LA BIBLIOTECA ESCOLAR I LA BIBLIOTECA - .Per a assolir aquesta fita, les biblioteques escolars han

download LA BIBLIOTECA ESCOLAR I LA BIBLIOTECA - .Per a assolir aquesta fita, les biblioteques escolars han

of 34

  • date post

    03-Mar-2019
  • Category

    Documents

  • view

    212
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of LA BIBLIOTECA ESCOLAR I LA BIBLIOTECA - .Per a assolir aquesta fita, les biblioteques escolars han

LA BIBLIOTECA ESCOLAR I LA BIBLIOTECA PBLICA: IDEES PER A LA COLLABORACI

MONTSERRAT BUND NIN

MONTSERRAT GABARR PARERA

Generalitat de Catalunya

Departament dEducaci

Edici: Servei de Comunicaci, Difusi i Publicacions

Disseny: Enric Muoz

Tiratge: 6.500 exemplars

Dipsit legal: B-10.314-2008

Impressi: Orriols, SA

3

UNA COLLABORACI IMPRESCINDIBLE

Teniu a les vostres mans la publicaci que tracta sobre la necessria relaci

entre les dues xarxes de biblioteques, les pbliques i les escolars La biblioteca

escolar i la biblioteca pblica: idees per a la collaboraci, la qual han elaborat

dues persones prou coneixedores del mn de leducaci i la biblioteconomia,

la Montserrat Bund i la Montserrat Gabarr.

Es tracta duna publicaci que us pot ser ben til en dos sentits: en el de la

reflexi i en el de la prctica diria. La publicaci parteix de la importncia

de la lectura i, desprs de descriure les virtualitats dambdues xarxes i de res-

saltar-ne la necessria collaboraci institucional, formula una srie de pro-

postes de recursos, serveis i activitats per concretar aquesta collaboraci. Es

dedica un captol especfic a parlar de la collaboraci bibliotecria en lm-

bit rural i sesbossa un pla de lectura municipal, en el marc del qual caldria

inscriure segurament totes les actuacions desplegades des dels dos espais de

lectura: lescolar i el municipal o pblic.

Realment la publicaci s oportuna per acomplir lobjectiu de millorar la

lectura dels nostres infants i joves. Segurament que hi ha un punt de partida

no explicitat, que s el convenciment que la sensibilitzaci i limpuls per a la

lectura no ha de ser noms qesti de lescola (o noms de la biblioteca p-

blica), sin que ho ha de ser de totes dues institucions. Encara ms: direm

que sense la implicaci activa de la mateixa famlia, tampoc no arribarem a

lassoliment dels objectius que ens proposem.

Llegir ja no pot ser vist com una activitat dacompliment individual i vo-

luntari, ats que ha esdevingut una veritable necessitat social. Per tant, des

de leducaci (en un sentit ampli) hem dassegurar que tots els nois i noies,

futurs ciutadans i ciutadanes, tinguin aquesta necessitat coberta. Tanmateix,

conv no oblidar que leducaci no s noms feina de lescola, sin de tota

la societat. I s en aquest marc i amb aquesta concepci que la collaboraci

entre la biblioteca escolar i la biblioteca pblica pren tot el seu ple sentit i

dna eficcia a la tasca de luna i de laltra que, aix, es poden veure comple-

mentades i reforades.

4

Catalunya t una slida tradici de persones que des dun mbit i laltre shan

preocupat de manera professional i abnegada perqu la lectura fos un tret

inherent i indestriable de la realitat escolar. Certament, no hem assolit enca-

ra el nivell que ens correspondria i hi ha un cam llarg per recrrer. Per ei-

nes com la que us presentem ens sn una ajuda valuosa per avanar de ma-

nera ptima i eficient.

Per aix, creiem que cal agrair tant a les autores materials del text com a to-

tes les persones professionals del mn bibliotecari i institucions que els han

aportat idees, suggeriments, propostes o experincies. De manera especial,

cal agrair els mestres i les mestres i el professorat que ha collaborat en aques-

ta publicaci de manera directa o indirecta. Ara cal que la resta de profes-

sionals docents i bibliotecaris acabin de perfeccionar el significat daquesta

publicaci agafant-ne les idees, aplicant-les a la seva realitat i millorant-ne la

prctica amb noves experincies que ens enriquiran sens dubte a tots.

Joan Badia i Pujol

Director general dInnovaci

5

SUMARI

Presentaci 7

1. Introducci 91.1. Importncia de la lectura 9

1.2. Biblioteca escolar puntedu 10

1.3. Biblioteca escolar i biblioteca pblica 11

1.4. Cap a un marc de cooperaci institucional 12

1.5. Collaboraci entre biblioteca escolar i biblioteca

pblica 13

2. Propostes per a avanar en la collaboraci biblioteca escolar-biblioteca pblica 152.1. Recursos 15

2.2. Serveis 18

2.3. Activitats 21

3. La collaboraci en zones rurals 26

4. El pla de lectura municipal 29

Webs dinters 34

7

PRESENTACI

Antecedents i context. Consideracions prvies

A linici del curs escolar 2004-2005, el Departament dEducaci de la Ge-

neralitat de Catalunya crea el Programa de biblioteques escolars puntedu,

un espai de coneixement i aprenentatge.

