la crisi de l’antic règim (1788-1833)
-
Upload
vicent-puig-i-gasco -
Category
Education
-
view
1.396 -
download
1
description
Transcript of la crisi de l’antic règim (1788-1833)
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)
© VICENT PUIG I GASCÓ. 2013
ÍNDEX DEL TEMA
1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808).
2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814).
3. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812.
4. LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS.
5. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
a) LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820).
b) EL TRIENNI LIBERAL (1820-23).
c) LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
6. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA.
7. VOCABULARI DEL TEMA
8. BIBLIOGRAFIA
1788 Carles IV accedeix al tron: segueix amb la política reformista de Carles III: Despotisme Il·lustrat .
� 14/7/1789: assalt a la presó de la Bastilla (París; símbol del poder absolut de Lluís XVI)
FLORIDABLANCA , davant el gir radical a França: CORDÓ SANITARI � tancament de fronteres� trencament relacions diplomàtiques amb França� censura� paralitza tot tipus de reformes� Incapaç de normalitzar les relacions amb França�Febrer 1792 es substituït pel COMTE D’ARANDA
COMTE D’ARANDA : més conciliador i francòfon (havia estat ambaixador a França).Intenta millorar les relacions amb França i va maldar per contenir la revolució
FRENA EL REFORMISME IL.LUSTRATMonarquia i aristocràcia temen por entrada idees liberals;
amenaça el sistema de la monarquia absoluta
Carles IV (c.1789). F.Goya
MANUEL GODOY (1792) GUERRA GRAN (1793-1795)Aliança amb Anglaterra, Prússia
PAU DE BASILEA (juliol, 1795)
� ESPANYA DERROTADA� ESPANYA RESTA SUBORDINADA A FRANÇA
Agost-Set.1792 detenció de Lluís XVI i proclamació república,
Lluís XVI i Carles IV són cosins. Tenen un pacte de família d’ajuda mútua
REVOLUCIÓ FRANCESA (1789)
Gener 1793: Lluís XVI guillotinat
LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
1
2
1. CARLES IV.2. REINA MARIA LUISA DE PARMA.3. ANTONIIO DE BORBÓ, GERMÀ DE CARLES IV.4. FERNADO (VII), PRÍNCEP D’ASTÚRIES 5. FUTURA ESPOSA DE FERNANDO VII.6. LUÍS, PRÍNCEP DE PARMA.7. CARLOS MARIA ISIDRO DE BORBÓ, GERMÀ DE FERRAN VII.
3
4
5
6
7
8
8. MARIA JOSEFA, GERMANA DE FERRAN VII.9. INFANTA MARIA ISABEL. 10. INFANT FRANCISCO DE PAULA. 11. CARLOTA JOAQUINA, GERMANA DE CARLES IV.12. INFANTA MARIA LUISA.13. CARLOS LUIS. 14. FRANCISCO DE GOYA
9
11
1014
12
13
LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
1r.,Tractat de San Ildefons (1796) amb els franceso s
Espanya recupera l’amistat amb França amb el Tractat de San Ildefons (1795)
Cooperació dels dos països per lluitar contra el Regne Unit;destí de Carles IV unit als interessos de la política exterior deFrança.
Raons enemistat d’Espanya amb el Regne Unit:
� intensificació de la política agressiva anglesa d’expansió colonial mitjançant la flota naval que hostigava als vaixells espanyols.
� volia dominar nous mercats per a col·locar productes industrials anglesos = amenaça pel bé més preuat d’Espanya, les colònies
(= les exportacions a terres americanes era la font principal de l’economia espanyola; ningú podia comercialitzar amb les
colònies)
1799 Napoleó assumeix com a cònsol el poder a França, i el 1804 es coronat emperador.
França: potència perillosa tant militarment com per l’expansió de la revolució.
Napoleó vol envair el Regne Unit amb 160.000 homes i necessita reforçar la seva flota amb l’espanyola per desembarcar a l’illa.
Derrota de l’esquadra franco-espanyola a la batalla de Trafalgar(21-oct-1805); final del poder naval espanyol i del comerç amb lescolònies
CRISI ECONÒMICA (1796-1808)� MALES COLLITES = CARESTIA I AUGMENT DEL PREU DEL BLAT� BLOQUEIG DEL COMERCIAL COLONIAL= GUERRES AMB GRAN BRETANYA
(DES DE 1796) = CRISI INDÚSTRIA EXPORTADORA� EPIDÈMIES DE PESTA GROGA (1800) i CÒLERA (1804)� DÈFICIT ESTATAL = CONTINUADA EMISSIÓ DE DEUTE PÚBLIC (VALS
REIALS)� PRIMERA DESMORTITZACIÓ DE TERRES ECLESIÀSTIQUES (GODOY)
Malestar social:�Classes baixes : misèria�Clergat : desamortitzacions persufragar el deute.�Aristocràcia : no accepta a Godoy(pel seu origen social, ser el favoritde la reina i per la política exteriorque portà Espanya a l’òrbita deFrança)
provoca
Actitud hostil vers Carles IV i GODOY (Ferran VII conspirarà)
Guerra de les Dues Taronges (1801) contra Portugal.Flota franco-espanyola contra Anglaterra = Trafalgar (1805)
Tinent General Gravina
Almirall Nelson
2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-180 8)
“Tractat de Fontainebleau”(1807) amb els francesos
Després de l’èxit de la campanya de Napoleó per
França, el 1804 es autoproclamat emperador.
