La cultura del Treball Educatiu en Xarxa (TX) El rol dels PEE

La cultura del Treball Educatiu en Xarxa (TX)

El rol dels PEE

Formació de Formadors TX i AX

Jordi Collet Coordinador de l’àrea d’educació i territori (IGOP)

Professor de sociologia. Universitat de Vic

Índex: 1. Elements de context social2. El treball educatiu en xarxa3. Per què i per a què TX?4. Què TX?5. Com TX?6. Quan?7. Algunes conclusions ...

1. Elements de context social

Context social / El TX / Perquè i per a què/ Què/ Com/ Quan/ Conclusions

Època de canvis ... o canvi d’època Esferes productiva, familiar, política Globalització. Divorci entre poder i política Món local: on passen les coses però no on es pensen-decideixen les coses Lògica de consum (més que consumisme). Educació – instrumental Trajectòries personals: discontínues Canvis en la concepció i vivència del temps. Dificultats conciliació (infants de la clau)

Fragmentació i diversificació dels espais de socialització Del família – escola – església a la diversitat d’agents de socialització Ex. 1000 hores/curs d’escola i 1000hores/curs de TV. Educar – deseducar 1 infant vs molts projectes i missatges “educatius”. Quin “guanya”?

Noves i velles desigualtats (educatives) Velles: classe social, gènere, ètnia i territori Noves: treball en equip, creativitat, innovació, aprendre a desaprendre... Element clau: formació pares (ESO – velles) – (extraescolars – noves)

Respostes educatives tradicionals en fort qüestionament: - Homogènies: la mateixa recepta per a tothom, tots els territoris, tots els alumnes, ...

clíniques – descontextualitzades: Ex. psicopedagogia de laboratori- Segmentades: cadascú ataca pel seu cantó sense coordinació- Acumulatives: per tant en comptes de treballar conjuntament, es van sumant respostes sobre

un mateix infant que a vegades poden anar en direccions contràries- Especialitzades: a vegades poc conegudes i gens compartides ni en responsabilitats, ni en objectius, ni en actuacions, ...pels diferents agents que actuen amb l’infant: mestres, direcció escola, famílies, esplai, esport, ...


Entenent que educació no és només escola Sempre pensant en educació en un concepte ampli: educacions Al llarg de la vida d’un infant, cada espai educatiu pot ser la clau per a una trajectòria d’èxit o de

“fracàs”

L’educació juga un paper central en la preocupació col·lectiva sobre com millorem la qualitat de vida

Tot el que fa referència a educació (escola, famílies, lleure, etc.) està cada vegada més pressionat i tensionat (taula de nàufrag). Context de societat del risc: ambivalència de tot, objectius difusos, què és l’èxit? Democratització

del risc ... Davant d’això: educació taula de nàufrag. Element que tothom visualitza que és l’única sortida per

al temporal: estar el més ben preparat possible Això deixa l’ensenyament i l’educació en el centre de l’interès social (ex. diaris, TV...) Qualsevol problema social es vol resoldre des de l’educació: centralitat social que no s’havia

tingut mai (oportunitat) alhora gran tensió al voltant de tot allò educatiu.

Els problemes socials estan cada vegada més presents dins del sistema educatiu i dins de l’aula, així com els problemes escolars dins la societat El mur de l’escola ja s’ha enderrocat per part de la societat. CAP i escola, els primers a rebre els

canvis socials (immigració, mobilitat, ...) realitat líquida – postmoderna – diversa i canviant Alhora l’escola segueix essent molt sòlida – moderna, tant en les seves dinàmiques internes, com

externes. Diversitat i canvi són dues coses que l’escola, estructuralment !! (no a nivell de persones), encaixa malament


Davant d’aquest context social i educatiu complex, i d’una realitat escolar amb fortes dificultats:

Fracàs escolar del 30% Cert enfrontament entre famílies i escola Altres agents que influeixen en educació (publicitat,

consum, grup iguals, ..) Tensions fortes amb l’educació Escola que rep demandes per a les quals estructuralment

no està pensada (escola monestir vs escola aeroport) Etc.

Des del Departament d’educació es planteja dins del Pla LIC un projecte (PEE) per abordar conjuntament l’educació d’infants i joves on tothom suma: escola + famílies + entorn (entitats, barri, ajuntament, ...)

