Entrevistam a na Joana Maria Fiol

Una mirada sistémica

Fa uns dies ens vàrem assabentar per la pàgina web d'Es Liceu que na Joana Maria Fiol i na Trinitatat Ramis, professores de l'escola, amb el suport tècnic d'Albert Aguilera, havien presentat la seva experiència

titulada "Cooperar i conviure, eixos per a la vinculació al centre escolar ", en un congrés de cooperatives d'ensenyament realitzat a Galícia.

Per aquest motiu ens hem posat en contacte amb na Joana Maria per veure si ens podia explicar alguna cosa sobre la pedagogia sistèmica en

la que es fonamenta el treball ...

Oscar Crespí i Carme Ortega

Fotografies de Alba Piñera

- Què és la “pedagogia sistèmica”?

Són dues paraules que engloben una idea: totes les persones formam part d'un primer sistema de relació que és la família. L'escola, que també n'és un, ha de dotar un lloc i donar veu als sistemes familiars dels alumnes i les històries personals. Al cap i a la fi el que SOM forma part de la història de la nostra família, del territori on ens hem criat, de les experiències viscudes, de les emocions compartides... El que ens ressona més a prop és tot allò que hem après dins la nostra família. Allà ens estimem, ens enfadam, creixem...

“El que ens ressona més

a prop és tot allò que

hem après dins la nostra

família”

Entrar a l'escola significa entrar-hi amb les lleialtats, amb els amors i els conflictes del nostre sistema familiar. Els sistemes contínuament s'ordenen i es tornen a desordenar perquè el món, i també les famílies, estan en constant moviment. Si el nostre sistema és ordenat nosaltres restam tranquils i podem aprendre. Si està desordenat es impossible centrar-nos en la tasca. Per això l'escola ha de mirar els sistemes familiars. I respectar-los. Els pares tenen la prioritat davant els mestres. I l'escola pot facilitar, i molt, l'activació de recursos que donin impuls als alumnes i als sistemes.

Els mestres, com diu C. Parellada, hem de facilitar que els alumnes us faceu preguntes i, a partir d'elles, prengueu les pròpies decisions, autònomes i madures.

- Quins són els seus trets essencials?

La PS és un moviment d'ubicació relacional. És el com m’ubico en cada relació. En la relació de mare o de fill, d'alumne, de professor, de company, d'amiga, d'al·lot... La relació ens vincula i aquests vincles formen unes grans xarxes que ens connecten.

La PS treballa des de la confiança amb les persones, per això hem de detectar les fortaleses i reforçar-les. Es tracta de reconèixer el que és. El que és ja és suficient. L'escola es pot conformar com un camp d'exclusió o un camp d'inclusió. Si miram l'escola com a

comunitat de desenvolupament i de creixement podem incloure tot el que passa. Si només miram el que no és, és a dir, el que creiem que són mancances, facem el que facem, mai serà suficient.

S'ha de donar DIRECCIÓ, SENTIT I SIGNIFICAT als continguts. Els continguts han de tenir una intenció, s'han de direccionar cap a alguna fita; han de ser rellevants; han de connectar amb les nostres trajectòries vitals i ens han de servir per transitar per la vida.

- Quines novetats pot aportar als actuals mètodes d'ensenyament de l'escola?

La PS més que aportar novetats proposa mirar tota la informació que tenim i ordenar-la. La informació està en els camps d'informació que alhora actuen en altres camps d'informació. La vostra informació interactua amb la informació del professor i amb la del context, de l'escola. Així cada un de nosaltres genera un camp que s'enriqueix amb el camp de cada persona del grup i també amb el del context.

“Així cada un de

nosaltres genera

un camp que

s'enriqueix amb

el camp de cada

persona del grup

i també amb el

del context”

”Qualsevol fet

que ocorri a algú

al qual estam

vinculats afecta

a tot el nostre

sistema de

relació. I entram

en conflicte”

Per això és tan important el treball en grup, els projectes compartits, les posades en comú, les exposicions entre companys, les xarxes socials,...

També mirar al exclosos del sistema ja que també en són part, en aquest cas, a l'alumne amb fracàs escolar.

Qualsevol fet que ocorri a algú al qual estam vinculats afecta a tot el nostre sistema de relació. I entram en conflicte. Us pos un exemple, un alumne amb dèficit d'atenció pot generar tensió en una aula. El tutor o la tutora han de poder mirar allà on aquest alumne hi té centrada l'atenció, que sol ser la família. Per tant aquesta és una potent font d'informació. Conjuntament es pot trobar una solució que segur generarà noves estratègies de resolució.

Per la PS el símptoma és vists com un element regulador que podem convertir en possibilitat i pot ser el desencadenant d'un equilibri major. Així el sistema evoluciona ja que és capaç d'anar creant respostes adequades a nous reptes.

- Tenen els professors de secundaria formació en pedagogia sistèmica?

