JORNADA TÈCNICA SOBRE L’ACTIVITAT RAMADERAA LA XARXA DE PARCS NATURALS DE LA DIPUTACIÓ DE

BARCELONA

La gestió pastoral en l’àmbit dels Parcs Naturals i d’altres espais agroforestals: tipus de ramat i anàlisi econ òmica

La gestió pastoral en l’àmbit dels Parcs Naturals i d ’altres espais agroforestals: tipus de ramat i anàlisi econòmica

ÍNDEX

1.Situació actual

2.Grans mites

3.Aclariments

4.Tipologia de ramat

5.Anàlisi econòmica

6.Conclusions sobre la gestió pastoral

1. Situació actual

• Un marc de tendències sense estratègia: canvi d’usos, abandó, desruralització, pertorbacions (GIF).

• Recuperació de la pastura en la prevenció d’incendis (múltiples experiències).• Aproximacions basades en la vegetació i no en l’animal ni el ramader que l’explota:

dificultats d’aplicació real.• Polítiques reactives vs. actives

• Existeix una llacuna en la integració dels sistemes humans a la gestió. Necessitat d’implicació local i aliances.

• Necessitat de millorar el cost-eficiència en gestió.

• Desenvolupament dels PGPI com a solucions viables, eficients i sinèrgiques.

• Multifuncionalitat: prevenció d’incendis, conservacióde la natura, gestions forestal i cinegètica en un sistema integrat de decisió, dinamització rural.

• Planificació «de baix a dalt».

2. Grans mites

Els grans mites de la pastura:

•La pastura del bosc és una cosa de l’antigor vs. tècniques modernes•Pastura equival a pastor•Pastor és vinculat a conflictes de gestió•És fàcil d’aplicar: s’ha fet tota la vida•Economia senzilla: No cal pagar; el ramader obté herba de franc. O bé el pagament és cosa senzilla (€/ha...)

Els grans mites de la història:

•El Ieti•El triangle de les Bermudes•El monstre del llac Ness…

2. Grans mites

La pastura del bosc és una cosa de l’antigor vs. tècniques modernes?•No. Paradigma de l’extinció•Capacitat d’extinció

Pastura equival a pastor?•No. Pastura equival a bestiar sobre un territori. La ramaderia actual és de mercat i el ramader viu sovint a ciutat.

Pastor és vinculat a conflictes de gestió?•No. Els conflictes de gestió són en realitat mancances de planificació.•Les actuacions reactives són ineficients.

És fàcil d’aplicar: s’ha fet tota la vida?•No. El marc territorial, social, econòmic i tècnic actual fan de la pastura una eina complexa. Cal professionalitat, planificació, assessorament i control. •Comptar amb la participació i les particularitats dels ramaders.•Ha de ser flexible (els ramaders no són teòrics, són concrets).•Combinar interessos: condicionants de cada cas concret i fer coincidir les idees del què volem i les dels ramaders.

2. Grans mites. Un paradigma canviant

Economia senzilla: No cal pagar; el ramader obté her ba de franc. O bé el pagament és cosa senzilla (€/ha...)?•No. L’aspecte econòmic és clau en l’èxit de les propostes silvopastorals. Viabilitat d’explotació, producció, circuits de venda, prestació de serveis.•Multifuncionalitat i multiusuaris.•Pagament per serveis dels ecosistemes: La valoració econòmica dels serveis facilitats per la biodiversitat cal incorporar-la en el disseny i l’aplicació de les polítiques sectorials de la Unión Europea (MMAMRM, 2010).

3. Aclariments. Metodologia

• Aproximació amb base econòmica capaç d’integrar la conservació a llarg termini (sostenibilitat): integració del sistema productiu.

• Procés participatiu: percepció social, predisposició, detecció d’actors i implicació(optimització d’estructures socioeconòmiques).

• Integració de l’etologia animal (disseny d’estructures d’atracció o contenció) i el comportament humà (presa de decisions per a una explotació pastoral viable) amb la finalitat d’obtenir una pastura homogènia.