Fracassa la invasió anglesa, ara vol el bloqueig
econòmic del Regne Unit i necessita neutralitzar a
Portugal (aliada de UK)
PLA: envair Portugal des d’Espanya amb
tropes franceses i també espanyoles.
Espanya signa el Tractat de Fontainebleau
(1807) amb Napoleó: s’acorda la invasió i el
repartiment de Portugal (el sud per a Godoy)
Febrer 1808 les tropes franceses, sota les ordres de Murat, entren a
Espanya i ocupen les fortaleses de les ciutats; exèrcit francès es
comporta com a conqueridor
Pla secret de Napoleó: incorporar el
NE d’Espanya a França i estendre la
frontera fins l’Ebre
GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya.
Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica
Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII
MOTÍ D’ARANJUEZ(18/3/1808)
causes� Descontentament popular vers la Cort� Temor clergat: desamortitzacions�Tractat Fontainebleau: ocupació francesa
Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca
No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social
provoca
Caiguda de Godoy
Intervenció de Napoleó
Abdicacions de Baiona (maig 1808)
Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII
Manteniment unitat territ.
Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol
Manteniment catolicisme
Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies
Nobes i afrencesats Suport
masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)
Oposició
Instabilitat a Espanya : Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.
Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)
La resistència I la guerra del francès
Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central GovernativaLes juntes
provoca
El motí d’Aranjuez (1808)
Conseqüències• dimissió de Godoy• abdicació de Carles IV a favor de Ferran
• Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger
• Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal
• Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb unprograma de reformes
• Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb Ferran VII
Les actituds davant l’ocupaciópatriotes
Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim
Alts funcionaris
Part de la noblesa
“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado,después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido yobedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto ydebido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda.Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.
2.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya.
Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica
Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII
MOTÍ D’ARANJUEZ(18/3/1808)
causes� Descontentament popular vers la Cort� Temor clergat: desamortitzacions�Tractat Fontainebleau: ocupació francesa
Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca
No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social
provoca
Caiguda de Godoy
Intervenció de Napoleó
Abdicacions de Baiona (maig 1808)
Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII
Manteniment unitat territ.
Renuncia de Carles IV i Ferran VII al tro espanyol
Manteniment catolicisme
Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies
Nobes i afrencesats Suport
masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)
Oposició
Instabilitat a Espanya : Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.
Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)
La resistència I la guerra del francès
Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central GovernativaLes juntes
provoca
He tingut a bé donar als meus estimats vassalls l'última prova del meu paternal amor. La seva felicitat, la tranquil·litat,
prosperitat, conservació i integritat dels dominis que la divina providència tenia posats sota el meu Govern, han estat durant el
meu regnat els únics objectes dels meus constants desvetllaments. Quantes providències i mesures s'han pres des de la meva
exaltació al tron dels meus augusts majors, totes s'han dirigit a tan justa fi, i no han pogut dirigir-se a un altre. Avui, en les
extraordinàries circumstàncies en què se m'ha posat i em veig, la meva consciència, el meu honor i el bon nom que haig de
deixar a la posteritat, exigeixen imperiosament de mi que l'últim acte de la meva Sobirania únicament s'encamini a l'expressada
fi, a saber, a la tranquil·litat, prosperitat, seguretat i integritat de la monarquia del tron de la qual em separo, a la major felicitat
dels meus vassalls de tots dos hemisferis.
Així doncs, per un tractat signat i ratificat, he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels francesos tots els meus drets sobre
Espanya i Índies; havent pactat que la corona de les Espanyes i Índies ha de ser sempre independent i íntegra, com ha estat i
estat sota la meva sobirania, i també que la nostra sagrada religió ha de ser no solament la dominant a Espanya, sinó també
l'única que ha d'observar-se en tots els dominis d'aquesta monarquia. Tingueu-ho entès i així ho comunicareu als altres
consells, als tribunals del regne, caps de les províncies tant militars com a civils i eclesiàstiques, i a totes les justícies dels
meus pobles, a fi que aquest últim acte de la meva sobirania sigui notori a tots en els meus dominis d'Espanya i Índies, i que
commogueu i concorrin al fet que es portin a degut efecte les disposicions del meu car amic l'emperador Napoleó, dirigides a
conservar la pau, amistat i unió entre França i Espanya, evitant desordres i moviments populars, els efectes dels quals són
sempre l'estrall, la desolació de les famílies, i la ruïna de tots.
Dau a Baiona en el palau imperial anomenat del Govern a 8 de maig de 1808. Jo el Rei. Al Governador interí del meu consell
de Castella.
Gazeta de Madrid, divendres 20 de maig de 1808
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
La carga de los mamelucos, Goya.Fusilamientos del dos de mayo, Goya.
Josep I Bonaparte (1808)
Motin de Aranjuez (1808)
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Organització de la resistència: les Juntes
JUNTEScausesNegativa població a la sobirania francesa
Passivitat govern provisional als invasors
Objec.Organitzaciójeràrquica
Locals
Supremes Provincials
Suprema central governativa (Floridablanca)
Membres escollits per votació PERÒ Juntes controlades per les classes privilegiades
Delegats Juntes Provincials
30 membres
Atenció: el poble volia:�retorn de Ferran VII (per solucionar problemes heretats de Carles IV)
�reacció invasió estrangera
�no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa
Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica)
Buit de poder corregit pels eclesiàstics, propietaris i sectors cultes organitzant les......
Govern sobirà (poder delegat pel poble): exemple crisis AR.
