La maleta de l’exili · 2008-10-29 · Setanta anys després de l’èxode republicà, la...

Jordi Castellanos. Entrevistaa aquest assagista, crític ihistoriador de la literatura

Els EUA, a prop del canvi. Després devuit anys de presidència de Bush, elsnord-americans voten pel canvi

La MAT de les cigonyes. Desenes detorres d’alta tensió abandonades aAragó les aprofiten els ocells

Núm.1914. ■ Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008. ■ Any XLIII. www.presencia.cat

La maletade l’exili

Recuperem el llegatdel pedagog i políticrepublicà Miquel Santaló

Setanta anys després de l’èxode republicà, la recuperació de la maleta plenad’història d’aquest mestre, geògraf i polític de primera fila ajudarà a reconstruirpeça per peça i document per document la memòria col·lectiva de l’exili

PAU LANAO / CARME VINYOLES

JORDI SOLER (FOTOS)

iuen que es coneix un exi-liat de la República pel seu

dit índex més curt, gastat d’asse-nyalar al calendari el dia de Na-dal mentre s’exclama: «L’anyque ve, a casa.» Petit acudit queexpressa una vana il·lusió ali-mentada d’enyorament per la«terra estimada» i de records so-vint mitificats per la distància,perquè el cert és que ben pocsvan veure complert el seu som-ni. Allò que els havia expulsat,la rebel·lió facciosa i la dictadu-ra, va durar molt, quarantaanys, i d’aquesta terrible pro-longació ells ja n’havien tingut

Dfundada sospita el 1945, quanun cop alliberada Europa del na-zisme, les forces aliades van gi-rar l’esquena al país que havialliurat la primera batalla de laSegona Guerra Mundial i vantolerar un règim consolidat mit-jançant el terror i fidel fins l’úl-tim alè al principi fonamentalque l’havia inspirat: «Morón,Utrera, Puente Genil, Castro delRío, id preparando sepulturas! Quéharé? Pues imponer un durísimocastigo para callar a esos idiotascongéneres de Azaña. Por ello fa-culto a todos los ciudadanos a que,cuando se tropiecen a uno de esossujetos, lo callen de un tiro. O me lotraigan a mí, que yo se lo pegaré. Y

El llegat d’una de les figures cabdals de la política republicanafarà possible conèixer millor el país perdut per la rebel·lió fac-ciosa. A la foto, els responsables de la seva recuperació i acolli-da de nou a Catalunya: Salomó Marquès, Joan Boades, AnnaGironella i Anna Maria García

Conèixer el país perdut

6 • PRESÈNCIA • Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008

DOSSIER LA MALETA DE L’EXILI

Do

cum

ent

mex

icà

que

ato

rga

la c

on

dic

ió d

e re

fug

iat

po

lític

a S

anta

ló,l’

any

1940

.

Del 31 d’octubre al 6 de novembre del 2008 • PRESÈNCIA • 7

Feliç trobada entre AdelinaSantaló i Natàlia Sánchez,entre la memòria i les ganesde saber, entre una experièn-cia molt intensa i una curiosi-tat no menys apassionada.Han conviscut quatre mesosa Guadalajara (Mèxic) a casade l’Adelina, on l’estudiantd’història ha recollit i s’haemportat cap a Catalunya to-ta la vida d’una dona culta,generosa i molt arriada que

als setze anys va iniciar el ca-mí de l’exili. Ara, l’àvia queexplica i la néta que escoltaestan refent juntes el viatge ala inversa, que és el de retor-nar la dignitat a tantes perso-nes condemnades al silenci ia l’oblit per haver defensatun país lliure.

Àvia i nétaa los dirigentes que huyan, no creanque se librarán con ello; les sacaréde debajo de la tierra si hace falta ysi están muertos los volveré a ma-tar» (una de les proclames del ge-neral Queipo de Llano des de Ra-dio Sevilla). A qui s’havia d’eli-minar de manera tan inapel·la-ble? Ni més ni menys que a «to-dos los que no piensan como nos-otros», segons el general Mola, o,dit amb paraules del mateixFranco, «a media España».