4. Tipologia del ramat.

• Possibilitats d’aprofitament silvopastoral; grans zones segons grans grups de vegetació (Font: pròpia).

4. Tipologia del ramat. Determinació del règim de pa stura

• Elecció del bestiar

• On: Distribució espacial • Quan: Distribució estacional; rotacions

• Quant: Densitats; càrrega instantània i anual (UBG /ha)

• Com: Atractors i homogeneïtat (suplements alimentaris, punts d’aigua, oferta vegetal, equipaments, sanitat).

4. Tipologia del ramat. Avantatges i inconvenients

Bestiar gros:•Capacitat d’obertura de la vegetació•No precisa pastor•Necessita tancats•Infraestructures senzilles i de baix cost/ha (vailet)•Ramader: major cultura empresarial•Òptim fins al 30% de pendent•Mida corporal: dificultat de robatoris•Acció individual

Bestiar petit:•Precisa major suport mecànic•Cal custodiar-lo (pastor): maneig, robatoris.•Infraestructures de major cost/ha (corral; tancats reforçats)•Pastor: major tendència a la independència•Explota pendents superiors al 30%•Facilitat de robatoris•Comportament gregari

Vaquí:•Poc selectiu; bon control de la vegetacióherbàcia i arbustiva.Equí:•Selectivitat mitjana•Bon control de la vegetacióAsiní:•Molt ben adaptat al medi (espècie nord-africana).•Excel·lent control de la vegetaciómediterrània.•Desacoblat de l’economia productivaOví:•Dificultat de penetració forestal (llana)•Molt selectiu: control deficient de la vegetació arbustiva i herbàcia.Cabrum:•Alta capacitat de desbrossat en lignines•Danys a arbrat jove•Adaptat a pedregositat, pendent i vegetació mediterrània•Dificultat de confinament

4. Tipologia del ramat. Selectivitat

Espècie Mètode de tall Selectivitat Alçada mínima de l’herba pasturada

Preferències particulars

Ovella Tall a dent. Sols incisius inferiors. Altament selectiva 3 cm Tendència a seleccionar herba palatable.

Cabra Tall a dent. Sols incisius inferiors. Altament selectiva > 6 cm Dieta molt variada. Preferència per lignoses.

Vaca Agafa amb llengua i estira o talla a dent. Sols incisius inferiors.

Una mica selectiva > 6 cm Tendència a menjar vegetaciómés grollera que l’oví i el cérvol.

Euga Tall a dent. Incisius superiors i inferiors.

Selectiva 2 cm Prefereix vegetació a alta digestibilitat, fins i tot amb alçades molt curtes.

Cérvol Tall a dent. Sols incisius inferiors. Selectiva 4 cm Més tendència a menjar matolls i arbres que l’oví.

Llebre Tall a dent. Incisius superiors i inferiors.

Molt altament selectiva

3 cm (però rarament pastura gespes)

Prefereix els matolls dels sòls rics en minerals que de sòls pobres. Selecciona herbes d’entre els matolls si estan disponibles.

Conill Tall a dent. Incisius superiors i inferiors.

Molt altament selectiva

1 cm Evita les espècies aromàtiques, punxoses, piloses, fibroses o de baixa digestibilitat.

5. Anàlisi econòmica

• És viable la pastura als espais agroforestals?• Com fer-la rendible?• Cal ajudar econòmicament?• Cal contraprestar el servei prestat?

5. Anàlisi econòmica. Casos concrets

Cas 1. Serralada pre-litoral:

Contracte d’una durada de 3 anys (2010 – 2012); s’han invertit 70.000 €. Suposa una inversió de 142,94 €/ha i de 47,65 €/ha i any per a la creació i manteniment d’una zona amb baix combustible de 489,71 ha.