PEE com a projecte educatiu que busca un canvi cultural: avançar cap al Treball Educatiu en Xarxa


PEE i Treball Educatiu en Xarxa: orígens i referents

1. ZEP (França) - Fase 1. 1981 – 1999. Treball focalitzat, escolar- Fase 2. 1999 – ara. Treball alhora universal (COM) –

focalitzat (recursos). REP (Xarxa Ed. Prioritària) educació – territori – xarxa (partenariat)

2. EiC (Anglaterra)- Pla de plans educatius i socials (1996): gifted and talented,

learning mentors (TEA), learning support units (TET), ...- Principis: a) Expectatives elevades per a tothom b) Diversitat

d’estratègies per a la igualtat c) Treball en xarxa: escoles, ajuntaments, empreses, ...



3. Community Schools (Holanda)

- Xarxa d’educació de suport als infants 0-18 i el seu

procés d’escolarització i socialització vs fragmentació espais i

agents de socialització (70’s)

- Agents implicats: escoles, famílies, associacions,

centres cívics, lleure, esport, ... . Iniciativa, supervisió i

avaluació: Ministeri d’educació, cultura i ciència

- Xarxes alhora focalitzades (barris complexos) i

universals (barris heterogenis)

- Programes escola – comunitat



4. Referents teòrics

Agnes Van Zanten (Observatori del Canvi social – Paris VIII): - De la “discriminació positiva” a “l’èxit territorial” evitant el “rescat individual de la trampa territorial”- Objectiu PEE-TX: mobilització de recursos humans (gir normatiu individualista “salvem els bons – mèrits”) o element de justícia (igualtat d’oportunitats i de resultats per a tothom)

Stephen J. Ball (Institut d’Educació – Universitat de Londres) :- Estratègies educatives de classe mitjana (i alta): distinció. - Sistemes educatius més segregats (més homogeneïtat intracentres i

més heterogeneïtat intercentres)- Objectiu PEE-TX: per justícia, per cohesió social i per èxit educatiu per a

tothom, cal treballar per la heterogeneïtat – UN projecte educatiu compartit per a tot el territori



4. Referents teòrics

David Gilborn (Institut d’Educació – Universitat de Londres) - Context de “nou” racisme o discurs de la diferència:

“No cal que pensis en la teva superioritat, ni tan sols que menyspreïs o culpis aquells que són diferents, per dir que la presència d'aquests estranys constitueix una amenaça contra la nostra forma de vida.” (Barker, 1981: 18).

- “Blame de victim”: culpabilitzar la víctima (immigrant, classe popular ...) del seu “fracàs” en el sistema educatiu, laboral, social ..

- Objectiu PEE – TX (i escoles antiracistes): - QUÈ: Justícia: igualtat d’oportunitats real i de resultats- COM: a) fort treball amb famílies i comunitat (TX) b) incloure

elements de treball sobre discriminació i desigualtat en el currículum i la pràctica educativa quotidiana (“conscienciació”)

2. El treball educatiu en xarxa


Objectius generals del PEE

1. Incrementar l’èxit acadèmic

2. Buscar una escolarització més equilibrada per afavorir l’equitat

3. Potenciar l’equitat i la participació en el marc d’una escola inclusiva per reduir desigualtats

4. Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió, (respecte i valoració de la diversitat lingüística)

5. Potenciar els espais de convivència i el compromís cívic

6. Potenciar l’educació en el lleure (per a tothom)

7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents que operen en el territori: Enfortir la xarxa entre centres Enfortir la relació i el treball en xarxa entre centre i entorn Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu

8. Promoure la sostenibilitat en les actuacions


Fonaments del Treball educatiu en xarxa o Treball integrat (ex. PEE, PEC, CA, ...):

A problemes complexos, respostes complexes Construir i assolir UN projecte educatiu compartit Objectiu d’igualtat, respostes diverses Respostes contextualitzades: “sense context no hi

ha text” Respostes educatives integrals, interdisciplinàries i

per tant, objectius i projectes compartits.


Els principis del treball educatiu en xarxa (TX):

- Coresponsabilitat i compromís compartit (projecte educatiu compartit)- Participació – relacions de poder. Els infants i les famílies no són clients a canvi d’uns

impostos que paguen. Són ciutadans als quals se’ls acompanya i ajuda en unes dificultats educatives de les quals ells també en són responsables. NO: entre tots ho farem tot. SI: al voltant de la taula tothom té el mateix “rang” ja que no sabem qui pot “salvar” un jove.