Fruit de la guerra i no de Rev. Política
�Expulsar l’exèrcit francès�Restituir el retorn de Ferran VII�Tb van dur reformes politicosocials; organtizà les Corts a Cadis
En absència del rei assumeix tots els poders sobirans i s’estableix com a màxim òrgan de govern
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Organització de la resistència: Guerrilles i Setges
GUERRILLEScausesDESINTEGRACIÓ DE L’EXÈRCIT
REIAL (1808) = INCAPAÇA DE FER FRONT A L’EXÈRCIT FRANCÉS
Objec.MEMBRES
LLAURADORS, ESTUDIANTS, ADVOCATS, MILITARS, CLERGUES
C0MPLICITAT DEL POBLE
Buit de poder MILITAR= INICIATIVA POPULAR ESPONTÀNIA Petits grups locals coneixedors
del territori, escamots de 30 a 50membres = 55.000 homes
�Expulsar l’exèrcit francès�Ataquen per sorpresa �Destrucció d'instal·lacions�Interfereixen moviments i assalten combois d’abastiment�Sotmeten als francesos a una forta pressió i desgast permanent
CONEIXEN EL TERRITORI
SETGES
SARAGOSSA
GIRONA
TARROGONA
�Suporten bombardejos durant mesos�Immobilitzen part de l’exèrcit francès�Impedeixen l’avanç cap a la Mediterrània�Elevats costos en vides i infraestructures�a pressió i desgast permanent
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
El regnat de Josep Bonaparte, rei d’Espanya i de le s Índies.
Napoleó convoca Corts a Baiona (Juny 1808)
raó Obediència al nou sobirà
Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona )
a mig camí entre absolutisme i liberalisme
objectiu
Suprimir bases jurídiques AR Iniciar reformes moderades
Manteniment monarquia autoritària i conservadora
Tot i els drets (llibertat d’imprempta)poques ref. socials i adm.
Afrancesats
Part de la noblesa
Militars
Alt clergat
Alta burgesia
�Conservadors (punt de vista polític)
�Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastia
�Conservar el seus estatus i càrrecs
Acceptat per
Guerra Francès
Falta de mitjans
No va entrar en vigor
Napoleó va prendre decissions importants:
� territori sota control exèrcit; expoli.
�Catalunya incorporada a França
�Abolir Inquisició
�Suprimir convents
�Desamortitzar bens
�Igualtat espanyols davant lleis, imposots i accés càrrecs públics
però…
Veien França comUn model de progres i modernització, però eren…
CARTA CONSTITUCIONAL: document atorgat pel rei que té un caràcter restringit, per la qual cosa estableix una monarquia autoritària i no reconeix la divisió de poders.
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Les postures durant el conflicte
La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels
diferents corrent ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic.
� Afrancesats : nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou
règim. Nombre petit de seguidors.
�Resistència antifrancesa : la majoria de la població s’oposava a la invasió.
� La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió
catòlica.
� Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual
s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.
� Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals : veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i
el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari.
Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social
que permetés el desenvolupament del capitalisme.
� Gran part de la població , al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor
estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica.
Amb la seva rebel·lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.
2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814)
� MOTI D’ARANJUEZ (març, 1808)= DESTITUCIÓ DE GODOY, ABDICACIÓ DE CARLES IV
� ABDICACIONS DE BAIONA (maig, 1808) = NAPOLEÓ MITJANCER ENTRE CARLES IV I FERRAN VII
� ESTATUT DE BAIONA (1808) = MONARQUIA AUTORIÀTIA I CONSERVADORA
� LLIBERTATS I IGUALTAT , PERÒ POQUES REFORMES SOCIALS
� LIQUIDACIÓ DEL SISTEMA SENYORIAL, SUPRESSIÓ INQUISICIÓ,
� DESAMORTIZACIÓ TERRES ESGLÉSIA I DESVINCULACIÓ DE LES PRIMOGENITURES I MANS
MORTES (ESGLÉSIA, NOBLESA, MUNICIPIS)
� JOSEP I BONAPARTE (7/07/1808)
� INTENT REFORMISTA D’APLICAR L’ESTATUT DE BAIONA
� REFORMES SUPEDITADES A LES NECESSITATS MILITAR DE LA CONQUESTA
� VIOLENTA ACTUACIÓ DE L’EXÈRCIT IMPERIAL (REQUISES, DETENCIONS, AFUSELLAMENTS
� GOVERN IL.LEGÍTIM PER A LA MAJORIA =
� SUPORT DELS AFRANCESATS = PART DE LA NOBLESA, CLERGAT I ALTA BURGESIA =
CONSERVADORS, VOLEN MANTENIR CÀRRECS, REFORMES NECESSÀRIES
FASES DE LA GUERRA
1. 1808
� EIXIDA DEL MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL CAP A FRANÇA
� REVOLTA POPULAR EN MADRID I ALTRES (MÒSTOLES, VALÈNCIA, SARAGOSSA, VALLADOLID