Tanmateix el sistema és ineficient ja que:

La compensació econòmica per hectàrea és massa costosa,El ramat es força a estar tot l’any al territori (fet inviable farratgerament),No s’han planificat les àrees de pastura d’acord a una estratègia de comportament del foc (planificació d’AEs),Genera un clima de subsidi, no recomanable per a mantenir un bon control de la gestió,És inviable a curt termini per que:El ramader segueix tenint pèrdues econòmiques (forçar la vacada a estar al terreny aboca a unes pèrdues de 97 €/ha i any),El país no disposa de prou recusos econòmics per a pagar el servei.

Concepte €/any DESPESES Amortització intal·lacions a 10 anys 1.493,50 Amortització vaques 5.345,45 Amortitzacions inmobilitzat maquinària 2.000,00 Interessos inversions 958,10 Reparacions i conservació 1.997,00 Sous i salaris 35.100,00 Serveis professionals independents 2.325,00 Primes assegurances 1.933,00 Subministraments 551,00 Serveis veterinaris 950,00 Tributs 470,00 Despeses fixes bovins 975,00 Altres despeses 1.000,00 Complements alimentaris 26.267,00 Desplaçaments 3.096,00 Total despeses 84.461,05 INGRESSOS Venda vedells 8.510,00 Venda vaques desfeta 471,00 Drets vaques alletants 9.589,16 Prima ramaderia ecològica 11.500,00 Total ingressos 30.070,16 Balanç -54.390,89

Concepte €/any DESPESES Amortització intal·lacions a 10 anys 1.493,50 Amortització vaques 6.305,45 Amortitzacions inmobilitzat maquinària 2.000,00 Interessos inversions 1.447,60 Reparacions i conservació 1.997,00 Sous i salaris 26.496,00 Serveis professionals independents 2.325,00 Primes assegurances 1.933,00 Subministraments 551,00 Serveis veterinaris 950,00 Tributs 470,00 Despeses fixes bovins 975,00 Altres despeses 1.000,00 Complements alimentaris 6.656,38 Desplaçaments 3.801,00 Total despeses 66.656,47 INGRESSOS Venda vedells 3.2812,50 Venda vaques desfeta 471,00 Drets vaques alletants 13.549,90 Prima ramaderia ecològica 19.500,00 Total ingressos 66.333,40 Balanç -323,07

Sistema ramader extensiu:Sistema ramader quasi-

intensiu:

5. Anàlisi econòmica. Comparativa de sistemes ramade rs

5. Anàlisi econòmica

Cas 2. Les franges de prevenció d’incendis en urbani tzacions

• Superfícies a escala inferior a la d’explotació. La gestió de franges a escala municipal no és viable. Calen plans plurimunicipals conjunts.

• Mida de ramat. Compromís entre mobilitat i rendibilitat.

• Calen accions complementàries per a oferir rendibilitat: contraprestacions directes o indirectes (suport a la comercialització).

• La pastura tot l’any estant és inviable tècnica i econòmicament. Calen models rotacionals i estacionals.

5. Anàlisi econòmica

Cas 3. Prevenció d’incendis en un Parc Natural.

5. Anàlisi econòmica. Conclusions generals

1. La gestió de la vegetació cal fer-la en base a un sistema productiu.2. La partida de despesa més elevada és el cost de personal.3. El grup de despesa més rellevant és el maneig (desplaçaments i hores de personal).4. Per tant, disposar de diversos ramats repartits pel territori és cost-ineficient, ja que

els desplaçaments i hores de gestor es multipliquen.5. La segona despesa en importància són els complements alimentaris.6. Per tant, un sistema que hagi de complementar en excés el bestiar és cost-ineficient.

És el cas dels sistemes ramaders extensius tot l’any estant.

5. Anàlisi econòmica. Conclusions generals

7. El factor mida ramat és crític. Sols ramats grans permeten amortitzar les despeses. S’incrementa la producció (vedells, xais) i els ingressos (vedells + primes) per a unes despeses similars.

8. En un sistema transhumant no semovent, la vida útil del bestiar és major i, per tant, incrementa els ingressos.

9. La ramaderia ecològica és avantatjosa respecte la tradicional, ja que incrementa els ingressos (vedells + primes) sense haver d’incremenar la despesa en alimentació (la pastura ja és un recurs ecològic).