Aquest programa pretn impulsar i consolidar el funcionament de la biblio-

teca com instrument bsic per a laprenentatge en el desenvolupament de

les diferents rees curriculars i per a la promoci de lhbit lector.

La Diputaci de Barcelona, que lidera la Xarxa de Biblioteques Pbliques a

la provncia de Barcelona, valora loportunitat, amb la creaci del nou pro-

grama educatiu, de collaborar en el desenvolupament de la biblioteca esco-

lar, buscant frmules de cooperaci mtua. Amb aquesta finalitat, propo-

sa a lAdministraci Autonmica, Departament de Cultura i Departament

dEducaci, una acci destudi i anlisi per poder definir les possibles vies

de cooperaci.

A partir daquesta proposta, sorganitza el Laboratori Biblioteca Escolar-Bi-

blioteca Pblica amb la participaci de professionals1 tant de lmbit esco-

lar com del mn bibliotecari, per tal que elaborin un document que esta-

bleixi i concreti el marc de collaboraci.

El primer Laboratori va propiciar la reflexi, la discussi i lanlisi sobre la

collaboraci entre biblioteca escolar i biblioteca pblica.

El segon Laboratori es va iniciar sobre la base de les conclusions del treball

i debat realitzat en el primer. La segona edici tenia lobjectiu fonamental

1. Professionals que varen participar en el Laboratori biblioteca escolar-biblioteca pblica:

Enric Aguad, Mnica Bar, Dolors Bund, Montse Bund, Rosa Calabuig, Nria del Cam-

po, Antnia Capdevila, lex Cosials, Glria Durban, Montserrat Gabarr, Ceclia Llad, Mat

Lpez, Ester Omella, Nria Palau, M. Dolors Ports, Josefina Snchez i Nria Ventura.

8

despecificar i confeccionar els protocols de treball sobre els mbits de col-

laboraci entre una i altra biblioteca.

Posteriorment el Departament dEducaci fa lencrrec delaborar, aquest do-

cument divulgatiu que teniu a les mans per donar a conixer idees, recursos

i maneres danar obrint cam a possibles vies de collaboraci entre biblio-

teca escolar i biblioteca pblica.

Volem agrair, des daquest espai, als Departaments dEducaci i de Cultura i

al Servei de biblioteques pbliques de la Diputaci de Barcelona, la possibili-

tat de participar en aquests laboratoris, que ens han perms el debat, la refle-

xi i la concreci del marc de cooperaci entre ambdues biblioteques.

Aprofitem tamb aquesta ocasi per manifestar que la riquesa del debat sobre

el tema de collaboraci biblioteca escolar/biblioteca pblica, va ser altament

gratificant i efectiva, per les aportacions de totes les persones que hi van par-

ticipar, sense les quals, ni el treball final ni les conclusions a qu vrem arribar

no haurien estat possibles, aix com aquesta publicaci que us oferim a tots

vosaltres tampoc shauria pogut realitzar.

Pgina 9

10

Els centres educatius han de facilitar les eines i promoure les actituds que

permetin a lalumnat aprendre al llarg de tota la seva vida, desenvolupar el

pensament crtic, utilitzar de manera efica la informaci en qualsevol su-

port i format per a esdevenir ciutadans i ciutadanes cultes i responsables.

Sha de propiciar laprenentatge de les habilitats que han de permetre acce-

dir a la informaci, processar-la i transformar-la des de tots els mbits, des

de lescola i des de la biblioteca pblica, treballant en estreta collaboraci

per tal que les actuacions siguin complementries i coherents en la forma-

ci de les habilitats lectores de lalumnat. El domini daquestes habilitats

facilitar ladquisici de competncies des de tres eixos bsics: informaci-

lectura-tecnologia.

La lectura ha desdevenir un aprenentatge evolutiu i continuat al llarg de to-

ta lescolaritat i de la vida.

1.2. Biblioteca escolar puntedu

Sovint les biblioteques escolars han estat espais on sha emmagatzemat una

quantitat ms o menys important de llibres. En el millor dels casos ha es-

tat un servei dirigit bsicament al foment de lhbit lector de lalumnat, tret

dalgunes experincies rellevants que han fomentat un tractament ms glo-

bal de la biblioteca en el projecte educatiu del centre i que han estat fruit de

la bona voluntat del professorat.

Cal plantejar un nou model de biblioteca escolar que respongui a les neces-

sitats reals dalumnat i professorat en el nou context de la societat de la in-

formaci i del coneixement.

Per a assolir aquesta fita, les biblioteques escolars han dadquirir un prota-

gonisme pedaggic ms gran; han de promoure un nou enfocament del pro-

cs densenyament-aprenentatge i convertir-se en un espai de renovaci me-

todolgica, comptant amb personal format i amb tots els recursos necessaris.

A linic