- Pluralitat d’agents – unitat de projecte- Interdependència: en educació tothom és necessari alhora que necessitat. Clau: el

professorat, els EAP, el lleure, els LIC, els esplais... No ens en sortirem sols. Som necessaris en les solucions però necessitem a la resta d’actors (rol actiu de tothom)

- Confiança i capital social. Per poder fer això ens cal (re)conèixer a tothom i tenir-hi relacions de confiança.

- Proactivitat i estratègia. Aquest tipus d’estratègies del TX poden semblar poc versemblants: amb la feina que tinc ara només em faltaria conèixer els monitors d’esplai, d’esports, les famílies ... . En una perspectiva clínica fer això és perdre el temps, però en una perspectiva contextualitzada aquesta és la base, les condicions que possibiliten treballar d’una altra manera.

- Proximitat. Gran valor vostre: coneixeu (o hauríeu de conèixer el territori, les persones, els agents, el professorat ... Això és el que us fa més forts i més capaços de transformar.

- Territori – comunitat . Sempre partint de les realitats territorials, educatives i comunitàries que es tenen, partir dels “conflictes i dels somnis” de cada context.


Polítiques educatives tradicionals

TX

Focus d’atenció Individual Context - Comunitari

FinalitatAssistencialista / compensatòria

Transformadora -educativa

Posició davant del problema

Reactiva - visió Estratègica - visions

Forma d’intervenció Sectorial Transversal – global

Subjecte de les polítiques

Monocèntric (escola)Policèntric (escola,

família, comunitat, ...)


Objectiu: Avançar en el canvi cultural cap a un treball educatiu en xarxa permanent.

Els estadis del TX (gradació):1. (re)coneixement dels diferents actors interns i externs

del context2. Obrir els espais propis a l’entorn (extraescolars, escola

d’estiu, ...) 3. Coordinació: trobada dels diferents agents per posar en

comú pràctiques i estratègies 4. Cooperació - Participació mútua en les activitats,

pràctiques, quotidianitat...5. Projecte educatiu compartit – coresponsabilitat en

objectius / processos / resultats6. Projecte educatiu compartit: aprenentatge en xarxa


Objectiu: Avançar en el canvi cultural cap a un treball educatiu en xarxa permanent

Condicions de possibilitat del TX: Temps: condicions garantides + flexibilitat pactada Temps: hores per al TX (LIC, professorat, aj., EAP, esplai ...)

PEE/TX que formin part del projecte global Formació Espais d’intercanvi

PEE/TX: voluntarisme vs projecte - canvi cultural

3. Perquè i per a què el TX?


PER QUÈ TX?

Perquè reconeixem que sols/es no podem educar (necessaris i necessitats). Que en molts aspectes estem desconcertats, hi ha dificultats importants, i a tothom li és difícil educar.

Perquè les estructures i les relacions sectorials, indiferenciades i homogènies queden superades davant els reptes actuals

Perquè el principi de la igualtat, si no va acompanyat de la diversitat, i de l’autonomia individual, pot ser fal·laç.


PER A QUÈ TX (I)?

Per a treballar des de la proximitat, malgrat les dificultats de recursos i competències, en un projecte educatiu conjunt i més coherent

Per a treballar en educació, de la qual tothom n’és coresponsable (participació real vs clients)

Per entendre que escola, famílies, lleure, esport, etc. malgrat les divergències, compartim objectius. I estem al mateix cantó de la “trinxera”.

Perquè la comunitat col·labori AMB l’escola per assolir junts uns objectius compartits per als nois/es


PER A QUÈ TX II)?

- Igualtat d’oportunitats i de resultats (i major igualtat entre col·lectius). Una vegada assolida la igualtat d’oportunitats hem d’avançar cap a la igualat de resultats, és a dir, que no sempre fracassin en el sistema educatiu els mateixos. Això és un tema cultural, no de capacitat (ex. aprenentatge lent indi). DILEMA: escola s’adapta culturalment als infants i la seva diversitat, o els que no són per família de “cultura escolar” segueixen fracassant. Volem el TX i AX per transformar això- Fer front a les noves i velles desigualtats educatives. No es tracta només d'aconseguir que tots els alumnes “passin”, sinó que els col·lectius més vulnerables puguin tenir trajectòries d’èxit (ascensor social funcioni, i per això l'educació és clau)- Promoure, planificar i practicar una nova cultura en educació (com eduquem?) EL TX promou una nova cultura sobretot en com plantegem l’educació, no tant en els continguts, sinó en com es transmeten, com entenem i donem suport als que tenen dificultats, com treballem junts per un projectes educatiu compartit, ...- A través d’aquest canvi cultural acostar més l’educació al seu objectiu de construcció de persones autònomes, lliures, solidàries, SI el context social, educatiu, familiar, productiu, ... ha canviat, també nosaltres hem de canviar per assolir els mateixos objectius que teníem abans.

