La imatge que ens acompanyarà els propers mesos Recordeu-la · El proppassat 22 de maig els majors...
56
JULIOL AGOST SETEMBRE 2011 NÚM. 60 ANY XVI www.lacomi.org La imatge que ens acompanyarà els propers mesos... Recordeu-la AUTO J. PIELLA, S.L. C. Sant Eudald, 8 Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088 Fax 938 403 108 08420 CANOVELLES
Transcript of La imatge que ens acompanyarà els propers mesos Recordeu-la · El proppassat 22 de maig els majors...
Juliol
Agost
setembre
2011Núm. 60ANy XViwww.lacomi.org
La imatge que ens acompanyarà els propers mesos... Recordeu-la
AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8
Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108
08420 CANOVELLES
2
Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:
GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56
apartat correuS 196 - 08420 [email protected]
diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96
GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.
PortadaPublicitat
SumariEditorial
PublicitatLa Comissió Informa
PublicitatActivitats de la Comissió i Carta del President
PublicitatSecció d’estudis de la comissió
PublicitatAstronomia a l’abast
Publicitat Què en sabem de...?
PublicitatNotícies del Poble
PublicitatCuriositats
MeteorologiaPublicitat
Coses del campPublicitat
Natura i BellesaPublicitat
PlantesPublicitat
La cuina de l’àviaPublicitat
Poesia en catalàPublicitat
Espurnes d’una vidaPublicitat
Calaix de la CiènciaPublicitat
L’expert en televisióPublicitat
4 Dones.comPublicitat
Toc d’humor Agenda
Publicitat
1 2 34-5 6 7-131415 16 1718192021 2223 2425 26-27 28-30 31 32 33 34-36 37 38 39 40 41 42 43 44 4546 47-48 49-50 5152 5354 55-56
Comissió sant antoni abat toni Calderon
GLÒRIA Cot
imma lloret
roman marin
JoseP many
XaVier alonso
marina Castellà
anna Corts
brian garCia
teresa gomà
rosa grataCós Jordi lloreda
isabel martos
anita miralles
mireia Plans
àngel Profitós
m.glÒria Puig
XaVier PuJadas
anna fonoyet
EditaDirector
Sots-Directora
Publicitat
Col.laboradors
Disseny gràfic
3sumari
4
El proppassat 22 de maig els majors de divuit anys vam estar convocats a les urnes per tal de triar els nostres representants a l’ajuntament de Canovelles i un de cada dos ciutadans, amb dret a vot, vam dipositar la nostra butlleta amb el desig de proveir-nos del millor equip per afrontar la nova legislatura que ens durà a l’any 2015.
El poble ha triat i el nou equip de govern, encapçalat per en José Orive, té quatre anys per endavant per desenvolupar el seu programa electoral, en el qual es manifesta clarament per: “treballar la cultura com un element clau per a la cohesió social i el desenvolupament personal i comunitari”.
Molts són els reptes que té el nostre municipi i un de fonamental és la potenciació del teixit associatiu que tant aporta a la cohesió social, l’orgull canovellí i a la imatge exterior que transmetem; però des del nostre punt de vista, el sistema de subvencions dedicat a aquest moviment no està a l’alçada de les circumstàncies actuals.
Ara que s’inicia una nova legislatura, és hora d’assumir els compromisos adquirits per l’anterior govern municipal. L’octubre del 2007, la nostra entitat va presentar una proposta de modificació del sistema de subvencions de la regidoria de Cultura. En aquella reunió l’Alcalde i la regidora de Cultura van assegurar que s’estava treballant en un canvi en els criteris de subvencions a entitats culturals, la qual estava en sintonia amb el nostre plantejament. A finals de l’any 2010, la regidora de Cultura va assegurar-nos que per l’any 2011 aquest tema estaria tancat i
modificat. Esperem des de la Comissió Sant Antoni Abat que enguany tinguem un sistema de subvencions que valori el treball que fem per Canovelles i no altres consideracions –electorals, partidistes, etc.-.
En aquests més de tres anys, no hem fet públic el nostre plantejament sobre
el sistema de subvencions i ara és el moment que tothom sàpiga quina és la proposta que vam adreçar a l’Ajuntament l’octubre del 2007:
Què és i què fa avui la Comissió Sant Antoni Abat?
La Comissió Sant Antoni Abat, d’uns anys ençà, es troba en un procés d’expansió molt important. Aquest creixement ha vingut donat per dos raons: en primer lloc l’obertura que es produí a partir de l’any 1994; la nostra associació va deixar de mantenir-se reclosa en un món particular i va obrir-se a tota una societat canovellina que estava esperant tot un seguit de propostes relacionades amb la nostra Cultura, de la nostra llengua i de la nostra tradició. Per altra banda la capacitat creativa i l’empenta dels nostres socis i simpatitzants ha fet que avui tinguem deu equips o seccions de treball, a més de les set diades genuïnes que han estat, són i seran el pal de paller de la Comissió. A data d’avui la nostra oferta cultural, esportiva i lúdica fa que la nostra entitat s’hagi convertit en un autèntic centre cultural amb diverses inquietuds i disciplines.
NOVA LEGISLATURA: SISTEMA VARIABLE DE SUBVENCIONS, JA!
Els diners de Canovelles, per qui treballi pel nostre Poble
editorial
Tot aquest canvi d’orientació ens ha permès arribar a un alt nivell de connexió amb els nostres conciutadans i esdevenir un autèntic agent social molt implicat en els problemes i en els projectes de la nostra vila. Avui aquesta entitat es troba present en tots els fòrums de debat, en totes les manifestacions culturals i en tot allò que el moviment associatiu i el nostre ajuntament plantegen. Estem plenament satisfets de treballar pel futur de convivència i per la cultura pròpia de Canovelles.
En definitiva, aquesta associació té com a únics objectius: la divulgació de la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra llengua i tot això centrat en el nostre àmbit territorial que no és altra que Canovelles. Evidentment, per assolir tot això hem aconseguit que la Comissió esdevingui un lloc de trobada de totes aquelles persones –naturals o foranies- sensibles als temes anteriors
Petició de nova política subvencionadora
Davant aquest increment d’activitats –gairebé una seixantena a l’any- creiem que el tractament subvencionador que aplica el nostre ajuntament no s’ajusta a les nostres necessitats.
Creiem i així ho fem palès, que ens caldria tenir adjudicada una subvenció anyal en funció de tot aquell producte adreçat a la nostra població i també la consideració de subvenció afegida de certes activitats singulars que poden aportar un producte exportable més enllà del nostre municipi.
Avui la política d’adjudicació de subvencions a entitats associatives no té en compte entitats tan productives com és la nostra i una subvenció variable en funció dels diversos productes seria la nostra clau de futur.
Concretament necessitaríem que la nostra Colla de Ball de Gitanes, que és la de Canovelles, tingués una subvenció pròpia; com si es tractés d’una entitat com poden ser la Colla de Gegants, la Colla de Diables, etc. També fora interessant que el nostre Centre Excursionista tingués una aportació especial, com qualsevol club de la
nostra ciutat.. Cal recolzar, com un valor de futur que és, al jovent representat per la Barretina Jove. Sense oblidar la tasca abnegada dels nostres grups de teatre: l’Aplec i Cumulonimbus, els quals omplen el Teatre Auditori de Can Palots cada vegada que estrenen una obra.
