La biosfera i el seu entoen geològic

LA BIOSFERA

I EL SEU

ENTORN

GEOLÒGIC

BERTA CHICO JULIÀ

Què és la biosfera?

Què és un ecosistema? Quins elements el

formen?

Quina diferència hi ha entre el marc

geològic (sòl, clima…) del desert del

Sàhara i el de la selva amazònica? Com

condiciona els éssers vius que l’habiten?

El dinamisme de la

biosfera

El dinamisme de la biosfera

Pots fer una aproximació, a primer cop

d’ull, dels indrets de la Terra on hi ha

deserts? I serralades? Què més hi pots

veure?


La biosfera i els biomes

La biosfera és formada per diversos

biomes o àmbits bioclimàtics, que són les

diferents zones de la Terra amb un clima

característic on es desnvolupen

comunitats específiques d’éssers vius, que

formen ecosisttemes molt diversos.


La història i el dinamisme de la

biosfera

La biosfera va canviant al llarg del temps a causa de:

El suport físic i, per tant, la formació i la modificació de les roques, el relleu terrestre i el sòl.

Les modificacions químiques i físiques de l’atmosfera.

La formació i el desplaçament dels continents i dels mars (teoria de la tectònica de plaques).

Els canvis climàtics: deguts al desplaçament dels continents i a petits cataclismes a escala planetària (erupcions volcàniques, caiguda de meteorits, etc.)

L’evolució dels éssers vius: els permet adaptar-se a un entorn canviant.


Quina diferència hi ha entre aquests dos sòls?

Per què creus que el sòl de la fageda afavoreix

que hi creixi molta vegetació? Què aporta la

vegetació al sòl?


Els boscos

Els boscos

Els boscos caducifolis Els boscos caducifolis o boscanes decídues, són

biomes constituïts per grans arbres que es

ramifiquen a partir d’una creta distància del terra,

a 2 o 3 metres com a mínim. Presenten un sotabosc

reduït, amb un estrat herbaci discret o, com a

màxim, amb alguns arbustos esparsos (ex. Una

fageda).

Els boscos

Hi ha alguns éssers vius que s’adapten al bosc

caducifoli mitjançant diferents mecanismes. Per ex:

Arbres que perden les fulles per resistir millor l’estació

freda.

Herbes que tenen arrels o llavors resistents al fred, que

els permeten reviure després de les nevades.

Animals que entren en letargia.

Els boscos

Distribució

geogràfica de la

Selva Tropical

Veure mapa

pàgina 72 llibre

L’entorn geològic

Les boscanes es localitzen en zones de clima

temperat i plujós, sense extrems de fred ni de calor i

sense pertorbacions catastròfiques com huracans o

sequeres greus. El sòl és ric en nutrients, de color bru

o grisenc, a causa de l’humus acumulat.

Els boscos

Distribució geogràfica

bosc caducifoli

Els éssers vius

Vegetació: formada per arbres com faigs, roures,

castanyers, avellaners o bedolls, entre molts altres,

amb poca presència de sotabosc.

Abundant vida animal: amb complexes xarxes

tròfiques i molts nínxols ecològics diferents; insectes,

amfibis (salamandra), ocells boscans, rosegadors,

grans herbívors (porc senglar i el cèrvol) i

depredadors (llop i el linx).

Les persones

Molt transformats per l’home perquè estan en els

països científicament i tècnicament avançats. Han

patit tala no sostenible per aconseguir terrenys de

conreu, pastura o construcció d’indústries. Els boscos

Les selves Per què creus que hi ha tantes plantes enfiladisses a

la selva?

La similitud en la flora entre les selves del món reflecteixen l’antiga unió dels continents en Gondwana, una de les dues masses continentals resultants de la fragmentació de Pangea.

Hi ha alguns éssers vius que s’adapten a la selva mitjançant diferents mecanismes:

Arbres amb arrels poc profundes, ja que el més important és créixer cap amunt per rebre més quantitat de llum solar. A més els nutrients són a les capes més superficials del sòl.

Plantes enfiladisses per sortir de la penombra de la selva.

Els boscos

Les selves són biomes humits molt exuberants i diversos, de vegetació gairebé impenetrable, on es localitza la màxima biodiversitat dins els ecosistemes terrestres.


Hi ha diversos tipus de selves:

Selva plujosa: clima molt humit i xafogós.

Bosc nebulós: amb núvols i boira gairebé permanents.

Bosc monsònic: amb una estació seca relativament prolongada i una estació plujosa molt humida.

Selva temperada: plujosa però no especialment càlida.

El sòl de les selves acostumen a ser pobres, ja que l’exuberant vegetació que els caracteritza fa que la majoria de nutrients formin part dels éssers vius, sense que arribin a acumular-se al sòl

Els boscos

Els éssers vius

La llum del sol es concentra a la

part superior de la vegetació.

