LA DESCRIPCIÓUn retrat és una descripció que explica com és una persona. En la descripció...
20
LA DESCRIPCIÓ EL RETRAT I LA DESCRIPCIÓ D’OBJECTES
Transcript of LA DESCRIPCIÓUn retrat és una descripció que explica com és una persona. En la descripció...
LA DESCRIPCIÓEL RETRAT I LA DESCRIPCIÓ D’OBJECTES
ÍNDEX1. TIPUS DE TEXTOS2. LA DESCRIPCIÓ: TIPUS, ELEMENT, RECURSOS LINGÜÍSTICS3. L’ADJECTIU4. EL SINTAGMA PREPOSICIONAL5. ELS CAMPS SEMÀNTICS6. ELS ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ7. DIFERÈNCIES ENTRE LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA8. ORTOGRAFIA9. LA BIBLIOTECA
10. VOCABULARI
TIPUS DE TEXTOS
Què és una descripció?És un tipus de text que explica de manera detallada i ordenada com són les persones, els animals, els llocs, els objectes…
Un retrat és una descripció que explica com és una persona.
En la descripció d’un objecte és pretén informar de les característiques d’aquest amb l’objectiu que es puga conéixer, identificar o imaginar.
Tipus de descripcions● Objectiva o subjectiva:
L’objectiva presenta les dades sense fer valoracions.
La subjectiva inclou valoracions, opinions personals, emocions...
● General o detallada:
Quan és general s’expliquen les característiques en conjunt.
Quan és detallada es parla dels detalls en concrets.
Elements que apareixen en el retrat● Dades personals: nom, cognoms, lloc de naixement, edat…● Trets físics generals: alçada, pes, constitució… particulars: color dels ull i dels
cabells, la forma de la cara…● Característiques psíquiques i socials: caràcter, personalitat, aficions, treballs,
costums…● Indumentària: tipus de roba, complements...
Recursos lingüístics● Adjectius qualificatius: gran, quadrat, verd...● Sintagmes preposicionals: prep+SN● Aposicions: nom+nom “la reina Letizia”● Frases fetes: “és un dimoni”● Verbs copulatius: ser, estar, semblar, paréixer+ atribut. (pàg. 14)● Verbs transitius: tindre, portar, fer+ CD● Comparacions: “és més alt que un pi”
L’adjectiu (pàg. 70 i 71 del llibre de text)● És una paraula que indica qualitats o característiques del nom al qual
acompanya.● Concorda amb gènere i nombre amb aquest nom.● És el nucli del Sintagma Adjectival.
El gènere de l’adjectiuAdjectius invariables: tenen el mateix gènere per al masculí i per al femení (adjectius d’una terminació).
Amable, normal, difícil, escolar, alegre, agrícola...
Adjectius variables: tenen una forma per al masculí i una per al femení. (adjectius de dues terminacions).
● divertit/divertida: afig una a.
Canvi ortogràfics:
● groc/groga● tranquil/tranquil·la● nou/nova● espavilat/espavilada
El nombre de l’adjectiuEl plural es forma afegint una -s. Ex: tranquil/tranquils
Altres terminacions:
● Acabats en -s, -ç, -x afigen -os: gris/grisos. I el plural femení en -es: grises.● Acabats en -a àtona, la canvien per -es: menuda/menudes.
Un cas a part són els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç
Feliç/feliç/feliços/felices.
Els graus de l’adjectiu
● Grau positiu: expressa la qualitat sense intensitat.● Grau comparatiu: compara la qualitat de la intensitat entre dos noms.
- igualtat: tan...com- inferioritat: menys… que- superioritat: més… que- amb formes cultes: millor, pitjor, major, menor...
● Grau superlatiu:- amb els sufixos: -íssim/íssima- amb els adverbis: molt, massa, tot, prou, ben… davant de l’adjectiu.- amb els prefixos: arxi, super, ultra, hiper…- amb les formes cultes: òptim, pèssim, màxim, mínim...
Els sintagmes preposicionalsTé com a nucli un nom acompanyat d’una preposició:
prep+ SN: de color groc, amb una piga, sense cabells…
D’entre les preposicions que apareixen de manera més sovintejada en les oracions o textos, podem trobar:
A, amb, de, en, per, per a, cap, cap a, contra, entre, fins, fins a, segons, des de...
Els elements de la comunicació
LLENGUA ORAL LLENGUA ESCRITA
El canal és auditiu, el receptor comprén el text amb l’oïda.
El receptor percep successivament els signes que componen un missatge.
La comunicació és espontània: l’emissor pot rectificar, però no esborrar.
La comunicació és immediata en el temps i en l’espai.
La comunicació és efímera: els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
Utilitza codis no verbals.
Es produïx una interacció durant l’emissió del text.
El context extralingüístic té un paper molt important.
El canal és visual, llig el text amb els ulls.
El receptor els percep simultàniament.
La comunicació és elaborada: l’emissor pot corregir i refer el text.
És diferida en el temps i en l’espai.
És duradora: les lletres es graven i perduren.
No utilitza codis no verbals.
No hi ha interacció.
El context és poc important.
ORTOGRAFIA: L’ALFABET I ELS DÍGRAFSL’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: (alfa) i (beta).Cada llengua té un alfabet propi. L’alfabet té vint-i-sis lletres que són:
ELS DÍGRAFSHi ha sons que es representen per mitjà d’un
grup de dues lletres: es tracta dels dígrafs
(dígraf significa ‘dues grafies’).
Les bibliotequesEl nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra. Actualment es defineix biblioteca com una col·lecció de recursos en diferents suports organitzada per professionals de la informació o altres experts que hi proporcionen accés físic, digital, bibliogràfic o intel·lectual i ofereixen serveis per tal de satisfer les necessitats d’informació, de formació, de cultura i de lleure dels seus usuaris, amb l'objectiu d'estimular l'aprenentatge individual i el desenvolupament de la societat en el seu conjunt. (Viquipèdia)
Tipus de biblioteques● D’aula● De centre● Pública● Personal● Virtual:
http://bivaldi.gva.es/es/cms/elemento.cmd?id=estaticos/paginas/inicio.html
http://bibliotecavirtual.diba.cat/ca/cultura-popular
http://www.cervantesvirtual.com
Tipus de biblioteques● D’aula: Col·lecció de llibres de consulta d’una aula apropiats als continguts impartit.
Complementària amb la del centre● De centre: S'entén la biblioteca com un recurs fonamental per a l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels
continguts curriculars, i com un element clau en l’assoliment de l’hàbit lector, la competència informacional i l’adquisició d’aprenentatges autònoms.
● Pública: més extensa● Personal● Virtual: catàleg digitalitzat
