La independència dels Països Catalans és possible i enriquiria la UE

7/31/2019 La independncia dels Pasos Catalans s possible i enriquiria la UE

1/69

Preguntes i respostes


2/69

2

ndex de la presentaci

Ens faran boicot?

Trauran lexrcit?

Cobrarem la pensi?

Ens faran fora de la Uni Europea?

Com pensem que es pot fer?

Declaracions dindependncia


3/69

Ens faran boicot?


4/69

4

Definici de Balana Comercial

Segons la definici del Fons Monetari Internacional(FMI),

Recull tots els canvis internacionals en la propietat de les

mercaderies que, en un moment donat, traspassen lesduanes del pas de referncia.

Balana comercial = exportacions importacions

Aquesta diferncia si s positiva es denomina supervitcomerciali si es negativa es denomina dficit comercial.


5/69

5

Balances comercials 2005

Espanya Resta del mn

Vendes de Catalunya : 50.514 M 42.361 M

Compres de Catalunya : 30.570 M 67.449 M

Supervit / dficit comercial: 19.944 M 25.088 M

(Font: Cercle dEstudis Sobiranistes 2009)


6/69

6

Empreses productores per sectors

Seguim sent la fbrica dEspanya per el nostre pes es redueix

0

10

20

30

40

50

60

Industria

txtil

Confeccii

Peleteria

Quimici

Farmacutic

Metallrgia

Maquinria

Material

elctric

Electrnica

Rellotges

Vehiclesa

motor

Motosi

bicicletes

Aeronuticai

espacial

CAT 1999 CAT 2008 MAD 1999 MAD 2008 AND 1999 AND 2008

(Font: INE)


7/69

7

Empreses en sectors regulats

La presencia de Catalunya a sectors regulats s mnima

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Produccii

distribuciene

rgia

elctrica

Transport

aeri

regular

Correusi

telecomunicacions

Intermediaci

financera

Activitats

informtiq

ues

Publicitat

Activitats

cinematogrfiq

ues

CAT 1999 CAT 2008 MAD 1999 MAD 2008 AND 1999 AND 2008

(Font: INE)


8/69

8

Conseqncies

Tenim un pes empresarial majoritarien sectors productius tcnics,per la nostra tradici empresarial, capacitats i coneixements.

Sens limita lentradaensectorsdominatsper lestat espanyol com:

Aeronutic, aeroespacial, militar, telecomunicacions, energia...

El dia que esdevinguem estat, les empreses de sectors regulats perlEstat Catal hauran desera Catalunya.


9/69

9

Valoraci del possible boicot(noms sector industrial)

Creem un fons de compensaci del boicot de 1.500 M(Font: Interreg)

SECTORNivell

impacte

Boicot

espanyol

Boicot

CatalSaldo

Indstria alimentria alt 2.165 1.153 -1.012

Indstria txtil, cuir i confecci alt 939 518 -421

Indstria fusta i suro alt 101 115 14

Indstries, del paper, arts grfiques i edici alt 901 459 -442Agricultura, ramaderia, caa, silvicul. i pesca mig 264 325 60

Indstries manufactureres diverses mig 64 115 52

Indstries qumiques baix 831 198 -633

Indstries del cautx i matries plstiques baix 164 92 -72

Altres productes minerals no metllics baix 155 110 -45

Metallrgia i productes metllics baix 356 268 -87

Maquinria equip mecnic baix 169 79 -90

Equip elctric, electrnic i ptic baix 354 109 -245

Fabricaci de material de transport baix 433 326 -107

Indstries extractives baix 285 174 -111

Indstries energtiques baix 0 128 128

TOTAL 7.180 4.170 -3.010


10/69

10

Boicot al cava

Lany 1974 sexportava el 6% de la producci.Avui sexporta ms del 60%.

El boicot del 2005 va suposar una caiguda del 6,5% del mercatespanyol i un increment del 6% de les exportacions.

Des de lany 2000 exportem ms del que venem a Espanya i el2008 les exportacions superen en un 55% les vendes al mercatespanyol.

En un Estat catal, amb un Impost de Societats un 10% inferior, elbenefici net dun cava seria superior tot i patir el 50% de boicot.

Per qu tanta por al boicot?