Plantes:

De fulla perenne i grosses (palmeres,

falgueres).

Enfiladisses (lianes, epífites (que

viuen sobre altres)

Animals:

Molts insectes

Rèptils, ocells i mamífers (primats).

Els boscos

Les persones

La necessitat de terres de conreu i pastura i la

possibilitat de fer tales massives d’arbres han

ocasionat el retrocés de totes les selves del món.

Els boscos

La sabana i el desert


La sabana Les sabanes recobreixen quasi una quarta part de les

terres emergides.

Les plantes que es recuperen més ràpidament de la sequera i dels efectes del foc són les herbàcies.

Com s’adapten els éssers vius a la sabana:

Arbres que perden fulles durant l’estació seca per resistir el calor i la manca d’aigua.

Grans herbívors migratoris que es desplacen per buscar pastures durant l’estació seca.

Els boscos

De color groc: distribució

geogràfica de la sabana

La sabana és un bioma tropical caracteritzat per la

presència d’herbes altes, entre les quals

predominen les gramínies, amb arbres o arbusts

dispersos. És un bioma de transició entre la selva i el

desert.

Els boscos


Clima: presenta una estació seca i una

temperatura sempre càlida, sense hivern tèrmic.

Els sòls acostumen a tenir poca capacitat de

retenció d’aigua i són relativament pobres en

nutrients.

Els éssers vius

Vegetació:

Predominantment herbàcia amb pocs carbres i

arbustos, com a conseqüència de la rigorositat de

l’estació seca i la presència de focs periòdics.

Animals:

Grans herbívors (zebres, nyus, girafes, elefants i gaseles).

Grans carnívors(lleons, guepards).

Els boscos

Les persones

Actualment, a la sabana hi ha grups de persones

que encara viuen de la caça, la pesca i la

recol·lecció, però no pas de manera exclusiva. La

majoria de comunitat viuen de la ramaderia i

l’agricultura. Però hi ha hagut una forta migració

d’aquestes zones a les ciutats. Els boscos

El desert Adaptacions al desert:

Plantes amb reserves d’aigua, ja sigui a la

tija (cactus) o a les arrels, que són molt

llargues i ramificades per aprofitar tota la

humitat del sòl.

Plantes amb fulles petites per evitar la

pèrdua d’aigua per transpiració.

Animals amb reserves d’aigua i nutrients

(camells i dromedaris).

Animals amb determinats comportaments

que eviten pèrdues innecessàries d’aigua:

s’enterren a la sorra o entren en letargia

durant els períodes més calorosos.

Els boscos

Els deserts són biomes caracteritzats per la seva

extrema aridesa, per la manca de precipitacions i

per les grans fluctuacions tèrmiques entre el dia i la

nit i l’estiu i l’hivern.


Distribució

geogràfica del

desert

Entorn geològic

Tipus de deserts:

Deserts càlids i temperats: situats entre els 20º i els 40º

de latitud sud i de latitud nord, es caracteritzen per

presentar temperatures extremes i una gran oscil·lació

tèrmica diària (fins a 70ºC de diferència entre el dia i

la nit) i anual, poques precipitacions i una vegetació

molt pobra, que deixa el sòl un.

Deserts freds: presenten hiverns especialment freds,

durant els quals es poden produir intenses nevades.

La manca de vegetació fa que l’erosió del sòl sigui molt

intensa.

Els boscos

Els éssers vius

Comunitats vegetals molt diverses però no formen

un mantell continu.

Herbes, matolls i cactus molt dispersos (depenent de

la disponibilitat d’aigua) i sobretot als oasis.

Animals: insectes, rèptils, amfibis, mamífers: però

pocs individus a causa de l’escassetat d’aliment


Les persones

Escassa presència humana. Solen ser nòmades

perquè cerquen pastures per als seus ramats

(excepte els que viuen als oasis)

Vestimenta especial: per reduir al pèrdua d’aigua

per transpiració.

Els boscos

La praderia, la taigà i la

tundra

La praderia

Mecanismes d’adaptació a la praderia:

Herbes que rebroten en acabar l’època freda.

Grans herbívors migradors que es desplacen a la

recerca de pastures.

La praderia o estepa és un bioma continental

dominat per grans extensions d’herba.

Els éssers vius

Vegetals més abundants: plantes herbàcies,

sobretot gramínies. Arbres i arbustos escassos (o no

n’hi ha).

Animals: molts insectes, rèptils, poques aus, petits

mamífers excavadors de caus (marmotes), grans

mamífers migradors (cavalls i antílops) i

depredadors (llops i coiots).


Clima: estius plujosos i hiverns molt freds.