� REPRESSIÓ = AFUSELLAMENTS DELS 2 i 3 de maig
� PÈRDUA DE PODER DE LES INSTITUCIONS DE LA MONARQUIA
� APARICIÓ DE LES JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA = PROCÉS REVOLUCIONARI
� REPRESENTANTS LOCALS I PROVINCIALS (CLERGAT, BURGESOS, NOBLES
� JUNTA SUPREMA CENTRAL RESIDENT A SEVILLA I CADIS = COORDINA EL PROCÉS
� CULMINA EL PROCÉS DE TRENCAMENT AMB LES INSTITUCIONS OFICIALS
� RECONEIXEMENT DE FERRAN VII COM A SOBIRÀ LEGÍTIM, ACTUA EN NOM SEU
� PACTE AMB ANGLATERRA
� RESISTÈNCIA CONTRA L’INVASOR
� DEFENSA DE LES CIUTATS = SETGES DE SARAGOSSA, GIRONA, TARRAGONA
� PARTIDES GUERRILLERES = ESCAMOTS DE 30-50 MEMBRES = 55.000 HOMES= MIQUELETS, SOMETENTS
� ATACS PER SOPRESA
� DESTRUCCIÓ D’INSTAL.LACIONS CLAUS
� SABOTATGE DE COMUNICACIONS I ABASTIMENTS = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL
� ASPECTE MILITAR
� L’EXÈRCIT FRANCÈS OCUPÀ EL PAÍS. (MURAT)
� ENFONSAMENT DE L’EXÈRCIT TRADICIONAL ESPANYOL
� ENFRONTAMENT ARMAT I VICTÒRIA DE CASTAÑOS BAILEN (JULIOL 1808), BRUC. GIRONA
2. 1808-1812
� NAPOLEÓ I LA GRAN ARMEÉ (250.000 HOMES)= FINALS 1808
� ACCIÓ GUERRILLERA (ESPOZ I MINA, CURA MERINO, EL ENPECINADO) +
� EXÈRCIT ORGANITZAT PER LA JUNTA SUPREMA (MILÍCIES, SOMETENTS) + SUPORT ANGLÉS = GUERRA DE
DESGAST
� RESISTÈNCIA DE SARAGOSSA I GIRONA (CAIGUDA 1809)
� DERROTES MILITARS ESPANYOLES I CONSOLIDACIÓ FRANCESOS, MENYS CADIS
� = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL
3. 1812-1814
� EXCESSIU DESPLEGAMENT DE L’EXÈRCIT FRANCÈS CONTÍNUAMENT FUETEJAT PER LA GUERRILLA.
� NAPOLEÓ RETIRA TROPES PER LES DIFICULTATS AL FRONT RUS.
� GRAN BRETANYA (WELLINGTON) INTERVÉ DES DE PORTUGAL CONTRA L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1812)
� VICTÒRIA DECISIVA DE WELLINGTON A ARAPILES (1812). RETIRADA FRANCESA DE MADRID.
� PERSECUCIÓ DELS FRANCESOS: DERROTATS A VITÒRIA I A SAN MARCIAL (1813).
� NAPOLEÓ I FERRAN VII SIGNEN EL TRACTAT DE VALENÇAY. RETIRADA DE L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1814)
� FERRAN VII ENTRA A ESPANYA PER ABOLIR LA CONSTITUCIÓ I INICIAR UNA REACCIÓ ABSOLUTISTA
Juan Martín Díez, El Empecinado
Francisco Espoz y MinaJerónimo Merino Cob
La Batalla de Bailén (1808)
El Gran día de Gerona, de César ÁlvarezDumont
LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814)
� Context de crisi de l’Antic Règim a Espanya, la guerra actua suposa l’esclat final
� La conflictivitat política i social augmenta a partir de la invasió francesa = fragilitat de
l’Estat absolut.
� Introducció de reformes dins del marc de les revolucions liberals (Revolució de 1789)
� La Guerra contra el Francés = inici de l’època contemporània a Espanya.
� Presenta diferents denominacions a causa de la diversitat de conflictes que van coexistir
dins de la mateixa guerra.
� Conflicte Peninsular
� Guerra Peninsular
� Guerra de la Independència
� Guerra Napoleònica
� Guerra del Francés
1. CONFLICTE PENINSULAR
� conflicte peninsular per Espanya i Portugal, en el context de les guerres napoleòniques. La
invasió de Portugal per part de la França napoleònica el 1807 buscava el control de l’accés
al mar i el bloqueig d’Anglaterra.
� El monarca portuguès abandonarà el país marxant a Brasil i deixant una Junta de Govern.
Ferran VII també abandonarà Espanya després de les abdicacions de Baiona. Tots dos
països introduiran les juntes de govern de representació política que a Portugal no tindran
cap connotació revolucionària, en canvi a Espanya conduiran cap a la revolució.
2. LA GUERRA PENINSULAR
� la historiografia britànica posarà l’èmfasi en l’actuació de l’exèrcit britànic de Wellington a
la península i anomenarà el conflicte com a guerra peninsular.
� L’exèrcit britànic amb l’ajuda de les restes de l’exèrcit portuguès i de les guerrilles
espanyoles s’imposaria en la guerra.
� Wellington recolzarà Ferran VII i no tindrà cap simpatia per la Constitució de Cadis de 1812.
3. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
� per a la historiografia espanyola el conflicte es tracta d’una guerra d’independència = mite
fundacional del nacionalisme espanyol. = el poble espanyol aixecat en armes contra els francesos.
� La NACIÓ ESPANYOLA apareix en aquest moment. En el context de la guerra napoleònica es
buscarà un canvi de règim polític i dinàstic.
� La denominació de Guerra de la Independència prové de l’àmbit liberal que li donava un contingut
romàntic: el poble lluitant contra un enemic invasor a la recerca de la llibertat i la independència
del seu territori. La guerra i la revolució serien dos elements que conviurien en el mateix conflicte.