11/69

11

Boicot al cava

(Font: Consell Regulador del Cava i EL PUNT AVUI Economia 22.02.2012)


12/69

12

Punxa la bombolla del boicot

Plega Lar de Barros lelaborador extremeny del cavade la seleccin espaolade futbol.

Ja queden lluny els anys 2004 i 2005 en que es va desfermarl'ensim boicot als productes catalans i els quatre cavistes de laciutat extremenya dAlmendralejo es van fer dor.

Per sembla que un cop esvat el boicot, tamb es va esvair lafidelitat dels seus consumidors i ara lempresa titular del celler,

Bodegas Inviosa, elaborador dels caves Bonaval, Lar de Plata iMarqus de Lares, est a punt de liquidaci, segons el diari Hoy.

Ni tan sols el fet de ser el cava oficial de la seleccin espaoladefutbol al Mundial 2010, en que la Roja es va proclamar campionasembla haver estat suficient per remuntar el declivi del celler.

(Font: Vadevi.cat Reportatges 26.08.2011)


13/69

13

Sense EspanyaBalan econmic de la independncia

Els economistes M. Guinjoan i X. Cuadras han volgut avaluar el pesreal de la reacci subseqent a la independncia de Catalunya, quetant atemoreix els empresaris catalans i, de rebot, molts ciutadans.

Com que lespoliaci fiscal s dun 9,5% - 10% del PIB, si Catalunyaes declars independent, el balan seria clarament positiu, ambbeneficis molt substancials per als catalans, i aix comptant ambun hipottic boicot comercial espanyol, que podria arribar a ser del4% del PIB.

Dficit fiscal 10% del PIB Boicot comercial 4% del PIB =

Beneficis del 6% del PIB

(Font: Vilaweb.cat Informaci Notcies 6.06.2011)


14/69

14

Sense EspanyaBalan econmic de la independncia

Conclouen que en un boicot molt dur, irreal de tan exagerat,tindria, en el pitjor dels casos, un impacte del 4% del PIB, i per tant,no seria un perjudici perqu el procs dindependncia fos deficitari.

Els autors expliquen els efectes positius que tindria laindependncia en:

Creaci docupaci, la captaci dinversi internacional, laconstrucci dinfraestructures pensades en el teixit econmicdel pas, en el reclam turstic, etc.

La independncia tindria uns efectes multiplicadors en leconomiacatalana clarament visibles al cap de pocs anys.

(Font: Vilaweb.cat Informaci Notcies 6.06.2011)


15/69

15

Ni el ms gran dels boicots arrunariaun estat catal

Actualment leconomia catalana t ms dificultats que lespanyola,perqu perd un 10% del seu PIB que no recupera.

Per si Catalunya fos un estat, el recuperaria, i Espanya sen

sortiria perfectament sense Catalunya, perqu laportaci catalana ala caixa espanyola se situa entre l1% i el 2% del PIB espanyol.

Lgicament, aquets primer impacte sobre leconomia catalanatindria efectes negatius sobre la poblaci i el sector empresarial,per desprs hi hauria lefecte de laugment de la renda derivada

de leliminaci del dficit fiscal.

Aix augmenta la capacitat de despesa del govern, de les famlies ide les empreses si sabaixen els impostos, per exemple. Aquestincrement de la despesa tamb provocaria ms demanda i creacide llocs de treball, per tant, ens recuperarem prou aviat.

(Font: Tribuna.cat Crnica Economia 31.05.2011)


16/69

16

Conseqncies

Tenim por al possible boicot, per avui ja el patim:

Espanya ens compra el que no pot comprar a Espanya

Al 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol.

Avui la relaci sn tres teros:

34% mercat interior, 33% Espanya i 33% exportaci

La dependncia no s un bon negoci

(Font: AVUI Economia: El mercat catal 18.08.2010)


17/69

17

Resum

Dels dotze sectors industrials especfics en qu es classificalactivitat industrial set sn liderats per leconomia catalana:

Fabricaci de material de transport, equip elctric, qumica,

paper i edici, alimentaci, plstic, i maquinria i equip mecnic.

I el suplent tamb s liderat per Catalunya: indstries diverses.

Sobre aquests sectors recau el 80% de lexportaci.

s hora de recordar que: leconomia catalana sfonamental per a leconomia espanyola

(Font: AVUI Opini Visca Espaa 11.07.2010)


18/69

18

Llibres recomanats


19/69

19

Un pas comena per fer empreses del pas:

la globalitzaci esta feta de persones

i dempreses que competeixen globalment

per que viuen localment.