Sòl ric en humus

Les persones

La riquesa del sòl de les praderies les fa molt útils

per a les explotacions humanes.

Tres quartes parts de les praderies del món estan

ocupades per camps de conreu i la resta està

destinada a la ramaderia

La praderia, la taigà i la tundra

La taigà La taigà o bosc boreal és un bioma continental molt

fred format per boscos de coníferes, com pins i

avets. Acostuma a estar en contacte amb la

praderia en latituds més boreals i, per tant, més

fredes.

Adaptacions a la taigà:

Coníferes amb substàncies anticongelants a la saba

que eviten la mort de la planta durant l’hivern.

Herbívors migradors que es desplacen a la recerca de

pastures.

Animals que hivernen, com l’ós, per resistir el fred

hivernal.

animals constructors de caus aïllats del fred, com

erminis i castors.


Clima: humit i fred, amb grans nevades durant

l’hivern.

Les baixes temperatures congelen els sòls, que no

es descongelen fins al final de la primavera.

Els éssers vius

Domini de les coníferes. Arbusts i herbes amb parts

llenyoses, molses i líquens.

Animals: grans herbívors (ant), carnívors (llop i linx),

omnívors (ós bru i ós negre). Rèptils, ocells boscans i

petits mamífers que viuen en caus.


Distribució geogràfica del taigà

Les persones

El rigorós clima de taigà dificulta les activitats

agrícola i ramaderes, així les poques persones que

hi viuen basen les seves activitats econòmiques en

l’explotació forestal i la cacera.

La tundra i el domini antàrtic La tundra és un bioma extremament fred, format

per zones pròximes a pol nord, que són cobertes de

neu diversos mesos l’any.

El domini antàrtic abraça el sòl sempre cobert de

neu del continent antàrtic, al voltant del pol sud, on

no hi ha població humana autòctona.

Les persones

No és un lloc acollidor per la vida humana, però

diversos pobles s’hi han adaptat. Viuen de la

cacera i la pesca.

Mecanismes d’adaptació a la tundra

Animals amb aïllament tèrmic en forma

de capes de greix i densos pelatges.

Animals que migren a la recerca de

pastures, com els rens i els lèmmings

(rosegadors). La majoria d’aquests

animals moren durant els desplaçaments.


Clima tundra: temperatures extremament baixes a

l’hivern (quan el sol no sobrepassa la línia de

l’horitzó) i més tèbies a l’estiu (quan el sol no es pon).

Precipitacions escasses i l’aigua s’acumula en

aiguamolls i en forma sòlida (neu i gel).

Sota la cap superficial de sòl sempre hi ha gel (no es

fon mai)

• La part del sòl que

està glaçada tot

l’any, anomenada

pergelisòl, fa

impossible la vida

d’arbres i arbustos,

ja que no hi

poden arrelar

Els éssers vius

Vegetals: molses i líquens.

Animals:

ocells (tant autòctons com migradors) que hi passen

l’estiu.

Mamífers: rens, bous mesquers (buey), erminis,

mosteles, guineus, llops i óssos blancs.

Les mediterrànies


Les mediterrànies Les mediterrànies són biomes caracteritzats per la

sequera estival, els hiverns benignes i la proximitat al

mar. El fred no és mai gaire intens, ni la secada és

molt marcada. Es troben a la conca Mediterrània.


És una transició entre el clima temperat típic de les

boscanes decídues i el tropical sec.

Característiques:

La sequera estival (en l’època calorosa)

La gran variabilitat interanual de les precipitacions.

Els estius calorosos i els hiverns frescos o

moderadament freds.

Les condicions de calor i sequedat estiuenques són

semblants a les de zones subtropicals desèrtiques

veïnes, mentre que les condicions hivernals són

semblants a les de latituds més fredes i humides.

Els biomes són fràgils a causa de la combinació de

sòls relativament pobres en nutrients, amb una

capa d’humus bastant escassa, i pluges torrencials.

Els éssers vius

Vegetals: llenyosos amb poques herbàcies ja que el calor i sequedat d’estiu en dificulta la supervivència (que són majoritàriament gramínies).

Arbustos i arbres de mida petita però amb arrels llargues i ramificades per arribar a l’aigua acumulada a les capes inferiors del sòl.

Animals: gran biodiversitat de tots els grups animals.

Invertebrats (cucs, insectes)

Vertebrats (rèptils, amfibis, ocells i mamífers).

Les persones

Desenvolupament de cultures molt diverses

Biomes modificats per l’agricultura i ramaderia des de molt antic.

Hi ha incedis periòdics i els ecosistemes s’han de regenerar sovint per aquesta causa.