� Els espanyols es dividiran en afrancesats i patriotes provocant un conflicte intern paral·lel a la
guerra que buscava la regeneració estructural del país. Els afrancesats seran considerats traïdors a
Espanya.
� En els cercles absolutistes propers a Ferran VII es denominaria el conflicte com a guerra
napoleònica per a ressaltar el conflicte dinàstic entre els Borbons i la nova dinastia napoleònica,
obviant el component d’emancipació liberal que comportava el terme independència.
4. LA GUERRA NAPOLÈONICA, Aquesta denominació hui encara perdura dins de la
historiografia francesa que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts
dins de l’Europa enfrontada a Napoleó.
5. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS
� Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà
de Guerra del Francès
� cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès heretada dels conflictes
existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels
Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió.
� És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir
dins de la mateixa guerra i que, possiblement, resumeix millor el que realment
estava succeint.
3.- LES CORTS DE CADIS: UNA REVOLUCIÓ LIBERAL
La transformació de l’estat absolutista a Espanya va ser possible gràcies a les Corts reunides a la ciutat de Cadis l’any 1810. Entre el 1810 i el 1814, aquells Corts van redactar la primera constitució de la història d’Espanya i van posar els fonaments del nou estat liberal.
la Junta Suprema Central
Junta de Regència Corts a Cadisconvoca
Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar
Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la Junta Provincial entre els exiliats a Cadis; majoria de liberals (imposaran els seus principis)
Assemblea Nacional Constituent
Constitució de 1812Assemblea Nacional
Poder legislatiu
Reformes socials i econòmiques:�llibertat de premsa�Abolició de la Inquisició�Liberalisme econòmic
Llibertat comercialAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de béns eclesiàstics
Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentalsDivisió de poders:
�Legislatiu: Les Corts (representant del poble)�Executiu: el Rey. Fer complir les lleis. Dret a vet suspensiu de lleis.�Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis
Sufragi censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostosMonarquia parlamentària
Igualtat davant la lleiReligió catòlica i única
Elaboren una
Govern provisional fins 1810
Regència : governd’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca.
NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA : guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814)
Assumeixen la sobirania nacional.Objectiu :
�Desmantellament de l’A.R. �Aplicació idees il·lustrades.�Elaboració d’una constitució (carta magna): nou ordre polític i jurídic
� Estructura de l’Estat = Monarquia limitada basada en la divi sió de poders i no en el dret diví
� Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleisfonamentals
� Divisió de poders:
�Legislatiu: Les Corts UNICAMERALS (representant del poble)
• Elaboració de les lleis.
• Aprovació dels pressupostos
• Aprovació dels Tractats internacionals
• Comandament de l’exèrcit.
• Mandat dels diputats un període de 2 anys i eren inviolables en l’exercici de les seues funcions
�Executiu: el Rei cap de l’executiu . Fer complir les lleis.
� Posseïa la direcció del govern i intervé en l’elaboració de les lleis a través de la INICIATIVA I SANCIÓ
� Dret a vet suspensiu de lleis.
� Les decisions del monarca han de ser REFRENDADES per un ministre = responsable penal.
�Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis
� Competència exclusiva dels tribunals
� Codi de dret Civil, Criminal (Penal) i Comercial
� Inamobilitat dels jutges,
� Garanties processals (HABEAS CORPUS)
� DECLARACIÓ DRETS DEL CIUTADÀ
� LLIBERTAT DE PENSAMENT, IGUALTAT LEGAL DELS CIUTADANS, DRET DE PROPIETAT, DRET DE PETICIÓ
� Sufragi Masculí censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostos
� Confessionalitat catòlica de l’estat = compromís entre els sector liberals i absolutistes
� Divisió territorial : territori dividit en províncies governades per una Diputació Provincial . MUNICIPIS ELECTIUS PER A GOVERNARPOBLES I CIUTATS.
� MILÍCIA NACIONAL local i provincial
� ALTRES INNOVACIONS: Exèrcit nacional i Servei Militar obligatori, Reforma fiscal (reorganització impostos) i de la Hisenda,Ensenyament PRIMARI obligatori i públic.
Constitució de 1812
Reunió de les Corts a CadisJuraments dels diputat de les Corts de Cadis a l’es glésia major de San Fernando. Exposat en el Congrés de Diputats de Madrid.
Promulgació de la Constitució de Cadis.
Agustín Argüelles
Personatges de les Cortes de Cadis
Conde de Toreno
Diego Muñoz Torrero
General Elío (absolutista)
3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Espanya després de la guerra.
Desastre de guerra, Goya
� Demogràfiques:
�500.000 baixes espanyoles (11 M de població el 1807); a les baixes pel combat
també per epidèmies i hambrunes.
� 12.000 afrancesat abandonaren Espanya.
� Econòmiques:
�grans danys econòmics.
� ciutats com Saragossa, Astorga, Girona o San Sebastià va ser arrasades.
� destrucció dels camps:empitjoraren la situació dels camperols.
� es va arruïnar la incipient indústria tèxtil catalana
� paralització del comerç amb Amèrica Llatina.
� a les dificultats financers tradicionals s'afegeix un endeutament (pagament als
aliats anglesos, falta de recaptació,..fa que el 1814 les despeses fossin més grans i
els ingressos menors; queda la solució del préstec i per tant d’un d’endeutament
major)
� Repercussió internacional:
� la inesperada resistència del poble espanyol fou de les causes de la derrota final
de Napoleó a Europa.