Un home de laRepúblicaMiquel Santaló i Parvo-rell tampoc no va tor-nar. Com bona part dels300.000 republicansque el 1939 van passar lafrontera perseguits perla revenja dels guanya-dors de la guerra, no vaser a temps d’emprendreel trajecte a la inversa,que hauria representatassistir, almenys, a laprogressiva recuperació de lesllibertats democràtiques i a lajusta reparació de la memòriadels qui havien combatut el fei-xisme descrit abans amb totaclaredat pels seus propis cab-dills. Nascut a Vilaür (Alt Empor-dà) el 1887, setè i últim fill delmestre Joan Santaló, d’Albanyà,i de Francesca Parvorell, de Ter-rades, va ser un pedagog i geò-graf de prestigi –director de l’Es-cola de Mestres de la Generalitatde Catalunya, autor de nombro-sos manuals sobre educació i

geografia–, a més d’un políticmolt prolífic –fundador d’Es-querra Republicana de Catalu-nya, alcalde de Girona, diputat ales Corts Generals, ministre deComunicacions, conseller pri-mer de la Generalitat i responsa-ble de Finances– va morir l’1 degener del 1962 al seu domicili deGuadalajara (Mèxic), on hi ha-via arribat vint anys abans,acompanyat de la seva família:els fills Adelina, Joana i MiquelÀngel i la dona, Adelina CortinaBenajas, d’origen valencià i tam-

bé professora i directorade l’Escola Normal deGirona. Però finalment,aquest any 2008 sí queha pogut tornar a casa, iho ha fet gràcies a la se-va filla Adelina i al peda-gog Salomó Marquès,protagonistes de la his-tòria d’una maleta queara volem explicar.

La història d’unamaletaSalomó Marquès era a Mèxic, elspassats mesos de març i abril,rastrejant una vegada més lapetja dels mestres de la Repúbli-ca, objectiu apassionat d’unaintensa recerca amb què preténreivindicar una generació deprofessionals avançats pedagò-gicament i compromesos so-cialment, que va patir el menys-preu i les represàlies del fran-quisme (un 11% dels ense-nyants van marxar del país imolts altres van ser interna-

ment «purgats»). Com sempreque s’hi desplaça, és feliçmentobligada la visita a l’AdelinaSantaló, a la casa on viu, en unbarri de Guadalajara, on sónmolt ben acollides les novetatsde Girona –Adelina en mantéinesborrables records i una fortaamistat amb Carolina Rahola–,que enguany es van centrar so-bretot en el recentment estrenatMuseu Memorial de l’Exili de laJonquera. Aquell dia acompa-nyaven Marquès l’historiadorJosep Maria Murià, fill tambéd’exiliats catalans, i l’estudiantde Figueres Natàlia Sànchez,que està elaborant una biografiasobre aquesta dona de vuitanta-sis anys que va seguir, de moltjove l’èxode familiar. En un mo-ment de la conversa l’Adelinaels va dir: «Veniu, que us ense-nyaré una cosa» i els va conduira una habitació plena d’atuellsd’escàs ús quotidià i molt benendreçats. Es va atansar a und’ells: «Aquesta és la maletaamb què el pare se’n va anar al’exili.»

«Pell de gallina», recordaMarquès, encara emocionat, itambé la sensació, mentre ana-ven repassant el seu contingut,que el temps no havia posat pols–ni un gram d’oblit– damunt lavella andròmina, que s’haviaconservat en acceptable estat desalut esperant, segurament, quealgú se la vingués a mirar ambulls de present per rescatar-netot el seu valor. Sorpresos i me-ravellats pel que havien vist,

Natàlia Sánchez i Adelina Santaló a Guadalajara

Documents de Miquel Santaló iAdelina Cortina, que van ser di-rectors de l’Escola Normal deMestres. Santaló, geògraf deprestigi i autor de diversos ma-nuals educatius, i Cortina, ex-perta en química i ciències natu-rals, formen part d’aquesta ge-neració de mestres, molt qualifi-cada, que el país es va perdrel’any 39. / FONS M. SANTALÓ /

A. CORTINA (ARXIU MUNICIPAL

DE GIRONA)

Mestrescompromesos



L’alcaldeSantaló amb elspresidentsAzaña i Macià,de visita oficial aGirona, el 19 dedesembre de1931./ SEGARRA

(CRDI)


van deixar la casa, i al vespre,una trucada de la Natàlia ques’hi havia quedat per continuarla feina, els feia saber la bona no-tícia: «L’Adelina ha parlat ambels seus fills i ens dóna la maleta,vol que ens l’enduem cap a Giro-na.» I així va ser com SalomóMarquès va pujar a l’avió, ambla maleta a la falda, sense deixar-

la sola ni un instant, ben cons-cient del que re+++presentavaaquell viatge de tornada, setan-ta anys després, a una ciutatd’on no hauria d’haver marxat.

Tota una vidaQuè hi havia a dins, què era allòque l’Adelina havia custodiatamb tanta cura com discreció?