Manuel Castells


20/69

Trauran lexrcit?


21/69

21

Por als tancs?

Lexrcit espanyol est integrat a la OTAN i a la Uni Militar Europea.

Quines unitats farien intervenir?

Les que tenen a la OTAN?I amb quins equipaments?

Una resposta daquest tipus suposaria lestigmatitzaci internacionaldEspanya i, a mitj termini, lexpulsi de la Uni Europea.

Espanya ha de decidir si vol ser com qualsevol pas europeu o bcom la Turquia que nega els drets elementals als kurds i altresminories, i per aix est fora de la Uni Europea.

(Font: AVUI Poltica 21.09.2009 i AVUI Dileg 22.09.2009)


22/69

22

Por als tancs?

Costos econmics

Els costos duna intervenci militar sn superiors als de mantenir lasituaci actual. Opci: ser la Birmnia dEuropa.

Borsa de Madrid

El diners marxarien immediatament i en pocs dies sensorraria laborsa. Les accions del Banc de Santander i del BBVA caurien enpicat a les Borses mundials. La runa dEspanya.

Multinacionals

Qu hi tenen a dir les empreses franceses, alemanyes, angleses,americanes, japoneses,... establertes a Catalunya i a Espanya?Sn ms garantia de no conflicte.
http://www.labolsa.com/indices/IB/


23/69

23

Un fet

Shara espanyol

La invasi marroquina del territori Saharaui per mitj de la cridadaMarxa Verda a lany 1975 va suposar la prdua de la colnia

espanyola.

Lexrcit espanyol amb el rei Juan Carlos I al davant sho van mirarsense dispararcap tret.

Mai ms tornar a pujar per les Rambles una bandera de la Leginamb la cabra al davant.(Font: AVUI Dileg: Juan Jos Lpez Burniol 20.09.2009)

Per quina ra ara lexrcit espanyol atacaria Catalunya?
http://picasaweb.google.com/lh/photo/UXZ0i9TFrrePCpxCrd5KNw?authkey=Gv1sRgCPrIk8PGk938Bw&feat=embedwebsite


24/69

Cobrarem la pensi?


25/69

25

Sistema Seguretat Societat Catal

El sistema de Seguretat Social espanyol s unsistema de repartiment:

Les cotitzacions que recapta en cada moment serveixen per ferfront a les pensions que shan de pagar en cada moment.

Un sistema catal de Seguretat Social garanteix automticament elpagament de les pensions.

Catalunya pateix un dficit fiscalamb lestat espanyol en lmbit dela Seguretat Social.

Lestudi fet pel Centre dEstudis Sobiranistes (CES) demostra que elsistema propi catal permetria augmentar el nivell de lespensionsi/o garantir lasostenibilitatfutura del sistema, acumulant un fons dereserva superior.

(Font: Cercle dEstudis Sobiranistes. Elisenda Paluzie 2009)


26/69

26

Espoliaci al sistema de pensions catal

Perode 2004 2007

+ 88.945 milions, el 23,9% de tot lEstat, ha pagat Catalunya- 75.847 milions, el 20,6%, han rebut els pensionistes catalans

----------------------------------------------

- 13.097milions

----------------------------------------------

(Font: Cercle dEstudis Sobiranistes. Elisenda Paluzie 2009)

Aix s la runa dels catalans


27/69

27

Aportacions al Fons de reserva espanyol

(Font: Escanyar els pensionistes. Alfons Lpez Tena. AVUI - Dileg 28.06.2009)

Els espanyols queson 38,5 milions

dhabitants nomsaporten 4.500 M

7,1 milionsde catalans

aportem13.097 M

Perode 2004 - 2007

Som nosaltres els que financem unes pensions perels espanyols que ells no poden sostenir

Catalunya

74,4%

Espanya25,6%


28/69

28

Resum de lespoliaci els pensionistes

Amb lEstat propi aquests 13.097 M els repartirem aix:

1. Incrementar les pensions de jubilats i vdues un 25%

175 cada mes, 2.450 cada any

2. Abaixar les cotitzacions dempreses i treballadors un 14,7%mantenint les actuals pensions.

3. Nodrirun fons de reservaper cobrir les pensions futures.

(Font: Escanyar els pensionistes. Alfons Lpez Tena. AVUI - Dileg 28.06.2009)


29/69

Ens faran fora

de la Uni Europea?


