentd’Agricultura en els darrers 3 anys

(uns 670 milions de ptes.). Desta-ca l’acord pel qual el Consell s’opo-sa a la segregació de la comarcadels municipis d’Alfarràs i La Por-tella, amb l’abstenció dels conse-llers de l’AIPN i un de socialista. LOCAL. Una breu nota en cas-

I tellà i sense signaturaens informa que la guàr-dia civil continuarà aArtesa. Això sí, es vadesallotjar l’edifici pelseu estat ruïnós i es vahabilitar alguns habitat-ges de l’edifici conegutcom l’Acadèmia (C/ Bal-mes, 14) “mientras seespera la restauraciónde la Casa Cuartel denuestra localidad”. Lanota acaba destacantl’especial interès delgrup municipal del PPper tal d’evitar el trasllata altres poblacions.Avui, 25 anys després,ni caserna, ni guàrdia ci-vil, ni mossos d’esqua-dra... sinó un equipa-ment sociocultural ano-menat Cubtural. QueArtesa havia estat unacapitania de l’anomenada benemè-rita ja forma part de la història local. Per altra banda, la imatge quereproduïm aquest mes ens mostrapart de l’expedició que la PenyaBarça d’Artesa i Comarca va orga-nitzar per veure com el Barça acon-seguia la tercera Recopa d’Europa

a Berna davant laSampdòria, guanyantper 2-0. PREMSA COMAR-CAL. La revista és faressò de la 7a Assem-blea de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal, que tinguélloc el 15 d’abril aGranollers. La Palanca,com a membre de l‘as-sociació (ACPC), tam-bé hi era present.

Tot recuperant la secció Comar-ca, Boada és un breu article que esfa ressò de l’entrena de la sardana“Poble de Boada”, del mestre RicardMiró i Salvadó, soci de l’Associacióde Veïns i Amics de Boada. LEGISLACIÓ. Crisi matrimonial,

pensions... Presó és un article onMaite Camats i Solé expressa laseua opinió davant la possible apro-vació d’una actualització del codipenal pel que fa als incomplimentsen el pagament de pensions encasos de separació: “Tot mètodecoercitiu que pretén evitar l’incom-pliment d’una obligació és en prin-cipi positiu (...) Discutible és l’ade-quació d’aquesta mesura (presó)... SALUT. Joan Bargés i Pijiula sig-na l’article Consells per anar a laplatja. Potser avui ja estem moltacostumats a sentir aquestes reco-manacions i semblen molt òbvies,però estem parlant de fa 25 anys. CARTES A LA REDACCIÓ. Trescartes formen part de la secció. Laprimera és de Rossend Marsol iClua “Sícoris”, que sota el títol Peral·lusions i amb el seu abrandatllenguatge, respon a la crítica quela revista Nova Artesa fa del debatorganitzat per La Palanca sobre lasanitat, que qualifica de paròdia,però sobretot respon a les crítiquesadreçades a la seva persona, jaque era el moderador del debat.

la Palanca 41

FA 25 ANYS

Una segona carta porta per títolEn resposta i està signada per M.Rosa Gené i Perera. És la rèplica auna carta del mes anterior, on unadona manifestava sentir-se “unamica humiliada” per l’opinió deGené en una entrevista com a novapresidenta de la Creu Roja. És trac-ta d’una carta conciliadora i en topositiu on Gené diu “... no vaig sa-ber expressar-me bé, per tant mi-raré d’explicar-me millor ara” i la-menta no poder conèixer la identi-tat de la Dolors. La tercera carta és de J.Armengol, que demana un parell derectificacions en un article seu quees va transcriure amb errors. SANITAT. Amb l’article Està ma-lalta la sanitat? la revista torna a fer-se ressò d’un assumpte polèmic totdient que “...ens havíem proposatdeixar aparcat el tema sanitari peruna bona temporada”. És tractad’un article on es barregen fets, ru-mors i opinions; per tant, una micaconfús. A risc d’equivocar-me en lainterpretació real dels fets, cal re-cordar que l’Ajuntament havia ar-rendat una part de l’edifici conegutcom a “casa dels mestres”, avuienderrocat, a la Quinta de Salud laAlianza, incloent en les clàusulesl’obligació de permetre la utilitzaciódel local per part de la SeguretatSocial, en previsió d’una possibleremodelació de l’edifici com a CAP.El cas és que el Dr. Ariño, que uti-litzava el local com a consulta pú-blica des del novembre de l’anyanterior, va haver d’abandonar-la aprimers de maig. D’aquí unes líni-es podreu llegir més sobre aquestcomplicat assumpte. NOTÍCIES DE PREMSA. Com elmés anterior, a falta de notícies

