M1MBDR

— i són ben competents — del Consell Superior de la Cooperació. Com hauran declassificar la flamant Cooperativa? De con

sum? De producció? De crédit? De treball?I no gosem parlar deis sindicats agrícolas,les mutualitats ni els pósits, parqué són un

altre ram.

Fet i fet, per a crear de debó una Cooperativa de Pompes fúnebres caldria que elscooperadors actius fossin morts ; paró per a

acomplir aquest ideal seria cosa de demanarauxili a la metaps:quica.

El sentíf de les frases

A Castelló, sota la lluna valenciana, Francese Pujols voltat de valencianistes va filantla seva conversa.

L'advocat Anvó — una veritable esperança del valencian-isme — pren la paraula :

«En un judici en qué jo actuava l'altredia, el Fiscal pregunta a l'acusador :

—Qué li va dir aquest?—F... de p...Rápid, l'acusat s'aixeca i diu :

—Paró Ii ho vaig dir en sentit polític.

La IV Semana Culfural

Va len cíana

Durant tres anys, el Centre d'ActuacióValencianista va celebrar la Setmana Cultural Valenciana, que enmig de la poca-soltade les festes valencianas de juliol era una

nota simpática i digna.Ara, l'altre dia, el Centre d'Actuació va

deiXar el seu apoliticisme, que era la seva

norma de vida, i fer-se esquerrá i no fer laSetmana Cultural ha estat tot u.

Decididament, al valencianisme li sobrapolítica de casinet i li falten moltes Setmanes Culturals.

Els puritana del valencíanisnse

El Centre no fa la Setrnana Cultural,paré/ els d'El País Valencia van voler-nefer una d'home — no sabien la feina queaixó dóna — i van afirmar que ells la farien.

Per?) la farien sense mistificacions de capmena (?).

Aixó vol demostrar que els elements quevaren pendre part en les tres Setmanes passades no eren prou PU7S.

Dones bé, aquests .puritans del valencianisme no•han pogut celebrar la IV SetmanaCultural.

En començar a organitzar-la, han anat

de cap.A la primera, que haviaad'ésser la quarta,-

ja han • fet figa.

I Proa, qué?

Davant del fracás, els d'El País Valenciaes tragueren les puces del damunt i volgueren encolomar tan feixuga tasca als de Proa.

Proa és una societat valenciana de relacions culturals que en néixer ja s'ha fossilitzat, com ho demostra el silenci en quéviu.

Un deis de Proa, volent amagar el ridículde no poder fer aquesta manifestació va

lenciana, deia :

—Aquests d'El País Valencia volien queProa carregués amb la Setmana Cultural.

I a Valéncia, en una penya de café, es

comentaven aquestes• paraules així—Si Proa, qué és una societat de rala

cions culturals, no fa la Settrianct CulturalValenciana, per qué existeix• Proa?

Precísions

Una nit d'aquestésa a la redacci6 d'un diari. El redactor de guárdia rep.• per .teléfonuna nova de darrera hora. Un fet divers,baralla o cosa aixf.

A la taula del costat escriii un altre re

pórter, també corresponsal dé periódics es

trangers, el qual inquireix respecte a lanoticia 'per si convé recollir-la. Peró el re

dactor del teléfon el tranquillitza amb dos ,

mots :

—Res. Una baralla amb un mort, i e,

mort suIcidát.

Víné í vinf fan quaranía

A Sitges s'ha posat de moda installar unbar a les mansions senyorials, tant a les deTerramar com a les de dintre la vila, i ésaixf que les visites, en lloc de fer-les passaral saló, les fan asseure vora el taulell.

En Daniel Robert, • representant de ver

muts, conyacs i xereç, també ha tingut.aquesta pensada, paré, li ha fet perdre tota

la poesia. Es el que deia un deis primersinvitats :

ja és una installació funcional !

AvaniguardíSrne?

En .canvi, no se sap si a guisa de réplica,el jove pintor Artur Carbonell ha convertitel seu ande callar en estatge partiCular i hallogat els dalts. -

—Es de la generació deis abstemisdespectivament, el rnestre d'obres.'