Els ecosistemes aquàtics

Els mars i els oceans Els mars i els oceans són biomes que es caracteritzen

pel medi geològic on viuen els diferents organismes: l’aigua salada. Les condicions són molt estables, amb poques oscil·lacions tèrmiques. Però no són homogenis; determinen ecosistemes clarament diferenciats:

Els corrents marins: freds o càlids.

La fondària on viuen els organismes

La proximitat de la costa

Bentos: conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces.

Regió abissal: zona entre els 800 i els 10.000m de profunditat.

Regió nerítica: zona de la plataforma continental.


Segons la distància a la costa, hi ha 2 regions:

La regió litoral: propera a la costa.

La regió pelàgica: la resta.

En vertical hi ha 2 zones:

Zona fòtica o il·luminada: fins als 200 m.

Zona afòtica: totalment fosca, per sota els 200m.

Els éssers vius

Organismes fotosintètics: plantes i algues i organismes

microscòpics fotosintètics o no (plàncton) a la zona

fòtica.

Animals: cucs, artròpodes i mol·luscs: zona fòtica

Peixos i mamífers (dofins i balenes) a la massa aquosa. Els ecosistemes aquàtics

Les aigües continentals

D’aigua dolça amb sals dissoltes però en petites

quantitats.

Els rius

El més important és el corrent d’aigua contant i més

o menys fort segons el cabal i el pendent, amb

abundant oxigen dissolt.

Els organismes que hi viuen dependran del bioma

del voltant del riu (selva, bosc temperat,

mediterrània, etc.)


Zones d’un riu

Tram alt: té pendent pronunciat, l’aigua és clara i molt

oxigenada. Als rius mediterranis hi ha peixos capaços

de nedar contracorrent (truita), i molts invertebrat

(cucs, cargols, larves d’insectes).

Tram mitjà: no té tant pendent, l’aigua no flueix tan de

pressa i no està tan oxigenada. Hi viuen peixos (barb) i

invertebrats (planàries, cucs i larves d’insectes).

Tram baix: flux lent d’aigua, no tan oxigenada i

tèrbola. Peixos: carpa i tenca. Insectes: escarabats i les

seves larves, cucs i algues i plantes (jonc).


Al voltant dels rius hi viuen animals que l’alimenten

de peixos i altres animals aquàtics: merles i blauets.

Els llacs

La vida no és tan abundant com en els rius perquè

hi ha menys concentració d’O2.

Plantes aquàtiques: joncs, peixos (truita, barbs i

carpes), cucs, insectes i larves d’insecte.

Els humans han modificat els rius i llacs amb

construcció de preses i canals.


Litorial, coves i alta

muntanya

El litoral El litoral no és un bioma pròpiament dit, però s’hi

desenvolupa una gran varietat d’ecosistemes amb

unes característiques comunes.

El litoral és la frontera entre la terra i el mar.

El marc geològic

El sòl pot ser:

Sòl rocós: immòbil, s’hi poden fixar animals i plantes

Sòl sorrenc: més movible.

Litoral, coves i alta muntanya

Els éssers vius

La fluctuació del nivell de les aigües (per les

onades i les marees) condicionen la vida del litoral.

Organismes adaptats a passa part de la vida fora de

l’aigua: musclos, crustacis, peixos costaners.

En terra ferma tenim comunitats animals i vegetals

adaptades al tipus de sòl rocós o sorrenc i a la

salinitat i humitats altes.

Les persones

Els humans n’obtenen aliment: pesca, cullen algues

o cacen mamífers marins (foques, balenes).


Les coves i els avencs Les coves i els avencs són ecosistemes especials

perquè no hi penetra mai la llum, i no hi ha vida

vegetal.

Temperatura i humitat molt constants i estables.

Organismes:

Hi viuen molt bé: crustacis, fongs, insectes i aràcnids.

Animals cecs i sense pigmentació.

La matèria orgànica per alimentar-se ve de fora.


L’alta muntanya Quan pugem una muntanya el tipus d’ecosistema

varia. Depèn del clima de la zona i l’alçada.

Tipus:

Muntanya baixa: de menys de 1.000m. Hi predominen els boscos, amb sotabosc + o – desenvolupat.

Muntanya mitjana: entre 1.000-2.500m. Hi predominen les formacions arbustives i més amunt els prats.

Muntanya alta: + de 2.500m. De prats passem a terres més ermes amb molses, líquens i alguns insectes.

Hiverns molt freds amb fortes nevades, vent intens i fortes oscil·lacions tèrmiques.

Alguns pobles s’han adaptat a viure a l’alta muntanya, com els tibetans, que habiten la serralada mñe alta del món.

Quins ecosistems de muntanya reconeixes en les

imatges? A quina altitud els situaries?


La biosfera i el seu entoen geològic

Documents

Transcript of La biosfera i el seu entoen geològic