Creiem que aquestes seccions de la Comissió Sant Antoni Abat, si fossin independents tindrien una partida subvencionadora, com qualsevol altra entitat o club, però en estar sota el paraigua de la Comissió queda diluït dins la subvenció general de l’Entitat.
La proposta que us traslladem és tractar la nostra subvenció anyal, des de dos punts de vista: la subvenció general de la Comissió Sant Antoni Abat que contempla totes aquelles activitats genuïnes –Diada de Sant Antoni, Aplec de Canovelles, Carnada de Germanor, Castanyada, Pastorets- i per altra aquelles activitats que si tinguessin NIF, segurament gaudirien de subvenció.
El sistema variable de subvenció proposat, establiria que en el moment que qualsevol de les activitats subvencionades desaparegués, l’aportació econòmica municipal també s’extingiria automàticament. Per tal de garantir aquest extrem, la nostra Entitat assumiria el compromís de comunicar a la regidoria pertinent l’acabament d’activitats.
Aquest sistema variable de subvenció pot donar possibilitats de creixement a entitats amb gran quantitat de propostes culturals i evitaria la fragmentació i segregació de les mateixes.
Equip de Govern de l’Ajuntament de Canovelles, la Comissió Sant Antoni Abat espera la vostra resposta immediata...
Si voleu més informació:
“Prenem mesures davant la crisi econòmica” Gent de Canovelles – núm. 54 –
abril 2010.
5editorial
6
Es constata que ens manquen dates per poder enquibir l’allau d’activitats de les nostres seccions!
Montserrat, Aplec, Excursió de Primavera, Gitanes, Caminades i Teatre han omplert una primavera que acaba amb vint-i-cinc propostes.
La producció de la Comissió no té aturador...
Activitat Data
Assaig grups de teatre (l’Aplec i Cumulonimbus) abril a juny
Assaig colles de Ball de Gitanes abril a juny
Curs de Sardanes abril a juny
Entrenament Montserrat: “Santuari de Bellmunt” 3 d’abril
Entrenament Montserrat: “Santuari de Cabrera” 10 d’abril
17a marxa Canovelles-Montserrat 15 d’abril
Excursió: “Amb autocar a Montserrat” 15 d’abril
Aplec de Canovelles: “1a exhibició d’agility a Canovelles” 24 d’abril
Aplec de Canovelles. Exposició: “ Alpinisme. Dels pioners als vuitmils”
25 d’abril
Aplec de Canovelles: “11a gimcana de tractors” 25 d’abril
Aplec de Canovelles: “Ballada de Gitanes i sardanes” 25 d’abril
Ball de Gitanes: “Parets del Vallès” 7 de maig
Travessa “Castellar de n’Hug-Campdevànol” 8 de maig
Ball de Gitanes: “La Llagosta” 8 de maig
Excursió de Primavera: “Camp Nou Experience” 15 de maig
Ball de Gitanes: “Cerdanyola del Vallès” 15 de maig
Ball de Gitanes: “10a festa contra el Càncer” 21 de maig
Ball de Gitanes: “31a trobada ball de gitanes del Vallès a Montserrat” 22 de maig
Grup Cumulonimbus: “T de Txèkhov” 29 de maig
Ball de Gitanes: “Lliçà d’Amunt” 4 de juny
Caminada familiar: “per la serra de Roda i Dòlmens de Vilajuïga” 5 de juny
Grup l’Aplec: “Déu” (Polinyà) 5 de juny
Grup Cumulonimbus: “Animació Festa Final de Curs CEIP Congost” 11 de juny
Grup l’Aplec: “Déu” (Casal d’avis de Canovelles) 12 de juny
Ball de Gitanes: “Festa final de curs temporada 2010-11” 19 de juny
7la Comissió informa
8
L’any passat us deia que és fascinant veure la capacitat de treball de totes les nostres seccions i enguany la nostra gent ha superat la productivitat de la primavera del 2010. Amb 25 activitats hem tornat a superar els nostres registres i si observeu el quadre cronològic de les actuacions, veureu que hi ha hagut dies que han concorregut més d’una activitat; concretament 5 dies hem hagut d’estar en més d’un lloc.
Després d’aquesta reflexió, anem per feina. Ja us aviso que serà del tot impossible poder narrar, en aquest article, tot el que ha succeït entre l’abril i el juny d’enguany. Ens centrarem en les següents activitats: la 17a marxa Canovelles-Montserrat, l’Aplec de Canovelles, la Festa de Primavera, la 31a trobada de ball de gitanes del Vallès a Montserrat i la representació de l’obra “T de Txèkhov” del grup de teatre Cumulonimbus. Les activitats del juny les ajornem pel proper número.
Després de sis diumenges entrenant de valent, per poder estar preparats per afrontar els més de seixanta quilòmetres, arribà la 17a marxa CANOVELLES-MONTSERRAT. El divendres 15 d’abril els cent vint-i-nou participants, a banda de tot l’equip de suport i familiars, vam trobar-nos a Sant
Fèlix, per iniciar la que anomenarem “la marxa de les butllofes”, enguany aquesta típica lesió del marxador ha estat la protagonista.
En aquesta dissetena edició, la participació ha seguit el creixement que va iniciar-se amb el Mil·lenari i la d’enguany ja s’ha situat en segona posició.
Tres varen ser les representants de tot el grup: Mireia Muñoz Riera, Marina Feito Luna i la veterana amiga Eulàlia Bofí Castellà. Deixeu-me dir-vos que les dues primeres van ser les més joves i concretament la Mireia és la néta de l’ideòleg de la marxa.
La tenaç Eulàlia va ser l’encarregada de fer l’Ofrena del Ciri a l’arribada a Montserrat i les seves paraules em
la Comissió informa
serviran per descriure aquesta marxa tan nostrada.
Per altra banda, cal valorar el treball periodístic de l’Anna Fonoyet que durant tota la nit va retransmetre, mitjançant twitter, tota la marxa. Va ser una experiència innovadora que va permetre immortalitzar els moments més interessants i a la vegada mantenir informats a tots els familiars que, des de casa, anaven seguint la marxa.
La marxa, segons la vivia i la relatava l’Anna. Els tweets de l’Anna:
- Direcció Lliçà... Esgotant les últimes hores de sol
- Impregnant Santa Eulàlia de groc...
- Amb les panxes plenes... foteu-li tonis
- La lluna en veure’ns caminar s’ha decidit a deixar-se veure x guiar-nos en aq fantàstic viatge
- Reposant a castellar prenent una sopeta calenta...
- Tot i algun entrebanc... les ganes de viure això no ens aturen...
- Hora prevista d arribada a montserrat cap a les 10h del matí... Ja queda menys
- Preparant xocolata calenta enmig del parc natural d sant llorenç
- La son comença a florir d’entre els camins de sant feliu del racó
- Lluna no ens deixis o acabarem planxant l’orella sobre qualsevol arrel
- Mireu! Decenes de puntets lluminosos van dibuixant el camí q els porta a l’últim avituallament nocturn, amb el fred del cel ras
- Fred, cansament, son, butllofes... però res ens detendrà. Aviat sortirà el sol i ho veurem tot diferent
- Pim-pam pim-pam camina amunt camina avall... monistrol ens espera i montserrat s’amaga tímida rera la boira
- I amb el toni i la montse al final es dóna el tret d sortida cap al monestir...