10. Treballar amb ramaderia convencional és perdre una oportunitat d’optimitzar la rendibilitat de l’explotació.

5. Anàlisi econòmica. Conclusions generals

11. Als ambients mediterranis la producció vegetal no pot suportar sistemes ramaders productius en el marc de l’economia global.12. Als ecosistemes mediterranis la única opció silvopastoral viable econòmicament és la que incorpora matèria i energia d’altres ecosistemes més productius, tals com els alpins i subalpins geogràficament propers.13. Un sistema ramader extensiu i transhumant no semovent és viable econòmicament.14. Els sistemes ramaders extensius tot l’any estant, com a mínim per a bestiar gros i de pastura confinada, són explotacions ramaderes inviables.15. El desbrossat de la vegetació i l’aclarida del bosc en millora la quantitat i qualitat de l’herba, i per tant la viabilitat de l’explotació ramadera.16. La silvopascicultura en ambient mediterrani és al llindar de la rendibilitat o no és rentable.17. Per tant, el treball de la vegetació amb bestiar cal entendre’l com a servei a la societat.18. Per atraure ramaders-gestors al territori cal contraprestar econòmicament el servei. D’altra manera els ramaders que encara queden, abandonaran l’activitat tal i com ja els han precedit tots els que han deixat l’espai buit i abandonat.

Cost de gestió del combustible (gestió directa de superfícies) Concepte

Cost total (€/ha)

A 5 anys (€/ha)

A 20 anys (€/ha)

Superfície de càlcul (ha)

Model I: Pla de Gestió Pastoral Integrada (Execució) 68,28 13,66 3,41 5.282,432

Model II: Crema prescrita (Execució)

681,94 170,481 170,481 14,8

Model III: Desbrossada mecànica (Execució) 800 2001 2001 No data

Cost de protecció territorial (gestió directa + indirecta de superfícies)

Concepte Cost total

(€/ha) A 5 anys

(€/ha) A 20 anys

(€/ha) Superfície de

càlcul (ha) Model I: Pla de Gestió Pastoral Integrada (Execució) 17,27 3,45 0,86 20.883,433

Model IV: Plans Prevenció Incendis (PPI) (Execució)

7,64 7,64 7,64 No data 454,925 90,985 22,755 398005

Model V: Plans de Vigilància 4,494 4,494 4,494 No data

1 Es considera que per efectuar un bon manteniment cal realitzar intervencions en forma de desbrossada o crema cada 4 anys.2 Aquesta xifra és la superfície dels tancats pastorals proposats al present pla.3 Aquesta xifra és la superfície forestal protegida indirectament gràcies a les actuacions proposades al present pla.4 Font: OTMPIF (2010).5 Dades extretes del PPIF del massís de les Gavarres (Baqués et al., 2005)

5. Anàlisi econòmica. Eficiència del model de gesti ó

6. Conclusions

• Cal ordenar la pastura? Sí.• La planificació permet determinar objectius concrets, assolibles i viables• La planificació vincula l’aprofitament pastoral a uns plecs de condicions• Les prescripcions tècniques permeten avaluar i seleccionar els ramaders• L’avaluació és necessària per a determinar el compliment dels acords i per a la

contraprestació de pagaments• L’acompliment d’objectius és directament proporcional al control+contraprestació• La base productiva és imprescindible per la sostenibilitat dels projectes• El pagament per servei prestat és necessari allí on no arriba la rendibilitat d’explotació• Són recomanables accions de suport a la comercialització del producte ramader; el coll

d’ampolla de la viabilitat.• La pastura redueix despeses de gestió del bosc: estassada, marcatge, derrama, triturat i

extracció.• El model més econòmic dels analitzats en prevenció d’incendis: menor inversió i major

eficiència.• Cal planificar per assolir èxits d’intervenció, d’implantació i de resultats.

Gràcies per la vostra atenció

Ferran PaunéEdifici Vèrtix17534 Ribes de FreserTel. 972 72 79 35 / 626 75 13 06fpaune@paune.net