d’àmbit més local, destaco que el24 d’abril de 1989 TV3 va estrenarl’espai informatiu del migdia “Co-marques”. OPINIÓ. El col·laborador Sícorisexpressa la seua opinió respecte al’ús de la violència en Bufetades al’Audiència (al pa, pa; i al vi, vi), totrecordant l’incident que va protago-nitzar l’empresari Ruiz Mateosquan va pegar i insultar l’exministreMiquel Boyer. CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens informa delsllibres sobre temàtica econòmicaque hi podem trobar. LA CREU ROJA D’ARTESA. Amés d’informar de les properes ac-tivitats de l’entitat, aquesta fa unacrida al jovent per a què se’n facinvoluntaris. INFORMACIÓ MUNICIPAL LO-CAL. La primera de les pàginesd’aquesta secció és utilitzada perJaume Cardona i Vila, alcalde i met-ge, per intentar aclarir els fets quevan portar a què el Dr. Ariño no po-gués utilitzar el consultori de l’Ali-ança, com hem llegit en una sec-ció anterior. Aleshores, Ariño vademanar a l’Ajuntament un localadequat que pogués funcionar coma consultori, la qual cosa se li vadenegar. Cardona ho argumenta totmolt bé, tot i que resulta complicatd’entendre. També és cert que al-tres grups munici-pals es van opo-sar a aquesta de-cisió, que va com-portar que el Dr.Ariño hagués dellogar un localcom a consultoripúblic. Cal dir queveníem d’una

època en què els metges (Serralta,Solé, Mola, Cardona...) tenien elsconsultoris a casa seua. Per sort,amb el CAP del qual gaudim avuidia, qui se’n recorda d’aquestsembolics? Les dues pàgines més que ocu-pa aquesta secció deixen constàn-cia dels darrers acords del consis-tori municipal. DE LA VELLA ARTESA. La re-vista recupera el llegat del Brunetd’Artesa i ens presenta un capítolmés d’aquells articles que ell ano-menava “Auca del nostre poble”amb la descripció de més personat-ges i més cases de l’Artesa de pri-mers del s. XX. HUMOR. Sota el títol genèric de“No passa res” els entranyablesQuimet i Cosme ens presenten cincacudits de temàtica variada. IMATGES D’AHIR. Una foto de1942, amb el títol Elaboració de for-ques a Alentorn, ens recorda elpassat industrial en aquesta pobla-ció pel que fa a un producte queavui forma part del nostre patrimonietnogràfic. S’hi veu com mitja dotze-na d’homes i dones, de cognomArmengol, treballen en el maurat ipelat de les forques a l’indretd’Alentorn conegut com La Fàbrica.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

om? una altra vegada? N’hiha que no n’aprenem mai.Sí, ja convé tornar a anar a

Beja, com ho saps! Ara feia tempsque no se m’hi havia perdut res.Però sembla que aquesta vegadasí que farem fira, a veure. Bé aquesta vegada, cap a Bejaha estat un viatge relativamentagradable. A l’autopista de peatgesbastant més tous que els de peraquí (80 cèntims per 100 quilòme-tres), se m’han aparegut dos arcsde sant Martí, amb un temps unamica ennuvolat (això sí, feia fredperquè si neva a Mallorca aquí al-menys una mica tremolen) i plo-vent. De camí a Beja, com que he sor-tit a una hora indecent de Nabeul(perquè ens entenguem, Ha-

mamet) i Beja està diametralmentoposada geogràficament i tambéde mentalitat de la gent, doncs això,que no he esmorzat. Sí, ningú hosap, però he sortit de casa senseres a la panxa, si ho sabés mamare, ja veuries el que em diria:“Neeen “al menos” un vas de lletiai Déu meu!!!” Resulta que de Hamamet a Bejas’ha de passar per Tunis, la capi-tal, i allà hi ha moltes cues, molt“follon”, per la qual cosa m’he ha-gut d’arremangar i sortir d’horeta,per a passar abans que tots elsbons treballadors. Un cop superat el coll d’ampo-lla, la panxa ja feia sorolls. Sí, permolta gana que passo, segueixopassant gana quan en passo. Aixíque toca esmorzar... Un d’aquells