- Ja hem arribat al monestir de montserrat!!!!
- Encenent la flama del nostre ciri
- La llum q es mantindrà encesa fins l’any q ve...
La transcripció d’aquests missatges (tweets) és literal i si voleu llegir-
9la Comissió informa
10
los tots i veure les imatges que els acompanyen, només cal que cliqueu al vostre ordinador: https://twitter.com/#!/canovmontsrrat.
Aquesta ha estat una manera diferent de viure la marxa, que com molt bé va dir la Eulàlia Bofí, a l’Ofrena del Ciri: “un any més, hem fet la gran caminada, la caminada de l’any, una caminada que no és com totes, sinó que és única (...)”
Més tard del que és costum, va arribar l’APLEC de CANOVELLES. Els dies 24 i 25 d’abril, l’Ajuntament de Canovelles i la nostra Entitat vam organitzar una de les festes més arrelades del nostre poble. La Comissió per aquesta ocasió va presentar unes activitats que a diferència d’altres anys van incorporar noves propostes.
Per primera vegada, la tarda del diumenge, a la nova zona esportiva de Can Duran, vam poder gaudir de la 1a EXHIBICIÓ d’AGILITY a CANOVELLES, amb una gran afluència de públic. La destresa dels gossos, acompanyats pels seus respectius amos, va palesar que el “millor amic de
l’home” és un animal força intel·ligent i en algunes ocasions murri.
Per una banda cal fer esment de la magnífica exposició amb la qual ens van obsequiar en Pere Julià ALPINISME. dels PIONERS als VUITMILS, en la qual es va poder observar com la tenacitat de l’ésser humà i el seu afany de superació va fer que s’inicies la descoberta de la muntanya, amb les seves expedicions a l’Himàlaia, els Alps i al més proper Pirineu. Tot això amanit amb un bon reguitzell de material fotogràfic i cartogràfic.
La 11a GIMCANA de TRACTORS va omplir de públic Can Colomer, i malgrat l’amenaça de pluja una dotzena
la Comissió informa
de tractoristes, entre veterans i joves promeses, van seguir el circuit muntat per a l’ocasió. Unes proves d’habilitat sotmeses al rigor implacable del cronòmetre.
Tot un matí veient la destresa dels tractoristes de casa i de fora, amb una sensacional organització que consolida la recuperació d’aquesta activitat tan nostrada. Des d’aquestes
línies encoratgem a la Barretina Jove a continuar per aquest camí, amb la seva il·lusió, frescor i força.
Al migdia la tradicional Ballada de Sardanes i per la tarda, la COLLA de BALL de GITANES va omplir de gom a gom l’Era de Can Castells, per oferir-nos la ja tradicional MOSTRA de BALL de GITANES, que des de fa quatre anys està marcant moltes de les festes del nostre poble i, a més, és una de les millors ambaixadores de Canovelles a l’exterior.
El diumenge 15 de maig, mentre la nostra Colla de Gitanes ja feia alguns dies que havia començat la seva frenètica temporada, va arribar La FESTA de PRIMAVERA. Un nou concepte de festa que es fonamenta en la innovació i, de ben segur, que aquesta vegada el seu responsable l’ha encertat. Amb el títol CAMP NOU EXPERIENCE, cinquanta-cinc socis i simpatitzants de l’Entitat vam passar un matí a les renovades instal·lacions del museu del Barça, amb visita als budells del Camp Nou, on vam poder olorar la magnífica gespa de l’estadi blaugrana.
11la Comissió informala Comissió informala Comissió informa
12
A banda, vam poder gaudir dels audiovisuals, de les vitrines amb els centenars de copes guanyades pel club català i, fins i tot, el qui us escriu va poder-se fotografiar amb les sis copes guanyades fa dos anys.
Pels culers va ser una matinal farcida d’emocions i pels que no ho són van poder entendre perquè el Barça és més que un club.
Un cop de tornada a Canovelles, un bon grapat de participants van poder assaborir un bon dinar i una bona sobretaula.
Una setmana després, el diumenge 22 de maig –dia d’eleccions municipals a tot Catalunya-, la nostra COLLA
de GITANES va desplaçar-se fins a Montserrat per celebrar la 31a TROBADA de GITANES del VALLÈS. Allà les nostres colles van fer l’ofrena del clavell per omplir el baiard amb les quatre barres de la senyera.
Després la ballada col·lectiva, en un espai molt reduït i, fins i tot, amb la fallada tècnica de la megafonia que no va funcionar durant bona part de la trobada.
En definitiva, aquesta trobada si la comparem amb la de l’edició anterior ha estat més deficient; malgrat tot les ballades de les colles van ser de molt bona qualitat.
El diumenge 29 de maig, el nostre grup
la Comissió informa
de teatre CUMULONIMBUS va tornar a representar l’obra T de TXÈKHOV. Una obra de teatre divertida, jove, alegre... on es fa un recull d’escenes inconnexes on té un gran pes l’autor rus Anton Txèkhov. Interpretades per joves amb molta energia i dirigida per una ment oberta.
Molts canvis ha sofert el grup de joves; un nou director i nous actors que van modificar algunes de les escenes de l’obra, però mantenint la mateixa essència de la primera representació, el novembre del 2010.
El teatre auditori de Can Palots va registrar una minsa entrada, però
suficient per tornar a comprovar que l’evolució del Cumulonimbus és òptim.
I ja per acabar aquest dens relat, vull dedicar les darreres línies al CURS de SARDANES que ha clos la seva sisena temporada. Enguany dedicada al difícil art de comptar i repartir les peces. Pocs alumnes però amb força interès per aprendre de les magistrals classes d’en Miquel Altimiras. Des d’aquí vull donar-li les gràcies per la seva dedicació.
Per cert, la gent del CENTRE EXCURSIONISTA que no passi pena que la TRAVESSA CASTELLAR de n’HUG-CAMPDEVÀNOL, del 8 de maig, serà tractada abastament en el proper número.
Bon estiu i ens retrobem a l’octubre amb tota la programació del 50è aniversari de la Comissió 1962-2012. Prepareu-vos...
Toni Calderon
13la Comissió informa
14
www.lacomi.org [email protected]
sardanes
La SARDANA al vostre abast. Veniu a aprendre’n
A partir del setembre“Dimarts, de 20-21.30h” al Campanar
Info: Joan 656 71 28 19 [email protected]
ball de gitanes
La dansa del Vallès, també és la de Canovelles
“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar
Info: Aleix 678 46 33 59 [email protected]
relacions ciutadanes
ET NECESSITEM per TREBALLAR amb el moviment associatiu de Canovelles,
perquè també és el nostre objectiuVINE AMB NOSALTRES...
Info: Sunsion 93 849 47 39 [email protected]
teatre
El teatre amateur, amb direcció professional Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”
Grup l’Aplec: “dimecres, de 20.30-24h”
Info: Consol 93 840 10 73 [email protected]
secció excursionista
Vine i tots junts obrirem camí
Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65 [email protected]
aCtiVitats de la Comissió i Carta del President
En memòria de na Mercè Gausachs, mare d’en Joan i àvia de l’Anna, en Marc i l’Albert.