La vida del seu pare, per des-comptat –en bona mesura la detota la família– i amb aquestauna part essencial de la nostrahistòria, una porta oberta per ala investigació i el coneixementque encara ens manca i una no-va oportunitat per a restituir lamemòria i l’honor d’aquella ge-neració d’homes i dones repu-

blicans que van intentar posar fia l’endarreriment secular delpaís en un període molt con-vuls, amb una conjuntura inter-nacional poc favorable i la cons-piració assídua del vell ordreeconòmic i eclesiàstic transmu-tada finalment en aixecamentmilitar. Abans de fer-ne un tas-tet, recordarem que de la maleta



–amb els seus documents i pe-ces– en van fer recepció i la vanpresentar oficialment el 22 demaig passat l’alcaldessa de Giro-na, Anna Pagans; l’alcalde de laJonquera i president del consor-ci del Museu Memorial de l’Exili(MUME), Jordi Cabezas; la di-rectora científica d’aquest mu-seu, Anna Maria García i el ma-

teix Salomó Marquès, catedràticd’història de l’educació de laUniversitat de Girona. Enaquests moments el material estroba en fase d’inventari i cata-logació a càrrec d’Anna Girone-lla, tècnica superior de l’ArxiuMunicipal de Girona, i sota la di-recció de Joan Boades, cap delservei de Gestió Documental,

Arxius i Publicacions d’aquestconsistori. Un cop culminat elprocés, les peces seran trasllada-des al Museu de l’Exili per ser ex-hibides públicament, i els docu-ments restaran a l’arxiu per serconsultats pels estudiosos queben segur que apreciaran l’inter-ès d’un fons que porta el nom deMiquel Santaló i Adelina Corti-

na, en reconeixement del mèritcompartit en el terreny de la do-cència i del pensament lliureque tant enfurismava els seusperseguidors.

Molta correspondènciaÉs gràcies a aquesta feina ja forçaenllestida que ara podem repas-sar, amb Anna Gironella al cos-

En aquestes planes reproduïmamb tota la seva dimensió l’adreçadel president Companys a la Bre-tanya francesa on seria detingutper la Gestapo, enviat a l’Espanyafranquista i assassinat el 15 d’octu-bre de 1940. És una de les moltes–més de cent– referències d’exi-liats catalans que figuren enl’agenda de Miquel Santaló dona-da per la seva filla Adelina a la ciu-tat de Girona. Si passem les sevesfulles esgrogueïdes hi trobem elsnoms de Josep Irla, Frederic Esco-fet, Jaume Miravitlles, Joan Casa-nellas, Jaume Aiguadé, Joaquim deCamps i Arboix, Darius Rahola,Antònia Macià i Josep Tarrade-llas... i un batibull de direccionsque s’escampen entre Marsella,Tolosa, Ceret, Ginebra, Perpinyà,Bordeus, però també Orà, Cara-cas, Guadalajara, l’Havana, Santia-go de Xile, tot establint connexiócap al continent llatinoamericà,que acolliria part de les 300.000persones que el 1939 van passar lafrontera per escapar-se de les re-presàlies dels vencedors. S’hi veutambé l’oficina a París de la Juntad’Auxili als Republicans Espanyols(JARE), i és que Miquel Santaló vatenir un paper molt actiu en la mi-

llora de les condi-cions de vida delsrefugiats, comho demostren lessentides expres-sions d’agra-ïment que es re-cullen en algu-nes de les cartesconsultades; se li

reconeix especial-ment una distribuciómés humana i auste-ra dels recursos.

L’agenda del’exili


Carles Rahola tats artístiques fins a «l’allibera-ment de la nostra pàtria».

-La justícia de FrancoCabells rapats com a identifica-ció humiliant dels familiars dels«rojos fugitius», gent atemoridapels falangistes que es desdiu detractes tan inofensius com anar adispesa a casa de la dona d’undesafecte, «afusellaments al pormajor», represàlies amb la ma-teixa intensitat que els primersdies... és part de la descripció queDarius Rahola, fundador del dia-ri L’Autonomista –ideologia re-publicana i federal–, fa des delseu exili del Voló a l’amic MiquelSantaló –que és a París– en unacarta de finals de maig del 1939.Han començat els temps de lajustícia de Franco, que s’allarga-rà fins a la desaparició del mateixdictador i que des d’un punt devista personal per a qui escriu escobrarà la vida del seu germàCarles, «l’intel·lectual i homebo» de la vida gironina condem-nat a la màxima pena per «re-bel·lió militar» en un d’aquellshabituals judicis sumaríssimsd’urgència.

Carles Rahola, executat el 15de març del 1939; Miquel Santa-ló, exiliat fins al seu actual retorno Federico García Lorca des de lafossa comuna simbolitzen la jus-ta reparació i reconeixement detants altres, de la humanitatanònima a la memòria de laqual, segons Walter Benjamin–un altre perseguit– s’ha de con-sagrar la història.

