La Bolangera de Linyola

7/25/2019 La Bolangera de Linyola

1/16

LA BOLANGERA

LA NOSTRA BOLANGERA: LA DE LINYOLA

QU SN LES BOLANGERES?

s un tipus de ball de parelles, de ritme viu, tonada alegre, molt animat i gracis.

La formaci s en rotllana i es desenvolupa en dos tipus de moviments:

1.

Un simple ball rod (invariable en tots els llocs)

2. Evolucions de figures (variables segons els llocs)

QUAN ES BALLAVEN?

En diferents perodes del calendari festiu::

- La PRIMAVERA i primera meitat de l'ESTIU (poca de floriment, maduraci i recollida de fruits

al camp)

- Final de l'ESTIU i primers dies de TARDOR (poca de verema)

- A l'HIVERN, al febrer (carnaval i l'poca de sembrar els cereals) i al desembre (matana delporc i Nadal)


2/16

ON ES BALLAVEN?

La Bolangera ha estat ballada arreu de Catalunya, tant persones d'alta posici com pel poble.

Acostumava a ser el primer ball que es ballava en les festes a les places.

Una de les seves caracterstiques era el canvi de parella: tots els nois i noies surten a ballar i els

msics, en un moment donat, paren de tocar i els balladors estan obligats a ballar tota la tarda

amb la noia o el noi que els ha tocat per company.

Tamb es ballava en acabar les tasques de les messes (el temps de la sega).

D'ON PROV EL NOM?

Bolangera vol dir fornera, s a dir, la persona que fa elpa per cocci.

El pa s la base alimentria: el pa s vida.


3/16

QUIN S L'ORIGEN?Segons el Diccionari de la Dansade F. Pujol i J. Amades, tot fa suposar que s un ball

d'importaci francesa, comenant ja pel seu nom: "La Boulangre s una vella i patriarcal

dansa francesa infantil i familiar".

La tonada ha donat probablement el nom a la dansa: "La Boulangre a des cus..."
https://fr.wikisource.org/wiki/La_Boulang%C3%A8re_a_des_%C3%A9cus_(Weckerlin_1870)http://www.compagnons-boulangers-patissiers.com/crebesc/la-boulangere-a-des-ecus/


4/16

ORIGEN I EVOLUCI

CAROLADansa medieval collectiva consistent en una renglera oberta o tancada de balladors donant-se

les mans que avancen o van voltant, sense saltar, al so de la can del mateix nom.

Una carola a una miniatura del Roman de la Rose, (ca. 1420-1430)

A ritme de dansa: la carola
https://www.youtube.com/watch?v=8nI9MNG7G3khttps://sonsdeledatmitjana.wordpress.com/2014/03/24/a-ritme-de-dansa-la-carola/https://sonsdeledatmitjana.wordpress.com/2014/03/24/a-ritme-de-dansa-la-carola/https://www.youtube.com/watch?v=8nI9MNG7G3khttps://sonsdeledatmitjana.wordpress.com/2014/03/24/a-ritme-de-dansa-la-carola/


5/16

BRANDADansa dels segles XVI i XVII de ritme binari o ternari en qu els balladors fan un moviment

oscillatori i tamb un brandeix dels braos..

Imatge Wikipedia

BALL ROD

Una de les formes ms simples de ball collectiu i com a tots els poble. Els balladors agafats

de les mans i formant rodona van voltant en un mateix sentit o en ambds sentits de forma

alterna.
https://en.wikipedia.org/wiki/Branlehttps://en.wikipedia.org/wiki/Branlehttps://en.wikipedia.org/wiki/Branle


6/16

BOLANGERADansa de l'Edat Moderna. Primeres bolangeres al segle XVII. Provenen dels antics balls rodons,

basats en una gran rodona de la qual es desfeien els balladors per a fer algunes senzilles

figures i tornar-se a agafar.

Rotllana de la Bolangera de RosesFont: Arxiu fotogrfic de l'Esbart Catal de Dansaires

LA MSICALes caracterstiques de la melodia sn:

- Aire alegre.

- Estructura musical similar. (AABB)

- Ritme binari

- Inici en anacrusi

- Ser compostes de dues frases musicals, la primera sempre de vuit compassos i la segona

oscillant, duna manera generalitzada, entre 8 i 10

FONT: EL SAC DE DANSES. EL GALOP. DANSES

CATALANES I JOCS DANSATS. EDITORIAL ALTA FULLA. BARCELONA, 2003.


7/16

EL TEXT DE LA CANTots els textos parlen d'un personatge femen que fa prodigis (fer bullir un tup sense foc, que

desapareix, un colom que fa feines ....)