Rossínyol II

Joaquim Folch i Torres, darrera Porde.nació de les colleccions del Cau Ferrat ha agafat una afició boja per a Sitges, al punt queja s'hi aixeca una casa o, més ben dit, com

En Tiago, reforma una casona de La Val],hen a prop del famós taller-museu. La se

nyora Folch, pel seu cantó, hi va amunte

gant la saya collecció de vells instrumentsde música.

—Cau i Recau!—exclamá En Rubió.

"LA DAMA DE LA LLANTIA"

Florence precursora de la Creu RojaTardor de 1854. Des de fa mesos que la

guerra de Crimea bat el seu pie. França,Anglaterra i Turquia combaten contra Rús

sia. Apareixen comunicats al Times, el diari

anglés més important : «De tot en tenim

poc. No hi ha prou metges, ni per a les

.Florence Nightingale,per la seva germana Parthenope

operacions indispensables ; hi ha ferits que

es queden setmanes saneares sense que nin

gú en tingui cura... Dipósits sencers de flassades han hagut d'ésser llençats a mar par

qué formiguejaven de vermina, i ara els

malalts i els ferits tremolen de fred... Molts

malalts ro tenen altra assisténcia que la de

Ilurs companys de sofriment ; de vegades els

moribunds han d'assistir els moribunds! No

hi ha a Anglaterra dones disposades al sa

crifici, disposades a aportar llur ajuda i Ilurs

consols?»Aquestes revelacions feren una sensació

inaudita, tota la nació se'n comrnogué. El

21 'd'octubre de 1854, poques setmanes des

prés d'acanalles noticies alarmants, FlorenceNightingale s'embarcava amb trenta-vuitinfermeres a les sayas ordres. Marxaven a

Iluitar contra la mort, contra els prejudicis,la casta militar, la burocrácia, lregoisme i

la vanitat.—Els soldats no han estat mal cuidats

per dones—diuer, els militars—, i ara hi hauna dona amb pretensions de fer-ho. Nohem permés mai a les dones ficar-se en

qüestions militars, i ara volen que escolternquan aquest rossinyol (t) ens canti algunacosa.

Malgrat tot, el, rossinyol cantá. FlorenceNightingale possela una energia incomparable. Descendent d'una de les millors fami

lias angleses, estava emparentada i relacio

nada amb nombroses personalitats. Eil ma

teix ministre de la Guerra, lord Sidney. Her

bert, arnb el qual mantenia una amistat

cordial, sostenia els seus plans.El rossinyol s'imposá. Aviat els pacients

deis camps de batalla tingueren llits nets,camisas en comptes de parracs tacats desang glevada, una bona alimentació, finsuna dieta apropiada. La mortalitat descendíal 2 per too. L'hospital militar deixá d'esser un infern i es convertí, amb l'ordre,Pesperança suprema com a lloc de curació.

Un Corrent de voluntat de viure emanád'aquesta bella, jove i tendra dona ; malgratla feixuga cárréga que sha imposat, trobaencara temps i força per a tot. Assisteix a

les més greus operacions, consola els agonitzants en llur Ilit de mort, escriu cente

nars de cartes a les familias deis soldats...Sembla que no dorn'ii mal. En' la llóbreganegror de la nit, la seva alta i esvelta si

lueta, amb un Buril d'oil a la mš, apareixen les sales fosques.

«Quina felicitat només de. veure-la, deveure-la passar i tot !... Evidentment, no

pot parlar a cada un, SOIT1 centenars 1 cen

tenars..., paró almenys podem besar la-sevaombra sobre la paret, i aleshores éns adormirn contents.»

Aquastes ratlles contingudes en una carta

d'un jove soldat als seus, 'foren fetes púoliques i inspiraren el cólebre poema del granpoeta Longfellow La Dama de la Lláritia.

Heus aci el leitmotiv que acompanvá laseva anomenada. Tothom s'ha apcideratd'aquest tema. Els cantors populars l'hancantada ; els pintors l'han representada sota

mil formes diversas. El poble l'anomena elseu ángel de la guarda.

Paró aquestes lloances una mica sentímentals no fan justicia a la personalitat deFlorence Nightingale. En la llunyana Tqrquia, actua com un ángel ben combatiu,d'espasa flam gera. En enérgiques cartas,dirigidas a lord Sidney Herbert, acusa, sac

seja, revela, exigeix, sense por de crear-se

enemics entre els militars 1 'els responsablesdel servei sanitari, massa disposats a ofegar les faltes.