Maria, on compleix cadena per-pètua pels anomenats fets d’oc-tubre de l’any 1934 (insurrecciófrustrada del govern de Catalu-nya contra la deriva conservado-ra del govern de l’Estat, que ha-via inclòs ministres de la CEDA,una formació clarament antire-publicana), el qual li transmet la

seva opinió sobre les estra-tègies que cal seguir; tambéamb Joan Lluhí, consellerde Justícia i Dret, empreso-nat en el mateix centre,amb qui analitza el perilld’involució democràtica. Iencara sobre els fets d’octu-bre hi ha més de trenta car-tes que ell va enviar a la sevafamília durant els tres me-sos llargs que va ser detin-gut en els vaixells Ciudad deCádiz i Uruguay, ancorats alport de Barcelona (MiquelSantaló va estar al costat de

l’alcalde Joaquim de Camps i Ar-boix, que va proclamar l’Estatcatalà des del balcó de l’ajunta-ment de Girona. Sotmès a con-sell de guerra el 26 de gener de1935, va ser absolt).

I ja el 1936 comenta amb Ma-nuel Azaña la intenció d’incor-porar els consellers presos en lescandidatures del Front Popular aCatalunya, que acabaria gua-nyant les molt disputades elec-cions del 16 de febrer. Onze anysdesprés, el músic Pau Casals lidemana des del seu exili de Pra-da de Conflent que faci saber aqui correspongui que no estàdisposat a reprendre les activi-

tat, el llarg recorregut de la ma-leta –en aquestes planes repro-duïm la seqüència d’alguns delsseus passatges. Hi trobem unasenyera firmada per Josep Irla,Frederic Escofet, Ferran Soldevi-la i el mateix Santaló; un tovallóque és un homenatge de comiata l’alcalde de Girona, que s’in-corpora al govern Lerrouxcom a ministre de Comuni-cacions; una llibreta queguarda el pas dels exiliatscatalans per França, ambels seus noms, adreces i al-gun telèfon que convida ala impossible trucada; pas-saports diplomàtics, visats itota mena de documenta-ció per tramitar l’asil com arefugiat –després d’aconse-guir amb dificultats el per-mís de sortida de la Françade Pétain s’acabaria embar-cant amb la seva família alvaixell Nyassa amb rumb a Mè-xic, on va arribar l’octubre del1942–; hi ha també una bona re-presentació dels respectius tí-tols acadèmics del matrimoni.

Companys, Azaña,CasalsDestaca especialment una im-portant correspondència perso-nal i política que il·lustra el pesdecisiu de Miquel Santaló en elsprincipals afers de l’etapa repu-blicana i en els intents de for-mar un consell català d’unitaten l’exili. S’escriu amb el presi-dent Lluís Companys, tancat alpenal gadità de Puerto de Santa

Carta de Darius Rahola aSantaló: «Per les notícies quevénen de l’estimada terranostra, continuen els afuse-llaments al por major. Els de-talls de l’execució del meupobre germà Carles em va-

ren amarar de llàgrimes i dedolor del fons de l’ànima, ai-xí com d’indignació per lacovardia dels que es diuennostres. Figureu-vos que laMaria va tenir que portaramb un carretó la creu depedra de Girona amb la solainscripció ‘Carles Rahola Llo-rens’ sobre la fossa del cadà-ver del seu pare. És a terra, esdiferencia de les altres anòni-mes perquè una mà piadosala va cobrir amb un poc deterra diferent de les demés.»

Retrat de Carles Rahola. / UNAL (CRDI)

Dos documents relacionatsamb l’exili de Miquel Santalóque s’han recuperat ara a lamaleta que ha tornat a Cata-lunya des de Mèxic. A l’es-querra, un passaport diplo-màtic del polític i pedagogexpedit per la República, i ala dreta, un telegrama en elqual es comunica a Santalóla concessió del visat per en-trar a Nicaragua. / FONS

SANTALÓ/CORTINA (ARXIU

MUNICIPAL DE GIRONA)

Camí cap aMèxic



Altres documents que inte-gren el llegat. A l’esquerra,carta del secretari de l’ambai-xada dels EUA a França, que lifa saber la negativa a embar-car els refugiats republicansen vapors de la Creu Roja. Ala dreta, una carta de Pau Ca-sals, en la qual li comunicaque no reprendrà les seves ac-tivitats artístiques «fins l’alli-berament de la pàtria». Abaix, la targeta d’identificacióexpedida pel departament deMigració de Mèxic. / FONS

SANTALÓ/CORTINA (ARXIU

MUNICIPAL DE GIRONA)

Resseguir lahistòria


La maleta de l’exili · 2008-10-29 · Setanta anys després de l’èxode republicà, la...

Documents

Transcript of La maleta de l’exili · 2008-10-29 · Setanta anys després de l’èxode republicà, la...