�

��������������������������������������������������������

������������

Biblioteca de Cultura Artesana

Centre Cultural la Misericòrdia

Via de Roma, 1, 07012 Palma

Telèfons: 971 219 536/ 971 219 531

Fax: 971 219 637

bca@conselldemallorca.net

www.conselldemallorca.net/bca

www.facebook.com/bibliotecadeculturartesana

������������� ���� � ��

�

� ������������ ������������ ������������ ���������������

��� � �������� � �������� � �������� � ���������

���������������������������

�����������

������������������������������������������������Sándor Márai (el nom vertader del qual era Sándor Grosschmied de Mára) va nàixer l'any 1900 a Kassa, Hongria (avui dia Košice, Es-lovàquia). En la seua joventut, Márai va viatjar i viure a Frankfurt, Berlín, París i va considerar durant un temps escriure en alemany. Era ales-hores una de les més importants firmes del Frankfurter Zeitung. Finalment va decidir-se per la seva llengua materna, l'hongarès, i va ins-tal·lar-se a Budapest l'any 1928.

En els anys 1930, va adquirir una certa anome-nada pel seu estil clar i realista. Va ser el pri-mer a escriure articles de crítica sobre les obres de Kafka. Algunes de les seves novel·les van esdevenir veritables bestsellers. Arran de l'adveniment del règim comunista, el seu nou llibre va ser posat a la picota. Márai no va tenir altra sortida que l'exili, l'any 1948 Durant un temps va viure a Itàlia, i després va instal·lar-se definitivament als Estats Units. A partir d'aquest moment els seus llibres no van ser editats al seu país natal fins a la caiguda del mur. Márai va viure a San Diego, Califòrnia, on va conti-nuar escrivint en hongarès.

La seva obra comprèn novel·les, obres de tea-tre, poemes i diaris íntims, i va ser publicada per editorials hongareses a l'exili, entrant a Hongria de manera clandestina. Va ser traduït a altres llengües, però sense trobar l'èxit. Després de la mort de la seva esposa, Márai va aïllar-se cada vegada més, fins que va suïci-dar-se a San Diego l'any 1989.

Completament oblidat fora de les fronteres d'Hon-gria, Márai ha estat redescobert a Occident de manera espectacular a principis dels anys 1990. L'èxit, començant per França, s'ha estès a altres països, havent estat traduït a l'anglès, italià, cas-tellà, alemany, portuguès, català, etc. Actualment és considerat com a peça clau de la literatura europea del segle XX.

�

OBRES TRADUÏDES AL CATALÀ

• L'última trobada 1999 • L'Herència d'Esther 2000 • Divorci a Buda 2002 • L'amant de Bolzano 2003 • La dona justa 2005 • La germana 2007 • Dietari (1984-1989) 2008 • L'estranya 2008 • Els rebels 2009 • La gavina 2011

OBRES TRADUÏDES AL CASTELLÀ

• La amante de Bolzano 2003 • Confesiones de un burgués 2004 • La mujer justa 2005 • ¡Tierra, tierra 2006 • La hermana 2007 • La extraña 2008 • Diarios (1984-1989) 2008 • Los Rebeldes 2009 • La gaviota 2011 * Els llibres assenyalats de color fucsia els po-dreu trobar a la BCA

BIOGRAFIA

�

A Budapest una dona conta a una amiga com va descobrir l'adulteri del seu marit. D'altra banda un home confessa a un amic com va abandonar a la seva esposa per una altra dona, i una tercera revela al seu amant com es va casar amb un home adi-nerat per a sortir de la seva situació de po-bresa.

És trist que un narrador literari tan dotat co-m l'hongarès Sándor Márai, convençut anti-feixista,i també prohibit pel comunisme del seu país per la seva discrepància política sempre a la recerca de la llibertat, no po-gués gaudir en vida de l'èxit internacional dels seus treballs literaris perquè veritable-ment tots ells mereixen molt la pena gràcies al seu talent per a crear interessants histò-ries i personatges sota una narració densa però refinada i realista.

Aquest “La dona justa”, escrit originalment en els anys 40, no defrauda sinó tot el con-trari.Conta una història de passió i traïció emprant tres monòlegs que ens traslladen cap a un triangle amorós des de diverses perspectives, amb tres personatges, Marika, Péter i Judit, protagonistes d'una fascinant relació sentimental que entra en els aspec-tes més íntims i febrils de l'amor, i, amb no-table capacitat afectiva, en els aspectes psi-cosocials d'uns caràcters destinats a la pro-bable infelicitat que ràpidament s'acosten al lector fent-lo partícep dels seus francs senti-ments.