� A Amèrica, els criollos aprofitaren el buit de poder per a activar el procés
d’independència.
El 1814 les conseqüències de la guerra es van fer notar a Espanya.
Negatives
�La guerra va permetre un procés polític que
va donar entrada al primer liberalisme
constitucional espanyol.
� moviments demogràfics i socials : a l’exèrcit
hi havien accedit pagesos, artesans i burgesos
en funció de la capacitat de cada un i no segons
el seu naixement, i la inamovible estructura dels
estaments s’havia trencat.
Positives
5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
La restauració de l’absolutisme
Tractat de Valençay
(desembre 1813) són Favorables a Anglaterra
• Pau• Retorn a les fronteres de 1808 i retirada de tropes• Retorn a las condicions comercials de Utrecht (1713) • Restitució dels afrancesats en la seua posició inicial• Sosteniment de Carles IV i Maria Lluïsa• Tractat comercial• Reconeixement de Ferran VII coma rei
• Fernando accepta les propostes de Napoleó, aparenta no tenir inconvenient en romandre en l’exili.
• Prudència: vol conèixer la situació abans d’entrar a Espanya.
• Fernando eludeix la seua responsabilitat en la crisi de 1808
• Desconfia de la nova situació que s’ha creat a Espanya (Corts de Cadis)
• Pretén que la Regència confirme les seues decisions, ignorant a las Corts (D. 1/1/1811).
• Vol continuar sent rei absolut.• Objectiu: recuperar la sobirania
retornant a Espanya; necessita signar un Tractat, sense trencar amb Anglaterra.
• Las Corts donen garanties als seus aliats, davant la pau signada per Ferran VII, (T. de Valençay ).
• Las Cortes reafirmen la sobirania i els drets de la nació, reforçant-los amb el seu paper durant la guerra.
• Hom pretén mantenir el rei sota tutela de les CORTS, quan aplegue a Espanya, per tal de sotmetre’l a l’ordenament constitucional constitucional.
5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
Tractat de Valençay (Desembre 1813)
FERRAN VIItrona a Espanya
(març 1814)
Manifest del Perses(València, Abril 1814)
Decret de maig de 1814
Escrit de 100 diputats que advoquen per la restauració del poder absolut i la derogació de la legislació liberal.
Retorn de l’Absolutisme a tota Europa.Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia iFrança)
Coincideix amb
�Dissolució de les Corts �Suspensió de la Constitució 1812. �Repressió política i exili
Crisi econòmica i fracàs de les reformes : retorns terres desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i clergat deixen de pagar impostos al recuperar els seus privilegis Els aixecaments a Amèrica Llatina comporten despeses militars i la fi de l’arribada d’ingressos d’ultramar.
Pronunciamentos liberals
provoca
Els antics guerrillers ara són oficials de l’exèrcit
Només va triomfar el del...
Tinent Coronel Riego (1820 Cabezas de San Juan, SevillaProclama la Constitució de 1812)
TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)
Que dóna lloc al Suport de ciutats importants, FVII jura Constitució i convoca les Corts
RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME(1814-1820)
Tienent Coronel Riego
Portada del Manifest dels Perses
Manifest del perses
La noblesa sempre aspira a distincions; el poble sempre intenta igualtats: aquest viu amb recels que
aquella arribi a dominar; i la noblesa tem que aquell no la iguali: si, doncs, la discòrdia consumeix els
governs, el que es fonamenta en tan desunits principis, sempre ha d’estar amenaçat de la seva fi [...].
La monarquia absoluta [...] és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina,
a la justícia i a les regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per al
submissió voluntària dels primers homes que elegiren els seus Reis. Així que el sobirà absolut no té
facultat d’usar sense raó la seva autoritat (dret que no va voler tenir el mateix Déu). Per això ha estat
necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que mira a l’interès comú i
obligar a l’obediència els qui s’hi neguen.
El desig comú que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres
províncies és, d’acord amb les lleis, furs, usos i costums d’Espanya [...]. Que a aquest fi es procedeixi
a celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma que se celebraren les antigues [...] que es suspenguin
els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguin en consideració
la seva nul·litat, la seva injustícia.
Manifest dels Perses (12 d’abril de 1814).
[Traduït del castellà]
5.2.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)
Restabliment de la Constitució de 1812 + formació d’un nou govern provisional que va
convocar eleccions + obertura de Corts (juny 1820) + amnistia que permet el retorn delsliberals i antics afrancesats.
immediatament
Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i lliberat política, reforma educativa, control dels privilegis eclisiàstics, reducció del delme, Milicia Nacional (garantir l’ordre i defensar les reformes constitucionals...
�Debilitat dels liberals : sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al rei)
�Funcionament complex del sistema : Corts assumeixen el poder executiu i el legislatiu, i no es definien clarament les funcions del rei i del govern
�Oposició absolutista: noblesa i clergat (havia perdut poder econòmic i control en l’educació)
�Oposició dels pagesos: l'anul·lació del delme va implicar augment dels impostos i no es beneficiaren de les terres desamortitzades. S’enfrontaren al
liberalisme.
�Obstaculització del monarca : � Mitjans legals : emparat en del dret de vet que li atorgava la constitució i va frenar la promulgació de lleis.� Conspirar per organitzar un cop d’estat de la Guàrdia Reial a Madrid l’estiu de 1822 però fracassà.� Partides reialistes a tot el territori espanyols i a la Seu d’Urgell es creà la Regència d’Urgell (govern absolutista provisional l’agost de 1822
després que els absolutistes prengueren la Seu d’Urgell; fou el precedent del carlisme. Fou dissolta per l’exèrcit). Insurrecció derrotada al novembre per l’exèrcit liberal dirigita per Espoz y Mina
� Intervenció estrangera de la Santa Aliança (potènci es absolutistes europees)
Però fracassà...