Florence segueix el seu camí amb lá vo

luntat de ferro de la vocació, arnb la dignitat de la gran dama, amb una paciéncia!Ilimitada. Tota bondat amb els malalts, ésl'arma amb els subordinats. Té el geni delpioneer. Res no pot desviar-la del seu deure.

Societat Espanyola de Carburs MetáltlicsCorrea»: Apartat 190 BARCELONATalad.: "Carburo,'" Mallorca. 232 :Td3fon 73013

CARBUR DE CALCI: Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu.bion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA. Fabriques a

Barcelona. VaIncia i Cbrdova : : ACET11.EN DISSOLT. Fabriques a Barcelona. Madnd. ValIncia i Cbrdova : : FERRO MANGANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda. cotó t altres teixits : : CALEFACCIO INDUSTRIAL -de laboratorts i domitstaca : : GENERADORS. BUFADORS. MANOMETRES. materials d'aporiac.tó per la SOL

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

Amb tot, una vegada, una sola vegada,amenaça amb retirar-se. Fou quan el set,

amic lord Herbert, encoratjat per l'éxit del'obra de Florence, havia enviat sense con

sultar-la un segon equip d'infermeres al tea

tre de la guerra. Aixb anava contra tota

entesa prévia. En el moment en qué Plorenca proposava el seu ajut per anar alfront, la seva carta es creuá amb la que lidirigia el ministre :

«No hi ha en tota la Gran Bretanya sinóuna sola persona capaç d'organitzar i d'ajudar aquí baix. Vulgueu encarregar-vos-en.»

Quan Florence hagué acceptat, es reserváplens poders. Sortiria amb infermeres triadas per ella cap a Orient, i no en serientrameses d'altres sense 1 seu consentiment.Fora de les ordres religiosas, no existienencara infamares Instruidas i prou preparadas des del punt de vista professional. Florenca mateixa no havia aconseasuit sinó alguns anys abans trencar Poposició de la*saya familia. Primerament s'havia formaten la casa de diaconesses del pastor Fliedner a Kaiserswert, després amb unes religioses a París. En el seu temps, només eran

dones sense educació les que es ~feien vetlladores. FruTen de la mala anomenacia deborratxes i d'immorals. 1 vetaquí que Florenca semblava volar associar-se amb aguastes ! La seva familia estava indignada.

Era filla, d'un noble i ric terratinent, queIi oferia, aixi com a la seva única germana,Parthenope, totes les fruicions i beutats dela vida. Havia rebut una remarcable educació, una alta instrucció ; bavia viatjatmolt, possela un ampli cercle d'amistats ino li mancaven admiradors. Amb tot, l'exis

Lor& Sidney Herbert

téncia 11 semblava buida i inútil. No voliasaber res d'aquella vida ociosa de societati, per primera vegada, quan treballa en l'establiment del diaconat de Kaiserswert, lesfeines més rudas, la magra alimentació,

A petició seva, s'institueix una comissiód'enquesta, encarregada d'investigar les faltes del servei sanitari. Ella és la força mo

triu en les reformes deis hospitals civils i

militars ; exigeix, una de les primeras, aire,sol, aigua en el tractament deis malalts.

Florence Nightingale en els darrers ternpsde la seva vida

Prepara el personal i *obra com pioneer en

tot el domini del servei d'infermeria. Unaescola, donació nacional, fou fundada, a fide formar infermeres qualificades. Aquestaescola fou batejada amb el seu nom. L'exemple de l'escola professional fou seguiten diversos paisos, en sortiren organitzacions d'infermeres i la seva obra és coro

nada pel Consell Internacional d'Infermeres que comprén tots els continents.

Florence Nightingale s'interessa per tot

i dirigeix encara llarg temps, de la seva

cambra estant, les reformes. La mort delord Herbert, en 186o, és' per a ella un copterrible. Perd el seu millor ami i collaborador. Amb tot, continua encara durant qua

ranta anys el seu treball fecund i indispensable. Per?) els darrers deu anys de la seva

vida és una morta vivent... La vista se liescurçá i els darrers anys no tingué pas tota

la seva lucidesa, no copsá pas del tot elshonors que li conferien.