Des de la Comissió Sant Antoni Abat transmetem el nostre més sentit condol a la família i amics de la Mercè Gausachs, que ens va deixar el 23 de maig.
En aquests moments de dolor, la nostra Entitat està a disposició de la família per tal d’ajudar-los a superar aquest dolorós tràngol.
Les noies de l’equip cadet femení del Canovelles Bàsquet Club es proclamen campiones de Catalunya Nivell A.
El diumenge 12 de juny passarà a la història de Canovelles, com el dia que un equip de bàsquet va proclamar-se campió de Catalunya.
En nom de la Comissió Sant Antoni Abat, us felicitem per l’èxit aconseguit i us encoratgem a seguir treballant pel vostre bon nom i el de Canovelles.
Toni Calderon
CARTA DEL PRESIDENT
15
16
Com bé sabeu, els membres de la Secció d’Estudis seguim treballant, sense fer massa soroll, en els nostres projectes. El fet que no tinguem notícies fresques per donar-vos a cada número, ens permet desviar-nos una mica de la nostra tasca i comentar algunes curio-sitats.
En aquesta edició, em prenc la lliber-tat de parlar dels estris escriptoris en l’època romana. Malgrat que la majoria de nosaltres associem els romans a les tauletes de fusta encerades –com les que duia el Quixot-, o als documents en papir i, molt posteriorment, en pergamí; cal dir que també hi havia d’altres tipus de material usat i per a fins molt con-crets.
En són exemples la pedra o els metalls
com el bronze i el plom. La pedra, va ser el suport escriptori per excel·lència dels romans; és un material consistent i no necessita gaire preparació. La més usada era el marbre, el basalt i el granit. A les plaques de pedra, hi anotaven el que veritablement importava, sense deixar el text en mans de la retòrica. Abans de començar a picar-la amb el cisell, el lapidica hi dibuixava les línies o l’escrit en guix o carbó. Generalment, les inscripcions en marbre eren honorífiques i commemoratives, anomenades tituli. De totes maneres però, també hi ha les inscripcions sepulcrals i funeràries.
L’ús del metall per la seva banda, també tenia una funció concreta. El bronze es preparava en làmines molt fines i s’hi inscrivia amb una punta metàl·lica més contundent. Aquestes làmines eren usa-des en contextos administratius, per a textos legals i tractats internacionals, les acta. També s’atorgaven dues làmines unides als soldats que es llicenciaven, les honesta missio. Les tauletes de plom més famoses són les conegudes tauletes d’execració o defixiones, que contenien textos màgics i malediccions contra enemics o persones a les quals se’ls desitjava un mal fins més llunyà que el de la mort. Aquestes tauletes, es col·locaven dins les tombes de qui es maleïa.
Vist això, i tenint en compte les noves tecnologies, ens podem plantejar una qüestió: pot ser que d’aquí a uns anys, el nostre estimat paper passi a ser una altra curiositat històrica?
Per comunicar-vos amb nosaltres podeu escriure’ns a:
Marina Castellà
CURIOSITATS HISTÒRIQUES
17seCCió d’estudis de la Comissió
18
LES NITS D’ESTIUQue podem veure al cel a les nits d’estiu? planetes, constel·lacions...
Els planetes visibles durant l’estiu seran: Mercuri, durant el mes de juliol el podrem veure just al pondre’s el Sol sobre l’horitzó O-NO. A l’agost, només serà visible els últims dies del mes sobre l’horitzó E-NE a la sortida del sol. Al Setembre serà visible durant la primera meitat de mes sobre l’horitzó E-NE just abans de sortir el Sol. Venus visible al juliol amb magnitud -3,9 poc abans de la sortida del Sol sobre l’horitzó E-NE. A l’agost no serà visible doncs quedarà per darrera del sol. I al setembre serà difícilment observable doncs estarà molt proper a l’horitzó Oest a la posta del sol. Mart al juliol es visible abans de la sortida del sol per l’horitzó E-NE, amb magnitud 1,4. A l’agost visible sobre l’horitzó E-NE amb magnitud 1,4 i al setembre visible al final de la nit cap a l’Est, la primera quinzena a la constel·lació dels bessons i durant la segona quinzena a la de cranc i amb una magnitud 1,4. Júpiter al juliol el trobarem a la segona meitat de la nit a Àries i amb una magnitud -2,3. A l’agost segueix a Àries i amb magnitud de -2,5. Al setembre i durant tota la nit continua a Àries i amb la magnitud de -2,7. Finalment, Saturn durant el mes de juliol el podrem veure durant la primera part de la nit al S-OE i amagant-se a mitjanit per l’O a Verge amb magnitud de 1,0. A l’agost es veurà al fer-se fosc sobre l’horitzó Oest – Sud-oest. I al setembre serà visible al fer-se fosc sobre l’horitzó Oest, amb magnitud 0,9.
Altres efemèrides astronòmiques a considerar durant aquest estiu seran:
El dia 1 de juliol hi haurà un eclipsi parcial de Sol, però malauradament no serà visible des de Catalunya. Les Perseides, conegudes com les llàgrimes de Sant Llorenç , es podran veure des de finals de juliol fins
gairebé finals d’agost. Les perseides son restes del cometa Swift-Tuttle, i el seu nom es degut a la situació del seu radiant, al nord de la constel·lació de Perseo. Aquest any s’espera la seva màxima activitat pel 13 d’agost, abans de la sortida del sol, però la lluna plena dificultarà molt la seva bona observació. Tindrem més facilitats les nits prèvies al màxim, just abans de la sortida del sol.
El dia 23 de setembre començarà la tardor en el hemisferi nord i la primavera en el sud.
Sabeu quin és l’objecte més brillant del cel, després de la lluna ? doncs és l’estació espacial ISS. Si voleu, podeu saber per on va a cada moment, només cal que entreu a la pàgina web: www.estacionespacial.com i sabreu el seu tracking en temps real.
Passos visibles de l’issL’ ISS passa cada dia pel nostre cel a una distància d’uns 400 km. La seva capacitat per reflexar la llum del sol fa possible que la puguem veure fàcilment. La seva superfície majoritàriament metàl·lica la converteix en el segon objecte més brillant de la nit, desprès de la Lluna i per davant de Venus. Per observar-la de la millor manera possible s’han de seguir aquests consells:
· L’ ISS ha d’estar il·luminada pel sol, es a dir, fora del con d’ombra de la Terra.· El sol ha d’estar a no menys de 10 graus sota l’horitzó o, dit d’una altra manera, s’ha d’haver amagat almenys 40 minuts abans, o han de faltar més de 40 minuts per que surti.· Al seu pas, l’ ISS ha elevar-se més de 5 graus sobre l’horitzó. A menys de 5 graus no es visible por la distorsió que genera l’atmosfera.