croissants insípids? No sé a veure,això és Tunísia i aquí m’he de dei-xar sorprendre... Passo doncs una sèrie de roton-des on em jugo la vida en cadas-cuna -sort que això no ho sap nin-gú- fins que passo una última ro-tonda fumejant. Sí, fumejant, unhome que té un “xiringuit” i té comun vidre i una mica de taula ambsafatetes plenes de menges comamanida, sucs picants, patates fre-gides i dues olles grans suggerido-res. “Paraaaa!! paral carro!”. Fre-nem doncs indecentment i ens fo-tem a un costat per a què no faci elcotxe massa nosa, i anem a veurequè fumeja aquest home.

Joan Giribet

Un altre cop a Beja (Tunísia) (I)

C

VIATGES

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Dates arecordar

Mes d’abril

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà arenovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 18 de junyArtesa de Segre: dimecres 18 de juny (només en casosmolt justificats, que no puguin anar directament a ladeixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes(tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

Ple ordinari (7 d’abril de 2014) iextraordinari (28 d’abril de 2014)Absències: Elisabet Camats iGonzàlez (ERC)

S’acorda, per unanimitat, prorrogarl’adhesió a l’Acord marc de submi-nistrament d’energia elèctrica.S’aprova, per unanimitat, l’esmenade l’acta de les operacions de deli-mitacions entre els termes municipalsd’Agramunt i d’Artesa de Segre.S’aprova, per unanimitat, la certifi-cació següent:- Certificació número 6 i última, perun import net de 262,02 euros més55,02 d’IVA del 21%, amb un im-port total de 317,04 euros, corres-ponent a l’obra Pavimentació de laPlaça Major i annex a Artesa deSegre, realitzada per l’empresaMoix, Serveis i Obres, SL. Importpendent d’executar: 0 euros.S’aprova, per unanimitat, la supres-sió, modificació i correcció de fitxersparcialment automatitzats segons laLlei Orgànica 15/1999 de Proteccióde Dades de Caràcter Personal.S’aprova, per unanimitat, el docu-ment de seguretat per a la proteccióde Dades de Caràcter Personal.

S’acorda, per unanimitat, donar pervàlid el sorteig electrònic i nome-nar com a integrants de les MesesElectorals de les eleccions al Par-lament Europeu, a celebrar el pro-per 25 de maig, als membres, titu-lars i suplents que han resultat ele-gits en el sorteig efectuat.

Aprovacions fetes durant el mesd’abril

Llicències d’obra:- Per la construcció d’un passalvacunetes per accés a la parcel-la 185, del polígon 13, propd’Alentorn.- Per fer el tancament del balcó dela primera planta amb tancamentspracticables d’alumini, de l’immoblesituat al carrer de les Monges, 25,d’Artesa de Segre.- Per canviar les rajoles de dos bal-cons de l’immoble situat al carrerCalvari, 58, d’Artesa de Segre.- Per realitzar les obres de fona-mentació per a la instal·lació posteri-or d’una grua torre, a situar al carrerBalmes, 18, d’Artesa de Segre.- Per a la legalització de les obres,realitzades anteriors al POUM, de

la planta entresòl de l’immoble si-tuat a l’avinguda Maria Anzizu, 25,d’Artesa de Segre.- Per canviar rajoles de bany i cui-na de l’habitatge situat a la plantasegona de l’immoble situat al car-rer Sant Antoni Ma Claret, 21,d’Artesa de Segre.- Per a repicar, rejuntar i arrebos-sar els baixos de les façanes de laMasia Cal Sastre, situada en sòl nourbanitzable, de Tudela de Segre.- Per a la segregació d’una porcióde terreny de 181 metres quadratsen sòl no urbanitzable de la parcel-la 141, del polígon 10, amb refe-rència cadastral 25041A0001410000RW, partida Campanera, per ce-dir-la al sòl urbanitzable delimitatSUD-8 del POUM, d’Artesa deSegre.