30/69

30


Moneda nica.Disposem de lEuro. Avui en dia lEstat espanyol ja no pot devaluarla seva moneda.

Ciutadans europeusEl tractat de Maastricht del 1992 ja va conferir als catalans lestatusde ciutadans de la Uni Europea.

No hi ha cap precedent ni tampoc cap disposiciper a lexpulsidun estat membre, per tant la independncia de Catalunya creardos nous estats.

La convicci collectiva s un gran factor de canvi: quan s real, nolatura ning.


31/69

31


Els catalans, com a ciutadans europeus que som, tenim uns drets iuna protecci per part de la UE. Si ens obliguessin a deixar de serciutadans europeus, Europa ens estaria negant drets que ja tenim.I Europa no ens pot restar drets, ni tan sols considerant que es vulgui

encongir com a mercat, que s molt imaginar.

Lnic que es requereix dels nous estats resultants, s que tornin anegociarles condicions de ladhesi; posem per cas, si et toca cobrarfons europeus de cohesi o contribueixes al pot com.

Aquesta figura est desenvolupada en una doctrina que es diu desuccessi automtica, que estableix que el nou estat independentmant ladhesi a tots els tractats que tenia lantic estat (per nosaltresEspanya) excepte que explcitament se naparti.Perqu tota adhesi es fa en nom dels ciutadans i els ciutadanscontinuen existint, sn les mateixes persones. Mira si s simple.

(Font: Cartes dindependncia a la vora duna tassa de te Acontravent 2011)


32/69

32


Lamenaa espanyola que si Catalunya fos independent quedariaautomticament fora de la UE s noms un espantall.

Aix ho demostra un estudi dAntoni Abat, professor de Dret

Constitucional de la Universitat de Stanford, a Califrnia, anomenat

Catalunya independent en el si de la UE

Abat afirma que lexcepcionalisme pragmtic seria la clau queobriria la porta a quedar-se a la UE, s a dir, que shauria deprendre una decisi poltica, ad hoc.

Ja fan b, el pobles i ciutats que organitzen les consultesindependentistes, despecificar a les butlletes de vot que el futurEstat Catal estaria integrat a la UE.

(Font: AVUI Poltica: Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)


33/69

33

Sense enganys,Catalunya ja s part de la Uni Europea

Quan es parla dindependncia, alguns fan servir lespantall queCatalunya quedaria fora de la Uni Europea i, que Espanya ensvetaria ser-hi.

Fals. Ja fa vint anys que Catalunya es troba sota limperi de la lleide la UE, fet que en facilita la incorporaci.

De fet, la legislaci ens avala. El 1978 es va aprovar la Convencide Viena sobre la Successi dEstats en Matria de Tractats, queestableix, en larticle 2.1, que quan es hi ha un trencament es creen

dos nous estats.

A partir daqu, els dos nous estats han dobligar-se, en principi, acomplir els tractats en vigor de lestat predecessor. Si ho fan,automticament adquireixen els drets i obligacions de lestatpredecessor. O sigui que Espanya no ens pot vetar res.

(Font: EL PUNT AVUI Poltica: motius per desenganxar-se dEspanya 7.11.2011)


34/69

34


Qualsevol document fundacional, com una declaracidindependncia, seria una oportunitat per lligar Catalunya a laUE, especificant que el nou estat passa a ser un soci ms i que lalegislaci comunitria hi segueix vigent.

Des de linici, aconsella Abat, qualsevol nova normativa catalanaha de deixar clar que Catalunya:

Assumeix la supremacia del dret comunitari i t una voluntatde mantenir lestabilitat en les relacions internacionals i el

respecte als drets fonamentals

Hauria dexpressar tamb la voluntat de respectar la Carta de lesNacions Unides.



35/69

35


Si Catalunya sindependitzs, la resta de lEstat espanyol passaria aser tamb un estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicionsen lescena internacional:

Els catalans tamb podrien espantar els espanyolsresponent-los que la secessi els podria deixar fora de la UE.

Espanya sense Catalunya no s la successora automtica delactual regne dEspanya en lmbit internacional, ja que aquestessuccessions sn sempre negociades.