La Bolangera es presenta com un smbol femen transmissor de vida, de saber. El colom, com a

ocell prodigis, simbolitza la uni, la harmonia dels contraris.

Els estudis de les diferents versions de les cobles o corrandes sembla que presenten la

Bolangera, com un personatge no gaire envejable i no massa bona fama., una dona que no li

agradava massa treballar i tenia diners guanyats fcilment.

LA BOLANGERA (Linyola - Noguera)

La bolangera t un colom

que amb la cua escombra el forn

i amb les ales la pastera;ve-tho aqu la Bolangera.

La bolangera t un tup

que sense aigua el fa bullir;

sense llenya ni carb

la bolangera t ra.

Bolangera trapassera,

s'ha mirat en el mirall;

quan ha vist que no era maca,

s'ha tirat pel balc avall.

Bolangera t un tup,

sense foc el fa bullir;

sap escriure sense riure,

sap comptar fins a una lliura,

sap fer coves i paners,

no s quantes coses ms.

QUAN DESAPAREIX?La Bolangera s una dansa prpia i tpica de l'Edat Moderna, s'inicia amb el Renaixement, tuna gran expansi al s. XVII, es mant durant el s. XVIII, fa una davallada al s. XIX, fins a

desaparixer degut a les transformacions socials i de la vida popular: la indstria i el

maquinisme, el racionalisme...

Durant el s. XIX continua apareixent com a ball d'envelat, en festes de molta gresca com el

Carnaval. Nous balls com els valsos i les polques la van fent desaparixer, quedant noms com

a joc d'infants o de plaa.

Posteriorment, a inicis del s. XX s'ha anat recuperant.


8/16

Esteve Mestre al "Costumari de Linyola del segle XX":

"Quan ja tot s'havia acabat a l'era es ballava la Bolangera... i es ballava enmig de grans mostres

d'alegria. Quan la Bolangera, en balls de poble ja havia quedat antiquada es ballava a les eres

com a dansa de fi de messes. Es ballava des de temps immemorials. Quan l'Amades recoll lainformaci sobre la Bolangera va escriure: - A Linyola havien fet ball a l'era. Solien ballar la

Bolangera enmig de molta folga. Feia anys que aquest ball havia caigut en desuetud, emps

per altres balls moderns, per perdurar encara molt de temps com a dansa de fi de messes"

BIBLIOGRAFIA

1. LA BOLANGERA.ATLES DE DANSA TRADICIONAL CATALANA.

M.ROSA ALONSO,NRIA COLL,ROSA FORNER,MONTSERRAT GARRICH IALBERT GONZLEZ

(ALTA FULLA 1.992)ISBN:84-7900-037-6

2. DICCIONARI DE LA DANSA,DELS ENTREMESOS I DELS INSTRUMENTS DEMSICA I SONADORS.

VOLUM 1DANSA.FRANCESC PUJOL,JOAN AMADES. BARCELONA :

IMPRENTA ELZEVIRIANA,1936

3.EL GALOP:DANSES CATALANES I JOCS DANSATS.EL SAC DE DANSES.ED.ALTA FULLA.

BARCELONA,2003

4.COSTUMARI CATAL:EL CURS DE L'ANY.JOAN AMADES.ED.SALVAT.BARCELONA,1953

5.COSTUMARI DE LINYOLA DEL S.XX.ESTEVE MESTRE.COLLECCIBARRET PICAT,NM.2.ASSOCIACI CULTURAL ALORENIL,2002


9/16

NDEX1. LA BOLANGERA-LA BOLANGERA DE LINYOLA

2. QU SN LES BOLANGERES?

3. QUAN ES BALLAVEN?

4. ON ES BALLAVEN?

5. D'ON PROV EL NOM?

6. QUIN S L'ORIGEN?

7. ORIGEN I EVOLUCI

8. LA MSICA

9. EL TEXT DE LA CAN

10-11. QUAN DESAPAREIX?

12. BIBLIOGRAFIA

13. NDEX

14. CRDITS

Escola El Sitjar - Linyola

[email protected]

http://blocs.xtec.cat/patrimonilinyola/

https://twitter.com/elsitjar
mailto:[email protected]:[email protected]://blocs.xtec.cat/patrimonilinyola/http://blocs.xtec.cat/patrimonilinyola/https://twitter.com/elsitjarhttps://twitter.com/elsitjarhttps://twitter.com/elsitjarhttp://blocs.xtec.cat/patrimonilinyola/mailto:[email protected]


10/16

COREOGRAFIA LA BOLANGERA DE

LINYOLACOM ES BALLA?

Estructura: AA BBPosici: rotllana de parelles encarades capal centrePassos: galop

Evoluci:1.

