Màster de Secundària Curs 2009-2010 Núria Alart www.xtec.cat/~nalart

LA COMUNICACIÓ

• Ens comuniquem per mitjà de paraules concretes que diem, el to, el volum i el ritme de la veu, i també amb l’expressió corporal: postures, mirades, tics nerviosos, etc.

• S’utilitzen:– Paraules: 10%– To de veu: 40%– Expressió corporal: 50%

COMUNICACIÓ = relació interpersonal

Models predominants en la relació interpersonal:

• Assertiu o hàbil socialment

• Agressiu• Passiu o no

assertiu

TRES ESTILS DE COMUNICACIÓ

• PASSIVA: és aquella que el subjecte no expressa ni les seves necessitats, ni els seus desitjos, ni les opinions, ni tampoc no sap defensar els seus drets. No es tenen conflictes, però comporta insatisfacció i baixa autoestima.

• AGRESSIVA: implica la defensa dels drets personals i l’expressió de sentiments, pensaments i opinions de manera que sovint viola els drets de l’altra persona.

• ASSERTIVA: s’expressen els propis sentiments, les necessitats i els drets i alhora es respecten els drets de les altres persones.

ASSERTIVITAT

• Capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular als demés.

• Cal tenir una sèrie d’habilitas per a respondre correctament i una sèrie de conviccions o esquemes mentals que ens facin sentir bé a nosaltres.

Model Assertiu

Què fa? Què pensa? Què sent?-Parla fluïda

-Tranquil·litat

-Seguretat

-Relaxació del cos

-Expressió de sentiments, tant positius com negatius

-Defensa sense agressió

-Capacitat per discrepar obertament

-Saber acceptar errors

-Sap dir no.

-Les seves convincions acostumen a ser racionals i no distorcionades

-Saben expressar els seus sentiments

-Coneix i creu en uns drets per ell mateix i pels altres

-Bona autoestima

-No es senten superiors ni inferiors respecte als altres

-Satisfacció per les seves relacions

-Respecte cap a un mateix

-Sensació de control emocional

-Aclareix malentesos

Model passiu

Què fa? Què pensa? Què sent?

-To de veu baix

-Poca fluïdesa en la parla

-Tartamudeig

-No mira als ulls

-Silencis

-Mans nervioses

-Incomoditat

-Postura tensa

-Inseguretat

-Mirada baixa

-Consideren que així no molesten als altres

- senten la necessitat de ser estimats i apreciats per tothom

-Són persones sacrificades

-Sensació constant de sentir-se incomprès, manipulat, de no ser tingut en compte

-Baixa autoestima

-Molta energia mental interna però poca externa

-Sentiment de culpa

-Sensació d’impotència

-Deshonestedat emocional

-Frustació

-Ansietat

Model agressiu

Què fa? Què pensa? Què sent?-To de veu alt

-Parla contant

-Interrupcions

-Utilització d’insults o amenaces

-Contacte ocular retardor

-Cara i mans tenses

-Postura que envaeix l’espai de l’altre

-Tendència al contratac

-Que només importa ell

-Si no es comporten d’aquella forma és perque són vulnerables

-Ho situen tot en termes de guanyar o perdre

-Pensen que la gent és dolenta i mereix ser castigada

-Autoestima baixa

-Ansietat creixent

-Soledat

-Sensació d’incomprensió

-Culpa

-Frustació

-Sensació de falta de control

-Ràbia constant

-Honestedat emocional

Estil passiu.• Patrons de pensament:

– Consideren que així eviten molestar, són persones “sacrificades”.– El que jo penso, sento, no importa.– Vol ser estimat per tothom.– Té la constant sensació de ser incomprès, manipulat, no tingut en

compte.

• Sentiments/emocions:– Impotència, sentiments de culpabilitat, baixa autoestima, poc

honestos emocionalment (poden sentir-se agressius, però no ho manifesten), ansietat, frustració.

– Sovint fan sentir als altres culpables o superiors.– Tendència a les somatitzacions (fruit de la tensió).– A vegades tenen explosions de ràbia, quan menys ho esperes.

Estil agressiu.• Patrons de pensament:

– El que tu pensis o sentis no m’interessa.– Creuen que si no es comporten així són massa vulnerables.– Solen pensar que hi ha gent dolenta que s’ha de castigar.– Es solen enfadar quan les coses no surten com ells volen.