Catalunya i la nova Espanya shaurien de sotmetre a la CortdArbitratge Europea, que repartiria els deures i decidiria comestarien representades davant del Consell, la Comissi i elParlament Europeu.



36/69

36


Mentre la UE sigui noms cosa dels estats, la millor manera destarrepresentat s tenir-ne un de propi.

Els finlandesos sn noms 5 milions dhabitants, per actualment

tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans.

A set milions i mig de catalans, apunta lestudi, tampoc no selspoden negar, dun dia per laltre, els drets que ara tenen com aeuropeus:

Llibertat de moviment de persones, bns, capitals iserveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals ieuropees i pertinena al mercat interior a leuro.



37/69

37


Ens expulsaran per haver presuna decisi democrtica?


38/69

38


RESUM

Independents sense sortir de la Uni Europea

Ni la Catalunya independent ni la resta dEspanya no haurien desollicitar ladhesi a la UE com a nous socis.

Lestudi nega que Madrid pogus vetar Catalunya a la UE

La cort darbitratge decidiria la representaci a la Uni Europea

El futur Estat Catal no hauria de completar cap feixuc programadadhesi, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya.

(Font: AVUI Poltica. Independncia. El futur a Europa 19.02.2010)


39/69

39

Informe recomanat


40/69

Com pensem

que es pot fer?


41/69

41

Eleccions al Parlament de Catalunya

Es necessiten mnim 68 escons per declarar la independncia.

Segons lestudi del CES el vot independentista des de 1995 oscillaal voltant del 35%amb una tendncia a lala.

El cens s duns 5,3 milions delectors i puja molt labstencionisme.

Hi ha gaireb dos milions delectors que estarien dacord en assolirlEstat propi per a Catalunya.

(Font: Cercle dEstudis Sobiranistes (CES) i Enciclopdia Viquipdia)

Any

2010 570.361 28 1.198.010 62 218.046 10 384.019 18 229.985 10 105.827 3 105.827 4

2006 789.767 37 928.511 48 414.067 21 313.479 14 281.474 12 89.567 3

2003 1.031.454 42 1.024.425 46 544.324 23 393.499 15 241.163 9 0 0

1999 1.183.299 52 1.178.420 56 271.173 12 297.265 12 78.441 3

1995 802.252 34 1.320.071 60 305.867 13 421.752 17 313.092 11

SIICV-EUiA C'sPSC-PSOE CiU ERC PPC


42/69

42

Un Parlament amb 58 diputats independentistes

El Temps ha elaborat una llista demanant directament als diputats orecollint les seves posicions poltiques sobre la independncia.

Grcies a El Temps, sabem que hi ha 58 diputats que es declaren

obertament independentistes en aquesta novena legislatura.

CiU 43, ERC 10, Solidaritat 4 i ICV 1, configuren els 58.

En realitat, nomsels separa lestratgia, que va dels queconsideren que noms shi pot arribar des de grans hegemonies iconsensos clarament majoritaris, fins als que reclamen una simplevotaci del Parlament on hi hagi ms vots afirmatius que negatius.

s inqestionable el que prop de la meitat del Parlament es componde diputats que estan en poltica per servir un mateix horitz.

(Font: Naci Digital.cat Poltica: Naci i El Temps N 1384 del 21.12.2010)


43/69

43

Llei de Transici a Ia IndependnciaUna proposta de SI

El Parlament de Catalunya declara la voluntat de la naci catalanadiniciarnegociacions amb la Comunitat Internacional (inclosaEspanya, si shi av) sobre la via daccs a la independncia i elreconeixement internacional (2012).

El govern catal comenar la negociaci amb la comunitatinternacional perqu es reconegui la independncia de Catalunya.

Mentre durin aquestes converses, lexecutiu crear els ministerisdAfers Estrangers, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social

per anar posant els ciments de lestat catal.

La Generalitat tamb impulsar una campanya per difondre elsbeneficis de la sobirania plena per tal que la societat shi involucri ies pugui guanyar un referndum sobiranista (2014).

(Font: Naci Digital.cat Poltica i EL PUNT AVUI Poltica 23.01.2012)


44/69

44

I la reacci de lestat espanyol?

Apart de les males arts antidemocrtiques, i davant de lavenimparable de lindependentisme a Catalunya, lestat espanyol i elsseus aparells de propaganda poltica recorreran a tota menadartificis perfer por.