Morí ara fa vint-i-cinc '.anys, el 13 d'agost de 1910. A fi de sostraure's als darrershonors — una tomba que la nació Ii destinava en la famosa Abadia de Westminster —, ha estipulat en el seu testament quevol ésser enterrada .allí on passá la seva

infantesa, al terreny de la familia, LeaHurst, i desitja una senzilla ped.ra tombal,sense altra inscripció que la següent :

«F. N., NASCUDA EN 1820, MORTA EN 19r0»

De tetes maneres, a Floréncia, ciutat na

tal de Florence Nightingale, la colbnia an

glesa li ha erigit una estátua a l'esglésiade la Santa Croce, prop deis monurnents

mortuoris de Miguel Angel i de Dant.

«La 1)anza ?le la 1.1ántia» a l'hospital d'Escútari (gravat de l'epoca)

tot aixó Ji procurá una profunda satisfacció.En marxar cap al camp de batalla, prega

al ministre : «Escriviu-los sobretot que no

sóc pas una dama, sin6 una infermera dedebb.»

Es feia cárrec de tot, no volia diletantsen la seva missió.

Va retirar la seva dimissió, pero no paguémal decidir-se a treballar amb les infermeres enviadas a insabuda seva. Per sort po

gueren ocupar-se en altres ambuláncies.Es impossible de descriure la importán

cia i la multiplicitat de l'activitat de Florenca durant la seva estada de tres anys a

Turquia. Reorganitzá el servei defectu6s deisstocks per als hospitals, pel que fa a laroba, als llits, als vastas, els proveTments,els medicaments, les cures ; instaHá bugaderies i camines, creá caixes d'estalvi a fid'evitar els estralls del préstec. Está en con

tacte amb rnilers de familiars de soldatsi reorganitza el servei sanitari, tot millorantla instrucció del personal.

Tota Anglaterra, la reina Victória indusivament, l'honora. Grosses sumes són lliuradas per a la seva obra. Quan cau malalta,tota la nació prega per la seva curad&

Acabadas les hostilitats, li preparen una

recepció principesca. Un vaixell de guerraha de portar-la.. Peró ella es sostrau a tots

es honors j viat'a d'inebgnit fins a la propietat de la seva- familia.

Durant els tres anys en qué ha revoludmat el serrei sanitari, ha despés la forçade desenes d'anvs d'existéncia. Peró aquestadona que nom?-s ~a- de la ti-entena, no

ha retrobat mal més tot el set' vigor fisic.Nmlés ha Pogut acomplir la dran missióque encara

terament al treball apartant els us al:11'42s'havia de realitzar Ilirirant-se en

ádbuc la seva

Hi és simbolitzadá per una dona vestidaa la grega, tenint a la má aquella célebrellántia que tanta llum ha escampat pel món.

L'epitafi diu

«A L'HEROINA DE LA GUERRA DE CRIMEA,. A LA DAMA DE LA LLANTIA,

l'acció de la qual inspira l'obra magnánimade la misericdrdia- internacional, d'on prengué /nés tard la seva volada la Creu Roja

Internacional.»

SCHREIBER

(1) Nightingale. en anglés, vol dir ros

sinyol.

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAIME I, II

Teléfon ii655

15-VIII-35

L'APIERITIVSobe la guerra. — De tant en tant cm

fico en aquests cinernes especialitzats en els

géneres del reportatge i del documental. Són

espectacles curts, que amb tres o quatre no

ticiaris us fan donar la volta al món, i aneu

picant l'actualitat d'una manera cómoda i

amable. Perb cada vegada que, d'un temysençá, ern dedico a freqüentar aquests in

drets instructius, en surto amb un granmal gust a la boca i amb la decisió de no

posar-hi mal més els peus. Perqué el que

serveixen els noticiaris com a suculent mos

tra de l'actualitat més fresca és un espectacle desesperant de maniobres i preparacionsbélliques. A tot arreu es fa el mateix. Ma

niobres de salvament i defensa en casos de

gas asfixiant. Maniobres de llançament de

gas inflamable ; maniobres de bombardeigaeri ; demaneu! Paradas militars de tota

mena, d'adults, de dones, de criaturas, de

gossos, d'espiadimonis. Paradas mili tars, per

no importa qué, per commemorar aixb o

alió, per exaltar o per celebrar el que sigui.I no ens podem moure d'aquí. Els autors de