• Sentiments/emocions:– Ansietat– Soledat/sensació d’incomprensió/culpa/frustració.– Baixa autoestima.– Sensació de manca de control.– Ràbia cada vegada més i amb més persones.– Són honestos emocionalment, expressen el que senten i no

enganyen a ningú.– Solen patir rebuig per part dels altres.– Produeixen cercles viciosos per forçar als altres a ser cada cop

més hostils.

Estil assertiu• Patrons de pensament:

– Coneixen els seus drets i els dels altres.– Les seves conviccions són racionals i basades en els fets.

• Sentiments, emocions:– Bona autoestima– Té la sensació de control emocional.– Expressa comprensió cap als altres.– Saben frenar a la persona que els ataca.– Els altres se senten valorats i respectats.– Expressen gratitud, admiració, etc.– Expressen dolor, insatisfacció, etc.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

• El conflicte és inherent a les relacions humanes i a tots els grups.

• És fonamental un ensenyament del diàleg com a via per resoldre confictes.

QUÈ S’ENTÉN PER CONFLICTE?

Discrepància entre dos o més interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió emocional responsable d’estats d’ansietat i de comportaments compulsius.

Els conflictes poden ser positius, ja que formen part de la nostra vida i poden ser motor de canvi i de creixement personal.

RESOLUCIÓ POSITIVA DEL CONFLICTES

MÈTODE DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

1. Identificar el conflicte. Buscar les causes que l’han provocat.

2. Definir objectius. Allò que es vol solucionar.

3. Buscar solucions.

4. Valorar les diferents alternatives i triar la millor.

5. Acordar d’aplicar la solució.

6. Marcar-se un pla.

RESOLUCIÓ POSITIVA

CONFLICTES

ACTIVITAT

Tots els alumnes tindran un plat de cartró i un bolígraf per a escriure. Es demana que recordin alguna situació que els hagi resultat, especialment difícil, algun conflicte viscut amb alguna persona especial; una petita crisi a causa d’algun aconteixement; un mal moment que encara no s’hagi acabat de superar, etc. Ex: la Maria no vol jugar amb mi.

Un cop pensat escriure cadascú a la part superior del plat. A la senyal es passarà el plat al company del seus costat dret. Aquests llegiran l’escrit intentant entendre allò que han volgut dir, comunicar i li buscaran a la situació un enfocament positiu carregat d’humor, que convidi al somriure. Donaran la volta al plat i escriuran una frase sobre allò que han pensat i reflexionat, en un petit espai per poder deixar a la resta dels seus companys escriure més comentaris. Ex: si vols pots jugar amb mi.

PAUTES QUE CONTRIBUEIXEN AL DIÀLEG

• Exercitar una escolta activa sense judicis.• Crear un context que ajudi a les parts a ampliar la seva

visió i perspectiva de l’altre.• Diferència d’opinons com a valor.• No voler controlar els resultats de la mediació.• Permetre i ser sensibles a les emocions d’ambdues parts.• Tractament de la culpa.• Clima de confiança i inclusió de tots en el grup.• No caure en dissociacions de bons i dolents, ni víctimes ni

perpetradors d’entrada.• Treballar l’autoestima, el reconeixement i el respecte de

tots.

METODOLOGIA

• Vivenciar en la pròpia pell allò que és vol treballar.

• Posar la mirada en la solució.

• TÈCNIQUES:– Joc de rol, dramatitzacions: escenificar una situació

conflictiva i la resta del grup fan d’observadors. Altres protagonistes del grup aporten solucions.

– Mapa de conflicte: fer un esquema de les persones implicades, el problema i el procés.

– Mediació.

HABILITATS CONDUCTUALSVERBALS:

Habilitats de conversa:

Salutacions

Expressió de cortesia.

Amabilitat

Fer amics

Acceptar crítiques justes

Demanar favors

Defensar propis drets

Acceptar ajuts

Empatia

Expressar emocions i sentiments

Respectar drets dels demés

COMUNCACIÓ NO VERBALNO VERBALSLa mirada.

El somriure.

La gesticulació

L’expressió facial

La postura corporal

El contacte físic

La distància i proximitat

L’apariència personal.

Components paralingüístics:

La veu: volum, timbre, velocitat,

Fluidesa, to, claretat, temps de parla,…

La mirada.• El temps mig que la gent es passa mirant en una

conversa és el següent:– Mentre escolta: 75%– Mentre parla: 40%– Mirada mútua: 30%

• Mirar vol dir implicar-se en la relació.• Desviar la mirada en una conversa es relacionar amb

timidesa o submissió.• Una mirada fixa massa temps pot indicar, però,

superioritat o hostilitat.• Hem de mirar a la persona amb la qual et comuniques

L’expressió de la cara.