Primer, faran porals mateixos espanyols, exasperant limpacteemocional duna possible secessi.

I desprs, por als catalans, fent-nos creure que no ens sabremgovernar i que vindrien temps de decadncia cultural, empobriment

econmic i de molta conflictivitat social.

Si no mesurem b els riscos de la possibilitat que els espantalls queagitaran facin el seu efecte aqu mateix, podrem deixar escapar unaoportunitat nica per a la nostra emancipaci nacional .

(Font: ARA Cantus Firmus: La independncia s el pont - Salvador Cards 19.03.2012)


45/69

Estratgia per a la independncia (1)

En el moment que el govern catal disposi de 68 o ms diputats,

abans de fer la proclamaci unilateral dindependncia, ha depreparar lestratgia perqu sassoleixi lobjectiu amb xit.

Expliquem a continuaci els passos que creiem que caldr fer.

45


46/69

46

Estructura del govern que ha dobrirel procs independentista

La voluntat ferma daccedir a la independncia requereix un gircopernic en la funci de govern i de ladministraci catalanes.

Estem parlant dun aparell pblic protoestatalper assolir la plena

sobirania, preparat per gestionar la secessi en totes les sevesdimensions.

Primer, articular un govern amb una conselleria dexteriors potentdedicada a crear les complicitats internacionalsper alreconeixement del nou estat.

Un representant especial dedicat a negociarlampliaci interioramb les institucions de la Uni Europea i la continutat de ladheside Catalunya en aquesta organitzaci.

(Font: AVUI Dileg: El govern de la independncia 23.09.2010)


47/69

47

Estructura del governque ha dobrir el procs independentista

Un membre de govern encarregat de lespecfica tasca de negociarla reparticidels bns i deutes amb lEstat espanyol i latransferncia completa de les competncies i dels atributs estatals.

Un Ministeri de Finances destinat a buscar les frmules per retenirels recursos (els que ara sevaporen amb lespoli fiscal).

Una cartera amb lencrrec de garantirlautosuficincia energticadel nou Estat.

Una cartera de defensa i seguretat amb la missi dassegurar quela decisi de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb totalrespecte als drets fonamentals.

(Font: AVUI Dileg: El govern de la independncia 23.09.2010)


48/69

Estratgia per a la independncia (i 2)

Desprs dhaver seguit els passos anteriors amb xit, arriba elmoment de fer sobirania,

Proclamaci dindependnciades del Parlament de Catalunya

Un cop fet aix comena la negociaci amb lestat espanyol, queexpliquem a continuaci.

48


49/69

49

Propers passos

Informar a les Nacions Unides (ONU) i la Uni Europea (UE) de lavoluntat de secessi del poble de Catalunya.

Sollicitar tamb a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup

dobservadors internacionals, per garantir un procs net.

Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades iprotegides per la Uni Europea.

Negociar i signar tots els tractats internacionals, tant poltics comcomercials i especialment el de defensa, del nou estat catal.


50/69

50

Negociaci amb Espanya

Preparar la transfernciadinformaci fiscal a lAgncia Tributriade Catalunya (ATC).

Gestionar el trasps de la resta de funcionarisde lestat espanyol,

a la Generalitat, o la seva repatriaci dels que aix ho prefereixin:Policia Nacional, Gurdia Civil, personal militar, empleats Correos...

Negociar quina proporci del deute acumulatper lestat espanyol licorrespon a Catalunya.

Determinar els fons culturals i artstics que es troben a Espanya,principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya.

La part proporcional de l'exrcit espanyolque li pertoca a Catalunya.

(Font: El Singular Digital Independncia, del per qu al com - Agust Bordas 7.01.2010)


51/69

51

Negociaci amb Espanya

Negociar la part dels fons del Banco de Espaa que corresponen aCatalunya.

Transferncia dels fons de reserva de la Seguretat Social que

corresponen a Catalunya.

Adoptar com a referncia la Convenci de Viena sobre la successidEstats (1983)en relaci a:

La propietat estatal immbil (edificis, vies de trens, carreteres,...)i tamb de la propietat estatal mbil (trens, cotxes, ordinadors,...)que han de passar a lEstat catal.