la lletra deis noticiaris, de tant en tant,

tenen la barra de fer-hi una mica de bro

meta ; de vegades el comentarista és d'unhumor poc reeixit, paró la visió que recull

el celluloide és aclaparant, és per sortir-ne

arnb les rnans al cap. En un d'aquests dar

rers films, he vist des grans maniobres d'a

viació a Leipzig, contempladas per milers

milers de criaturas. Es un espectacle imponent, horrible, tot és terrabastall i ferocitat

dut amb una precisió, un aplom i una téc

nica que posen els cabells de punta. Les

criaturas -- futura carn de cOnenada i de

gas tóxic ho contemplen amb febreamb efusió com si els pengés un caramel

de menta del llavi tendríssim. Els Estats es

dediquen a educar la. canalla arnb l'entu

siasme per la mort més cafre, per la destrucció més irracional. 1 aixó el cinema i

els diaris ho esbomben per les cinc parts de

la terra, els auguris béllics infecten l'aireamb aquella táctica estúpida de si vols que

el gos es torni rabiós comença-Phi a dir.Blasmant la guerra es fa a tot arreu una

propaganda monstruosa de la guerra.Jo recordo que quan jo era infant, no ens

havia predicat mai ningú la violéncia, niaquí ni enlloc d'Europa. Ens predicaven altres coses, i les guerras que ens explicavala história ens feien l'afecte d'un tapísllunyá. Mirávem di servei militar com una

mena de tribut, dur i ineludible, que s'haviade trampejar de la millor manera. Aixb es

respirava en tots els paisos civilitzats, imalgrat aixó, vingué la guerra, i vinguéamb la ferocitat i la brutalitat que tots sa

bem. Es a dir, que sabem els que* tenimmés de quaranta anys i ens hern passejatper Europa quan la terra encara fumava,i com aquell qui diu encara hi havia carn

per enterrar, i podíem contemplar allí on

volíem tanta carn viva com vulgueu com

pletame,nt inútil o mutilada. Després, hemviscut vint anys de conferéncies internacionals, de crítica inacable i de política inacable per dir que la guerra era un crimi una follia, i per apedaçar l'esgarrifósdesballestament de la guerra. Hem passatvint anys patint les conseqüéncies de laguerra i dient mots espiritualíssims plensdel més alt sentit humanitari, per anar a

parar a aix6 : ala propaganda de la guerra, a l'exhibició de les terribles possibilitatsd'una guerra futura d'una eficácia destructora molt més important que la d'aquellaguerra d'ara fa vint anys. A les criaturesque van morir després rebentades pel desastre, no els havien predicat la violéncia.A les d'ara, sí ; a les d'ara, per una ma

quiavélica interpretació del patriotisme 1 dela grandesa deis Estats, els ensenyen a ésser brutals i violents, els donen un anear

carament de máquina, els rnineralitzen elsnervis i el cor ; els ensenven a no tenir porde la mort. Aquella sagrada por de la mort,del perill i de la violéncia, que no és precisament covardia, sinó que vol dir civilització, és alió que s'intenta extirpar de l'ánima de les més tendres joventuts, en nom

d'un devorador i primani patriotisme. I aixósembla que no té cura, sembla que biológicament és inevitable en el procés mórbicld'aquesta béstia monstruosa

• milenária iconfusionária que se'n diu la societat humana.

Avui dia els fets es precipiten terriblement,un imprevist ens espera cada matinada perdeixar-nos perplexos i garrativats. Jo no séels horrors que veurem, ni sé de qué mo

rirem, pe" passi el que passi, la posiciójusta será la de Phome que abomina de lavioléncia i de la brutalitat i que no volsucumbir a la mentalitat mórbida de la seva

época.JOSEP MARIA DE SAGARRA

AL BANC—Espera't, vaig a revelar unes fotos de

macanees que m'ha encarregat el director.

(The Passing Shcrw, Londres)

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMáxima ropldesa O Mhxlma qualloat

AVINYÓ, 19. pral. : Teléfan 17047 : BAPCE LONA