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Congrés de Verona (1815) decideix enviar
Entrada de tropes franceses abril 1823 i s’uniren 30.000 voluntaris reialistes (milícia armada absolutista)
Feble resistència exèrcit liberal espanyol. Setembre es rendeixen les tropes que defensaven Cadis (refugi Corts liberals)
Ferran VII recupera el poder absolutDECADA OMINOSA
(1823 - 33)
Sota comandament del Duc d’Angulema (darrer deflí de França; fill de Carles X i nebot de Lluis XVIII de França.
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM: EL REGNAT DE FERRAN VII (18 14-1833)
Ferran VII jura la Constitució de 1812 en la sessió d’apertura de les Corts celebrada el 9 de juliol de 1820 en el palau de Maria d’Aragó (Madrid; antiga església del Reial Monestir de l’Encarnació i acutal edifici del Senat)
Ruta dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Duc d’Angulema.
nodreix
Trienni Liberal (1820-1823) Constitució de 1812
Fernando VII ,rei constitucional
Corts liberals
Reformes
Liquidació del feudalisme en el camp
Relacions capitalistes
Oposició camperola
Reacció absolutista
Libertad de industria y comercio
amb
Abolició gremis
Reforma fiscalamb
Reducció del delme
Desenvolupament burgesia
Modernitzaciópolítica i
administrativa
• Democratització
• Bases de la divisió provincial
Milícia Nacional
Defensa de la revolució
Oposició• Noblesa
• Clergat
Partidesabsolutistes
• Moderats
• Exaltats
4.1.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833): LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
DECADA OMINOSA(1823 - 33)
Repressió contra els liberals (es crea la Policia, que neix per substituir la Inquisició en la seva tasca depuradora):
� detinguts, execucions i exili dels liberals (a França i Anglaterra)� depuració de l’administració i de l’exèrcit.� Els que no marxaren conspiraren agrupats en societats secretes
Problema econòmic: : dificultats de la Hisenda (agreujades per la pèrdua definitiva de les colònies americanes (tret de les del Carib), força a Ferran VII a partir de 1825 a col·laborar amb el sector moderat de la burgesia industria i financera de Madrid i Barcelona, concedint un aranzel proteccionista per la manufactures catalanes.
Oposició dels apostòlics (ultrareialista; partidaris de l’absolutisme a ultrança): noblesa i clergat.
� No reposició de la Inquisició, � dissolució dels els voluntaris reialistes � permetia la presència de sospitosos de
simpaties liberals dins l’administració
Descontents perquè…
Accions
Guerra dels Malcontents (Catalunya, abril-octubre1827): contra el mal govern. Aplegà sectorsnobiliaris i clergat amb pagesos descontents per lacrisi agrària i la progressiva introducció delcapitalisme al camp (tot I el règim absolutista).Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de laInquisicó, enfront del mal govern
Carles Maria d’Isidre (germà del rei i previsible successor)
S’agrupen entorn de…
Clima de tensió política, els reialistes reclament la corona per…..
Conflicte dinàstic
1830 neix Isabel (filla de FVII)
FVII aprova la Pragmàtica Sanció
Llei SàlicaQue anul·la la
Impedia que regnessis les dones
provoca
Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme
Guerres CarlinesGuerres CarlinesConflicte dinàstic
Forta oposició dels carlins (partidaris de Carles)
Maria Cristina (com a regent, FVIImalalt) buscar suports en sectorspropers al liberalisme
Govern reformista, amnista pels liberals (retornen 10.000 exiliat)
1833 mor FVII: en el testament afirma Isabel (de 3 anys) hereva del tron i regent Maria Cristina
Porta a
1792 1827
Importación de mercancías
381,3 83,8
Importación de tributos
421,3 15,1
TOTAL 802,6 98,9
Exportaciones 429,7 41,8
El comercio con América(en millones de reales)
5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICAI (1810-1 824)
La presa de consciència d’identitatLa independència colònies americanes America NordL’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials)Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades
La independència de les colònies americanes (1810 - 182 4)
Colònies americanes
� Marginació dels criolls als càrrecs polítics de les colònies (rerservats als peninsulars)
� Corrupció dels funcionaris espanyols� Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit� Monopoli comercial espanyol
A causa de
Segle XVIII Consciència d’identitat pròpiaal Van prendre
Causes de la independència
Etapes de la independència
1808 - 1814 Juntes de govern Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII
1815 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)
Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico
Nous païsosDivisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)
5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA (1810-18 24)
Criolls a les Índies espanyoles
Simon BolívarJosé de San Martín
Batalla de Ayacucho (1824)
Antonio José Sucre (“Gran Mariscal de Ayacucho)
Monument Batalla de Ayacucho
Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francés (1788-1 814)
La Guerra del Francès (de la Independencia ) (1808-14)
precedida per
la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95)
declarada per
l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F
acaba amb
Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès
l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant
Ildefons (1796)porta a
la derrota de Trafalgar (1805)
Tractat de Fontainebleau (1807)
acorda
-consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)
-conquesta i repartiment de P entre F i E-un principat per a Godoy (primer ministre)
motí a Aranjuez (III-1808)seguit de
-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona
destaca
-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país
-constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i
estabilitza la presència francesa-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,
Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)
-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total
d’Espanya per part dels francesos
divideix
la població espanyola
segons
afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals,
part noblesa)
patriotes tradicionals (part clergat i noblesa)
patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals
il·lustrats, sectors liberals)
pretenen
aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim
tornar a la vella monarquia, defendre la
tradició i la religió
aprofitar la situació revolucionària per
transformar Espanya en un règim liberal-
parlamentari
agreujament crisi econòmica i hisendística
3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)
aproven
Constitució (19-III-1812)
formades per
diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant
de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany)
La Junta Suprema Central
convoca
altres : reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma
dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.
