La castanyet

a

Fa molts i molts anys, hi havia una castanya molt entremeliada, que vivia dalt d’un castanyer.

Un bon dia, aquesta castanya, li va preguntar al seu avi: - Avi, com és que cada 31 d’octubre a la nit se senten campanades?-Veuràs, castanyeta meva... Aquesta nit, és molt important pels homes i dones d’aquest poble, perquè celebren la festivitat de Tots Sants.- li va dir l’avi

-I aquest home que dius, es passarà tota aquesta nit tocant les campanes?.- li va preguntar la castanyeta amoïnada – Amb el que pesa? vols dir que no es cansarà molt?-És ben cert això,

petita, però i què podríem fer nosaltres?- es va preocupar l’avi.

-Doncs, no sé, jo crec que si el podríem ajudar!! M’han dit a l’escola que nosaltres som un fruit amb molt valor energètic i vitamines, -va exclamar la castanyeta.- Sí, és veritat!

- He pensat que podríem anar al poble i ajudar-lo amb tota la nostra energia!!- va dir entusiasmada.-Bé, castanyeta tot això està molt bé, però... com penses arribar al poble tota sola?

En aquell mateix moment va apareixer una dona amb unes faldilles i uns mitjons molt gruixuts, una camisa i un mocador al cap amb una cistelleta i un bastó, que venia a buscar bolets.

-Avi, avi!! I si li demanem a aquella dona que ens ajudi?-Doncs, no és mala idea- va respondre l’avi. Totes les castanyes de l’arbre es van començar a moure amb molta energia per tal de cridar l’atenció d’aquella dona.

La dona que es deia Maria va veure com l’arbre es movia tot i que no feia vent. Es va apropar i les va veure tan boniques allà dalt que va començar a picar una branca d’aquell arbre amb el seu bastó, i van començar a caure castanyes dins del seu cistell.

Al costat del castanyer, hi havia un ametller i la Maria va decidir agafar un grapat d’ametlles per acabar d’omplir el cistell.

Quan va acabar, va baixar al poble i es va trobar al veï que aquella nit havia d’estar repicant les campanes.-Bona tarda tingui, senyora. Què potser a anat al bosc?- Li va preguntar el veï.

-Doncs sí, mira, he anat a agafar unes

castanyes que potser calentetes ens poden anar bé per passar la nit.

-Quina sort que té!! Diuen que les

castanyes son molt energètiques, i

calentetes li ajudaràn a passar el

fred millor. Jo aquesta nit he

d’anar a tocar les campanes, i

m’aniría molt bé un bon grapat de castanyes...

L’àvia es va adonar que potser podria compartir les castanyes amb el seu veï.-Bé, si vosté vol, jo li puc calentar unes quantes i portar-li al campanar aquesta nit.- li va oferir la dona.

-De debó?- es va assombrar l’home.- I tant que sí, li diré a la meva amiga i al seu marit que m’acompanyin i li portarem, així ens quedarem una estoneta amb vostè i li farem també companyia.-Molt bé, doncs, ens veiem aquesta nit!- li va respondre el veí tot content.

La seva amiga molt contenta va acceptar el convit, i veient que portava un bon grapat d’ametlles, es va oferir a perparar uns panellets amb aquets fruits. L’ametlleta es va ficar molt contenta perquè li semblava molt bona idea convertir-se en un deliciós panellet.

Així doncs, aquella mateixa nit la dona i la seva amiga van agafar amb molt bon propòsit les castanyes torrades i els panellets i van anar cap a la plaça de l’església a celebrar la nit de Tots Sants.

Vet aquí, que un veí del poble les va veure, i els

hi va preguntar què feien tan tard a la plaça del poble. I quan li van explicar, li va semblar tan bona idea, que va

anar correns a totes les cases del poble a veure

qui volia participar.

Tot el poble es va unir a la festa, i des d’aleshores, a

la dona li van dir “la Castanyera”, i cada nit de Tots Sants, tots els pobles

es van copiar aquella bona idea i, per aquesta

raó, mengem canstanyes torrades i panellets ben

bons acompanyats de bons amics i familiars.

Fi