En rotllana de parelles agafats deles mans. Noies a la dreta delsnois.

2.

A la 1a i 2a frase musical: ensdesplacem en rotllana i amb elsbraos alats, tot fent galop cap ala dreta


11/16

3.

A la 3a i 4a frase, sense parar defer galop, ens posem per parrellesi donant-nos la m dreta, fem unavolta i mitja.

4.

En acabar aquesta volta i mitjaquedem amb una parella nova itornem a repetir les evolucions.

5.

En van repetint fins que la msicasacaba.
https://www.youtube.com/watch?v=DYaxlAURlichttps://www.youtube.com/watch?v=2Q1xu-EiUJI


12/16

ENTREM PER PARELLES I FEM UNA ROTLLANA

ENS DESPLACEM EN ROTLLANA I AMB ELS BRAOS ALATS, TOTFENT GALOP CAP A LA DRETA

AGAFATS PER LES MANS. NOIES A LA DRETA DELS NOIS.

SENSE PARAR DE FER GALOP ENS POSEM PER PARELLES I DONANT-NOS LA M DRETA FEM UNA VOLTA I MITJA.

EN ACABAR LA VOLTA I MITJA QUEDEM AL COSTAT D'UNA NOVAPARELLA I TORNEM A REPETIR L'EVOLUCI FINS QUE LA MSICAS'ACABA.

SORTIM PER PARELLES TOT FENT GALOP.


13/16

LA BOLANGERA ARREU DE CATALUNYA

JOAN AMADES I GELATS

ETNLEG I FOLKLORISTA CATAL: ESTUDIS DE LA CULTURA POPULAR DE

CATALUNYA
https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1wpuaok4_lwTgwWO-i33VnzJ0Cho


14/16

BIOGRAFIA

JOAN AMADES I GELATS (1890-1959) va nixer a Barcelona al barri del Raval.

De ben petit deixa l'escola per ajudar a la parada de drapaire dels seus pares. Quan ell se'n va

fer crrec es converteix en una parada de compravenda de llibres. Comena llavors el seuinters per la literatura popular.

La seva formaci s autodidacta i des de 1915 fins a la seva mort es dedica completament a la

tasca de recerca, documentaci i publicaci de treballs sobre la cultura popular.
http://www.auques.cat/tot.php?auca=amadeshttp://joanamades.cat/wp-content/uploads/2013/11/auca_amades.pdfhttp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/una-ma-de-contes/hi-havia-una-vegada-joan-amades/video/4486973/


15/16

EL FOLKORISTA MS PROLFIC DE CATALUNYASempre que podia anava per les cases de tota Catalunya a preguntar les seves tradicions

populars, les festes al llarg de l'any, quines canons cantaven, quins pats, i amb all anava al

seu despatx de Barcelona per apuntar-ho. Tenia l'obsessi que no es perdessin els costums i

les tradicions. Sempre havia tingut curiositat per les tradicions

Ell s'entenia molt amb rondalles, llegendes, danses, gegants... Va treballar al Museu

d'Indstries i Arts Populars del Poble Espanyol de Barcelona. Va collaborar a la rdio i en

organitzacions internacionals com la UNESCO.

Joan Amades de recerca pel Pla d'Urgell dalt d'un ruc pels volts dels anys 20

La seva obra s molt extensa i s'aproxima a uns quatre-cents ttols.

Destaquem els cinc volums del COSTUMARI CATAL.


16/16

SI VOLEU SABER-NE MS:Associaci Cultural Joan Amades

Cavall Fort

Memria Digital de Catalunya (Joan Amades)

Tot esperant Amades

LALUMNAT DE SIS DEL CURS 2015-2016

Elba, Joel, Hiba, Unai, Roger, Jlia G., Lucia, Anna L., Astry, Pol, Sergi M., Manel, Paula P.,

Francesc, Leyre, Marta, Ariadna T., Jordi, Ariadna C., Marc C., Abril, Ndia, Jlia M., Ona,

Eloi, Ferran, Ada, Sergi S., Adri, Anna T., Grace i Paula S.

ESCOLA EL SITJAR

LINYOLA, JUNY 2016
http://joanamades.cat/http://joanamades.cat/http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1127/5-finestra.htmlhttp://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1127/5-finestra.htmlhttp://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/joanamadeshttp://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/joanamadeshttp://eva354.com/http://eva354.com/http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/joanamades/id/4467http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/joanamades/id/3444http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/748http://eva354.com/http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/joanamadeshttp://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1127/5-finestra.htmlhttp://joanamades.cat/

La Bolangera de Linyola

Documents

Transcript of La Bolangera de Linyola