diverses lleispretenen
eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal:-supressió senyories jurisdiccionals
-llibertat de treball-anul·lació dels gremis-unificació del mercat
-abolició de la Inquisició-inici de la reforma agrària i la
desamortització de terres comunals
destaca
drets del ciutadà : llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat
del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat
organització del poder: monarquia limitadabasada en la divisió de poders :
-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit)
-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys)
-poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial,
garanties en els processos, ...)
unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi
universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda)
4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
El regnat de Ferran VII
degut a
trienni liberal (1820-23)
es divideix en
anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)
recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses)
sexenni absolutista (1814-20)
representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de
l’absolutisme i la del liberalisme
restauració de l’AR gairebé del tot aprofita
la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança
-dura repressió contra els dirigents liberals-inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la
pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)
pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i
liberals a les principals ciutatsporta a
-nou govern, amnistia, eleccions-acceptació Constitució per part
del rei
destaca
-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial
-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme
-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional
destaca
pateix dificultats
monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes
noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes
i una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments
armats contra el liberalisme
entre liberals: moderats i exaltats
4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
El regnat de Ferran VIIes divideix en
dècada ominosa (1823-33)
comença amb
intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil
Fills de Sant Lluís)
comporta
restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i
l’exèrcitpateix
divisions polítiques
absolutistes moderats
intransigents o apostòlics
entre
problemes econòmics
tant
camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus
dels productes agraris)
hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies)
afavoreix
apropament al sector moderat de la burgesia financera i
industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel
proteccionista)
acceptat per
rebutjat per
agrupats al voltant
de
Carles Maria Isidre, germà del rei i
previsible successor
organitzenGuerra dels Malcontents o
Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)
descontents per
restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la
Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència
d’alguns liberals a l’administració, ...)
es complica amb
la qüestió successòria
-casament amb Maria Cristina-Pragmàtica Sanció (1830):
deroga Llei Sàlica-neix Isabel
porta
MC (regent) a apropar-se als sectors moderats
(absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia
destaca
1833: mor Ferran VII i reafirma el
testament
no acceptat per
recolzen
inicia
aixecament absolutista (primera guerra
carlina ) i proclamació com a rei
contra
5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII
viu
el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24)
motivat per
desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII
(reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...)
-l’exemple dels USA-el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un
cop independents
coneix
les idees de la Il·lustració
critica
-discriminació respecte als càrrecs-impostos i càrregues-control del comerç
aprofita
-l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la
invasió francesa-la crisi política produïda pel
retorn a l’absolutisme-la manca de diners i tropes
de la monarquia
destaca
-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada
(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo
(1821), Ayacucho (1824)
produeix
-nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials
-aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits
-pèrdua de pes polític internacional-pèrdues econòmiques per a la
monarquia i la burgesia espanyola
-parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles)
-retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)
VOCABULARI DEL TEMA
• ABDICACIÓ
• ABSOLUTISME
• AFRANCESATS
• CARLINS• CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS
• CONSTITUCIÓ
• CONFESSIONAL
• CORTS
• CRIOLL
• FRONT PATRIÒTIC
• ESTATUT DE BAIONA
• EXALTATS
• GUERRILLA
• REGÈNCIA
• REGÈNCIA D’URGELL
• SOBIRANIA NACIONAL
• SANTA ALIANÇA
• VIRREGNAT
• VOLUNTARIS REIALISTES
• IL.LUSTRACIÓ
• JUNTA SUPREMA CENTRAL
• JUNTES
• JUNTES DE FE
• LIBERALISME
• LLEI SÀLICA
• MALCONTENTS
• MANIFEST DELS PERSES
• MILÍCIA NACIONAL
• MODERATS
• PRAGMÀTICA SANCIÓ
• PRONUNCIAMENTMILITAR
2.- BIBLIOGRAFIA
� AROSTEGUI SANCHEZ, J.; GARCÍA SEBASTIAN, M.; GATELL ARIMONT, C.; PALAFORX
GAMIR, J.; RISQUES CCORBELLA, M.; HISTÒRIA D’ESPANYA, 2n. Batxillerat, Vicens-Vives,
2013.
� GARCÍA ALMIÑANA, E.; GOMIS LLORCA, P.; LATORRE NUÉVALOS, F.; GONZÁLEZ SALCEDO,
J.; RAMÍREZ ALEDÓN, G.; SEBASTIÁN VICENT, R. HISTÒRIA 2, ECIR, 2003.
� GARCÍA CÀRCEL, Ricardo, El sueño de la nación indomable. Los mitos de la Guerra de la
Independencia, Temas de hoy: Historia, 2007
� https://sites.google.com/site/historia2btx/home
� http://socials.iesjuniperserra.net/
� http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
� http:// ccsocials.blogspot.com.es