52 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DIUMENGE, 24 NOVEMBRE 2013

MAITE GUTIÉRREZL’Hospitalet de Llobregat

E ls deu músics desenfundenels violins i comencen a to-car La cançó de les oques.Tenen el públic embadalit:uns miren amb la boca

oberta, d’altres ballen i hi ha qui fins itot plora quan els artistes conclouen lapeça. “Si voleu fem un bis”, diu el direc-tor del conjunt. El públic nosupera els dos anys. I elsmú-sics en tenen entre deu i dot-ze. Són alumnes de l’escolapública Pau Vila, a l’Hospi-talet de Llobregat, que dime-cres van visitat la llar d’in-fants municipal La Casa deles Flors per tocar algunespeces.Tots els alumnes d’aquest

centre d’educació primària,al barri de la Florida, apre-nen a tocar un instrumentde corda a partir de segoncurs. El projecte va comen-çar el 2006 i s’ha convertiten la senya d’identitat del’escola. Els veïns els conei-xen com “l’escola de l’or-questra”. Aquell any, l’Ajun-tament de la ciutat va crearl’escola municipal de mú-sica, però com que faltavaun local, van començar a ferclasses a les aules del PauVila. A canvi, el Consisto-ri pagava professors demúsica per als alumnes delcentre.Aquest curs ja hi ha cinc

escoles més a l’Hospitaletque participen en aquestprojecte musical. A part deles classes de música que fan totes lesescoles, aquests alumnes reben lliçonsextres i aprenen a tocar algun ins-trument –de corda o de vent–. N’hi hamolts que passen a formar part de l’or-questra de l’escola municipal demúsica.“La nostra escola ha canviat; la músi-

ca clàssica ens ha ajudat a prestigiar elcentre; la imatge que tenen de nosaltresa la ciutat és molt diferent de la de fauns anys”, explica el director del PauVi-

la, José Manuel Reinoso, mentre elsalumnes toquen davant els nens de laguarderia.Al barri de la Florida, com passa a

molts punts de Catalunya, les coses nosón fàcils. La taxa d’atur és molt alta iabunden les famílies que ho passen ma-lament. Aquest element de prestigi queaporta la música clàssica ha fet que elspares s’il·lusionin amb l’escola. El vin-cle entre el centre i les famílies és aramés gran. “Fem concerts per als pares;

ells vénen i veuen els seus fills fent unacosa especial, una cosa que ells no sa-ben fer i que probablement no podrienoferir-los, perquè no poden pagar-losclasses demúsica”, continua Reinoso. Atall d’exemple, el director de l’escola ex-plica que abans que arribessin els vio-lins i els violoncels, ambprou feines acu-dien un parell de famílies a les reunionsdel centre. Ara són més de la meitat.Abans de la funció a la llar d’infants,

els deu alumnes de cinquè i sisè curs ne-tegen amb cura els instruments. Prepa-ren els faristols, les partitures... Estanmolt concentrats i formals. Aquest ésun altre dels valors que els aporta lamú-sica clàssica: el saber estar. “Ells sabenque representen l’escola quan toquen ique han de comportar-se de forma cor-recta”, assenyala el professor.Avui, aquest saber estar cobra un sig-

nificat especial. Per primera vegada elsalumnes músics són els grans, mostren

orgullosos el que han après a aquests na-dons, se senten admirats. “La seva auto-estima també ha augmentat”, explicaReinoso.Cada vegada que toquen fora, un dels

alumnes presenta la funció. Són ells elsque han d’organitzar el concert: posen apunt els instruments, assagen, pacten laposició que n’ocuparà cada un a l’es-cenari i expliquen al públic qui va serPau Casals i la seva aposta per la pau.Avui és el Mohamed, un dels violinis-tes, qui fa la introducció al públic: “Ho-la, nens i nenes. Somels alumnes de l’es-cola PauCasals-centre de les arts. Inter-pretarem tres peces i després podreu to-car els instruments. Gràcies per la vos-tra atenció”.El Mohamed ha improvisat i allò del

“centre de les arts” és de la seva pròpiacollita. Un altre dels aspectes que treba-llen en el programamusical és l’expres-sió oral. Al principi, els alumnes escrivi-en el discurs i ho aprenien de memòria.Però ara és cada vegada més freqüentque improvisin, que tinguin la con-

fiança i la tranquil·litat sufi-cient per parlar en públicsense papers. “Si confies enels alumnes, sempre respo-nen, i et sorprenen. Són ca-paços de fer moltes coses,d’arribar més lluny del quepensem”, assegura el direc-tor de l’escola.Al PauVila, onhi ha alum-

nes procedents d’una vinte-na de països, el treball en-torn de la música clàssicatambé ha contribuït a cohe-sionar el grup.Quan acaben de tocar tot

el públic aplaudeix. Ara sónels nois del Pau Vila els quefan de professors. S’acostenals nadons amb els seus vio-lins i gelosia. “Vols tocar-lo?”, els pregunten als pe-tits. Els ajuden a pessigar lescordes i tornen a interpre-tar les cançons davantd’ells. “Tant de bo ens convi-din a venir una altra vegada,vull ser amb ells tot el dia”,reconeix el Mohamed men-tre els seus companys recu-llen els instruments.Els deu alumnes tornen a

la seva escola per tal de con-tinuar les classes normals.

Però les actuacionsmusicals no acaben.La mateixa tarda tenien una altra fun-ció en un centre cívic de la ciutat, al cos-tat d’una altra escola que també partici-pa en el programa demúsicamunicipal,per celebrar el dia internacional delsDrets del Nen.Així, els violins també els han servit

per conèixer companys d’altres centreseducatius, fer contactes i formar part dela vida cultural i associativa de l’Hospi-talet de Llobregat.c

Un dels alumnes del Pau Vila ensenya el seu violí als nens de la llar d’infants La Casa de les Flors

ELVALORDEL’ESCOLA/8

ROSER VILALLONGA

“Lamúsicaclàssicahacanviat lanostraescola”

Tots els alumnes aprenen a tocar uninstrument de corda a partir de se-gon curs. La música clàssica ha refor-çat l’autoestima dels alumnes, la im-plicació de les famílies i la imatge del’escola

ESCOLA PAU VILAL’Hospitalet de Llobregat200 alumnes d’entre 3 i 12 anys