Pots buscar els propers passos visibles per la teva ciutat. www.heavens-above.com
Jordi Lloreda
astronomia a l’abast 19
20
21
22
Isabel Martos
LA TÈCNICA METAMÒRFICA (1)ORIGENSFa aproximadament 40 anys, Robert St John va desenvolupar a partir de la Reflexologia podal, aquesta teràpia innovadora,.investigant sobre els mapes dels punts reflexos dels peus, va arribar a la conclusió que en algunes zones, generalment al llarg de la cara interna lateral del peu (que correspondria a la columna vertebral), els efectes produïts per la teràpia no només eren de caràcter físic sinó que també eren de tipus emocional i psicològic. Seguint amb la seva investigació, va relacionar aquesta zona amb l’Esquema Prenatal (figura 1). Va observar que a partir del moment de la concepció, el zigot (cèl lula resultant de la fusió òvul-espermatozoide) creixia en direcció longitudinal (cefalocaudals) i va establir així la seva correspondència amb la columna vertebral. Va comprovar que tots els esdeveniments produïts al llarg de la gestació, quedaven registrats en la mateixa i que treballant les zones reflexes, corresponents a la columna vertebral, es produïa un desbloqueig que beneficiava als pacients amb problemes de tipus emocional. Es dóna per fet, que qualsevol estímul exterior durant l’embaràs pot afectar el fetus de forma física o psíquica. Per exemple: una por conscient o inconscient, un estat d’ansietat de la mare, pot produir posteriorment una sèrie de disfuncions en el nen, establint patrons de conducta que poden persistir durant tota la vida.
PRÀCTICALa seva pràctica és molt senzilla. Consisteix en realitzar uns passades amb els dits de la mà, a la cara lateral interna del peu, des de la part superior del dit gros, a la cantonada de l’ungla, fins al taló i viceversa. De tant en tant, en arribar al taló, s’envolta l’empenya fins a passar per l’os extern de turmell i
es retrocedeix fins a aconseguir de nou el taló. Es repeteix l’operació en l’altre peu.En aquest recorregut, el practicant estimula la glàndula pineal, situada a la part superior de l’ungla. La glàndula pituïtària, cantonada inferior de l’ungla. El Punt de la Concepció, situat a la 1 ª articulació del dit gros del peu i que també correspon a la 1 ª vèrtebra cervical. Segueix el seu recorregut per l’arc del peu, passant per diverses fases de l’Esquema Prenatal, fins arribar al punt d’Animació, al centre de l’arc, situat entre l’os cuneïforme intern i els naviculars. Finalment, arriba al taló i allí fins a la inserció del tendó d’Aquiles, on se situa el punt del Naixement. A les mans el procediment és el mateix. S’inicia a l’extrem superior de l’ungla del polze, baixant per la part externa, fins arribar a la nina i s’inicia el retorn cap a la part superior del polze. Ocasionalment, s’envolta la nina i es repeteix el recorregut. Realitzar la mateixa operació en l’altra mà. Pel cap, el practicant se situa darrere del pacient assegut. Amb les dues mans, alternant, comença un recorregut que s’inicia en la part superior del cap, a la fontanel, i arriba fins a la base del crani seguint una línia central. De tant en tant, segueix un recorregut que va des dels ossos mastoides, passant per darrere de les orelles i seguint la vora occipital, fins al centre de la base del crani, on es trobaran les dues mans. Aquí els moviments han de ser especialment suaus ja que el cap és molt sensible. També en aquest cas es recomana el silenci, perquè el pacient pugui concentrar més en les seves sensacions. No així per als peus i les mans en què podem parlar lliurement, escoltar música, etc. sense que interfereixi en absolut aquesta actitud.
Continuarà.....
23Què en sabem de...?
24
RAMON BERENGUER III (ANOMENAT EL GRAN)
Curiositats
Era fill del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes” (sobrenom degut a que tenia una gran i espessa cabellera rossa), i la seva muller Mafalda de Pulla-Calabria..
L’assassinat del seu pare pocs dies després del seu naixement va causar una greu commoció. El 1806 un nou partit acordà que el seu oncle Berenguer Ramon II el Fratricida, (anomenat així perquè es remorejava que era l’instigador de l’assassinat), participés en la tutoria del menut.
Va començar a regnar en solitari, vers el 1097, al marxar el seu oncle a Terra Santa.
El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar (filla del Cid) li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en els seus propòsits.
Després de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105, es casà amb Dolça de Provença el 1112. Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença al Casal de Barcelona.
La preeminència indiscutible de Ramon Berenguer III a Catalunya es féu ben perceptible el 1111, quan va recollir l’herència del seu gendre, el comte Bernat III de Besalú, el 1117 quan heretà del seu parent, el comte Bernat I de Cerdanya... Tanmateix aconseguí la independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.
El cronista Enric de Pisa, que va narrar l’expedició a Mallorca, va veure i descriure Ramon Berenguer III com el monarca d’un poble, que anomena català, procedent d’una pàtria que denomina Catalunya, mots que apareixen per primera vegada escrits en aquest sentit.
Font: Viquipèdia Glòria Cot
25
26
Primavera ’11 2n trimestre –abril, maig i juny-
UN ABRIL SEC (32 mm) i AMB TEMPERATURES CÀLIDES (+2,79 ºC)
El tret característic del mes d’abril ha estat la temperatura, amb uns valors mitjans que han superat amb escreix la mitjana climàtica mensual.
Aquest fet s’ha d’explicar per la persistència d’una temperatura alta durant la primera quinzena del mes i, especialment, entre els dies 7 i 10, quan una glopada d’aire molt càlid procedent del continent africà va afectar la Mediterrània Occidental. Les anomalies positives de la primera quinzena
(diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte a la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1995-2010) que han estat superiors als +6,0 ºC.
EL MAIG HA ESTAT PLUJÓS (73 mm) i CÀLID (+1,32 ºC)
Tot i que el maig no ha tingut unes variacions termomètriques tan marcades com l’abril, és important destacar que també ha estat més calent del normal, sobretot la primera quinzena.
Pel que respecte a la pluja recollida hem de parlar de la variabilitat de les precipitacions, totes elles conseqüència del caràcter convectiu de les precipitacions que provocades per la
En feia vuit d’anys que no vèiem una primavera tan temperada; la mitjana ha estat 1,24 ºC superior a la mitjana històrica.L’anàlisi per mesos ens fa veure que els dos primers mesos han estat càlids i, sobre-tot, cal fixar-nos en l’abril que gairebé ha estat 3 graus per sobre del normal i el més alt mai enregistrat.La pluja del període ha estat dins els paràmetres normals.
L’ABRIL MÉS CÀLID
Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred
meteorologia
barreja de masses fredes i temperades van deixar-nos quatre dies de pluja, amb el màxim situat el dia 31 amb 35 mm.
EL JUNY HA ESTAT NORMAL (48 mm) i NORMAL (-0,38 ºC)
La pluja del període ha estat concentrada a la primera quinzena i a partir del dia 11 i fins a finals de mes no hem recollit ni un litre d’aigua.
El mes de juny s’ha de considerar com a termomètricament normal o lleugerament fred. Aquesta situació s’ha d’explicar per a les masses d’aire fred que van afectar el Principat durant els primers quinze dies del mes, i que han contrarestat l’augment de la temperatura que es va produir durant la segona quinzena i que va tenir el seu punt àlgid els dies 28 i 29 quan es va produir la primera calorada important de l’any.
Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon
27meteorologia
28
www.joyeriarafa.com
Teléfono 93 849 36 9908420 CANOVELLES
29
30
150 ANYS DEL CALENDARI DEL PAGÈS
Coses del CamP
L’home ha tingut sempre necessitat de regir-se per calendaris, de trobar un sistema per mesurar el temps i, així, poder-se anticipar als ritmes de la vida i les estacions. És per aquest motiu que, a finals de cada any, apareixen almanacs, calendaris i agendes perquè cadascú hi pugui apuntar els seus nous propòsits, nous objectius, noves cites i renovats desitjos.
Amb aquesta voluntat va néixer, el 1861, el Calendari dels Pagesos, una de les publicacions deganes d’aquestes característiques. Entre les seves 28 pàgines s’hi poden trobar tots els mercats setmanals que es realitzen Catalunya, les fires i les festes majors, així com un calendari mensual de les pràctiques agrícoles més adients per al camp, l’horta, el jardí, els arbres fruiters i l’avicultura. També s’hi detallen els sants de cada dia i l’hora en què surten i es ponen el sol i la lluna, amb dades extretes de l’Observatori Astronòmic de Cadis.
La portada de la publicació és exactament la mateixa des de 1863, en què s’hi reprodueix la roda perpètua ideada pel frare mestre Domènec Varni, que prediu si la terra serà fèrtil o estèril durant l’any en curs. Amb una tirada de 60.000 exemplars, el Calendari dels Pagesos s’ha editat sempre en català, a excepció del període franquista comprès entre 1941 i 1975. A partir de 1976, l’editor Estanislau Tomàs va fer-se
càrrec de la publicació del degà dels calendaris catalans, moment en què el va retornar al seu idioma originari. Tomàs recorda que, anteriorment al Calendari dels Pagesos, abans ja existia el Calendari del Pagès, editat per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, “molt voluminós, amb moltes dades econòmiques”, per bé que actualment ja no es publica.
El calendari està il·lustrat, des dels anys 20 del segle XX, amb dibuixos de Ricard Opisso, qui fou membre del col·lectiu artístic Els Quatre Gats. Des de fa poc, també incorpora algunes pàgines de contingut etnològic, com les que es dediquen, enguany, a narrar la vida i obra de Valeri Serra i Boldú.
Seguint l’estela del Calendari dels Pagesos, el 1875 va néixer el “Calendario Religioso, Astronómico y Literario arreglado al Meridiano de Barcelona según el horario de España”, popularment conegut com a calendari de l’ermità, del qual se n’imprimeixen uns 48.000 exemplars. Fundat pel besavi de l’actual editor Estanislau Tomàs, originàriament va ser pensat per ser d’utilitat a la gent dels Pirineus, des de Catalunya, a Navarra, passant per Andorra i l’Aragó. Estanislau Tomàs explica que el seu besavi es va inventar el personatge del fra Ramon, que deia ser un ermità dels Pirineus, i li’n va atribuir l’autoria.
Xavier Pujadas
150 ANYS DEL CALENDARI DEL PAGÈS150 ANYS DEL CALENDARI DEL PAGÈS
31
32
Avantatges dels banys termals per a la cara:
Combaten les arrugues, ja que aporten a la pell silici, magnesi, coure i zinc, que son minerals productors de colagen i elastina. Es a dir que reforcen la tensió i la força de la pell
Revitalitzen les cèl·lules, ja que retarden el procés d’envelliment, reafirmen la pell i reforcen el músculs.
Avantatges dels banys termals pel el cos:
Ajuden a millorar la silueta, redueixen la flàccides i combaten la cel·lulitis .
Revitalitzen la pell, eliminen les impureses i les cel.lules mortes i
suavitzen les arrugues.
Realitzen una neteja profund que oxigena i allibera la pell de toxines i impureses, a la vegada que la regenera amb minerals i oligoelements.
Aplicar mascareta de fang a casa
1 - Netejar la pell. Estendre una capa de fang sobre la cara, evitant el contorn dels ulls.
2 - Deixar actuar durant 10 o 15 minuts.
3 - Retirar el fang amb aigua tibia sense savó. Netejar amb tònic i posar una crema hidratant i una altra el voltant dels ulls.
4 - Relaxar bevent una tassa de té, de canomila o unes herbes relaxants.
Font: Prevenir Glòria Cot
FANG PEL COS I PER LA MENT
33natura i bellesa
34
35
36
Avui parlarem d’una planta diferent a les del nostre país , com és una planta carnívora oriünda del Nepal.
Nephentes és com he dit una planta carnívora i rara, però podem tenir-la a les nostres llars o al jardí sense massa complicacions. El que és molt important per aquesta planta és un lloc que tingui molta humitat i que no li toqui el sol directe però si amb força claror, els agrada estar entre 15 o 20 ºC tot l’any; vol estar sempre ben regada fins i tot polvoritzar a diari les copes necessiten estar sempre amb aigua si és de pluja o sense calç millor.
Durant l’època de creixement és convenient introduir alguns insectes en el seu interior, si està en un jardí o a la terrassa no cal, doncs els insectes i van sols per la olor que els atrau i cauen al seu interior, on els digereix i d’aquesta forma s’alimenta.
Les plantes velles s’han de podar a la primavera, per fomentar la vegetació nova.
Aquesta planta la podem trobar fàcilment a la floristeria; ja fa bastants anys que la fem servir per decorar les nostres llars per exòtica i diferent a les que estem acostumats.
Rosa Gratacòs
NEPHENTES
37Plantes
38
AMANIDA DE LLENTIES
Ingredients per a 4 persones:
500 gr. de llenties cuites1 ceba tendra2 ous durs150 gr. de pernil del país2 tomàquetsTonyinaEnciam
Elaboració:
Fer els ous durs, pelar-los i tallar-los a daus. Tallar tots els altres ingredients ben petits i posar-ho tot en una plata
juntament amb les llenties.
Fer una vinagreta amb una part de vinagre i tres d’oli, sal i una cullerada de mostassa. Ho barregem bé i ho tirem per sobre de tots els ingredients. Ara ja tenim l’amanida preparada. És un plat que cal servir ben fresquet.
Aquesta amanida també es pot menjar canviant les llenties per cigrons .
Com veieu és una recepta molt fàcil de preparar i a l’estiu, amb la calor, ve molt de gust. A més s’hi poden anar afegint ingredients al gust de cadascú.
Teresa Gomà
39la Cuina de l’àVia
40
A TRAVÉS DE LA VOSTRA VEU
Escrivia.Escrivia intentant plasmar sobre el paper,quelcom que l’angoixava d’aquest món imperfecte.A voltes, pensava, que les seves paraules, eren,com les fràgils fulles que reboten contra el terra i, que, sovint, són trepitjades i passen desapercebudes al llarg del camí.Només en somnis, i en aquest mar d’absència,havia sentit que algun dia, algú llegiria les seves paraules i, que per un moment, es tornaria a fer presenten la seva estimada terra dels orígens. Llavors, en la distància,la seva paraula havia esdevinguta través de la vostra veu,la paraula de la terra:la meva paraula,ara,la vostra paraula.