Molt important ser gestionar els vincles sentimentals amb Espanya.
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Banco_de_Espa%C3%B1a_(Madrid)_06.jpg


52/69

52

Beneficis per a Espanya

A Espanya li pot interessar ms una Catalunya independent quelactual autonmica, que no es conformar mai amb el que se lidoni, la qual cosa li crea problemes amb autonomies que volenacabar tenint tamb el que se li ha donat a Catalunya.

Sacaba lodi i les campanyes contra els catalans.

Noves relacions poltiques, comercials i culturals entre vens.

Inici de la mentalitat Ibrica. Podem construir junts el futur.

Poltica conjunta al Parlament Europeu en defensa dels interessoscompartits (immigraci, porta dsia, dfrica i dAmrica, defensa..)dels pasos ibrics:

Portugal, Espanya, Andorra i Catalunya


53/69

53

Independncia? S, per primer cop.

Macrosondeig de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb elsuport del Centre dEstudis de Temes Contemporanis (CETC).

(Font: AVUI Poltica 3.12.2009)

Si traiem els que no anirien a votar, el percentatge del Spuja


54/69

54

El 52% despanyols assumirienla independncia de Catalunya

Segons un estudi encarregat per la Universitat Oberta de Catalunyatitulat: Diagnstic de percepci Catalunya-Espanya.


Anemfora b


55/69

55

Quasi la meitat de Catalunyatrencaria avui amb Espanya

Espanya s un mal negoci per a Catalunya. A aquesta conclusiestan arribant cada vegada ms catalans.

(Font: El Peridico Poltica: Tema del dia 19.06.2010)

En lltim migany ha crescut

9 punts


56/69

56

La decisi del Tribunal Constitucional catapulta elsuport a la independncia, que frega el 50%

Partits: ERC (100%), ICV (63%), CiU (55%), PSC (38%) i PP (15%).

(Font: La Vanguardia Poltica: Barcelona 18.07.2010)

La correlaci del votha passat dun suportdel 30% a laindependncia,loctubre del 2007,al 47%, ara.


57/69

57

Independncia

El Barmetre de lOpini Pblica del Centre dEstudis (CEO) hapreguntat per primer cop a una mostra de catalans qu fariensi hi hagus un referndum sobre la independncia.


Si es fes unreferndum,

el sobtindria

el 60% delsvots emesos


58/69

58

El suport a la independncia segueixcreixent i el s ja supera el no

La segona entrega de l'enquesta de l'ARA elaborada per GAPSdetermina que els favorables a la independncia de Catalunya jasuperen aquells que no hi estan a favor.

(Font: ARA Poltica: Lenquesta de lARA 14.10.2011)

Un 42% dels enquestatsvotaria afirmativament en

un referndum

d'autodeterminaci,mentre que un 37,7%ho faria en contra.


59/69

59

Independentistes arreu

El Barmetre del CEO ratifica la tendncia a lala dels catalans afavor de la independncia, que se situa en un 45% contra un 24%.

(Font: EL PUNT AVUI Poltica 31.10.2011)


60/69

60

Els partidaris de la independnciaarriben per primer cop al 53,6%

Per primera vegada, els partidaris de la ruptura amb Espanya nonoms sn ms, sin que ja superen la barrera psicolgica del 50%.

En plena era de retallades socials i amb el concert econmic cada

dia ms quimric, el sa la secessi sha disparat (5,5 punts msen una any i mig) i arriben al 53,6% en un referndum oficial.

El noperd posicionsi es quedaria en un 32%.

(Font: El Peridico - Tema del dia: Barmetre poltic de Catalunya 27.01.2012)


61/69

Declaracions

dindependncia


62/69

62

Declaraci dIndependncia dArgentina

Declarem solemnement que s voluntat unnime i indubtabledaquestes Provncies trencar els violents vincles que les lligavenals reis dEspanya.Recuperar els drets de qu foren despossedes i investir-se de laltcarcter duna naci lliure i independent del rei Ferran VII, delsseus successors, de la metrpoli i de tota dominaci estrangera.Queden, per tant, de fet i de dret, amb ple poder per donar-se lesformes que exigeixi la justcia.