Si partim de la idea que cada un de nosaltres forma part d'un sistema familiar com a mínim disposam d'informació per exercir una “educació sistèmica”. Hi ha un llibre molt interessant de Bert Hellinger, mestre i filòsof, creador de les constel·lacions familiars, que es titula “Els Ordres de l'Amor” on

“Els professors hem de

sentir-nos part del

projecte educatiu. Es

fonamental”

“Tot ésser humà forma

part d'un sistema

familiar. De la

vinculació al seu

sistema dependran les

vinculacions a altres

sistemes”

pretén establir quins són aquest ordres. A veure si els vos sé resumir:

1. La pertinença. Tot ésser humà forma part d'un sistema familiar. De la vinculació al seu sistema dependran les vinculacions a altres sistemes. Si un alumne no es vincula al sistema educatiu possiblement no està vinculat al seu sistema familiar. On s'ha de treballar primer la vinculació? A la família. A vegades és suficient ordenar els membres de la família per obtenir una imatge de solució a aquest fet.

2. La ubicació. Tota persona té un lloc al seu sistema familiar. És primer qui primer arribà a la vida, s'ha d'atendre a la jerarquia d'ordre d'arribada a la vida. Pare, mare, germà primer, germà segon,... I, en les organitzacions, l'ordre en la funció de responsabilitat.

3. L'equilibri entre Donar i Rebre. Els pares donen, els fills reben. Per poder donar s'ha d'haver rebut. El mestre que ha rebut pot donar. L'alumne ha de rebre i, si és el cas, ha d'aprendre a saber rebre.

Els professors hem de sentir-nos part del projecte educatiu. Es fonamental. Ens hem d'ubicar en la jerarquia que ens correspon i exercir la nostra funció al servei de...I hem d'estar plens per poder donar. Us

en recordau de Pep Guardiola quan es va despedir del Barça? Va dir: “em sento buit i per això aplego”. En Pep ja no podia donar més i per això es va retirar. En Pep és un gran mestre. Segur que quan s'hagi omplit tornarà... per DONAR.

“Com escola treballam

per la inclusió de tots,

volem que tots i a cada

un de vosaltres tingui

un lloc a l'escola.

Atenem a la diversitat

des del reconeixement

de la vostra

individualitat, i com a

professors, a Infantil i

Primària, ens estam

formant en la gestió

educativa de les

emocions”

- Te Es Liceu algun projecte de futur en relació a la pedagogia sistèmica?

Encara que és necessari repensar-lo contínuament puc referir-me a alguns exemples:

Som un centre de referència d'alumnes de necessitats educatives especials i crec que aquest fet ens ha duit a treballar a totes les etapes educatives -des d'Infantil-Primària a Secundària- des d'aquesta mirada, des de l'atenció a LES NECESSITATS.

Les mestres que treballen amb nins i nines de 3 anys a Infantil tenen una experiència prolífica en elaboració d'estratègies per fomentar la vinculació dels infants a l'escola i de construcció de ponts de comunicació entre elles i les famílies.

Les cuineres amb l'esment en els menús ens nodreixen de forma saludable.

Les recents incorporacions de noves unitats docents (PQPI, Mòduls, FP de GM,...), i els moviments que se'n deriven per la seva correcta ubicació, també en són una mostra.

Per altra banda, com a centre de treball ens caracteritza la COOPERACIÓ. La identitat cooperativa és part del que SOM. La cooperació organitza el context, transcendeix el treball individual

i cohesiona el grup. Ens fa més socials i tant als alumnes com als mestres ens ubica en un dels sistemes dins del qual evolucionam.

Per cert, al Congrés hi va haver una ponència molt interessant sobre empreniment i innovació on s'animava als alumnes a crear cooperatives per organitzar activitats -de caràcter curricular o extraescolar-, gestionar serveis (aula informàtica, biblioteca de l'escola)...

-Com va resultar el Congrés?

Poder assistir al XV Congrés de UECOE va ser una sort. I un orgull. Un congrés és una trobada entre persones veteranes i novelles, majors i joves, del nord, del sud i de la perifèria; és una trobada plurilingüística,... entre persones que compartim un mateix fenomen econòmic-social: el cooperativisme. I aquesta sensibilitat ajunta molt i més en aquests moments de tanta confusió on és tan important trobar camins. La cooperació és una aposta de treball de grups responsables per dur a terme projectes de futur.

Els congressistes mallorquins ens ho passàrem beníssim, compartint ponències (una sobre educació musical i la nostra sobre vinculació a l'escola), bona gastronomia i moltes complicitats. Hi havia representants d'UCTAIB, Mata de Jonc, CIDE, i Aula Balear . D'Es Liceu érem na Trina Ramis, en Xavier Seguí i jo. Em va saber greu que n'Albert Aguilera no pogués venir.

Els va agradar la vostra exposició? Us van comprendre?

Si, va agradar molt. Que la gent s'emocionés i ens abraçàs al final de la projecció del documental crec que és un bon indici de

“Es Liceu com

escola i la

Cooperativa com a

centre de treball

són EL PROJECTE

SISTÈMIC”

l'acceptació que va tenir. Dues universitats l'han demanada i tenim confirmada la seva presentació a unes jornades sobre estudis de segona oportunitat a la UIB.

-Ens pots proposar un eslògan sistèmic per acabar l'entrevista?

Per exemple, el motiu de la pedagogia sistèmica és la relació amb l'altre.

Però el millor eslògan és el que vosaltres sabeu posar. Ànim, atreviu-vos a proposar-lo.

Moltes gràcies!