PD: En agraïment a la Comissió Sant Antoni Abat, per donar-me la oportunitat d’expressar-me humilment tot fent poesia.
Anna Corts
SUMA CARMEN
41Poesia en Català
42
MISTER PEP GUARDIOLAAlgú es queixa en el diari Ara, excessiva propaganda, informació del Barça d’en Guardiola. Quan els fulls van farcits de notícies depriments, un dia darrera un altre. Quina llàstima no valorar l’èxit espectacular del futbol del Barcelona, mèrits mereixe-dors d’alabances per les dificultats que s’han esdevingut. Quina llàstima que no es vegi que darrera del magnífic joc de la pilota, un reguitzell d’actes, humilitat, senzi-llesa, noblesa, humanitat i gran prudència, que han captivat el món sencer, menys l’enveja que sol escapar-se per la boca. Si ens limitem els gols -importants- ens quedem amb una petita part de la grandesa del Club. Precisament aquest és el motiu de dirigir-me al Pep - Mister Pep Guardiola.
Benvolgut Pep: Permetem tutejar-te, sense que això sigui un rabejar la teva honorable persona. -Deia de tu als meus pares amb gran respecte i estimació-.
L’entrenador de 70 anys Ferguson exclama desprès de la derrota: “En tota la meva vida no he vist un equip millor que aquest” “Mai ningú ens havia clavat una pallissa com aquesta”.
Antoni Bassas comenta: “Pep sabrem agrair-te el què i el com d’aquests anys inoblidables? El Barça sabrà convertir en pautes de treball els teus coneixements, professionals i sentit de club i de país”.
Em fa por que no. Ai! quan arribin les hores baixes. Ai! quan se’t reclami eterns èxits... Ets intel·ligent, estàs preparat, coneixes el terreny, saps el que trepitges. L’orgull d’haver arribat al impensable no te’l poden malmetre .Si sempre el Barça és més que un Club ara no hi ha el més mínim dubte. Ja ets historia i aquesta és justa, passi el que passi a l’esdevenidor.
Sento l’orgull de ser catalana, de pertànyer a un país que l’esport d’elit va acompanyat d’un esforç titànic d’una humilitat exemplar. Admiro el teu talent per unificar cracs per damunt de d’individualisme. Mai seràs un entrenador mediocre, et diferència de llarg la llista de valors implantats al vestidor i que mamen els jugadors.
Sóc una àvia de 76 anys que tens palplan-tada des de l’inici del partit al final, entremig crits d’eufòria intens d’aixecar-me del sofà d’un salt, prohibit amb la rapidesa que voldria. No em poso al llit fins que has fet la roda de premsa, i quan et dic: “Si Pep, si senyor, visca el nostre entrenador el millor del món”. Tanco els ulls segura que t’arriba la meva felicitació, els sentiments mai queden quiets volen per l’espai dirigit em mà mestra.
Tinc l’esperança que un dia et podré abraçar.
En bons i no tant bons resultats, aquesta àvia t’estimarà i admirarà sempre.
M. Glòria Puig
43esPurnes d’una Vida
44
NOM:Català: Viola, violer d’alzina Castellà: Vileta, viola Científic: Viola alba
FAMÍLIA: Violàcies
ECOSISTEMA: Alzinar
ASPECTES FÍSICSPlanta herbàcia perenne sense tija aparent de 5 a 15 cm. d’alçada.Tija: És una planta amb un rizoma curt i gros del que surten els estolons, és a dir, la tija llarga i prima que produeix arrels.Fulles: Són disposades en roseta i arrenquen de baix mateix amb llargs pecíols. Tenen forma de cor i fent onda a les vores. Flors: Són asimètriques, neixen a l’extrem d’un llarg pecíol que puja des de baix mateix, de color viola intens , amb 5 sèpals, 5 pètals desiguals, dos cap amunt i dos avall, el central acabat darrere en un espolí portador de nèctar que atrau abelles i animals i 5 estams. Floreix des de febrer a maig.
Fruit: Càpsula rodona i vellosa de color liliaci.
ORIGENOriginal d’Europa central i meridional.
UTILITATMedicinal: Amb les flors i les fulles es pot fer xarop o infusió contra la tos i també pot ajudar a fluïdificar les secrecions de les vies respiratòries. Les arrels cuites tenen propietats vomitives. Se sol utilitzar en homeopatia.Jardineria: És una planta ornamentalIndústria: Elaboració de perfums
CURIOSITATS En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.Antigament es feien trenes amb les flors per posar-se al front durant les festes per dissipar els efectes de la ressaca.Ni hi han unes 500 espècies, de les quals algunes poden ser arbustivesLes flors anomenades “violetes africanes” no estan relacionades amb el gènere viola.
VIOLA BOSCANA
Anita Miralles
45CalaiX de la CiènCia
46
Eren les 17.50. Patrícia estava conduint el cotxe del seu pare cap al parc on havia estat citada.
Era conscient que estava en perill i era molt arriscat anar a aquesta cita, però quina altra cosa podia fer? Això ja anava de debò. Primer, aquella nota misteriosa el dia que va arribar a la mansió, ara aquesta trucada. Qui era la persona que l’havia cridat hores abans? Perquè ocultava la seva veu i la seva identitat? Per què no dir-li la veritat sobre els seus orígens? Totes aquestes preguntes s’amuntegaven a la ment de Patrícia, mentre ella seguia preguntant-se què passaria si com deia aquella persona misteriosa, el seu pare no era qui ella creia. Però el més intrigant de tot era el fet que aquella persona es prengués tantes precaucions per a comunicar-li tot allò. Tan important era el secret sobre el seu origen?
Al costat de totes aquelles preguntes, s’unien altres pensaments. S’unia en Joan. A la Patrícia li semblava un bon noi, a més d’una bellesa. Però el físic no era el més important. Des del moment en que es van donar un petó, ella va començar a sentir alguna cosa molt gran en el cor, que la deixava completament transtornada. Sí, li havia ocorregut precisament el que ella temia. S’havia enamorat del jardiner, la meravellosa fletxa de Cupido havia impactat directament en el seu cor, i malgrat tot, ella ho agraïa, ja que necessitava d’aquest sentiment per
a sobreviure en aquesta llar de serps en el qual ara es trobava vivint.
Embardissada en els seus pensaments, i sense adonar-se, va arribar a la porta del parc municipal Narcís Monturiol. Ja eren les 18.00 en punt.
A la cuina de la mansió, Anna es trobava preparant el menjar i David li ajudava, encara que més aviat li ajudava a tafanejar.
- Saps l’últim de l’últim? El més “innovation”? Els de la mansió del costat s’han divorciat. Saps per què? Perquè el marit li ha posat les banyes a la senyora, encara que més que senyora, ara és “Bambi” jajajajajajaja. Aiiii reina que forta la cosa eh?
- No em facis riure David. El que t’he d’explicar jo sí que és fort. Saps el que vaig veure l’altre dia en l’hospital?
- Ai conta marieta! No em deixis en brases!
- Aquesta tarda anava a entrar en l’habitació de Juan en el moment que Patrícia estava dintre, per a acomiadar-me d’ell. I quan estava obrint la porta vaig veure que…s’estaven donant un petó!!! I llavors sense fer soroll vaig tancar la porta amb cura i em vaig anar. Mare meva la que es pot muntar com s’assabenti el senyor César! Per això has de guardar silenci, oi David?