4. Què és TX (PEE)?


QUÈ ÉS TX (I)?

El TX (PEE) no és un projecte neutre (no és una metodologia, unes tècniques, uns recursos, ... sense més, sense projecte)

EL TX és un projecte polític (no partidista) que aposta per uns objectius (què - PEE) i per unes maneres de fer (com)

El TX és un projecte que sorgeix d’una incomoditat (necessitat?) de tots els agents educatius. Especialment els més febles: família, comunitat, ...

El TX és un projecte que intenta pensar, veure, sentir i practicar una certa globalitat (xarxa) educativa en correspondència a la globalitat dels reptes.


QUÈ ÉS TX (II)?

TX com a element constructor i clau d’un projecte educatiu compartit:

Zonificació – OME – repartiment equitatiu de la complexitat educativa (NEE i matrícula viva)

Projecte Educatiu de Ciutat Projecte Educatiu de Centre Projectes de l’ajuntament: transversalitat i

participació Educació al llarg del cicle vital 0-100 EBE Etc.

5. Com es treballa des del TX?


Com treballa el Model Educació en Xarxa?- Si no podem educar sols/es (necessitats i necessaris): ens

calen aliances. PEE com a “conspiració educativa” al barri, poble o ciutat.

- Com a projecte participatiu. Malgrat no és fàcil el treball conjunt, creiem que com més agents estiguin implicats en l’educació dels nostres alumnes/fills-es/ ... millor serà per a ells/es.

- Canvi en les relacions de poder. Ex. Escola – aula. Necessitat de relacions més horitzontals, més de col·laboració, més d’implicació i ajut mutu (Ex. Comunitats d’aprenentatge).

2 col·lectius amb dificultat per arribar-hi (PEE) Què es demana als/les mestres i professors/es? Implicació

“egoista” Què es demana a les famílies? Implicació “egoista”


Com treballa el Model Educació en Xarxa?

Relacions horitzontals: contra l’expertocràcia Organitzar, enfortir i diversificar lideratges (contra

el col·lapse del/a LIC, de l’escola, del tècnic/a

municipal..) Partir dels conflictes i els somnis (identitat real del

territori urbà i humà) Fomentar voluntats compartides i relacions de

confiança (capital social: relacions de confiança i

obligacions mútues) Importància del territori, la proximitat i la confiança

(Ex. treball en xarxa a La Mina – escolarització i església – cal (re)conèixer tothom al territori perquè

tothom és educador)


Com treballa el Model Educació en Xarxa?Estratègies hard vs estratègies soft. Modificació estructural, organigrama, funcions ... O estratègies

basades en formació, compartir objectius i valors, ... . Les segones crec que tenen un gran poder avui en dia quan, malgrat les aparences les organitzacions burocràtiques (Departament) no funcionen com una màquina sinó com a subelements. Potser, el TX més que voler transformar les estructures i organigrames, es basa més en l’estratègia del coneixement i els valors compartits per canviar la manera de treballar, relacionar-nos afrontar els casos, ...

Rigidesa vs flexibilitat. En una estratègia hard allò important són els protocols, en una soft, sabem que compartim objectius i metodologia de treball i allò important és aconseguir l’objectiu. Per tant podem flexibilitzar formes i protocols per tal d’agilitzar les coses (estratègia sòlida vs líquida)

Burocràcia vs valors compartits. Una idea semblant, allò més important és compartir papers o compartir visió, perspectiva, objectius i metodologia. Per compartir papers dediquem molt de temps, i per compartir allò altre?

Procediments estandarditzats vs informalitat. Els procediments estandarditzats ens ajuden a moure’ns en el dia a dia i són facilitadors, però amb ells sols podem errar diagnòstics i teràpies. Si hi sumem els elements d’informalitat (estratègia femenina)

Canvi cultural: projecte, lideratge, recursos. El canvi cultural que suposa anar treballant en la perspectiva del TX precisa 3 elements: que no es faci improvisadament, sinó pensant com s'anirà avançant poc a poc cap aquí. Segon, que algú faci de motor, aquí els LICs crec que teniu un gran paper a desenvolupar. I finalment, no cal ser il·lusos i entendre que per fer això calen uns certs recursos: temps i possibilitats de canvi.