(San Miguel de Tucumn, 9 de juliol de 1816)

(Font: El Singular DigitalAmb criteri: Declaracions dindependncia 18.10.2011)

Simn Bolvar
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch1329//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1a/Flag_of_Argentina.svg


63/69

63

Declaraci dIndependncia de Xile i del Per

El territori continental de Xile i les seves illes adjacents, formende fet i per dret, un Estat lliure, independent i sobir, i queden persempre ms separats de la monarquia dEspanya i de qualsevolaltra dominaci, amb plena aptitud dadoptar la forma de governque ms convingui als seus interessos.

(Palau Directorial de Concepcin, 1 de gener de 1818)

La voluntat general est decidida per la independncia del Per

de la dominaci espanyola i de qualsevol altra dominaciestrangera.

(Lima, 28 de juliol de 1821)

http://www.banderas.pro/banderas/bandera-chile-1.gif


64/69

64

Declaraci dIndependncia dAmrica Central

Que lexperincia de ms de tres-cents anys va fer saber aAmrica que la seva felicitat era del tot incompatible amb la nullitata qu la redua la trista condici de colnia. (...)Que larbitrarietat amb qu fou governada per la naci espanyola ila conducta que aquesta observ constantment, des de laconquesta, empenyeren els pobles al ms ardent desig derecuperar els seus drets usurpats.

(Guatemala, 1 de Juliol de 1823)



65/69

65

Declaraci dIndependncia de lAlt Per,actual Bolvia

Que fineixi per a aquesta privilegiada regi la condici degradantde colnia dEspanya, juntament amb tota dependncia, tant della,com del seu actual i posteriors monarques:Que en conseqncia, i essent-li alhora interessant no associar-sea cap de les repbliques venes, serigeix en un Estat sobir iindependent de totes les nacions.(...) Que la seva voluntat irrevocable s autogovernar-se i regir-seper la Constituci, lleis i autoritats que cregui ms conduents a laseva futura felicitat com a naci.

(Chuquisaca, 6 dagost de 1825)


Jos Francisco de San Martn
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch1329//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/La_Independencia_del_Per%C3%BA.jpg


66/69

66

Declaraci dIndependncia de Veneuela

No volem, tanmateix, comenar allegant els drets que t tot pasconquerit a recuperar el seu estat de propietat i independncia;oblidem generosament la llarga srie de mals, greuges i privacionsque el dret funest de conquesta ha causat indistintament a tots elsdescendents dels descobridors, conqueridors i pobladors daquests

pasos (...)I tirant un vel sobre els tres-cents anys de dominaci espanyola a

Amrica, noms presentarem els fets autntics i notoris (...) en eltrastorn, desordre i conquesta que t ja dissolta la naci espanyola.

Aquest desordre ha augmentat els mals dAmrica, inutilitzant-neels recursos i reclamacions i autoritzant la impunitat dels

governants dEspanya per insultar i oprimir aquesta part de lanaci, deixant-la sense lempara i garantia de les lleis.



67/69

67

Declaraci dIndependncia de Veneuela

En atenci a totes aquestes slides, pbliques i incontestablesraons de poltica, (...) en s dels imprescriptibles drets que tenenels pobles per destruir tot pacte, conveni o associaci que noomple la finalitat per a la qual foren instituts els governs, creiemque no hem de conservar els lligams amb el govern dEspanya.

I que, com tots els pobles del mn, som lliures i estem autoritzatsper no dependre de cap ms autoritat que la nostra i prendre entrelas potncies de la terra el nostre lloc (...) pel nostre b i utilitat.

(Palau Federal de Caracas, 5 de juliol de 1811, primer dia de lanostra independncia)



68/69

68

Pasos independents a Europa

Al segle XX fins a 28 pasos:Noruega, Islndia, Finlndia,Bulgria, Estnia, Letnia,Litunia, Polnia, Bielorssia,Ucrana, Moldvia, Armnia,

Gergia, Albnia, Hongria,Eslovquia, Txquia, Eslovnia,Crocia, Bsnia, Macednia,Irlanda, Srbia i Montenegro,Bsnia Hercegovina, Malta, Xipre,Israel. I el Vatic.

Al XXI: Montenegro, Kosovo,Abkhzia i Osstia del Sud

I els catalans, quan?

(Font: Carles Llad. Catalunya: estat de la naci. 2008)


69/69

Si nosaltres volem, podem

Limportant no s la mida de lestat,sin la seva eficincia

La independència dels Països Catalans és possible i enriquiria la UE

Documents

Transcript of La independència dels Països Catalans és possible i enriquiria la UE