Autoritzacions de connexió a la xar-xa d’aigua:- Per a la instal·lació d’una esco-mesa d’aigua potable a l’habitatgede l’edifici situat al carrer Únic, 21,escala 8, 1r dreta, de la Colònia laFàbrica.

Eva Maza i Batlle

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 45

J. G

alce

ran

PALANC-OCI

Humor Jeroglíficper David Fusté

Poble a prop de Ponts

Solució al jeroglífic- Vilanova de l’Aguda (VI, la, no, VA, D, l’, aguda).

6NOTA

NEGACIÓ5A500l’

la nota més alta

Passades les eleccions europees, diuen ques’obrirà la porta del diàleg per a la lluita contrala crisi i per a l’entesa entre els governs deCatalunya i Espanya

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

a revista viatja avui en eltemps per rememorar unade les antigues fires de la

població. En aquell temps, la gentanava en massa a les fires, erentot un esdeveniment. Els pobles delpaís no estaven massa poblats,però hi havia molta gent dissemi-nada per les nostres comarques enmasies que tenien molta vida i enpobles petits que no es deixavenperdre cap fira. Era l’època dels traginers. Elscamins estaven plens de pols, perla qual cosa els que transportavenmercaderies en carros i animalsduien guardapols llargs fins alspeus i un mocador al coll. Amb unasuriaca i una gorra, era el seu uni-forme de treball. També era untemps on abundaven els bandolers,que esperaven trabuc en mà elscarros, per a fer alguna malifeta,però això seria una altra història. Hi havia famílies que de moltantic feien de comerciants al munici-pi (“tractants”, segons el vocabularilocal) que es guanyaven les garro-fes comprant i venent, més o menyscom avui, però tot era molt diferent. Aquells primers anys del seglepassat, encara no circulaven cot-

xes, per la qual cosa els “tractantsd’animals” de pota rodona i equins:cavalls i ases tenien molta feina, elspagesos volien millorar les quadresamb animals de treballs millors. Lagent feia feines molt dures, vist desdel punt de vista d’avui, però per aells era una feina normal. El trac-tant de la foto duia una peça deroba de tres quarts, una gorra, elmocador al coll i una suriaca. A di-ferència del traginer, el guardapolsera més curt. També n’hi havia de més humilsque sols duien la camisa, una ar-milla i pantalons de vellut. La gentno en feia pagar res d’anar aBarcelona, a Lleida o a Tarragonaamb carro. Els camins estavenplens d’hostals on els hostalers elssubministraven de menjar i beureabundant per a ells i els animals.Era allò de “parada i fonda”. Circu-lar no era un gran problema, solscalia paciència, la pressa no serviade res, i ganes de fer negoci. Elscarreters generalment era gent jove,però no sempre. Quan havien dedormir al ras, duien menjar i mantes. Van sortir els primers cotxes, i ensentir el soroll del motor, quan sem-pre abans era tot silenci, els page-

sos deixaven les eines al tros, i fe-ien un o dos quilòmetres corrent pera veure’l passar. En un principi, decotxes sols en tenia la gent rica, percircular anaven molt tapats, ambulleres amb goma al darrere, novolien empassar-se pols. En veu-re’ls, la gent se’n reia i algú va in-ventar la frase: “Pobres milionaris”. Amb el nom de Fira Pagesa esva reivindicar fa poc a Artesa lamemòria d’aquell temps ambaquesta foto. La va organitzar Me-dieval Cercós amb el suport del’Ajuntament i va estar molt visitatper gent d’Artesa i comarca. Espe-rem que tindrà continuïtat. La Fira de Santa Cecília era unafira en què es posaven a la vendaproductes del camp, com avui, peròles dones, com que era comença-ment de l’hivern, portaven uns ves-tits i uns mocadors de cap ben di-ferents. Era un temps en que el ca-talà no estava normalitzat i la gentescrivia com creia. No va ser finsal 1931-32 que en Pompeu Fabrava unificar criteris lingüístics.

Text: Bartomeu Jové SerraFoto cedida per Janette Camats

Fira de Santa Cecília (als volts del 1900) (I)

L

LA FOTO

L’Orfeó Artesenc va participar en un concert conjunt amb la Coral Nova Ègara a Terrassa el 4 de maig,en el marc d’un intercanvi. La formació vallesana visitarà Artesa a finals de juny. Foto: Antoni Colom