Objectiu: viabilitat, reconeixement, resultats i sostenibilitat d’aquesta manera de treballar alternativa. L’objectiu és generar camins de convenciment (perspectiva compartida) i de viabilitat per al TX, que aquest projecte sigui compartit, veure que va donant resultats i veure com es pot fer sostenible aquesta

manera de treballar.


Dificultats, perills i dilemes del TX Immobilisme en la perspectiva actual. Des de l’actual manera d’educar, no existeix la possibilitat

d’una “altra manera d’educar”: cal un canvi cultural, de valors, concepcions, relacions ... per assolir una altra pràctica. Hi ha altres maneres de plantejar l’educació que poden ser més pertinents i eficaces en el context actual.

Trastorns i dificultats escolars: qui s’ha d’adaptar a qui?. l’infant a l’escola (que no és neutra) o l’escola a l’infant (dilema “cultural” i no tècnic). Educar és fer política. No hi ha dilema “tècnic” que no tingui una dimensió política. Per tant cal treballar aquests elements de principi perquè podem arribar a la conclusió que no estem d’acord amb el que planteja el TX políticament i per tant, entès només com a “tecnologia educativa” no serà útil.

Dificultats en: estructura (duplicar òrgans i espais, reunions, papers, ...), temps, recursos humans, recursos materials, segmentació, ... Aquest és el gran cavall de batalla: el dia a dia. Com es pot implementar el TX enmig d’informes, protocols, avaluacions, intervencions ... . Aquest és el gran repte.

Model Psicopedagog/a: com a especialista “helicòpter” - “franctirador” o com a dinamitzador d’un canvi cultural (sostenibilitat). Crec que al fons de la proposta del TX hi ha un dilema “polític” per a la feina del/la psico: sou especialistes helicòpters o bé líders d’un canvi cultural, en les pràctiques educatives?. Quin és el vostre objectiu, model i pràctica? Quin uns agradaria que fos?

Treball psicopedagog/a: centrat en el trastorn o en l’infant – context: aula, centre, família, lleure, cultura, barri, ... ? Problema epistemològic i ontològic: on està el trastorn: en el cap del nen, que hem d’obrir per curar-lo, o en la relació de l’infant amb els entorns. ON hi ha el conflicte: en el cervell o en les relacions. Segons la perspectiva adoptada, el vostre treball serà més proper

a una mirada clínica o a una mirada “social” o contextualitzada.

6. Quan: els temps del TX i del PEE?

Context social / Què és un PEE/ Perquè i per a què/ Què/ Com/ Quan/ Conclusions

Quan: els temps del TX i del PEE

Idea de projecte: pensar també a mitjà i llarg termini des

del principi. Recordar que és l’objectiu del PEE el canvi cultural, de

relacions, de mirada... sobre l’educació dels diferents

agents, d’actituds, de relacions, etc. Sostenibilitat del projecte. Una pregunta que ens podem fer

és: si demà traguessin els diners del PEE, la xarxa muntada, el treball

educatiu que fem, ... Es podrien mantenir?

**Debat: model PEE immòbil (FASE 1) vs model TX i PEE activisme

(FASE 2) vs model TX i PEE estructurador i estructurat – sostenibilitat

(FASE 3) vs model PEE que assoleix TX i AX (FASE 4)

**Debat: mercantilització (Vidreres)

7. Algunes conclusions...


Conclusions I: què NO és un PEE

El PEE NO és una Carta als Reis El PEE NO és un projecte només de l’escola; o

només de les famílies; o només del Departament; o

només de l’Ajuntament; ... El PEE NO és un projecte que ho arreglarà tot i

ràpidament (projecte – miracle) El PEE NO és un projecte genèric i abstracte


Conclusions II: les tres idees més importants

No podem educar sols/es: aliances i complicitats. En educació tots/es som necessaris i necessitats. Joc de suma positiva.

TX i PEE = Projecte. Volem assolir uns objectius i treballem per aquests. La manera de treballar integrada o en xarxa és imprescindible per assolir-los (estratègia proactiva i preventiva)

Sostenibilitat: aquest projecte és vostre i quan s’acabi el PEE com a tal hauria de poder seguir la MANERA de treballar educativament (canvi cultura educativa - TX). Una manera (TX) que hauria de ser útil, pràctica i eficaç

Moltes gràcies !!

[email protected]

La cultura del Treball Educatiu en Xarxa (TX) El rol dels PEE

Documents

Transcript of La cultura del Treball Educatiu en Xarxa (TX) El rol dels PEE