• Amb l’expressió del rostre “parlem” sobre les nostres emocions.

• Cada emoció es concreta per la posició de les celles, el front, el nas, els llavis, etc.

• L’expressió de la cara ha de ser coherent amb les paraules

L’expressió facial: gestos facials associats a emocions

Alegria Ira/enfadat Por

Sorpresa Tristesa Fàstic

El somriure• Té un origen defensiu i encara el fem servir quan

arribem tard a un concert o un sopar de la colla d’amics.

• Ha evolucionat cap a una expressió de plaer; però hi ha molt somriures (fins a 18)

• Somriure facilita sempre una relació i una conversa o comunicació.

• Suavitza un rebuig i engresca als altres que et retornin el somriure.

La posició corporal• La posició del cos, dels braços, de les cames, els

moviments dels peus, la gesticulació amb les mans, els moviments de cap, etc. Reflexen les actituds i els sentiments de les persones.

• Aproximació: postura oberta de cames i braços, mirada càlida, braços a la cintura, mans obertes, cos tirant endavant. Indica intimitat i amistat.

• Distanciament: postura tancada, braços i cames creuats, cap enrera o enfonsat, mans amagades. Indica un sentiment poc amistós, agressiu o de superioritat.

El llenguatge del cos

Reguladors (gestos, moviments d’interacció)Assentir lentament amb el cap ("et segueixo"). Assentir ràpidament ("acaba!"). Aixecar la mà per intervenir o per indicar que s'aturin o que vagin més lentament. Indicar amb un gest breu que s’està a punt d'acabar. Saludar per iniciar la conversa. Plegar els papers. Tancar la carpeta.

Adaptadors (estats d’anim)Jugar amb un objecte. Passar els dits per la vora d'un got. Obrir i tancar un bolígraf. Girar insistentment l'anell. Mossegar-se les ungles. Fregar-se les mans. Apartar-se els cabells. Col·locar-se bé les ulleres.

Il·lustradors (gestos inconscient)Els moviments o canvis de postura que indiquen un canvi de tema. Els moviments de les mans que il·lustren una expressió. Els gestos que permeten dibuixar la línia del pensament, descriure un ritme o indicar una mida o distància, assenyalar una direcció... Els assentiments o negacions amb el cap.

Els gestos• El significat dels gestos depenen de les diverses cultures.• Un gest dels dits o de la mà, un moviment del cap poden

significar missatges contradictoris.• Exemples:

– Estossegar constantment: incertesa, inseguretat.– Mejar-se les ungles: ansietat.– Inclinar-se enrera amb les mans al clatell: superioritat.– Posar la llengua sobre els llavis per humitejar-la: tensió– Mans que creuen el cos: defensa.– Tocar-se o fregar lleugerament el nas mentre s’escolta:

dubte.

Els gestos

Dits en V

Dit polze aixecat

Aixecar el braç

Moviments de cap

ACTIVITATS

Buscar en diferents revistes aquests gestos

La territorialitat

• Totes les persones necessitem un espai i duem a terme diverses conducte per reivindicar, marcar i protegir aquest espai.

• Quan ens comuniquem amb una altra persona cal respectar aquest territori personal.

Aparença i atractiu físic

• Aparença personal, vestuari, tallat dels cabells, etc. i l’atractiu físic, cara, ulls, proporció del cos, etc. Són dos elements que influeixen de manera determinant quan ens comuniquem amb una altra personal.

• Les persones físicament atractives són percebudes com persones amb valors positius com intel·ligència, tracte amable, calidesa, etc.

El lloc on es produeix la comunicació.La llum i la foscor.El soroll.La temperatura de la sala.Els colors de les parets,El mobiliari i la seva disposició.Els silencis.

ALTRES

Intenteu explicar els motius que desaconsellen cada signe.

Llistat de signes no verbals poc adequats.

En les nostres exposicions:- Posar les mans a les butxaques.- Posar les mans als malucs.- Vascular d'un peu a l'altre.- Moviments dels peus in situ.- Desplaçament d'un costat a l'altre.- Recolzar-se a la cadira, a la taula.

Quan s'està assegut:- Tenir el cap recolzat en una mà.- Tenir els braços sota la taula.- Balancejar les espatlles.- Balancejar-se del davant al darrere, amb la cadira.

En altres casos:- Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus,.- Gratar-se el cap, fregar-se el nas.- Posar les mans davant la boca.- Mossegar-se els llavis.- Mirar el rellotge.

LA COMUNICACIÓ

Màster de Secundària Curs 2009-2010 Núria Alart www.xtec.cat