- El que vostè digui!!!
L’HERÈNCIA DE PATRÍCIA: CAPÍTOL 4
47l’eXPert en teleVisió
48 l’eXPert en teleVisió
Però ja havia algú que se n’havia assabentat… Mercedes, morta de gelosia i enveja s’amagava darrere de la porta de la cuina escoltant-ho tot, mentre pensava “Tomás… mata-la d’una vegada. Mata-la”.
Una vegada Patrícia va entrar en el parc, li va sonar el mòbil. Quan el va despenjar, es va adonar que era aquesta persona misteriosa.
- Dirigeix-te a la paperera que es troba al costat de l’estany. Allí trobaràs el peatge que et durà a la veritat- i va penjar sense que Patrícia pogués obtenir dada algun de la seva identitat.
Així que la noia es va dirigir cap a la paperera. Una vegada davant d’ella va poder veure que havia un sobre blanc entre les escombraries. Ho va agafar i es va disposar a obrir-lo. Dintre havia una clau i un paper amb una adreça: Carrer de les Acàcies 56 .
De cop i volta, algú la va agafar pel coll i li va posar una pistola en el cap.
- Aquest és la teva fi, Patricia. Digues adéu al món.
En aquest mateix moment, una persona amb gavardina negra i caputxa va arremetre contra l’home emmascarat i li va propinar un sonor cop en el cap, que va provocar el desmai d’aquest.
Això va fer que Patricia pogués sortir corrent, feta un manat de nervis, lliurant-se d’aquell malson.
Dues hores després, sonava el timbre en la mansió familiar. De seguida, Mercedes es va aixecar per a obrir ella mateixa la porta.
- Ja obro jo, Anna.
Per poc li dóna un atac quan en obrir la porta es va trobar amb en Tomás.
Però a tu que et passa, com se’t pot acudir venir a casa meva! Com et vegi el meu marit estem acabats. Bé ja dóna igual. Has fet el que et vaig demanar? L’has aixafat com a una panerola?
- Al final no he pogut fer res. Quan estava a punt d’acabar amb ella, va aparèixer algú per darrere i em va colpejar el cap i vaig quedar inconscient. Ella va escapar.
Mercedes li va propinar dues bufetades al seu amant, mentre li deia:
- Ets un maleït inútil. Solament em vals per anar-me amb tu al llit, desgraciat. I ara veste’n ara mateix de casa meva i ja parlarem demà. Fora d’aquí ja!!!
Quan Tomás, va obrir la porta es va trobar cara a cara amb Blanca i Juan, al que li acabaven de donar l’alta.
- Bona tarda Mercedes. I aquest noi qui és? I perquè l’estaves tirant al carrer? No ens vas a presentar?
CONTINUARÀ…
Brian García
49
50
La Conxita Permanyer la millor assajadora del món, la Meritxell Castells la segona i la Margarita la tercera. Les tres formades al Campanar, les tres nascudes aquí, com la Sunsión, la Glòria la Pilar l’Isabel i que dir de la Dolors, la Teo, la Consol, la Carme, la Magda, la Teresa, la Lali, en Carles, la Montse i en Xavi; la colla de les joves, les menudes i les mitjanes; totes elles formen el nostre grup de gitanes. És possible que tinguem la millor colla del Vallès i la majoria dels seus balladors són fets aquí. I no oblidem l’Aleix Castells el nostre mànager i amic.
Què tenim?
Que què tenim? Tenim ca l’Ignasi, can Camp, can Pastor, can Canyelles, can Carrencà, can Cisteller, can Cases, can Duran, l’arcada de Can Colomer, el molí d’en Marc i moltes més...
Tenim el riu congost que travessa les terres del Vallès de nord a sud. La serra de Bellulla, el bosc de can Comes, la pineda de Can Serra i el Torrent de Fangues.
Tenim la Domus d’Olivet , el Menhir de ca l‘Estrada, l’església Sant Félix, el Campanar i la verge de Bellulla.
Tenim un munt d’històries d’en Pere Julià, els poemes de la Glòria Puig i la
nostra Gent.
Tenim la nostra entitat la Comissió Sant Antoni Abat, les paraules d’en Toni Calderón. Seccions que només nosaltres tenim: la Barretina Jove, el centre Excursionista, les sardanes, els grups de teatre, la secció d’estudis, els pastorets i una revista pròpia Gent de Canovelles i com no les gitanes. Eeeh! i que no només són nostres, sinó que són patrimoni de tota la humanitat.
Els formatges de la Cleda, les pomes amb botifarra de la iaia Margarita, les mongetes del ganxet, l’Arderiu amb el seu escorxador, l’Arts cervesers i la llibreria Asglor sempre al nostre servei...
I els nostres carrers, parcs i places, el Casal dels Jove, una piscina coberta, el camp d’esports. Ahhhhhh! i el mercat dels diumenges.
Tenim i sempre tindrem coses coses nostres, coses bones, aquest és el nostre poble: Canovelles.
Ei!!! I la Comissió Sant Antoni Abat patrocinadora de la colla de gitanes de Canovelles.
Nota: Aquest guió teatralitzat va ser interpretat a la Festa de cloenda de la temporada de la Colla de Gitanes (18/6/11).
Margarita Permanyer
EL NOSTRE PETIT MÓN DE LES GITANES
514 dones.Com
52
LA PISCINA MUNICIPAL DEL 2011
Xavier Alonso
53toC d’humor
54
Diumenge 3 Centre Excursionista: Travessa pel Circ del Concròs
del dijous 21, fins al dilluns 25
FESTA MAJOR DE CANOVELLES 2011
Diumenge 11 12.00 h Diada Nacional de Catalunya
Dissabte 24 Gravació “LIP DUB” 50è aniversari de la Comissió. 1962-2012
BALL DE GITANES Rebreu informació
BALLS DE SALÓ Rebreu informació
ELS PASTORETS 2011 Inici assaigs
CURS DE SARDANES Inici assaigs
Tota la informació a: www.lacomi.org
JULIOL
SETEMBRE
Us hi esperem !D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.
agenda
FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS
Diumenge 3 Centre Excursionista: Travessa pel Circ del Concròs
del dijous 21, fins al dilluns 25
FESTA MAJOR DE CANOVELLES 2011
Diumenge 11 12.00 h Diada Nacional de Catalunya
Dissabte 24 Gravació “LIP DUB” 50è aniversari de la Comissió. 1962-2012
55
Creus que el món et tanca les portes
al teu futur?a meca-ràpid et donem
la clau per obrir-les
C/Prat, 7 - 08420 Canovelles - 93 840 04 19
LA FORMACIÓ NECESSÀRIA PER ACCEDIR AL LLOC DE TREBALL QUE TU VOLS
- INFORMÀTICA PER ADULTS I NENS- CURSOS SUBVENCIONATS PER TREBALLADORS EN ACTIU O ATURATS- CURSOS BONIFICATS PER A EMPRESES
I ARA PODRÀS ACREDITAR LES TEVES HABILITATS INFORMÀTIQUES AMB L’ACTIC EN EL NOSTRE
CENTRE
